Fins demà!
Fins demà!
Avui quin dia és?
Sílvia.
Avui, un dia?
Un dia, però...
Avui, dijous, no?
Algú me deia que era dijous avui.
De fet, sí, penso que és tècnicament un dijous avui.
Veus, però ja estàs dijous, dia 2 de maig.
No.
Ah, no?
Veus?
I tu què fas un dijous aquí a la ràdio?
Ah, jo m'he equivocado, oi?
M'he equivocado.
Avui no em tocava.
Estem a 29 d'abril.
Avui és 29 d'abril, és que sí?
Sí, tot el dia.
I encara estem...
Exacte, ja.
I llavors encara estem a l'abril.
Ara et dic...
T'ha tornat a dir, i és segur, el maig és el mes de les núvies de Tarragona.
Veus?
El programa de moda de Tarragona a ràdio.
D'acord.
D'acord?
D'acord.
El que passa és que, a veure, entre tu i jo.
Sí, digue'm.
Ahir, no, aquest migdia, he vist les notícies.
Sí.
I hem dit que demà...
No, que demà començava no sé què.
Què comença?
No? A Madrid?
No comença de Madrid.
A Madrid no.
A on és?
A Barcelona.
Ah, a Barcelona.
Però jo em pensava que era Madrid.
La Bride del Fashion Week.
Però tot de núvies, no?
No, no veus, jo no sé per què m'havia sentit allò que hi he vist així per sobre.
I he pensat, mira, Madrid estarà vestida de blanco i radiante.
Blanco i radiante.
I com també ha nevat per aquella zona, dius, ja està.
Ha nevat per tot arreu.
Però perquè està tot mullat i està tot nevat, no farem res.
Diu, anyo de vienes, anyo de nieves, no?
A revés, anyo de nieves, anyo de vienes.
Cada un no dice como quiere.
Vale, perdona.
Però és que como los vienes no llegan, saps per on vaig.
Per almenys les nieves, no?
Ara, ara m'has entès.
Ara m'has entès.
Doncs avui m'has dit, molt ben dit, que és dia 29 d'abril, oi que sí?
Fum, fum, fum, sí.
No.
Fum, fum, fum, no.
Avui, sense més, avui celebrem el Dia Internacional de la Dança.
És veritat.
És un dia molt maco.
i com a tal, doncs he volgut dedicar el programa a això, a la dansa, a les sinergies que es poden sorgir entre la dansa i la moda, que són força, força, i els estils que fem servir de normal, com si...
Bé, bé, els estils que fem servir de roba de vestir de carrer, de vestir de normal, o vestir de festa, el que fos, però amb inspiració a la condició de ballarina, diguéssim.
No, estava imaginant-me ara mateix com seria, oi?
Això ho parlarem ara, endavant.
No, no, per exemple, les mailles serien una de les coses que potser ens han arribat d'allà, no?
El que serien els pantalons més ajustats, no?
Sí, sí, les mailles és una d'aquestes coses, però la forma de portar les mailles no...
Home, és ben diferent, en un lloc a l'altre.
No tenen nada que haver-ho.
Val?
Sí.
Va, si vols...
Comencem?
Si vols ens posem, ens entrem en caliu.
No tenen nada que haver-ho.
No tenen nada que haver-ho.
Doncs això que escoltem és el Lagó de los Cisnes.
Que bonica, eh?
Aquest és maca.
És preciosíssima, eh?
El ballet és una de les coreografies que més m'agraden a mi com a obra de ballet.
A veure, de dansa hi ha moltes disciplines de dansa, però avui em vull centrar una miqueta en una mica del ballet clàssic, com a tal.
perquè, al cap i a la fi, la majoria de la resta de disciplines de la dansa tenen totes molta base de ballet clàssic.
Per tant, si vamos a la base...
Anem cap allà, comencem per les arrels, no?
Exacte, comencem a les arrels.
I, vaja, la dansa clàssica, perquè entenem després com funciona o com hauríem d'anar vestits o com anem vestits en relació al ballet, en aquesta disciplina.
A veure, la dansa clàssica és una disciplina de dansa en la que els seus moviments es basen en el control total i absolut del cos, d'acord?
Per això normalment s'ha recomanat aprendre des de quan ets molt petitet.
Per la flexibilitat i per totes les coses que et podes arribar a agafar de cara quan siguis més gran.
Per les actituds que agafes quan ets petit, per els hàbits que agafes quan ets petit, per les maneres i les postures i les posicions,
que com que t'estàs desenvolupant, és molt més fàcil portar aquest ritme o aquesta nova manera de postura, postural, i tot això, quan ets més petit.
Qui més, qui menys, a l'escola, ha fet ballet.
Vaja, tu no.
Amb aquesta cara que fas...
S'ha notat, ha hagut aquest silenci de no compartir...
No compartir al moment...
No, el que passa és que nosaltres al col·le fèiem d'altres disciplines.
Ah, val.
Deixa'm-ho així.
No passa res.
No anem més enllà.
Era més de natació.
Ah, val.
Era més d'una altra cosa.
No feia.
La natació també...
A mi com a extraescolar potser sí, et donaven l'opció de poder fer ballet, però clar...
No.
No.
Entendràs que...
Bueno, escolta.
A veure.
A veure, los idols que vol les meigues, eh?
Però...
Ja està, ja està, ja està.
Direm que el ballet és una disciplina que requereix molta concentració i capacitat d'esforç, val?
Com l'actitud i la disciplina, i a més a més disciplina a la forma de vida, val?
A cada pas, a la dansa clàssica, cada pas està codificat, val?
Participa tot el cos en una conjunció simultània de dinàmica muscular i mental.
Però s'ha de presentar amb una harmonia general de tot el cos.
Perquè tu veus, no és estridències.
És superrígid, és superestricte, com si diguéssim, la dansa clàssica, però els moviments són gràssils.
Són molt dolços.
Exacte.
No sembla tot el treball i la feina que hi ha darrere després, a l'hora de veure-ho,
sembla tan fàcil a l'hora de realitzar-lo que ens enganyem, eh?
El bonic és que sembla fàcil i et sembla que és la cosa més meravellosa en el món,
a l'hora de veure-los ballar.
I, clar, això comporta una feina molt, molt, molt important.
És veritat.
I, per això, vull recalcar això de com és aquest tipus de dansa
i quin tipus de disciplina i d'actitud es fa falta per, bueno, per ballar.
Per tirar-ho endavant o per poder seguir-ho.
Sobretot per ballar-ho i per mantenir-te.
Perquè té molt a veure en com, en l'estil que prenem nosaltres a l'hora de vestir-nos en estil ballarina.
Després parlarem de quatre apunts de com es nota que portes aquest look ballarina.
D'acord.
Digue'm.
No, no, anava a dir, o aquest look ballarina després com arriba fins al carrer, no?
O de quina manera ho portem cap al carrer, no?
Exacte, el look ballarina perquè, òbviament, una ballarina a l'hora de...
És molt bàsic a l'hora d'assajar un monyo, un mallot, unes mitges i les sabatilles.
I ja.
I cap endavant.
I cap endavant.
Sí, sí, sí.
És molt senzill, és veritat.
No necessites res més.
Per tant, tota aquesta forma de vestir i aquesta manera de disposar-se al terra,
no de disposar-se al terra, sinó de disposar-se al lloc amb el vestit, o amb el vestir o amb el mallot,
que sembla que estàs molt ben posada, que estàs com allà plantada i que tens una gràcia i un porte que...
Osti, ai, perdó.
Que només portes un mallot i unes mitges.
Sí, sí, però tens una elegància natural.
Exacte.
I tu porta precisament la postura o el que és.
Exacte, només un mallot i unes mitges.
La dansa, no?
Sí, sí, sí.
I ho porta això, aquesta postura, aquesta manera de fer, diguéssim.
Sí.
Avui a Tarragona, és una llàstima, perquè com que avui a Tarragona està plovent molt...
No s'ha pogut fer un dels actes que s'havia de fer.
Un dels actes és que el balcó del Mediterrani, tot el balcó del Mediterrani, es fa una gran barra de dansa.
I les nenes de les escoles, nenes, i quina llàstima que hi ha pocs nens, però alguns nens hi haurà,
de les escoles de dansa, van allà a fer quatre exercicis en commemoració al Dia Internacional de Dansa.
I a mi, és una de les imatges més maques que hi ha per aquí, per Tarragona.
I és una de les, el que deies, una de les imatges, una de les fotografies a fer, que deu quedar magnífica,
amb el balcó del Mediterrani de fons, no?
I tots aquells ballarins, ballarines, que es veuen, no?
Però el maco és que tots van a la mateixa hora, tots fan els mateixos passos,
i tots ho fan, suposadament, perquè són tots petits, suposo,
ho fan tots amb la mateixa actitud, amb aquesta actitud de senyorio, que li dic jo.
Bé, t'explico quatre dades històriques.
Vinga, endavant, sí.
La dansa clàssica neix a Itàlia durant el renaixement.
Això t'estic parlant entre el 1400 i el 1600.
Així, uns 200 anys d'acordeon, d'acord d'on, d'acord?
Molt bé.
Però a França va ser quan es va començar a codificar els passos i a professionalitzar-ho.
Llavors sorgeix la primera acadèmia de dansa, i això el 1661,
i el 1700 es codifiquen per primera vegada tots els passos.
Això que aprens quan ets petita, primera, segona, això.
Totes les regles per agafar...
Sí, sí, tots els passos.
Cada pas té...
Una sincronització boníssima de cara al que podràs fer per més endavant, no?
Exacte.
I a deu...
Bé, del que jo me'n recordo, quan jo vaig fer això,
quan érem petits i nens, i nens i nenes,
hi havia deu passos,
i després hi havia diferents figures,
a l'aire o voltes i tal.
Tots, tots, tots tenen noms francesos.
Per tant...
Te'n recordes d'algun d'ells?
No.
No m'estic preguntat, eh?
No t'ho volia posar en cap compromís, eh?
Sí.
Realment, no me'n recordo.
Jo sé que me'n recordo que hi havia les deu primeres posicions,
i que potser m'estic equivocant.
Hi ha molt estricta la teva mestra, o el teu mestre.
Sí, perquè normalment...
Si t'ho dic de veritat, no me'n recordo.
Jo ho dic, perquè cada vegada que veiem alguna cosa
que té a veure amb la dansa,
clàssica, sobretot,
veiem que el mestre sempre és molt estricte,
una persona molt, però no dura, duríssima, no?
Sí, superestricte.
Exacte.
És allò que dius,
com a dur en tot.
Has respirat abans del que havies de respirar.
Sí, però jo crec que això passa només...
A les pel·lícules.
No, no a les pel·lícules.
A els conservatoris de dansa.
Sí?
On estan estudiant,
com per ser ballarins.
Exacte.
Estan estudiant i dedicant-se específicament a això.
O, per lo menys,
hi estan dedicant molt d'esforç
per poder-s'hi dedicar específicament a això.
Com a professionals.
Ah, exacte.
Per tant, suposo que el nivell d'exigència
als conservatoris de dansa
és molt, molt, molt elevat.
Segurament que hi ha els propis...
I, a més a més, els propis ballarins
ja demanen aquesta exigència, no?
Òbviament, si volen...
Com tota la vida,
tots volen ser primers ballarins,
llavors suposo que volen rebre la millor formació.
Exacte.
Què més?
Farem una mica de...
Història...
Hi ha, així, quatre dades.
Vinga.
Jo crec que ja està,
perquè no crec que sigui gaire enllà,
perquè hi ha molta història,
hi ha moltes dades,
i amb moltes idees
que el programa se'ns quedaria curt.
No, i segurament que aquí entraríem
a primers i segons ballarins,
i vullerim ballarins i ballarines de la història.
I tant, hauríem de fer moltes coses,
entre els primers coreògrafs
i els primers ballarins
i els primers que van codificar les classes.
I després els que més van destacar,
els que més han deixat el nom a la seva història
com a ballarins i ballarines.
Hi ha molta història per aquí.
No acabaríem.
Doncs canviem d'estil?
Entrem en una altra cosa, sí.
Fins demà!
Fins demà!
Això que escoltem forma part del Cascanueces.
Un altre també d'aquestes boniques obres.
Un altre d'aquestes precioses obres de vetllet.
Us parlaré una mica de relacions entre dansa i moda,
perquè molts dissenyadors han fet col·laboracions
en quant a vestuaris per fer obres de dansa.
Normalment es fan molt més les col·laboracions
en quant a dansa contemporània
i altres tipus de disciplines que no pas amb la dansa,
amb el vetllet clàssic, perquè al vetllet clàssic
normalment les obres són com el Lago de los Cisnes
o el Cascanueces, que tenen uns vestuaris molt específics.
Llavors, com per exemple, també han fet exposicions.
És veritat?
M'he vaig a referir a, per exemple,
a una exposició que es va fer a la Seu
de la Compañia Nacional de Dansa a Madrid
pels dissenyadors Ailanto, Aitor, Eñaki i Muñoz.
Són uns dissenyadors espanyols
que desfilen a la Fashion Week de Madrid
i van vestir durant 2011,
estem parlant de 2011 al novembre o així,
van vestir 16 maniquís
amb la seva col·lecció de primavera i estiu de 2012,
a una de les sales centrals
de la Seu de la Compañia Nacional de Dansa,
una sala central on se suposa
que els ballarins ensagen.
I la idea, o sigui, la combinació va quedar força màgica
perquè els maniquís
estaven posats al centre de la sala
i com que sempre hi ha un gran mirall
a tots els...
Sí, al lloc on s'assaja.
Allà on s'assaja,
totes les sales d'assaig d'on ballen,
els maniquís es veien també per darrere
i es podien veure que les peces,
a més a més les peces
i la col·lecció d'Ailanto
eren vestits gairebé com de llanceria,
eren de cedes i de gases
i a més a més estaven inspirats
en algunes escenografies
de la Compañia Nacional de Dansa.
Per tant, eren supervaporosos,
deixaven molta...
a l'hora de portar-los,
deixaven molta mobilitat
i eren molt còmodes.
I, bueno, llavors va ser una exposició
que va quedar així,
molt maca, molt petitet,
perquè eren 16 maniquís,
no hi havia gaire més,
però quedava allà diferent,
allà a la sala
de la Compañia Nacional de Dansa.
Home, i també quedava molt original,
perquè m'imagino,
clar, si es veien per davant
com per darrere,
gràcies a aquest gran mirall,
jo també m'imagino
que potser alguns dels ballarins,
potser fins i tot
a l'hora de la inauguració
d'aquesta exposició,
potser van fer alguna cosa
amb els propis...
No?
Que jo recordi...
No, però m'imagino
que es podia haver fet fins i tot,
sí que es fa,
perquè ara t'explicaré...
M'hi ha avançat, eh?
M'hi ha avançat.
És que te veig ràpida.
T'enim aquí la coordinació.
Bona tu i jo, eh?
Una de les edicions de Bogue,
la Bogue Itàlia,
el febrer de 2008
vam fer un editorial,
d'entre molts altres, eh?
Però específicament aquest editorial
està inspirat en imatges de dansa
i hi havia la presència
i hi havia la presència
de molts vestits de Fendi,
val?
El que passa és que les imatges,
o sigui,
l'editorial de Bogue Itàlia
era tot fotografies
a un estudi de dansa,
barres,
hi havia ballarines,
hi havia ballarines professionals,
estaven barrejades amb les models,
hi havia alguna model
que es notava que era model,
que portava el vestit de Fendi,
però és que hi havia ballarines
que portaven també els vestits
de qualsevol col·lecció,
i que, òbviament,
pel posat,
per com lluïen,
per quin estil tenien
i per com es posaven
davant de la càmera,
notaves que era una ballarina de veritat,
que no era pas una model,
tot i que les models,
per la seva atxura primeta,
altes i esbeltes,
es podien passar també per ser,
també passen.
I aquest editorial de moda
és un editorial molt maca,
perquè, a més a més,
la col·lecció dels vestits de Fendi
era molt
faldilles amples,
així, tipus tool,
amb les esquenes descobertes.
Com passa moltes vegades
amb el look,
podríem dir,
de les ballarines de Barret, no?
Un tutu bàsic és això.
Però un tutu llarg,
potser més llarg de l'habitual.
Exacte.
Els tutus llargs
són així amb tul,
amb diverses capes de tul,
i amb l'esquena descoberta.
Doncs els vestits de Fendi
eren així,
una miqueta així,
amb aquesta inspiració.
I vaja,
i me n'aniré ara mateix
a la referència,
bueno,
la persona que m'agradaria
tenir com a referència
en quant a l'estil
del que parlarem avui,
que és l'Audrey Hepburn.
Déu-n'hi-do.
Clar, perquè, a veure,
tot s'ha d'explicar.
L'Audrey Hepburn,
tota aquesta gràcia natural,
aquest posat que tenia ella,
és herència
de les seves lliçons de dansa.
A veure,
l'Audrey Hepburn
va estudiar
des de 1939
fins després de 1945,
és a dir,
acabada la guerra,
a Holanda,
als Països Baixos,
on vivia,
va estar estudiant.
I va estar al conservatori,
primer va estar al conservatori
de la ciutat on vivia ella,
i després va passar
al conservatori d'Amsterdam.
Clar,
estem parlant de conservatori,
estem parlant
que ella estava ja
tirant com per treballar,
o sigui,
per treballar-se
per fer de primera ballarina.
Clar,
durant l'ocupació nazi,
durant l'ocupació nazi
als Països Baixos,
ella va passar gana.
Ella va passar gana
i va tenir
molta malnutrició
durant aquella època,
i era força alta.
Força alta,
t'estic dient,
un metro seixenta i set
per ser ballarina,
em prefereixo.
Llavors,
la seva professora,
la seva professora de dansa
al conservatori d'Amsterdam,
li va dir que,
a veure,
que tal com que tenies
per aquestes dues qüestions,
la malnutrició
i l'alçada
que tenia,
que potser
no podria arribar
a ser
primera ballarina,
i que li costaria
una miqueta més.
Per això,
ella es va plantejar
la idea
d'actuar,
també.
des d'aquí
gairebé,
ja sé que segur
que no ens estarà escoltant,
des d'allà on sigui,
aquella senyora
que li va dir
aquesta professora,
la mestra,
ja haurem d'agrair
algun dia.
Algun dia
s'hauria d'agrair
perquè, clar,
va optar
per una de les parts
en les quals
durant les restes
ens quedarà
sempre el seu record,
no?
No la de la professora,
sinó de l'actriu,
que refereixo,
i per si algú s'ha perdut.
D'acord,
perdona.
Llavors,
l'Audrey
tenia una elegància
jo crec que per això,
per tota aquesta
base
de dansa
que tenia
i la major part
dels seus estilismes
tenien
una clara influència
de dansa.
Sí,
jo pensava fins i tot
ara que deies això
amb els propis recollits
que ella portava.
La majoria de vegades
ella portava el cabell curt
perquè tenia curtet,
però vaja.
Però com feia recollits,
feia recollits de dansa.
Sempre s'ha sortit.
I a més,
la manera de posar
les espatlles,
l'escaïna recta...
Molt bé, molt bé.
Continua, continua.
No, no, segueixi tu.
No, no,
és això,
és que m'agrada
que te n'adonis
tu mateixa
perquè
per veure
que és que en realitat
la gent ho veu,
que veu
que tenia
una manera
de caminar.
A l'hora de caminar,
tu la veies
caminant
en qualsevol pel·lícula
i semblava
que anés de puntetes.
No de puntetes,
però quasi
com que no passava,
però no passava.
Sí, sí, sí.
L'esquena recta,
recta com un pal,
sempre.
Totalment,
totalment.
A més a més,
el coll,
coll signe,
no?
No,
que diguéssim.
Coll signe,
sí senyora,
però no era,
no estava tensa.
No, no, no,
se li veia molt natural
tot el que feia.
Molt bé.
Però dintre de la seva naturalitat,
allò que li busques el paral·lelisme,
ara que ho estan comentant,
i si és veritat,
què li trobes?
Clar, clar,
per això,
aquí estan les coses,
per aquí en tens,
moltes coses,
sobretot d'ella,
perquè si amb aquesta base de dansa
no tingués aquest posat,
home,
seria,
quina pena,
no?
Sí, sí,
no, no,
i a més,
clar,
és el que dèiem,
que sempre hem parlat d'ella
de la forma elegant
i moltes vegades,
o la gran magia de vegades,
no hi indaguem cap a on ve,
no?
No sabem per què,
o com és que era tan elegant,
i diuen,
doncs mira,
us ho explicaré.
No només per la forma
que els dissenyadors
la volien vestir,
sinó també és allò que dius,
la perxa, no?
Sí,
és que...
El porte que ella portava,
és que era la perxa,
és que era ella,
era ella la perxa.
Perquè al mateix vestit
li poses en un altre actiu,
que també,
potser tan guapa com ella,
però quedaria diferent.
Sí,
és que era un altre estil.
Llavors,
amb ella a la memòria,
per exemple,
a pel·lícules com a Fanny Face,
una cara con Ángel,
val?
que recordem,
per exemple,
els cabells,
normalment recollits.
El cabell recollit en un monyo,
val?
És la base d'un look ballarina,
diguéssim.
Si...
si combinem això,
aquest monyo,
si porta serrell,
val?
Si no porta serrell,
tot el cabell cap enrere.
de fet,
el serrell ara està força de moda,
val?
Aquests serrells tan grossos,
així,
gruixuts,
rectes,
just davant de la cara,
però vaja,
no a tothom li agrada el serrell
o no a tothom pot portar el serrell.
Per tant,
que cadascú trobi
el que li agradi,
el que li senti bé
i que s'ho posi.
però vaja,
la idea és que
cadascú haurem de portar,
bueno,
el monyo.
Les arracades,
amb un monyo així,
pots portar arracades
com per anar d'informal
o per anar de formal.
O sigui,
les arracades...
Aquelles raíces grans o petites,
depenent de l'arracada.
Depenent de l'arracada,
canviarà el look a formal o informal.
La roba.
Bueno,
Audrey Hepburn,
una altra vegada,
la tenim de referència.
Feia servir pantalons capris.
feia...
O sigui,
marcava molt la cintura,
com en plan avispa,
amplies samarretes
o camises curtes
i feia ús de les faldilles
entallades a la cintura
amb amplis volums,
just als genolls.
I a més a més,
els vestits de tall lady,
que són com les faldilles aquestes,
però seria tot un vestit,
tota una peça.
Val?
Sí, sí.
Els colors,
els colors,
jo crec que estan el negre,
el blanc i el nude.
El nude,
com a beige,
però beige,
claret,
maquillat,
val?
Òbviament...
Un color crema seria,
no?,
per entendre'n.
Sí,
sí, sí, sí, sí.
Perquè,
òbviament,
aquests colors són els colors bàsics
que es fan servir
en un assaig
o quan un ballerí assaja
a qualsevol lloc.
Sí, sí, sí,
és el que pot arribar a portar-se,
sí.
i òbviament
tenim les sabates
que són
les ballerines.
Òbviament.
És el que t'anava a dir,
que amb ella,
jo no la recordo,
segur que,
que alguna escena hi haurà
amb talons.
Portava talons,
però portava mig taló, eh?
Però sempre recordem també
amb ballerines.
Exacte,
ella portava molta ballarina
i taló mig,
però talons com...
com ara tenien...
No, no, no,
no l'hem vista mai, eh?
Jo no li recordo mai
talons superalts.
ni fins i tot allò
algunes festes d'aquelles
que anàvem amb vestits
increïbles,
però les sabates,
normalment jo crec
que no li enfocaven
precisament per això,
perquè ja sabien
que normalment
li agradaria anar més planeta
i que li agradaria anar més còmode,
no?
Pot ser, pot ser,
però veia,
jo la recordo només
amb ballarina,
que és una sabata plana,
tot i que és molt còmode,
fa una mica de mal,
no us la poseu cada dia,
per favor,
la ballarina,
perquè cal una miqueta
de taló sempre
per ajudar l'esquena
a mantenir el tipus.
i vaja,
però les ballarines
i les sabates
de saló
de mig taló,
ideal.
Fantàstic, fantàstic.
Què t'ha semblat avui?
Doncs molt bé,
hem après moltíssim
del món de la dansa,
també de l'Audrey Hepburn,
que també està bé
que és una d'aquests puntals
dins del món de la moda
i que jo crec
que mai, mai passarà.
De fet,
és una icona de la moda,
no passarà mai,
no passarà mai,
és atemporal.
Sí, sí,
està sempre,
però vaja,
no sé,
és molt estrany
una persona
que va tenir
una vida llarga,
no va morir jove,
no va tenir una mort
estranya.
El que passa
és que se'n recorda
sempre potser
d'aquelles pel·lícules.
Per les seves pel·lícules,
per la seva feina
i per tot el que va comportar
l'Audrey Hepburn
al món de la moda.
Per cert,
si voleu saber
alguna coseta més...
Ah, per cert,
sí,
us he d'explicar
que el blog...
Ah,
per aquí anava jo,
per aquí,
sí,
som-hi.
Opa,
en can d'amnistar.
Si et pensaves
que Tarragona Ràdio
no tenia glamour,
arriba
Jessy's Weekend.
El Ja Tardes,
cada dilluns
a partir de les 7 de la tarda,
Jessica Linares
obre una finestra
al món de la moda
sota el seu punt de vista.
Jessy's Weekend
es vesteix
amb la roba
més espectacular
perquè t'enganxis
al món de la moda.
Cada dilluns
al Ja Tardes
a partir de les 7 de la tarda,
Jessy's Weekend
a la passarel·la
de Tarragona Ràdio.
Doncs aquí
ho trobem, eh?
Exacte,
aquí tenim
la Jessy's Weekend
sense pèrdua.
Jessy's Weekend
al blog,
Jessy's Weekend
al Facebook,
Jessy's Weekend
a Tarragona Ràdio,
Jessy's Weekend
al Twitter,
a tot arreu.
Al blog,
no sé si us en recordareu,
que fa...
Bueno,
per Setmana Santa
vam fer...
vam parlar
de les mantilles
i les feinetes
doncs teniu un recull
d'algunes imatges
de mantilles
i peinetes
de dones
molt ben...
molt guapes,
molt castisses
i molt espanyoles
portant la seva mantilla
amb la seva peineta
per Setmana Santa.
i també us recordeu
que comentàvem
amb la Jessy's
que fa uns dies
sobre un vestit
que amb ella
especialment
li va fer pachaca,
doncs també encara...
Jo almenys
vaig entrar
i vaig poder veure
aquella fotografia,
eh?
Ah, sí?
Home,
aquell vestit...
El vestit de la Montserli...
de l'esfilada
de la Montserliata?
Sí, sí.
Bueno,
mira,
m'agrada molt, eh?
A més,
molt seixantero, eh?
Molt cinquantero.
Ah, veus?
Bueno,
però calculava
per aquella forma, eh?
Molt cinquantero.
Veus?
Molt maco,
molt elegant.
Sí, sí,
molt bonic, eh?
És el típic vestit de la Montserli.
És el color així,
molt claret.
Exacte.
Era blau, no?
Si no l'acordo malament.
Era, sí, blau,
però feia...
Com una espècie d'aigua, no?
Sí,
aigües irisades
en blanc,
però en blau,
les irisament.
Així estàs.
Els veus?
M'agrada,
m'agrada que tu miris.
Clar,
home,
tu m'has recomanat coses
i jo li vaig fer.
Convidem a tothom
que mirin els llocs.
Sí,
i a més vas aprenent
que altres coses
i si t'has perdut
alguna de les que hem comentat,
doncs allà també hi trobaràs.
I tant.
I si no,
a través d'interragonaradio.cat,
el programa d'aquí una estoneta
el trobaràs penjat.
I demà?
Veus?
Doncs jo pim, pam, pim, pam.
Moltes gràcies.
Bona setmana.
Bona setmana que ve.
Sí,
i la setmana vinent
ja me podré vestir
de blanca i radiante la nòvia?
Sí, sí.
Sí, sí.
La preparo, la preparo?
Prepara-lo tot.
Vinga,
gràcies.
Adéu.
Bona setmana
Bona setmana