Ai, Mar, mira quins pestissos més macos que t'he deixat avui a sobre la taula,
que no m'has dit res.
Quan has entrat, te'ls has mirat i no els ha tastat encara.
No, no he gosat tastar-los perquè he pensat, això no deu ser per mi.
Sí, que ens ho va portar ahir el senyor Antonio de la pastisseria, Antonio.
Ah, de Cal Antonio.
De Cal Antonio.
Sí, genial.
Ens ho va portar ahir, el tenim guardadet a la nevera,
dic almenys aquests que no m'estoquin, que és per la mar.
Molt bona persona, millor pastisser, o molt bon pastisser, millor persona, no sé què dir-te.
Les dues coses, perquè el vam tenir la setmana passada aquí amb nosaltres.
Oh, que és maco.
Ens va dir, us portaré pastissos pel que els proveu, pel que els testeu,
i és una moda paraula, eh?
I pam.
I pam, i bueno, ahir ens vam començar, alguns ja van caure.
Veus veure que hi ha aquí petits voradets.
Sí, sí, visc que hi havia clarianes, però jo no m'he atrevit a estirar la mà.
Això són els núvols.
Això són els núvols.
No fos que això sigui una trampa, jo estirio la mà i quedi sense dits.
No, no, ja pots agafar, aprofitem la música, si vols, després,
per fer mos i mos, no?
O sigui que avui els espais de música seran llargs, no?
Ah, sí.
Per poder m'estegar.
Sí, avui tindrem més música de l'habitual, ja ho notareu i ens de Tarragona Ràdio.
Mira, avui ens sortim entre la urxata i les pastes aquestes bèsties, ja.
Uh, uh, com ens aprimarem, Marc.
Mare meva.
No, i ens quedarem, ens quedarem...
Jo ja no tinc ni intenció de primar-me.
Ja serà una altra cosa, ja.
És l'operació en flotador, en mi caso.
Bueno, era el meu, ja ho saps.
Biquini no.
Biquini no?
Sí, sí, biquini em porto, però vull dir que no tinc ja cap tipus d'idea de primar-me, no.
Bueno, ja arribarà, ja arribarà.
Fins a l'octubre, més aviat, serà al revés.
Sí?
Jo aniré engreixant.
Sí, això és veritat.
Aniré engreixant.
Bueno.
Digues-me.
A veure, ens agradi o no?
No, però això és maramenar, no?
Sí, és el que anava a dir.
Això és maramenar?
Sí, sí, sí, Sílvia, sí.
Això és maramenar...
Ja comencem, ja comencem.
Ens agradi o no?
Sí.
Això és maramenar.
Benvinguts.
Bienvenido.
Bueno, què?
Ara que ja tenim clar que això és maramenar...
Sí.
O nada es igual...
No, no, no, nada, nada.
Nada de nada.
Los secretos.
Y quien no nada, compte, compte.
Un vídeo mojado.
Escribí su nombre sin darme cuenta
Y mis ojos quedaron igual
Ese vídeo pensando en ella
Los cuadros no tienen colores
Las razones parecen flores
No hay pájaros en la mañana
Nada es igual
Nada es igual
Nada es igual
Nada
Sobre un vídeo mojado
Escribí su nombre sin darme cuenta
Y mis ojos quedaron igual
Ese vídeo pensando en ella
Hoy cuando desperté buscaba
El sol entraba en mi ventana
Las una luz ocultaba
Nada es igual
Nada es igual
Nada
Nada es igual
Nada
Los cuadros no tienen colores
Las razones parecen flores
No hay pájaros en la mañana
Nada es igual
Nada es igual
Nada es igual
Nada es igual
Nada
No hay pájaros en la mañana
No hay pájaros en la mañana
No hay pájaros en la mañana
Sobre un vídeo mojado
Escribí su nombre
Sin darme cuenta
Y mis ojos quedaron igual que ese vidrio pensando en ella.
Sobre un vidrio mojado escribí su nombre.
Y mis ojos quedaron igual que ese vidrio.
Aquesta cançó és com si fos un xarrub, eh?
Visto y no visto, perquè és petitona però concentrada.
Sí, sí, sí.
Té les dos vessants, te la pots prendre com una cançó trista
o te la pots prendre com que la guitarra, així, dona una mica de vidilla,
te la pots prendre com una vitamina.
Doncs sí, vitamina, vitamina.
Vitamines.
Vitamines però de les dures, eh?
Tenim dues notícies de dos 007.
Mare de Déu, senyor, ja comencem.
Sírvia, que després no tinc temps.
Digues, digues.
Me fan fora de l'estudi després.
Que t'estava dient que tenim notícies de dos 007 diferents.
I cap de les dos és bona.
Ostres, Sean Connery, algun d'ells?
Sí, el primer.
Que dius, què li ha passat?
S'ha jubilat?
Bueno, podria.
Que també podria ser.
Podria.
Però no li convé jubilar-se.
No?
No, perquè necessitarà diners.
La justícia espanyola comença a perdre la paciència amb el senyor Sean Connery.
Li han donat un ultimàtum als seus advocats.
En un plaç de sis mesos, ell i la seva senyora, la Michelle Ann,
haurien d'acudir a declarar sobre un cas de presunta corrupció immobiliària a Marbella.
D'acord.
Pel que estan processats tots dos.
El jutge podia decretar inclús pel matrimoni
una ordre internacional de búsqueda y detención.
Ojo.
Búsqueda i captura.
I posada a disposició judicial de seguida que se'l trobin en qualsevol...
Event o qualsevol història que vagi.
Qualsevol policia que li doni un auto el podria portar cap a Espanya
i presentar-los davant del jutge perquè estan pendents d'un judici.
Ostres, i per què haver d'esperar i...
Està imputada, ja teia, en un cas relacionat amb la requalificació d'una parcel·la.
Ells van comprar, des dels anys 70, van comprar un xalet
on ells venien a passar a Marbella les vacances.
Sí.
De sempre és conegut que Sean Connery passava les vacances
i estades d'estiu a Marbella.
D'acord.
Doncs, 30 anys després la van posar a la venda
i en aquella parcel·la es van construir
un complex de vivendes de superluxa.
Presuntament...
Sí.
...il·legal.
La forma urbanística que feien servir
tenia uns permisos de construcció fraudulents.
I això...
Però això què li ve a ells?
A veure, m'explico, pregunto, eh?
És el que t'anava a dir.
Ells ho van vendre i els altres que facin el que vulguin.
Però és molt...
Clar, és el que volen saber si ells tenien part en aquella constructora,
si quan ells van vendre el terreno ja sabien el que s'havia de fer.
Clar, ells han d'anar a declarar sobre aquells terrenos.
A veure, jo venc al meu terreno i la persona que arribi fa...
i encara que ho sàpigui, és la responsabilitat dels altres.
Sí, però vés i explica-ho.
És que està molt ocupat.
És que no ho entenen.
Però si estàs.
És que està molt ocupat.
Si un jutge et reclama perquè vinguis a explicar-li què esmorzes cada dematí,
tens l'obligació d'anar a explicar-li que la llet amb cereals t'agrada remenar-la cap a la dreta tres cops abans de fer el primer glob.
Per exemple.
I li has d'explicar.
Si a aquest senyor no li surt d'allà, de la peineta, venir a Espanya a declarar davant del jutge, al jutge se li acaba la paciència.
Ostres, però això és molt fort, eh? Perquè venia a declarar.
Clar, està imputat.
Està imputat.
Si està imputat vol dir que té més part que només el tema de vendre el terreno.
Que potser tenia alguna part en la constructora o...
Jo te la vendo i tu haces el que quieras, però dame aquí...
Em dones un parell d'apartaments i...
No se sap.
Tot això estem nosaltres aquí especulant.
Per aclarir això és pel que ha de venir i parlar davant del jutge.
A veure què passa.
Segurament que la notícia sortirà perquè és allò de James Bond visita Marbella per declarar i serà una d'aquelles notícies a primera portada.
O simplement no.
Bé, declarar a marxa i no se n'enterà ningú.
Ara potser faria més sorolls.
Si hagués vingut fa sis mesos quan el van reclamar la primera vegada, potser no se n'hagués enterat ningú.
I punto.
I ja està.
Però no és l'únic James Bond que té problemes.
Un altre també, a veure què és l'altre.
Piers Brosnan.
El Piers!
La notícia té una doble lectura.
Vinga.
La lectura dolenta, en aquest cas, és que la filla de Pierre Brosnan, Charlotte Brosnan, de 41 anys, mort de càncer d'ovaris.
Sí.
I tu dius, ostres.
Pobret, ho deu estar passant malament, clar, una partida de la filla, sí, sí.
L'altra lectura hi ha, i des de la meva llengua viperina i en la meva ment freda, que sempre ja em caracteritza.
és a dir, que el Piers Brosnan té una filla de 41 anys i dos nets.
Sí.
Quants és aquest home?
Doncs quants.
Home, ja té el 60 i pico, eh?
Però que és el 70 tindrà.
Sí.
Tu fes el Piers Brosnan amb nets?
No.
Tu el veus el dia de Nadal amb els crios endats de la falda fent cagar el tio?
Jo t'he dic una cosa.
Tu el veus el Piers Brosnan cagant el tio amb els seus nets?
No.
De primer, perquè segur que no s'estil·la als Estats Units.
Però, però...
De segon, t'he dic una cosa.
L'últim anunci que surt al Piers Brosnan, que se li veu més envellit...
Una dona assegurança de cotxes, topecutre, perquè el doblen tot l'anunci fins al final.
Ah, exacte.
Doncs aquest mateix, tu el veus envellit i el veus dient aquest senyor té 70 anys ja.
Ja.
A mi em fa la sensació, com el Sean Connery, que sempre ha sigut amb aquella barba canosa,
que no passa el temps per ells.
Que quan un es fa 007 sempre té l'edat de quan va fer 007.
No, Marc, no.
No ens imaginem.
Passa el temps.
Jo quan he llegit que ha enterrat una filla de 41 anys, dic, ui...
Per l'amor de Déu.
Doncs si aquest senyor deu tenir 60 i pocs...
No, no, a mi té ja els 70.
I a més això, que aquesta xiqueta que va morir a casa seva a Londres deixa marit i dos fills.
I dius, com que dos fills?
Que el Piers Brosnan té dos nens.
Home, clar.
El que passa és que són aquestes coses, a mi m'agrada molt...
A tu et fa la sensació que la gent viu dintre de les revistes i que no tenen vida privada.
No tenen dret a tenir vida privada que jo no sàpiga, m'entens?
Home, és que no ens va trucar.
Però com no ens va trucar per dir-me soc abuelo?
Hola, soc abuelo.
Aviós abuelo no només d'aquesta nena.
D'aquests dos nens, clar, potser té més.
Per això, per això, que nosaltres ens hem quedat només a la portada.
Ens hem assabentat d'ara que era iaio.
Ah, creus-ho.
Home, i quan diem allò dels aniversaris també sabem que és iaio, eh?
Ja, però ara jo ja el veig assentat, ja et dic, assentat a la cadena.
Ara ja t'ha canviat aquell símbol, no?
Clar, jo ara ja el veig iaio.
Ja no el veig un home, el veig iaio.
El Macho Man, Macho Man?
No.
Que també té a Marbella la seva caseta?
No.
I que va a vendre aquella del lago Diácomo?
Del lago Moco?
Del lago Moco?
No.
Sí.
És un Macho Man de plastelina.
Com de plastelina?
De teatro.
Sí, sí, sí.
És un rotllo de Macho Man?
És una estafa de Macho Man.
Ja t'ho dic així, però amb majúscules.
Vinga.
I si no, que me denunciï.
És una estafa de Macho Man.
La notícia saltava...
Quina poma fas.
Espera, sí, sí, perquè és de riure.
La notícia d'ahera saltava aquest cap de setmana.
Sí.
Álvaro Muñoz és casi, era el protagonista de la nova portada d'interviu
i llegeixo textualment Haciendo un desnudo integral.
Mentida.
No, no se li veu res, eh?
Mentida.
Ah.
No ensenya res.
Però, home, està integral, no?
Està integral, dintre d'una piscina de vam, d'aigua,
amb un xop-xop de xapoteo que no t'ensenyen res,
res de lo que presume.
Ah, sí?
Vale.
Amb un patètic Photoshop que sembla que tingui la cara de cartolina.
Sí o no?
S'han passat amb el botajón?
Amb un quilo d'Holly Johnson al damunt que sembla un poc relliscós,
que dius aquest xic no podrà sortir de la piscina perquè relliscarà i s'obrirà.
I caurà.
O sigui, jo em sembla que, tot i que ja et dic que a mi el senyor Muñoz escassi no és sant de la meva devoció,
però a mi em sembla que els senyors d'interviu haurien de curar una miqueta més el tema...
De Photoshop.
No, de la fotografia en si.
No, no, i també de Photoshop.
Cuidar-la una mica.
Perquè ell, ens agradi o no, té fama de ser sempre un Don Juan.
Un sexímbol, sí.
De ser un sexímbol d'entre tu i jo, d'anar molt ben...
Empaquetat.
Sí, m'entens?
A tu et venen un noi integral i la gent es torna boja.
Un hombre en la portada de l'interviu, tu dius, bueno, està per curiositat, Sílvia, no em diguis que no.
Hem vist el Cachuli, hem vist Albertinos Borne, hem vist a Mil...
Per curiositat, tu obres les pàgines i ho mires.
Bueno, tu fas cara de fàcil, però sé que ho miraries, perquè tens uns a la cara.
I mirar no cuesta dinero.
Gràcies a Déu.
D'acord.
Per tant, tu t'ho miraries.
Però clar, no és un... Sí, és un noi integral, però no ens ensenyen.
Si fos el Jusk Rúnic, ja tindria la revista a comprar i compraria 20.
I faries un pòster a la cuina de casa, no?
Però aquest senyor, ara mateix, com que no, eh?
La qüestió és que em sembla com una estafa.
Primer, la poca qualitat de la fotografia, el mal cuidat que està a l'entorn,
és a dir, una platja, encara que sigui amb un pòster al darrere.
Però no pas d'aquella piscina, amb aquell chapoteo, cutre, amb una llum que no m'agrada gens,
que no hi ha cap foto, a l'interior hi ha més fotos, jo les he vist per internet,
i no n'hi ha cap que diguis, mira quina foto més artística.
Sí, sí, que bonica que veia.
Parlàvem la setmana passada amb la fotografia de Madonna.
Sí, que aquella és preciosa.
És una foto preciosa, que ens ensenya un nu femení, però que és preciosa.
I jo no trobo cap foto d'aquest bon senyor que tingui bon gust.
Les trobo poligoneres.
I trobo que no sé el que haurà cobrat per aquest nu integral, entre cometes,
perquè si ens hagués ensenyat el serení segurament hauríem cobrat més.
Sí.
I el que ens ensenya és un xopi-xopi d'aigua.
Un xopi-xopi.
Sí.
Ai, sí, estic veient-la. Ostres.
Hi ha una altra fotografia que porta roba interior,
i porta la malla al damunt com si s'estigues aguantant el tesoro de Tutankamon.
És aquesta? És aquesta?
No, n'hi ha una, la de la portada és a la piscina.
Aquesta té més oli que una croqueta fregida.
Sí.
S'han passat.
A més, estan tan brillant que sembla de mentida.
Sembla de plàstic.
Jo crec que és allò de corta i pell i paste.
Li he fotut uns ulls que no són seus.
Mira que té els ulls bonics, aquest home que deu ser l'únic bonic que tingui.
I no, o sigui, no.
No, no, sí, mira, te puc ensenyar una fotografia a la qual està molt natural,
i a més a més no té res.
Qualquer fotocall.
Sí, sí, no, no.
Qualsevol fotocall al que assisteix.
Mira, aquest mateix.
Sí.
Eh?
Sí.
I a més a més amb el serrell aquí a la cara.
I natural.
I és un noi que pot semblar atractiu,
però jo te juro que cap de les fotografies d'interviu a mi em fa com a dir
Ostres, mira quina bona carn que té a l'Espanya.
Quines bones fotos que té aquest bon senyor, no?
Doncs no, no, no, no, no, no.
Doncs llàstima, jo crec que s'han equivocat, eh?
Jo crec que inclús Àlvaro Muñoz, és que s'ha equivocat,
perquè tu cobres per fer el reportatge,
però després podries tenir una mica de dir
Ostres, a part que el fotògraf sap el que està fent,
això no m'agrada.
Mira, aquí hi ha un altre aquí que tela, eh?
Ostres, no, no.
És que de veritat.
Entreu dintre de Google,
poseu el nom d'aquest bon senyor,
Àlvaro Muñoz Escàssic,
i de part d'imatges,
que ja sortiran algunes d'aquestes imatges
que estem comentant la Mari i jo,
i de veritat, que no, eh?
La portada és escandalosa.
Que no la compro, eh?
La portada és escandalosa, a més a més.
Encara és pitjor, eh?
Perquè, clar, és que es veu tant la cara de Photoshop,
però el senyor té un cos que es cuida
i fa gimnàstica.
Sí, sí, perquè a veure, està ben dotat, diguem-ho així, no?
És un cos que està ben cuidat,
però està mal fotografiat, així de clar.
Però, bueno, canviem de diamonds a diamonds.
La portada és escandalosa, a més a més a més.
Mira, que estan bones, aquestes pastes, eh?
Espera, que acabo de fer l'últim mos.
Perdoneu, eh? Perdoneu.
Ai, agafa molt de panxa, de menjar tant de pressa.
Però t'he dic una cosa,
va feir les autotrampes jo mateixa aquí, eh?
Perquè m'obre un micro i dic,
però si encara que estic aquí amb la boca plena,
que veig que... Perdoneu, eh?
És l'educada, per l'amor de Déu.
És l'hora de berenar.
Sí, sí, sí.
Bueno, a veure.
T'he de dir que no.
Què li passa a la Rihanna?
A la Rihanna li passa que per la boca m'ho era el pez.
Veus? Una altra.
Jo crec que acaba de posar la pota,
però fins a la ingle, fins a l'angonal.
Sí?
A veure, ara t'explico.
Explica'm.
Fa potser una setmana, 15 dies,
Cristiano Ronaldo va anar a un concert de la Rihanna,
el 28 de maig,
en la qual ell, al seu Instagram,
penja una fotografia als passallissos del concert amb ella,
posant que és un gran fan de la Rihanna
i que li ha encantat conèixer-la en persona i tal.
Una fotografia en la que tots dos estan molt contents
i molt bé, d'acabar el concert i passar els dies,
la gent, que som així d'aquesta manera,
em van difundir la idea que havien tingut un...
Sí, sí, un rizirrafe,
que potser no en de hubo retuvo, no?
Un afer d'una nit, aquella nit del concert.
D'acord.
D'acord.
I quan els periodistes li pregunten...
Aquí, amb ell o amb ella?
Amb ella.
Amb ella, la Rihanna.
Què em pensava, com havia anat el tema amb el Ronaldo i tal,
ella potser va posar la pota cuestionant la heterosexualitat de Cristiano Ronaldo
i llegeixo textualment.
Sí.
Tengo muchos amics gais i apoyo la diversitat sexual.
Ah, que dius!
Mar!
Clar.
Què estàs diciéndo, Diana?
M'estàs vendiendo la moto?
Una de dos.
Una de dos.
O no coneix la fama de Cristiano Ronaldo...
O una de dos.
O potser estava parlant d'un altre cristiano.
Que hi ha més de Cristiano Ronaldo en el món.
O potser, potser, potser, potser, potser a ella se li va anar a la olla i se'n va anar a comprar.
O no, ja et dic, o no sabia qui era, i es va fer la foto i li ha semblat que com que anava a metrosexual era gai,
que coneix un altre Cristiano Ronaldo que sigui gai,
o que realment sigui gai, i ella se n'ha anat de la llengua,
abans que Cristiano Ronaldo vulgui fer públic.
Sigui com sigui.
Ostres, ja l'ha tret a l'armari.
Clar, sigui com sigui, l'han espanyut fora de l'armari.
A més de veritat.
Sigui com sigui, Rihanna, calla-te, que estàs més guapa.
Home, a més a més, ara és el que dius tu, que tenint aquí és un latin lover.
Home, no, latin, latin, no ho sé.
Bueno, però entén-me.
No, latin lover, no?
És un metrosexual lover.
Bueno, és un...
A veure, ell ve en la moto, ell ens està venent la moto sempre amb nòvies espectaculars.
Per això, per això.
Un tio que es cuida moltíssim, que cura molt el seu...
La seva imatge.
La seva imatge, el seu físic, que canvia de cabell contínuament.
Sí que podria ser la imatge d'un noi gay que es cuida.
Però que, en el fons, sempre ens ha presentat nòvies.
I tant.
Que no té cap obligació de demostrar-nos si és sexual o si és gay.
No, no, no, i que faci el que publiqui.
Clar, clar, el que passa és que, clar, la Rihanna...
O ho va confondre, una de dos, o el va confondre o se'n va anar de la llengua.
Home, hem de saber si el Cristiano Ronaldo la coneixia d'abans, o si va ser una cosa espontània, el passadís, te faig la foto i no sé què.
Jo he llegit que ell és fan de la Rihanna i que va anar al concert.
I com qualsevol VIP, després va tenir accés a estar amb ella i es va fer la fotografia com qualsevol fan.
És a dir, no és una fotografia d'amics prenent una copa, no?
És una fotografia d'un fan amb una...
Llavors, potser ella se'n va anar una mica de bella, eh?
Li va semblar que aquell noi...
No ho sé, que...
Si ho és o no ho és...
Si ho és o no ho és, no és el nostre problema.
Però el que sí, que sí, que nosaltres no se'n faríem, que veu, lògicament.
Però que em fa gràcia que la Rihanna jutges i...
D'aquesta manera, no?
Clar, sense pensar de qui està parlant i què està dient.
Ai, Rihanna, ai, Rihanna, Rihanna, eh?
Sí, sí, que diamonds, que diamonds.
Vete a comprar diamonds.
Joyita, joyita, joyita.
Aprofita, aprofita, que la posi.
Don Diablo se ha escapado, tú no sabes la que ha armado.
Ten cuidado, yo lo digo por sí.
Anda por rincones y se esconde en los cajones de la presa que decida conseguir.
Seguir, si sigue así yo se lo voy a decir.
Que te cante a mi niña como gozo cuando guiñas.
Yo quisiera darte un beso chiquitín con un swing.
Por aquí, por allí, un beso chiquitín con un swing.
Un beso chiquitín con un swing.
Te agarra muy suavemente.
Te acabas en un dispás.
No tiene moral y es difícil de saciar.
Te gusta y todo lo da.
Ai, ha saltat una miqueta el Don Diablo, eh?
Si arriba a ser vinil ens ho creiem, eh?
Perquè he donat un copet sense bullar la taula i ha saltat.
Però això és l'ordinador, eh?
És el vinilo, és el que té.
És el vinilo, és el vinilo.
La mulla de diamante.
A veure, Don Diablo...
S'escapado, tú no sabes lo que ha armado.
O sigui, a ser Miguel Bosé no és notícia.
Ah, no?
T'explico.
Setmana passada, a la portada de la revista Shanghai, era Miguel Bosé, va donant una entrevista en la que explicava la seva vessant laboral, com a artista, no em sortia la paraula, i la seva vessant familiar i tal i qual.
Ens va donar la hipermega notícia que no és part de dos fills, sinó que és part de quatre.
Clar.
Quatre?
Quatre.
Que no sabia si ho dius.
Ah, no, el dos sí, perquè em va donar, però...
La notícia va saltar la setmana passada, i nosaltres no ho vam comentar, d'acord?
Ah, la notícia d'aquesta setmana, que és el que a mi més m'ha fet gràcia, és la manera amb la qual això va succeir.
A veure, arriba el periodista de la revista Shanghai i fa l'entrevista amb Miguel Bosé, planera, pim, pam, pum, pum, quatre fotos, aquests comentaris, txin, txin.
Quan ja l'entrevista es dona per acabada, s'estaven acomiadant, Miguel Bosé s'aixeca, va cap a la porta i li diu al periodista,
ai, passa, passa, que m'he oblidat de dir-te.
Que m'he oblidat de dir-te?
Sí, que me quería comentar-te y no te lo he dicho, que yo tengo cuatro hijos, que el periodista es va pixar las calces.
Va a dir, llevo aquí una hora haciéndote una entrevista i l'exclusiva me la das ahora cuando me marcho?
Home, perquè així ja no t'has de preguntar més.
Ai, ai, passa, passa, que te tengo que decir.
Manolo, que no te vayas, que te tengo que decir, si és de Shanghai seria un noi japonès, no?
Seria japonès, no?
No, no, cariño, la revista Shanghai és una revista...
Que veigis, que és proposada que estic en revistes.
No, és Shanghai.
Ah, ah, Shanghai.
Shanghai.
És una revista...
dirigida al públic gay.
Vale.
Vale.
Vale.
No japonès.
Que posada estic en...
Como el Cristiano Ronaldo.
La setmana que ve parlo del Cristiano Ronaldo a la portada del Shanghai.
Bueno, doncs el que et deia, que la notícia no és l'exclusiva que va fer una entrevista a portada del Shanghai i que obre el seu cor al periodista, no, no.
La notícia és com pot ser que ja quan marxava el fa tornar enrere el rotllo.
Oye, apunta també a esto, ¿sabes?
Sí, per si ho vols dir.
Per si de cas.
Per si de cas.
I que a la politista se li van obrir els ois com a plats.
Què m'estan diciendo?
Què m'estan diciendo?
El mateix ho comenta com dient, ¿cómo puede ser que me tenga aquí dos horas sentado con una Coca-Cola explicándome su vida para que cinco minutos antes de irme me haga volver atrás para decirme, apunta a esto?
I ara t'explico el que.
Et digues.
Ell sí és cert que, tothom ho hauria de saber, que va adoptar dos nens que es diuen Diego i Tadeo.
Vale.
Doncs set mesos després de rebre l'adopció d'aquests dos nens, la seva, entre cometes, amiga o pareja, nòvio, va rebre també la seva comanda d'adopció,
com vulguis dir-li, d'Ivo i Telmo.
Ah, d'acord.
És a dir, no són fills d'ell, sinó que són fills de la seva parella, però com que viuen tots a casa des de fa molts anys que són parelles, sempre havíem dit i especulat que si era gay o si no era...
Ell mai havia dit res.
No, no, és una de les coses que...
Mai havia comentat.
Li havíem posat mil parelles.
Això és veritat.
Mai li havíem pogut treure res.
I en sec, ja et dic, o sigui, en sec, amb un peu al carrer i l'altre al portal, et diu, ei...
Què passa això, eh?
Que no tinc dos fills, que tinc quatre, que dos són meus i dos són de mi pareja.
No, llavors ja està.
Que se llama tal, tal, tal.
I diu, ah, o sigui, m'estàs d'acord?
I ara sí, públicament me dices que eres gay, que tienes pareja de 13 años y que además tienes dos hijos más.
Clar, aquell llavors va quedar...
Estupafacte, estupafacte, dius, digam-ho això al principi, llavors ja comentem i allarguem i allarguem.
Te voy a explicar esto.
Y yo me preparo psicológicamente por una entrevista de aquella tipo.
Mare meva.
Bueno, adiós, pum, y tanco la porta.
Gràcies, gracias y adiós.
Adiós, Miguel.
Gràcies por todo.
No, i te quedes allà a la porta, acabant de paí tot el que t'acabem de dir.
Fins que aquell home no va, exacte, no va reaccionar, devia dir, bueno, això com es mastica.
I ara com ho faig, això?
I ara com ho faig, això?
Això no està gravat?
Perquè he sortit per la porta ja.
Que fuerte.
Sorpresa està de la vida.
Com ho saps?
Abans comentàvem...
T'he posat això perquè sé que hi ha de models, no?
Sí, sí, sí, sí.
Doncs vinga, digues-me.
Ah, que per cert, veus molt bé, Sílvia, perquè no t'ho he dit que volgui aquesta cançó.
Eh, veus, veus, és que...
Abans parlàvem de...
Jo la de Xangai no, però la música encara arriba una mica.
Estàs posada en el tema.
Abans parlàvem de 007 que es fan iaios, que dèiem que sembla que mai s'hagin de fer grans.
Doncs els models també se fan iaies.
Ah, sí.
O grans, com vulguis dir-ho.
Majors.
Doncs aquesta setmana ens han donat una lliçó, però a dos cares.
Bona?
A dos cares, molt bona.
Amb 39 anys, Kate Moss...
Ui, que ja hi ha...
Kate Moss, no, per una model sí, no ens enganyem.
És veritat, és cert.
Kate Moss està molt lluny de voler-se jubilar i acaba de posar per una nova campanya de Versailles.
Ah.
Per la propera tardor.
Ara es preparen els temes de tardor.
Bé, doncs la fotografia en sí que hem pogut veure espectacular, en la que ell està posant nueta, tapant algun espai del seu cos amb tres bolsos de la firma Versailles.
Ah, que bonic, no?
I jo t'he de dir, 39 anys, espectacular.
Magíssima.
Però no és l'única.
No?
43 anys, Naomi Campbell, després d'anys i panys sense haver posat un peu a la passarela per Versailles, també,
es puja a la passarela, obre i tanca el desfile que celebraven a l'Hotel Ritz, és una cosa que està reservada a les super-hiper-mega-modelos,
i va, doncs, a la Setmana de la Mora de París, va obrir i tancar la passarela de Versailles amb, i t'he de dir...
Fantàstica i espectacular.
Amb unes taules, que no hi ha qui les tingui, i amb un conjunt de roba interior espectacular.
És a dir, que les models ja entradetes en edat, tornen a fer tremolar a les nenes que comencen a reservar.
Clar que sí, clar que sí.
A més a més, tenen aquesta doble partida, que tenen tota aquesta experiència.
Clar.
I a més a més, tenen la maduresa de saber per on caminen, que és molt important, eh?
Sí, justa, justa.
Doncs noves aniversaris.
Sí.
Vinga.
Aquesta setmana hem tingut, per exemple, l'Alejo Saures, que en fa 34.
Ah, felicitat.
Que sempre fa la sensació de, com que té aquella cara de nen jove, de nen, sembla que no hagi de complir anys.
Doncs mira, 34.
A l'Aleola Herrera, que es manté molt bé amb els iogurts aquests beguts, doncs la fa 78.
¿Tus defenses al morzado?
Mis defenses no, bueno, jo ara amb la pastís aquest ja mis defenses, mi estómago i tot.
Si ja no puc menjar més.
José Sánchez Mota, ell i tots els seus alter egos, perquè clar, és com una triple, quadriple o múltiple personalitat, 48 tacos.
Ah, doncs mira, molt ben portats, eh?
Sí, sí.
Pamela Anderson, 46.
Home, la Pamela.
Van passant anys per la rosa flotadorítica.
Flotadorítica.
Jordi Moyà, 45.
Sí.
45, eh?
45 ja, eh?
I per acabar, una altra que també es fa iaio, Tom Cruise, que en fa 51.
Ostres, doncs molt bé, també, eh?
Tentar recuperar la seva família.
Anava a dir jo.
Que ho vam dir la setmana passada.
Quin desig demanarà quan bufi les espelmes?
Ja ho tenim més que clar, eh?
Per cert, que el festival, la festa del món gai que s'està fent a Madrid, aquests dies,
tenim el 7 de julio...
Sant Fermín.
Sant Fermín.
Deu-n'hi-lo, de coses que passen una setmana, eh?
Bueno, perdona, però aquesta setmana tenim un concurs de castells de focs.
Que no hem dit que avui és Santa Sabel?
Ah, sí?
Felicitats a totes les Sabeles, que el celebrin.
Jo de Santa...
I avui és 4 de julio, hombre, el Dia Internacional de las Américas.
Però me queda lejos, a mi, esto.
Ah, me, también.
4 de julio.
I també el que deies, que hem d'anar cap a la platja del Miracle.
Hombre, hombre...
O si no, cap al balcó del Mediterrani, que ja ens ho han de halar.
Està a tope, tot a tope.
A tope.
Tot a tope.
Home, clar.
Home, ve fer sortir la gent al carrer, tu.
Home, que si no ens avorrim a casa i ens cauen a sobre les teulades i no pot ser això, eh?
Ah, molt bé, així.
No?
Que hem amb ritme?
Sí.
Allà que parlaves del Piers Brosnan.
El Piers Brosnan.
Que va ser el Heinz Bonn, però que també el van poder veure...
De pare, ara de iaio, també, però bueno.
Jo és que ja no m'ho trec del cap, això, eh?
Estàs allà, obsessionada.
Sí.
M'agrada aquesta cançó.
L'ha caigut.
M'ha caigut un mite, sí.
L'ha caigut.
Els homes no poden ser iaios, no?
No, no.
No es pot dir que t'es notícia d'així tan lligera, que hi ha una marca després.
Queda la marca.
Jo estic marcada.
Apatjada, apatjada.
No, que no em trepitzi, per favor.
Bueno.
Tornem la setmana vinent, eh?
Ara sí, anava a dir, molt bon dijous, millor cap de setmana.
Ens sentim la setmana que ve i deixa'm acabar-me aquest pastisset de nata.
Vinga, acaba-te'l, acaba-te'l.
M'estàs desfent?
Per cert, que ara m'ha mirat allò de la vista Xangai, ja per quedar-me més tranquil·la.
Mira, i saps de què va i llegeixes i tal.
Sí, sí.
Almenys perquè no m'agafis jo aquí, que m'anava cap al Japó.
Sí.
Cap al Japó, cap a la Xina.
És que una ha de tenir culturilla general.
Ja és que no acabo de llegir.
Però passa això, que tu saps molt de música i res d'altres coses.
L'altra història ja no m'aperdo.
Hi ha gent que sabem molt poc de tot i ja s'ha acabat de mirar.
És el que passa, sí, ja s'ha tancat.
I really love my mind.
I could never let you go.
I can't count all the times that I told you we're through.
And when you go, when you slam the door, I think you know that you won't be away too long.
You know that I'm not that strong.
Just one looking, I can hear a bell ring.
One more looking, I'm gonna get everything.
Whoa.
Mama mia, here I go again.
My, my, how can I resist you?
Mama mia, does it show again?
My, my, just how much I miss you.
Yes, I've been broken hearted.
Blue since the day we parted.
Why, why, why.