El meu avi, el meu avi, el meu avi.
El meu avi m'ha anat obert a la vorto del català.
El millor barco de guerra a la flota d'Ultramar.
Abans de saludar l'avi, saludem l'avi de nou, bona tarda.
Bona tarda.
Em deixa que expressi el meu consol a la família de la part alta
perquè ens ha deixat el Joan Budesca, que era molt conegut nostre,
que era un gran casteller, a més a més, que era de la zona del cos del Bou
i que era una d'aquelles persones entranyables que jo saludava
quan ens trobaven cada dia i semblava que no hagués passat el temps.
Fa dos dies que em veia assabentar de la seva pèrdua
i des d'aquí el meu condol i el meu carinyo per la família,
que fa molts anys que ens coneixem i, a més a més, la família
han estat durant molt de temps seguidors d'aquí, de casa nostra,
de Tarragona Ràdio.
El condol a la seva dona, la seva vígua, la Dionís, Somolinos i un patonàs.
Ens vam enterar l'altre dia i, clar, ens hem intentat a través de Facebook.
No ho feia això perquè no ho sabia, també el coneixia, era molt...
Sí, sí, jo també...
Ah, que sí, avi, que era una persona d'aquelles entranyables de la part alta
i que es feia estimar.
No vivia allà el cos del Bou.
Sí, correcte, correcte, correcte.
Doncs, avi, volíem fer aquest kit-kat...
Com que no estic dintre de Tarragona tant, per exemple, l'apartament o el que sigui,
ja no... moltes coses... doncs, clar, no...
No, a mi també se m'escapen moltes coses,
per no estar a la part alta i...
Abans la trobàvem molt sovint i parlàvem...
I també s'explicava les seves batalletes, no?
Ah, sí, sí.
Doncs, volia començar amb aquest, precisament, aquest incís,
perquè jo sé que l'avi també el coneixia i el teníem en apreci,
però deixem-ho...
No, no, deixem-ho.
Sí, i ara el que hem de fer és el que teníem previst, no, avi?
Digues.
Què li sembla?
Ens anem a la Índia?
Som-hi.
Fins demà!
I anem a la segona part d'aquest viatge
que vam començar la setmana passada
amb anècdotes, amb històries...
I, Déu-n'hi-do, quines històries va començar a explicar-nos l'avi Ramon.
Avi.
Bona tarda.
Vostè, una vegada que ho expressa en allò que dius,
ho dic en directe i ho dic en veu alta,
s'ho acaba de creure tot el que li va arribar a passar per l'Índia?
Mira, saps què passa?
Diguem.
Que quedes així fora...
Però en sec, quan parles de coses d'aquestes,
més darrere quan són països, per exemple,
que normalment no se'n parla.
I si se'n parla, es parla de coses que, per exemple,
no són el que s'ha viscut o el que sigui.
I aquí, com que va coincidir en una època que el grup...
Perquè a vegades, quan vas d'excursions i coses d'aquestes,
segons el grup que vas,
doncs un vol veure botigues, l'altre vol veure...
En canvi, quan te trobes en un grup, per exemple,
convidat per un fet que era la ràdio,
i era un fet, doncs, que anàvem determinadament per veure
uns fets que ens volien ensenyar allà
de lo que era la part de Bombay i aquesta cosa,
clar, quan hi estàs allà i ho vius,
no ho sembla que ho visquis.
Sembla que siguin coses que dius,
te les ha explicat.
Sí, sí, que hagi sigut un somni, no?,
de lo bonic i de lo bé que s'ha passat.
I com que el grup que vam anar, doncs, vam anar ben lligats,
i érem a la ràdio,
i transmetíem, ja t'ho has dit, per la nit...
Sí, perquè fem una cosa,
recordem per què vam anir a l'Avi Ramon a l'Índia,
no només era un viatge, podíem dir, espectacular,
perquè ho era, sinó que hi havia una raó darrere.
La raó era que allà a l'Arimany, a la Rambla,
cada dia es feia una tertúlia,
es feia una tertúlia amb ràdio nacional.
Sí, com ara fem aquí a Terregora Ràdio,
allí, doncs, cada dia hi havia una tertúlia a l'Arimany,
i un dia els polítics, l'altre dia els botiguers,
l'altre els artistes...
En fi, cada dia hi havia un tema
que al mateix temps servia per explicar,
o reclamar, o donar gràcies a coses.
I llavors, clar, quan va acabar la cosa aquesta,
doncs van decidir per fer un viatge, doncs, a Bombay.
que va ser que feien...
Jo que s'engresca un, s'engresca l'altre,
se'n van engrescant tots, no?
I com que allà ens veu que els va agradar la cosa d'allà,
ens van convidar, també, allà,
amb un hotel molt important,
el Borre aquest,
que és dir que era molt important el que sigui, no?
Sí.
I allí va coincidir que havien de fer una boda hindú,
i els van convidar a tots els que vam anar.
I que van quedar, segurament, una miqueta parats.
Sí, inclús a l'hotel ens van donar roba,
roba d'allà.
Clar, clar, hindú.
Tot de blanc, les dones un color blau i verd,
o sigui que tot va ser una festa molt bé.
Però llavors resulta que quan va ser l'hora de fer aquesta boda,
no sé què els va passar, i no la vam poder celebrar.
I llavors van dir, ja que estava tot fet,
van dir, ja que hi ha aquest grup aquí,
que també és de ràdio,
i com que a les nits allí fèiem,
transmetíem des de la nit coses des d'allà.
I ens va fer tanta gràcia que ens van convidar a la boda.
I llavors, com que hi havia un matrimoni
que treballava aquí dalt, al plaç del fòrum,
amb el rebessor pastelero,
que feia 25 anys que s'havien casat,
i van dir, mira, farem una cosa.
Aprofitem.
I aquest, veus que pel carrer,
doncs quan va fer la boda aquesta,
ell dalt de cavall, la dona no,
perquè la dona ja era menys.
I nosaltres pel carrer ballant,
després vam portar amb els llibres puestos...
A més, perdoni m'avi,
però ha dit que portaria fotos,
i ja me les ha ensenyat,
i és veritat que tot el que s'ha explicat l'avi
es pot certificar, diguem-ho així,
amb aquestes fotos,
a la qual es pot veure el ball,
aquesta boda, podíem dir,
l'indú que es va realitzar.
Pel carrer.
Sí, sí, a més ballà pel carrer.
I llavors jo era més jove,
així com ara i de demà.
Una miqueta, una miqueta, eh?
Així com ha llevat permís el bastó, llavors.
No, no, només una miqueta més jove, eh?
No gaire més, avi.
Prou, prou.
I llavors, al mateix temps,
doncs va ser que vam fer aquestes festes,
però llavors ens van invitar a ensenyar
diferents punts de la Índia, saps?
Algun país,
algun poblat antic,
un altre puestos ja més modern,
en fi, diferents punts,
i llavors aquestes, a la muntanya,
uns grans monuments,
uns grans com si fossin càrces,
però tredes de la pedra, saps?
Sí, sí, sí.
I has vist, no?
Tot un...
Sí, sí, no, no, no, i és fantàstic.
Imaginem-nos la ciutat de Petra,
per dir alguna cosa,
semblant, eh?
A veure, no és el mateix,
però semblant.
I llavors,
allà hi havia unes grans coves
que eren dels budes,
i per marxar els budistes d'allà,
allò quedava buit,
i aquestes coves es van aprofitar,
doncs, la gent,
pagesos, cabres,
allà hi habitava tot de tot.
Bé, però era curiós, no?
Però llavors,
un dia,
es veu que anava un oficial inglès,
que llavors també els inglesos
eren els que estaven en aquest temps, no?
No quan érem nosaltres, no?
Parlo de l'època
que els inglesos manaven allà,
a la Índia, no?
I llavors,
va veure que un tigre
s'amagava entre un arbre,
d'arbre i brossa,
en una muntanya,
i llavors va cridar amb altres oficials
per anar-los a caçar.
I llavors,
quan van treure l'enrematge aquest que hi havia,
es van trobar-se
que hi havia coves igual que elles,
però verges encara,
amb uns grans monuments dintre,
unes grans escultures,
que per això veus aquestes fotografies,
que al costat d'això jo soc petit.
No, no, és petit, petit, eh?
Sí,
que va ser molt curiós,
doncs, tot això.
Llavors, clar,
anaves a un poblat d'aquells
que feien el mercadillo,
i clar, veus,
però tipus mercadillo,
no et creguis, eh?
Que a vegades,
quan vas a algun lloc d'aquests
que fan aquells mercadillos
a l'aire lliure,
no et creguis que canvien massa,
amb el sentit de que ara,
doncs, és més modernitzat, no?
Que se sap, home,
perquè potser tenen altres nostres
perquè veia que estaven a terra, no?
Sí,
però aquí,
ara fan espècies barrejades,
allí ves una espècie,
l'altra altra.
Vull dir que era,
passen els anys, els anys,
passen els anys,
però vas recordant i vas veient
i les coses no canvien.
Canvien en segons què.
No, però alternar,
potser, de la gent
i les formes de fer,
segons no,
es pot modernitzar.
Ara no,
perquè ara tothom s'ha modernitzat,
no?
Però temps enrere,
aquí a Espanya,
segons on anaves,
sigui la regió que fos,
tenia els seus costums
de fer el seu mercadet,
la seva manera,
saps com vull dir?
Però llavors allò,
clar,
et feia gràcia aquestes coses així,
saps?
I això va ser això,
que llavors van fer aquestes grans coves
i llavors van agafar
i van fer aquest abó d'hindú
i llavors se van portar
a diferents punts,
veies allà la gent
com se banyava en el riu,
o sigui que...
I estava neta el riu,
Api?
Ho dic perquè moltes imatges
que he vist
de quan han sortit
de la Índia,
quan fan aquells banys
multitudinaris
que és per netejar
i tot això,
es veuen unes aigües
així com a marronoses,
molt brutes,
que dius,
però ostres,
jo no m'hi ficaria,
no?
Depèn del grup que hi ha,
perquè llavors,
llavors si on hi havia
més viat,
si són ja
puestos ja
que passa
que passa per segons
quins puestos
agafa
i la gent llavors
com que són més estret
o el que sigui,
clar, llavors potser sí
però quan és allà mateix
a dintre del mateix bombà,
clar,
que està a la ciutat,
no?
Aquí on hi ha
el d'això
és aquest de la reina Victòria,
un gran monument allí.
Oh,
que és preciós,
eh?
Que és aquella foto
que m'ha ensenyat.
Doncs allí,
que és magnífica.
Tot,
però clar,
allí com que és tan gran,
l'aigua no es veu bruta,
no es veu bruta
en el sentit
que encara que es remogui,
no agafa de terra
ni brutícia,
perquè a més és la gent
que es banyen
i els veus tu,
més vestits,
més de manera,
però és curiós
perquè vas veient
i ara veus
que han passat
anys i anys
i encara hi ha consults.
Ara,
per exemple,
si van a banyar-se al riu,
li van donar
altres vestits,
així com allí
veus alguns
que van mig
només amb un tros de drap
tapant-se
el que s'han de tapar,
vull dir,
però vull dir
que és curiós.
I el poble,
aquella cosa,
perquè veus
aquella fotografia
que estic jo
que almenys
hi ha 25 o 30 xiquets.
O més,
o més,
perquè a més
està l'avi
de veritat,
envoltat,
totalment envoltat,
que no queda
un metre quadrat lliure
de criatures
que volen sortir
a fer-ho.
I això va ser
que sortia
del col·legi,
col·legi d'aquests
que tenia
i no,
no?
Sí,
no,
no?
i com que jo ja saps
com soc
vaig començar
a fer-li broma
i a fer-li coses
en fi,
no,
ja saps,
home,
ara,
també el faria,
també,
tal com és vostè,
també ho faria,
també.
si els crios
allà veus tots
trients,
vull dir,
t'has d'adaptar
al sistema,
no?
Sí.
Perquè si veus,
no, home, no,
jo em sentia amb ell
com si fos un d'ells,
saps com vull dir?
i això ho capten.
La gent,
segons com...
El carinyo,
no,
avi,
d'alguna manera?
Sí, sí, sí.
Els crios,
per exemple,
segons com els tractes,
doncs te miren
i segons com te veuen
també reaccionen,
saps com vull dir?
I a mi partim
de que allà,
clar,
a la zona
on van estar
vam poder veure
des de la gent,
podíem dir,
rica,
sí, sí, sí,
fins a l'extrema
pobresa
i aquests nens
que m'estàvem
vostè comentant,
podíem dir que
estarien en un terme mig
perquè tendria
l'oportunitat
de poder anar a escola.
Menys de mig.
Menys de mig?
Sí, dona.
Sí?
Sí, perquè
el terme mig
ja estaven ja
això,
aquests pobles
que la gent vivien,
però clar,
aquests postos
ja eren més,
no tampoc
allò tant d'allò,
no?
Però vull dir,
sense aquestes coses
més de,
com t'hi diria,
de protecció,
saps?
Vull dir,
però,
però eren,
els veies nets,
els veies,
saps com vull dir?
Els veies
que vivien la seva vida,
tal com els tenien,
que ja has vist tu
que hi ha un puesto
que hi ha uns amb unes vaques
que es feien servir
d'això,
l'altre,
en fi,
és acostumar-se,
saps?
perquè, escolta'm,
si ara mateix
diem,
diem i pensem
que som,
però t'imagines tu
anys enrere
a molts puestos,
de les muntanyes,
de segons quins pobles,
es vivia una vida diferent
de la dada?
Doncs sí,
sí, sí.
I tant com vull dir.
A més,
a més,
jo crec que
molt més sana
que la que tenia
la gent de la ciutat,
sí, sí, sí.
molt més natural
en contacte amb la terra,
molt més de respecte
amb la terra,
vas veient,
etcètera,
etcètera,
què podíem dir?
I aquest puestos
passava el mateix,
saps?
Aquesta gent vivien,
però,
vivien,
però nets,
amb el que sí,
home,
el puestos podien ser nets
perquè no tenien
el que havien de tindre.
A mi l'aigua potable
la tenien a uns quants quilòmetres,
diguem-ho així.
I després veies la gent,
després,
clar,
llavors ja
vam anar amb unes avionetes,
i vam anar voltant.
I ho veus aquí
que hi ha una espècie
que és com si fos
un poble medieval,
que estan,
aquell cacús,
allí al carrer,
l'altre,
que està...
No, no, sí,
estan fent tot
el que normalment faríem a casa,
però ho estan fent fora, no?
Sí, sí,
allà a un costat
hi ha un tossinet
que corre per allà,
vull dir,
una cosa que hi ha
tan íntima d'ells,
tan normal d'ells,
que tu et veus sorpresa,
però el trobem tan normal,
tant...
Clar, és una cosa
que ens ho consideren.
Ara, estem parlant
de molts anys enrere,
perquè tot això ha canviat.
Ah, bé,
ha canviat en segons
quins pobles
i en segons quins barris,
però en segons quins altres
continuen fent-ho igual,
crec, eh?
Jo et parlo d'això.
I llavors,
ja et dic,
vam fer aquesta boda,
allí es van convidar
a festa,
amb un palau,
bueno,
tipus palau,
també,
llavors veiem unes columnes.
Sí, sí,
una meravella.
després,
allí a l'hotel
i abans es van donar
ja roba,
ja dintre...
I aquest boda
que hi ha aquí,
què és?
Que sembla una cova així,
que hi ha un boda
que vostè està allà al costat.
I que també és petitet,
petitet, eh?
Sí,
això és una de les coves
aquestes dintre de la muntanya,
que es veu que eren
com si fossin temples budes,
però eren dintre de la muntanya.
I clar,
hi ha aquest boda,
aquest monument.
El que passa
que llavors dius,
bueno,
i com ho feien això?
I es veu que agafaven...
Com ho treballaven,
no?
Sí,
i llavors,
amb peces metàliques,
el que sigui des de fora,
reflexaven a dintre,
perquè a dintre no hi havia llum
i això era grandiós,
eh?
Aquestes coves grandioses.
però es veu que des de fora
agafaven el sol
i feia com si fos
allò que es fa la rata a rata.
Què dius?
Saps?
Sí.
I així era la manera
que il·luminaven dintre
quan feien coses d'aquestes.
Vull dir,
o sigui que
en aquelles èpoques
ja pensaven...
Home,
clar,
buscaven la manera
de poder solucionar
els problemes
que tenien en aquell moment.
I anaves per lli
i trobaves ple de monos
saltant pel costat,
o sigui...
I no eren perillosos,
àvies,
micos,
aquí?
No,
l'únic que ha vist al tanto
i s'acostaven
que no et fotessin les ulleres,
allò que saps...
Ah,
allò que li feia una miqueta
allò que li feia...
que cridava l'atenció,
el que sigui,
doncs conta que no volés
la cartera també, eh?
No, no.
Eren un ratx.
Ah,
eren un ratx.
Sí, sí.
Es veu que...
Les ulleres sí,
però la cartera no.
Es veu que ara
no està modernitzat
el que és moda ara.
Ah,
clar, clar, clar.
Llavors no vaig i ara
a l'Índia, eh?
No ho dic per als micos.
No, no, no.
No per la seva gent
que són maquíssims.
Eren simpàtics,
simpàtics, clar.
Per ells,
al principi potser,
però clar,
quan creaven tanta gent
sempre,
nosaltres sempre hi ha d'això,
i es veu que s'acostumaven
a la gent.
Sí, sí, sí.
És el que passa moltes vegades.
Ali, tenint en compte
que en aquell moment
segurament que hi havia
moltes coses més salvatges
que potser ara,
per aquella zona
no es van trobar cap tigre,
no?
Perquè recordem que va haver
un temps que allà
per aquelles zones
hi havia perill, això, eh?
No, tot això no, ja.
No?
No, perquè aleshores
ja estava tot allò,
després ja estava,
doncs, tot això és fora,
per exemple,
i llavors trobaves
que quan venien
aquestes riuades,
això que ve,
això que ve,
llavors la gent
ja es metien
a dintre la capital,
tots els racons,
carrers,
el que sigui,
i els deixaven estar.
Ah.
Saps com ho dir?
o sigui,
quan venia aquestes...
Sí, sí, sí,
que el Monzó,
per entendre'ns,
ah,
aquells moments
que fan les pluges fortes.
Doncs, ja quan se prevenien
d'això,
ja els deixaven,
perquè clar,
també hi havia,
dintre el Bombay,
hi havia encara cases
mig deshabitades
de quan la riquesa inglesa,
quan, clar,
l'imperi inglesa...
Home, clar,
l'inglesa va ser
el que va anar a durar
molt de temps.
Van marxar,
van quedar cases deshabitades,
i llavors, clar,
molta gent anava ocupant.
Però és curiós
que feia gràcia
perquè ara,
quan veus que fan una obra,
veus que l'endemiatge,
tornillo,
el que sigui,
i allí veies que,
per exemple,
una embestida,
no molt gran,
no?
Sí, sí.
Tot era base
de canyes de bambú.
Ah, o sigui...
Canyes de bambú?
Com si fossin...
No em digui
que canyes de bambú
i fan...
No.
No, no,
no cal,
si et diu
canyes de bambú,
ja seca,
grossa,
lligada,
feien com uns escales,
com uns...
com si fos una embestida.
Sí, sí, sí, sí.
Vull dir, era curiós
perquè veus com se les pensaven,
sense tindre,
com se les pensaven...
L'enginy,
ja havia allò que dèiem,
allò que dèiem fa temps.
Ara, el que et serveix una mica de gràcia,
no gràcia,
més a dir,
desgràcia,
desgràcia...
El què?
El sentit
que per llavors allí també
hi havia com si fossin diferències.
Home.
Depèn...
A veure, si les tenim aquí ara...
Depèn d'allò.
I llavors veies,
per ser dones,
dones d'aquestes hindús,
treballant com si fossin de paletes,
amb el que vas al coll,
al cap,
saps?
I llavors veies aquella...
Amb aquells vestits
i aquelles joies.
Veies...
Veies aquesta cosa, saps?
Avi, però això
perquè s'ho va trobar vostè
d'allò que n'està,
però ja sap que si dona un tomet...
No potser aquí a Tarragona,
perquè, mira,
més o menys anem fent,
però en altres ciutats
on està més patent la riquesa,
també es veuen
aquests contrastos tan forts, no?
Sí, però...
Que dius,
home,
podia donar-li
de tot això que té tant,
podia donar-li
amb aquesta bona dona,
no?
Una miqueta,
només una miqueta.
Sí,
però aquí a vegades
veus també,
ho diem,
que a vegades també
hi ha gent que
abusa i disfressa
la misèria
amb la riquesa.
Perquè a vegades
hi ha persona
que té molt, molt
i vol aparentar
que no té.
I a vegades
tens persones
que no tenen
i volen aparentar.
M'explico, no?
Allí no,
allà el que era, era
i que li tocava,
li tocava.
Saps què vol dir?
No tenia altre remei
que agafar el cabàs
i anar a treballar
de paleta
o l'altre,
clar,
tenia la riquesa,
joies,
tot de perni.
Però llavors,
i amb tot i amb això
d'això que dic
que hi havia la riquesa
i aquesta cosa
de diferència,
llavors ja anaves
més a la part,
més aviat
més aviat era portuguesa,
hi ha un altre estil
dintre la mateixa Índia,
un altre estil.
Allí ja veies
més modern
i a més
la gent, doncs,
ja més normal,
normal en el sentit
més europea.
Saps com ho dic?
No, no, no.
O sigui,
així com allà
a un baixa espèstia
veies que anaven
com anaven,
per dir,
indú,
mig d'allò,
saps com ho dic?
Llavors aquesta part
ja més,
ja més,
se va més europea,
ja.
perquè els que estaven allí
ja havien consolidat
i ho arreglaven ja
més a l'estil europeu.
Aprofitaven el que podien,
però ja era un altre,
però llavors ja
era un altre estil
de vida,
saps?
Sí, sí, sí.
O sigui,
dintre el mateix país
veies
les diferències
que té això.
I ara,
a Vic si anés,
segurament que encara
es trobarien molt més,
perquè encara estarà,
segurament que estarem
més barrejats,
no?
Ara ja,
el que passa ara
que entre els polítics
que manen
i volen manar
i entre les coses
i les altres
ja ha anat canviant.
Però,
en tot i amb això,
aquests puestos així,
sempre hi ha,
sempre hi ha diferències.
Havia alguna vegada
pensat en tornar a anar-hi
i acabar a Índia?
Per a veure
què es trobaria?
Jo,
el que passa
és que les circumstàncies
ja em deixen
que no puc fer
el que volia.
Però sí,
m'agradaria anar
a alguns països,
alguns països...
Qui ens recomana?
Del que vostè ha estat...
No,
recomanant,
no puc recomanar.
El que passa
és que jo
he disfrutat.
He disfrutat
perquè m'he adaptat
quan he anat
a un país,
sigui europeu,
sigui a l'Àfrica,
sigui a Canadà,
sigui a Noruega,
sigui a Rússia...
Clar,
he anat sempre
i ha previngut
del que he de veure.
I llavors
m'he adaptat
al sistema
d'aquella gent.
I llavors
el sapigar
com són aquella gent,
doncs ja
es pot dir
que és
quasi que és conviscut.
I com que
quan hi he anat
moltes vegades
a aquests puestos,
neva d'aquests
que hi ha països
que no hi pots anar sol,
home sol,
s'entén amb la dona,
no?
Que has d'anar allà
amb permís
o un grup
o el que sigui.
Quan vas sol,
que la dona
hi ha envoltat
a molts països sols,
doncs t'adapes
i convius
amb aquella gent
i veus com són,
no com se pensem
que som.
I clar,
llavors te trobes,
per exemple,
dintre d'Europa.
Dintre d'Europa,
per exemple,
països,
que dintre el mateix país,
doncs dintre el mateix país
perquè, per exemple,
agafes Grècia.
Per exemple,
que moltes vegades
fia amb la broma,
avi,
amb el seu permís,
deia,
per què has d'anar a Grècia
si està tot trencat?
No?
Però clar,
hem de veure pedres.
És que jo,
quan te parlo ara,
per exemple,
de quan voltava,
parlo d'anys enrere,
tot ha canviat ara,
perquè,
clar,
el turisme,
les nacions procuren
arreglar el turisme,
oi,
oi,
així,
però en aquell temps
ha vingut la sort
d'anar a països
que encara
eren
com era.
Per exemple,
anaves,
per exemple,
a Viena,
tot aquestes coses,
anys,
anys,
enrere,
aquella cosa,
anaves al Palau,
ves,
allà,
aquell poest que la Cici
va anar amb el seu enamorat,
o com vulguis dir,
i aquella capella,
ara és una capella.
Ara és una capella?
Sí.
Ostres.
Perquè llavors,
per dissimular,
que allò havia sigut
una trobada amorosa,
ho van canviar,
i ara hi ha una espècie
de monja,
saps?
Vull dir que...
No,
però hi ha coses
delicioses,
saps?
I que veus,
hi ha coses que la història
o pel·lícules han fet,
però llavors,
quan les veus,
dius,
com pot ser?
Dius,
sí,
aquí.
Després,
veus altres poestos que dius,
veus aquí,
es van trobar això i això.
Ara,
ho disipulen.
Després hi ha un poest,
que vaig anar,
per exemple,
que hi havia
una escova,
una cova molt gran,
que ara estava arreglada,
molt bonica,
però fins a arribar a la cova,
havia de passar
per un passidís,
almenys de quasi,
quasi un quilòmetre,
eh?
Però resulta
que allò,
era curiós de veure-ho,
perquè aquelles coves,
els alemanys,
allò van treure l'aigua,
van treure l'aigua allí,
i allí fabricaven peces
d'avions,
d'agafar els presos
que tenien allí,
i clar,
allà d'aquella humitat,
la meitat,
no morien,
però sortien ja desfrents d'aquella.
O sigui,
els racons,
a una vegada és això,
si no és que vas d'aquesta manera sol
i ho ha d'aprens,
no ho veus.
Sí, sí, no ho fa res,
sí que és la veritat.
Són atraccions
que a vegades no són agradables,
però vull dir,
que veus coses que dius,
ostres,
i aquí,
i clar,
hi havia una espècie de roquets
que voltaven a dalt,
com una nòria,
i pujaven des d'allà baix del fons
de la cova
on hi ha vingut l'aigua,
allà hi havia la gent treballant,
o sigui,
coses que dius,
increïbles, no?
Dius,
com pot ser?
I llavors hi ha vegades que em penso,
moltes,
coi,
visió,
això.
És possible,
no?
Que hi ha estat jo per allà.
És que hi ha coses
que com veus,
ara veus coses,
dius,
però sí que hi ha estat jo
i com era.
Saps com ho dir,
veus?
Sí, sí,
no, no, no,
perfecte.
Però és curiós,
molt bonic viatge.
ja.
Estava mirant ara mateix,
que ja se'ns ha d'acabar,
ja se'ns ha d'acabar ja,
eh?
Bueno,
mira,
com passa el temps,
eh?
Ara sortirem amb coses noves.
Ah,
això sempre,
eh?
Quan tornem ja,
ja buscarem.
Vostè vagi agafant piles,
eh?
I a canviar la història
i ja en parlarem,
eh?
Ja en parlarem.
Jo t'he de dir,
que el parar que ets dies,
que tu em vas dir,
d'anècdotes,
doncs clar,
són coses viscudes
i cada país
té la seva cosa,
saps?
Doncs sí,
i la de coses
que encara ens pot arribar
a explicar l'avi Ramon,
perquè l'avi,
la propera temporada,
què tal?
Com li va per tornar a venir?
Oh,
jo soc per a mi,
tots demanen del bastó.
Doncs bastó,
ara li preguntaré,
a ell i a vostè,
a tots dos,
a veure què?
El bastó em diu
que cada vegada
m'arrepenjo més,
jo...
Oh,
és que vostè,
doncs no arrepengi tant,
home,
no arrepengi tant,
que si no la liarem,
que si no la liarem.
Nena,
els anys passen
i cada vegada
surten més coses,
saps?
Bé,
però esperem que per l'any vinent
no li surti res més,
que ja té prou,
eh?
Ja té prou,
ja té unes quantes.
No,
mira,
mentre el canari,
mentre el lloro
surti de la gàbia...
Agota,
agota,
canta,
que encara la liarem,
avui.
Mentre el lloro
surti de la gàbia
i pugui anar
clac,
clac,
clac,
clac,
doncs mira,
anirem fent.
Doncs ja sap que jo li espero aquí,
que m'encanta poder parlar
amb vostè cada dia,
molt bé,
i que de cara a la setmana vinent
ja no hi serem
perquè tenim vacances.
I que els que s'escolten
passin unes bones vacances.
Això mateix.
Que ho disfrutin.
I que tornarem,
no?
Esperem.
Si ens deixen.
Esperem.
Gràcies,
avi.
Molt bé.
I mira,
sencera,
avui que ho direm
del nostre avi,
no?
Molt bé.
I amb el grup de Vanera
recordem que els vam tenir aquí
amb nosaltres,
olla barrejada.
Molt bé.
Gràcies,
avi.
Els saludem
perquè van ser molt agradables
i ens van deixar
aquesta música agradable.
Fantàstica.
que ens ha acompanyat
tot aquest temps.
Amb el meu avi Ramon,
fins a la propera temporada.
Gràcies, avi.
Gràcies,
gràcies.
Gràcies.
El meu avi
va anar
a la vorto
del català,
al millor
barco de guerra,
a la flota
d'Ultramar,
el pibonet
i el nostre avi
i catorze mariners
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palaproger.
Quan el català
sortia a la mà,
els nois de Calella
feien un cremà,
mans a la guitarra
solien cantar,
solien cantar.
Visca Catalunya,
visca el català.
arribaren temps de guerra,
de perfidies i traïció,
i en el mar de la Santilla
retronaren els carons.
Els mariners de Calella
i el meu avi
en dins de tot
van a morir
a cobertes,
van a morir
al pèl del canó.
Quan el català
sortia a la mà,
tindrà el meu avi
a premaix que està,
però els valents de Bordur
no varen tornar,
tindrà el meu avi
tindrà el meu avi
i els americans.
Quan el català
sortia a la mà,
sortia a la mà,
els nois de Calella
veien un cremà,
que no en cremà,
mans a la guitarra
S'olien cantar, s'olien cantar.
Visca Catalunya, visca Catalunya.
Visca Catalunya, visca Catalunya.