La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi.
Doncs vinga, si la terra es plana, ja ho sap tothom,
això vol dir que tenim el Beta amb nosaltres.
Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com m'agrada com m'ho presentes així.
Sí, tot encara arrossego l'angustipat de l'escenari passada.
Mira, t'ho anava a dir, eh?
Encara tinc la veu canviada.
Saps què passa?
És que jo, per molt que parli de temes científics,
de qüestions que tenen a veure amb la ciència,
sóc molt poc amant d'aprendre ciència per curar-me els refredats.
Si vols que et digui la veritat...
Sóc més aviat naturalista.
Si et digui la veritat, a mi em passa exactament el mateix.
Aleshores, doncs, possiblement trigaré una mica més, una mica més.
Però jo també prefereixo que sigui el propi cos, que es defensi.
Sí.
Perquè així s'acostuma i a defensar-se.
Això mateix.
Aleshores, el que m'ho hauré estil·liat d'elements químics.
Ja m'entens, no?
Jo no dic res, eh?
No, les medicines...
Estic molt d'acord amb tu.
No, a veure, les medicines són útils en casos de necessitat, no?
Però hi ha casos que causen una dependència
que la que tens res, una miqueta, una miqueta, una miqueta de mal de cap,
ja vas a l'aspirina.
I no, no caldria, no caldria.
Hauríem de ser una mica més forts en aquest sentit, no?
Hi ha casos, doncs, que podries...
A veure, que són excepcionals i que t'has d'aprendre d'això, eh?
Evidentment, evidentment, no, no.
A veure, no estem aquí ara...
Dient ara que ningú es prengui res, a veure,
que cadascú sap el que ha de fer amb el seu cos, no?
Jo soc el primer que hem hagut d'aprendre medicines
per casos greus i, bé, no greus, però necessaris, no?
Sí, sí, que és allò que dius, o m'has clatat el cap o m'aprenc alguna cosa, no?
Sí, tothom hem hagut d'aprendre i no estem en contra d'això.
Però casos lleus, com un petit mal de cap, un petit refredat,
doncs, si tu pots evitar, doncs, evita-t'ho.
Méns productes químics al cos, no?
I per això que demano disculpes que la veu encara no és la que és,
perquè, doncs, com segueixo que és tractament...
Oh, però tens veu de baríton, ara, eh?
Tens veu així com...
Naturalista.
De nas.
Doncs fa que la cosa trigui una mica més,
però no patiu, que possiblement a la tercera setmana
la cosa ja estarà ben encarrilada.
A més a més, amb el dia que fa avui.
Avui fantàstic, eh?
22, dimecres, 22 de maig.
Segur? Però estàs segur?
Jo crec que no, eh?
Jo crec que la gent avui vol esborrar el dimecres, no sé per què.
No, encara queda dimecres.
Aleshores, és un dimecres preciós, radiant.
Sí.
I avui, a la terres plana, farem una cosa que...
A veure, a la Sílvia m'he deixat una mica així desconcertada
perquè li he dit, avui tenim tres temes, i s'ha quedat així.
Sí, sí, sí. Tres cançons.
Però d'acabar la cosa, no?
Que és un programa musical o és un programa...
O què? O què?
No, no, no. És un programa de divulgació científica,
però és que avui tenim un tema, un monotema, un tema completot.
I s'ha de començar amb aquesta cançó que ja tinc preparada o no?
Sí, però abans te presentarem, faran les presentacions.
Fes, fes, fes.
A veure, el tema, primer diré el tema i després presentarem la cançó
per il·lustrar la cosa, no?
Ah, fantàstic.
El tema és que va sorgir la setmana passada
i es va fer el bon bui a platadillo.
A platadet, platadet.
Es va esbombar, però...
A veure, qui no ho sàpigues, perquè no està...
Ui, ja ho veuràs tu.
Ara és quan jo no m'he enterat del tema.
No, home, no.
L'essència ho té cèl·lules mare a partir d'una colonació.
És veritat que torna una altra vegada a estar de moda la colonació.
És cert, és cert.
Que semblava una cosa que ja s'havia quedat amb l'ovella d'oli.
No?
Que semblava que s'havia quedat allà.
Sí, doncs la ciència ha tornat a ressorgir aquesta vella polèmica de la colonació,
tot això, doncs mitjançant aquestes cèl·lules mare a partir d'una colonació, no?
Esclar, ja està en el debat.
Podrem clonar persones?
Bé, això en parlarem ara, no?
La qüestió és que nosaltres, per il·lustrar aquesta mononotícia,
l'única notícia que parlarem avui, que ja és prou polèmica,
i hem rescatat un tema dels anys 80, concretament del 1981.
Uns anys en els quals això de la colonació era més aviat sense ficció,
i sempre tornàvem al mateix.
El que passa és que potser els científics ja començaven a fer els seus experiments.
Sí, però la primera colonació...
Perquè sempre s'ha fet l'experiment.
La primera colonació va ser l'ovella d'oli, i va ser el 1996.
Ja, però entén-me que segurament tot això ve del que dèiem,
de petits calaixos que es valen ajuntant de mica a mica,
fins a arribar a l'armari en qüestió, no?
I aquí és on pensava jo.
Aquesta cançó de colonació de les maniobles orquestals a la Foscor,
que es diu Genetic Engineering, o sigui, Engineria Genètica,
els autors d'aquesta cançó, en el seu moment,
o van llegir alguna publicació en la qual es deia
que s'està investigant sobre la colonació, sobre qualsevol cosa,
o és que van anar al cinema, van veure una pel·lícula...
I se'n van anar de l'olla, directament.
En la qual tothom es clonava, esclar, i només era pel·lícula,
sempre anem a parar el mateix, no?, a les pel·lícules.
O una o dues, o els senyors que van fer aquesta cançó
de les maniobles orquestals a la Foscor,
van llegir un article en el qual és això, no?
És que comença a investigar, comencen a veure els primers resultats,
però avui encara queda molt, i van dir, ostres,
això dins d'uns anys serà potent.
O l'altra possibilitat, se'n van anar a veure una pel·lícula,
tothom es clonava allà, i al sortir la pel·lícula van dir,
hòstia, hem de fer una cançó d'això, perdó, eh?
Però, esclar...
T'has emocionat, eh?
Sí, és que jo hem ficat en el paper de...
Sí, dels components dels OMD, no?
Sí, sí, els dos cantants, que eren el Paul Humphrey i el Andy McCluskey.
Ah, exacte. No me l'atrevita amb els cognoms, eh?
Sí, jo sí, perquè són dels meus grups de capçalera.
Ja ho sé, ja ho sé.
Sí, aleshores, doncs el Paul Humphrey i l'Andy McCluskey,
al sortir del cinema, van fer aquesta reacció, no ho tornem a repetir,
i van dir, hem de fer una cançó d'això,
parlem de l'any 1981,
i què farem nosaltres?
Posam-la, no?
Posam-la, perquè es van avançar els seus temps,
quan era la cosa molt, molt, molt així,
ciència-ficció,
ells van dir, van dir,
ei, anem a il·lustrar la cosa musicalment.
I d'aquí uns anys...
Sí.
Qui ho diria,
que aquesta cançó genètica,
o en generia genètica, genètica en geni...
genèring,
doncs, tornaria...
A ser a l'actualitat i a la realitat, no?,
del que estem vivint ara per ara, eh?
Sí, sí.
I explica'm, explica'm.
A veure, que la setmana passada...
Espera, espera, espera, que comença aquí la cosa.
Bé, doncs, és la part forta de la cançó, no?
Són ells, la seva música, les seves veus,
un grup que va crear escola
i que avui dia, al segle XXI,
molts grups que es diuen moderns,
segur que han begut les fonts d'aquesta formació.
Tots tenim uns pares musicals, creatius,
de tota manera, no?
Sempre mirem els referents de gent que ha estat abans
i segur que molts dels grups d'aquestos modernillos
que es diuen avui dia,
doncs, els hi deuen la seva existència a l'OMD.
Nosaltres, doncs,
tornem a fer un altre homenatge
a aquesta formació amb aquesta cançó
i que ho vam dir un dia, eh?,
que aquest grup britànic
va fer moltes cançons dedicades a l'essència,
Tesla, Kells, Electricity...
Jo crec que gairebé totes, eh?
Sí, gairebé totes tenien la defensa de l'essència
i totes molt ben fetes, no?,
en el sentit que els hi va sortir ben fetes,
un homenatge a l'essència
i un d'aquests grups que feien servir tecnologia
i parlàvem de tecnologia, no?,
curiós, no?
Bé, la qüestió és que...
Tornem al tema que ens ocupa.
S'ha fet un gran pas en les terapies personalitzades
i diuen que aquests investigadors
que són dels Estats Units
no podien ser d'una altra manera.
En un altre lloc, sí, sí.
Segueixen els Estats Units
estant al capdavant amb aquestes històries.
Doncs han aconseguit ambions avançats
amb la mateixa tècnica de l'ovella d'oli.
Veus el que et deia?
Sí, sí, sí.
Han fet servir la mateixa tècnica
que es va poder declornar l'ovella d'oli l'any 1966.
Però s'han fet unes petites modificacions
perquè havien tingut problemes
per clonar aquestes cèl·lules mares
perquè una cosa és clonar una ovella
i una altra cosa és cèl·lules humanes
que la cosa és una mica...
És un altre nivell.
Una miqueta més complicat.
Sí, una miqueta més complicat.
I els cultius, compatibles amb el donant,
podrien generar teixits aptes
per a la medicina regenerativa.
O sigui que el que volen dir
és que de moment és per
arreglar coses que s'han espallat,
que s'han trencat.
No van per la clonació
perquè la cosa està parat.
Han dit, han dit,
bé, fins aquí hem arribat
i no podem anar més enllà.
Això és el que es diu públicament.
Amb un laboratori secret
veus a saber que no hagin continuat.
Un laboratori secret.
Això és com el de les màfies, eh?
Això mateix, no?
La cosa clantestina.
Això mateix, no?
Que ells...
Que és una fundació privada
perquè la qüestió de coloniació
i investigació de cèl·lules mare
als Estats Units
no es pot financiar per fons públics.
No ho poden fer perquè
el govern dels Estats Units
ha de tenir en compte
totes les veus que hi ha en el país.
I aleshores hi ha molta gent
que està en contra d'investigar això.
No, no, si encara hi ha moviments racistes
i hi ha moviments...
Coses que teòricament en un principi
pensàvem que ja estàvem més que pesats
i que encara tenen la seva força.
Bé, sobretot la gent
que té creences molt profundes,
molt arrelades, religioses també.
Religioses, això mateix,
ja sigui de cristianisme,
ja sigui de musulmans,
tota la gent que té les creences religioses
molt arrelades,
doncs hi estan en contra
perquè veuen la possibilitat
que nosaltres podem crear vida
quan ells amb les seves creences
pensen que només hi ha un criador.
Clar, aleshores van en contradicció
amb les seves creences, no?
I per respecte a aquesta gent,
doncs el govern dels Estats Units
doncs diu
en fons públics no investigarem res d'això.
Ara tenen una cosa
als Estats Units molt bona, eh?
Què és?
Que és l'empresa privada.
Aleshores...
I que aposta, precisament, això.
Això mateix.
El que no pots fer el govern
amb fons públics perquè
representa que els fons públics
és mitjançant els impostos de la gent.
És clar, els impostos teus, els meus,
els que hi creuen, els que no creuen,
i per no ofendre a ningú...
A ningú.
Doncs diuen,
amb els impostos de la gent
o fons públics,
no farem res que pugui
afectar les creences de cada un, no?
Ara, amb fons privats,
una empresa privada...
Que faci cadascú el que vulgui.
Això mateix.
Però també amb límits,
que és el que deia,
que aquesta fundació privada,
que és la que ha potenciat,
la que ha fet possible
aquestes investigacions,
ha dit,
fins aquí podem arribar.
Per això que nosaltres pensem,
pensem bé,
està molt bé,
això és el que s'ha fet públic fins ara,
però sempre hem de ser mal pensats
i vés a saber que en un laboratori secret
i que ja no sortint
els mitjans de comunicació ni res,
segueixi la investigació,
vagi una mica més enllà.
No t'ha dit que no, eh?
No t'ha dit que no.
Que pugui arribar a passar, eh?
Però, de moment,
el que s'ha aconseguit
i el que diuen que s'ha parat
per no tirar més endavant
és el que estem dient nosaltres, no?
Bé, doncs seguim parlant de la cosa, no?
Perquè suposo que hi ha moltes preguntes, no?
Sí, sí, sí.
Investigadors norteamericans
han cronat per primera vegada
una cèl·lula humana
seguint una tècnica similar
a la que va donar lloc a l'ovella d'oli
i després han obtingut a partir
d'aquestes cèl·lules embrionàries
compatibles amb el donant
i aptes per ser utilitzades
terapèuticament
una fita científica
que obre una nova era
de la medicina regenerativa
i recupera
el sapitern debat
sobre els límits de la coronació.
De fet, els autors del treball
es van afanyar a comentar
que els seus objectius
s'han estat exclusivament
aconseguir cèl·lules mares
que puguin regenerar
i reemplaçar-te així
d'anyats
sense generar rebutjos
i que l'experiment
s'ha detingut
al cap de cinc dies
és el que deia, no?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Que
ells
afirmen
i deafirmen
que només és per
reemplaçar
teixits danyats
i que
pugui ser possible
sense generar rebutjos
perquè també fins ara
doncs això
generava aquests rebutjos
que no eren compatibles
s'ha pogut aconseguir això
i per què aquesta fita
obre una nova era
de la medicina regenerativa?
Deixa'm que t'ho pregunti
i per què, Beta?
I per què?
I per què?
Per què?
doncs
la novetat
és que
no es tracta
de la primera vegada
que es clona
una cèl·lula humana
no
no
no és la novetat
aquesta
no
perquè ja s'ha fet
ja s'ha fet
però tots els intents
anteriors
van fracassar
molt ràpidament
i no van superar
les vuit cèl·lules
de desenvolupament
embrionari
molt per sota
de la fase
del blastocist
necessària
per l'obtenció
de cèl·lules mare
útils amb finalitat científica
o sigui
hi ha un
hi ha un nivell
un verem
que diuen que
si no pots aconseguir
més de vuit cèl·lules
de desenvolupament
embrionari
no pots tirar endavant
la clonació
no
perquè això vol dir
que pot sortir
pot haver un defecte
molt important
i clar
tot això pot haver
pot anar cap a una errada
molt forta
això mateix
han de superar
aquell llistó
de les vuit
i fins ara
no s'ho havia aconseguit
o sigui que
la novetat
és aquesta
que ja s'havien fet
experiments
s'havia colonat
alguna cèl·lula mare
perquè em sembla
que fa un o dos anys
ja em van comentar
que s'havia fet
aquesta clonació
però és clar
era una clonació
que no era útil
perquè no havien
superat aquest llistó
aquest nivell
de vuit
de vuit cèl·lules
aleshores
què passa
sempre facaçaven
estaven molt a prop
i és el que diuen
i estaven molt a prop
però fins ara
no s'havia aconseguit
l'últim pas
resumeix
David Buen
professor de genètica
de la Universitat de Barcelona
els científics
de l'OSU
l'OSU
és la Universitat de Salut
i Ciència d'Oragon
a Portland
als Estats Units
van aconseguir
una estructura complexa
d'unes 150 cèl·lules
més gran
fins i tot
que la que s'implanta
a les dones
que segueixen
tractaments de fertilitat
o sigui que
de les vuit
que demanaven
com a mínim
aquests científics
d'aquesta Universitat
d'Oragon
van poder aconseguir
150
o sigui
aquesta és la novetat
home
Doni Do
és gent
sí
aquesta és la novetat
molt bé
aleshores
els científics
d'aquesta Universitat d'Oragon
van realitzar
exactament
una transferència nuclear
de cèl·lules somàtiques
que és
les sigles
en anglès
és
S
C
N
T
segons
aquestes sigles
en anglès
i el mateix procés
que el 1996
va acabar
amb el nasciment
de l'ovella d'oli
el primer mamífer crònic
no?
en una SNT
el nucli
d'una cèl·lula adulta
d'una persona
o sigui
una mica complicat
això avui
Beta
sí
però clar
com expliques
tots els avenços
científics
que han hagut
a través d'aquesta
cognació
o de quina manera
està diseccionada
podríem dir-ho així
el que seria
una de les cèl·lules
mares que han utilitzat
per poder fer-ho
sí
és complicat
és complicat
és complicat
nosaltres
em passem de puntetes
perquè les tècniques
que nosaltres
no som científics
que ja m'agradaria
a mi també
estar dintre directament
esclar
però també la gent
no té prou coneixements
i esclar
si t'hauríem d'explicar
doncs no
i tampoc no cal
perquè per això
hi ha científics
que treballen
només dir
que ells han fet servir
una transferència nuclear
de cèl·lules somàtiques
S-C-N-T
com funciona la cosa?
és científic
és el que t'anava
jo no tinc idea
però
perquè
ens fem una idea
que s'ha fet servir
aquest procediment
que es diu
transferència nuclear
de cèl·lules somàtiques
i no hem fet servir
un altre procediment
que es digués
tal, tal, tal, tal
i no cal explicar
com és
perquè això ja
s'ha de ser científic
però
que sàpiguem
que s'ha fet servir
aquest procediment
que té aquest nom
i
què passa?
doncs
en una S-C-N-T
el nucli
d'una cèl·lula
adulta
d'una persona
en aquest cas
procedia
de la pell
d'un home
els transferents
a l'interior
d'un ovòcit
ovul
d'una dona
donant
el qual
prèviament
s'estirpar
el nucli
després
se li aplica
una petita
descàrrega
elàctrica
i el procés
provoca
que la cèl·lula
resultant
amb una ADN
idèntica
al de la cèl·lula
de l'home
comenci a divir-se
com si
es tractés
d'una autèntica
això seria
a grans trets
l'explicació
que
sembla molt interessant
perquè a més a més
és
com tornar a fer vida
d'una cèl·lula
que teòricament
ja no en tenia
això mateix
per aquest procediment
S-C-N-T
s'ha pogut aconseguir
aquest procés
de
de clonació
hi ha una revista
que es diu
CEL
una revista científica
i que destaca
que fins ara
no es tenia clar
quins eren
els factors necessaris
per poder incentivar
el desenvolupament
embrionari
i sembla que
un
de determinant
ha estat
la solució líquida
en líquida
amb cafeïna
on es va mantenir
l'òbul fecundat
en les seves primeres fases
la cafeïna
allò que prenem
la cafeïna
sí, sí, sí
la cafeïna
que prenem
quan prenen cafè
o Coca-Cola
un beví de begut
de regafascar
jo no bec mai Coca-Cola
bé, doncs
porta cafeïna
hem dit una marca
podria ser també Pepsi
però bé
donar igual
sí, sí
acabem d'arreglar-ho
tu també
bé, doncs
la cafeïna
inhibeix
uns enzymes
que entorpien
el procés
de divisió celular
o sigui que
estàs dient
que això
que estic prenent
confesso
pot arribar
a matar-me
alguna d'aquelles cèl·lules?
no, perquè
n'hi ha descàrregues
elèctriques
per tramit
no s'ha fet el procés
ara passaves
espantat
no, no, no
perquè passi això
i ha de veure
aquest procés
que és el que dèiem
el C-S-E-C-N-T
que és el que explicava
que hi ha una descàrrega
elèctrica
que el procés
provoca
que la cèl·lula
resultant
amb una ADN
idèntica
a la cèl·lula
que comenci a dividir-se
vol dir
hi ha una cosa
que tu
pren-te que feina
tan sols
no es dividia res
al cost
ja està
i ara he liat
no
però
tornem a estar
al cas
dels invents
de la humanitat
dels descobriments
de la humanitat
que
fins ara
no podien passar
d'aquell llistó
de 8 cèl·lules
com a mínim
per poder
tirar endavant
aquest experiment
doncs
algú
això no explica l'article
però nosaltres
estem aquí
divagant
algun il·luminat
que era molt
molt addicte
molt addicte
peta
t'estàs fent molts amics
sí
però
molt addicte a la cafeïna
o una d'aquestes famos
de refrescants
amb un boll
no diríem una altra
de la marca
escolt
aleshores
clar
va dir
escolta
i si poseu cafeïna
vinga
provem-ho
però què estàs dient
tu
això de posar cafeïna
no l'altre va dir provem-ho
no l'havia de dir provem-ho
si no
doncs una història
aleshores van dir
home
però és que
l'home aquest
il·luminat
perdoneu
d'hauria dir
els seus arguments
però és que tu estàs bo
i l'home aquest
diu
no però és que
la cafeïna
inhibeix
els enzims
que entorpien
el procés
de la divisió celular
i vols dir
i vols dir
sí home
sí va
aficar una solució líquida
enriquida en cafeïna
i poseu l'òbul
a comptar
ja veureu
com se comença
a
ja veuràs quina festa
a fer les seves primeres coses
no
i la cosa va funcionar
i va funcionar
gràcies a la cafeïna
perquè veig
l'home que estava
en a Guitos
diu
si això m'ho fa
mira cafeïna
què pot fer els òbuls
vés quina cosa
no
perquè veig
bé doncs no res
resumint
les cèl·lules
subtingudes
s'assemblaven
a les derivades
d'embryons fertilitzats
no tenien anomalies
cromosomàtiques
i eren capaces
de convertir-se
en nous tipus
de cèl·lules
especialitzades
amb el pas dels dies
es van obtenir
entre altres
cèl·lules nervioses
hepàtiques
i cardíaques
aquest treball
obre noves vies
per a l'ús
de les cèl·lules
mare
que ajudin
al desenvolupament
de teràpies
personalitzades
amb malalties
com a l'esclerosí múltiple
les malalties cardíaques
i neurodegeneratives
no
i també les lesions
de mèdula espinal
entre d'altres
no
i podien-se anar
a malalties
que afectin
que afecten
milions de persones
o sigui que
en principi
és això
no
gent que té
lesions
a la mèdula espinal
i no pot caminar
seria una de les bones
solucions
seria una solució
esclar
tu implanta
cèl·lules mare
remplaçant
les cèl·lules
que han estat
danyades
per un accident
tenim casos
de gent
que no pot
caminar
i de gent
molt jove
aleshores
tu
substitueixes
aquestes cèl·lules
que tindran
danyades
aleshores
poses aquestes cèl·lules mare
i pot tornar
a caminar
una rehabilitació
evidentment
i a més a més
s'ha d'acostumar
a tot
és una cosa
molt fàcil
i tan pràctica
com estem comentant
tot el temps del seu procés
però
ostres
per aquesta gent
li dones una llumeta
d'esperança
per la gent
que vol tornar
els regales mitja vida
doncs
aquesta és
la notícia
que s'estan
clonant
aquestes cèl·lules
aquestes cèl·lules mares
pel bé de la humanitat
ara
que després
se'n vagi més enllà
i
i a base de clonacions
i fem cèl·lules hepàtiques
cardíacas
i de la mèdula
i tot això
i ho ajuntem tot
i fem una persona
ai
quin perill
però això ja
és més ciencia ficció
això és una altra història
això és una altra història
perquè una cosa
és fer cèl·lules
mare
d'una determinada part
del cos
substituir les danyades
i posar les bones
i una altra cosa
és construir
un cos humà
que té milions
i milions
i milions de cèl·lules
això ja és
més ciencia ficció
però esclar
s'ho veu la porta
i és això
s'ho veu la porta
i aquest és el problema
que
que podem arribar
a trobar-nos
de cara a un futur
i no gaire llunyà
bé doncs
nosaltres acabem
aquesta gran notícia
a més notícia
que és allò que dius
que dona per pensar
cap a on caminem
la setmana passada
parlàvem de robots
o l'altre
que podíem fer
la nostra feina
ara ja parlarem
de clones
directament
que poden ser
nosaltres mateixos
i que poden caminar
per aquí i pels carrers
cada setmana
portem una notícia diferent
i arribem a un dia
que haurem de triar
que fem un robot
semblant a una persona
o que fem una persona
clonada
haurem de triar
i amb els sentits
d'un robot
amb sentits de persona
haurem de triar
entre robots
semblants a les persones
o persones
ciborgs
copiades
ciborgs
a persones
com es deien
com es deien
allò del Terminator
ciborgs
sí
ciborgs
mira
el millor de cara a un futur
Beta
hem de passar per la música
mira quina hora és
va
anem a fer aquest viatge
a Vina
a Vinília
i sempre posem temes
una mica antigots
però per il·lustrar
el tema antigot
que volíem
posar avui
anem a un tema
d'ara
del 2013
i és una cançó
del Desmanel
que es diu Teresa Rampell
i aquesta cançó
quan jo l'escolto
el primer cop
que la vaig escoltar
vaig dir
ostres
això té uns aires
a música dels anys 70
gent que cantava
els anys 70
aquí al nostre país
el Jaume VI
el Pau Riba
i sobretot
alguna cançó
em deia
ostres
aquesta cançó
de la Teresa Rampell
em recorda
una cançó determinada
i aleshores
l'altre dia
llegint
l'Anderroc
una revista
que parla de música
en català
precisament que fa 20 anys
felicitats
doncs
parlaven
d'aquesta cançó
i ho feia
l'Eduard Estivill
el metge de la son
i parlava
d'aquesta cançó
de la Teresa Rampell
i què deia
des del punt de vista musical
pot connectar-se
amb el Pau Riba
de Dioptria
sobretot
en la forma
d'executar
la tornada
i li recordava molt
a la cançó
Taxista
del 1970
i què ha fet
el Beta
he buscat
la cançó
Taxista
i veureu
la gent que hagi
escoltat
Teresa Rampell
escolteu Taxista
i direu
ostres
doncs sí
aquesta gent
d'Esmanal
han begut
les fonts
del senyor
Pau Riba
i és lícit
és normal
perquè és el que deia abans
si hi ha grups
d'avui dia
que van veure
les fonts
de les maniobres
localitats
de la Foscor
doncs és normal
que els ulls d'avui dia
hagin buscat
els seus referents
als anys 70
i no passa res
i s'ha de reconèixer
i us deixo amb això
aquesta cançó
taxista
del Pau Riba
del 1970
per cert
un apunt
abans de tancar
l'espai
de la Terra Esplana
demà tenim
a les obeses
aquí amb nosaltres
ah molt bé
li vols que digui
alguna cosa
o ja m'ho diràs
per a l'antena
podeu posar
aquella cançó
de la granja
que no parla ningú
que hi ha moltes bestioles
que piu piu piu
i tot això
ja tenim prou amb la llongarissa
de l'últim disc
ja ho veuràs
ja
com ho saps
gràcies Beta
a veure
jo em vaig a fer
trobaràs potser una noia
fent senyal amb una mà
t'ho faràs
tirar la porta
i ella pujarà endavant
mirarà pel parebrises
i tu endevinaràs on va
posaràs el cotxe en marxa
i en tot se'ls endurarà
i en tot se'ls endurarà
no portaràs
que no
t'existe
Fins demà!