doncs ja la tenim aquí amb nosaltres
Mar Pérez, bona tarda
ja estem preparats amb les revistes del cor
com estan avui les revistes?
com estan?
hi ha de tot, per triar i remenar
però bé, jo que dius, algunes vegades
m'hi dius que és complicat de treure la notícia
en si avui ja l'has pogut treure
perquè hi ha vegades que hi ha
dos o tres notícies que monopolitzen
les pàgines
però aquesta setmana sembla que estigui molt tranquil
no, aquesta setmana hi ha molta varietat, també hi ha molta porqueria
que dius, hòstia, perdó
dius, caram
marreneria
quin munt de notícies i no n'hi ha cap que valgui la pena
per exemple
o també ens hem trobat que moltes de les notícies
de la setmana passada
encara continuaven en aquesta
sí, sí, coleando
però si sembla que repeteixin el mateix
que vam dir la setmana passada
si ens ho han tret de la boca
això és perquè el mateix que ha dit a la revista
no ha tingut prou notícies per omplir pàgines
i diu, saps què? Repetim
canviem la foto
canviem la foto i el titular
i queda com una notícia nova
però bé, no és el cas
tenim notícies noves, notícies fresques
notícies fresques, senyora
senyora, cóprem-me la Maria
salida de nom i que encara belluna
doncs la qüestió és que podríem començar dient
que avui és dijous
sí
això és mana-mana
que sí, que sí
benvinguts
i Mar, t'he de sorprendre amb una cançó
a veure, quan hem arribat
m'ha dit
no vas sentir el programa ahir
que jo ho vaig acabar
i jo dic
ai Sílvia, ara m'ha enganxat tu
doncs no
no el vaig sentir
no, però encara laica
has estat sincera
doncs et posaré una cançó que tinc
no, perquè t'ha d'enganyar
perquè t'ha d'enganyar
si després d'aquella pregunta
em diria
i quina era?
jo quedo pitjor encara
la veritat davant de tot
doncs et posaré una cançó que
jo espero
què?
què?
oh, no sé què m'has dit tu
però és una cançó que et portarà uns records
jo dic
això
primer ja em dóna una pista
sí
que té una edat
que som iaies
no, que té una edat la cançó
i n'altres també
clar, si m'han de portar records
no, perquè potser
jo era un
record d'infantesa
ah, però l'Enrique i Anna
quasi
o l'aquella de
com se deia
d'infantesa, d'infantesa
no allarguem més l'agonia
jo hi veia que vam una cançó
i em va a saber greu
perquè només vam poder sentir
tenir com els oients
un minut
allò que et dóna temps
d'acomiadar-te dia 10
i fins demà
i que vaig pensar
per demà
serà una d'aquestes cançons
que hem de tornar a sentir
molt bé
i com sé que a la Mar
segur que també li farà tanta il·lusió
com a mi
de tornar-la a escoltar
ho aprofitarem
saps que
soc sincera
si la cançó que em poses
és un cagarro
t'ho diré
jo soc de sucre
puc dir parolotes
d'aquestes toves
doncs jo t'he dit que no
i que no
i que no ve de la muntanya
i que no ve de la muntanya
tira-la
tira-la
oh ja no cal que et posis més
què?
et sona o no?
mare de Déu
que iaia que soc
que iaia
que no dona que no
mare meva
la ballem o no?
jo ja l'estic ballant
per dintre
que fort
sí?
sí, sí
acusateblar
sí, tant

que no ve de la muntanya
que no ve de la muntanya
que no ve de la muntanya
que no ve de la muntanya
que no ve de la muntanya
que no ve de la muntanya
que no ve de la muntanya
que no ve de la muntanya
mais chez 10
porque no ve de la muntanya
munkan
Scary
que no ve de la muntanya
que no ve de la muntanya
que no ve de la muntanya
o aficion
tira-la
cac interjecti
と思います
l'ити
que no ve de
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Com que el copo d'un pi és extravagant i exigent.
Com moltes de les celebrities.
Clar, cada equis temps t'expliquen, més o menys,
com són, no en la seva intimitat, sinó en la seva rutina de gires.
Anda.
Aquesta setmana, que em cau el boli i tot, només de pensar-hi,
ha sortit el tema de què és el que ella exigeix
en la seva gira, en els concerts, en aquest cas a Anglaterra.
Suposo que amb la resta del món, també, no crec que cada vegada canvia de país
a canvi d'exigències, o potser sí.
La qüestió és que a algú se li va ocórrer explicar
que ella demanava als seus camerinos
que fossin acabats de pintar de color blanc.
Anna.
Blanco immaculado.
D'aquestes coses, dius, tu creus que una persona és capaç d'exigir això
per anar a fer un concert?
Sí.
Capaç, no?
Sí.
Bueno, hem sentit verbalitat sobre Madonna, que també semblen increïbles,
però, bueno, acabats de pintar de color blanc.
Els inoduros, estàs els de vàter, no vas estrenar,
és a dir, acabava d'instal·lar perquè ella senti el seu culeté.
I, a més a més, un paper higiènic de color vermell
d'una marca exclusiva.
Veus que bé va estar allà a mi?
Bueno, no és més això.
Moltes palletes d'aquestes de plàstic, de canyetes, de beure,
per beure aigua amb glupets petitets,
una aigua que ha de ser d'una marca francesa,
sempre servida a 21 graus,
res de menjar rotllo amb burgueses i menjar brossa d'aquest, res,
i moltes, moltes ometlles.
Anda.
Perquè a ella li dà menjar ometlles i...
Fruit sex, veus? Fruit sex, eh?
En principi, ometlles.
I aigua equis en 21 graus, fixa't tu.
Home, però jo t'he dic una cosa,
ja saps que hem escoltat que, segons quines divas de la música,
les coses encara les havien demanat encara més gluixures.
Però és que no l'ha acabat.
Ah, què dius?
Diu que totes les prendes de l'estaf,
és a dir, les tovalloles, el barnús,
la roba que ella pugui portar per entrar, sortir,
per tapar-se mentre està esperant per sortir a l'escenari,
ha de ser de 100% un cotó pur
i per evitar que li surtin al·lèrgies
o li pugui sortir una reacció, aquestes coses.
I un altre detallet.
Què?
Glaçons de gel tallats a mà
en forma de boles
per refredar la gola abans de cada actuació.
És a dir, té un xiu que agafa el glaçó
i el converteix en una boleta
perquè ella se'l pugui posar a la gola
i refredar-se les cornes locals.
I a més a més deu ser d'un mil·límetre, espècie...
Això ja no ha de ser dit.
Però és a dir, no pot fer servir un glaçó quadrat
o de tubo o de la forma que la fàbrica li hagi donat.
No, ha de ser tallat a mà de forma rodona.
Però això vol dir que tindrà una companyana amb ella
que li faci aquesta feina, no?
Una glaçonera.
Un senyor glaçó. Hola, bona tarda.
Sóc el senyor glaçó de la Viljón Cí.
Sóc tallador de gel.
Home, doncs mira, que no ho sap mai, eh?
Una figureta, doncs fa boletes.
Exacte, i amb la talladora aquella...
I porta un iceberg i amb un iceberg fa quatre boles.
Home, és recomanable aquesta feina, eh?
També he sentit a dir...
Sí, a l'hivern no ho sé què dir-te.
Home.
També he sentit a dir que, això ja...
Potser m'ho crec més...
El què?
Ella viatja amb una rèplica exacta de l'habitació de la seva filla.
Ah, em vas amb ella mateixa.
No.
I si es cansa surt l'altra.
No, no, no.
Una rèplica exacta de l'habitació de la seva nena, de la seva filla.
Ah, perquè no es trobi estranya.
Ah, exacte.
Com ella de moment viatja amb la seva filla
perquè no es trobi que un dia a la nit es desperti la xiqueta i vegi...
I ara on soc?
Clar, perquè estigui sempre...
A la seva habitació.
A la seva habitació.
Tota l'ambientació sigui el que ella...
Tot el voltant sigui sempre el mateix cada dematí quan s'aixeca.
Home, això veus?
Això m'agrada.
Això m'agrada perquè...
És una accenticitat que com a mare podria assumir.
Exacte.
Però hi ha altres coses que dius, mira, escolta'm tu,
si les parets no són blanques i no són groves,
doncs tampoc no passa res.
No, tampoc.
I a més a més la nena potser li agradarà el color més que el que ha esportat.
No, em refereixo a ella al camerino.
I dius, mama, mira, ha canviat de color la meva habitació.
Que bonic, m'agrada més aquest.
I a l'ha liat.
I a l'ha liat, i a l'ha liat.
Una rèplica exacta, però no es preocupa de si se mira per la finestra.
Clar.
Com pot ser que jo...
És un pòster.
És un pòster, carinyo.
Si sí, no té finestres, té un pòster del que veu des de la seva habitació.
Perquè no entengui que la nena se'n va a dormir a Tòquio i es desperta a Nova York.
Per exemple.
I una pregunteta que comentem això de la Billonsi,
que l'hem pogut veure en un anunci,
amb diversos anuncis de roba.
de bany d'una marca.
Però aquesta roba és seva?
Saps que moltes vegades...
Dissenyada per ella.
Exacte.
No, em sembla que aquesta vegada ella només és imatge.
D'acord, d'acord.
Ho saps perquè...
Sí, perquè a vegades mamona, per exemple, per a H&M,
sí, ha dissenyat,
i dissenyadors com Estela McCartney,
com d'altres, sí, han donat el seu granet de sorra.
A mi em sembla que ella, en aquest moment,
només és com a...
Com a model, que deies, no?
Com a imatge.
De fet, inclús aquí a Tarragona,
aquesta marca, les bosses,
porten la fotografia d'aquesta senyora
amb un magnífic biquini.
Sí, sí, que està espectacular, l'avió.
Sí, sí, sí.
Està molt ben retocada, la foto, eh?
Jo també, jo també.
Està molt ben retocada, la foto, eh?
Però la intimitat, Mar, jo perdo molt.
Aquí no, però l'intimitat...
Perquè, Sílvia, tu i jo guanyem vestides.
Clar.
Sí que són crazy, sí que són crazy.
Ai, mare meva.
Ara, puja, puja, que ara m'ha donat la volta.
Puja, puja.
Oh, que bé que va, que ta moto, eh?
Sí, sí, sí.
Bueno, han estat vivint uns dies espectaculars
amb el Gran Premi de Jerez.
Ai, adeu, el de la moto.
Aquí se'n va.
Adéu, adeu.
Adéu, el de la moto.
No te metes a mi Facebook.
Ara, i tu em diràs.
Ara.
Mar, què té a veure?
Mar, què té a veure?
El Gran Premi de Jerez...
El Gran Premi de Jerez?
Amb internet.
Amb internet.
Doncs sí, saps que cada setmana, Sílvia,
molt bona pregunta la que m'acabes de fer.
A més, a més, ha estat espontània.
Sí, sí, sí, t'ha sortit tot el cor.
Sí, una mica més, si m'aperco.
Saps que cada setmana m'agrada comentar
alguna cosa de Facebook o d'Instagram
o de els...
Pàgines digitales en general.
De tots els tuits d'internet en si.
Ah, sí.
Doncs bé, aquesta setmana no diries mai...
Qui?
Qui va ser, quina parella.
Sí.
Va disfrutar, va gaudir del flamenco,
del finito i del Gran Premi de Jerez.
No, qui?
Qui?
No diries mai.
No.
L'Espitjolí.
Ah, Eston Kacher.
Ah, Eston Kacher.
I Mila Kunis es van deixar passar un cap de setmana a Jerez
per veure el tema de les motos,
per gaudir el flamenco.
I, una vegada això ja ha passat,
ens van penjar la foto d'internet.
Anda.
amb unes bodegues, discutant.
I dedicat a la seva ex o no?
No, no, perquè potser...
Ara he tingut una mica de mala llet, ho sento, eh?
No, perquè la seva ex ja se li va atribuir,
abans del nòvio de la seva filla,
se li va atribuir un afer
amb un exconcursant de Gran Hermano.
Veus?
O sigui, que ella per aquí ja deu haver passat.
O sigui, que ella per aquí ja deu haver passat.
O sigui, que ella per aquí ja deu haver passat.
Segur, segur, segur.
Potser ell li segui les passes.
Puede ser, puede ser.
Que a vegades si dius,
no, és que la meva vida privada és privada i és meva.
En pic, tu penses una foto a internet,
deixa de ser privada.
Per tant, Eston Kacher,
que ens agrada saber que vens a Espanya
i que gaudeixes del producte nacional,
tot i que vinguis amb la teva nòvia,
però que el remenem, remenem
i tot el robem.
Tot, i a més a més, aquí ara,
jo crec que ara el tenir tots mòbils
i aquests mòbils que són autèntics ordinadors,
tothom s'ha convertit en un paparazzi, eh?
No és pas una foto robada, Sílvia,
que moltes vegades tu i jo ho hem dit,
vull dir, si no vols que t'enganxi,
no hi vagis, així de clar.
Exacte.
No, no, no, és lo típico de...
Nosaltres una foto,
de posar, estan posant a la foto,
si estan molt ben col·locats i tal,
no és que els hagin robat la foto, no, no, no.
Que ells mateixos han penjat la fotografia,
ja està bé, eh?
Home, no, ja va bé.
Publicitat, publicitat.
Sí, a més, a més,
a millor el veuen més guapo de l'habitual,
l'agafen per alguna pel·lícula,
torna a recuperar-se com a actor,
jo què sé.
Bueno, no ha caigut mai com a actor ell.
No, però entén-me,
que algunes vegades,
depèn de quines pel·lícules
es fa més o menys, no?
Perdó,
és l'ambient d'aquest estudi.
És que li he posat una mica d'incens.
És un incens que ofega,
t'ho dic ara, eh?
No és l'única que m'ho ha dit.
Si estàs veient que em poso lila,
és de l'olor aquesta que tinc aquí, eh?
Oi, tenia una cançoneta,
però no sé si posar-la ja.
És això que sona?
És la de la motocicleta.
Anda.
Però encara no sé si torna-la a posar,
perquè com ja has parlat de Jerez...
Mira.
Ja està, ja la pots veure.
És veritat que te l'havia demanat,
aquesta cançó.
Ara ja teníem la motocicleta.
Ai, el senyor de la motocicleta
que la torna a posar en marxa.
Ah, l'altra vegada.
No, no, no cal, que marxi, que marxi de la moto.
Adéu, adéu, senyor.
Tira-te de la moto.
Posis el casco.
Adéu, senyor de la casco.
Adéu, adéu.
Bueno, tenim...
Què?
Tenim alguna noció de música punk i punk?
Home, jo si vols te busco
algun dels que van...
els que la van petar, diguem-ho així,
en el seu moment.
Sí?
Jo és que no estic molt posada, eh?
Els Sex Pistols.
Els Sex Pistols.
Els Sex Pistols.
Ei, go, let's go.
Els Sex Pistols.
Tu perquè tens aquest anglès de Cincinnati.
No, de cantar aquí.
Veus el de cantar aquí?
Bé, tenim la gala dels MET,
del Museu d'Arte Metropolitana de Nova York.
I que té a veure això amb els punks.
Sí, sí, sí, sí.
Deixa'm que t'expliqui.
Sí, sí, sí, sí.
A veure, aquests premis,
deixa'm que t'expliqui,
són considerats com els Òscars de la moda
i reuneixen totes les estrelles de Hollywood
que volen fer parlar.
És a dir, quan tu no ets ningú,
doncs no vas com tu i com jo.
Però quan tens alguna cosa a dir,
doncs et conviden.
Bé, doncs aquest any tenia un tema,
com una festa de disfraixes
o com una festa de Halloween,
doncs en aquest cas el tema era el punk.
Anna.
Però no tots els assistents van fer el favor
de portar una roba o uns complements
o una imatge que et recordés
en aquesta època o en aquest moviment musical.
Sí, sí, musical.
Val.
I què va passar?
Ha donat la volta al món.
Ha sigut hipercriticada.
Sí o què?
I jo t'he de dir...
Que no era d'agradar?
Jo t'he de dir que a mi em va agradar.
I mira que normalment aquesta xica,
i estic parlant de la Sara Jèssica Parker,
normalment ni fred ni calor.
La senyora del sexo en Nova York?
Sí.
Normalment, excepte les sabates,
la trobo bastant hortera.
Però aquesta vegada ha sigut supercriticada.
Recordem que portava un vestit de Marc Jacobs
que era espectacular.
però més que res pel seu tocat que portava al cap,
que simulava una cresta.
Era un tocat daurat amb plomes negres,
que jo he de dir que a mi em va semblar espectacular.
Què dius?
I va ser criticat per això?
Sí, perquè tothom deia que, clar,
on anava aquesta tia amb aquesta cresta tan cutre?
Jo he pensat que era una cosa espectacular.
que per una vegada a la vida m'ha sorprès per bé.
A veure, era segurament que...
Bé, ella sempre, podríem dir que presumèix de glamour, no?
Tot i que recordem que s'ha hagut de baixar dels talons
perquè tenia problemes ja amb els talons,
ho vam dir fa unes setmanes.
No, però dic que va barrejar potser el tema punk
amb el tema que ella és com és, no?
Exacte.
I amb aquesta barreja...
I amb aquesta manera de veure la moda.
Per exemple, ha sigut molt venerada,
i a mi realment no em semblava en absolut adient pel tema,
la de Llonsé,
que es va enfondar en Corpinyo
i una faldilla estampada amb unes botes a conjunt
que a mi i allò no em recordava en absolut el punk.
Hi ha convidades que anaven vestides de festa, de gala,
no en absolut res que tingui a veure amb el punk,
però que ja de per si no volien intentar semblar
que anaven caracteritzades.
I n'hi ha d'altres, com ella en aquest cas, la Villoncí,
que volia fer com una mena de toque punk
i que en canvi a mi m'ha semblat molt cutre.
Per què veig?
Ho sento.
Però és que això és allò que deia en contragustos ni en colors.
Ho hem comentat moltes vegades.
A la Gwyneth Paltrow, que no sé per què li diuen que és l'actriu més odiada del món...
A la Gwyneth Paltrow, odiada del món.
Sí, sí, sí.
Es va justificar...
La senyora Iron Man.
Sí.
Perquè ara és la senyora Iron Man.
Sí, sí, sí.
Ara tenim al cinema i ja per tercera vegada és la senyora Iron Man.
Doncs portava un vestit rosa espectacular,
de Valentí, només a més,
i va justificar, perquè va haver de justificar,
que el rosa era el color oficial del moviment punk
i, per tant, ella va decidir no anar vestida de punk,
però sí del color que reivindicava més el món punk.
El moviment.
Bé, doncs podria ser.
La Kate Perry, de Dolce & Gamana,
que més valia que s'hagués quedat a casa seva.
Ah, i estava buscant, estava buscant aquests premis,
a veure si els trobo, eh?
Sí, doncs posa, posa.
Vull veure-ho.
Torna'm a repetir.
M.E.T.
M.E.T.
Gala de los Met.
M.E.T.
La Katie Holmes, un espectacular disseny blanc de seda,
de Kelvin Klain,
però que, per res, a veure amb el punk,
és allò que dèiem,
ella triava l'opció d'anar vestida de festa, de gala,
però no pas disfassar-se d'algú que no venia amb ella.
Qui sí, possiblement, a mi, m'ha fet vergonya aliena.
Quina?
És un atrevidíssim disseny de Givenchy,
el que, a més a més, va afegir multitud de complements
que potser ja no tocaven.
Semblava un arbre de Nadal.
Madona, fill meu, potser que no, eh?
Ni les botes, ni les mitges, ni la micro faldilla,
ni els dos paios que portaves una a cada costat.
No sé si perquè ja està gran i no sap anar amb talons,
o si és que, saps allò que deia,
potser com que vaia amb dos paios no m'ha mirat en prou.
La qüestió és que jo em sembla que et vas passar.
Ai, l'estic veient, eh?
A la Madona.
A la Madona.
A més a més, portava com una perrucona, no?
Portava com una morena, amb el serreig recte, no?
Em semblava a Pulp Fiction.
Sí, sí, mira, t'ho anava a comentar, eh?
Sí, sí, sí.
I ara també estic veient la sèrie de la Jessica Parker
i t'ho dic una cosa, a veure, que sí que és molt bonic,
però com a punky no, eh?
Però el trobo espectacular.
Sembla el més un gall d'indie, eh?
Ah, però jo el trobo espectacular.
Trobo que sí, que és com un quinyo a mi.
És bonic, però és que no l'hi veig.
I la Madona es va passar i l'altra potser no va arribar.
Ostres, la Madona, eh?
Fatal.
Fatal, fatal.
Madona.
No ho sé.
I portava dos maromos, una a cada costat.
Clar, per això deia, mira, que miren els maromos,
la menys estic tranquil·la.
Ostres, ostres, estic aquí veient, estic al·lucinat, Marc.
Ara que estic veient les fotos, estic al·lucinant, eh?
Estic al·lucinant, eh?
Clar, clar, clar, clar.
Com ho expliques tu, això?
Que tu tens una vista per aquestes coses?
Perquè jo ho faig, maximizo la pantalla i ho veig tot,
fins als forats de les mitges.
Que vegis.
Ho veig, els uns de poll, tot, ho vigilo tot.
Doncs mira que estan superperfectes, eh?
Sí, sí, sí, però no estan prou retocades, perquè, claro...
Els hi falta una mica, eh?
Els hi falta una mica.
Ai, Déu meu, senyor, Déu meu, senyor.
Bé, escolta'm.
Digue'm, vostè.
Juste.
Juste.
Es pot ser més friqui?
Per què?
Perquè m'agradi aquesta cançó?
No, no, no.
Ah, no ho diies a mi.
Per intentar convertir la teva vida en un conte de fades.
I al mirar-me a ti, el fuego...
Sonen pelagós, ja, eh?
Ara que m'ho fas mirar d'aquesta manera, em sonen pelagós, eh?
Ella...
Fan de sucre.
Ella es diu...
Justa, justa, justa.
Ella es diu Carey.
Maria Carey.
Ah, t'ha posat l'alacrismes?
Ah, sí?
L'alacrismes?
Claro.
Perquè tot l'any ha de ser Nadal.
Tot i l'any.
No, no, no, no.
No?
Maena, pues te poso una altra espera.
Canvia-me la Sílvia.
Fa plorar, la notícia fa plorar.
Ja m'està bé, aquesta cançó, eh?
No, I can't forget the song.
Ah, és la cantant, eh?
És la cantant, eh?
És la cantant, eh?
És la cantant, eh?
És la cantant, eh?
Joaquina, tan donada a l'abús d'elements adulcorants,
com amb papallones, unicornios i fades,
ha decidit superar-se a si mateixa
organitzant una cerimònia de renovació dels vots del matrimoni,
que això ja de per si és...
Oh, que de bonic, eh?
Oh, que de bonic, que de bonic.
És d'amor en pal a gos.
Organitzant, això que et deia,
una cerimònia de renovació de los votos en Disneyland.
Oh, yo quiero...
Sí, Sílvia, sí, Sílvia.
Yo quiero...
Però espera, espera, espera.
Deixa'm que acabi.
No.
Vinga, acaba, acaba.
Ella que arriba a l'altar,
perquè, clar, es va tornar a casar.
Primer, va tancar Disneyland de parella.
Que xulo, jo també l'has fet, eh?
Que com que no vull friquis en càmera de fotos,
ni ninos conglobitos,
que el tanco perquè jo em vull casar aquell dia
una altra vegada a Disneyland.
I ara no me la posis més, aquesta cançó.
Potser de fons,
però és que si no no acabaré mai de donar la notícia
que es plou empalagosa,
m'està donant un asset,
entre l'asset de l'empalagament
i l'olor de l'ambientador m'estic morint.
La qüestió és que va arribar a l'altar
amb una carrossa tirada per cavalls blancs.
Oh, que bonic.
Com se diu, carrossa?
Una carrossa.
No, que segur que tenia el seu nom,
però jo ara veiem tampoc més per això.
Doncs anava amb un carro de cavalls blancs,
diguem-ho així.
A això, veus?
Sí, sí.
I va obligar el seu marit i el seu fill,
perquè anaven vestits iguals,
a anar a vestidets de príncep de la cel·liquieta.
tot amb cinquanta tonelades de tul blanc.
amb un mal d'estona que m'està agafant.
Més de 15.000 flors per decorar tot aquell part temàtic.
I aquella noia...
Sílvia, baixa el volum,
que si no m'obligues a cridar
i encara és més esperpèntic, si ho dic cridant.
Tu imagina't aquell Disney World.
No ho sé, si acabarem, eh?
Això és l'última notícia, eh?
Ho he deixat pel final,
perquè em semblava que ja...
Avui no he menjat ni galetes,
de la farta que he estic de sucre.
La qüestió és que això,
15.000 flors decorant aquell part temàtic,
el moment que ell arribés en aquella...
A més, és que hi ha fotografies,
només cal que t'hi posis.
Que només es veu...
Ai, que et mereixo, sílvia.
Això és una pujada de sucre, eh?
Això jo no estic en condicions,
que jo tinc les hormones molt malament, eh?
Compte la glucosa, eh?
Compte la glucosa.
Jo ara mateix tinc les hormones molt malament, eh?
Tu manes, Mar, vols que ho tregui tot això?
Treu-me-la, treu-me-la.
Fora, fora.
Ara, si mai més...
Home.
Tu em dius que vas a Euro Disney o a Disney World
a renovar tus votos,
a mi no em convidis, exacte,
perquè jo de princesita no,
i de príncipe tampoc.
No, tampoc.
Jo t'he dic ara que no, eh?
Jo com ho molt si m'he vist de pato d'onau.
No, no, no.
Perquè així no ho sempre ve.
Mar, si hem d'anar a algun lloc,
tu ja saps on anirem i de cap.
A on?
Com a molt, t'avui veure
o amb teletre de bany o amb biquini o amb triquini.
Tu te'l tries.
Ah, bueno, ja...
Seria platja...
Jo sóc mas de selva, xata.
Bueno, ja ho faríem fifti-fifti.
Ja saps per on vaig, no?
Sí, sí, sí, sí.
Ai, bona Maria, que no el tornis a fer, eh?
Manita, manita...
Maria, que ara i no el tornis a fer.
A veure, que la Mar s'estava barallant amb els aniversaris
que em deia, massa cantants.
Sí.
Massa cantants no s'hauríem de triar.
A vegades aprofitem, a vegades s'ho fem venir bé,
però moltes vegades aprofitem que algun cantant
que ens agrada fa anys
per acabar amb la seva música.
I aquesta setmana n'hi ha molts
que han fet o que faran anys
d'avui a dijous que ve,
o sigui, des de la setmana passada fins dijous que ve,
i clar, no s'hauríem de triar.
Tenim, per exemple,
que a mi em sembla que ens en treu uns quants,
el Bono deudós, que diu que en fa 53.
53, el Bono deudós.
Home, jo...
O potser fa molts anys que el veig pel món,
o...
És que fa molts anys que el veiem, eh?
Ja, ja, ja.
Que era un pipiolo.
Enrique Iglesias, per exemple, en fa 38,
i per mi ja està,
perquè, a més a més, corre la llegenda...
Ah, llegenda.
...de que es casa aquest cap de setmana.
Què dius!
Sí.
I es veu que hi ha parts que ho desmenteixen,
i hi ha parts que diuen que sí, sí,
que està a pa mati i que es casen.
El que passa és que deu haver-hi l'exclusiva pel mig,
potser, o alguna cosa d'aquestes, amb algú...
Ja veurem, temps al temps.
Jo ja només m'espero la portada de l'Ola de la setmana que ve.
És el que t'al·lava a dir.
El Diango 73...
Deu-n'hi-do, també, bé, no?
Jo, entre tu i jo...
Aquest home el feia mort.
No, no.
Que el vam veure per la tele.
És un carrer, s'han de muertos.
Ui, si fa temps que no sento el Diango,
deu estar mort.
No, no.
Això a mi em passa.
No me'l matis.
No me'l matis encara, que té que durar molt.
No, però quan tu penses que un costa mort,
diu que li dones més anys de vida.
Ah, doncs vida, a veure.
La Marta Sánchez, que ara és notícia perquè té nòvio nou.
Bé, felicitat.
47 tacos, tu.
47?
Però com que està ben operada, es conserva bé.
No, jo encara li posava més, que vols dir la veritat.
A veure, no ens enganyem.
Jo me'n recordo quan era petita, que anava al col·le,
que el cap de poquet va ser quan els ole-ole van estar amb ella.
O sigui que tampoc...
Sílvia, però és que tu també tens una edat, no ens enganyem.
Però jo també.
A veure, jo tenia que ser major d'edat per començar amb ole-ole.
I jo anava al col·le.
O no.
O no, també és veritat.
Mira, la Lolita, que en té 55.
Què fa que tal?
Sí, me lo compro.
Què fa ara?
Que no sabem.
Fa teatre.
Fa teatre?
Ah, doncs mira, que faci teatre.
No sé, no sé.
Pregunto, pregunto.
Però que poso al Google.
Què hace Lolita?
No, no hace falta.
No, no pongo, no.
Rafael.
Rafael para los...
Sí, para los entendidos.
Sí, 70 tacos, tu.
Home, doncs molt ben portat, no?
70 tacos.
Sí, sí, sí, sí.
Va a estar a raona, eh?
Fa poquet.
Jo vaig voler veure el mar.
Tu vas anar a veure'l?
Vaig voler anar a veure'l.
El que passa és que me coincidia a l'hora de feina.
I quan vaig sortir corrents, dic, encara que només sigui una cançó, me la vaig sentir fora.
Me la vaig sentir fora?
Me la vaig sentir fora.
O sigui, clar, tot el camp de mar tancat i jo fora amb un munt de gent, amb un munt de gent que també hi era allà.
Claro.
I tot allà, com, hòstia, el...
Allà en dos camps amb un billet.
Aquí ja acabo, Sílvia. Vinga, Déu m'expliquis batalletes.
És que, clar, com que té una danda, té moltes de batalles.
L'àvia Ramona, jo.
Nena, agafa't a la taula.
Agafo.
A veure, respira, respira.
52 tacos.
Qui? L'Adel? No.
Jo excluïm.
Ah, m'ha salgut una bella.
No, l'Adel la deixo pel final perquè voldria acabar amb ella.
No m'espatllis la... És que sempre m'ha de posar la pota al clatell, tu.
Una cosa...
Qui me pone la pierna encima, pues, ella.
Ella me destripa... Jo no li puc donar una guia de les cançons que m'ha de posar
perquè les posa com li surten vella de la bragueta
i després, a més a més, m'ha xafat al final.
No, perquè va amb goma, perquè si no de què.
Total, que no t'has d'adonar que t'ha dit que el Jules Florey n'ha fet 52.
Sí, 52. No, no, fantàstic.
Sí? A què sí?
Home.
I ara que estàs un tero, no?
Hombre, que té casa vermella.
I que té casa vermella.
A veure, quan fa la festa, l'aniversari.
Això.
I ens convida, que és més important.
Això, això.
I ara sí, per acabar, 25 tacos que fa l'Adeu.
Bueno, que n'ha fet ja, eh?
Ah, ja m'ha salió a mi.
Que també està preparant bola, eh?
Que clar, has dit, 52 anys, ja que no saps qui.
Clar, la música que t'hauria preparada, dic l'Adel.
Dic, l'Adel, però és com l'ho dissimula, aquesta xica.
El dia que s'aprimi, es desofrarà com un glòbul, quedarà tota arrugada.
Com una panxa.
Jo trobo que a partir d'aquí edat ja no cal que t'aprimis, perquè si no, tot són pellaringues.
Per tant, més val estar esponjosa i refateta, perquè així ho tens tot aprenat.
Que ho dius per mi?
No, no, ja ho dius per mi.
No, no, jo parlo per mi mateixa.
Xata.
Jo sempre ho he dit, jo no estic gorda.
Jo és que soc esponjosa.
Veus?
Benvingut al meu club.
Guapi, tornem la setmana vinent, no?
A veure, que ja potser que tanqui les resvistes.
Les resvistes.
Tanca les resvistes.
Una, perquè jo només porto una revista, la resta ho faig per internet, perquè així entre tu i jo és més barat.
A veure, que ja m'enrotllo.
Molt bon dijous, millor cap de setmana i ens sentim la setmana que ve.
Adéu, guapa.
Adéu, adéu.
Adéu, guapa.
Adéu, guapa.
Adéu, guapa.
Adéu, guapa.
Adéu, guapa.
Adéu, guapa.
I could have had it bad, but it's rotten in the deep.