Nochebuena
Los dos solitos
Viviendo juntos
Bebiendo vino
Banderetas y villancicos
Me pongo tonto
Y a ti me arribo
Tú eres preciosa
Pero lo tienes clarito
Yo solo soy tu compañero
De piso
Lanzo
Besos al infinito
Tú los esquivas
Bailando un disco
Mi vida es como un palillo
Mientras tu ego
Pagana tu quirúf
En el sofá caigo exhausto
Y rendido
Y tú te vas a dormir
Con tu maldito novio Rodrigo
Y es que quiero ser papá
Y solo soy
Tu compañero de piso
Y es que yo quiero ser papá
Y solo soy
Tu compañero de piso
Es navidad y he soñado
Con conquistar tus ojitos de gato
Vuelo muy mal
A mi me agrado
Voy a la ducha
Pues necesito un baño
En el bidé
Dejaste un par de tus pelitos
Tengo una erección
Y enciendo el grifo
Voy morcillón
Voy morcillón y enjabonado
Me toco y pienso en tu tanga morado
A tu bote de gel
Voy apuntando
Aprieto el culito y grito
Te amo
Con un orgasmo
El jabón te relleno
Gel hidratante con cremita
De huevo
Y es que yo quiero ser papá
Y solo soy
Tu compañero de piso
Y es que yo quiero ser papá
Y solo soy
Tu compañero de piso
Más tarde tú
También te duchas
Con mi jabón
Vas y te lavas la sucha
Con quesalero
Te lavaste el chocho
Tengo una enferma
En tu trompón
De palombia
Y es que yo quiero
Els temes
Els ha fet
L'Oscar Bolés
Per
Óscar
Óscar Bolízar
El Planeta
A veure
Óscar Bolízar
El Planeta
Óscar
Hola, bona tarda
Óscar Bolés
Com estàs?
Molt bé, molt bé
Què tal?
Magmariu, eh?
Óscar Bolízar
El Planeta
Què et me he fet
Per ser una mica més com tu?
Explica'm-ho
No, és escoltar
Escoltar les cançons
Ja així te les aprens
I és la bomba
Estudia del llet, no?
Sí, sí, sí
Home, me passava que no hi era, eh?
Quina, quina?
Home, la del número 12
Quina és?
Quina és?
Home, la que me vas interpretar aquí en directe encara la tinc clavada
Ah, vale, vale
La del cul
Ah, mi culo, sí, sí
Óscar Bolés està aquí amb nosaltres a Tarragona Ràdio
El que us dèiem abans a la presentació
Aquest cap de setmana el tenim de concert a la Sala Cero conjuntament amb els Mamaladilla
Explica'ns, de primer, abans que arribi aquest concert, com ha anat l'ístiu per l'Òscar Bolés
Que ara s'ha fet moltes coses, he vist, eh?
Sí, sí, sí, sí
He tocat bastant, no em queixo, eh?
Porto un bon any 2013
Estic bastant content
A més, podem seguir-te a través de Facebooks i Twitters i companyia
Sí, sí
I a més, que estàs molt posat, eh?
Bueno, fai propaganda, eh?
A més, no, home, el que m'agradaria és això
Donar l'oportunitat que la gent em coneixi, que escolti les cançons
I que, bueno, no?
I llavors, doncs, clar, avui en dia les xarxes socials és una manera d'arribar directament a la gent
I no tindre intermediaris i tot això
I que la gent també pugui estar en contacte amb tu directament
I dir-te, eh, esta cançó no rima mucho
I coses així, no?
Que sempre ajuden a l'hora de la composició, no?
T'ho diuen
No, no
S'atreveixen
No, perquè rimen molt, eh?
Rimen tant que a vegades no ho sembla que puguin rimar tant
S'ha perd la gràcia de la rima
És una cosa que tinc a corregir
Que rimo massa les coses
Home, però això vol dir que t'ho prens
Allò que en el moment que arriben les muses i te passes a escriure
T'accentres, no?
Home, les persegueixo, eh, les muses
Sí, alguna vegada es pugien
Sí, jo crec que les estic agobiant tant últimament
Que estan, no, no, però, bueno
S'han de perseguir les muses, jo també penso que no és
L'artista es fa, no?
Bueno, també suposo que en deuen néixer alguns, també, clar
Ah, clar, ja ho heu deu de per tot
Trets són les cançons que trobem en aquest treball discogràfic
Explica'm una miqueta
Ets autònom ja de la música
Ets un cantant que busca la seva autonomia
Com va la història?
Mira, jo el que soc és una persona molt enamorada
De compartir les meves cançons amb la gent
I que li agradi, que li arribin
I que s'ho passin bé
I és que tinc com un bici amb això
Més que una feina
Jo el que tinc amb això d'Eus Càrboles
Ja m'agradaria que a part d'un bici fos una feina
Però tinc un bici, un bici
M'encanta cantar, m'encanta compartir-ho amb la gent
M'encanta que les escoltin, que les arribin
Que les sàpiguen escoltar també a vegades
Perquè també no tothom té la sensibilitat
Per escoltar una cançó amb la paciència
I mirar la intenció i a veure què hi troba
I quan trobo gent així, potencialment
L'Òscar Boliana
M'agrada molt, no?
Em donen ganes d'abraçar-los
Et no dic que l'Òscar no té pèls de llengua
Heu pogut comprovar amb les seves cançons
I tal com surt, et deia abans
Una miqueta fent la conya de les muses
Però tal com surt, ho escrius?
Allò que dius, mira, és el que sento en aquest moment
És el que vull dir
I és el que...
A més a més, no tant estàs de detalls
I d'històries que la gran majoria
Podríem dir que s'evitaria
O les posaria més suaument
Diguem-ho així
Però tu que dius, posem-ho a fer així
Doncs fem-ho, tirem-ho
Clar, jo, una cosa que m'agrada bastant
Són historietes, no?
La major part de les cançons
I aleshores, clar
Jo sempre dic que quin gènere fas
Últimament vaig escoltar una cantautora
Que es diu Zahara
Que és boníssima, si la volen buscar
I ella deia que li agradava
Que digui que fa drama, no?
I és un gènere del cine, no?
I jo dic, pues hosti
A mi, el meu és tragicomèdia, no?
I hi ha com una cosa així
Que s'ha d'explicar bé la història
Perquè la gent s'hi posi
I tot això
Tot neix amb una idea principal
Que seria la història, no?
Amb la seva moraleja
La seva part de crítica
La seva part de gràcia
Que enganxi una mica, no?
Tenir una mica en compte
Bueno, sí
És que t'he de dir
Que la primera cançó
I si l'heu sentida
El títol és
Quieres ser papà
Sí, Quieres ser papà
Que dius
A veure, el xampú
La dutxa
La casualitat
Que l'estona
Faci la seva feina
Clar, clar
Però, a veure
Buscar, buscar
El sentit de ser papà
Allà no el trobem, per exemple
No, bueno
Parla una mica
També
Del misteri
De la Navidad
És una Nadala
També, no?
Surt això
Un embarazo
Quasi
Fantástico
Sí, sí
Ara després
T'ho explico
Fora l'antena
Perquè està passant
Una cosa extraordinària
Que havia de passar demà
No avui
Ah, sí
Vols dir que em faran fora?
No, no
Jo els hauré de fer fora
Amb ells
Sense voler
Amb gestos, potser
No ho sé, no ho sé
Però em sap greu
Fem una cosa, Òscar
Amb el teu permís
Posem una altra cançó
Fai un petit kit-kat
Aviso a qui he d'avisar
I després continuem amb l'entrevista
Que si no em faran patir
Què et sembla?
Sí, sí, sí
I tant, home
Quina vols?
No, a mi m'agrada molt
Una que és Amart en vida
Si vols després la comentem
Amart en vida
Espera
Que jo m'he deixat allò
La...
Home, aquesta
Doncs escoltem-la
Que és la número 3
D'aquest CD
Que ens ha deixat
Que tenim aquí
De l'home de los càrboles
I de seguida entrem
Et sembla?
Mergi
Respira de una botellita de oxígeno
Vive en un proceso cancerígeno
Y en esa agonía
Una fantasía
Revuela su mente
Entre melancolía
Y buenos recuerdos
De un mundo anterior
Y busca la vida
Porque esto no es vida
Botella y viejitas
Oman atrevidas
Por la barandilla
Y es que no lo harían
Pero no hacer nada
Sería suicida
Y salen volando
Por ese balcón
En busca de la...
La vida mejor
No te rías
Que voy a callarte
Yo te juro
Que no hay vida
Martí
No te rías
Que voy a callarte
Te juro
Que no hay vida
Martí
No te rías
Que voy a callarte
Yo te juro
Que no hay vida
Martí
No te rías
Que voy a callarte
Te juro
Que no hay
Vida
Martí
En la calle mayor
La gente con pánico
Ve a una mujer mayor
Caer de un geriátrico
Cayó sobre un camión de botella de oxígeno
Hubo gran explosión pero no fue mortífero
Y no la encontraron, la dieron por muerta
Pero la viejita cruzó la atmósfera con la botellita de respiración
Y sin gravedad su enfermedad frena y orbita fugaz
Cruzando estrellas y como un cometa se acerca un planeta
Por la vía láctea una abuela, abuela y a Marte en vida
La anciana llegó, la vieja suicida, menuda excursión
No te rías que voy a callarte, yo te juro que no hay vida en Marte
Y no, no te rías que voy a callarte, te juro que no hay vida en Marte
Yo te juro que no hay vida en Marte
Y no, no te rías que voy a callarte, te juro que no hay vida en Marte
Terrenal suicidio en un geriátrico
Supuso un viaje intergaláctico
Fatalidad y suerte al unísono
Una vieja en Marte con oxígeno
Y edificios buscan el planeta rojo
Algún precipicio para su arrojo
Alguna manera de decir adiós
En Marte no hay muerte, en Marte no hay vida
No hay edificio, no hay despedida
Tumban una roca volviéndose loca
Ahogándose en vida, los dioses invoca
Que alguien me expire, de yo sola no
Que alguien me expire, que no puedo yo
No te rías que voy a callarte
Yo te juro que no hay vida en Marte
No te rías que voy a callarte
Te juro que no hay vida en Marte
Parece que se le acaba el oxígeno
Parece el final, parece mortífero
Sonríe feliz y respira agónica
Y pidera al cielo aunque ella es agnóstica
Y en tierra rojiza ella casi descansa
Hasta que aterrizan unos de la NASA
Y llegan a Marte, menuda excursión
Y ven a la vieja que ya pierde el pulso
Pero le conectan cuarenta mil tubos
Ella estira la pata y le cortan la pata
Me las reaniman, con vida la matan
En Marte hay vida, gritan en Houston
En vida cabrones, ella preguntó
En vida, señores, me preguntó
Yo...
No te rías que voy a callarte
Yo te juro que no hay vida en Marte y no
No te rías que voy a callarte
Te juro que no hay vida en Marte
No te rías que voy a callarte
Yo te juro que no hay vida en Marte y no
No te rías que voy a callarte
Te juro que no hay vida en Marte
Te juro que no
Bé, i aquí descrepo una miqueta, eh?
Descrepo una miqueta, vaig ajudar la vida en Marte,
que sí que m'he fet un fart de riure.
Dic, mala pobra iaia, l'única persona que arriba a Mart
i que arriba amb una miqueta de falta d'oxigen,
vaig resultar que una miqueta més i es tira la pata,
com ha dit a la cançó.
Clar, clar.
No em diguis que aquesta cançó la vas treure una miqueta
per la història d'aquell concurs que es volia fer,
o que es vol fer, perquè encara està sobre rodes, està en marxa.
Quin concurs?
El concurs que van demanar a una gent,
bueno, la gent del planeta, si en general, que s'apuntés,
que volgués anar a viure a Mart,
amb un llet només de nada, que no de tornada.
Ah, no, no, no, no.
Aquesta cançó va dedicada a la meva àvia,
perquè la vaig acompanyar des del moment que va deixar de viure
fins al moment que va morir,
aquella estona de temps que passa la gent que es va morir,
allò que dius, sí, sí, hòstia, quina cosa, quina patimenta.
I llavors vaig fer aquesta història fictícia, no?,
d'una basada en fets reals,
que és això, una iaia que ja no pot viure més,
és suïcida amb la seva botella d'oxigen,
va estampar-se contra el camió de botelles d'oxigen,
surt despedida amb una botella d'oxigen,
arriba a Mart i, clar, té la botella d'oxigen incorporada
i no es pot morir.
Quan sembla que s'ha de morir,
aquella dona ja sembla que li arriba el moment de descansar,
arriba a la NASA i la tornen a enxufar
i es desespera la dona, no?,
i parla una mica d'això.
En un moment tan dur, et va sortir aquesta lletra?
Bueno, a veure, tot això, quan vaig viure l'experiència, no?,
d'estar-la acompanyant,
després vaig pensar,
tinc que fer una cançó, no?,
dedicada a aquesta estona, no?,
que realment molta gent em ve a dir als concerts
i diu, hòstia, és que aquesta cançó en me llega, no?,
per molt que sigui tragicomèdia,
doncs perquè tothom ha tingut algun familiar sempre,
que ha viscut l'experiència
i, bueno, també és així divertida,
però també m'agrada perquè també és això que arriba a la gent
i fins i tot jo a vegades m'emociono, no?,
bueno, a vegades, quan canto aquesta cançó
i arriba al final que la reanimen,
m'emociono bastant, no?
A mi m'ha fet, m'ha dit que,
espera't, espera't al final que és el millor,
però hi havia un moment que ja volia,
allò que fan i que fem,
trepitjar-la per continuar parlant amb tu
i comentar-la en aquell moment,
dient, no, no, no, espera't que hem de sentir al final,
que és quan arriba a la NASA,
i és quan fa de les seves, no?,
a Dios amia.
Si no, és que perd una mica el sentit, no?
No és una cosa musical i ja està, no?
Sí, sí, no, no, no.
A més, que dèiem abans que les lletres te les mires molt
i a l'hora de posar-les a sobre de l'escenari,
a l'hora d'explicar-les,
et surten així?
O fins i tot hi ha algunes vegades que es continuen reinventant?
Per allò de l'exponcialitat de l'escenari,
que moltes vegades es fa, no?, sense voler.
No, no, no, la veritat que la lletra l'intento seguir
i perseguir també a fil parlant, eh?,
quan la faig en directe
i, bueno, interpretar-la, no?,
és el moment més teatral davant de la gent
i intentar fer-la que la visquin, no?,
i sobretot l'única maquinera que hi ha
és amb una veritat absoluta,
que és viscant qui la interpreta, no?,
perquè els arribi i se la faci una mica seva.
El que sí que és veritat que últimament
jo vaig estar parlant amb un amic,
diu, hosti, ja me cuesta massa ser historietes que no antes, eh?
i diu...
Com que són, historietes?
Les historietes, no?,
les canciones de tragicòmiques que faig.
Dic, hosti, últimament,
diu, el que tindries que ser és segundes partes,
diu, de totes les cançons, no?,
aquesta vella, ara arriba a l'amnassa
i la salven, bueno, la salven condemnar-la
a viure en aquestes condicions
i tornar i fer-li mitja volta més el que dic.
Hosti, dic, bueno, estaria bé, no?
Bueno, bueno.
Home, no estaria gens malament, eh?
Sí.
Clar, per això allò que dius,
continuem-hi, volem saber més,
igual que aquella, el que dèiem abans,
potser de la primera cançó, no?
Bueno, van ser pares, però que va passar després, no?
Clar, clar, clar, clar.
Va continuar, van tenir una criatura,
va ser bastonada, va ser nen, va ser nena...
Bueno, totes tenen un final
amb el que la gent jo crec que si és conformista
es pot conformar, no?
Sí, però ja saps que no ho som, de conformista.
No, no, clar, si vols...
Som una mica xafarots,
som una mica xafarots en aquest aspecte.
Jo crec que algun, algun es mereix, una segona part.
També hem d'anar amb cuidado,
perquè, a veure, tampoc hem d'abusar, no?
És més, la frase aquesta,
segur que d'altres partes nunca forem buenas.
Bueno, depèn, depèn.
Jo crec que és una veritat absoluta,
perquè no sempre passa, però...
La de la número 12 no m'afagis la segona, eh?
No.
Ja me vaig quedar ja molt entesa
el que passava i com passava
i per què passava, la història, eh?
Ja, ja, ja.
És que me va quedar flasejada, eh?
De veritat.
Sí, és una crítica.
És que l'heu de sentir, eh?
L'heu de sentir, aquesta.
Sí, sí, sí.
Perquè l'escoltes des de la vessant,
podríem dir més dràstica,
i te quedes amb una casa.
però si l'escoltes així en general,
sí que dius, ostres,
tots una miqueta ens passa això sense voler.
Sí.
O volem.
Sí, sí, home,
els canones de bellesa és una cosa
que atreveixen a tothom
i ens afecten, ens afecten
i, clar, marquen la nostra vida,
no totalment al 100%,
però marquen una mica la nostra vida
i, a més, no ens en podem lliurar d'ells.
Sempre per bé o per mal ens marcaran.
I, bueno, aquí està l'historieta, no?
De mi color, no?
Sí, ni més ni menys.
Hi ha molta gent o alguna persona
que se t'ha adreçat per dir-te
Ostres, Òscar,
aquesta de veritat...
Això m'ha passat, això?
I aquesta m'ha llogat tot,
no només per la part d'allò que dius
anímicament,
sinó fins i tot dius
Hòstia, m'ha posat com una moto aquesta.
Ah.
O a l'enrevés, no ho sé,
algun experiment d'aquells que dius
Ostres, jo aquesta cançó no anava per aquí, eh?
Això m'ha passat, m'ha passat, això.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Amb quina?
Perquè te'n recordes?
Mira, a l'última que m'ha passat bastant
que va ser una... una xiqueta
que, bueno, era lesbiana
i la de Karim i Albert
és una cançó d'amor,
un tret també de tragicomèdia
i li vaig posar un paisatge homosexual
però sense cap interès
de criticar l'homosexualitat, no?
Sí, sí.
El que es critica és una altra cosa
però, bueno, té un paisatge homosexual
en lloc de tindre un paisatge heterosexual
com tenen les altres cançons
doncs vaig dir
aquesta la farem un paisatge homosexual
i em va dir
vés amb cuidado, eh, Oscar, volés
perquè estàs caient amb estereotips
no?
Perquè parla de...
Bueno, i dic, bueno, a veure
no era l'intenció, no?
I a vegades sí que m'ha passat, no?
Com per exemple això de...
després jo vaig parlar amb ella
i jo vaig dir
no, home, realment
el que és una cançó inclusiva, no?
que li posa un paisatge homosexual
però no el critico en absolut
ballar xurrada, no?
Criticar l'homosexualitat
No, i tenint en compte
que ara podríem dir
que ja ha entrat dintre de la normalitat
Clar, clar, clar
Encara que hi ha molta gent
que, clar, s'accepta o no s'accepta
Això va depenar de la gent
Clar, el que passa
que, bueno, la noia era una activista
i tal, igual
i, bueno, l'humor a vegades
té aquestes coses, no?
Que...
Estem quan s'acaba el concert
precisament per això?
Per...
Dic, quan acabes el concert
que dius
bueno, ja ho he donat tot
i dius
Bueno, a veure, per on me caurà avui
la història o no?
Bueno, a veure
a la xiqueta també
en tenia molta confiança
i és molt escarboliana
i va estar parlant amb mi
i tal i qual
Va ser un lapsus
Va ser un lapsus
També va ser com una espècie
de...
Buscant l'aclariment, no?
I el va tindre també, no?
Molt bé
Es va quedar conformada, no?
També, clar
Perquè això vol dir que
normalment després dels concerts
tu et quedes per allà
acabes de fer la copeta
amb la gent que està per allà
però et dona temps
perquè, clar
segurament que l'esgotament
d'estar a sobre de l'escenari
el que tindràs ganes
és de fer una bona dutxa
i anar a dormir, o no?
O és el que continua la nit?
Home, jo a veure
sempre em quedo per allí
i quan se m'apropa la gent
doncs clar
que ho deixo molt
dir que ho dic
què us ha semblat
o a quina t'ha agradat
les crítiques constructives
també s'agraeixen molt
i que la gent
doncs comparteixi
la seva manera de viure
l'Oscar Boliano amb tu
doncs és una cosa
que m'agrada molt, no?
Clar
Aquest moviment
jo crec que al final
el crearàs però amb potència
i en plan massiu
a veure si és veritat
A veure, a veure
Et tindrem en concert
aquest dissabte
Aquest dissabte, sí
Recordem amb els Mamala Dia
no sé si has coincidit amb ells
els coneixes d'alguna coseta
com ha anat?
Que esteu junts
a la sala zero
Els Mamala Dia
són una banda emblemàtica
de punk rock
amb unes lletres molt canyeres
que també és
com he dit
un trio mordaz
en aquest aspecte
i a nivell llatrístic
és una banda de punk
però que és la bomba
i t'ho passes molt bé
et diverteixes
però també tenen una crítica absoluta
a moltes coses
bueno, crítica intel·ligent
més que absoluta
i el que va passar
és que me'n vaig enterar
que venien a Tarragona
i clar
jo vaig dir
i vaig a veure
si parlo amb els de la Zero
i m'agradaria
compartir escenari amb ells
i bueno
que ens coneixessim
i tot això
i sí, sí
els de la Zero
vam parlar
el Tonet
no sé, no sé
el Tonet va parlar
deixa'm que parli amb l'Àngel
que el tenim a Finlàndia
ara el trobo
mira, passa, passa
els vaig enviar els meus vídeos
de YouTube
perquè veiessin
suposo que també
els devien ensenyar amb ells
que ens hem posat en contacte
i tot això
i bueno
els va semblar bé
i ell estaré
el concert d'aquest dissabte
a les 10 a la sala Zero
que la gent
pot anar a comprar
les entrades
a Shiba Music
aquí a Tarragona
o al Batabat
Cultura Reus
l'anticipada
val 10 euros
i després hi ha taquilles
abans de les 10
de la nit de dissabte
doncs una mica més cara
12 euros
perquè clar
si no tothom aniria
a la taquilla
i suposo que seria un merder
i per això
ho fan més barat
o l'anticipada
i així també
t'assegur
sonava en maig
perquè també
més o menys
com han anat les vendes
i aquestes coses
que són ja
a nivell
podríem dir de negocis
més que una altra cosa
jo l'únic que tinc ganes
és que vagi al concert bé
que la gent s'ho passi molt bé
i compartir
l'Òscar Boliano
amb mi gent
i que es quedi per allà
els Mamaladilla
que estiguin també
entre el públic
que estaria molt bé
perquè segur que
a l'Òscar Bolés
no marxaràs
o sigui tu una vegada
que acabis el concert
sí que et quedes
també a veure els Mamaladilla
perquè pel que m'estàs dient
és un d'aquells grups
que t'agraden especialment
sí, sí, sí
sóc fan
sóc fan de Mamaladilla
m'agrada molt
i que tenir
és allò que dius
mira
els tinc aquí a tocar
clar, clar
home
he anat a Tarragona
i dic hòstia
i sí
doncs mira
ha sortit la història
i anem-hi
vinga
però a banda d'aquest concert
sé que encara tens altres cosetes
mira, ja agafa el mòbil
ja agafa el mòbil
ja
ara
anem a la xarxa
anem a la xarxa
la setmana que ve
sí
m'envallo a Barcelona
a un bar
un bar et que és la Bomba
que està al Raval
a Barcelona
el dia 14
a les 12 i mitja
a l'hora del Vermut
fan concert Vermut
i aniré a presentar
el CD a Barcelona
al bar Màquina Baja
que està al Raval
i després
tinc una història
per Tarragona preparada
però no sé com ha confirmat
així que no direm res
perquè clar
no sé perquè ja ho he tingut
que dir alguna cosa
perquè és una cosa
que està aquí
que està aquí a l'aire
potser que passi
potser que no
el dia 27 de setembre
si ha dit
ha dit
què s'ha de fer
amics
que li falta l'últim tram
aquest últim tram
què s'ha de fer
clar
que volem comentar-ho
i volem dir que sí
que al final
ja està més que confirmat
bueno ja s'haurà
i el mes de setembre
el 27 de setembre
l'artriste
presenta disco a Vilaseca
a la mina
de Vilaseca
i llavors també
m'ha convidat
perquè
li obri una mica
el talonegi
i allí també tocaré
i després tocarà ell
i bueno serà
això l'artriste
em va dir
que seria la bomba
que seria un espectacle
que regalaria el CD
que serà per tot l'altre
i també aquest concert
em fa molta il·lusió
compartir també
amb l'artriste
som amics
i també
veieu un altre
veieu un altre personatge
veieu un altre
des d'aquí un petonàs
que també
se l'estimem moltíssim
a l'artriste
i ens va trucar
té de dir
Oscar Vales
que ja m'ho va dir
ens va dir
Sílvia
què et sembla
dic no te'n moïnis
que per aquella setmana
la setmana prèvia
el 27
ja tornarem a tenir-te a tu
i diu
puc venir amb Oscar Vales?
dic amai tant
i veniu els dos
i fem una mica
de xacondeo
i del que convingui
i hem de vendre
que hi ha aquest concert
que és molt important
i que a més a més
que s'esperen
moltes sorpreses
molt regals
i que ho vol fer
que diguis
que sàpigui
que hi ha aquesta presentació
d'aquest treball discogràfic
Clar, clar, clar
és un moment gran
de l'artriste
i per mi
és un gran honor
estar allí
i per cert
que parlant
de portes que s'obren
per aquest dissabte
ja sé que
tindrem a mals
mamaladilla
però tindràs amb algú més
però clar
és la presentació
d'aquest treball discogràfic
que jo tinc a les meves mans
Bueno, en veritat
jo el vaig presentar
a la imaginada
de Sant Magí
a Tarragona
explica que m'ho has dit
Sí, vaig anar
i ja està
el que passa
que el presentaré
tantes vegades
que faltin
Hora, això que t'anava a dir
que s'ha de fer
i que allà mateix
el podrem comprar?
Sí, sí, sí
no sé si faré paradeta
no sé
però bueno
que la gent que vingui
doncs si vol un CD
per 5 euros
en tindrà un
també
i si no els hi arriba
i tenen
el que sigui
que no es quedi sense
el CD
ningú
sisplau
I també a través del Facebook
o a través del Twitter
o a través d'algun lloc
es pot comprar?
Doncs no
no es pot comprar
a través d'enlloc
però en breu
sortirà de
a la pàgina web
postcarboles.com
que ara només enllaça
amb les rets socials
però està
quasi a punt de sortir
i allí se'l podran
descarregar
de forma gratuïta
a tothom
que li interessa
molt bé
quan estem parlant
més o menys
en temps?
Doncs no ho sé
però espero que surti
ja una setmaneta
o dos
tinc ganes
ja el que passa
bueno
com aquestes
les coses de palacio
van d'espai
i me l'estaven fent
a un palau
la pàgina web
Bueno
ja està bé
no sé
però en baixa del palau
ja m'ho explica
a fer l'antena
No, no va a parlar
Fa el que es pot
no?
Ningú està obligat a més
Clar, clar
no
a veure
també és això
un nivell
que un treballa
amb gent que t'estima
i gent que
t'ajuda
et fan un cop de mà
i bueno
és això
palacio
les coses de palacio
van d'espai
però no només
han col·laborat
o col·laboren
en aquesta pàgina web
sinó també en el disc
qui t'acompanya
en aquest treball discogràfic
perquè no ho hem dit
Sí, aquest disc
està cuinat
per el senyor
Jaume Ballester
que té un estudi
a Figuerola del Camp
que es diu
ecoestudio.ca
encara que s'escriu
echoestudio
amb CH
però és ecoestudio.ca
i doncs
va anar cap allà
i es va enamorar
de les meves cançons
i va dir
hòstia, això m'agradaria
i sí, sí
i la veritat
que el xiquet
va fer-me de productor
i estic molt content
del resultat del disco
perquè també és una cosa
molt important
que jo vagi a defensar
les cançons
amb la guitarra
i amb la veu
en un directe
és una forma
molt vàlida
de fer-ho
però clar
la cosa
que es posés la gent
un CD
per escoltar-lo
i que només fos la guitarra
doncs està bé
també que estigui vestit
i que estigui presentable
Aquí mateix
perdonem
escoltem
aquí en coros
però què són
és la teva veu
feta en diverses vegades
o no?
Amb aquesta cançó
col·labora
la xirigota de Tarragona
en la que jo
toco la caja
que també sé que estàs
toco la caja
i llavors els vaig demanar
sisplau
que se'm vinguessin
a cantar els coros
i després també
com a coros
tinc Juanita Arbusto
que és Juan y Romero
que és la meva parella
i ella
és una canta magnífica
i ens vam trobant un
Oscar Boles
Arbusto
Arbusto
i dic
¿como te llames?
Juanita Arbusto
no, no
Juan y Romero
dic
això pot ser interessant
i ens vam conèixer
en el de Sabio
que era un grup de falamenco
i també he aprofitat
la seva meravellosa veu
perquè
me salpicara
les canciones
No, per això
no t'acompanyaran?
No vindran amb tu?
No estaran
aquesta nit?
Home, mira
els que puguin vindre
home, tu amb una trucadeta
i el que dius
mira, què et sembla?
Sí, no
però la manera
que jo presento el disco
la gent ja ho sap
que encara jo
que estigui allà sol
amb la guitarra
allà a dalt
té molta gent
molta gent
que m'ha ajudat
molta gent
que m'ha
diut la seva opinió
m'ha ajudat
a fer cançons
me fan els favors
que faci falta
Oscar Bolianos
per la causa
hauràs de fer el carnet
que es facin socis
d'alguna manera
clar, clar, clar
el primer has de ser tu
que has de ser el número 00
per començar
després el 01
ja saps qui ha de ser
el 01
home, la teva parella
aquí ja no se salva
ja no se salva
pel que vulgui
i a partir d'aquí
tota la gent de la xirigota
aquí també uns altres
que també hem de caure
sí, sí, sí
no, home
tot el que és Oscar Boliano
d'alguna manera
està aquí
sempre he dit
que les cançons
sí que pot ser
que les faci jo
però en veritat
les fem tots
amb l'energia
de los Oscar Bolianos
i són de les cançons
com deia jo
si no el cantant de los Suaves
que li va dir un poeta
que una canción
no es canción
hasta que la canta un pueblo
i que las canciones
son de los que las canten
això ho tinc clar
ho tinc clar
doncs esperem que hi hagi
molta gent del pueblo
que et segueixi
a l'est de la Cero
aquest dissabte
que aquest lloc
que em deies
que està així
així com obert
s'acabi de tancar
i m'ho arribis
a confirmar
estaré pendent de tu
a través del Facebook
i després també
doncs que el dia 27
o abans del dia 27
et torno a tenir per aquí
eh
ah guai guai
i el 14
el de la setmana que ve
a Barcelona
al Maquina Baja
és que veus
el de Barcelona
et toca una miqueta lluny
et toca una miqueta lluny
amb quina vols que tanquem?
doncs si vols
quina t'assembla?
a veure
a veure
romanticis
molt a dos
la número dos?
vinga
que l'hem deixat així
com a mica
la canció més romàntica del mundo
ui quina por
ui quina por
ui quina por
Òscar Volesc
moltíssimes gràcies
moltes gràcies
i fins d'aquí
res
dues setmanetes
com a molt
que ja tornem a tenir per aquí
guai Sílvia
moltes mercis
molt bé
a la sala Cero
molt bé per Barcelona
i el que arribi
doncs ja continuarem parlant
moltes mercis
un petonàs
un petó
a de voluntaria
me choqué
contra una universitaria
es que era preciosa
no pude evitarlo
ya el acto
perdió
ya el conocimiento
y yo un diente
pero qué más daba
mi bella durmiente
en el suelo esperaba
y yo la besé
como un cerdito hambriento
y se despertó
sin recordar su nombre
y me miró
con ojito
de plato
yo la acaricí
como si fuera
era un gato
y me susurró
tú eres mi hombre
de novios
con la jovencita
a sus dieciocho
me gustaba toda
romántico fui
le pedí una boda
y me presentó a toda su familia
y me presentó a toda su familia
romántico yo soy
buscando romanticismo voy
una mujer para entrar en trance
que protagonice
mi gran romance
mi gran romance
romance
romance
a media comida
le pedí la mano
al padre tan feo
que ella tenía
el viejo quería
darme una paliza
yo me acojoné
y escape pitando
y me persiguió
su madre alocada
yo aún con miedo
¿qué quieres?
le digo
tómame entera
y dejo a mi marido
y yo a la cincuentona
yo le subí la falda
madre mía
mejor dicho
madre suya
la que iba pa' suegra
se volvió mi amante
me clavó en mis pupilas
sus implantes
olvide a la joven
ya con la madura
y su madre
me presentó a su madre
esa tierna anciana
viejita muy maja
dijo la abuelita
suéltame la ceja
y yo se la solté
y se armó
el desmadre
romántico yo soy
buscando romanticismo voy
una mujer para entrar en trance
que protagonice
mi gran romance
romance
con una jubilada
parece ilógico
mi corazón recorre generaciones
camino por la rama
ya sin condiciones
volando por un árbol
genealógico
todo llega
aunque el tiempo vuela
el romanticismo
es algo muy serio
fuimos con la abuela
por el cementerio
a besetar la tumba
de la bisabuela
se apagó el sol
y se encendió la luna
en la lapida
una foto de la dama
mi corazóncito
late y la reclama
esa misma noche
profané su tumba
y al abrir la caja
fui a presentarme
recorrí entera toda tu familia
hoy me has empujado
a la necrofilia
y caigo enamorado
de tu lindo cadáver
todo el mundo piensa
que ya está muerta
pero he observado
que aún le crece el pelo
me crece el amor
a mí mientras la velo
ojalá llegue el día
y Dios me la despierta
si ella no despierta
yo seguro duermo
y me quedo para siempre
en esta caja
estar vivo ahora
es una desventaja
mi muerta el amor
lo haremos en los cielos
en los cielos
romántico yo soy
buscando romanticismo voy
una mujer para entrar en trance
que protagonice
mi gran romance
romántico yo soy
buscando romanticismo voy
una mujer para entrar en trance
que protagonice
mi gran romance
romance
romance
romántico yo soy
페ste
anh
romántico yo soy
yo soy
em
om