El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba, a la bordo del català,
el millor barco de guerra, a la flota d'Ultramar, el pimoner i el nostre avi i catorze mariners,
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palabroger, quan el català sortia a la mà, els nois de Calella...
I és que avui l'espai de l'avi Ramon té gust de venir a l'avi Ramon, de nou bona tarda.
Bona tarda, estic una miqueta emocionat per un motiu, perquè quan comença el meu programa, el nostre programa, cantem l'avi.
És veritat.
Jo sé que avui venia un amic que feia temps que no l'havia vist i m'he emocionat perquè aquest avi que he sentit ara no és aquell de més enllà.
No.
Aquest és més a prop. Aquest a vegades tenim al costat coses que a vegades no les apreciem perquè les desconeixem.
Aquest avarera, doncs clar, no pot ser d'altres que de l'olla barrejada.
Sí, és veritat.
I m'està greu perquè tu, un moment t'has cuidat, perquè no tens coses, volia portar una postals de quan va passar aquest fet,
com si éssim imaginari de l'avi, quan van ensorrar aquell barco els americans, que van ensorrar els americans un barco seu
per donar l'excusa que havien sigut els catalans, que d'aquí va vindre al cantar el meu avi, perquè són els que van passar aquests moments,
i així va començar la declaració de guerra dels americans, els espanyols, allà a Cuba.
I com que vaig estar-hi allà, i saps tu, com a vegades m'ho preguntes.
I clar, veure el lloc on va ser allò, tindre la postal on és el barco quan s'enfonsa i quan d'allò.
I ara, sentir aquesta manera del meu avi, amb aquest aminet, aquesta cosa més a prop, més del nostre entorn,
doncs mira, m'ha fet una miqueta així, per això que no t'estranyi, doncs que ara m'hagi quedat així una mica,
però no puc dir altra cosa que d'això, saps?
No, no, per mi fantàstic, eh?
Que per mi pots posar aquesta manera ja d'aquí endavant, perquè m'agrada.
Molt bé, doncs la deixarem com a fixa, amb el seu permís, eh, avi?
Sí, m'agrada.
La deixem com a fixa.
Suposant que aquí les canten...
Home, jo crec que sí, no.
Jo de vostè li preguntaria.
No, jo demaníem permís.
Bueno, a veure, aquí hi ha el company Rafael, que és l'Havanero, que no ve de l'Havana ara,
però ve d'aquí a la Secuita, que són els de l'Olla Barrejada.
Un grup d'Avaneres molt conegut, a vegades més conegut fora que a casa.
Perquè això passa, eh?
A vegades costa més això, saps?
Perquè som de casa, sembla que no...
En canvi, quan venen de fora...
Oi, li posem l'estora, l'estora vermella.
Oi, aquells venen de Calella, o aquells som d'allà, escolteu, que els han d'anar a sentir...
I en canvi, doncs són de la Secuita.
La Secuita també canten avaneres, però si són les veus...
I la mar de bé, eh?
Si són les veus, els que canten...
No és el lloc, és aquesta cosa.
I després, el principal de les Avaneres, que jo trobo, és el sentiment al cantar-les.
Perquè una música moderna, la majoria de música la fa o l'instrument, o el soroll,
o la gent que canta junts i fan el soroll.
I llavors no saps qui és que canta, que canta el soroll o el que sigui.
Però, clar, les Avaneres, clar, requereix una quietud per escoltar-les i un sentiment per cantar-les.
Com ho sap, api, com ho sap.
Jo, per això, doncs clar, m'ha fet gràcia que avui vingués el Rafael i em parlés,
perquè com a vegades estan aquí a prop, estan a la Secuita o el que sigui,
però a vegades no se'n parla.
Sentim el port, venen de fora.
A un altre puesto, va, bueno, acabi aquí així, un dia a la Rebassada,
de la plaia de la Rebassada, bonic, que els vaig sentir cantar, saps, allí, amb les tallors de l'aigua, saps,
que et giraves i veies com l'aigua fer aquell sorollet i ells allí dalt cantant.
Vull dir que les Avaneres no és una música qualquiera.
No, no, que va, que va.
Són dues coses molt importants, qui les canta i qui les escolta.
I també com les interpreten, que aquestes, a més, un altre.
Que et dic, que et dic.
Saludem el Rafael.
Rafael, bona tarda.
Bona tarda.
Com estàs?
Bé.
Rafael, el tens a la butxaca, que li has donat?
Perquè jo he dit abans, a l'entrada, quan estàvem aquí, abans de començar el programa,
he dit, home, tenim les Avaneres, però ens falta el roncremat.
No l'hauràs tret el roncremat abans de començar, no?
No, perquè si ho hagués vingut ho l'hagués portat.
No, perquè això ja va sort a mi que havia hagut el roncremat.
No, perquè saps què passa? També perdem una cosa.
Estem tan cremats amb el que passa, que val més parlar de les Avaneres.
I no hi ha...
Ja serà molt millor, no?
L'ho cremats que estem de moltes coses que passen.
L'entenc perfectament, eh? L'entenc perfectament.
I tant, si s'entén.
A més, estem d'enhorabona, perquè el grup Olla Barrejada tenim aniversari,
o almenys l'hem tingut fins fa poquet, no?
No, no, en guany a l'octubre.
Veus?
Sí, farà 30 anys que es van formar.
30 anys?
30 anys, l'any 83.
Explica'm com anar.
A mi ja l'avi, clar, explica'm com va ser que un dia us vau decidir...
Sí, no, va ser senzillament quan llavors encara hi havia l'alcalde,
que hi havia al Sino Selma.
Mira, volia fer una cosa de música, com una coral, una cosa així.
Ens podíem reunir.
Al final ens vam reunir i ens vam presentar 10 persones.
I érem 10.
10?
A principi érem 10.
I venien 3 nois joves, 3 o 4 nois joves, que a poc a poc, clar, volien el seu rotllo
i ho van anar deixant-ho.
I al final doncs vam quedar amb 6.
Déu-n'hi-do.
I ara mateix també són 6?
Ara són 6, sí.
El que passa que de la Secuita ara ja...
El que queda només és el nom perquè es va formar.
i però de la Secuita n'hi ha digut, l'únic que estic jo, que estic casat a la Secuita.
Però el que més ara tot són gent n'hi ha doncs...
Si estàs casat...
Sí.
És.
Ja s'ha enganxat, eh?
Sí, és de la Secuita.
És.
Tota la vida estaré casat a la Secuita.
És, és.
Però doncs el que més ja es va perdre tot, el que és la Secuita, el nom,
doncs és l'únic que queda, és el nom.
I en 30 anys, les actuacions, les cançons que haureu arribat a interpretar...
Aquesta del meu avi mateix, jo me penso que amb els 30 anys jo l'he cantat més de mil vegades.
Més de mil vegades?
Sí, home.
És una cançó molt agrada.
Es pot arribar a saber?
Mira, jo no...
Jo va haver-hi els primers anys que no hi havia massa russes perquè hi havia molt poca cosa.
Jo un any vaig arribar a fer quasi les 90 actuacions a l'any.
Això és molt, eh?
Sí, sí, sí.
I és fantàstic, també, per la part que buscà.
I llavors, el que passa que llavors érem és jove, tenies ganes i, esclar, podies...
Perquè, esclar, de l'havenera no pots viure, tenies que anar a treballar.
I, esclar, dies que anaves a dormir a les 4 al matí i l'endemà a treballar.
I dies que no t'anaves ni a dormir i l'endemà a treballar i al vespre tornar-hi, eh?
Clar.
I per això et dic que, doncs, amb 30 anys amb els haveners que porto,
si no, va per les mil vegades, eh, per les mil vegades que l'he cantat.
Ai, això...
I la vella Lola, perdona, ja va.
I la vella Lola mateix.
Són les dues cançons que han de cantar.
La de Mocadors que hauràs vist vantajar, eh?
És que si no cantes la vella Lola i el meu avi, no et paguen.
No et deixen.
No, no, és que no et paguen, ja.
No, no, i la gent no et deixa baixar de l'escenari, no?
Sí, que et diuen, escolta, falten les dues cançons i no cobreu.
Sembla estrany que a vegades veus, per exemple, ara, cançons que preparen
un munt d'instruments, una sèrie de miatges, el que sigui, saps?
I surt aquell tio, la gent, ooooh, i canta les cançons, a vegades en play, a vegades en play,
que em perdonin.
I la gent...
Hi ha una mica de tot, avi, hi ha una mica de tot, eh?
I en canvi, aquesta cosa tan nostra, tan catalana, com és els pobles, les corals,
les abaneres, plegar de treballar.
Això és igual que aquí, i ho faig barreja, perquè que és allò barrejada, també barreja les coses, eh?
Doncs abans me'n recordo aquí al gimnàstic, plegàvem a treballar i anaven a entrenar-se.
I era un equip que lluitava i llujava.
Jo me'n recordo, quan fèiem teatre, que abans també anàvem a les festes majors,
i entre setmanes plegaves a treballar, t'arreglaves, anaves a la festa major,
acabaves l'hora que acabaves, arribaves a casa, et canviaves de roba i a treballar.
I s'entornà a mi.
Però llavors, aquella afició, aquella cosa, no aquesta cosa tan mecanitzada,
aquell sentiment. I per això, clar, quan cantava un cor,
sigui les abaneres, sigui un coral, el que sigui,
com que hi havia aquell sentiment, aquella afició,
era, la gent entraven, i entraven, i acabaven emocionats.
I clar, acaben emocionats, ells, i acabes emocionats tu,
perquè te transmeten aquella cosa, no?
Ara molta cosa és tan preparada, que a vegades dius, bueno, potser sí.
També emociona, eh, avi?
A més, a més, jo crec que li acaba de tocar ara mateix un pal,
el Rafel, que crec que no li agrada, eh, allò del Nàstic, no?
No, sí.
Per això, per això, tu, ja.
No, no, jo dic, però com t'ha arribat el Nàstic, ara?
Sí, sí, sí, bueno.
Quan aquella gent era en qui eren, no me'n recordo,
perquè jo vivia al costat del Nàstic, es veia, i es coneixia, i ara...
No, no, jo dic avi perquè el Rafel també és un gran seguidor del Nàstic, eh?
Sí, mira, hi ha un any, estic dient que érem molt més junts, eh,
en ple gos, que en ple gos, folia en carretera.
Vam anar, vaig començar a treballar a les 6 del matí,
vaig plegar les dues el dia, vam agafar el cotxe,
se'n vam anar a l'avall d'avui,
sí, eh, fixa't bé el que li dic.
Sí, sí.
Com van muntar els aparells, anàvem a muntar els aparells,
va fumar una aigua, d'aquells aigua que fumen secs,
que durant dos minuts, bueno, diu, dius,
vam anar a sopar, llavors ens van fer cantar,
amb un antrepuesto, sota d'allò de, com un balcó i tot això,
perquè diu, si t'ho no plora.
Bueno, si t'havien de començar a les 10 de la nit,
vam començar a poder a les 11 i mitja.
Sí, sí, sí.
Acaba, vés-te'n per avall, i eren 4 o 6 del matí,
que vaig arribar de la llei i li vaig dir al senyor,
dic, escolta, agafa el cotxe tu, que jo no puc mirar.
Llavors, el vaig cap a dormir,
i a la tarda, agafa el cotxe i vés-te'n a Massanet de la Selva.
Ostres.
O sigui, que en dos dies, a un cosat de...
O vol agafar l'aire bé tot, eh?
Sí, escolta, però sí, home, és que, bueno, llavors,
se sortia a dir que llavors va ser aquests temps que...
T'estic parlant d'això, va ser l'any 92,
que va ser a Massanet de la Selva,
i vam anar al dia que vam inaugurar les Olimpiades de Barcelona.
Ostres.
Jo dic que llavors ens fiem moltes actuacions.
Vam arribar, doncs, quasi entre les 85 i 90 actuacions.
Però m'imagino anar a fer...
Sí, és això que et dic jo.
Fes a gust.
Portes dintre.
Exacte.
Portes dintre.
Ara hi ha moltes coses.
És el que deia abans.
Els hem de preparar un bon taul·lar.
Les maquinàries aquí.
La llum al tanto, eh?
No, no, no.
Escolta, que això posa-ho aquí perquè si no, no...
Saps?
Amb una espècie de mecanisme.
Però llavors, clar, és molt diferent.
Nosaltres arribem a un poble i, bueno, escolti, heu d'anar a cantar allà a la plaça.
Arribem a la plaça, arribes a la plaça, bueno, deu ser aquesta la plaça.
Si jo trobo la plaça, diuen, escolti, per cantar, desmidi, aquí mateix.
L'ajuntament, muntes els aparells allà, terra, allà, pla de terra, la gent s'assenta en la cadira, tu cantes allà, ja està.
No cal escenari?
No, no, no, no, no, no, no, no, no, ja et dic, ja et dic, ja et dic, que ja la gent era...
Això és igual que jo faig comparacions, perquè pel que diuen d'allà, dels pescadors d'allà, els pescadors d'aquí, per exemple,
després de tot el dia, el mar, el que sigui, el sortir, el baixar, el bar, el que llavors no eren bars, més llavors eren tabernes.
Eren tabernes.
Tabernes, allà, una miqueta d'aixòs, i quan s'hi van a compte ja estàvem tots cantant.
Però s'hi ha sigut aixecar-se a les tantes del matí, tot el dia amb el d'allòs, i després allò del cantar.
Allò els marxava al treball, i allí en disfrutava, per això se li diu el camp de taverna.
I el serrallo, ja et dic, senties, i deies, coi, i per això llavors quan, ara jo, per exemple, de maneres,
allà en aquell poble d'allà de l'Igant, on tens de dir que fan...
Torrevieja.
Torrevieja.
Ah.
Vaig estar-hi una vegada.
Sí?
Vaig estar-hi, i vaig sentir unes maneres.
però, clar, n'hi havia de Rússia, n'hi havia de diferents països, diferents països, i clar, sí que cantaven habaneres,
però eren, com si fossin...
Són corals.
Corals.
Són corals.
M'entens?
Eren coses musicals, no encara ni corals, musicals.
Musicals, sí, sí.
I jo ens veia, i què pinto jo aquí?
Bueno, sí, pinto que jo veig la diferència que hi ha els que ens roben el cor i el que és...
I ho feia molt bé, eh?
Perquè, escolta, ja et dic, un d'això d'aquestos és de Rússia, eh?
Un altre de nosaltres, aquell país d'Amèrica, però de l'Amèrica llatina.
Escolta, i senties aquelles maneres, hi havia alguna que sí, que encara que fos d'aquest conjunt, d'aquesta manera,
però tenia aquella miqueta de cosa, eh?
Que d'allà...
Ja les llatines, saps?
I ara l'estem sentint a la Torre Vieja, eh?
Sí.
I a més, quan em comentàvem això, anava a dir-vos...
Està de fons, eh?
Aquesta és la Torre Vieja.
Sí, sí, sí.
Entre la sola estatuada
Y en las sabaneras que son de la...
Festa que es de amor
Llegan con suaves caricias
A la bestia, a la brisa, besa en la playa con una canción
Ah, torre vieja divina
Ah, con tu cielo sin par
Eres enrujo
Canto de amores
Placido el sol
Yo para el que busco
Soñar con tu alma
Que bé sona, eh?
I alguna per Tarragona també ho teniu, no?
O no?
Sí.
No sé si està aquí.
Ara tenim el Rafa Alcaldan.
L'hem deixat així com van ser-ho, eh?
Sí, ens en va fer una el mestre que era de Bràfim.
Sí.
Però com se deia?
I ens la va fer per nosaltres que es diu Costa Dorada.
No sé si està quieta.
No, no, en aquest no.
És que clar, teniu d'haver-ho tenint uns quants de CD's.
Quants teniu de CD's, per cert?
Almenys ho tinc...
Enregistrades...
Home, no, és que també no tinguem masses
però penso que en tenim cinc.
Cinc.
I aquest és el penúltim que vam gravar.
Estan gravats tots...
Bueno, no, els primers els vam gravar a valls, vam fer.
Però els altres estan gravats dos aquí, un aquí a Tarragona
i els altres aquí als boscos de Tarragona.
Molt bé.
I han anat allò de gravació en l'estudi.
Però fixa't-hi tu, ja que això és aquí al Torrevieja, per exemple,
falta aquella cosa.
Bueno, perquè ja l'he dit que és una coral...
Falta... no, no, està la presentació.
Per exemple, Calella el serveix tot, perquè clar, ella serveix el que els convé.
Home, no, allò...
I ho presenten aquelles barques, surt a la tele, perdona, surt a la tele...
La gent, encara que no això, doncs els hi entra, mira...
Perquè a vegades ja la presentació, a vegades fa tant com l'actuació.
Tens com ho dir?
En canvi, el bonic és això, a veure la mar, sense ment un tablado o sense tablado.
Les veus que sents, respires l'aire, respires aquella cosa, saps?
I sents allò i transporta.
No, perquè l'avi parla d'allà, de Cuba, no?
Sí.
Però n'hi ha d'altres que són del mar, dels pescadors, en fi, d'aquesta cosa que és tan nostra.
És tan nostra que ho sents i dius, o et quedes, et quedes, oh...
I llavors que et quedes, perquè t'entra.
És una música que t'entra, més quan ja respires l'aire català, no?
Clar, sí, sí.
Però jo hi he hagut i ho he trobat amb gent, perquè quan actuàvem allà baix, a la revessada, a la revessada, hi havia gent de l'interior.
I tant.
I es veies, es veies com d'això, saps?
Ah, i aquella cosa, escoltant, escoltant, saps?
Vull dir, que com que de fet, l'Avanera és això, un cant de la gent que estaven allà, estaven fora, o pescadors.
O sigui, no és una cançó d'escola.
No.
No, no.
La Vanera no és una cançó, perquè una coral, ensenyar, la música, ara tu, ara jo, ara això...
En canvi, la Vanera no. La Vanera és un sentiment.
Però has de cantar, i potser se'ns donar-se en compte, un canta l'altre fa el baix, l'altre fa l'altre, i se'ns donar-se en compte, fan un conjunt.
Un conjunt que llavors, què passa? Que dintre de tot, per exemple, a la sarsuela o a l'òpera, hi ha crigat el tenor, el barítono, el baix, el que sigui, i esperen que canti el barítono, ara canta el baix.
Però, en una Vanera, sents tots, i cadascú, el que t'agrada, el baix, sents el baix quan canta.
O sents el tenor, o sents el que parla, o aquell que no té veu ni de tenor, ni de barítono, ni de baix, però canta amb una melodia que també te s'emporta.
És això el que trobo jo de la Vanera. Aquesta cosa nostra, aquesta cosa que la sents i et porta.
Perquè a vegades tu que no saps cantar, quasi que ho segueixes.
Que consti, que consti... Ara m'ha deixat molt bé, Rafel, que consti que cada dia, quan ve l'avi Ramon aquí,
posem el meu avi. A tu, dic així, fluixeta, que ningú s'entén.
I resulta, clar, jo escolto a l'avi Ramon, línia interna, que canta.
I en el moment que s'obre el pivotet aquest, que és un xivato, fa...
No l'he enganxat mai. No l'he enganxat mai.
No, és que jo no puc cantar.
I només un dia així, que el vaig enganxar, que estava, no sé què estava mirant, que estava fent una altra cosa,
el vaig intentar, però, en verera, eh?
Els trens, res, va ser dos segons que es fa notar i estava.
No, és que jo no...
No, no, però...
No, jo no sé, no puc.
No, no, ja ho sé. Jo sé que sempre...
Jo?
Sé que sempre em diu això, però que...
Jo, escolta'm, si jo, tot el que em falta de veu tingués d'entonació,
pura grandiós.
Tot el que em falta de veu tingués d'entonació, llavors sí que en tria.
Rafel, com es presenta aquest estiu?
Com estan les sortides d'oia barrejada?
Per on us podrem veure?
No, no hi ha massa d'allò.
Ara li estava explicant abans d'anar a l'antena, l'avi, que està una miqueta fumat,
perquè, esclar, n'hi ha calé, evidentment.
Clar, els ajuntaments no tenen quartos i arriba un moment que, doncs, surts,
però això surt més aviat ara quan siguem damunt.
Mira, avui mateix, doncs m'han trucat, un parell de postos,
però també n'hi ha d'allò.
Ara no tinc, m'han de mirar les 10 o 11 de programades per tot l'estiu.
Bé, i el que passa estàs dient també tu, no?
Que potser d'un dia per l'altre també poden sortir, no?
Molt bé, és això, sí, sí.
Associacions de veïns, que potser compten amb alguna cosa, eh?
És el que es té en l'última hora, a veure si venen, a veure si venen els...
Però aquí hi ha una cosa que, per exemple,
com que molta cosa avui en dia,
siguin festes, no festes,
organitzen potser falta aquest acord de sentiment
recordant que hi ha alguna cosa nostra, no?
Doncs no parat allà, toquen karaoke, toquen no sé quantos,
la gent se distreu, ja mira, no cal, no cal.
Avui, m'he trobat jo, no és el mateix, eh?
No em refereixo que això fa malbé a la gent que apareix en aquesta cosa.
I com que molta joventut i molta gent venen de puestos que jo respecto,
que si no són del seu entorn,
o el que sigui, hi ha la música i hi ha no...
Saps com això, és com una sardana.
Una sardana, per exemple, toca una sardana,
i hi ha gent que sí, que s'hi posen, intenten el que sigui, no?
Però veus que toquen, ben, toquen d'això, una sevillana.
La gent hasta s'hi atreveix.
Com que mira, es pensa que va llogant, no?
La sevillana és com la sardana.
Se la sapigueu allà.
Però sembla que la gent s'hi atreveix més.
I clar, en una vanera, si no entres dintre l'entonació del conjunt,
et perds.
En canvi, en una cançó moderna, cantis com cantis i entres.
T'adjunta, t'adjunta, no?
T'adjunta, no?
I si en una festa d'aquestes, que hi ha una miqueta de festa,
i ja veus una miqueta més,
o veus el que no veus,
i vas fent,
doncs clar, passes la nit.
En canvi, això, hi ha una vanera, per exemple,
ja és com un flamenc,
que clar, si un canta flamenc, flamenc,
que agrada els que són d'allòs,
també, si no és un flamenc, flamenc,
tampoc no els apreixen.
Perquè avui dia més no sap cantar.
Bueno, sap cantar, canta.
Però...
Però...
Però...
Però parlem-ne, eh?
Parlem-ne, eh?
Avui dia, això és el mal,
que ara tot segueix.
Bueno, doncs mira.
Aquí al barri del Carme mateix,
cada any la feien.
Jo fa 10 anys...
És veritat, és cert.
Jo fa 10 anys que visc aquí al barri del Carme,
i cada any hi havia vaneres.
Sí, sí, sí.
I hi ha vingut un parell de vegades.
Sí, sí, sí, m'agrada.
Però sí, sí, m'agrada.
Doncs l'empresa ja no es va fer vaneres.
No hi havia calés.
Incluso vaig anar a oferir-me'ls i vaig dir,
escolteu, si ja és per pagar,
arreglarem-ho preu.
No he pagat el preu,
però ja m'ho pagareu dos o tres vegades,
és igual.
Sí, sí, sí.
El barri del Carme,
que és la patrona dels pescadors.
Sí, sí, sí.
A veure, fem una...
Escolta, no hi ha calé.
No hi ha calé d'allò...
I llavors veus...
I llavors veus unes coses que dius,
i aquest calé,
quan ha costat això?
Oh, és que resulta que ho han pagat,
que d'això...
Cony, doncs,
no és com s'explica,
m'entens?
Però vull dir que avui dia...
No, i després...
No, estàs posant la cosa massa fàcil, eh?
És també el que li he explicat, també.
O sigui, no és que vulguis,
perquè ja dic,
jo a la Fenya,
no és que te'n falta.
Jo, si en faig 10, 11 o 12 per mi,
com anem a passar el rato,
que és el que volem nosaltres,
a disfrutar,
anem a cantar.
No sóc professionals.
Exacte, la majoria,
prenem la família
i anem a sopar aquí,
anem a sopar allà,
a disfrutar,
i res més.
Però aquí vaig al Serrallo mateix,
cada any,
anafant de cantada.
Cada any fan les cantades.
Sí, sí, és veritat.
Doncs no hi va cap grup
de la província de Terraro.
No?
No.
No hi pots faltar, no.
No, no.
O sigui,
jo no dic que hagi d'anar
a la Llobarrejada,
jo no dic que hagi d'anar
la canya dels Reus,
jo no dic que hagi d'anar
els Reus dels Reus,
jo no dic que hagi d'anar
el ben fort de l'Hospital d'Alifant,
jo no ho dic d'allò,
però almenys,
dels quatre dies que facin,
un,
porteu un grup de Tarragona,
que es canta el port de Tarragona.
Això és que ja n'he agafat quasi,
ja dic,
no és per criticar ni res,
perquè cadascú,
cada any,
però és que fan com a Calilla,
a Calilla només canten els de casa.
Però ja m'estaré,
perquè hi van els de casa,
pràcticament,
i llavors hi inviten amb un de fora.
Però canten-los de casa,
hi ha quatre o cinc grups d'allà a Calilla
i canten ells.
Però és que aquí a Tarragona
no hi va ningú d'allò,
o sigui,
són tots de l'Hordal en el davant.
El que passa a vegades,
saps què és,
aquí a Tarragona suposo jo,
que qui se'n cuida,
el responsable,
potser no està al cas,
i confia en el que és,
són les conveniències
de qui se'n cuida.
No, però jo crec que
el que se'n cuida aquí a Tarragona
sap que a Tarragona
hi ha grups,
perquè ho sap.
Perquè sortim el llibre
que dona l'Ajuntament de Tarragona,
sortim,
perquè jo ara ho estic dient,
perquè ara el grup
és de la Seguita,
però no és de la Seguita,
o sigui,
vi estat de la Seguita,
ara és de Tarragona,
perquè fa deu anys
que vinc aquí a Tarragona,
i al final,
doncs el grup és de Tarragona
i ja està.
Serà tota la vida
de la Seguita,
però és de Tarragona.
Jo em refereixo
que potser qui porta aquesta cosa
no està al cas
i segueix la rutina.
Saps com ho dic?
A vegades...
Això a vegades...
No, sap el cas.
A vegades...
Jo ho sé que sap el cas.
Ho sap
i li han dit
més d'un li han dit.
Però,
doncs jo no ho sé,
jo em penso que...
A millor ho fan per rotacions
o coses d'aquestes.
però és que...
No, no, que sí,
però que sempre un...
Jo dic que cada any
un de Tarragona
hi hauria de ser.
Seria el seu.
No de Tarragona,
de la província de Tarragona.
No dic jo de Tarragona.
Incluso n'hi ha uns,
avall n'hi ha uns,
sí, sí, no me'n comentava.
Un de quan n'hi ha un altre,
o sigui,
hi ha una sèrie de grups,
doncs agafeu-los
cada any.
Però jo el que no puc acceptar
és que vagi de Tarragona
i, compte,
jo si he pogut
hi he anat cada any
a veure-los
i vaig a mirar-los
i a disfrutar
i ja està, no?
Però és que
sento una llunança
que dic
per què n'hi pot haver
un grup d'aquí Tarragona?
Sí, sí, d'aquí de casa,
que tampoc seria tan estrany.
Què és el que jo estava explicant abans?
Al Torre d'en Barra
va haver uns anys
que vam formar
les abaneres
i feien la cantada
a la Costa Dorada
que la feien Baixa Mar
per Sant Joan.
I el primer any
eren també tots els grups,
eren tres o quatre grups
i eren de la província
de fora
i els vaig anar a veure.
I vaig agafar allà
i vaig anar a buscar el rull
i vaig dir
escolteu,
dic això
diu sí
és de la Costa Dorada
però qui ha de tenir
la príncia Tarragona?
Home, diu
tens raó?
Dic home,
dic és que el normal
és que si n'hi ha tres
poseu-ne un de Tarragona.
No, encara que no
sigui un càssic
que faci del fritriol.
Evidentment,
sé que doncs
d'aquest gironi
hi ha grups
que són molt bons
més que nosaltres
no caldiu
perquè a més
per cantar més bé
que nosaltres
no costa gaire.
Home, no, això no ho dic.
No, sí, home,
perquè allò ho sé
per cantar més bé
que nosaltres
no falta gaire
però doncs
hi ha grups
a la Costa Brava
que ens dediquen a això
i bé, ells es cobren
però
bé, doncs feu vint
dels tres
dos de fora
i un de casa.
Clar, i feu un d'afició
i els altres, no?
Els de casa
que s'hagin
dedicat a...
Rafel
doncs que quedi aquí
Escolta, Rafel
em permets un moment
digui avi
a veure si avui
aquesta trobada
d'avi
amb vosaltres
serveix que algú
ens hagi escoltat
i de totes formes
jo també intentaré
comentar-ho
com que l'avi també
com sempre està
a la vora del foc
explicant
les batalletes
jo els explicaré
que també
m'agrada per això
inclús
inclús
a Reus mateix
a Reus hi ha tres grups
tres grups
i quasi
cada any
en aquest temps
en cada barriada
fan les seves aveneres
cada any
i només hi van
els grups de Reus
o sigui
me penso que hi ha un conveni
entre l'Ajuntament
i les barriades
no sé si li paguen
no sé com ho fan
però només hi van ells
nosaltres hi vam anar
fa dos o tres anys
perquè n'hi va haver uns
que no sé què els hi va passar
es va equivocar
quedem amb el que se'n cuidava
i em va dir
que hauríeu d'anar a fer-me aquest favor
perquè n'altres no portem dos nois de Reus
diu si hauríeu d'anar a Reus
diu perquè
ens ha passat això
hauríeu d'anar a Reus
diu que n'altres hem d'anar a
va
vam anar a Reus
quan hi ha a Reus
hi havia anat molt
abans a Reus
quan hi havia cap grup
i ara n'hi ha tres
però van ells tres sols
sí
sí
aquí a Tarragona
amb els barris que hi ha
també dic-me el mateix
que costa tant
agafar els grups
que hi ha aquí
que em penses que ja són
dos o tres grups
o de la primera
que li diuen
escolta mira
fem-ho
posem-se d'acord
i si en un moment
es paguen una miqueta
l'Ajuntament
una miqueta
d'allò de veïns
l'associació de veïns
o la comissió de festes
com fem una cantada
de veneres
la cantada de veneres
ja ho sabem
que no ho deia
però és per omplir
la festa major
acabant la tarda
un dia que acabes
la festa major
un divendres al vespre
per anar a sentir
a l'estiu
i llavors l'Ajuntament
ha ajudat també
una miqueta
els grups
no els grups
les associacions de veïns
ja dic
a Reus
totes les setmanes
tots els grups
cada setmana
cada imprenent
hi ha una festa major
en un barri
i només hi van
els grups de Reus
que són tres grups
que per fer
entre ells no es poden
degar
però bueno
ja és una manera
però en aquest cas
se n'aclidi
perquè ells tres
se'n van a venir
no seria
no seria
però és que Reus
Reus és Reus
i ells ho fan
perquè no vinguin de fora
ha de ser
molt diferent
però hem d'intentar
que vosaltres
aquí a Tarragona
és el més
perquè aquí a Tarragona
s'han anat perdut
moltes cantades de valleres
aquí a Tarragona
ja ho sé
és una llàstima
moltes s'han perdut
inclús l'han passat
perdona la Sílvia
inclús l'han passat
se va perdre
el de Sant Magí
que ja es dia
l'últim any
que s'ha fet a veneres
aquí a Tarragona
l'últim any
vam ser nosaltres
que no hi vam venir
que no havia cantat
jo mai a la vida
per Sant Magí
i va ser un dia
molt feliç
perquè ara que soc
com a tarragoní
va ser una il·lusió
molt gran
perquè cantar
allà
de les Palmeres
un passeig
de les Palmeres
vam cantar allí
amb una gran gentada
que vam quedar parats
i bueno
contentíssim
i l'han passat
i ja no es van fer a veneres
per Sant Magí
a veure si es podem
recuperar
encara podríem fer
avui hem fet
una miqueta
d'això
i si es comença
ja no es queda més temps
és que hem passat
fins i tot el temps
reglamentari
escolta
parlant de temps
digui m'avi
avui
el Napi
m'ha dit que dongués records
ai doncs també
de part meva
però escolta'm
es que el veus
aquella careta
d'innocent
l'hem de portar
i després fa
llarg el llit
home
ha de venir Napi
i es fa més que convidat
és un humorista
és un crac
és un crac
el Napi
aquí fa una careta
sí
fa una careta
d'innocent
sí sí sí
i després
veus els xistes
i m'ha estat comentant-ho
i dic
un dia
a veure si véns allí
i bueno ja
ja hi farem la xerradeta
i fer això
bueno
ho dic això
perquè si ho sé
no ho sé
que sàpiga
doncs que vingui
que està més que convidat
i ara doncs
les caricatures
les fa ensat
perquè avui mateix
té molta ironia
família que han d'acomiadar
sobretot
surt el mallol
i has clavat
dius
aquest quan era petit
ells continuen a xerrar
no fan ni cas
no en fan ni cas
bona tarda
abans que tot
donar-vos les gràcies
per haver-me habitat aquí
poder exposar
no és que
has de seguir
exposar les vides
sinó
una cosa
que es fa amb il·lusió
i aquí t'ha reonat
es feia
ja et dic
en tots els barris
i pràcticament
avui dia
només se fan
dos o tres barris
fan les avaneres
i no he vingut
per fer propaganda
per mi
que no l'ho vull fer
ni per l'olla
que vingui
que vulgui
però fem avaneres
ja saps
que vam trobar una vegada
i tot el que sí
aquí l'avi
i la neta meva
que és la Sílvia
doncs aquí
comentem
que baix
baix allí
a la
baixàvem allí
vostè
en viu
a la revassada
abans venien els de fora
fem una cosa
si se'n recorda
tots érem de fora
els grups
acomiadem
i nosaltres vam vindre dos o tres vegades
i també es va acabar
no em deixen
acomiadem aquí
gràcies per tot
allò ha canviat molt
gràcies
Rafel
gràcies
moltes gràcies
fins a la próxima
fins a la tornada
adeus
i ells que podeu sentir
continuen xerrant
fins aquí
a l'espai dedicat
a l'avi Ramon
passem per la publicitat
i a la tornada
tenim concurs
primer unir-nos
com a germans
d'anar amb rens
de part
en mar
i la guerra
des del mar
fins a la serra
enlairem
els nostres cas
i si algú
com les
manté
presteva
vulguer
i
els nostres llars
volen veïr
els regrem
merducs en sol
de guerra
i sabrà
que aquesta terra
fa uns herpins
a morir