La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi.
Doncs vosaltres no perdem més el temps i anem a saludar el Beta.
Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
No perdem el fil.
No el perdem.
Expliquem què anirà avui a l'espai, que està molt misteriós,
perquè no m'has dit avui res, de res, de res.
Doncs mira, he portat el misteri fins a l'últim extrem
perquè és que podem seguir tenint optimisme de cara al futur,
perquè estem trobant notícies d'experiments i de projectes
que es fan a casa nostra.
vol dir que alguna cosa es mou i es mou amb èxit.
No hem de caure en aquell pessimisme que sí,
que la cosa està molt fumuda, que no va com hauria d'anar,
que hi ha gent que s'ho està passant malament.
Però nosaltres aquí volem donar aquest petit...
Punteta de llum, vols dir?
Sí, rats d'esperança.
De cart.
Punteta de llum, rat d'esperança, sí, allò que dius...
Home...
Que tan malament estem, però que podem sortir-ne.
Sí, ens podrem en sortir perquè...
A veure, evidentment aquests projectes que expliquem,
ja fa uns quantes setmanes que parlem de projectes
que s'estan fent aquí a casa nostra,
de recerca, d'investigació.
És clar, és una cosa de moment limitada,
que tan sols té una incidència directa amb poca gent,
amb pocs investigadors,
però és clar, d'aquí a un temps pot donar resultats molt bons
i ens pot beneficiar a nosaltres perquè, és clar,
uns projectes que es facin aquí, que tinguin un bon resultat,
que arribi a un bon port,
seria beneficiós pel territori,
perquè, és clar, es podrien fer a gran escala aquests petits experiments, no?
No sé si estàs d'acord amb mi.
És una línia amb la qual...
No, no, que estic total...
No, d'acord. Estic totalment d'acord amb tu.
Amb la qual hem estat explicant coses d'aquestes darreres setmanes, no?
Sí.
I, és clar, aleshores, doncs, el que em satisfà més
és que em pensava que ja fa un parell de setmanes
ja s'havessin acabat aquestes notícies de projectes que es fan a casa nostra,
perquè dius, home, en dos projectes o tres projectes
ens n'anem que aquí, el que és a la zona de Tarragona,
en tenim prou perquè tampoc no som...
No som gaire grans.
No som gaire grans, no?
Però, ves que no, no, no, es fan coses a Tarragona
i sembla que no, i després per extensió també
mirem cap a Barcelona, que és clar, que allà encara hi ha més recerca, no?
Però és allò que quan ens arriben aquestes notícies
pensem, ostres, una altra?
La sorpresa és que dius, ostres, que pensaves que
amb quatre investigadors ja feien prou
i no, no, n'hi ha uns quants més que estan fent molt bona feina, no?
I avui parlarem de dos projectes, un d'aquí, del Camp de Tarragona
i un altre de Barcelona, no?
Perfecte, no?
Aleshores, doncs, podem dir que això són projectes de casa nostra
que de moment és això, investigació, però que...
No m'acabes de dir, eh?
No m'acabes de dir, n'hi ha un explicant-me la notícia?
Va, vinga, va.
M'estaves banyant el que i el que...
Comencem pel que tenim més a prop.
Vinga.
I aquí a la Terrasplana ho hem dit alguna vegada.
Tenim un institut de recerca en qüestió de química
molt potent al Camp de Tarragona
i d'alguna cosa ens havia de servir
tenir tanta química, tanta indústria química.
Saps, és allò que dius?
Dius, ostres,
qui un munt de contaminació i planitói, qui un munt de llum?
Veus, cadascú ho explica a la seva manera, que no dones, no?
I dius, sí, dóna feina a molta gent,
però també m'embrota molt.
Dóna feina a molta gent.
No t'queixis, eh?
No t'queixis.
No, no, a veure, el sector químic a Tarragona
dóna molta feina i s'ha de reconèixer que sí que hi ha molta gent
de Tarragona que treballa en disústria química,
però molta, eh, Sílvia?
Molta, molta.
I bé, doncs, ja és un gran què.
Però, esclar, té el costat negatiu que embruta, no?
Sí, sí, sí, treu molt de fum, eh?
Les industries químiques o petroquímiques, tot és el mateix,
doncs, esclar, contaminen.
Però, esclar, nosaltres, doncs, o la gent de Tarragona,
en un moment donat va lluitar, diguem-ne, doncs, sí, embruta,
que també reverteixi amb investigació, no?
Ja que, doncs, que paga com una mena de peatge, no?,
per embrutar, per contaminar,
doncs, doncs, doncs, bé, una compensació.
I bé, en lloc de donar-nos diners, que estaria bé també, doncs...
Home, també ho fan, eh?
Sí, sí, sí, no, home, tinc entès que les industries químiques,
quan arriba la festa major a Tarragona, doncs, hi abocen uns quants euros.
Per això, per això que ajuden, no només així, es calen com a tal,
sinó també les d'altres poblacions.
Home, també...
I mai més ben dit, no?
Te'n dic una cosa, que jo crec que...
Que la porta en bruta de les xamanes...
Jo te'n dic una cosa.
I renten la cara a la Dao, a la Basf,
i totes aquestes empreses invertint en les festes de Tarragona, no?
Home, això es diu màrqueting, no?
Però bé, més val compartir aixina amb això que no passa,
se quedin tot i no veiem cap engruna, no?
I tu ja saps que, jo crec que, penso, eh?, no sé si és veritat,
i potser algú me dirà, oh, què està dient aquesta dona?
Penso que algunes de les festes s'han pogut fer gràcies a això.
Bé, a dir...
Entenem-nos, no?
Sí, sí, sí, sí.
Bé, doncs la qüestió és que, a més a més d'invertir en aquest màrqueting
tan fantabolós que és les festes de Santa Tegla,
doncs van crear un institut, que és una cosa mixta,
que hi ha en les indústries químiques i també està en la Generalitat de Catalunya,
que és l'Institut Català d'Investigació Química.
és clar, és una cosa que, doncs, les químiques, amb el seu percentatge,
paguen a una sèrie de científics de primer ordre en qüestió de química
perquè, doncs, la cosa, doncs, vagi a més,
o sigui, que facin projectes innovadors, que trein coses noves,
i si treuen coses noves, doncs, que les fabriquin aquí, esclar,
que d'això es tracta, no?
Per això dic que això reverteix després amb el territori, no?
I si poden ser coses noves i més netes, doncs, encara millor, no?
I és el cas que volem explicar...
Que ens ocupa ara mateix.
Sí que ens ocupa, perquè, doncs, l'ICIC,
aquest Institut Català d'Investigació Química,
tan potent que tenim aquí al cap de Tarragona,
és un centre de primer ordre en Montréal, eh?
Vol dir, és bastant prestigiós.
Sí, sí, sí, sí.
Per això que dic que a vegades els tarragonins
tenim tendència a dir-nos-ho, són poca cosa,
i no, no, no, no, tenim coses potents,
i en aquest cas l'ICIC forma part de l'eliti
en investició química mundial, no?
D'algun s'havia servitat de petroquímica,
és allò que dius, home, doncs, almenys...
Algú ho havia de dir.
Algú ho havia de dir, home,
tant d'anys patint petroquímiques,
doncs, home, almenys que serveixi per una cosa bona, no?
I aleshores, doncs...
Això és el reivindicatiu, de tant.
No, sí, sí, sí, no, perquè, esclar,
des que soc petit, que estic veient aquelles llums
i aquells fums...
I que hi havia molta gent que es pensava
que era una altra ciutat, eh?
Sí, també, una ciutat futurista, quan és de nit, sobretot, no?
Però, esclar, quan de dia veus els fums, esclar, dius,
papa, papa, què és això que em bruta tant?
No, res, no, res, és progrés, progrés, sí, sí, progrés, no?
Però bé, la qüestió que creixes,
i quan creixes dius, sí, sí, progrés, no?
És progrés que em bruta, no?
Però bé, la qüestió és que s'ha d'anar per fer la química
una mica més neta i els derivats de la química, no?
Aleshores, doncs, l'ICIC, l'Institut Català d'Investigació Química,
té convenis amb empreses privades
perquè, doncs, investiguin coses conjuntes, no?
Mai més ben dit, no?
O sigui, o valgui la redundància, no?
Aleshores, hi ha diverses unitats mixes,
i una que, de moment, té bastant de futur,
que és el que deia de fer una química més neta,
és la unitat mixta Henkel-ICIC.
Henkel és una poderosa multinacional a Alemanya.
Em sona molt, sí.
Sí, perquè Henkel, a més de fer productes de consum ètica,
com és el Mistol...
Ah, que sí, no, de rentador...
De rentadores, i també de tergents, això mateix.
I li va sonar moltíssim, això.
Sí, també, després, hi ha també el Henkel Schwarzkopf,
que és una empresa mixta que també fa el licor del polo
i també, doncs, per a higiene personal, no?
És una multinacional alemanya, quina mania americana...
És una multinacional alemanya que ho toca tot.
Però, esclar, el seu principal negoci és la indústria, no?
L'apartat d'adhesius.
Aleshores, tenen aquest projecte de col·laboració
entre Henkel, que és empresa líder en el mercat d'adhesius
i tractament de superfícies, i l'Institut Català d'Investigació.
I la col·laboració té com a objectiu el desenvolupament
d'adhesius del rendiment a través de reaccions decorat innovadores,
amb una aproximació a la vegada experimental i computacional,
on participen fins a nou investigadors postdoctorals, no?
I què volen aconseguir?
Deixa'm que t'ho pregunti.
Què volen aconseguir, Beta?
Doncs ens volen aconseguir, amb això que us ha explicat
del rendiment, a través de reaccions decorat, innovadores,
volen aconseguir adhesius acuosos.
Acuosos vol dir que...
Sí, què vol dir?
Quan els adhesius, en el seu moment de fabricació,
en lloc d'utilitzar substàncies agressives,
com són dissolvents,
doncs buscaran productes més acuosos,
o sigui, no tan agressius amb el medi ambient.
Ah, doncs això és molt bo.
Sí.
Això és boníssim.
Són adhesius de base acuosos,
o sigui, tothom sap que a les adhesius,
doncs tu destapes un pot de cola
i treu aquella furtota de cola...
Sí, sí, sí, que és molt.
I, esclar, perquè allí dins hi ha molta...
molta cosa, doncs, potent i agressiva,
dissolvents i aquesta furtota que té.
Aleshores, doncs volem fer uns adhesius
una mica més ecològics, no?
I en aquest sentit es diuen els adhesius acuosos,
o sigui, de base d'aigua, no?
O sigui, que no siguin una cosa tan química, no?
Tan agressiva, no?
en el medi ambient, no?
I aquí s'està estudiant, doncs, això, una...
la investigació química perquè sigui una química més natural.
I és allí on hem d'anar, no?
Sí, sí, hem d'anar a Mauria, allà.
Cap a una química més...
Pel medi ambient i per tots.
Medi ambiental, doncs, aquest projecte està bastant avançat
i, de moment, doncs, està això, com un projecte molt avançat,
però, esclar, si la cosa arriba a Bonport,
ja tenim aquí que la Henkel, que també té plantes a Catalunya,
doncs...
També es pot arribar a sumar?
Això mateix.
Si entre l'ICIC, aquest Institut Català d'Investigació Química,
i la Henkel, arriben al projecte a Bonport,
troben l'adhesiu adient, al medi ambient,
doncs, evidentment, la fabricació serà ja.
I una de les plantes beneficiades...
I, a més, és una cosa que no és molt cara,
sinó també pot ser, fins i tot, per poder estalviar,
diguem-ne així, algun altre material que pot ser tòxic,
és una altra cosa que podem arribar a guanyar.
Aleshores, doncs, els resultats...
Que sembla que no hi era, eh?
Sí, sí, no, els resultats...
T'adones, no?
Sí, sí, sí, hi estàs, hi estàs, hi estàs.
Doncs, els resultats d'aquesta investigació,
doncs, a l'hora que siguin positius,
es poden fabricar les diverses plantes
que Henkel té a tot el món, i aquí també, no?
Molt bé.
O sigui, que nosaltres també ens beneficiaríem
d'aquesta investigació que s'està fent aquí a Tarragona.
Molt bé.
Què et sembla?
Aquests tarragonins que tenen les seves cèl·lules grises
que no paren d'estar en abolició.
Doncs això, que segueixin investigant...
Clar que sí, clar que sí.
I sempre per la millora del medi ambient
i per la salut en general.
Recordem-ho, eh? A veure.
Això mateix.
Des d'aquí, des de Tarragona Ràdio,
us encoratgem que segueixin en aquesta línia
si algun s'està escoltant,
perquè, esclar, són de Tarragona
o viuen a Tarragona,
no són...
La majoria són de fora.
Per exemple, el cap dels investigadors és un xinès.
Un xinès, doncs, esclar, no és d'aquí, però bé, viu aquí, no?
Però si hi ha algú que ens està escoltant,
que sàpiga que els enconegem a seguir endavant
i a veure si tiren endavant aquest projecte,
que arribi a bon port i ens beneficiem tots.
És una d'aquestes coses amagades
que, esclar, si tu no ho expliques,
no saps que al darrere de tant de fum
també hi ha coses bones.
I m'imagino que no serà l'única notícia
que tindràs avui?
No, no.
A veure, explica.
Mira, resultat que, en aquest cas,
deia que teníem dues bones notícies
d'investigació que s'està...
És veritat que una era a Tarragona
i l'altra a Barcelona.
I l'altra a Barcelona.
Doncs bé, resultat que aquí hauríem d'haver posat
música allò de pel·lícula futurista,
perquè sembla ser que...
Home, això s'ha pisat.
Sí, sí.
Bé, buscar alguna cosa així de tipus...
Odisseia en l'espacio, alguna cosa d'aquestes o no?
Sí, o...
O què?
Dóna'm.
O bé, d'aquella persona que està feta així de...
Termina i torn?
Sí, d'una manera de robot, sí.
Sí, peces així.
Ara s'ha espatllat aquesta,
li canviem la peça, li posem l'altra i...
A veure, a veure, a veure.
A veure si trobem.
Mira, jo...
Sí, vinga, va.
Ve que la Sílvia en directe és...
la millor.
Home, es pot.
Si es pot, ja saps que t'ho busco en un moment, eh?
Sí, sí.
Doncs m'ha agradat, m'ha agradat aquesta rapidesa,
perquè la notícia va saltar...
va saltar l'altre dia,
i és que estan creant una estructura de mini ronyó.
Sí.
Què em dius?
Estem ja al principi de la fabricació de...
Al principi, eh?
Sí, sí, sí.
Comencem pels ronyons, però...
I després potser se'n va a qualsevol altra part del cos,
i segurament que l'última,
o penúltima i entre penúltima,
seria el cervell i el cor.
Sí, que serà molt més difícil, però...
Encara que de cors ja n'hi ha, eh?
Que no has fet moltes, eh?
Estem començant, doncs, pels ronyons,
i en aquest cas, doncs, és el que deia, no?
Que s'ha creat una estructura de mini ronyó.
Què és això?
Doncs mira, resulta que la revista Nature Cell Biology
va publicar l'altre dia en la seva edició digital
un article amb contingut considerat
com una autèntica revolució
en relació amb les malalties renals,
les que fan referència als ronyons.
I han participat investigadors catalans
amb el suport, entre d'altres,
de la Fundació La Marató.
O sigui que...
Què ha passat?
Que La Marató de TV3...
Sí, sí, sí.
Doncs un dels projectes que va guanyar
perquè els diners de La Marató
després es destinen a investigacions
per part de científics, no?
Aleshores, els científics han d'aportar el seu projecte
i un dels projectes que de l'edició passada
doncs es veu que tenia un molt bon futur
doncs està donant bons resultats.
Gràcies als diners de La Marató
doncs aquest projecte ja va tirar endavant
i està fent això, donant els seus primers resultats.
I què ha passat?
Doncs que per primera vegada
s'ha aconseguit crear microronyons
a partir de cèl·lules mare.
O sigui que tu tens el ronyó...
Que està malalt.
Que està malalt.
Doncs a partir de cèl·lules mare
s'estan creant microronyons.
Però de les teves pròpies cèl·lules mare
o normalment d'altres cèl·lules?
No està especificat a l'article.
Tot i que la gran majoria de vegades
i sobretot pels que són mames
ens demanen el cordó umbilical
a l'hora de néixer
perquè precisament d'allà treuen moltes cèl·l·lules mare.
Podria perfectament ser cèl·l·lules mare
d'això de donacions de cordó umbilical.
No sé si hi ha una manera d'estreure
de segons quin cos o del propi cos.
En aquest cas podria ser.
Però bé, la qüestió és que no acaben d'especificar
però són cèl·l·lules mares
siguin del cordó umbilical
de mares que l'han donat
o extretes de la pròpia persona.
Però bé, la qüestió és que a partir d'aquestes cèl·l·lules mares
s'estan creant microronyons auxiliars
al ronyó danyat
i o sigui que fa que...
És el principi de tot plegat.
Sí, sí, sí.
Que en un futur, doncs, doncs, doncs, doncs,
s'ha espatllat aquella peça, doncs, a partir de segons les mares
crearem una peça nova, eh?
O sigui, s'ha espatllat el ronyó, doncs, en crearem una altra, no?
M'encanta aquesta notícia, eh?
I se comença per microronyons.
I això, ja t'ho dic, és un equip
d'investigadors catalans de Barcelona
i gràcies als diners de la Fundació La Marató.
Mira, veus que algunes vegades
hi ha molta gent que es pregunta
on van aquests diners a La Marató.
Però clar, al principi, jo crec que quan es fa el programa
de La Marató, mira que ho expliquen
per activa i per passiva, allà on anirà destinat,
com anirà. Però sempre tenim
aquell puntet de dir, ostres, però després de veritat,
de veritat arriba, doncs jo podem veure que sí.
Aquí tenim el resultat d'una investigació
gràcies als diners de La Marató
de l'any passat, del 2012.
Molt bé, molt bé.
Aleshores, doncs, és un altre motiu
per alegrar-nos que la cosa va tirant endavant.
A veure, nosaltres hem posat la música aquesta
que sempre tirem pel costat apocalíptic,
allò que pensem, això és el principi
que acabaran fent totes les persones
així fetes a...
A trossos, però de ferro.
Però volem ser ben pensats
i pensem que no arribarem a aquests extrems
de fabricar Terminator, sinó que serà per ajudar
les persones que tenen problemes, ja siguin els ronyons,
ja sigui el cor i ja sigui la part que sigui,
i això és positiu, és molt positiu.
El que t'anava a dir, que tenia la mà alçada,
era precisament això, que donem gràcies,
que no busquem... que també va bé en el seu moment
i que hi ha petites qüestions relacionades
amb el món de la robòtica
i que fa que el nostre cos funcioni.
perquè un... és que ara no em sé com...
Com es diria marcapassos en català?
Ui!
Veus?
Doncs això, un marcapassos no deixa de ser una màquina
que et posen dintre del cor
perquè el cor faci la seva feina
i no deixa de ser un robot.
Això mateix, doncs, arribarà algun dia...
Que millor que sigui un cor natural, si pot ser...
Això mateix, que arribarà algun dia
que el marcapassos aquest no caldrà posar-lo
perquè va ser una molt bona eina
per salvar el seu moment.
En el seu moment, sí, sí, i continua sent.
Doncs clar, això va ser del segle XX
i ara del segle XXI tocaria, doncs,
i diria un nou sistema.
En aquest cas, doncs, ja no col·locant un estri
com en aquest cas del marcapassos,
sinó, mira, ja ha d'arreglar el cor en si mateix.
Gràcies a cèl·lules mares, doncs, si no funcionava bé,
doncs, injectar a cèl·lules mares
i que el cor doni a fer la funció que feia
abans de tenir aquesta lesió, no?
O sigui que segur que hi ha investigadors
que també van per aquest camí, no?
Per treure els marcapassos
i aconseguir que el cor se repari ell mateix
gràcies a aquestes cèl·lules mares.
Segur que hi ha experiments amb alguna part del món
i qui té molt de números és l'Estat Unió,
que ja s'investiga molt en aquest sentit
i possiblement algun dia en sortir la notícia
que la Universitat de Califòrnia...
Per exemple...
O Nova York...
Per exemple...
O Massachusetts, que són centres punters
d'investigació americana,
han sortit notícies d'aquest tipus, no?
Que en aquest sentit ells tenen molt de números
perquè si aquí s'investiga,
que podem estar molt contents,
la realitat és que ja s'investiga tres vegades més.
Bé, t'he de dir que estava correcte, eh?
Sí.
Perquè estic buscant marcar passos a tot arreu
i ho posa com a tal.
O sigui, tot sigui que el millor...
El que passa, clar,
la d'escriure passos és en dues esses.
Ah, en dues esses.
Molt bé.
I ja em semblava que no...
Veus, el català fàcil, buscant.
Això mateix.
Ja em pensava que no estaven destossant del tot el català.
No, no, no.
Aleshores, doncs, has sentit el que he dit, no?
Sí, sí, sí.
Que aquí s'investiga,
malauradament no arribem al nivell d'Estats Units
que ja s'investiga el triple, el quadruple
i vuit vegades més.
Però bé...
En la seva defensa, que no en la nostra,
ells potser tenen més diners
per poder fer això.
I més cultura de recerca.
I més implicació d'industries privades.
Cosa que aquí està començant a passar,
que és l'exemple que us he donat abans
d'entre un centre que és mixta,
que és l'ICIC, Generalitat d'Indústries Químiques,
i amb una empresa privada que és Henkel,
que ja es comença per aquest camí,
que és un bon camí, sistema americà.
I per això que dic que...
Sí, que als Estats Units se'ns guanya per golejar.
D'aquí als Estats Units, doncs, molts països avançats.
Però, de moment, nosaltres comencem també a fer feina
i més val començar a fer això que no...
Fer res, que aleshores sí que ja podem dir
pleguem, tanquem la barraqueta i...
Però és que saps una cosa també, Beta,
que ja saps que a part de recursos,
hi ha molta gent que ha hagut de marxar fora.
I moltes d'aquestes ments pensants, grans ments,
que són d'aquí de casa nostra,
millor, estan fora.
Molts investigadors...
Per tant, perquè aquí no n'hi ha.
Sí, estan...
I sobretot en el tema del càncer,
hi ha prestigiosos investigadors catalans
que han hagut de marxar fora
perquè aquí no hi havia prou recursos.
Estris, no?, que tenim gent...
Molt vàlida, eh?
Però per manca de recursos no podem tenir-los aquí.
Però bé, la qüestió és que els pocs que queden
almenys que facin bona feina
i que a veure si algun dia la cosa es recupera,
doncs ens podem incrementar més l'ajuda de recerca,
que és el futur,
que la recerca comporta després aquests beneficis
que explicava la casa Henkel,
que tot després és una cadena.
Si tot surt bé, doncs vinga,
més feina per tothom.
A veure si és veritat, a veure si és veritat.
I parlant de feina, que és la teva,
de cada dimecres,
a banda de portar-nos bones noves,
també és anar amb la música,
perquè tenim un planeta aquí que dona voltes
i que porta la seva agulla també, eh?
Adderida,
que és el planeta vinilià, molt bé.
I marxem als anys 80 on els vinils...
Oh, els vinils eren els reis de la música.
Als anys 80, doncs ni CD's, ni MP3, ni punyetes, vaja.
Amb tomaca, amb tomaca.
Sí, la qüestió és que o escoltaves la música en vinil o en caset.
I caset encara era més perillós,
o sigui que tiràvem el vinil, no?
Sí.
I comencem als anys 80, doncs un grup...
Bé, en aquest cas un duet,
un duet britànic anonat Soft Cell,
el Mark Almond i el Dave Bell,
doncs van decidir fer una cançó...
Què van fer, què van fer?
Doncs van fer una cançó
recordant quan érem petits, eh?
Where the here is...
O sigui, on està el cor, no?
I en aquesta cançó ells retocineixen
quan érem petits
i recorden, doncs, aquestes coses boniques
de quan ets petit.
I després, quan et creixes,
tens molt de desenganys,
però quan ets petit, tot ho veus bonic.
I en aquesta cançó recorden això,
abans d'arribar als desenganys
de l'adolescència,
doncs ens fan aquest homenatge a això, no?
Com veient el món amb un llig de nen, no?
És una cançó molt tendra,
que ens agrada molt
i amb aquesta harmonia de veus
ens fa pensar que petit,
de petit segur que cantàvem una coral.
Seguríssim, eh?
Seguríssim, seguríssim.
I això ens torna a portar
que el programa de corals de TV3
el 27 de la nit...
Que bora!
Em agrada molt!
Segueix sent un èxit d'audiència
perquè jo puc comprovar
que, i ho vaig dir un dia,
jo ni a mil anys
podia fer el que fa aquesta gent
perquè s'ha de tenir mèrit
fer les versions que fan
i tan ben fetes, no?
Jo em trec el barret
per això que dic que
veient programes com el Happy Day,
quan escolto aquestes cançons
del Sosprell penso...
Alguna cosa ha hagut d'haver, no?
Sí, no, i que bonic
que és l'harmonia de veus, no?
Sí, sense de feina...
No, no, estic aquí al·lucinant
amb les imatges...
Sí.
Anys 80, 80...
Sí, espantinats, espantinats a les 80, sí.
A més, saps allò, el cantant de Soft Cell
ara no m'ha ve present, com es diu?
Marc Galmont.
Ah, i això, si no te ho has dit tu.
Marc Galmont era el cantant
i el que tocava esteclats el dèisbol.
Però jo li deia Hallmont.
De petits eren...
Jo li deia Hallmont.
Au-nunt.
Au-nunt, au-nunt.
Però això, quan ho has dit...
No, com es deia?
No, no, no.
I de petits segur que cantaven una coral,
segur que eren bons nens...
Bueno...
Després de grans...
Sí, sí, sí.
Després de grans, als anys 80,
es van ficar aquells pentinats
i anaven de persones dures i dolentes,
però de petits eren molts nens.
I aquesta cançó parla de això,
quan eren petits.
Bueno, no ho sé, no sé si eren tan bons nens, eh?
Jo sí que confio que tu sí que ho eras, eh?
Sí.
Ja t'ho dic ara.
Bé, si tu ho dius...
Sí, ja ens coneixem, eh?
Ja ens coneixem.
Si tu ho dius...
Beta, tornem la setmana vinent?
Sí, vinga, va.
Gràcies.
A reveure.
A escoltem-ho.
Adéu-siau.
Beta, actors and allies
Eagles thin-whisers
That she learns
Rosen will never understand
When children have the Sufferhand
Smiling you did your time at school
Crying quietly like a fool
Saturday night and Sunday morning
Did all the things they asked you to do
They say that home is where the heart is
But home is only where the hurt is
Pull the wool over the eyes
Forget the worries that you started
Mother loves to be concerned
Using weapons that she learned
Fathers never understand
When children have the open hands
When you stayed out every night
The first time from your parents' sight
They started to show some concern
But by then it was too late
Feel it's time to pull away
Shut your ears