Comença Tràfic d'Estraccions amb Núria Calvó.
Bona tarda, aquí estem disposats a començar l'any amb tota l'energia que calgui i més.
I avui us parlarem d'un personatge típic, típic d'un programa com Tràfic d'Estraccions.
Que ja sabeu que fem una mica de tot, però bàsicament el que ens agrada.
Avui parlarem de Francesc Pujols i Morgades.
És un personatge que no és ben bé que estigui de moda, però n'anem sentint cosetes de tant en tant i ens ve de gust compartir-les amb vosaltres.
Francesc Pujols és autor de frases com aquesta.
L'esperit català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors.
Fa un parell de setmanes el catalitzador d'aquest programa va ser una trobada.
Era una taula rodona però sense taula, amb cadires directes davant del públic, allà sobre un petit escenari,
en una sala del Reial Cercle Artístic a Barcelona, un edifici burgès, barroc, molt a prop del Portal de l'Àngel,
on hi havia personatges com els nostres amics admirats, Pau Riba, Jaume Sisa, el Carles Torra i altres de l'associació Francesc Pujols.
Anem a repassar una mica, a través d'artistes que l'han musicat, la trajectòria o les cabòries d'aquest senyor.
I començarem amb el Quimi Portet.
El Quimi Portet, el 2006, en el seu disc La Terra és plana, ja li dedicava una cançó
i la lletra d'aquesta cançó diu que l'art és d'una vida, tal com deia Francesc Pujols,
i anomena altres personatges que li han dedicat un espaiet de la seva obra,
com el Sisa, el Pau, el Miro, el Dalí, el Manolo Vázquez, l'Albert i en Josep Pla,
el Lluís Massana, en Raimon Labonet, Llac Coromina i, en modèstia, en Portet.
Anem a sentir aquest homenatge del Quimi Portet al Francesc Pujols per anar-nos situant.
Fins demà!
Sisa, Pau, Riba, Miro i Dalí, Manolo Vázquez, l'Albert i en Josep Pla,
els vegetariats no hauran de patir, ja matarem un bròquil si veniu a dinar.
A Francesc Pujols volem cantar, amb aquest pastor per pla i català.
Més cantarem quan pel fet de ser d'aquí, anant pel món ho tindrem tot pagat.
Més cantarem quan pel fet de ser d'aquí, anant pel món ho tindrem tot pagat.
Més cantarem quan pel fet de ser d'aquí, anant pel món ho tindrem tot pagat.
Més cantarem quan pel fet de ser d'aquí, anant pel món ho tindrem tot pagat.
Més cantarem quan pel fet de ser d'aquí, anant pel fet de ser d'aquí, anant pel món ho tindrem tot pagat.
I no els volem cantar, amb aquest pastor per pla i català.
Que també canten els àngels del cel, que aquests de tot os mandinen un pèl.
El gran filòsof, eren heu de llull, avui cantem en cesos la sang i veig bull.
Trempen la lira de l'ús i es mar
Les velles senyoretes del turó pan
Francesc Pujols, per uns un sonat i per altres un geni.
Va néixer a la plaça reial de Barcelona el 1882,
fill d'un procurador de tribunals barceloní
i d'una vila franquina emparentada amb la família del bisbe Morgades.
En acabar el batxillerat, va estudiar filosofia pel seu compte.
Sempre va poder viure de les rendes familiars,
cosa que li va permetre dedicar-se a les seves aficions
sense necessitat d'haver de guanyar-se la vida.
El 1903 va guanyar la flor natural als Jocs Florals de Barcelona
i el 1904 va publicar el llibre que conté les poesies de Francesc Pujols,
prologat per Joan Maragall.
El 1906, sota el pseudònim d'Augusto de Altozanos,
va publicar El nou pasqual o La prostitució.
Des del 1908, com a secretari de l'Agrupació Les Arts i els Artistes,
relacionat amb Nonell i Amic de Nogués,
es va dedicar a la crítica d'art i va col·laborar en nombroses publicacions,
El poble català, Les notícies, La publicitat, Papitu, que també va dirigir,
Vell i Nou, Picarol, Mirador, etc.
Va ser membre de la Junta de Museus de Barcelona
i secretari de l'Ateneu barcelonès.
El 1918 va publicar El concepte general de la ciència catalana,
un intent d'aprovar l'existència d'un corrent filosòfic genuïnament català
que arrencava amb Ramon Llull
i va fundar un sistema propi que va anomenar Hiperxiologia o Pantologia.
Va escriure les obres dramàtiques, Llibre de Job, el 1922,
i Medeia, el 1923.
El 1922 també va fer les adaptacions líriques
del Castell dels Tres Dragons i el Ferrer de Tall de Frederic Soler, Serafi Pitarra,
i Joan de Sarrallonga, de Víctor Balaguer.
El 1926 se'n va anar a viure amb Arturell, a la Torre d'Ales Hores,
amb la mare, l'esposa i el seu fill Faust, nascut el 1915.
Aquell mateix any va publicar La història de la germonia catalana en la política espanyola
i l'any següent La visió artística i religiosa d'en Gaudí.
Ja veieu que pica val, aquest home.
L'estiu del 1930, la Torre d'Ales Hores va explicar les seves teories filosòfiques a Josep Pla,
que les va recollir a Manual d'Hyperxiologia,
el sistema de Francesc Pujols, publicat el 1931.
També Artur Blader ha escrit sobre Francesc Pujols,
l'Enric Casasses,
el Roger Mas va fer un concert a la Torre d'Ales Hores,
la Cobla Sant Jordi li dedica un espectacle,
que es deia L'escala de la vida, la filosofia a través de la Cobla.
Hi va haver molts actes diversos durant el 2012
per celebrar o per commemorar el 50 aniversari de la mort de Francesc Pujols.
Tornem a la seva biografia.
El 1939 es va exiliar a Prada,
acollit per Pau Casals i després a Montpellier.
El 42, de retorn a Catalunya,
va ser empresonat a la model durant un curt període.
El 56 va contraure la tuberculosi
i va morir el 13 de febrer de 1962
a l'esmentada Torre d'Ales Hores, a Martorell.
Sempre va ser considerat un home d'esperit,
humorista, conversador agut i gran tertulià.
Doncs aquesta tertulià,
la que vam acudir allà al Cercle Artístic, a Barcelona,
comptava amb la presència del Ferran Margarit,
que diria que és el president de l'associació Francesc Pujols.
De fet, Francesc Pujols té l'associació i la fundació.
La fundació està composta més aviat per la família
i per algun representant institucional
i l'associació són aquests,
el Ferran Margarit, el Donat Puig, el Carles Torra
i, polulant per allà,
els que hem anomenat com ara el Pau Riba,
que en aquella trobada va recitar, sense música,
el seu rap hiperciològic,
que ara escoltarem així,
una vomitada lingüística que deia ell
i que ell va gravar en el seu disc Virus Laics.
La pedra és un àngel que dorm a la terra,
l'àngel d'una pedra que desperta al cel.
Apagueu els ciris de l'altar
i les llànties penjades a les naus dels temples,
que des de la terra naveguem pel cel,
com les naus pel mar, amb el llum encès,
com si sempre fos la nit.
La llum de la veritat il·lumina més que els ciris
i les llànties enceses.
El cel meu i apaguem les flanes
que han cremat capdells de blent,
muntanyes de cera i enriuades d'oli.
Però no, de meu,
que Déu no és dintre els temples,
sinó els temples dintre Déu.
Els temples dintre Déu!
La pedra és un àngel que dorm a la terra,
l'àngel d'una pedra que desperta al cel.
Petxem els graons de l'escala de la vida
com qui salta dins el cub
amb els peus murats pel most de la barema
i munyina amb els peus el raïm
com les mans munyen les vaques i les cabres.
Fem rejars cales de vall
el vi de la collita.
Enviem un vesco amb qui envia l'esperit
arrencant-se'l del cos
i oferim el cor com qui
s'arrenca el cos de l'esperit.
Que l'altra vida
no és com aquesta.
Que amb ell de ser tan trista
ens l'hem de guanyar!
ens l'hem de guanyar!
La pedra és un àngel
que dorm a la terra,
l'àngel d'una pedra que desperta al cel.
Pugent a toc de trompeta
no per guanyar la glòria del cel
sinó per avastar-la
amb les mantres de la terra
com si el cel fos l'arbre i la glòria
el fruit de la tardor de la vida
hem adorat a la branca de la mort.
Des del turó de l'home
abrirem més enllà de les muntanyes
llunyanes del vell i del mal
com qui mira i escolta l'horitzó
assenyalat pel cant més llunyà dels canys
que s'responen
els uns als altres
els uns als altres
els uns als altres
la pedra és un àngel
que dorm a la terra
l'àngel d'una pedra que desperta al cel
la pedra és un àngel que dorm a la terra
l'àngel d'una pedra que desperta al cel
l'àngel d'una pedra que desperta al cel
l'àngel d'una pedra que desperta al cel
l'àngel d'una pedra que desperta al cel
l'àngel d'una pedra que desperta al cel
l'àngel d'una pedra que desperta al cel
la pedra és un àngel que dorm a la terra
una pedra que desperta al cel
l'àngel d'una pedra que desperta al cel
baixem del turó de l'home a muntanya avall
tocant la trompeta d'or i l'or de la trompeta
com qui baixa del Montseny tocant el corn,
el graó de les valls de les bèsties que corren i pasturen entre les herbes,
anunciant-los la veritat i la llibertat,
com si amb l'or del so de la trupeta ens poguéssim entendre.
Oh, bèstia, ànima germana, amiga en amiga o esclava nostre,
jo et dic bèstia, ets o marceràs.
Oh, marceràs, la pedra és un àngel que dorm a la terra,
l'àngel, una pedra que desperta al cel.
Deixem amb la veritat i la llibertat,
com si encara m'aportéssim un atxe encesa,
com el so de l'or de la trupeta,
il·luminar les tenebres dels protosous
que priuen a la sang dels homes i les bèsties,
com els peixos dintre l'aigua.
Encenem el foc de la febre que crema la sang,
inflama el cap amb el dispari,
quan el malalt vomita la realitat.
Amb imatges com els aliments malparillits
que tornen a la boca,
tornen a la boca.
La pedra és un àngel que dorm a la terra,
l'àngel, una pedra que desperta al cel.
Baixem al fons de les valls de les muntanyes,
fins on naixen les arrels,
com si féssim ressonar els filons d'or de les mines.
Entre els arbres, les maters i les herbes,
que en les verdisses esparregen les unes amb les altres,
com el cant dels ocells.
i els ocells ens tenen que canten tots alhora
per tal que es campana el so de la trompeta,
així com el peixet es campa dels llavors.
El so de l'hora ens denunciï
que els fills de la terra
seran àngels del cel.
Àngels del cel!
La pedra és un àngel que dorm a la terra,
l'àngel, una pedra que desperta al cel.
La pedra és un àngel que dorm a la terra,
l'àngel, una pedra que desperta al cel.
Una pedra, pedra, pedra...
La pedra és un àngel que dorm a la terra,
l'àngel, una pedra que desperta al cel.
Doncs benvinguts a l'univers Francesc Pujols.
Aquesta era la visió del Pau Riba,
que aquell dia va dir que aquesta borratxera verbal
el portava directament al rap
i que ell es va dedicar a agafar aquell missal
que parlava de l'hiperxiologia
i n'hi va anar agafant frases i cosint-les
i va confessar, no hi ha res meu, però tampoc no és seu.
I això és el que va donar aquest rap que acabem d'escoltar.
Per altra banda, el Sisa explicava
com li havia arribat a ell el Francesc Pujols,
que us confesso que jo no l'he llegit directament
i deu ser un autor d'aquells bastant difícils,
que tothom explica que hi ha entrat pel que li ha explicat un altre.
En aquest cas, el Jaume Josa, un senyor que ja es va morir,
li va parlar del seu concepte general de la ciència
i la frase era una cosa així com
«Està com un llum, és molt interessant».
I el Jaume Sisa hi va trobar connexions claríssimes
en la seva teoria galàctica,
sobretot pel que tenia d'antidogmàtica i d'antifonamentalista,
que és així com és el Sisa ell mateix.
Parlava de la ironia com a destil·lació del sentit de l'humor
i com el sentit de l'humor com a destil·lació de la vida intel·ligent.
El Pujols és una porta que ens obre cap a l'infinit.
La pantologia aquesta és la ciència del tot.
I també una cosa que em va agradar molt,
que es va comentar en aquell acte,
va ser que la seriositat se la pren en broma
i al revés, que fa bromes de coses molt serioses.
Anem a escoltar ara l'homenatge del Jaume Sisa
en el Francesc Pujols, en el seu disc Ni cap ni peus,
que es deia El savi de Martorell.
El secretari de la natura
puja a l'escala buscant els àngels.
El quart graó respira i s'atura,
Diu amb veu alta allò que escriurà.
Dintre la torre ha passat les hores
d'un català que ho té tot pagat
matant un broc i l'aleta neu
o ve inventant un nou ritual.
Dintre la figuera en Salvador
pinta els darreres de l'ample cel
seguint els puros de la tradició.
Escolta el savi de Martorell
Escolta el savi de Martorell
Com un senyor que li fes de xòfer
a l'únic déu de cap religió
Tots dos es guarden a l'arquitecte
més metafísic nat a riudons
Quan s'agermanen l'art i la vida
La bona taula i la mare ciència
Donen la mala filosofia
La poesia i les varietés
De la figuera en Salvador
Pinta els darreres de l'ample cel
Seguint el puros de la tradició
Escolta el savi de Martorell
Escolta el savi de Martorell
Combina rodes el mestre Llull
Vol lluminós del coneixement
Per convocar un ofici de llums
Visque amb Pujols irònicament
Cercant amable
Sembra un somris
La veritat
Ai, qui la trobeix
Del caminant queden els camins
Del pensador al seu pensament
És el més nou i també el més vell
Escolta el savi de Martorell
La veu més clara si vols consell
Escolta el savi de Martorell
La solució per desfer el cap d'ell
Escolta el savi de Martorell
Doncs sí
Abraçats amb devoció
Doncs serem ebris d'amor
El Jaume que no vol callar
Aquí que ens salta la següent cançó
Ja passen aquestes coses en aquests universos galàctics
Aquell dia el Jaume Sisa va acabar cantant el setè cel
Per cert, a capela, allà al mig d'aquella sala
No ho va confessar
Però després va dir que és que aquest savi de Martorell
No acabava de recordar la lletra
I que havia preferit cantar el setè cel
Que també era una cançó d'una temàtica molt pujolsiana
En aquella taula rodona sense taules
Va comentar també que Francesc Pujols
Gastava un humor d'aquells
Un sentit de l'humor
Que et fa venir ganes de més
De llegir més
D'entendre més
De saber més
I així anem a parar
Amb aquest tipus de cançons
En aquella trobada també estava el Joan Vinuesa
Que va confessar que la seva experiència personal
Era una mica tardana
I que el temps, que és el gran dissolvent
I el gran arreglador de coses
Li havia arreglat també la seva relació amb Francesc Pujols
Perquè ell n'estava segur
Que si s'haguessin conegut
No s'haurien entès gens
No és un filòsof
És més aviat un antifilòsof
Però m'interessa
Perquè aquí a Catalunya
Ja estem carregats de figurots
Segons el Joan Vinuesa
I ell va ser capaç
De crear l'acudit de la nostra pròpia mort
El Joan Vinuesa
Va cantar també una cançó
I el que també es va desmalanar
Va ser el Roger Mas
El Roger Mas
Ha fet en el seu últim disc
El que ha tocat amb la cobla Sant Jordi
Ha passejat per tot Catalunya
Una oda a Francesc Pujols
Ell també
Doncs s'ha flipat amb aquest personatge
I la va cantar
Així amb fred
A pèl
I amb una boníssima veu
Aquest noi és la millor veu catalana actual
Segons el meu humil parer
Anem a escoltar
Pujols
Sant Jordi
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Pujols
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Llavors, ja ho sabeu!
Dазд!
Pista més!
I, parlant d'agenda,
aquí a Tarragona...
Continuen passant coses!
Us recordem que avui dimecres
tenim Hipermetropoesia
a l'igua del Teatre Metropol.
Aquesta gent no fluixen!
Hi ha programació,
que nosaltres sapiguem,
fins al 10 d'abril,
i anirem repassant en un altre programa.
Però ara us volíem recordar, també,
que el divendres,
tenim aquests nois
la sala 0 d'on Simon i Telefunken són els autors de la nostra sintonia
del tràfic d'abstraccions i també d'aquesta peça que està sonant de fons
i ells actuaran al 0 divendres a partir de les 10
en una actuació conjunta amb els Mittels, un altre grup històric de Tarragona
que forma part d'aquest cicle, quilòmetre 0, anomenen ells,
de grups de Tarragona que s'organitzen a la sala 0
i a més a més amb Xupito inclòs.
Si aneu tindreu un Xupito Mittels o un Xupito d'on Simon i Telefunken
inclòs amb l'entrada. Acosteu-s'hi i recordeu vells temps
o descobreu-los si no els coneixeu.
I amb aquest tastet de Francesc Pujols i de don Simon i Telefunken
que per cert també podrien ser molt galàctics i molt hiperxiològics
us deixem aquí el tràfic d'abstraccions amb l'Ivan
bremant de fons que ara sentireu en una entrevista
si no m'equivoco, la Sílvia el té preparat aquí
per posar-lo en antena immediatament després de nosaltres.
Fins al proper tràfic d'abstraccions, si així ho voleu.
Bona nit!
Fins al proper tràfic d'abstraccions!
i