Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
que la presentació del disco,
ha vingut a tocar amb nosaltres,
i no sé, potser seguirà!
Jo crec que sí!
Si ho pot anar compaginant amb els seus projectes,
perquè clar, com està ficat en diversos projectes,
però si hi ha concerts i ell ho té lliure,
ell ha encantat, a ell li agrada,
a nosaltres ens agrada i el resultat a la gent també li agrada com queda!
Doncs fem una cosa!
Anem a la primera?
Ah, ja està!
Vinga, som-hi!
!
F.B.J.
Madrugada
Madrugada
En el club
Las luces medio encendidas
Suena l'última canción
Dona y te se despide ya
Dona y te deja de sonar
De sonar
De sonar
De sonar
Doncs aquesta és la primera cançó que es diu Club Iaier,
i perquè no la copien ja tallem abans, eh?
Heu vist, no?
Perquè no la podia agafar
És allò que feien els DJs abans,
els presentadors de Radio Fórmules,
que feien un minut i mig de la cançó Novetat d'aquell moment,
clar, la gent es quedava...
Si no t'ha donat temps...
No, si ja només quedava mig minut més,
perquè les nostres cançons són ràpides.
Sí, és el que té, eh? M'agrada, eh?
M'agrada precisament per això que dius, mira,
contundents, ràpides, que entren així en un flash,
el que passa que en un concert, Carlos,
Ramon, us heu tornat lel·lus,
perquè és el que dius,
a veure, 200 cançons per una hora i mitja.
No, home, no.
Una hora i mitja, adéu-me.
Una horeta.
Una horeta.
Una horeta.
Que ja hi ha una edat, ja hi ha una edat.
Sí, sí, sí, sí, que no.
I aquesta cançó, com has sentit,
parlava d'això en un altre camí dels discos,
és com un homenatge a aquesta gent
que aquests DJs,
que ara amb les festes
tornen a punxar els discos,
els bars que tornen a apostar per això,
per fer aquestes all-nighters,
que això s'ha fet als anys 60,
la famosa pel·lícula Quadrofèmia,
allò que sortia,
doncs ara per aquí a Tarragona
s'està tornant bastant a imposar-ho,
tornar a fer un altre cop,
la gent que a mi té més adeptes.
on vam estar aquest cap de setmana,
doncs era un aplec modernista,
i anava d'això.
Molt bé.
Ara és allò que dius,
ostres, que es torna a reviure,
que dius, ara ja comencem a trobar el nostre lloc,
que algunes vegades sembla que,
moltes vegades, no només a vosaltres,
a molts grups,
dius, ostres,
sembla que o que anem per abans o per després, no?
Sí, sí.
I ara dius, ostres, estem encabint a la història, no?
Sí, perquè ara la gent ja t'entén més,
és perquè com ha tornat tot això una mica, eh?
Clar.
Abans t'havia anat amb ells cins,
diguem, abans veien l'Ector i dius,
mira que pinta,
l'inglès.
I ara com ell,
en hi ha diversos.
Ahí està.
Ara hi ha un montón d'ingreses.
Claro, perquè ara vas al Zara
i al Zara ja ven aquelles robes.
Ui, han fet propaganda.
Propaganda gratuïta.
Però es va que no m'has tocat el peñón,
que si no hi ha.
No, però és això.
Estan invadiendo lo británico.
No, però és això.
Ara veus a molta gent,
amb els jarsets de la tiana,
les pespes, tot això.
Clar.
Ara ja s'està normalitzant, no?
Per això.
Ja sent gent més normal de cara a la gent.
I aquestes cançons, perdona,
què deies, Carles?
No, no, res, res.
Digue, aquestes cançons,
com s'han fet?
Són cançons que havien de sorgir
en aquest treball discogràfic,
heu fet una miqueta de bastreta,
ja que dius aquestes no, aquestes sí...
Oh, no.
Com va anar la història a l'hora de crear el disc?
Nosaltres anem fent repertori
i un parell de mesos abans de gravar
van triar aquestes cinc i ja està.
No, tampoc es mengem massa l'oja.
Nosaltres fem una cançó
i si no surt el primer dia,
aquella ja més la deixis.
Sí, i la deixem al clar directament.
Sí, perquè comences a tocar-la i retocar-la
i no sé què, al final no...
Nosaltres som de...
Va, aquesta sí.
Aquesta s'agrada, aquesta entra, aquesta val.
Sí, sí, sí.
O sigui, les altres ja les desfeu totalment.
Les desfem totalment, sí, sí.
Si la deixis a l'assaig,
el primer dia i te'n vas cap a casa
i encara l'alteraràs...
Això vol dir que ha entrat, no?
Ha entrat, sí.
I què la porta normalment?
Ramon, la portes tu?
No, bueno...
La porta el Carlos o...
Com ho feu?
Així pots una miqueta?
Diguem, si jo porto una lletra
i així és com una mica de melodia
i després posa el Carlos amb la guitarra
comença a donar forma,
jo què sé, s'incorpora a l'Evan, a l'Héctor...
Sí, normalment les lletres les porta el Ramon i això...
Però, bueno, el millor d'una idea que porto
tot acaba sent...
Perquè, claro,
el que és això és entre tots.
Pare que un porti una idea
però ja que s'ho veurà
acceptar, doncs, canvis i tot.
No dir aquesta idea era així i...
Sí, sí, sí.
Jo he portat això i he de...
Sí, sí, sí, claro,
jo què sé...
Això seria dictadura, eh?
Perdona, eh?
No, home, no, claro, per això, per això.
Però no,
si hi ha una idea i si el Carlos diu
ah, pues mira, pues aquest riff o...
Clar, i moltes vegades
ell la porta a cantar, diguem, a capella.
Clar,
que jo li poso uns acords
i la cosa hi agafa un altre matí.
Potser d'aquell que Ramon tenia, no?
Aquell que tenia, ja.
I tot això,
abans de gravar,
això amb el Miguel,
ell ve amb nosaltres a l'assaig,
potser un mes o dos mesos abans
i ell també, pues diu,
ah, mira, pues aquí se podria fer aquest canvi
o això o altre, eh?
Clar.
I llavors entre tots.
I el Ramon és una miqueta dur o no?
Us dona canya o què?
Perquè algunes vegades que ha vingut aquí
és així com ara, més estricta, eh?
Sí, o què, jo?
No, home, no, que és roba.
No, que m'abans sortia a l'autoritat,
sortia a l'autoritat, la meva idea és,
la meva idea.
Vaig venir a hablar de mi libro.
Ahí está, ahí está.
No, que és roba.
No, no, home, home.
Vamos a subir los colores.
Colores aranjitos.
Vaya.
¿Te vas a sentir la socona?
Ah, eso a la socona.
Venga, ven que pa' ya.
Pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa.
Una noche de abril.
Le gane al genio Dalí.
La nueva parede.
Se fijó en mí.
Se fijó en mí.
El genio enfureció.
Sus bigotes a filo.
Se mira sin tocar.
Solo hablar.
Bla, bla, bla, bla.
Vestida de negro con su sonrisa.
Me saludará.
A mí me gustará.
Hablaremos por hablar.
Bla, bla, bla.
Bla, bla, bla.
Bla, bla, bla.
Bla, bla, bla, bla, bla.
Bla, bla, bla, bla, bla, bla.
doublo, bla, bla, bla.
De darle negro con su sonrisa.
Me saludará.
A mí me gustará.
Bla, bla, bla, bla, bla.
Abla, bla, bla, bla, bla.
Bla, bla, bla, bla, bla.
Bla, bla, bla, bla, bla.
Bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla.
Con su sorris a me saludarà
A mi me gustarà
Hablaremos
Fora, bla, bla
Bla, bla, bla
Bla, bla, bla
Vestida de negro
Con su sorris
A veure, anem a mirar qui és aquesta dona vestida de negre.
Qui és aquesta dona vestida de negre?
Ramon, Carlos, qui és?
Qui serà?
A veure, que aquí vau fer la conversa, que aquí m'ha agradat allò del bla bla bla.
M'han recordat els còmics de fa molts anys.
Que quan ja no posaven res, posava bla bla bla.
Que quan no sabien ben bé el que havien de dir, segons quin personatge, només posaven bla bla bla.
És que clar, aquesta cançó és un concepte així, perquè parla d'Al Dalí, de tot això, i és en plan una cançó surrealista.
Sí.
I d'això. I parla, home, és que si tu te fixes, per què les noies sempre van vestides de negre?
Home, perquè diuen caprima.
Diuen, diuen, diuen, diuen.
No, però és que això, tu ja pots anar a tocar, que sempre estan ahir.
És elegante.
Sempre, no?
Sempre el vull.
També, també, mira, Carlos, també m'apunto, eh?
Per la niña, també.
Totes les cançons tenen la seva història, però no la vam anar a contar aquí.
Home, clar, per això em va estar...
Cada un, cada un, saps?
Però m'has d'explicar, home.
Home, el que sí que podem explicar és que els coros que heu sentit femenins.
Ara, mira, t'anava molta.
És una gran col·laboració de les Piper Pots.
Anda, i com va ser això? Com les vau enredar?
Això és el Ramon.
A veure, Ramon.
Bé, és el Ramon.
Bé, bé, que al final se tira tot.
Que tingués autoritat.
Ah, no, home, no.
No, perquè...
Amigas Piper Pots, allò, clucado.
No, a veure.
Veniu, veniu.
Ja vam parlar amb elles quan vam fer aquell disco, quan vam gravar la cançó Imperial Tàraco.
Sí.
Doncs llavors ja vam estar...
Van connectar amb elles, sinó que en aquell moment ells ja estaven gravant un disco.
I llavors no van poder ser.
Val.
Perquè volíem comptar amb...
Li vam proposar, la idea li es va agradar, li es va agradar la música que fèiem, i aquí i allà.
I ara, al cap d'uns anys, perquè allò va ser com el 2009, doncs ara també, doncs mira, a través de correus, aquí i allà, i d'anar a veure'ls quan van vindre aquí a Salou, parlant bé, aquí i allà, i a veure, i sí, sí, sí, ho feu.
I mira.
Contàvem nosaltres, contàvem nosaltres.
I li vam gravar la cançó, li vam enviar si li es agradava i si ho volíem fer, i sí, sí.
I encantats.
Clar, home, la nostra sorpresa és que, a veure, aquest grup, quan li vam proposar el 2009, encara no eren el que són ara.
Encara no havien fet el salto.
Ara sí que, clar.
Ara, clar, nosaltres també, nosaltres pensàvem que dirien que no, però, clar, ara mateix elles, ara mateix estan fiques amb la gravació, bueno, i han gravat el seu disc també, i va ser tot també un altre camí.
I s'avan solapar, però aquest camí elles, doncs, van tindre més ganes, diguem, de fer-ho, o van veure, doncs, que el nostre disc d'aquell era Flor d'un dia, que han seguit endavant, jo què sé.
Sí, no sé.
En fi, que en veia l'Esbarra d'Alla, nosaltres, doncs, encantats.
No, a més, a més, potser quan vam anar a veure'ls a Salou, és allò que dius, que tenia una idea predisposada, és allò que dius, hòstia, quina, que bona gent, fem-ho.
No, no, no, sí, sí, sí.
No, i després veuen, doncs, era això, que no, perquè després de canciones, doncs, vam fer el disc, aquest disc era olvidat,
vam anar fent còrrer, i, clar, potser han vist, doncs, vale, aquests no són que graven un disc, i ja, bueno.
I ja s'obliden, s'obliden, s'obliden, s'he parlen, s'han canviat de nom, o allò que sé.
No sé, crec jo que ha sigut per aquí, perquè està inclús, però, el teclista d'ells, que és com el seu productor,
doncs s'ha emburgat, no, s'ha emburgat la bateria, no, el Joan, el teclista, no, tots han ficat la seva idea i no, no, i encantats.
Ho han gravat al seu estudi, a més a més, i...
Fantàstic. Això vol dir que potser de cara a un futur...
Home, sí, si es volen portar a Talonés...
No, de què afirma?
No t'ho dic que no, i també algun dia, que dius que estiguin per aquí de bolos
i que coincideixi amb un bolo vostre, pugueu estar tots dos al escenari.
Amb la cançó aquesta.
Ja seria...
No se sap mai, a veure...
El camí està per fer, o sigui que encara poden passar moltes coses, eh?
I tant.
Oh, que xulo, no, home, aquesta cançó.
No, sí, home, a veure, de totes les cançons que han gravat,
és la cançó més dolçona, per ser que sigui així subrealista.
És que era això, el ser subrealista és dolçona, lo tiene todo.
És que és preciosa, que hem de dir, que és vostra, no?
No, home, jo crec que sí, ha quedat redonda, com el disco.
Anem a la tercera?
La tercera és la que donen el disco.
Doncs vinga, som-hi.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I si no, pues a la nostra pàgina, si la gent s'ho demana, pues...
També.
Perquè, clar, molta gent, pues, el vol comprar a nosaltres, perquè així està el compra, me lo firmai, me lo mandai...
Però això encara s'aporta, encara s'aporta, encara s'aporta...
Home, clar, sí, home, això és el més xulo, a més, a més, allò que dius, ho tens...
I clar, hi ha demà...
Si el dia de demà, per dir alguna cosa, aneu a triomfar als Estats Units, dius, jo m'hi acuerdo, que estuve aquí a la ràdio, me lo tengo firmado...
Ai, ai, ai...
No saps mai, és el que dèiem abans.
I, per cert, ha de venir algun concert, no?
Ja sé que m'has dit, que per Sant Magí ja vau fer la presentació, almenys era, jo que dius, oficial...
Però alguna cosa de més, no?, aquest i s'ha de continuar movent.
No, home, clar, això esperem.
Home, ara, 22 de novembre, aquí a Reus...
A...
A la sala Mític, no?
A la Mític, sí, a la Mític.
I ja està, per aquí.
El 22?
El 22 de novembre.
Sí.
A veure, haurem d'esperar una miqueta, doncs.
Sí, queda una mica lluny, però bueno.
A veure, que estava mirant, a veure, ara és divendres.
Sí, divendres.
Doncs, el dia 19 o 20, a Tarragona Ràdio.
Ah, vinga.
Ah.
Què us sembla?
Vinga.
Perfecte.
De novembre, estem parlant de novembre.
Home, si encara ens aguanten.
Home, no, no, no, no, no, que sí, home.
Està molt rara.
Som aquí, eh?
Així, en general, eh?
En general, en general.
Anem a una altra?
Anem a una altra.
A veure, explica'm.
Espera.
Ara ve una bonica cançó, també, d'amor, Te quiero.
Sí, jo també.
Te quiero.
A veure, totes les cançons del disco tenen, si se paren a escoltar, tenen connotacions
d'altres cançons, així, dels anys 60, de grups espanyols o coses així.
I aquesta, a veure si la gent adivina...
Però és fàcil, la divina?
Sí, home, jo crec que sí, no?
Sí?
L'adivinaràs, està tu?
Vinga.
Oh, que dolent.
Jo crec que la melodia, sí.
L'has sentit?
Què vols dir?
L'has sentit?
Hasta tu, eh?
Hasta tu.
És que, a més a més, he sortit de l'alba.
Que me referia a que estàs mirando por la ventana.
Això m'ho està tornando de l'abans que li he dit de conya, eh?
Lluca.
Ho veus, no?
Allà també de conya.
Va, però jo no m'he senyalat aquí, aquella noia que està mirant por la finestra.
Sí, sí, la de negra.
Ah, ja està.
Vaig...
Vaig!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No ho sé, no ho sé, ja la buscarem, ja la buscarem.
Té un nom concret, però ara no el sabria dir-vos.
Ara m'he pillat així.
No passa res, però és la primera vegada que feu una cosa així, no?
D'anar a fer un trosset o això de cançó...
No, de fet, de fet, amb una altra no l'has posat encara.
Ah, però això són de les noves.
Fins ara no ho he fet així en plan una miqueta homenatge amb alguna cançó determinada anterior?
No.
que jo me'n recordi.
Que jo me'n recordi.
Ah, que no?
Jo crec que no.
Almenys no m'ha ve present, eh?
Jo crec que no.
Al millor si estigués aquí a l'Emma, no?
L'Electo dius, sí, aquella!
Però ara mateix no ho sé.
No, ara jo també heu pensat, pensant...
No.
Jo diria que no.
Jo crec que no.
No, perquè el que hem fet altres camí ens ha sigut gravar ja la versió.
Clar, directament.
Exacte.
Que a mi, les cinc cançons són cinc cançons nostres i ja està.
I ara ve la cançó aquella que...
La cançó que serà Bonostrac, que la gent es trobarà quan es descarregui.
I mira.
Això mateix.
I que a més a més, ha de dir que es diu xiques.
Es diu xiques i sorgeix, pues, de mirar cada dia el mes Tarragona, xiqueta, quan arribarà el final.
Estoy aquí lanzando un llamamiento a veure si el mes Tarragona no subvenciona un videoclip.
Sí, sí, és que és curiós perquè tothom ho critica, però no.
A veure, bueno, és que hasta el nom s'anava a dir la xica del mes, del mes referència del mes de jo,
però, claro, semblava com allò del Playboy, que sempre surt allò de l'interviu, la xica del mes.
I per això vam dir xiques i...
Perquè veigis el que fa, el mes Tarragona, eh?
El que fa.
I explicar una mica la història d'aquí o no té res a veure?
Només ha sigut anècdota.
El què?
Dic, això, ho expliqueu a la cançó o no?
Ah, no.
Bueno, però no, bueno, la cançó parla d'això, que te passes quasi tot el dia mirant el diari.
Doncs vinga.
Ja rebes els conceptes.
Anem a sentir-la.
Ja rebes-la.
Bona, caribeña, sola en casa, morbosa, sensual, sensual.
Ibana, chica rusa, te hará sentir total, total.
Chica brasileña, busca pasarlo muy bien.
Mediodía, una caña, con un pincho de tertulia, otra feada a los diarios, y acabamos en los contactos.
No tenemos solución, dame guerra con amor.
De regreso por la noche.
De regreso por la noche.
Cuatro cervezas y unas risas, unas rayas en el lavabo, pisando hojas de los contactos.
Chica brasileña, busca pasarlo muy bien.
Chica brasileña, busca pasarlo muy bien.
Chica brasileña, busca pasarlo muy bien.
Chica brasileña, busca pasarlo muy bien.
Chica brasileña, busca pasarlo muy bien.
Chica brasileña, busca pasarlo muy bien.
Sí, sí, sí.
El que he vist, que os heu moderat, perquè,
només heu agafat potser les que són més...
Amb les les...
Beh, les que...
Amb les que...
Amb les que, eh?
Amb les que, eh.
Amb les que...
No, mai, no, no.
Per dir-los dino o ni soltireu la meva cançó, per dir-los.
Qua us sembla?
home, us fa les coros, eh?
Hòstia!
Com Pilar Pelín, no...
Això, molt bé que fallin les coros.
Que fallin les coros.
Ja està, ja està.
Fallin les coros.
Que bones, eh? M'han agradat molt.
Sí? Sí. Ah, sí?
Home, i per això, com has vist la temàtica,
per això no la vam ficar dintre del disco.
No, perquè està molt bé, eh?
A veure, la gent que l'ha sentit...
Ficantona. Ficantona.
La gent l'espera, el disc.
La gent l'espera, el diré. Això és rodolent.
La gent l'espera que vagi al disc, perquè hi ha un...
Hasta un DJ d'aquests que va per les festes
m'ha dit, aquesta cançó la punxaré.
Doncs se va llevar una desil·lusió.
No, però saps el que pot fer?
O el que pugueu fer de cara a un futur?
Fer un single.
Claro, venga.
L'alzo aquí al Més Tarragona,
i si no es queren subvencionar...
Més Tarragona subvenciona la cançó
en single, la pot regalar
en un d'això especial,
amb la seva revista.
Per l'aniversari, sí senyor.
Home, no s'ha estat mai.
Tot és posar-s'hi, no?
Posar-s'hi, aquí estamos abiertos a todo.
Claro, i sempre hi haurà...
Como dice la canción.
I sempre pot haver algú
que pugui col·laborar econòmicament
perquè se tiri endavant,
un patrocinador...
O les xiques, mateixa.
Era les xiques.
Callava, Ivana.
O el Nasti, sortireu a la samarreta.
Socis, per lo mateix.
Sortireu al disco, tots els noms, i ja està.
Igual ja no està aquesta bona Ivana,
a veure, sapigues,
la Ivana i l'altra com la Ivana,
Sònia, Sònia Caribeña,
més gent per on està aquesta.
Havrà marxat, ha vist,
quatre gotes de pluja i hàverà marxat.
No, home, no.
A primera de primer, a veure si és Caribeña.
A veure si es diu Sònia.
Ai, a partir d'aquí...
Ara falta anar a conèixer-la,
a veure si són mujeres decentes.
Jo són dones d'aquestes que fan...
Jo crec que parlarem de tu,
i que fumen.
Sí.
És el que es deia abans,
és el que es deia abans.
De moral distraïda.
I de moral distraïda.
I de ment dispersa.
Que també es deia.
Bueno, no ens dispersem més.
Això.
No, no, claro.
Jo crec que avui hem tingut aquí
a Tarragona Ràdio,
ja tarda a Son Luxe,
l'oportunitat de presentar
a tota la gent que n'està escoltant
aquest nou treball discogràfic,
aquest nou EP de la gent de los Glousters.
I Glousters, jo no sé si...
Acabem amb una altra de les cançons?
Amb la que vulgués.
Quina voleu?
Para acabar més t'haig de agradar.
Ostres, ho tinc fàcil, eh?
Sí?
A veure si l'endevineu.
Ara jo per l'endevineu ja és vostra.
Quina triaré?
Quina triaré?
La segona, vestida de negro.
No.
No.
No.
Gritos.
No.
No, joder,
però ja no dic més.
Només me queden dos.
Doncs.
Club JG.
Vinga, arrenca.
Xica, no l'ataca a mi?
Sí.
Ja veuràs, ja veuràs.
S'ha de fer senzilla, aquesta cançó.
No podrem entrar a casa.
I vosaltres què feu quan feu el cafè, eh?
Eh?
Pues mirant el diari.
Claro, claro.
Ningú ho mira, però tothom s'ho sap, eh?
Els crucigrames, els crucigrames.
En surt el sudoku.
Veus?
Veus, eh?
Com que transparenta.
Clar, dius, és que jo no puc evitar-ho.
Sí, es treu, es treu.
Carlos, Ramon, gràcies, gràcies.
Moltes gràcies a tu, Sílvia.
I de cara al 19, 20, més o menys, de cara a novembre,
vinga.
Guardeu-nos a l'agenda.
I llavors t'aportarem el disco físicament perquè el puguis tindre.
Molt bé, molt bé.
Aquí us estaré, esperen, ja ho sabeu.
Molt bé.
Gràcies.
Moltes gràcies, xica.
Records a l'altra família.
Home, clar, i esperem que el poc dia vingui.
Això, sí.
Home, que sempre que ha vingut...
Que ha fet campana avui.
El que dius, ostres, és que venen els glusters, no?
Que esteu tots aquí, que sempre m'agrada.
Gràcies.
Molt bé.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Y acabamos en los contactos.
No tenemos solución.
Dame guerra con amor.
De regreso por la noche, cuatro cervezas y unas risas, unas rayas en el lavabo, pisando hojas de los contactos.
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
Sonia caribeña, grandes peixos, morbosa, sensual, sexual
Iban al xica rusa te harà sentiu total, total
Xica bezileña buscaba zar no muller
Xica plegical, boixal gal
Xica
Xica