On ira écouter Harlem au coin de Manhattan
On ira rougir l'été dans les soukas Amman
On ira nager dans le lit du pleuve Sénégal
Et on verra brûler bons vais sous un feu de vingale
On ira gratter le ciel en dessous de Kyoto
On ira sentir iobat au cœur de Tjanero
On lèvera nos yeux sur le plafond de la chapelle Sixtine
Et on lèvera nos verres dans le café Fuskima
Oh, quelle est belle notre chance
Aux mille couleurs de l'être humain
Mélangés de nos différences
À la croisée des destins
Vous êtes les étoiles, nous sommes l'univers
Vous êtes un grand de somme, nous sommes le désert
Vous êtes mille pages et moi je suis la plume
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh
Vous êtes l'horizon et nous sommes la mer
Vous êtes les saisons et nous sommes la terre
Vous êtes le rivage et moi je suis l'écume
Oh, oh, oh, oh, oh, oh
Bona tarda
Tornem avui amb Zas, amb Reacciona
Avui divendres 22 de novembre
Volem dedicar el nostre programa a parlar del tifó de Filipines
No sé si recordeu que en l'últim programa
Vam estar parlant amb la Bea Felipe sobre el canvi climàtic
Sobre els efectes que tenia
Sobre aquests efectes que eren més greus
Ens explicava ella en països més vulnerables
Els països dits empobrits o en vies de desenvolupament
I per parlar avui del tifó de Filipines
Vull que ens en recordem una mica de tot això que vam parlar en l'últim programa
I que fem una mica de viatge en el temps
I ara, en lloc d'estar el 22 de novembre del 2013
Vull que anem fins al desembre del 2012
Perquè al desembre del 2012, a principis d'aquest mes de l'any passat
Hi va haver un tifó de categoria 5
Que a Filipines es va anomenar Pablo
El nom internacional era el tifó Bopa
I aquest tifó, un supertifó que li diuen
Va arrasar Filipines ja l'any passat
Va provocar més d'un miler de morts
2.500 ferits
I gairebé 400.000 persones evacuades, desplaçades, sense llarg
En total va afectar, diuen, 6 milions de persones
Tot i que els efectes són difícils de calcular
I mentre això passava, mentre al desembre del 2012
Hi havia aquest tifó que arrasava Filipines
A Doha, s'estava fent la reunió de Nacions Unides
Justament pel canvi climàtic
I el delegat de Filipines
Que va assistir a aquella reunió
Que es deia Nadarep Sanyo
Aquest home, quan li va tocar intervindre
Va dir el següent
Mentre som aquí asseguts negociant
Mentre dubtem
La llista de morts segueix creixent
La destrucció és massiva
Parlo en nom de 100 milions de Filipines
Faig una crida urgent
No com a negociador
No com a líder de la meva delegació
Sinó com a Filipí
Demano als líders del món
Que obrin els ulls a la realitat
Si us plau
Només retards
Només excuses
Fem que el 2012 sigui recordat
Com l'any en què vam trobar el coratge
Per prendre responsabilitat sobre el futur que volem
Pregunto a tothom que és aquí
Si no ho fem nosaltres, qui ho farà?
Si no és ara, quan?
Si no és aquí, on?
I aquest discurs
Que va deixar els membres
De tota la resta de delegacions
En un silenci incòmode
Perquè aquest senyor
Es va trobar
Doncs que mentre s'estava debatint
I ficant excuses
Sobre el compliment de protocols
Per intentar que a nivell mundial
Es fes un esforç en contra
Per lluitar contra els efectes del canvi climàtic
El seu país d'origen
Els seus compatriotes
Patien ja l'envestida d'aquest tifó
I ell demanava solucions
Solucions que no han arribat de moment
Definitives
I d'això en fies ment també
Aquesta setmana
La Isabel Kreisler
Era en un article
3.500 milions
Al bloc del país
Titulat
Sus tifones nuestros gases
I en aquest article
Ella ens parlava del tifó
Que aquests dies ha afectat Filipines
Aquest supertifó
Que ha provocat vents
De més de 300 quilòmetres hora
Onades de més de 15 metres d'alçada
I que per tant
Ha convertit aquest tifó
En un fenomen
Gairebé sense precedents
En el tifó més greu
Que ha impactat mai
Sobre terra
Ferme
Perquè clar
Aquests tifons
Doncs sí que n'hi ha molt greus
Però quan arriben a terra
Solen perdre força
En aquest cas
No la perduda
I ja la Isabel Kreisler
I en aquest article
Feies ment d'aquest discurs
Del delegat de Filipines
De l'any passat
I també feies ment
D'un article
Que havia sortit
Al Nature Geoscience
Un article en el qual
Es deia
Directament
L'escalfament
Derivat de l'efecte hivernacle
Provocarà
Que la mitja global
D'intensitat
Dels ciclons tropicals
Eolicioni
Fins a tormentes
Més fortes
Amb un increment
De la intensitat
D'entre el 2
I l'11%
Cap al 2100
Aquest article
És de 2010
Per tant
Tenim l'article
De 2010
I tenim aquest senyor
Que ja fa un any
Intentava
Avisar
De quines podien ser
Les conseqüències
I demanava
De manera
Us recomano
Que veieu
El discurs complet
Això és un abstracte
Que el podeu trobar
Pel nostre amic youtuber
Que ens informa de tot
I veureu
Que el senyor
Estava evidentment
Emocionat
Se li tallava la veu
Perquè gairebé
No s'ho podia creure
Que no estiguessin fent res
Mentre al seu país
La gent deia
Està patint
I està patint moltíssim
I la Isabel Kreisler
En aquest article
Ens diu una mica el mateix
Ostres
Pensem-hi
Potser sí
Que això del canvi climàtic
Té uns efectes
Més inesperats
Del que molts
S'arriscaven
A dir
I avui mateix
S'acaba una conferència
Sobre el canvi climàtic
De Nacions Unides
Que va començar
L'11 de novembre
I és una de les reunions
Que es diu
La conferència de les partes
Una de les reunions
Que es fa entre diferents països
Per veure
Quin és el compliment
Del protocol de Kyoto
D'aquest gran tractat
Que es va fer a nivell global
Tot i que hi ha països
Que es van negar a signar-lo
O el van signar parcialment
I ara mateix
Avui acaben de debatre
Tot aquest tema
I per això nosaltres
Si ens estan escoltant
Ens hi volem dedicar
Una cançó
Intentant donar suport
A la nació de Filipines
I a totes les nacions del món
Evidentment que pateixen
Aquest tipus de desastres
Esperem que el delegat
De Filipines
Que l'any passat
Va existir a la reunió
Aquest any
Aquest any hagi pogut assistir
I esperem que més que
Emportar-se condolències
També s'hagin portat respostes
I per això
Els hi dediquem
A tots ells
Una cançó de la gossa sorda
Que ens avisa
I ens avisa
I ens diu
Que el temps
S'acaba
S'ha acabat
Tardors i primaveres
I els tarongers
Floreixen per febre
I punya la mar
Que trenca les marreres
I el temps
Si ens queda
S'acaba
S'acaba
S'acaba
Com que enrere en marxa
Matar de fam
Ja no és suficient el sistema
La butjaca
Matar de calor
I morir-se de set
I ara diuen
Que tots sou culpables
Entre ells fan negoci
De l'escalp
Fem encara dures
Putrefactes
I en uns queda
Un altre
Que anar a fer ells
I quina calitja
I quin sol imat
Passaria mil hores mirant-te
Mentre pujan els oceans
Redeu quina basca
Quina xafor
Passaria mil hores mirant-te
Pullirà la mar
Com que sol la por
El temps s'acaba
S'acaba
Pullirà la mar
Com que sol la por
El temps s'acaba
S'acaba
Com vendre en marxa
Els dies de glòria
Ja s'acaba
Mercat lliure
Competència
L'Amèrica
L'Amèrica en riem ens està sortint guard
I ara venen els sabuts que faltaven
Que de les desgràcies faran capital
I triaràs
En democràcia
Canvi climàtic o final nuclear
I quina calitja
I quina calitja
I quin sol imat
Passaria mil hores mirant-te
Mentre pujan els oceans
Redeu quina basca
Quina xafor
Passaria mil hores mirant-te
Pullirà la mar
Com que sol la por
El temps s'acaba
S'acaba
Pullirà la mar
Com que sol la por
El temps s'acaba
S'acaba
S'acaba
S'acaba
En estos moments acaba de caure el pont
L'aigua s'ha emportat per complet
El pont Eurí Girona
Ha destroçat totalment esta carretera
És el resultat el que fa l'aigua
L'autoralitat
L'autoralitat
Quina calitja
I quin sol imat
Passaria mil hores mirant-te
Mentre pujan els oceans
Redeu quina basca
Quina xafor
Passaria mil hores mirant-te
Pullirà la mar
Com que sol la por
El temps s'acaba
S'acaba
Pullirà la mar
Com que sol la por
El temps s'acaba
S'acaba
I el temps s'acaba
I el temps s'acaba
No fem res
El temps s'acaba
No fem res
El temps s'acaba
S'acaba
I el temps s'acaba
I no fem res
El temps s'acaba
I no fem res
El temps s'acaba
S'acaba
S'acaba
Pullirà la mar
S'acaba
S'acaba
I per parlar del tifó
que ha afectat a Filipines
i de la situació en aquest país
tenim amb nosaltres el Ramon Janell
és director de Cooperació Internacional
de la Creu Roja Catalunya
Bona tarda Ramon
Bona tarda
En primer lloc, moltes gràcies
per atendre la nostra trucada
Sabem que esteu en un moment
que teniu més feina de l'habitual
que us demana
us exigeix un nivell de treball molt gran
una emergència com aquesta
Per tant, gràcies per estar amb nosaltres aquesta tarda
A vosaltres
Una mica Ramon
ens agradaria que ens expliquessis ara
com està Filipines
i les zones més afectades del tifó
amb quina situació es troben?
Bé, a grans trets
sabem
perquè ho veiem a les notícies
i més o menys fins ara
hi ha hagut informació
potser a partir d'ara
ja ha baixat molt
i segurament
s'oblidarà ja d'aquí no res
malauradament
per part dels mitjans de comunicació
perquè és una afectació molt important
Hi ha una devastació molt important
en una bona part de Filipines
Hem de tenir en compte
en primer lloc que Filipines
i especialment la zona devastada
és un conjunt
un conglomerat d'arxipièl·legs
per tant hem de tenir
en el nostre cap
en el nostre imaginari
que són illes
que són diverses d'elles
les que han estat afectades
quasi bé totalment
degut a la combinació
destructiva
de les pluges
tan fortes
i dels vents
d'aquest tifó
i això ha tingut
un impacte massiu
en el país
amb una devastació important
d'edificis
de les comunitats
i de vivendes
es calcula
que un 10%
de la població
està afectada
estem parlant d'un país
al voltant
de 95 milions de persones
i hi ha un càlcul aproximat
de més de 10 milions
de persones
afectades
hi ha un càlcul
d'unes 650.000 vivendes
que estan afectades
650.000
que són moltes
que vol dir 650.000
famílies
clar
efectivament
hi ha hagut també
una destrucció
i un dany massiu
a infraestructures
que són crítiques
que són
capdals
per qualsevol població
com poden ser carreteres
edificis públics
hospitals
i en el cas
d'infraestructures
d'accés
també molt important
pel tema de les carreteres
perquè evidentment
dificulta l'accés
i per tant
qualsevol logística
que es vulgui fer
o que s'intenti fer
des del punt de vista
de resposta
humanitària
clar, dificulta
l'accés de l'ajuda humanitària
és una dificultat
que a poc a poc
es va resolent
perquè requereix un temps
però
que evidentment
s'ha de tenir en compte
també per entendre
la magnitud
que representa
donar una resposta humanitària
a una afectació
d'aquest tipus
també s'han afectat
evidentment
tot el que són els mitjans
de vida
de moltes persones
principalment
en les illes
de les que estem parlant
que estan afectades
les persones viuen
de l'agricultura
de la pesca
i són infraestructures
que també
també han resultat
danyades
el qual vol dir
que no només
s'ha sentit
danyat
el que és la vivenda
sinó també
allò del que viuen
les persones
al seu mitjà de vida
del dia a dia
no?
Això implica
evidentment
com a resultat
que hi ha milers
i milers
desplaçades
perquè no tenen
la seva llar
ha estat destrossada
destruïda
que hi ha
unes dificultats
importants
com deia
per la manca
d'infraestructures
i que també
hi ha una pèrdua
dels mitjans de vida
de les persones
per tant
la situació
respondent a la teva
pregunta inicial
la situació
és molt complexa
per tant
tindríem una situació
crítica
amb una afectació
de gairebé
10 milions de persones
afectades
en diferents sentits
per aquest
desastre natural
que a més a més
el Roger
el delegat
de Creu Roja
allà a Filipines
va comparar
amb els efectes
d'un tsunami
suposo com que tots
tenim a la retina
les imatges del tsunami
del sudest asiàtic
i ell va dir
doncs estem
una situació
semblant que tu has descrit
molt bé
molt complicada
per tant
en aquesta situació
les necessitats
més prioritàries
d'aquestes persones
entenc que seran
aconseguir un allotjament
en un lloc
on refugiar-se
aquestes més de 600 mil
cases afectades
han deixat
a molta gent al carrer
a més a més
a molta gent que s'ha hagut
de desplaçar
de sortir de la seva zona
entenc que a més a més
hi haurà una necessitat
d'accés a la salut
pel que deies
de les infraestructures
del tema
de la manca d'accés
als hospitals
doncs evidentment
també afectats
i a banda d'això
quines són les necessitats
que vosaltres
heu considerat
doncs que són prioritàries
bé
tu ho has explicat
molt bé
principalment
hi ha dos elements
claus com són
l'habitatge
és a dir
on es poden refugiar
on es poden
on poden estar
les persones
que no tenen ara
el seu habitatge
i aquí és on
s'han habilitat
per part de les administracions locals
sempre pensem
i les organitzacions humanitàries
el que hem de fer
és treballar
sempre
sempre
al costat
de l'administració local
que governa
per exemple
l'Ajuntament local
en clau local
perquè ho entenguem
el municipi
per tant
té les seves estructures
de govern
i per tant
nosaltres hem de treballar
sempre de la mà
de l'Ajuntament
que durant molt de temps
s'ha estat preparant
per rebre desastres
perquè és un govern
que està acostumat
a que sigui un país
doncs
on l'afectin molt
els desastres naturals
per tant no és que el govern
de Filipines no hagués fet res
no sinó que potser
aquest desastre ha superat
les capacitats
que
en tenia
clar
aquest tifó
és el tercer
en molts pocs mesos
i aquest ha sigut
devastador
per tant
ja venien
dos moments anteriors
en els quals
ja han hagut de donar
resposta
assistència etcètera
i que
que no són situacions
fàcils
de
de gestionar
no
el que deia
inicialment
respecte a la pregunta
que em feies
és evidentment
el tema d'habitatge
és una necessitat bàsica
i prioritària
que s'ha de poder treballar
dos o tres elements més
també que són molt importants
el primer
l'accés a l'aigua
és molt important
sempre després d'una emergència
que les persones
puguin accedir
a punts d'aigua segura
d'aigua potable
d'aigua que
que eviti
que hi puguin haver
altres malalties
o altres epidemies
a posteriori
aquesta és una
és un dels sectors
en els quals
la Creu Roja
més hi estem treballant
sobretot des del
suport de Creu Roja
des d'aquí de Catalunya
i Espanyola
que és donar suport
amb plantes
potabilitzadores
que ens permeten
que diàriament
uns 15.000 persones
puguin accedir
a punts d'aigua segura
per tant
aquest és un element fonamental
dèiem el tema
de l'habitatge
era un altre element
evidentment
l'accés als aliments
ara actualment
i més
tenint en compte
que els mitjans de vida
els quals
tenien les persones
les famílies
per al seu dia a dia
han estat destruïts
doncs
hi ha d'haver-hi
una assistència humanitària
a nivell d'aliments
també
i tu també has comentat
anteriorment
que l'accés a la salut
també és una altra prioritat
evidentment
durant els primers dies
és bàsic
perquè les persones
que han estat ferides
han de poder rebre
l'atenció mèdica
i sanitària
pertinent
i a posteriori
també doncs
per reforçar
els centres de salut
que ja existien
anteriorment
i que han estat destruïts
tant a nivell
d'infraestructures
com el suport
que puguin necessitar
a nivell
de recursos humans
tot tenim present
que Filipines
és un país
que ja tenia
el seu sistema
sanitari
per tant
el que hem de fer
en tot cas
és donar el recolzament pertinent
molt bé
i la
per tant
davant d'aquesta situació
que ens exposes
i aquestes necessitats
que s'han detectat
la Creu Roja
bueno Creu Roja Filipines
com a societat nacional
estarà fent un esforç magnífic
per intentar arribar a totes aquestes persones
però des d'aquí
des de Creu Roja Catalunya
o Creu Roja Espanyola
quin és el desplegament
que heu endegat?
Mira
ho has dit també molt bé tu
primer de tot
hem de tenir present
que nosaltres
qualsevol ajuda
que puguem fer
respecte a l'emergència
de Filipines
sempre s'ha de fer a través
de la Creu Roja local
en aquest cas
a través de la Creu Roja
de Filipines
és molt important
perquè
això també desmitifiquem
la idea
que l'ajuda
va cap allà
de qualsevol manera
no l'ajuda d'anar cap allà
d'una forma coordinada
perquè qui la rep allà
i qui la gestiona allà
és la Creu Roja local
a partir d'aquí
nosaltres
en base a la petició
que ens va fer la Creu Roja local
de Filipines
vam fer
ja dos enviaments
amb avió
un primer enviament
que el vam fer compartit
amb altres ONGs
i amb l'Agència Espanyola
de Cooperació
en la qual es van enviar
materials
d'alberg i refugi
concretament
ens van enviar
3.000 mosquiteres
i 6.000 bidons d'aigua
i posteriorment
uns dies després
vam fer
un enviament
molt important
d'un avió
de tot el material
de Creu Roja
en el qual vam enviar
el que comentava anteriorment
els equips d'aigua
i sanejament
és a dir, vam enviar
7 plantes potabilitzadores
que ens permeten
proveir
200.000 litros
d'aigua segura
cada dia
de forma que
15.000 persones
en diferents punts
no ha de ser
en el mateix punt
ja que tenim
7 plantes potabilitzadores
poden accedir
a aigua segura
diàriament
a part vam enviar
més dipòsits d'aigua
quan parlem
d'un dipòsit d'aigua
estem parlant
d'un bidó d'aigua
en el qual hi caben
5 litros
perdó
20 litros
i de forma que les famílies
diàriament
poden accedir
a través
els punts d'aigua segur
omplir-los
i sempre mantenir l'aigua
en unes condicions
adequades
de seguretat
clar
que no es contamini
efectivament
i també vam enviar
tant d'alls de plàstic
que en situacions
com aquesta
en la qual hi ha
moltes famílies
que estan sense llar
doncs són materials
molt útils
de cara
a refugiar-se
en el sentit que
els serveix com a xopluc
i juntament amb això
evidentment
ha anat un equip de persones
expertes
especialment
molt especialment
en la gestió d'aigua
perquè per nosaltres
és un element bàsic i vital
i per tant
hi ha un equip que hem desplegat
per donar suport
a la delegació
que nosaltres ja teníem
treballant a Filipines
especialment
perquè es desplaçin
a les silles de l'EIT
i de CEBU
des d'on tenim els nostres centres operacionals
per poder fer tota la feina
que hem de poder fer ara
i que hem de poder fer també en el futur
perquè no es tracta només
de donar una assistència ara
perquè estem en plena emergència
sinó que estem pensant també
planificant
primer de tot avaluant les necessitats
però en segon lloc planificant
amb la Creu Roja Local
què és el que haurem de fer
a posteriori que passin
aquests primers mesos d'emergència
tant en el sentit
des d'un punt de vista
de rehabilitació
com de desenvolupament
doncs perquè les famílies
puguin tornar
als seus mitjans de vida
perquè puguin tornar
a tenir una casa
etcètera
no?
Llavors això segur que també
s'ha de tenir present
no treballar només
des d'una visió de present
des de l'emergència
en el sentit pur
ara
sinó també pensar
en un enfocament
també de rehabilitació
molt bé
perquè clar
el que passa
com tu molt bé deies
una mica
si això ja ara
amb els dies
ha anat perdent força
els mitjans de comunicació
segurament
i per desgràcia
d'aquí un temps
ja no ens sentirem a parlar
però quan ha passat
aquest període
en què vosaltres heu fet
aquest desplegament
i heu donat suport
a Creu Roja Filipines
aquest període primer
de cobrir les necessitats
salvar vides
intentar arribar
al major nombre
de persones possibles
i donar-los una ajuda digna
clar
després vindrà tot un període
quan aquesta gent
com tu deies
si s'han afectat els camps d'arròs
doncs la gent que es dedicava a això
d'aquí un temps
no tindrà un mitjà
per sostenir-se autònomament
la seva vida
i per tant
és tan important
intervindre ara
com seguir intervenint
i fer una...
perquè sembla que
els desastres naturals
per nosaltres
pel públic
que ho veiem a la televisió
o ens informem a través d'internet
sembla que quan han passat
dos o tres mesos
ja tot s'hagi arreglat
i no és així
teniu experiència
en altres desastres
i mai és així
sempre costa
costa tornar
calculeu més o menys
quant temps
quin tipus d'intervencions
hauran de fer
després de l'emergència
per una mica
tornar a estabilitzar
la situació
o donar certa autonomia
a aquestes persones
que ara mateix
s'han quedat sense res
a veure
jo això
ho intento explicar sempre
d'una forma
que sigui molt gràfica
i ho faré de la següent manera
ens podem imaginar
que a Catalunya
tinguéssim un desastre
d'aquest tipus
i estigués
quasi bé
tota Catalunya arrasada
trigaríem dues setmanes
recuperar
ni tres mesos
trigaríem tres mesos
trigaríem un any
dos
és que necessitaríem
molt de temps
és que estem parlant
d'una afectació
a més de 10 milions de persones
a una afectació
a infraestructures bàsiques
com són carreteres
una afectació
a molts habitatges
com he dit inicialment
més de 600 mil
és que clar
és l'afectació
la devastació
perquè és un terme
que potser ajuda més encara
la devastació és immensa
és d'unes dimensions molt grans
per tant
una primera fase
sempre és salvar vides
és a dir
hem d'anar a lo bàsic
l'aigua
l'allotjament bàsic
és a dir
que la gent se senti refugiada
que les persones
puguin accedir
als aliments
que les persones
puguin accedir
a la salut
a partir d'aquí
aquí no ens podem quedar
hem de pensar
en com tornar
com passar per processos
de rehabilitació
perquè les persones
puguin tornar
al lloc
on estaven
és a dir
la gent vol tornar
la gent vol tornar
a la seva comunitat
la gent vol tornar
amb la seva família
les persones
volem tornar
als nostres mitjans de vida
per tant
els nostres projectes
estaran enfocats
en la recuperació
dels mitjans de vida
de les persones
i de les famílies
perquè al final
perfecte
per tant hem d'insistir
com ho has explicat molt bé
i espero que tots els nostres
els nostres oients
entenguin
doncs que no només és ara
perquè potser ara
hi ha molta gent
que té interès
que fa l'esforç
i que evidentment és necessari
l'esforç de tots i totes
per lluitar contra
aquesta tragèdia
però que això és una cosa
que portarà molt de temps
i que el que no podem fer
no és només
centrar-nos
en un període preliminar
sinó que hem d'estar aquí
hem d'estar al costat
d'aquestes persones
al llarg
de molt de temps
donant-los suport
i acompanyant-los
i per tant
Creu Roja
estic segura
que està convençuda
que està fent una feina excel·lent
i que la seguireu fent
a més
com tu deies
ja teníeu allí
també una delegació
que estava treballant
en l'àmbit del desenvolupament
i t'ho preguntava també
perquè hi ha molta gent
que ens ha trucat a l'Ajuntament
preocupada
per la situació
pel que havien vist
per les notícies
i la gent
molta gent ens pregunta
jo què puc fer no?
i Ramon
què poden fer
totes aquestes persones?
Bé
clar
jo sempre
nosaltres
des de la Creu Roja
tenim oberta una crida
a la població
perquè ens puguin donar suport
nosaltres
tal com he explicat
estem ja
a part de l'enviament de material
hem enviat persones
per ajudar
nosaltres no només ens quedarem
en aquesta primera fase d'emergència
sinó que
ja estem pensant
i estem ja avaluant
avaluant i identificant projectes de futur
sobretot
perquè les persones
puguin tornar als seus mitjans de vida
i per tant
en tot cas
el que poden fer és donar suport
a la nostra institució
a la Creu Roja
bé a través de la nostra pàgina web
a creuroja.org
un ORG
on podran trobar
on poder fer una donació
o bé trucant
al telèfon
que tenim
aquí a Creu Roja
que és el 902 22 22 92
i poder fer una donació
amb això
nosaltres ho dedicarem
a la
íntegrament
a l'emergència filipines
i continuarem
donant suport
nosaltres ja tenim
un pla previst
com a mínim
entre dos i tres anys
per aquesta emergència.
Molt bé Ramon
doncs moltíssimes gràcies
per haver-nos atès
aquesta tarda
gràcies per les teves explicacions
que han estat
molt clares
i ens han ajudat
a entendre
quina és la problemàtica
i quina és la situació
de devastació
que ben bé dius
afecta filipines
moltes felicitats
per la vostra feina
Creu Roja
aquí arreu
molta força
i molta energia
perquè continueu treballant
així de bé.
Gràcies a vosaltres
per l'interès
i bona tarda.
Bona tarda Ramon.
Adeu.
el Ramon ens ho ha explicat molt bé
entenem quina és la situació d'ara
i veiem doncs que
no ens en podem oblidar
aquest problema
l'hem de tenir present
però també marxem
vull dir divendres
marxem el cap de setmana
pensant que hi ha molta gent
hi ha molts filipins
i moltes filipines
que estan lluitant
per recuperar
els seus mitjans de vida
i per recuperar
la seva manera de viure
i per no deixar-se densa
per aquest desastre
que els ha assolat
i com sabeu
seguim dedicant
al cicle de canvi climàtic
i per tant tenim altres activitats
que podeu consultar
a la nostra pàgina web
i que ens poden
interessar molt
i que ens poden
explicar una mica més
també per què
arribem a aquesta situació
perquè aquest supertifó
de nivell 5
ha provocat
el que ha provocat
a Filipines
i a banda també dir-vos
que la setmana que ve
el dia 28
a les 7 de la tarda
al Campus Catalunya
hi ha una activitat
que ens interessa
i ens interessa molt
una activitat
que organitza
la coordinadora d'ONEGES
de Tarragona
i el que fa
amb aquesta activitat
és presentar la guia
per vestir
sense treball esclau
per fi
per fi sabrem
quines marques
podem comprar
per col·laborar
a tenir un món
més just
i ple de justícia social
per tots i per totes
i des d'aquí
per acabar avui
una salutació ben especial
a tots els filipins
i les filipines
que són conciutadans nostres
que viuen aquí a Tarragona
amb nosaltres
molts ànims
molt de recolzament
molta força
bona tarda

Allons ensemble découvrir ma liberté
Oubliez donc tous vos clichés