El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El meu avi va anar a Cuba, a d'Ordo del Català.
El millor barco de guerra de la flota d'Ultramar.
El timonell, el nostre amo i catorze mariners.
Eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell.
Quan el català sortia a la mar.
Els nois de Calella feien un cremà.
Mans a la guitarra solien cantar, solien cantar.
Visca Catalunya, visca el català.
I ja el tenim aquí amb nosaltres, a més a més, amb molt bona companyia.
Acabem que acabi de posar perquè estava canviant-se els cascos,
alguna cosa, no trobàvem els cascos.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Què li passava amb els cascos? Que s'estava barallant amb ell?
No, saps què passa? Que els cascos aquests no s'estava a un costat.
Ai, m'acacin.
I llavors me trobàvem el problema.
Molt malament.
Perquè n'hi havia dos.
Un se sentia per l'esquerra, l'altre per la dreta.
Veus? Perfecte, perfecte.
Conquestar el món com està i hi ha el que hi ha,
dic que ara si agafo de l'esquerra,
els de dreta em diran que sóc per això.
Oh, ja està, ja està.
Si agafo de dreta, el de l'esquerra.
Ja n'hi havia vist un neutral aquí.
Ai, és neutral aquest que part ara.
Més senzillet.
Quina meravella, eh?
Més senzillet, més mono, me l'he posat, escolta,
ja veus, ara ja se sent, doncs...
Ah, fantàstic, fantàstic, fantàstic.
Ara ja no hi ha si és de dreta ni d'esquerra.
Ni de davant ni de darrere.
Ara he d'esperar, he d'esperar una cosa.
El què, avi? Que ha d'esperar?
La Sílvia, a veure com s'aporta.
Ai, no he dit res, no he dit res, encara.
A més, hem de convidar, hem de saludar, perdó,
el nostre convidat, l'Amadeu Pujol, bona tarda.
Bona tarda.
Com estàs?
Molt bé.
Estàvem amb l'avi i jo parlant, així una mica,
abans de començar el programa, i t'hem vist entrar,
dic, bueno, tenim visita.
Tenia que telefonar-te.
No, no, no, que al contrari, si moltes vegades ho hem dit...
Vaig ser fora i no he pogut telefonar.
No, no s'amui ni, no s'amui ni, no passa res.
Vinga, reclamar el que em toca.
Això és un exemple del que ens enviem sempre.
Clar, que ho diem, que comenti.
No cal invitació, no cal presentació,
només hi ha una cosa,
entrar per la porta de baix,
entrar aquí,
trucar i entrar.
Estar en companyia nostra, parlar,
i ja està.
A passar el rato bé.
Com ho saps?
I tant.
Com ho saps?
A més, a més, avui, jo no sé,
l'Amadeu, si era molt d'anar pels teatres i pels llocs,
l'Amadeu, és que avui he vist una notícia
i li he dit a l'avi,
avui, podríem comentar,
perquè avui fa uns 40 anys
que ens va deixar el senyor Nino Bravo,
que va tenir l'àccident de trànsit.
I jo li vaig comentar a l'avi,
perquè ell, jo sé que ell,
i jo sé si, Amadeu, tu també en saps,
també hi ha la teva cullerada,
clar, hem comentat moltes vegades,
la setmana passada,
sense anar gaire lluny,
vam parlar de la Sara Montiel,
que va estar aquí a Tarragona.
Sí, sí, sí.
I segurament que molts altres cantants
que han format part de la gran lírica espanyola en general
també han passat per casa nostra.
Sí, que han passat, sí.
però ara que dius de la Sara Montiel,
digui, digui.
Si a què hagués sigut televisió,
vaig trobar,
he trobat aquests dos dies,
una foto de la Sara Montiel,
del Cinchilla,
llavors del Cinchilla.
Què diu, l'ha trobat?
Sí.
L'ha trobat avui.
però clar, com que és la ràdio,
doncs clar, no es pot ensenyar.
No es pot ensenyar.
Càxim, càxim,
mira que tenim coses, eh?
Però és curiós,
vull dir que les coses,
perquè clar,
diguem del col·leccionisme.
El col·leccionisme, per exemple,
és una de les coses que jo sempre he dit.
A més a més,
si el col·leccionista és arreplegador,
el temps porta història.
O sigui que moltes vegades la història s'escriu gràcies
a racons, papers, fotografies que es troben
que ja no existeixen,
i llavors se'n parla d'una cosa,
i dic, oh, mira,
oh, com era això?
I ara s'estàs dient tu de l'Inobravo.
L'Inobravo, per exemple,
moltes vegades ara ni se'n recorden,
ni saben ni com ni què.
Home, sí, jo crec que sí, eh?
Però he dit que hi ha gent,
interpretem, eh?
Hi ha gent.
Què passarà?
Ara, a passar aquest accident
que fas 40 anys,
llavors ara molta gent...
I qui era?
I llavors molta gent s'han adonat
d'uns artistes
que han tingut a Espanya
en tots els sentits, eh?
No precisament amb música
i moltes coses
que per circumstàncies imprevistes
te recorden
o coneixes
històries,
persones
i coses.
Gràcies,
a vegades
et trobes coses,
però a vegades,
per desgràcia,
surten coses d'aquestes
i estan enteres
de moltes coses
que passen.
Doncs, avi, fem una cosa,
perquè la gent sàpigui
o almenys obriqui
qui era el senyor Inobravo,
posem una miqueta
d'una de les seves cançons
potser més conegudes, no?
Sí, sí, sí.
I els hi dona
un pató per tots dos
i una flor,
també que també
aquest surti, eh?

...lejos de aquí.
De dia viviré
pensando en tus sonrisas.
De noche las estrellas
me acompañan.
Serás como una luz
que alumbre mi camino.
Me voy, pero te juro
que mañana volveré.
Hem anat a triar una d'aquelles cançons
que van fer-li homenatge al señor Nilo Bravo,
en el qual no canta sol,
sinó que fan aquests duets
una mica estranys,
però bueno, que aquest era el Nilo Bravo
on veus una flor, te quiero,
noelia, no?
I d'altres veus.
Que era Valencia, si no recordo malament, no?
Sí, sí, Valencia.
Però bé, a part de...
No sé si alguna vegada ha arribat a passar el Nilo Bravo
per aquí, no ho sé, és que no ho recordàvem.
Saps què passa?
Que ara hi ha coses que...
Parlem de més de 40 anys.
Clar.
I la vida...
I segur, segur.
I llavors hem de tenir en compte
que moltes coses no eren com ara.
Per exemple, Nilo Bravo
es va donar a conèixer també molt
quan va ser que havia de cantar
a la televisió i la Carina.
Van ser aquelles èpoques...
Sí.
que clar, però llavors hi havia coses, per exemple,
que la gent...
Hi havia a les èpoques del futbol.
Ui, també, home.
No, no.
Deixa'm explicar.
Sí, sí, endavant, endavant.
Jo vol dir que la gent m'entenguessin
quan parlo, que a vegades parlo amb ironia,
a vegades parlo amb doble sentit
i a vegades parlo amb el cor de les mans.
Va haver en temps que, per exemple,
a Espanya convenia més parlar de futbol
i més un Barcelona-Madrid en aquell temps
perquè així se distreien coses.
Un penalti, un d'allò...
Vull dir, dic el futbol, els toros,
una corrida que havien enganxat aquell torero,
i això distreia o intentaven distreure
d'algunes coses que, per desgràcia, ja han passat.
No m'entens?
Vull dir, clar, el Nino Bravo,
doncs, entra al món musical.
De primer moment no se'l va conèixer,
com ha passat a moltes coses,
molta gent que no se'ls ha conegut
fins que per un fet o una circumstància
llavors ha sigut un primer.
Llavors, ah, doncs, llavors resulta
que molta gent ja el coneixien
de quan anaven a col·legi.
No, no, passa això, eh?
I eren cosís germans, no?
Sí, sí, passa això, eh?
Ja n'entenc, ja.
Llavors, tothom fa allò.
I el Nino Bravo va ser això,
que era una vegada diferent, eh?
Molt maca.
Bueno, ara reconeixem que és maca.
Sí, i tant.
Però va haver un temps que...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
Ah, wing, wing, wing.
Què diu avi?
No, no.
Alguns conjunts que cantaven d'aquesta...
Home, perquè cantaven en anglès.
Jo he fet una ironia.
La gent, oh, oh.
Hi havia una cançó dolça com ell,
amb una potència,
amb una...
amb una harmonia.
A vegades no tenia, de moment,
el sentit de la gent
que no estàvem acostumats a aquestes coses.
Què va passar?
Julio Iglesias també com que...
Va ser un que cantava amb un estil.
o sigui, va haver uns cantants
perquè Julio Iglesias, clar
havia de ser futbolista
va a circumstàncies, va tenir una elecció
no va poder, es va presentar, va cantar
a la televisió, van descomptat
vull dir que a vegades les circumstàncies
han fet que una persona se'ls conegui
perquè qui entén
no qui entén
qui té afició en una cosa
entén en aquella cosa
perquè la mateixa afició
li fa veure ser un pintor, ser un cantant
en fi, un futbolista
clar, si tens afició en aquella persona
i el veus, t'agrada
com és o no és
llavors quan és popular, llavors tothom ja
ja hi entén, llavors inclús els jutgen
és això, és això
llavors ja inclús saben més que ell
ara, Dinobrarbo
va ser això, va ser una època
que hi havia altres cantants, el que sigui
llavors vam veure que convenia
una veu dolça, una veu agradable
que la gent tinguessin aquella cosa
vull dir, aquell relax
m'entens, això són coses
i a vegades circumstàncies
mira, tens per exemple
un cas que jo ara no vull entrar
en massa detalls
però...
oi quina poma fa
quan diu això
no, no, no
agafis que ve de canto
no, no, no
agafis que ve de canto
no, no, no
agafis que ve de canto
tens Raúl Abril
Raúl Abril
bueno, una bona veu
aquest senyor
era un mestre
vint de la guerra
una cosa i l'altra
un instant ja acaba
com que no era del règim
el van treure de mestre
anda
com que ell era aficionat
i aquí d'Aragona
les companyies aficionats
feren també sarsueles
i ell cantava, cantava
i mira
va començar amb un conjunt
aquell conjuntet
i es van anar coneixent
van formar d'allòs
i últimament va acabar a Madrid
amb un gran local
veus?
si aquest mestre
si aquest senyor
li haguessin anat el dret
una altra vegada
de mestre
hagués acabat
siguent mestre
doncs sí
com aquell sacristà
d'Anglaterra
ara no recordo
on va ser
però bé
el sacristà
doncs era d'una barriada
i ell
doncs es portava la veu
obria, netejava
fer el que sigui
llavors van començar
a entrar
alguns d'aquestos
ja que passa
que volen figurar
que això no està bé
que aquí no sé quan
aquest senyor
sacristà
no, això
no s'hi ha diu
per aquesta espècie
d'iglésia tan important
no s'hi ha diu
i el van despatxar
i el tio
cap ficat
se'n va
posar-me a la butxaca
troba el tabaco
mistos
no em trobava
per cap puesto
volta un cantó
volta l'altre cantó
mira per aquí
no hi ha cap puesto
ni estanc
ni res de res
coi
coi i ara
això és rero
i llavors li va acudir
posar un estanc
en aquell barri
allò va ser
l'èxit
era el que necessitava tothom
llavors ja
em va posar dos
posar tres
escampant el que sigui
i un dia
clar, va fer quartos
i un dia
el director del banc
li diu
escolti'm
diu vostè
hauria de ser
com li diria jo
vostè hauria d'invertir
perquè vostè
en allò que ha fet
podria fer gran capital
diu
no
ja ho he fet
no, diu
perquè jo no sé
ni llegir
ni escriure
quasi
home
diu
doncs si vostè
si vostè
com fora
diu
doncs ha sigut
de això
diu
què feran
diu
mira i doncs
va ser
que el no sapiguessi escriure
va ser aquesta cosa
la que va portar
si jo hagués sabut
llegir i escriure
encara fora el sacristà
d'aquella eglésia
clar
va buscar l'alternativa
a la seva vida
sinó que
vull dir
que a vegades
amb els artistes
en tots sentits
a vegades
una circumstància
o algú
que ens apegui
i el localitzi
i el trobi
llavors sí
llavors tots som
tots som
però la vida
passa això
però bueno
deixem aquesta vida així en general
i ens piquem a Tarragona
per això t'he dit
que he començat
que ens ha marxat cap a Londres
i buscant a Anglaterra
no però
assimila
assimila la cosa
no no
ja ho he assimilat perfectament
he fet la comparació
de Raül Abril
i altres
i Julio Iglesias
i tots aquests
també va estar
Julio Iglesias
el vaig veure
a la plaça de Braus
a Tarragona
però fa molts anys
també va venir
per això et dic
que després
vas coneixent
molts d'aquests artistes
que en unes circumstàncies
ha posat
a la glòria
o a la gent
i m'adeu
vostè ha vist
algun d'aquests
així famoset
aquí a Tarragona
i ha anat a veure
en concert
o veient-lo
per la tele
i ja està bé
no jo
si hi ha algú
que m'agrada
hi va
però si no
no
com quin seria?
el Julio Iglesias
el Julio Iglesias
el vaig anar a veure
però com va estar
aquí a la plaça
i a mi
vostè també?
sí
també va anar a veure
la...
home
són coses d'aquelles
no els veia
els dos
no
ara no
ara tot en què hi ha això
però hi ha èpoques
que encara que no vulguis
que t'hi porten
sí
igual quan hi havia
una corrida de torres
aquí a Tarragona
que venien
segons quins toneros
i tenies des de Tortosa
tots els pobles
de la part de l'Ebre
que són els més
aficionats
hi havia el tren
aquest almisto
que deien
que l'omplia
per vindre
aquell
amb un cantant
nosaltres veníem
d'un altre sector
i l'omplia
o sigui
que a Tarragona
ha tingut la sort
que a vegades
s'han desconegut
gent
gent que han sigut
després s'han donat
compte
de qui han sigut
però a Tarragona
han vingut artistes
de molt
de tot
d'òpera
en fi
d'òpera
pintors famosos
toreros
futbolistes
futbolistes
d'aquí
han sigut
ja
quasi internacionals
vull dir
que s'en donem
compte
després
i a més
també
avi
i això m'ho diuen
alguns dels grups
que passen
per aquí
per la ràdio
quan fem les entrevistes
que la gent
som una miqueta
tancadetes
segons quines aspectes
no?
segons
segons
ens costa moure
el cul
que no
si no
ens crida molt
com diu l'avi
que és molt
molt
conegut
la gent
no s'acaba
de fer
jo penso
també que amb el temps
diran
hi havia una locutora
que es deia
Sílvia
que feia uns programes
que va
i qui era
si
perquè jo
una vegada
ja li dic
ara que no
i sempre reia
i sempre reia
una vegada feia
una miqueta
de sort
a l'avi
però bueno
era graciosa
era graciosa
avi
graciosa i coca-cola
jo només de sentir-la
amb ella
ja poso la ràdio
avi
que no se'n recordaran
de mi
que s'ho pujaran
les noves generacions
que ho fan
amb molta força
i amb moltes ganes
i després ja
serem un petit record
però mira
si ara mateix estem
allò que dius
estem ensarronant
amb algú
que ens està escoltant
i ens podem donar per fet
ja ho podem
no no
però escolta
fes-te'n el detall
aquí estem fent uns programes
ara ve l'Amadeu
una tia ve una altra senyora
l'altra
no dic noms
però no deixem en d'altres
i ho fem d'una manera
tant d'allò
en sec
surt el diari
surt el d'allò
surt aquí
una locutora
i aquesta
ah sí
la vam presentar
en un programa especial
i clar
aquest programa especial
que sortia a la televisió
o el que sigui
i doncs
sí jo me'n recordo
que aquesta una vegada
vull dir
que la vida
i amics i amigues
conegudes
que et surten
a partir d'aquell moment
a mi no m'ha passat encara
però és
que m'ho han explicat
això és un comentari fort
m'entens
però vull
que som així
som a vegades
ara he dit tu
per fer un exemple
doncs
de que
més gran
passa
perquè quantes vegades
veus un artista
i dius
aquesta
si em sembla
aquesta
o si és aquell
d'allòs que van fer
o té un
ara aquest
ara aquest
la divorcia
cobra
llavors
s'ajunta
amb un altre
cobra
perquè el presenten
llavors
s'abarà
de no sé quantes
i torna a cobrar
què sembla avui
lo de les revistes
del cor
això
és que la vida
és això
o sigui
fixa't
amadeu
avís
on anem a parar
no no
t'ho dic
t'ho dic
perquè mira
si hi ha temes
i coses importants
però el que avui dia
normalment
crida una mica
l'atenció
és això
avi
aquestes coses
si no
som romans
avi
tenim aquesta vessant romana
que ens agrada molt
el circ
i la festa
sí o no
sí
però hi ha festes
i festes
avi
és una cosa
que jo li comento
això a nivell personal
hi ha festes i festes
a nivell personal
quantes vegades
festes de Santa Ticle
de gom a gom
pertot arreu
hi ha gent pertot arreu
que així és una pedra
i el cinc
bueno mira
es fa una cosa així
d'aquelles importants
en pla manifestació
i no sé què
ara ja comencem a moure'ns
una miqueta més
però fins ara
quatre vegades
ara has dit una cosa
què?
que jo l'he agafat
ara ja l'he agafat
l'he agafat
l'he agafat
els romans
i el circ
ah que ens agradava el circ
el circ
pensa una cosa
digui'm avi
el que som i fem
el circ
quan hi havia uns gladiadors
i un per dia
on estava a l'altura
un senyor
que no era senyor
li deien emperador
si posava el dit així
per damunt
si no el podien matar
o sigui
aquell qui era
l'emperador
l'emperador
ja ho he dit
però llavors
el públic
que hi havia mil, dos mil, tres mil persones
a callar
no, no
a callar no
si no ho veia
que la gran majoria
perquè surt a les pel·lícules
jo ho he fet amb el sentit
que sempre hi ha
alguna cosa
que ens porta
ahir on volen
sí, sí, sí
o sigui que sempre
una cosa
que ho enfoquen
i anar-los
discutim
esbarallem
però
saps com ho dic
vull dir que
m'estàs dient això
i és això
ha vist
que hem arribat
al cap del carrer
se n'adona
no?
tenim la vessant mediterrània
que ens agrada la nit
la vessant romana
que ens agrada la festa
i el poti poti
aquest és Tarragona
també ens agrada treballar
una cosa
no treu l'altra
no, no
però escolta
en diferents categories
sí
en conjunts
de músics
de festes
amb algun temps
a Tarragona
ha tingut bons conjunts
ha tingut
les rebel·les
ha tingut quintetos
bons
tercetos
o sigui
que ha tingut uns conjunts
inclús solistes
que inclús han anat
a fora de solistes
o sigui
que hem fet a Tarragona
amb tots els
amb tot
amb pintura
cant
i ara que aprem de música
clar
no
és clar
passa una cosa
perquè ara
parlem
jo parlo
parlo
i la millor hora
diria alguns
que em venen la memòria
no me'n recordo bé el nom
perquè a vegades
d'això es canvia el nom
jo potser l'he conegut
el carrer qui és
però llavors clar
amb el conjunt
té un altre nom
clar
perquè han de posar uns noms
que si no la gent
no
no perquè siguin atractius
de cara a la uïda
clar
lògic
si es diu poet
sí home
el poet és aquell que
m'entens
en cap diu
patrios
hòstia
qui deu ser
oh patrios
vull dir
va ser mentir
qui deu ser
vull dir
és així
és així
és veritat
és així
no m'entens
i clar
i per això jo ara
em sabria que molt de greu
però hi ha hagut
hi ha hagut inclús
d'aquí han anat
a conjunts bons
sí ja ho sé
ho sé
i grans músics
que tenim aquí a Tarragona
hi ha hagut grans
però clar
jo ara
em trobo
perquè
aquí passa una cosa
que és l'important
per això
que quan venim aquí
improvisem
i fa que
l'ordinador de l'Ari Ramon
es posi en marxa
i tu arribo aquí
i avui
podríem parlar
de
bueno
jo intento
dintre el que puc
seguir
el tema aquest
però
improvisem
però clar
jo ara
si et digués
alguns noms
si et digués
conjunts
me deixaria un altre
i avui
sé que avui
hi ha gent
que se'n recorden
d'aquelles festes
de carrer
de barri
que hi havia un conjunt
i la gent
coneixia en aquell
i cantaven
i aquella cosa
familiar
inclús venien de fora
jo me'n recordo
avui
ara que me diu això
mira
m'ha anat la ment
cap a la plaça
del fòrum
que allà
es fa
per les festes
del Carme
que es fa la festa
allà
i clar
és que tot era de casa
tot era molt familiar
tot el de la plaça
i voltant
ens ajudàvem allà
i si no el cos del Bou
també
que també
deu-n'hi do
ara hi ha una altra cosa
pensa
pensa
que el carrer
casòmetre
hi havia una espècie
de
no sé com s'hi diu
perquè clar
castellà o castellà
perquè ara diu
que parlaran
han de parlar en castellà
però a vegades
no home no
això quan vagi a l'escola
no però llavors
dius
guerba
o caia
i tot això
i clar
em refereixo
que em perdoni
però llavors allí
venien dels pobles
amb el carro
a la plaça
de Tor
tot allò del davant
allà era un descampat
per allà
tot allà
però amb els carros
segons quins
es posaven
el que és
la mitjalluna
tot aquell d'allò d'allí
s'omplia de carros
i venia dels pobles
i d'això
i llavors
aquests conjunts
hi havia conjunts
i venien
venien també
a aquesta festa
perquè hi havia conjunts
amb una certa
familiaritat
amb una
amb una gràcia
per exemple
d'això que dius tu
d'ambient familiar
i dedicaven
i demanaven el ball
i ballaven aquell ball
o sigui que hi havia
i algun d'aquestos
van marxar
a Barcelona
hi va haver
algun d'aquestos
que van anar
i Tarragona
doncs va tindre
bons cantants
no vull dir ara
perquè doncs
no recordo bé
jo amb el seu permís
un tal Francisco García
que és que encara
ha encantat
i que li he dedicat
el programa avui
jo recordo
uns que vivien
a les escales d'Arbós
en fi
hi havia
hi havia diferents
d'aixòs
vull dir que
i el Serrallo
també tenia uns conjunts
o sigui
a cada barri
tenia algú
que arrossegava
i això
amb la gent
sí
m'entens
vull dir que
que d'aixòs
ara
hem de reconèixer
doncs que clar
Dino Bramo
com ha passat
més d'un
no va poder acabar
la seva carrera
un accident
de trànsit
si és veritat
hi ha hagut grans artistes
que han quedat
a mig camí
ja ens truquen
ja ens truquen
avi
hem d'acomiadar
aquí el programa
a l'espai
tornem la setmana vinent
Amadeu
moltes gràcies
per aquesta visita
sorpresa
que ens ha agradat molt
fins la propera
que esperem
que sigui així
esperem-ho
i avi
perdoneu-me
vostè prepari la veu
que la setmana vinent
el faig cantar
perdoneu-me
però veu que la Xília
m'enfoca d'una manera
jo
me defenso
com puc
no passa res
confio
que ens perdoneu
avi gràcies
Amadeu
moltes gràcies
adeus
A la veu
todas las noches
por la playa
pasear
y no sé
de dónde viene
y no sé
a dónde va
hace tiempo
que sueño
con ella
y solo sé
que se llama
Noelia
hace tiempo
que vivo
por ella
y solo sé
que se llama
Noelia
Noelia
Noelia
Noelia
Noelia
Noelia
Noelia
Noelia
Noelia
Noelia
Noelia
Noelia
Noelia
Yo quiero hablar
Noelia
Noelia
Noelia
Noelia