Eva María se fue buscando el sol en la playa, con su maleta de piel y su bikini de rayas.
¿Qué cojones hacía esta tía con una maleta de piel en la playa?
¿Verdad?
Con su maleta de piel, tío.
Vais con unos manguitos, con un parasol, pero con una maleta de piel.
Pero luego dice, la canción sigue, dice,
de noche no puedo dormir mirando su fotografía.
Pero no me extraña, tío.
Es que es para acojonarse, tío.
Tienes ahí a la tía con la maleta,
que te está mirando,
y que cuando te descuidas, coño, tiene la maleta en la otra mano.
Hostia.
Hostia.
Me cojona, ¿no?
Dices que te puede llevar en esa maleta.
No, es aquí en la playa.
A su antiguo novio desguarditado.
dentro.
¿Te imaginas?
Y luego sigue la canción que dice,
¿qué voy a hacer?
¿Qué voy a hacer?
¿Qué voy a hacer si Eva María se fue?
Déjala.
Déjala.
Deixem que marxi cap a la platja l'Eva María,
però saludem el protagonista, la veu que esteu sentint.
Ell és el Javier del Tell i el tenim via telefònica.
Javier, bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda, gràcies.
Quin trauma m'has fet amb aquestes cançons que m'estàs esgranant?
Clar, ens fixem en la part romàntica de les cançons,
però tu vas més enllà, eh?
Tu vas més enllà.
Sí, una mica, la veritat.
És que faig un repàs una mica sobre cançons
que m'han marcat al llarg d'un temps,
al llarg de la vida, mamos, més o menys fins ara,
i llavors, bueno, des del meu molt particular punt de vista,
llavors començo a desgranar cançons.
Sobretot cançons que van ser èxits d'estius
quan estava molt marcada la cançó de l'estiu.
Sí, que estava, que és allò que dius que...
cançons romàntiques, i també faig una petita pincelada
sobre programes de televisió una mica de l'època,
o sèries, vamos.
No, que t'anava a dir que, clar, són...
Abans teníem, és allò que dius, tenies la cançó de l'estiu
i aquella era la que sonava durant aquells tres mesos, no?
Ara ja està una miqueta tot més difícil.
Unes tres mesos o una mica abans, perquè a vegades ja...
També és veritat.
Si haguéssim l'èxit, ja la ficaven cap a l'abril-maig.
És veritat, sí.
I fins al septembre-octubre l'estaven maixecant, doncs.
Hem de dir que el Xavier del Tell el tenim aquest dijous a la sala Highland
presentant-nos aquest espectacle,
i segurament que alguna coseta més, no?
Sí, bueno, és un espectacle que després es converteix una mica en una teràpia,
però és un espectacle bastant interactiu, perquè, bueno, clar,
la gent m'ha recordat molt la meva etapa com a reporter del Cròniques Marcianes.
Correcte.
Aleshores, bueno, tinc que fer una mica...
Parliant aquell personatge, doncs, bueno,
fer interaccions amb el públic i parlem de records, de cançons,
una mica de tot, eh?
És que has fet un munt de coses, eh?
Ara estàvem mirant així per sobre el teu currículum i teu-n'hi-do, eh?
Sí, sí, sí, no?
S'ha estat a molts llocs.
Digues, digues, és.
No, que dic que s'ha estat a molts llocs.
Sí, sí, sí.
És cert que, bueno, una època bona a partir de...
Bueno, els meus començaments televisius van ser a TV3,
quan el Toni Clapés, després ja van passar cròniques,
i, bueno, que recordo, doncs, ha estat el Mira que em baila,
també vaig ser concursant.
Després van morir una mica, una cap a 4,
con un programa que es deia V,
Los Mejores Años, La Hora Mota,
bueno, sí, sí, Fins Corrente i tot.
No, no, que veu-n'hi-do,
és que és això que dius, Xavier Daltell,
i ara, en principi, potser no t'ubiquem,
però és molt fàcil, eh?
És molt fàcil, és molt fàcil.
A banda d'aquest monòleg que tindrem,
recordem, serà les 10 de la nit, aquest dijous,
dia 31, tenim en un altre lloc?
Ara mateix, quins són els teus plans?
Com estàs? On estàs?
Bueno, de fet, estic fent...
Això, el que presentaré és part d'un espectacle,
bueno, pràcticament, bàsicament el mateix espectacle
que estic fent a Madrid des d'ara ja fa 4 temporades,
el que passa és que han anat canviant de teatres.
No per res, sinó perquè,
la veritat, són quasi com a fitxatges, no?
Et venen i et proposen, potser, un teatre millor,
amb millor ubicació i en millors condicions,
doncs, bueno, vas passant l'obra per allà.
Llavors vaig estar a la Xecita de l'Oro,
fins aquest domençai he estat a l'Arlequín,
i a partir del 15 de febrer estaré al Teatre Calderón.
Però ja de fixa, al Teatre Calderón?
Sí, sí, bueno, de fixa comencem els divendres
amb una hora golfa, després de The Hall,
que ja porta dos anys en cartell,
l'espectacle aquest que va començar al Paco León i tal,
llavors començaran també a fer hora vist d'aquest golfo
que està funcionant molt bé a Madrid
i llavors vaig a provar a veure què tal funciona.
I t'han trucat també de la tele?
T'han dit... T'han temptat amb alguna cosa?
Sí, m'han oferit... Sí, sí, sí, van...
Bueno, la veritat és que hi ha cosetes per allà.
L'últim que em van oferir també va ser un programa
que ara està, que suposo que sortirà aviat,
que és famosos llançant-se des d'un...
Sí, des dels trampolins.
Des dels trampolins.
Ai, he vist la versió estrangera,
però que jo m'imagino que la gent que pateixi d'alçades
ho tindrà fatal per poder fer-ho,
i després les caigudes a l'aigua en planxa seran totals, eh?
Clar, però això que...
No, no, jo he desistit de...
Has dit que no, no?
Has posat una miqueta de seny.
Dius, mira, la rauxa em diu que sí,
però el seny em diu que no, no?
Clar, clar.
M'imagino.
Ja em fan propostes aquestes algun cop
quan hi ha algun, jo què sé, expedició, tal.
I ja de no sé què,
però això ho tinc clar, no el vull fer, vamos.
No, no, no.
No, prefereixes que no.
No, no, no.
Home, si intentessin per cantar
i per fer aquestes coses que ara es fan, què tal?
Sí.
T'hi veuries?
A veure, ho vaig provar.
Vaig estar la setmana passada
en la edició número 12,
bueno, en el programa 13,
sembla que era de Tu cara me suena.
Exacte, sí.
Sí, vaig estar fent allà el que vaig poder,
però la veritat és que tampoc n'hi ha.
El que vaig poder.
Sí, sí.
Ara m'has agradat.
Clar, clar, clar,
perquè és que no tenia massa temps per preparar-ho
i em van demanar fer el Don Omar este,
la dança coduda.
Sí, sí, sí.
Ai, mira que hàstima,
vaig perdre el programa, me'càxi'l.
Clar, no, no, però crec que està penjat per internet.
Sí? Ai, te buscaré, te buscaré.
Sí, sí.
Buscar-lo perquè riuràs una mica
i hi ha un moment que em perdo,
però perquè hi ha com una mena de rap al mig
i no sé, jo...
Bé, vaig fer el que vaig poder, això.
Home, però veus,
almenys és allò que dius,
mira, anem fent diverses coses,
anes tantejant, anes provant...
Clar, així, jo crec que és important una mica
el fet que, sobretot,
que amb això que la gent et recordi,
de tant en tant que et vegi,
i però sobretot també has de veure
on et veuen, no?
O quina cosa fas,
perquè jo, per exemple,
de promoció també fa poc vaig estar
pràcticament a tots els programes,
el Telecin,
des del Sálvamea
hasta los domingos i tal.
Però bueno, vas allà,
passes un rato bé,
tal, promociones i ja està.
Però ja anava amb un programa més...
Vull dir, no sé,
és que no va amb mi, tampoc.
No, i a més a més també ho has de compaginar
amb l'altre vessant teva, no?
La part ara mateix dels monòlegs,
i si...
Clar, clar, clar, sí.
És més complicat.
Clar, és una mena...
Bueno, me vaig fer canva i sol,
perquè ja havíem fet una gira
fa molts anys amb el Carles Latre,
i vam veure que ens va anar molt bé,
i després, bueno,
han continuat cadascun,
bueno, i també porto un espectacle sensacional i tal.
Jo, bueno, vaig fer una versió més reduïda
d'un espectacle que és un mena,
d'un monòleg,
però que et passen moltes coses.
O sigui, va ser una mica el responsable,
el Carles Latre,
que estiguis tu a la base de monòlegs?
O sigui, et va descobrir d'alguna manera aquest món?
Vas dir, home, doncs això,
mira, que m'agrada,
que me sento a gust.
Anem a explicar històries.
Sí, no,
va ser molt curiós, no?
Perquè, mira,
amb el Carles, de fet,
nosaltres vam...
Bueno, treballàvem junts
al Crònica,
i en un viatge que vam fer part
de l'equip de Crònica a l'Alzadote,
va haver-hi un moment,
estaven allà a los Jameos de l'Agua,
que és un lloc meravellós,
però, bueno,
que entre plat i plat,
doncs vull dir,
pot passar un dia sencer.
Sí que us donava temps a xerrar, no?
Clar, clar.
I que dius,
anem a explicar-nos.
Clar, no,
i a part vam fer com...
Per entretenir a la resta de companys,
vam fer com una mica de xou allà,
vam improvisar,
bueno,
vam passar superbé.
I vam pensar,
escolta,
doncs podríem,
potser,
fer alguna cosa junts i tal.
I vam començar fent
un festival a Pinto,
allà a Madrid,
i ens va anar molt bé,
i de cop ja ens vam proposar
fer una gira,
una gira que va durar dos anys,
que era el uno más uno,
no son dos.
No recordo si...
Sí, sí.
Ah, perdona, digues.
No, no,
anava a dir-te,
no recordo si vau passar
amb aquest espectacle
per aquí, per Tarragona.
Crec que...
Sí, sí, sí.
Vam estar al...
Estí, no m'estiu,
crec que és un auditori
que hi ha allà a prop del...
Ah, sí,
al Camp de Mart.
Al Camp de Mart, sí.
Exacte,
sí que va ser per l'estiu,
és veritat,
és veritat,
ara m'ha vingut present.
Clar,
però això,
clar,
tu eres molt joveneta,
això fa 12 anys o així.
nascut.
Estava...
Ui,
on estava fa 12 anys?
Ui, ui.
Clar, clar,
això va ser el 2002...
No hi era,
no hi era encara,
veus,
ja està,
ja està,
veus,
jo també t'estimo molt,
eh,
jo també t'estimo molt.
Ui,
clar,
ui,
estava jo saltant,
on estava jo saltant?
Amb la goma,
amb la goma,
amb la goma estava saltant,
amb la Eva Maria
i la maleta.
Estava durant voltes,
estava durant voltes.
veus,
és el que té,
és el que té.
Parles amb el Javi
i t'ho descobreixes.
És el que dèiem abans
amb les cançons,
no?
Una mica.
No, no, no,
no t'he vist, eh,
no et conec,
però tens una veu
molt juvenil
i per la veu
jo m'imagino que...
Sí, sí, sí,
14, 14,
ja t'ho dic ara,
14,
14, 15.
No m'hi posis més,
no m'hi posis més.
Vale, vale,
d'acord,
lo deixem allà,
venga.
Javier,
començaràs a les 10 de la nit,
puntual,
que jo sé que en aquest aspecte
rellotge...
Sí, sí,
suposo que sí,
vamos,
no, no,
això és una mica
una...
això,
molt bon amic,
company de tele,
de company,
és el que...
No,
tampoc el conec,
no,
no sé qui és,
no, no,
no,
un altre que també
de 12, 14,
també de la mateixa.
Doni, doni, doni, doni,
un crac impressionant,
que també s'ha ficat
al món dels monòlics
i sensacional, eh?
Sí,
és veritat, eh?
Sí, sí,
sí, sí,
de reportero
Richard Acero
que va sortir
i mira,
després ja de cop i volta
l'hem descobert, eh?
Sí,
és veritat
i bueno,
està triomfant
per tot arreu
i llavors
ell m'ho va proposar,
m'ho va dir,
escolta,
perquè jo la veritat
ara és,
amb això del teatre,
doncs la veritat
que sales
faí poquetes,
però bueno,
de la mà d'ell,
doncs tot és bo.
Et va començar,
et va fer aquella
clucada d'ulls
que té,
sí, sí,
clar,
que t'acallgureta
i dius,
sí,
feia dies
ja que m'ho dèiem,
i bueno,
doncs la veritat
content,
content
i espero que
la gent també
s'ho passi bé
i que vinguin tots,
clar.
A més a més,
la sala,
recordem que la sala Highland,
jo crec que més o menys,
ho comentàvem fora de micro
amb el Xavier,
home,
té unes sales,
val dir la redundància,
bastant grans,
o sigui que acabarem tots,
que no s'amoïnin,
que vinguin,
que s'ho passarem molt bé
i almenys
treurem tensió,
treurem estrès
i serà una manera també
de quan sortim
de la sala Highland
ho mirem tot
amb un altre,
amb altres ulls,
no?,
amb un altre plasma.
Sobretot cançons
aquestes
que tots tenim al cap,
que les han sentit
algun cop,
potser gent més jove
que no ha viscut
l'època i tal,
però que les cançons
les coneix
plenament
i ja veuràs
com,
bueno,
les verà,
o sigui,
sortiran
amb un altre concepte
d'aquestes cançons.
I per cert,
quan feies la trio
de les cançons,
eren alguna d'aquestes cançons
que et van marcar a tu?
Prèixement,
per això les has triades
o no?
Ai, ai, ai, ai, ai, ai.
Que havia sentit...
No, perquè saps què passa?
Que jo també,
de fet,
vaig començar
amb el món
de la ràdio,
fent ràdio i tal,
i llavors,
clar,
les coneixia
o de programar-les
o de posar-les
o de sentir-les.
Alguna,
inclús la tenia jo
amb...
El que passa
és que els discos
ja no sé
on tinc aquells,
però, bueno,
tenia discos
d'aquests
amb el toc a discos
aquells
que posaven a terra
i tal,
o sigui que...
Quin temps,
eh,
quin temps.
Quinze anys
també,
quinze anys.
Sí, també, també.
Del 2000...
Sí, sí, sí.
1900...
Ai, ai, ai,
de la mateixa quinta,
de la mateixa quinta.
Clar, clar, clar,
per això.
Doncs, Javier,
moltíssimes,
moltíssimes gràcies
per haver-nos trucat
a Tarragona Ràdio,
que esperem
encandaletes aquest dijous
perquè a les 10 de la nit
tinguem a la Sala Highland
i el que et dèiem,
que gràcies
per fer-nos passar
una bona estona
que tant, tant, tant
necessitem, eh?
Vinga,
doncs moltes gràcies
i t'espero, eh?
I així farem un encontre...
Es veurem.
Sí, sí, sí.
Avui, totes les criatures
per allà...
A la Sala Highland,
totes les criatures.
Allà, allà, allà, allà,
m'agrada, això, això...
Gràcies.
A tu, vinga.
Adéu-sia, bona tarda.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
A ver si tienes pojones
de la playa desierta.
El mar dañaba tu pie,
muy bien.
Luego le dice,
coge tu sombrero
y póntelo,
vamos a la playa.
Pero, tío,
no estás en la playa.
Toño, ¿para qué le dices
que se ponga el sombrero?
Pero no estás en la playa, tío.
La estás volviendo loca
a esta chica, tío.
Además, cuidado,
esa playa muy desierta
no está.
Mira a lo lejos.
Más a lo lejos.
¿No ves a una tía
con una maleta de piel
dando vueltas?
No la ves, ¿eh?
Como una loja.
Está dando vueltas.
Pero luego sigue la canción,
cuidado, y dice,
en la arena escribí su nombre
y luego yo lo borré
para que nadie pisara
que encojones lo va a pisar
si la playa está desierta.
coca-cola para todos
y a todo de comer.
Mucha niña mona
que en una sola
luces de colores
lo pasaré.
Vale, suficiente.
Una mierda de fiesta.
¿Para qué te cuelas
en esta fiesta?
Que me colé la fiesta,
¿y qué tal?
Muy bien.
Coca-Cola para todos.
¡Uy, qué fiestón!
¡Qué fiestón!
¡Uf, uf!
¿Qué ha habido la Coca-Cola?
¡Uy!
¿Qué era el aire,
la Coca-Cola o qué?
¿O era esa de vitro y medio
que pone Coca-Cola con K?
Y dice,
algo de comer o no,
no te fastidies,
no te lo aseguras.
Claro.
Vamos a ver.
Dice, bueno,
estaba bien,
había muchas niñas monas.
¡Pero ninguna sola,
gilipollas!
¿Para qué te cuelas
ahí haciendo tantas horas
para nada de fiesta?
¿Y luego?
Luego dice,
luces de colores,
¿no?
Ah, luces de colores.
Cabrón,
¿dónde estabas tú?
A ver si nos hemos confundido
en la Coca-Cola,
va la cola por un lado,
la cola Coca por otro y...
Coño,
pero yo no me imagino,
eso eran los 80,
¿cómo sería esta fiesta ahora?
¿Eh?
Algo que estoy farrocha de ñagora...
Bueno, no,
perdonad,
perdonad,
no, no,
no quería decir nada.
¿Queréis una fiesta auténtica,
de verdad?
Una fiesta,
un fiestón,
mirad,
un fiestón,
cuando queráis.
Vale, caña.
En la fiesta de Blas,
en la fiesta de Blas,
todo el mundo salía
con unas cuantas copas de más.