Música
Divegant entre manglats, intentant no ser purú.
M'imagino el següent pas, jo només faig el que puc.
I estirat pensant això, sé que no puc triar un ball.
Com il·lusions de matí, jo només puc fer el que fas.
Déu-n'hi-do el que ens espera aquest dissabte.
Sí, sí, aquest dissabte.
Tenim a la sala 0 a les 10 de la nit de la presentació del festival, millor dit de la fira musical de Vilaseca 2013.
I com a protagonistes, el Pau Valldé i el Nico Roig.
També ens han parlat que hi ha un artista convidat sorpresa.
I a més a més ho han guardat en ple secretisme.
Jo no sé si ells, perquè avui i ara via telefònica tenim tant el Pau com el Nico.
Pau, Nico, bona tarda a tots dos.
Bona tarda.
Hola.
Què tal, com esteu?
Bé.
Sabeu quin és el grup o l'artista convidat sorpresa?
Només digueu-me sí o no?
Sí, sí.
Sí?
No.
Ah.
Per, per, per...
No.
No ho saps tu, Nico?
Ho sé, ho sé, Pau.
Ho sap, Pau?
Sí, però no ho diguis.
És que no es pot dir.
Vale, vale.
És que no es pot dir.
A més a més, l'Àngelo Pera, el propietari de la Sala Zero,
em va dir via telefònica, fora d'antena, òbviament,
quin era el grup.
I ara mateix, clar, saps allò que tens el buit al cervell, directament?
I clar, no me'n recordo.
A veure si ells sí que ho saben.
Perquè, a més a més, crec que som coneguts vostres, no?
Sí, prou, prou.
I ja està.
Ja no diem res més, eh?
Encara li donem una mica més d'armatisme, eh?
Aquest secret d'aquest artista convidat que tindrem.
Expliqueu-me com anirà aquesta Fira de Música de Vilaseca, la presentació,
que en un principi vosaltres destapeu la llauna, no?
Sí, bueno, venim aquest dissabte a Tarragona
a fer una mica l'obertura, diguéssim, no?
A la festa així de presentació del cartell.
Sí.
I, bueno, vinc a això.
Vam amb el Nico a tocar els temes del De Bosch,
que és el meu nou disco,
i que estem ara una mica de gira amb això.
I venim els dos així en plan formant reduït de multiorquestra, diguéssim,
que vinc amb el Bombo amb un peu,
el Blooper a l'altre,
el Nico a cantar la guitarra, jo amb l'acústica,
i sí, sí, a fer soroll.
Però, a veure, explica'm una miqueta,
perquè vosaltres teniu la vostra carrera,
cadascú amb els seus treballs discogràfics,
amb les seves cosetes.
Com va ser que un dia us vau ajuntar
o com va ser que amb jo us heu ajuntat?
Jo no crec que exclusivament per aquesta presentació,
sinó ja ho portàveu de rodatge, no?
Nico, tu mateix.
Explica com et va enredar el Pau
o com tu li vas enredar amb ell.
Explica, explica.
No ho sé, ens hem enredat mútuament, d'això va.
Com us enredeu, de veritat?
No som res, eh? No som res.
Sí, sí.
Jo sí que no seria res, sense el Pau.
Que un dia passen al telèfon?
Jo tinc un segell que es diu Amniotic Rècords.
Sí.
I que amb el Nico vam estudiar,
vam coincidir amb una escola fa molts anys de música.
I ell estava a Bèlgica,
durant molts anys ha estat a Bèlgica fent música i vivint allà.
i no sé com la vida ens ha tornat a fer trobar.
i li vaig dir, hòstia, m'agrada el que estàs fent,
i li vaig editar el seu primer disc en el meu segell.
Sí.
I aprofitant que el tio baixava aquí per presentar-lo,
tot i que estava a Bèlgica,
li vaig dir, home, ja que vens perquè et surti una mica.
No.
No ho saps, tu, Nico?
Ho sé, ho sé, Pau.
Ho sap, Pau?
Sí que ho saps, però no ho diguis.
És que no es pot dir.
És que no es pot dir.
A més a més, l'Àngelo Pera, el propietari de la Sala Zero,
me va dir via telefònica,
fora d'antena, òbviament,
quin era el grup.
I ara mateix, clar,
saps allò que tens el buit al cervell, directament?
I, clar, no me'n recordo,
i a veure si ells sí que ho saben,
perquè, a més a més,
crec que som coneguts vostres, no?
Sí, prou, prou.
I ja està.
Ja no diem res més, eh?
Encara li donem una mica més d'armatisme, eh?
Aquest secret d'aquest artista convidat que tindrem.
Expliqueu-me com anirà aquesta Fira de Música de Vilaseca,
la presentació,
que en un principi vosaltres destapeu la llauna, no?
Sí, bueno,
venim aquest dissabte a Tarragona
a fer una mica l'obertura, diguéssim, no?
La festa així de presentació del cartell.
Sí.
I, bueno, vinc a això,
va amb el Nico a tocar els temes del De Bosch,
que és el meu nou disco,
i que estem ara una mica de gira amb això.
I venim els dos així en plan formant reduït de multiorquestra, diguéssim,
que vinc amb el Bombo amb un peu,
amb l'úper a l'altre,
el Nico a cantar la guitarra,
jo amb l'acústica,
i sí, sí, a fer soroll.
Però, a veure, explica'm una miqueta,
perquè vosaltres teniu la vostra carrera,
cadascú amb els seus treballs discogràfics,
amb les seves cosetes.
com va ser que un dia us vau ajuntar,
o com va ser que potser us heu ajuntat,
jo no crec que exclusivament per aquesta presentació,
sinó ja ho portàveu de rodatge, no?
Nico, tu mateix.
Vinga, Nico.
Explica com et va enredar el Pau,
o com tu li vas enredar amb ell.
Explica, explica.
No ho sé, ens hem enredat mútuament,
d'això va, no?
Com us enredeu, de veritat?
Clar.
No som res, eh?
Sí, sí.
No, jo crec que no seria res, sense el Pau.
O sigui, que un dia passen al telèfon.
Jo tinc un segell que es diu Amniotic Records,
que amb el Nico vam estudiar,
bueno, vam coincidir amb una escola
fa molts anys de música,
i ell estava a Bèlgica,
durant molts anys ha estat a Bèlgica fent música
i vivint allà.
Sí.
I no sé com, la vida ens ha tornat a fer trobar,
i li vaig dir, hòstia,
m'agrada el que estàs fent,
i li vaig editar el seu primer disc en el meu segell.
Sí.
I, doncs, aprofitant que el tio baixava aquí
per presentar-lo,
tot i que estava a Bèlgica,
li vaig dir, home, ja que véns,
perquè et surti una mica més a compte,
i perquè jo flipi una mica,
perquè m'encanta com toca,
doncs vine a tocar de passada amb la meva banda,
si que és el guitarrista, no?
Clar.
I llavors, doncs, ell li va semblar bé,
i així estem.
Vull dir que aquest dissabte,
ell vindrà com a guitarrista a la meva banda,
tot i que ell, a part,
tingui la seva carrera, no?
Molt bé.
O sigui que ara podríem dir
que el concert tantal que podrem veure
seran les cançons del treball isogràfic
que hem començat a sentir,
que són teves, Pau,
però no li deixes fer alguna coseta,
ja que té el genoma humà,
aquest home,
en plena efervescència,
en plena efervescència.
Home, la gràcia és que, clar,
els Vilaseca ens han trucat aquest any per fer això,
perquè l'any passat el van trucar amb ell.
Ah, que vale.
És clar, de la teca.
No, però encara que només...
En plena efervescència cada un.
Però, guapis,
encara que només sigui una part...
No sé si m'agafa una part, eh?
Només una part, eh?
Molt bé.
Sí o no?
Eh, eh, eh, eh,
està tan fina, eh?
Seu adonant, no?
Molt bé, molt bé.
A mi perquè seria...
També l'ho seu, no?
Si no, Pau...
Això és el parlar amb els que ens han trucat
a contractar-nos, eh?
D'acord.
No t'ho dic Pau,
perquè després el Nico pot agafar Mono.
Mono.
De no cantar.
De no cantar.
No, no, jo ja vaig fent, eh?
Jo estic molt feliç.
De car, de car.
Sí.
A més, a més, el Nico Rajos està a punt
de treure nou disc.
De fet, avui he tingut la sort
de sentir una mica les mescles finals.
Sí?
Així que, de Mono, res,
que això ja comença un altre cop
i treure un disc, ho que flipes.
Sí.
O sigui, tu ja saps que tot això
ho té molt fresc, no?
que no li agafaràs res.
Sí, clar.
Que no li agafaràs res.
No, home, no.
No, no.
Expliqueu-me més o menys com anirà el concert
per tota aquella gent que digui,
ai, pues no ho sé,
mira, aquesta gent...
Mira que sonen bé, eh?
Anem a veure, anem a veure-ho.
A les 10 començareu vosaltres?
No, a les 10 comença aquesta persona...
El grup, convidat...
Que no podem dir qui és.
Sí.
I després estem nosaltres.
Sí.
I bàsicament és repassar una mica el de Bosch
i alguns temes dels discos anteriors meus,
però amb aquest format, no?
Que porto així el Luper,
que bueno, és un pedal que hi porto coses gravades
i disparo algunes bases,
el Bombo,
i sobretot el Nico i jo,
en plan...
Jo, guitarra acústica i elèctrica,
anar fent.
És molt desenfadat, eh?
I a més a més, hòstia,
em foto a parlar i em foto, a vegades,
la lio i dic tonteries,
i no...
No vindria a ser un bolo seriós,
que diguéssim.
D'acord.
Però una cosa, Pau,
per què no graveu això també?
Perquè moltes vegades
jo crec que hi ha molta gent
que es queda prendat dels grups
per la manera d'explicar
que teniu les vostres cançons.
Tu ja saps que hi ha gent que, clar,
cadascú,
o nosaltres, jo mateixa,
quan m'escolto els temes,
clar,
jo els oriento cap a una banda,
però quan vas a veure el concert
que no se't dóna en el punt de vista
de la persona que l'ha creada,
dius, ostres,
o estic d'acord
o m'ha sorprès
perquè l'ha vist d'una altra manera
totalment diferent.
I això mai queda reflectit
als discos.
Clar,
perquè vingueu.
Perquè vingueu en concert.
Clar.
Però això,
una gravació,
alguna cosa en el YouTube,
o en les pàgines d'internet...
Ja n'hi ha,
sí que n'hi ha.
Ja ho sé.
No, no,
molt bé,
serà guai,
és això,
és un rotllo molt desenfadat
i molt d'anar tocant les cançons
amb família
i anar cantant
i que la gent,
si vol cantar,
que cantin,
i si vol insultar,
que insultin.
No, no,
no donguis opcions.
No, no,
però en el sentit de guai, eh,
de dir,
que no és allò del típic concert seriós
que has d'escoltar,
és de passar-ho bé,
vull dir,
no és una música festiva,
perquè no,
de fet,
és bastant eston,
però és l'actitud sí.
Pau,
home,
no m'ha dit això.
La idea és aquesta,
que ja ho tenim tot perdut
i, per tant,
no tenim res a perdre,
hem de passar-ho bé.
Perfecte,
perfecte.
Nico,
com li deixes que digui aquestes coses,
al Pau?
És que mira,
encara està rient,
el Nico,
no s'acaba de creure el que dius, eh?
Només que em deixi tocar a mi,
allà,
ja...
Hola, l'altre.
Hola, hola.
Això què és,
per arrodonir encara la història?
Home.
Jo crec que el que ens queda dir ara
és que no vingui la gent.
No, no, no.
que no vingui ningú,
o sigui,
que ningú se li faci pel cap.
A veure,
penseu,
entre nosaltres,
ara que no ens en sent ningú,
que això és la presentació,
recordem,
importantíssim,
de la Fira de Música de Vilaseca.
Uh-huh.
No,
no era per,
no?
Que això es fa molts anys,
que sempre podeu tornar,
home.
Home, no, que conya,
ja ho saben, que conya.
Ah, de car,
de car,
però no es diu,
això no es diu.
I després d'aquesta presentació,
cap on aneu?
On podem trobar d'anar al Pau i al Vico?
Demà ens anem directe,
que toquem a la Giscava de Vic,
l'endemà ell i jo també.
Ostres.
Aprofitem i fem aquest format dos dies seguits,
cap a dues direccions.
Molt bé.
Un dia sortim de Barcelona cap a baix,
i l'altre cap a dalt.
De car, de car.
Però ja us heu donat temps a descansar i...
Sí, no?
Bueno.
En ruta.
En ruta.
En ruta.
Exacte.
Allò al cotxe ja...
Molt bé.
Molt bé, molt bé, sí.
I més o menys,
aquestes dates que s'aproximen...
Ja sé que ara ja molts concerts surten gairebé de la mateixa setmana,
però ja teniu alguna cosa tancada per l'estiu?
Sí.
O penseu que aquest format és per un cert temps?
Com es conjuga aquestes dates?
Aquest format és que hi ha molts formats,
de fet, a la banda que fem ara a la Gira del Neve de Bosc,
hi ha la banda gran, que som cinc a l'escenari,
però hi ha altres dies que anem al Nicoyó,
que anirem comidant diferent, no?
També hi ha locals més petits que no hi cabem tots,
o que és una cosa més acústica i que no necessita tanta canya.
Depèn, ens anem adaptant, no?
Però sí que hi ha festivals d'estiu, no sé,
hi ha el Pop Art, hi ha el Fora Muralla,
hi ha uns quants, sí, sí.
O sigui que teniu diversos formats diferents,
com m'explicaves,
depenent de la sala,
depenent de les inquietuds d'aquell moment que s'hagi de fer,
agafeu una cosa o l'altra.
Això és molt bo, no?
I molt pràctic també per a vosaltres.
Bueno, també ens hem d'adaptar.
A vegades no hi ha tanta pasta i dius,
bueno, doncs no podem venir tanta gent, no?
Llavors vas adaptant-te,
sigui pel pressupost,
sigui pel lloc,
per l'espai,
o pel clima que es vulgui crear, no?
L'altre dia vaig fer un concert amb unes golfes jo sol,
sense amics ni res,
perquè era el que demanava el lloc, no?
Llavors t'has d'anar a adaptar a mi.
Però que això que va ser,
del sistema barcàmic,
una de les coses era un concert teu personal o què?
No, no, no.
Ah!
No, vaig muntar això per una certa gent
i vam estar allà tancats.
Però és això, no?
És anar fent...
Van sortint coses, no?
De les condicions que et fiques,
si et limites en coses,
a vegades pot semblar que és una putada,
però també surten reaccions
que fan fer coses diferents
que no hauries pensat, no?
I realment està bé,
anar patiant i anar movent el diferent.
Segurament que el Nico Pau
trobareu que moltes de les cançons
que ja teniu fetes
i que les havíeu estructurat d'una manera
a l'hora de tocar-les d'una altra,
fins i tot dius...
Ostres!
Que maca, no?
Bé, ara m'han de desmutejar, diguéssim.
Ara no em poden...
Si has de fer no el que faig...
El Nico aprofita per...
Car, eh?
Has vist, eh?
Què, què?
Que tu també estàs allà
que sembla que no estiguis, eh?
Bé, jo estic aquí parant orella, eh?
No, que us he deia que, no?
Sí, ja està bé.
Desdescobreixen les cançons també d'una altra manera, no?
A l'hora de fer-les de...
Segons quins formats, no?
Els que porteu ara per ara.
Eh?
Vale.
Bé, clar, el format duu molt a molt,
perquè és com la part íntima del bolo,
que seria ell sol,
però amb una mena de segona, tercera dimensió,
que són les melodies que ell...
que ell no ha de cantar o tocar, no?
Que estan sonant per allà, no?
És...
És un acompanyament molt...
molt de...
Ambiental, segons com, no?
I...
I és superagradable.
Sí, el Nico...
El 3D.
El 3D.
El 3D.
Jo crec que això és la clau.
Si jo estic tocant guitarra i veu així,
més aviat folk...
Sí.
I el tio fot com la capa de darrere, no?
És...
El Nico vindria a ser l'IMAX.
Ai.
L'IMAX, sí.
Però regaleu les ulleres a l'entrada o no?
Sí, no, no.
És el 3D, el Nico.
Ai, que bo.
Si tot això ho porteu...
El B, en 3D.
Este sábado, en Tarragona.
Però ja sabeu que...
Ja és del mar.
No?
L'IMAX no feien...
Sí, digues jo.
Gràcies.
Fins aquí el programa.
Ja.
Anava a dir-vos que si tot això,
que ara només ho tenim en un quart d'hora, 20 minuts,
que hem estat d'entrevista,
ho porteu a sobre la Sarari,
demà serà segur una festasa, eh?
Mena meva.
A la gent que vingui, eh?
Que els agafin confessats.
Que els agafin confessats.
Doncs, Pau, Nico, moltíssimes, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Digues, digues, Nico.
Sí, sí, a vosaltres.
Està fatal, eh?
Per donar barbúquing d'agraïment.
Això és el party line aquest,
que no acabem d'agafar-ho, eh?
No acabem d'agafar.
Gràcies de nou, família.
Que vagi molt bé.
Vinga, igualment.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!