Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hola, bona tarda!
Has vist que bé sonen les ganglios que venen acompanyats de tots els ninjas i les cuchilles i tota aquesta gent?
Molt, molt adequat!
Està fatal, eh?
Molt que serà la nit bizarra, molt, molt adequat!
Està fatal, eh?
Però, bueno, la línia de cada any de la nit bizarra, eh?
Sempre escollint lo...
Lo bueno y mejor de cada casa, no?
Sí, efectivament, efectivament!
No, no, però és que los ganglios em sonen a gent molt divertida que tenen sortides d'aquelles que no t'esperes, musicalment parlant, me'n refereixo, i que segur que les seves lletres, com m'ha passat, no et deixen indiferent a ningú, eh?
Sí, sí, és un d'aquests grups, com també ho eren, no sé, aquí a Tarragona hi ha hagut sempre exemples, com els de Telefunken, etcètera, que són d'una línia que estan en la barrera entre l'humor i, bueno, i certa...
Ironia, no?
Sí, o los gandules, que sé que tu parles molt, no?
Home, home, es gandules, que trets...
És aquesta línia, bueno, que no deixa a ningú indiferent, i que...
I a més sembla que ho facin sense voler tot.
Sí, semblen grups fets per la nit bizarra.
Exacte.
Ho podríem deixar aquí.
Sí, sí, sí, i a més, amb tota la raó del món, jo t'ho dic ara, eh?
Explica'm una mica, perquè abans d'arribar a aquesta nit bizarra, no?, el que hem de fer és que avui mateix ja teniu cosetes, per sempre.
Efectivament, clar, clar, com cada dimarts.
A veure, hem d'anar a ballar, hem d'anar al cine, què hem de fer avui?
No, avui hem d'anar al cine.
Veus?
Avui hem d'anar al cine.
Avui comencem el sigle nou, el sigle de desembre.
Canviem, deixem, doncs, ja descansant el senyor Michael Caine, que el teníem al novembre,
i ara, doncs, el tema que hem escollit és cinema i rock'n'roll, molt adequat per la nostra sala i el nostre camp d'activitat.
I, doncs, el que seleccionaré és un seguit de pel·lícules pels tres primers dimarts del desembre
i, després, no dimarts, sinó dimecres de Nadal, el dia 25,
doncs, el que farem serà una marató d'altres pel·lícules.
Els títols de les pel·lícules, els títols de les quals s'estan escollint ara mateix
perquè hem obert una enquesta i la gent hi participa a través de les xarxes socials
i, doncs, les tres pel·lícules que us tenim guanyadores de 25, clar, que hem posat, 25 opcions,
doncs, seran les que projectarem.
Però pel dia de Nadal?
Pel dia 25, a la tarda nit, sí.
Què em dius?
Sí, sí.
I ja us ha dit la gent que sí, que sí, que vindrem, que normalment el després del menjar...
Després del dinar...
Què fem amb la família, s'hem quedat amb les ganes de continuar fent coses?
A les 9 i així, qui vulgui, doncs, podrà veure...
Però quin club de fans que teniu, eh?
Quin club de fans.
I, explica'm, quina és la primera pel·lícula, la d'avui?
La d'avui, la d'avui és Dicis Espain al Tap,
que és una pel·lícula dels anys 80,
és un fals documental sobre una pretesa banda de heavy metal,
que, doncs, es diu en Espain al Tap.
La pel·lícula, doncs, és això,
és com si fos un documental de les cents i, sobretot, caiguda...
D'aquesta banda.
D'aquesta banda.
Molt divertida, és una pel·lícula molt recomanable.
Recorden, recorden, sobretot, importantíssim, a quina hora és?
A les 10, d'aquí, res, 3 horetes, ni això,
i, doncs, totalment gratuït, com sempre.
Molt bé, molt bé.
Doncs recordem-ho que, que totalment gratuït,
ho acabava de dir ara mateix l'Àngel,
i que això passarà avui.
Però demà tenim d'altres històries, com, per exemple...
Sí, demà tenim el swing, tenim...
Els vule-vule...
No, no, el vule-vule...
No, no, no, tenim el swing, tenim els cursos de swing.
Me'n faig sempre el...
T'has saltat el setmana, ara.
Vale, no he dit res.
El swing, el swing.
No, no, tenim...
Sí, cada dimecres el que tenim és això, no?
És els cursos de swing, de l'indy hop,
i en acabar, a partir de les 10, la jam session, no?
Perquè cadascú que hagi estat al curs
o que vulgui treure el cap, doncs, balli
o miri com balla la gent que està aprenent aquest ball dels anys 20 i 30.
Jo, que t'he dit una cosa, jo m'ha fet una mica lió amb vosaltres, eh?
Però, clar, com una setmana no sé què de swing,
i l'altra setmana el vule-vule,
i l'altra setmana ja no sé en quina setmana és.
Tenim molta cosa.
Tenim quilòmetre zero, igual no sé què.
Sí, sí, sí.
I, a més a més, el dijous tenim...
Vinga, anem a més, no?
Sí, aquest sí.
Final de concurs de bandes de festa major de la URB.
De la URB, sí.
Amb set bandes, amb set bandes i després una festa, eh?
I les tinc aquí apuntades, eh?
Les bandes són Trasteando, Relamidos, Algunos Hombres Cuerdos,
com la pel·li, però quasi.
One Dollar Tales, The Craft Maga,
que aquests ja han vingut a la sala alguna vegada,
Ceda El Paso i Pere Antoni i tu.
Veus?
Eh?
No, no, no, fantàstic.
Aquestes set bandes participaran al concurs,
i a veure qui d'elles guanya,
i en acabar, doncs, tindrem un out of control, eh?
Que és el que últimament estem programant en altres jous,
amb altres jous que són habituals,
que són el Mime, Toner, Casas i Creepy Microwaves.
No, no.
O sigui, ho diu així de carrerilla,
que és que s'ho sap tot, és que s'ho sap tot.
Para, bueno, perquè no ho estic digint ara mateix.
Jo t'he de deixar que diguis,
jo t'he de deixar que diguis.
Perquè és que m'ho dius de carrerilla
i posem aquest llibre aquí bo acabadada.
I recordem que això que m'acabes de dir ara
començarà a partir de les 9.
importantíssim, perquè sembla que com hagin d'haver
tantes bandes, sembla que...
No, no, no, que comenceu d'hora
i que així que tothom tingui l'oportunitat
de gaudir-ne, no?
Entre, sí, entre 9 i 2 del matí
aproximadament serà el concurs
i després ja la festa del Out of Control.
I fins a...
No m'atreveixo a dir l'hora, eh?
Fins a quan?
Fins al tancament.
Anava a dir fins que el cos aguanti, no?
Fins que tanqueu.
A veure, senyores i senyors
heu de marxar cap a casa vostra, no?
Bé, encara serà de nit, eh?
Encara serà de nit.
Sí, encara serà de nit.
Encara hem i serà de nit, encara.
Molt bé, molt bé.
No ho dic res més, no ho dic res més.
Àngel, a veure, més cosetes.
Perquè si us sembla que la setmana s'acaba aquí
perquè hi hagi tantes bandes, no.
Perquè estàvem només el dijous.
Ara arribem a divendres.
Divendres, dia 6.
Tenim aquesta nit bizarra
i amb la banda sonora que sentim ara encara perdonant de fons
amb la gent de Los Ganglios.
Los Ganglios.
Sí, la nit bizarra, bueno,
com sempre és una tradició ja, no,
en el Festival Re,
que tenim la...
Doncs jo crec que la sort a la ciutat
de poder-lo gaudir un cop a l'any.
Sí.
Ni que vagi canviant de dates, no,
però més o menys,
doncs s'ha anat millor transformant,
però encara el podem gaudir.
i és un clàssic, no,
una nit del festival, doncs,
es transformi en música,
música i cinema,
i, doncs, hi hagi l'actuació de Los Ganglios,
en aquest cas,
hi hagi també la projecció d'un parell de curs,
i, bueno,
i a banda d'això, doncs,
el fi de festa,
els fea DJs,
que són de,
diguéssim,
de la fauna
dels Ganglios,
són més o menys
del mateix equip,
de, bueno,
de les mateixes coordenades,
podríem dir, no,
de musicals de Barcelona,
i, doncs,
seran els encarregats
de tancar aquesta nit bizarra,
que, insisteixo,
és un clàssic, no,
diríem a Tarragonaia.
I això,
recordem que serà aquest divendres,
a partir de les 10 de la nit,
el prou d'entrada anticipada
és de 7 euros
i 10 euros
el dia del mateix del concert.
Efectivament.
I ara anem cap a dissabte
i ara,
amb el teu permís,
canviem de banda sonora.
El seu darrer treball escogràfic
és un night and day.
I segurament que serà el que ens presentarà,
encara que nosaltres
hem volgut recordar
amb aquest
The Time Is Now.
Àngel, no marxis,
que anem a sentir-lo a la Virgínia, eh?
Vinga.
Yeah.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
.
Vinga.
.
Vinga.
.
Vinga.
Vinga.
.
Vinga.
Vinga.
.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Point.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Ifinga.
Vinga.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No sé si t'ha passat el mateix que a mi, que se m'ha fet curta fins i tot.
Diu que dius, ostres, que bé m'ho estic passant amb aquesta cançó de la Virgínia...
I res?

En el seu moment no es donaria un duro, perquè és el que penses, no?
Dius, ostres, aquesta noia cap a on arribarà, que és el que farà...
I veus que no, que s'ha guanyat a pols després tot el que li ha vingut i tota la feina que està fent.
Sí, sí.
I què m'ha posat d'ella? A veure...
Com? Perdona, perdona, que ara l'ha detallat.
Què m'ha posat d'ella? Com és aquest nou disc que ens ha de presentar?
El que està presentant és un format, com s'anuncien, com diuen ells, més naturalitzat.
És a dir, són les cançons nues i una miqueta, és a dir, és veu, veu i guitarra pràcticament, una miqueta de percussió i amb l'objectiu, doncs, precisament d'això que estem comentant, no?, de demostrar que per sota de totes les mans, no?, que fan, doncs, arreglos i converteixen una cançó en un producte més o menys comercial, per sota hi ha una molt bona cançó, o en aquest cas un bon grup de cançons, no?,
i aquesta és la intenció d'aquesta minigida de sales que està fent per demostrar això, no?, que el producte brut, no?, la cançó en brut és de molt bona qualitat i així ho vol defensar, o sigui, que Déu-n'hi-do.
I que la tindreu allà? Recorda'ns, Xuxi, ara m'ho has de dir tu, quan va l'entrada, on la podem anar a comprar?
Sí, són 10 euros anticipada, 12 guixeta, i si entren a la nostra pàgina web, allà hi ha el link per, el vincle per, bueno, doncs, per entrar a la compra online de l'entrada anticipada.
Molt bé, això pel que fa aquesta setmana, però de cara a les setmanes vinents...
No tenim vols, eh?
Que l'altre ja no ho has de dir, eh?
No pot ser, Àngel.
Bueno, estàvem...
M'està confiant aquesta tocada, eh?, que lo sepas.
No es pot dir blat, fins que no està al sac i ben lligat.
De car, de car, això tens tota la raó, eh?
Tens tota la raó.
Vinga, diga, diga.
És que, doncs, ara fa tot just una setmana encara no estava lligat del tot, tot i que estem parlant d'un concert que vindrà la setmana que ve, o sigui, que ja quedan pocs dies, però que finalment es va poder confirmar cap a finals de la setmana passada i és, doncs, creiem, tot un esdeveniment, no?, a Tarragona.
Home, home.
20 anys, crec que una mica més de 20 anys després, doncs, podrem gaudir de nou dels Toreros Muertos, de los Toreros Muertos, el grup de Pablo Carbonell, que, bueno, doncs, ha generat moltíssima, moltíssima expectativa i creiem que serà un...
Per nosaltres, així també el volíem concebre, no?, doncs, una mica el regal de Nadal que podem oferir.
I Déu-n'hi-do quin regal de Nadal.
A veure, tenint en compte que tu ja saps que els Toreros Muertos, quant fa que no hi juntaven?
Perquè crec que serà una cosa d'aquelles extraordinàries.
Sí, de fet, fa com a 8 o 10 anys vam fer un amago de tornada, però tampoc es va concretar.
No, no l'ha acabat de fer.
Volíem treure un disc i al final poca cosa vam fer, vam fer algun acústic, però res, no, no va acabar de quallar.
I ara sembla que sí que tornen amb més decisió, no?, i el que diem, no?, que, ostres, que és un...
Tot un esdeveniment i jo personalment, per exemple, és clar, no els vaig poder veure en el seu moment.
i encantats, encantats.
Recordem que serà el dissabte de la setmana vinent, el dissabte dia 14, que el preu de l'entrada,
jo no sé si ja es poden començar a comprar les entrades, però jo he de dir, ostres, que són Toreros Muertos, que vull anar a veure'ls.
Sí, sí, les entrades online les posarem a la venda, crec que en qüestió d'hores, perquè el promotor del concert s'està a punt de passar, doncs, a la passarel·la de compra, de code tíquets, i, bueno, i el preu, a més, això sí, ja el podem dir, no?, és molt, molt assequible, són 10 euros en entrada anticipada, 13 en guixeta, i, doncs, en breu es podrà comprar online, també així va i a bat a bat.
Molt bé, i això serà, recordeu-me parlar-se, meravellant, hem de dir que també hi haurà d'altres històries, no?, perquè teniu el radar pel fest, teniu els teleselectors, també teniu l'out of control, la part del cinema, no?
Tenim un munt de coses.
I, mira, faig un avançament, ara, perquè vull jo, ara, tenim el quilòmetre zero de cara el divendres, dia 20, has vist que tinc la xuleta aquí davant, eh?, i l'endemà la fuga ja ho sents.
Efectivament, sí, el quilòmetre zero del dia 20, el momento zero, i el artriste, el artriste, i su banda quàntica, que no sé si hi haurà estriptics inclats, no?, amb això.
Ja ho veurem, ja ho veurem, ja ho veurem.
Oh, l'artriste no és descartable.
És mucho artriste, eh?, ja t'ho dic ara.
Sí, sí, sí, no és descartable, ni molt menys.
És d'acord.
Tindrem a la fuga, també, com dius, el 27 tindrem el Bule Bule, que ja t'havies avançat tu abans, doncs el tindrem el dia 27, amb bucanelezombis i double six, també molt recomanables.
Només un detall d'aquest concert, que ja en parlarem, si vols, però el cantant dels bucanelezombis, ofici a Casamets, en directe.
Ah.
Podríem deixar aquí, sí.
Home, home, dona, dona, home, dona, home, home, cosa, dona, cotxe, qualsevol, però els oficia durant el concert.
D'acord, una cosa, Àngel, algun d'aquests concerts els heu de gravar i penjar-los, això s'ha de veure, perquè hi ha molta gent que al mió ens quedem amb les ganes de poder estar a casa vostra i, saps, saps, per on vaig, no?
Bueno, apunto, m'apunto també.
Vinga.
A la llista d'aprende.
Per la propera, per la propera.
Doncs mira, amb el no jo no me llamo Javier, crec que tu tampoc.
Jo tampoc, de moment.
No, dels toreros muertos, tanquem avui, però això sí, recordar a tothom que els esperem a la sala 0.
Recorda'ns on es troba la sala 7.
On es troba?
Al carrer Sant Magidotze.
Al carrer Sant Magidotze.
Al carrer Sant Magidotze i també a través de la web, a la 0, no?
A través de Facebook, Twitter i companyia, i que ja estareu.
Molt bé, molt bé.
Doncs, Àngel, gràcies, gràcies, gràcies.
M'has deixat preocupada per allò del voler-voler.
Jo que ja m'avançava, però que ja en tres setmanes m'avançava jo, eh?
Molt bé, molt bé, molt bé, eh?
Això és que queda a la memòria, eh?
Sí, perquè veig, és que estic pendent de vosaltres, eh?
Estic pendent de vosaltres.
Això és bo.
Àngel, gràcies.
Molt bé, a vosaltres.
Un plató, n'és guapo.
Adéu-siau, adéu-siau.
Adéu-siau.
Yo no te conocí en la playa, ya, ya.
No nos fuimos juntos a comer paella
y nunca pasaste una noche en mi océ.
No soy el primo de Chad de Percia
No tengo un paché en la puerta
No te has bañado conmigo
En la pesteña de mi chalet
Yo no me llamo Javier
Yo no me llamo Javier
Yo no me llamo Javier
Yo no me llamo Javier
No...
No...
Sí!
No, no, no, no, no!
Nunca te pedí un duro por la calle,
tú no me presentaste a tus padres,
no me invitaste a tu casa,
ni a dormir, ni a comer.
Yo no me llamo Javier.
Yo no me llamo Javier.
Yo no me llamo Javier.
Yo no me llamo Javier.
Deja ya de joder.
Yo no me llamo Javier.
Suéltame mujer.
Yo no me llamo Javier.
Yo no me llamo Javier.
Yo no me llamo Javier.
Yo no me llamo Javier.
Hola, ¿cómo estás?
Qué niño tan bonito.
¿Cómo?
Que es mío, que yo soy el padre.
Pero eso cómo va a ser,
si yo soy impotente.
Yo no me llamo Javier.
No te quiero volver a ver.
Deja ya de joder.
Yo no me llamo Javier.
Suéltame mujer.
Yo no me llamo Javier.
Yo no me llamo Javier.
Yo no me llamo Javier.
Yo no me llamo Javier.
Yo no me llamo Javier.
Yo no me llamo Javier.
Me llamo Javier.
Yo no me llamo Javier.
Yo no me llamo Javier.
Javier.
Javier.
Yo no me llamo Javier.
Javier.
Javier.
Javier.
Javier.
Javier.
Javier.
Javier.
Javier.
Javier.
Javier.
Javier.
Javier.