Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Llença't,
que el minçà més l'únic no es repetirà!
Sento que el cor ja no em para de batejar!
I diu que em llenci,
Que em llenci, que no em pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
Llença't, que aleshores l'únic no repetirà,
sento que el cor ja no para de pategar.
I diu que em llenci, que no em pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
I aquesta nit tenim festa.
I és que continuem a la festa de Santa Tecla 2013.
Déu-n'hi-do, quina arrencada de festes.
I això continua durant aquesta setmana.
I avui mateix et convidem a una gran rebellia,
la festa commemorativa del 30è aniversari
de la recuperació del Ball de Diables.
I a sobre l'escenari, la gent de Cat Rock,
que ja tenim aquí amb nosaltres, a la seva veu,
el Domi García. Domi, buenas, buenas, buenas, buenas.
Hola, buenas.
Sí, ja estic de festa, ja. Buenas, buenas, buenas, sale todo.
Tu ja estàs de festa, però sempre has estat de festa, tu.
Però mexicana, eh? Va sortir, no sé si és que
perquè he menjat avui una miqueta de fajitas
o de burritos, que va sortir així.
A més, la pronunciació anglesa d'Aznar.
Anglès?
Aquí, relligida.
Home, no me diguis això.
No me diguis això, per l'amor de Dios.
Estamos ahí.
És que m'estava prenent un cafè con leche, relaxin,
i m'ha vingut al cap, no sé per què.
Però, veus, això et dona la festa.
Sí, home.
Te deixes emportar, te deixes fer el que sigui, i a mi, no?
A més, a més, com mola, de festa, festa grossa, un dilluns.
Sí, sí, sí.
Un dilluns.
Un dilluns.
T'anava a preguntar, eh?
Dic, us va bé que sigui dilluns.
Nosaltres ens va bé festa, es pot fer qualsevol dia.
I dilluns és un bon dia, perquè tu t'has aixecat.
Sí.
Dius, hòstia, avui és dilluns.
Home, què hem de fer avui?
Quin pal, no sé què.
A més, a més, tornes del cap de setmana festiu, ja.
Sí, que ahir tothom va anar a veure el Super 3 allà al Serrallo.
Imagina't, home.
Tu també, en Pec, que és, eh?
Home, estava petat.
Mira que m'hauria de saber dir coses, eh?
Estava petat, sí, no, no, estava petat.
I dius, hòstia, comences un dilluns i dius,
però bueno, és un dilluns que aquesta nit, a les 11 i mitja,
ponem la cos del bou i fotre'ns una festa de gresca i festa de casa.
A més, 11 i mitja, eh?
Que ja s'ha acabat de sopar, que fins i tot has pogut fer una migdia de la tarda.
O sigui, que ja ha pogut fer la tarda d'una altra manera,
de cara enfocada a la nit.
I dius, home, és que és un dilluns, he d'anar a treballar.
Dormir ja dormiràs, després de Santa Tegla.
Ja quan passi Santa Tegla tens tot l'hivern.
A partir del 25 de setembre?
Imagina't la de coses que pots arribar a fer.
No, cal dormir, ja dormiràs.
Ja dormiràs a la tardor, a l'hivern, que hi ha temps de dormir,
que es fa fosc aviat, ja dormiràs.
Avui, de concert.
Cos del bou.
A més a més, és el que dèiem al 30è aniversari que us van fer.
Amics de Catroc, heu de venir, que han de fer la celebració del Ball de Diables,
que són 30 anys, que no es fa res.
Va ser xulíssim, perquè cada any, mira, des que vam començar a fer la Baixa de l'Àliga
fa uns quants anys, cada any hem anat tocant, o bé per Santa Tegla, o bé per Sant Joan.
L'Ajuntament sempre ha confiat molt en nosaltres.
I en guany, doncs, bueno, és normal.
I jo ja dient, home, és que sembla no Santa Tegla, és Sant Carroc,
perquè només toquen els carroc per les festes.
I ens vam fer una trucada a la gent del Ball de Diables,
escolta, mira que fem 30 anys, que som una entitat,
que ens agradaria molt que vinguéssiu,
i bueno, vam arribar a un acord, perquè ens venia molt de gust.
I a més a més, l'espai, que és cos del bou,
doncs és un espai que no havíem tocat encara,
i ostres, teníem moltes ganes d'anar.
I sí, sí, vam dir que sí, vam arribar a un acord.
Ràpid, ràpid.
Sí, sí, sí, perquè li vam dir, mira, vosaltres voleu,
jo sempre ho dic, vosaltres voleu que toquem,
i nosaltres volem tocar, sempre hi ha d'haver un punt intermig, sempre.
Sí, sí, i això serà, recordem, aquesta nit a dos quarts de dotze,
importantíssima, el cos del bou.
El cos del bou.
Però ara m'has de parlar dels catroc.
Qui són ara mateix? Qui són la vostra formació?
Qui podrem veure sobre l'escenari?
Mira, els catroc som els de sempre,
que, bueno, els que sempre van començar va ser
Jo soc el cantant, el Domingo García,
després hi ha el baterí, el Narcís Cadena,
el José Galdrán a la guitarra i el Miguel Trujillo,
que som els quatre que vam començar fa set anys.
El baixista, des de fa dues temporades,
és el Ramon Cruz, de valls.
I en guany com a novetat,
doncs presentem un nou component,
que ens ha anodat molt de joc a nivell de repertori,
que és el Xavi Artiol,
que ell és trompetista,
i també ens ajuda molt amb els teclats.
I com el vam enredar, aquest pobre xiquet?
La veritat, el vam enredar perquè el vam convidar
a tocar l'amparito l'any passat a la Baixa de l'Àliga
i li van dir,
hosti, en guany,
pensant coses novetats,
teníem diverses opcions de
si gravàvem cançons nostres pròpies
o si canviem el repertori.
I més o menys li vaig dir,
ell va molt liat perquè el toca amb la banda restrit orquestra
i amb altres formacions.
I ell, tot i que és de falset,
va vindre a viure a Constantí.
Ah, el teniu de veí?
Sí, sí, es va casar amb una noia d'allà
i li vaig dir,
Xavi, va, vinga, anima't, que no sé què.
I ell deia, però és que jo els teclats,
no sé si donaré prou.
Dic, escolta, vinga, va, provem.
Provemo, és que vaig molt liat
i jo és que soc una mica persistent.
Les coses com són,
i, hosti, va, Xavi, va, provem, provem.
I, bueno, ho vam provar.
S'hem fotut una feinada brutal,
aquesta tardor i hivern, primavera.
Per posar en marxa totes les idees que teníeu,
per posar-lo amb ell també dintre del grup.
Sí, perquè realment nosaltres som una formació de rock,
sempre ho hem fet, o pop rock, no?,
en el meu cas, no?,
però i ens va costar molt agafar,
tant a Xavi agafar el rotllo del teclat una mica
i la trompeta adaptant sobretot a un so
i uns ritmes nous, no?,
com que és de lo nou que ara està sonant xarango,
per exemple, doncs clar,
xarango sona en directe amb un percussionista,
amb una secció de pitos,
clar, és molt difícil de mínimament fer-ho sonar
i sobretot nosaltres que som un grup de rock, no?
I com es fa que ta metamorfasi?
Assaja molt.
Domi, com es fa?
Treballant molt, treballant molt.
És que m'imagino que, clar, fins i tot canviar,
no sé si de mentalitat.
A mi em costa molt cantar aquestes lletres tan...
Bueno, ja em costa aprendre amb les lletres normalment,
doncs aquest rotllo, aquest dege,
són cançons que les lletres van molt ràpides,
hi ha molta lletra.
No, i a més m'imagino també que la gent,
com les coneix molt,
clar, de seguida busquem aquella comparació
que són odioses.
Perquè, clar, és una cosa de festa major,
és una cosa de passar-ho bé.
Tu has d'emportar una mica el teu rotllo, eh?
Ah, per això, per això.
Des d'això, que seria xarango o strombers,
que potser és el més modernet que fem,
fins a recuperar un xatxatxà de la trinca, per exemple.
Un xatxatxà de la trinca?
Què et ve al cap, així, si et dic un xatxatxà de la trinca?
Home, home, a veure, és que no puc enganyar l'audiència,
és que ho hem parlat.
Bueno, però amb el bé que havíem quedat, ara,
que ho haguessis dit, home, ara em ve al cap la patata, no?
No, perquè tinc la ment avui molt dispersa de dilluns.
Tu estàs de dilluns, i què faràs aquesta nit?
Home, anar al cos al bau, a dos quarts, a dos quarts,
a dos quarts, a dos de la nit.
Passarem llista, eh?
Home, d'arribar a tocar això,
que a més a més...
És molt bo, eh, això, eh?
Home, és molt bona, eh?
Hem recuperat aquest angaixó, i funciona superbé, de veritat.
Tots dèiem, tots teníem una mica de por,
perquè dèiem, hòstia, vols dir que...
A més, jugueu amb aquella cosa,
que jo la propera, la de no ve d'un pam,
mira què t'ho he de dir, eh?
És que juguem amb la part, ja saps que
quan tractem temes...
Això, la de no ve d'un pam,
tu estàs d'acord, no?
Jo crec que també, perquè a més a més la patata
va per allò de la patata, si no ens enganyem.
Sí, sí, sí, totalment.
I fins i tot arriba això, que he hagut d'agafar
i fins i tot l'escallot, el cencerro,
que toco l'escallot, bueno, és un xou,
ens posem un gorro, se disfrassem...
Realment hem fet un...
Espectacle sobre l'escenari.
Sí, sí, realment s'ho passem
i realment s'ho passem superbé
i això es nota.
La veritat és que en guany
s'ha notat el canvi, no?
A nivell de...
Sempre on hem tocat,
la gent ha quedat molt contenta
i s'ho ha passat molt bé,
però aquest canvi a fer cançons
més tipus així,
Xarango, Miquel del Roig,
La Trinca, Strombers,
Ses Freixes,
Alguna Rombeta,
fins i tot Pasturer Rock, no?
Que és un grup de Lleida
que van coincidir dissabte amb ells a Corvins.
Doncs, ostres,
dona molt de joc.
La gent balla més,
nosaltres ens agrada el rock,
és el que volíem fer.
Fa set anys volíem recuperar
les cançons del rock,
que és el que va fer,
ara fa poc,
el Cop de Rock,
el musical i tot això.
A la Miqui Puig,
al capdavant,
com a director, crec,
si no recordo malament.
No sé si ara Miqui Puig.
I aleshores,
fa set anys
volíem recuperar això,
i aquest canvi
ens ha fet portar
a tindre un repertori
més divers
i la gent
realment
balla més,
s'ho passa millor
i nosaltres
estem molt contents,
de veritat.
En aquests set anys,
segurament,
pel que m'estàs dient,
ha hagut un canvi
bastant dràstic,
musicalment parlant,
de cara a la gent,
no?
Hem canviat de gustos,
estem modificant-nos
de mica a mica,
anem una altra vegada
cap als orígens,
pel que m'estàs dient també
una mica?
Mira,
jo penso que
tampoc vull ser
un analista,
no?
No,
pel que us heu trobat vosaltres.
L'escena musical.
Així,
de memòria,
segurament fa set anys
quan van començar nosaltres
encara
tothom,
no va sortir res
super destacable
a nivell de rock català,
seguien estant els pets,
l'Axambusto,
que eren els que
més o menys feien,
es va incorporar
alguna cosa més,
però tampoc
res destacable,
i en aquests set anys
ha aparegut el fenomen
Manel Amics de les Arts,
per dir-ho d'alguna manera,
Missima,
tot això,
i ara fa relativament,
bueno,
tampoc,
no fa relativament poc,
però realment,
per exemple,
el fenomen xarango,
doncs ha sigut
un altre fenomen,
tot i que no ho canten tot
en català,
no s'enganyem,
però realment,
la gent ha tirat
cap a això,
i també,
jo he notat
que,
al final,
la gent més jove,
que és el que escolta xarango,
i aquest tipus de música,
fins i tot grups tipus així,
o Ara la troba Kung Fu,
que és l'últim fenomen,
per mi,
espectacular,
doncs,
ostres,
veus que realment
per aquí van les coses
a nivell de festa major,
la gent jove
comença a decidir
els pobles
dels grups
que volen que vinguin,
i això,
a part que ens venia de gust
un canvi,
doncs ens ha fet plantejar,
doncs,
que havíem de fer
una mica de canvi,
o actualitzar,
també ens venia de gust,
perquè...
Home,
a l'Atlanta ja va bé,
una petita modificació,
no?
Sí, sí,
i en guany així,
anem a mirar altres aires.
Ostres,
estàvem així,
perquè sempre que fas
un canvi,
dius,
ostres,
és arriscat,
no?
És arriscat,
però realment
ha funcionat molt bé
i estem molt contents,
i ara ja et dic,
eh,
polir quatre coses,
i l'any que ve
fer més medleys,
també ajuntem més cançons,
de sopa de cabra,
doncs,
quatre que fèiem,
ara les fem juntes,
i bueno,
això també et dona
molt de joc,
perquè clar,
arriba un moment
que dius,
quina he de treure
del repertori?
Perquè clar,
toques dues hores i mitja,
una mica més,
i clar,
sembla molt d'estona,
però,
hi són moltes cançons,
però clar,
no treuràs el bon dia
dels pets,
per posar una cançó
de la Manel,
per exemple,
no?
Doncs clar,
has d'anar jugant
i fer medleys,
i això,
doncs,
bueno,
també s'agraeix,
no?
Sí,
a més a més allò que dius,
com a juntes,
com ho feu per cert,
això de fer medleys?
Perquè ara aquí
ho has explicat tu
d'una manera,
però clar,
ha de compaginar la música
i que una cançó
s'assembli més o menys
a l'altra,
perquè no es notin els canvis,
que no estiguin molt ràstics,
no?
Sí, home,
has de buscar que s'assemblin,
o si no,
doncs,
bueno,
ho fem tots a l'assaig,
però realment el Miguel Trujillo
és el coco,
no?
És el que decideix una mica
com es pot fer l'arranjament.
tots hi posem cullerada,
però realment musicalment
el Miguel Trujillo
és el màster,
no?
Sí.
I també amb la incorporació
de Xavier Artiol,
que també és un gran músic,
que també ens ajuda molt.
I el proper que teniu en ment?
A veure,
ja sé que aquestes modificacions
que estàs comentant
són de recent aparició,
diguem així,
a la família del Cat Rock.
Sí, perquè ara ens queden
quatre concerts ara al setembre
i un parell més a l'octubre,
crec,
i ja, bueno,
poden sortir coses,
però clar,
ja no dóna temps a assajar,
ja quan hem començat la gira
no assajem.
Clar.
Seria de cara a la temporada que ve,
bueno,
temporada que ve igual potser
si ja surten coses
el gener i febrer,
doncs mirar,
per exemple,
hi ha una de Xarango
que s'ha agafat una mica
com a himne
de la via catalana,
la de aquesta nova així
més tranquil·leta i tal,
doncs que segurament
l'empalmarem amb el Corran
de Gossos.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí,
però la va...
i fins i tot va sortir al cotxe
això dissabte,
la va plantejar al Ramon,
va dir, hòstia,
escolteu aquesta de Xarango
i tal,
i tal qual l'anava sentint
em venia el rotllo del Corran
i...
Vull dir,
aquest és el nalà
de la punta de la mà, no?
I fins i tot va acabar la cançó
i vaig començar a cantar el Corran
i dic, hòstia,
veus,
quadra bé,
i així s'atraiem el loop del davant
i tot això
i ho farem segurament.
Me deixaves caure també
que teníeu pensat
alguna coseta vostra,
cançons pròpies,
abans em deies
que estaveu allà,
que potser volíeu fer alguna coseta...
És que a mi em pot molt
el compositor que llevo dintre.
Home,
és que ets tu,
i era una altra opció.
És que no parem,
sempre el cap va arrolant
i sempre per intentar millorar.
I realment
el de fer cançons pròpies
ens venia molt de gust
i era una opció,
el que passa és que no tens temps per tot.
A l'entrar Xavi,
el nou component i tot això
no vam tindre temps material.
A veure,
et no dic que tot això
ho compagina en família,
treball,
etcètera,
però que algunes vegades
quan parlem en grups
se dediquen exclusivament
a el que estan fent
i és un luxe,
no s'ha de dir,
s'ha de comentar.
És una gran sort.
Però vosaltres
ara mateix
ho heu de fer
tot això
amb la família,
que hi ha criatures
que dèiem abans
i la feina,
que la feina ocupa
vuit hores al dia
que dius,
vuit hores al dia
qualsevol persona
arriba a casa,
es posa al sofà,
a sopar i a dormir
i a millor vosaltres
en aquell moment
si sopar
a millor és un altre pa
i anar assajant
perquè a millor
teniu el bolo
que arriba
aquest cap de setmana.
a les 9 de la nit,
clar,
de 9 a 12
és l'horari
que podem fer
perquè el Miguel
acaba a l'escola tard
i el José
també treballa a la botiga.
Doncs,
clar,
tenim un petit defecte
que és que dormim
una mica,
unes quantes hores.
No,
què dir?
Vosaltres,
dormim?
No,
una mica.
Que m'estàs dient.
I clar,
no tens temps de tot.
No tens temps de tot.
Però bueno,
jo no ho descarto,
el que passa és que
s'ha de prioritzar
i en guany
estem molt contents
de veritat.
No ho descartem
tot i que,
bueno,
no és una,
tot i que
sembla una mica al mas aquí.
No,
però has fet bé,
m'ha agradat,
eh?
Ui,
estem fatal,
eh?
Estem una mica politiquillos
avui.
I no sé,
no puc dir que ho farem
l'any que ve,
però no,
no,
no.
Avisa'ns,
eh?
Home,
sempre,
seràs la primera en segure.
A veure,
cap aquí,
xerrem una miqueta,
les presentem.
Si no ho direm també al Facebook,
ens podeu buscar al Facebook,
busqueu Cat Rock
i tenim una pàgina que
vam arribar a 3.000 fans amics,
que és tot un èxit.
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Un aplaudiment,
no tens aplaudiments d'aquells?
Ho t'ho fa jo.
Vale.
Doncs sí, sí,
estem molt contents
perquè un grup com nosaltres,
que és un grup de festa major,
jo sempre ho dic,
no som cap artista
ni ni som coneguts.
Doncs ostres,
doncs,
m'ha fet molta il·lusió
arribar a 3.000 fans.
Volem,
a un CD.
Volem,
a un CD.
També podria haver
el típic allò,
sí, no?
Un CD que em roba.
Home,
heu de fer alguna coseta.
Jo perquè la gent
s'ho emporti.
Ara està molt de moda això,
o fer 5 cançonetes.
I en vinil, eh?
En vinil.
Home,
que ara també torno
un altre cop en vinil.
Que té uns vinils allà.
Per això,
per això,
i en vinil,
que quedi ja
un altre cos.
En vinil,
però si ja no es venen
els reproductors de vinils.
Ha començat un altre cos.
Sí?
Tot,
tot,
tot,
el Carrefour n'hi ha?
Ai,
no sé,
ja arribarà,
ja arribarà.
També,
també,
segur que n'hi ha.
Qui,
qui us patrocina aquí?
No,
ningú,
bueno.
No n'hi ha,
no n'hi ha,
no n'hi ha,
no en raja.
Mira que ho deien també.
Tornem-hi.
Posa en vinil,
ja farem algun vinil,
home,
perquè tu segurament
poses en vinil,
no?
Alguna cosa.
Alguna cosa.
Sí, vinga,
va.
Mira,
fem una,
ja per acabar,
ja que m'has fet recuperar
la patata de la trinca,
no m'has sentir-la.
Home,
l'has posat 3 o 4 vegades.
I espera't,
i espera't,
perquè no durarem més
de l'entrevista, eh?
Fem aquesta la patata,
empalmem en la farola
del Miquel del Roig,
també a la seu d'Urgell,
gran fenomen de l'istiu també,
i després empalmem
a l'alegria de festa major
de la trinca.
Home,
home.
Té mazo,
té mazo.
Home,
quina vols?
La patata o t'ho busco la de la...?
Ah,
la que vulguis,
la que tu t'agradi.
Home,
doncs mira,
la patata.
És que mira,
m'ha fet il·lusió,
m'ha fet il·lusió.
És que...
La lletra és molt bona, eh?
Bueno,
tota,
però aquesta és molt bona, eh?
És que...
És que a més a més
ens ha de veure amb el gorro,
jo amb l'escajota allà.
Veus?
Doncs llavors també he vist, eh?
I la coreografia del pam, pam, pam, pam,
així movent el cul.
És que m'acaba de ballar, eh?
M'acaba de ballar.
És boníssim,
és boníssim,
això, home.
Bueno,
primer que passin aquesta nit,
pel Cors del Bou,
a dos quarts de dotze,
amb els que roc...
Si s'ho passareu,
superbé.
Demà,
si teniu una mica de son...
Em passa res.
Adormits,
anireu a la feina igual.
Perquè és igual dormir cinc hores
que vuit hores.
aniràs a dormir.
Però vas amb un somriure.
Que bé m'ho vaig passar ahir.
Ho pots comentar als companys,
que a vegades vas a fer el cafè
i dius,
no sé què dir-li,
què parlem?
Del Barça?
Parlem del Nàstic?
Parlem de no sé què?
No,
de Catroc,
del concert.
I tothom allà amb una cara de fàstic.
I què,
què vau fer ahir?
I van mirar la tele
que feia amb el convidat,
o no sé què,
no sé què.
Doncs jo vaig anar a un concert
i m'ho vaig passar superbé.
Clar,
a més a més...
I aquí vas veure els Catroc.
Hòstia,
busques el Facebook,
ho saps?
I fes amics.
I això és una roda,
això és una roda.
Clar,
i pots conèixer gent
o pots veure gent
que fa molt de temps
que no veus avui,
que Santa Tegla està per això,
no està per res més.
No, home.
Està per veure gent
que fa 20 anys...
I per sortir del Facebook.
Hòstia,
que ens veiem d'any en any,
d'any en any ens veiem.
A on?
A Santa Tegla,
al concert de Catroc
i recuperar
el Ball de Diables
de 30 anys,
que és una festassa
guapa, guapa.
Ja està,
no dic res més, eh?
Ja està.
Tomi, ja està.
És que sempre t'enredo,
al final acabo parlant jo
més que tu.
No, no,
però a mi ja m'agrada,
tu ets el convidat,
si no malament, eh?
Tu també és l'entrevistadora
que parla més
que els entrevistats, eh?
Que això,
tu i el conill...
Gràcies, Tomi,
gràcies.
Ha estat un plaer,
no ho trenquem,
no ho trenquem.
Ja no em trucaràs mai més,
adeu, adeu.
Aquesta nit
de dos cors de 12,
al cos del Bou,
amb Catroc,
en concert.
Gràcies
i fins la propera, no?
Adeu.
Adeu.
...resfonden uns fets
que veiem cada dia.
Hi ha moltes patates
que estan mig grillades,
igual com els homes
ho estan a vegades.
Quan veiem que un home
té un nas que es pervera,
tots diem refotre
quina patatera.
Les patates velles
s'arroguen de pell.
igual que tot Cristó
quan es torna bé.
I és evident
que l'home ve de la patata,
de la patata,
de la patata.
I és evident
que l'home ve de la patata,
de la patata,
de la patata.
Ah, meravellà!
Patata, patata,
patata, patatera,
patata, patata,
i és que la patata
sempre ha sigut
ai, un assumpte molt polu.
patata, patata, patata, patatera, patata, patata.
Que ja de mi Eva
va ser una enredada,
que no era una poma,
que era una patata.
Patata, patata, patata, patatera, patata, patata.
Pren una patata, patata, patata, patata, patata.
i així cara, cara,
mira-la amb tendresa
i digue-li, mora, que cada vegada que fem estofar
no ens en donem compte de l'assassinat.
I és que la patata és el nostre sostent,
la fecula es veu que és un gran aliment.
Per això quan et moris et dirà el mossèn
i en fecula feculorum.
Amén!
I és evident que l'home ve de la patata,
de la patata, de la patata.
I és evident que l'home ve de la patata
i que ve de la patata, patata!