Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que fos a les 7 de la tarda que obríssim portes,
probablement imagines, concert,
cent dissabte de carnaval...
Clar, clar.
Més de cara a la nit,
més de cara a les tantes de la nit, per entendre's, no?
No, però el feu abans i després ja...
Clar, després la festa amb tothom, allí, com sempre.
Va, d'acord, d'acord.
O sigui que és una manera d'un avant-maig
fins i tot pels propis grups
i després ja us quedeu per allà.
Exacte.
Com es prepara, precisament, un concert com aquest?
El marc en el qual està ubicat, me'n refereixo, eh?
que estem dins del carnaval.
Us heu potenciat d'alguna manera?
Heu pensat de fer-ho diferent del que fèieu fins ara?
Home, bueno,
t'ho dic a tu en exclusiva, però...
Vinga, diga'm, diga'm.
Algum component es disfressarà, sí, sí.
Home, t'ha de fer una mica de festa.
És que m'imagino, no?
I aquest tema del qual estem, no?
Que és el carnaval.
Estiguis a Barcelona, a València o a la Lluna, no?
Exacte.
És una cosa de poder dir, doncs, mira,
agafarem segur que les cançons més canyeres,
que ho tindreu difícil per fer la tria,
ja t'ho dic ara.
Però almenys que diguis, que es noti, no?,
que estem en aquesta festa.
Bé, i a part, és molt especial per nosaltres
perquè obrim la gira.
O sigui, avui publicàvem el cartell,
però són 13 concerts que fem
i el primer serà a Barcelona.
I, bueno, ets fa molta il·lusió.
Ja saps, Jordi, que ara el que toca
és que m'has de comentar com anirà aquesta gira
i per on anireu.
Bé, t'acanto.
Vinga, canta'm.
Fem Barcelona, Escòs, Pitalet, Salou, Torelló, València,
Alicant, Madrid, Saragossa, Tàrrega, Pamplona, Lleida
i a Donosti.
Déu-n'hi-do!
Sí, aquests seran els primers que fem,
bé, de febrer i març.
De febrer i març, tot això és febrer i març només?
Sí.
O sigui, no arribareu a desfer les maletes
que ja les tindreu una altra vegada sobre el cotxe.
Exacte, serà, bé, són tot això, els concerts,
marxem divendres, dissabte i diumenge aquí
perquè també hem d'estudiar.
Clar, clar, és que recordem que la gent de Madfrog
sona molt, però que molt bé,
però al 100% no poden dedicar-se al món de la música,
encara que us agradaria una mica, no?
Home, sí, però...
Seria lo seu, no? Seria lo seu.
Sí, sí, sí.
Bé, ja arribarà perquè també hem de dir que sou molt joves,
que això ja ho vam comentar, te'n recordes?
El dia que us vam tenir aquí en directe,
hem de dir que encara us queden moltes coses
i molt de camí per recórrer, no?
Sí, anem compaginant i...
Però de moment va molt bé.
No, però he de dir que després d'aquest reguitzell
de concerts que teniu,
és allò de continueu passiguem-vos,
perquè això no és un somni, eh?
No, no.
Que us està passant de veritat, eh?
Exacte.
Us està passant de veritat.
Sí, sí, tenim moltes ganes d'agafar la furgoneta
i començar a fer quilòmetres.
I això, i totes les cares que ens estan...
Les cares noves que veiem pel Facebook i així,
que ens van seguint i es demanen concerts a València,
a Pamplona i això,
doncs ja tenim ganes de portar-los el nou disc.
M'imagino, m'imagino.
Els projectes de Leyenda, que continua sent potentíssim.
I Jordi, no sé si...
Perquè vosaltres sou així degosarats.
No tindreu ja alguna cosa
o alguns temes nous
per oferir a la gent que s'apropi al concert?
Doncs, bueno, temes nous tenim,
però encara...
Sí, estem perfilant,
però igualment.
Aquí s'ha de començar a explotar
i sí, sí.
Però el Quim ja està treballant amb els nous temes.
Ja m'imagino, ja.
Però primer acabem de cremar,
diguem-ho així, no?
Sí, sí, bueno, cremar i començar...
Exacte.
Aixecirar amb aquest, sí, sí.
Primer acabem de cremar
com l'argot carnavalesc, no?
Cremem el disc,
agafem que tothom acabi de conèixer
els projectes de Leyenda
i a partir que s'acabin
aquests 13 concerts
i tots els que vindran,
que seran segur uns quants més,
llavors ja es decidirà
què és el que passa
amb aquestes noves cançons, no?
Exacte.
Molt bé.
Fem una cosa, Jordi.
Recorda'ns qui són els Matrocs.
Els Matrocs.
Frocs, això.
A Mefa, que no en ve, Sílvia.
A Mefa, a Mefa.
Qui són?
Doncs mira, som el Quim,
que és el guitarra i compositor cantant,
Joan, guitarrista i veus,
l'Anton, que és el baixista,
i jo.
Molt bé.
Jordi.
Fantàstic.
Doncs fem una cosa, Jordi,
a la tornada de tots aquests concerts,
espero que amb l'excusa
que tingueu un de més
per aquí, per Tarragona,
tornem a parlar
i m'expliqueu com han anat
aquestes escapades fora de Catalunya,
que també són molt interessants, no?
és allò que dius, ostres,
vaig a terres una miqueta llunyanes,
diguem-ho així,
i a veure com ens reben
i a veure quin és el carinyo que em trobo, no?
Molt bé.
Doncs a la tornada ja saps que us espero, eh?
Perfecte.
Moltes gràcies.
Jordi, gràcies a tu.
Adéu-siau.
Vinga, adéu-siau.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Se rompió mi mando, por mucho que intente avanzar, siempre hay con quien tropezar.
Estoy aprendiendo a pasar de los que van a dar, solo por jugar.
Es por mí, tiene que andar, sin ver dónde vas.
No puedo ver mi estrella volar.
No puedo ver mi estrella volar.
Otra vez se me acaban las ideas, puede ser que esta noche durma afuera.
Ya no sé si soñar me sale a cuenta, si al final la realidad siempre supera.
Otra vez se me acaban las ideas, puede ser que esta noche durma afuera.
Ya no sé si soñar me sale a cuenta, si al final la realidad siempre supera.
Es por mí, tiene que andar, sin ver dónde vas.
Es por mí, tiene que andar, sin ver dónde vas.
No puedo ver mi estrella volar.
Es por mí, tiene que andar, sin ver dónde vas.
Es por mí, tiene que andar, sin ver dónde vas.