Tràfic d'abstraccions
Comença Tràfic d'abstraccions
amb Núria Calvó
Bona nit, continueu sintonitzant Tarragona Ràdio
I aquí estem, començant una altra sessió de Tràfic d'abstraccions
I avui parlarem d'un personatge que se'ns va apareixent així de tant en tant
des del Wintercase del 2002, en què el vam veure en directe
i que de gran sembla ser que vol ser Tom Waits
però també té altres coses a destacar
Ell és la parella també de l'Empard Moliner
ja ho avançàvem fa uns quants programes que tornaria a sortir
i mentrestant hem descobert que ella és molt més mediàtica del que ens pensàvem
La teníem com per columnista i resulta que és tertuliana
i surt a la tele cada dia a TV3
Però bé, avui parlem d'ell, de l'Alex Torío
el pare de la filla de l'Empard Moliner, que es diu Ginebra
que en aquell any 2002, en què va participar en el Wintercase a Barcelona
publicava el disc Last Year's Man
que és una cançó de Leonard Cohen
I per començar fent boques, escoltem Man of the Year
i tot i el que és fàcil
i tot i el que és fàcil
I per començar fent boques, escoltem Man of the Year's Man
que és fàcil
i tot i el que és fàcil
i tot i el que és fàcil
i tot i el que és fàcil
i tot i el que és fàcil
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
del 2005 i Principia Matemàtica,
el 2010.
Aquest disc estava basat en la Filosofia i Naturales Principia Matemàtica,
de Isaac Newton, el 1687.
Perquè aquest senyor, l'Alex Torio, és matemàtic també.
De fet, tinc entès que és professor de matemàtiques,
o ho ha estat.
En Alex Torio conviven la ferocidad y el lirismo en proporciones variables.
Si en disco la crudeza y la emotividad mantienen un equilibrio tenso,
en escena todo se va decantando hacia el lado salvaje,
y los extremos son, si cabe, más pronunciados.
Tan pronto sube a las tablas, vemos como a Torio le crecen unos colmillos así de largos.
La voz se le hace más gutural y se transforma en un bello ejemplar de bestia del rock and roll.
Un ser vivo que bien podría haber trabajado de extra en la película El Cavernícola,
la de los gruñidos, pero dotado a la vez de sensibilidad para alfatear rosas,
i recitar poesia.
I d'aquest disc de les matemàtiques escoltarem el tema Ugly in the City.
Ugly in the City.
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Caverníc thriller
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
Quédio
El Cavernícola
El Cavernícola
El Cavernícola
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Aquest és el seu disc últim que ha publicat, el cinquè, se suposa, junt amb tota l'obra que té composta i amagada, el va treure en columna música, el 2012.
Volem fer una referència a aquest segell que fins ara se centrava en la clàssica i ara fan aquesta aposta de risc, els hi desitgem molta sort.
Els textos de Ghost of Comala estan basats en el clàssic de Juan Rulfo Pedro Páramo, no és una traducció del llibre a l'anglès sinó que intenta transmetre les sensacions que li han vingut a partir de la seva lectura.
Hem escoltat Comala, un dels temes d'aquest disc, i ara escoltarem Los Cristeros.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I en els crèdits d'aquest disc, deixeu-me que us anomeni l'Alex Toríó, amb tot un munt de feina i instruments.
Apareix també l'Augustí Bussom, l'Abús, el Pere Bardagí, cansona d'altres grupos i aventures.
A més a més, que és el fill del mestre Josep Bardagí, l'històric, que tocava en els programes de tele de l'Àngel Casas.
i també apareix la Ginebra Torio, que és la filla aquesta que dèiem, la nena,
que apareix amb paraules, o sigui, cantant, i amb joguines en un dels temes.
I no ens en podem estar de llegir una ressenya que li va fer el Xavier Salvà
en el seu programa de ràdio, Catalunya Ràdio, al Fora de Catàleg.
Diu així.
El cap de setmana de l'estrena de Django, res millor que rematar el cadàver del western
amb un duet insuperable, la novel·la Pedro Pàramo del mexicà Juan Rulfo en una mà
i l'orella posada en el disc meravellós que l'Àlex Torio s'ha inventat
inspirant-se en els fantasmes de la vila on passa aquest relat.
El duet Pedro Pàramo i The Ghost of Kamala és exquisit.
Les meves paraules per la feina de l'Àlex sempre són d'admiració.
Ell sí que és un fora de catàleg, de debò.
Un dels molts que queden i resisteixen a l'ombra.
Sembla que sigui un grup iterat de l'Àlex Torio, però us juro que no.
El que passa és que cada disc que fa és un petit tresor
que si vivís en un altre país o en el nostre no cantés en anglès
estaria molt valorat i seria el puto amo.
I aquest disc no és diferent.
The Ghost of Kamala és magnífic.
M'encanta aquest so cinematogràfic que tenen les seves darreres produccions.
Potser és que l'Àlex, per comptes de discos, fa pel·lícules sense imatges
perquè ens les imaginem.
Si no el coneixíeu, us proposo un primer exercici d'imaginació.
Escolteu això i no podreu parar.
Doncs des d'aquí esperem que us hagin agafat ganes
de conèixer aquesta obra immensa de l'Àlex Torio
i disfrutar-la.
Doncs aquí s'acaba aquest tràfic d'abstraccions monogràfic avui.
L'Àlex Torio i la seva família també ha aparegut per aquí al mig.
Esperem que us hagi agradat
i que ens retrobem aquí al tràfic d'abstraccions dimecres que ve,
si així ho voleu.
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!