El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba, a bordo del català,
el millor barco de guerra, a la flota d'Ultramar, el pimoner i el nostre avi, i 14 mariners,
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palabroger, quan el català sortia a la mà,
els nois de Calella feien un cremat, mans a la guitarra,
Ja estàvem per aquí buscant una petició que ens ha fet l'avi Ramona, així farà d'enzena.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal?
Doncs mira, avui, en vez d'agafar i anar a Cuba, avui serrallo.
Avui és que anem aquí a costat.
Avui serrallo.
A més a més, recordarem si sembla com vivia vostè a aquestes festes tan entanyables,
com són les festes de la Verge del Carme.
Sí, perquè les coses que...
Que no confondre amb les de Sant Pere, que també són el serrallo, però són una altra cosa.
No, el que passa, que les coses canvien, però la gent no canvia.
Per exemple, el caràcter del serrallo,
ha anat entrant gent que hi vivien, que hi viuen,
però sempre hi ha hagut un ambient familiar.
i clar, aquest dia de la Verge del Carme,
semblava que la gent de Tarragona fos família també del serrallo.
Tothom, totes les cases, plantes baixes,
i la majoria de cases, pisos,
abaix al carrer, totes les ceres,
sempre estaven plenes de cadires.
Imagina.
Cadires, per gent que baixaven de la Tarragona,
famílies, coneguts,
a esperar, doncs, la Verge del Carme.
Clar.
Entes com ho dic?
Després, a part,
que inclús pel carrer també es feia un altar,
saps?
Un altar,
que la gent, doncs, aquella cosa...
Perquè el serrallo, a vegades,
sembla que la gent,
ara no,
perquè avui en dia tothom ja viu com viu,
vesteix com vesteix,
enraona com enraona,
però tenia un caràcter personal.
A què et refereix,
a un caràcter personal, a vi?
Serrallenc.
Era serrallenc.
O sigui que sabies que era el serrallo pel seu caràcter,
per la seva forma de parlar,
per com era, no?
I només veiem-li el cor,
i també sabies que era serrallenc.
Ah, també?
Per aquí?
I, clar,
parlar de Maria del Carme
era parlar, doncs,
escolta,
el serrallo era parlar
de Maria del Carme,
sobretot,
la festa Maria del Carme,
llavors,
fins a un,
si hi estava,
podrà un renec,
s'aguantava,
perquè semblava que
la Maria del Carme
estava pendent
de veure com te comportaves.
De veure què feies
i com ho feies, no?
Sí.
Llavors, clar,
també,
la gent,
doncs,
així ara tots són bars,
geladeries,
llavors, clar,
les tavernes,
els bars,
quatre cafès,
era una cosa més particular.
Llavors, clar,
l'important era
a veure quina barca
sortejarien
per portar la Maria de Déu.
Sí,
perquè és una de les coses,
bueno,
que és un dels actes
que es fa avui mateix,
no, avi?
i llavors,
a veure algú que no es merejés,
a veure quina barca
el convidaven
per també entrar
dintre el moll
a acompanyar
la barca
de la Maria del Carme.
Clar,
una cosa que,
explicant-ho així ara,
no té,
però viure-ho,
esperar,
preparar,
a la Maria del Carme,
saps?
Aquella,
perquè clar,
hi ha moltes Mare de Déus
i penses
i hi ha molts moments,
però hi ha
cada Mare de Déu
o cada sant,
durant l'any potser
hi pensem
o no hi pensem,
però hi ha moments...
Depèn de si ens toquen
més o menys de prop,
diguem-ho així,
però hi ha moments
que hi penses
en aquell sant,
o en aquella santa,
i clar,
el serrallo,
perat Sant Pere,
ai,
ara el meu del Carme,
saps com vull dir?
I aquella cosa,
digues Carme o no diguessis Carme,
però el meu del Carme,
saps?
Sí, sí, sí.
Portar-la a la barca,
sortir de la barca,
portar-la a ombros,
la gent al carrer,
les flors,
o sigui,
que no és una professora,
perquè clar,
tens la setmana santa,
ja saps que la setmana santa
ja és el que és...
Això és enorme,
comparat amb el que estem dient,
és molta preparació,
però el meu del Carme...
I moltíssima gent,
que ara també hi ha moltíssima gent
a la mare del Carme,
a cap classe,
queda més íntim, no?
Em refereixo
que aquesta mare de Déu
ja estava una cosa més personal,
ja no és de dir,
sí, ara és el professor,
no,
és la mare de Déu del Carme,
és la professora del Serrallo,
saps com vull dir?
Sí,
ara ja,
ara clar,
la convivència amb la gent
és molt bona,
perquè ara convius
amb tota classe de gent,
però encara veus,
veuràs avui,
per exemple,
el que és serrallenc,
el que recorda
les passades processons,
el que recorda,
a l'església allí,
la mare del Carme avui,
el poder-ne veure,
quan passi,
poder-hi demanar alguna cosa,
o sigui,
que és una professora,
però molt particular.
No,
però jo sé de molta gent,
que quan es passa,
com es diu,
es fa,
o es dona el passeig,
diguem-ho així,
de la mare del Carme,
la gent se li posa
la cara de gallina,
a més,
a mi,
hi ha un sentiment allà,
avui,
que hi ha molta gent
que no l'ha viscut,
i que,
oi que ho estava avui avui,
eh?
Sí, sí.
Hi portem una mica d'aigua,
oi?
No, no, gràcies,
que em perdoni,
però és que,
és que no,
si m'ha enganxat aquí la bola.
És que,
me sap greu,
me sap greu,
dir que si vols una miqueta d'aigua.
Si em senten,
ja està bé.
No, no,
de sentir-lo així.
El que passa,
passa el que deies tu
quan passa la Mare de Déu.
Sí.
Clar,
molta gent veuran passar
la Mare de Déu,
però pensa que hi haurà hagut gent
que durant l'any
haurà demanat
alguna cosa
a la Mare de Déu.
Alguna,
doncs,
si familiar,
si,
d'alguna que sigui,
sí,
alguna petició,
alguna cosa,
de la manera del Carme,
durant l'any
li haurà demanat.
I avui,
veure-la passar
per davant teu,
que surt de l'església,
que va a donar el tom
per la mar,
i quan passi pel carrer,
davant teu,
veure-la allí davant teu,
això li recordarà
molts moments
que potser durant l'any
has pensat
i li has demanat
coses
que dius,
veus,
gràcies,
Mare de Déu del Carme.
O sigui,
que són moments
molt íntimos.
Molt macos,
no, no,
maquíssims, maquíssims.
I avui,
a part d'aquí al Serrallo,
també una miqueta més amunt
també celebra,
no?,
perquè la part del carrer del mar,
no?
Sí,
però això és barri.
Val.
Bueno, barri.
No,
però que també ho celebra
la verge de la Mare de Déu del Carme.
Però això ja...
No és el que veurem avui,
perquè segurament
que ho faran de cara
a cap de setmana, no?
Sí.
Però això ja és
les festes
de la Mare de Déu del Carme.
Exacte, exacte,
que són aquest cap de setmana,
si no recordo malament.
Però és que
el Serrallo,
o sigui,
en la festa de la Mare de Déu del Carme,
és d'anys,
és de petitet.
Sí.
Per això,
això del Carme,
no ho dic al contrari,
eh?
Vull dir...
Però jo també li dava a dir
que jo també recordo aquestes altres
també des de petitet,
o sigui que...
Però em refereixo
que són...
que s'han creat
al barri.
No,
i segurament que hi haurà molta gent...
perquè els deus ho disfruten
i ho sentiran.
Però, per exemple,
avui a la presó del Carme del Serrallo
veuràs representacions
de diferents entitats.
Veuràs
que és com te diré jo,
és com allò per Nadal.
Sí.
Per Nadal.
Ahà.
És una manera de l'any.
Home, clar.
Vale.
Però em refereixo...
però si no ens tornaríem oi,
Josavi?
No, però se celebra de moltes maneres.
Sí.
Però hi ha un moment
que per...
després del Passebre,
la festa,
el que sigui,
ve l'alegria.
Saps com vull dir?
Hi ha aquell contrast
del Passebre
amb l'alegria.
De la part,
podríem dir,
més religiosa.
De la següena.
Tot aquesta cosa.
En canvi...
I la festa.
En canvi,
aquesta festa del Serrallo,
com passarà amb aquesta,
és una festa ja més íntima,
ja més personal.
No celebres
una festa de xalar i no xalar.
Xales i disfrutes, no?
Però hi ha aquella miqueta de recolliment,
aquella cosa d'agraïment
a la meva del Carme.
No, i és una cosa que...
Si hagués demanat alguna cosa,
t'ho ha concedit,
esperes aquest dia
a la processó
per donar-li les gràcies
com passa.
O sigui,
hi ha una sèrie de coses.
Jo no sé si m'explico.
Però m'agradaria
que comprenguessin
aquesta cosa íntima,
tan personal,
que a vegades
portem dintre
i no se'n donen compte.
Avi, entre vostè i jo,
ho està parlant
en primera persona, això?
És una cosa d'aquelles
que vostè
ho sent molt, molt, molt.
Sí, perquè jo,
ja saps que quan és qüestió
de xistes o broma,
m'agrada ser irònic,
el que vulgui.
Però quan són conces ja íntimes...
Per això és que m'estava explicant
de petitet...
Sí, perquè ho has vist a petit.
perquè molta gent
no se'n dóna en compte,
però hi ha moments
que dintre nostre
hi ha un algú,
un algú que ens amuntora
les coses
i segons quines dates
la fa sortir.
Serà per Nadal,
serà per Cap d'Any,
serà el dia que s'ha de la Santa,
el que sigui.
Però hi ha de petitet
que has criat,
per exemple,
a Tarragona,
per Santa Tecla,
per Tarragona,
per Sabana Santa,
són fetxes,
els reis.
sembla que ho portis
tot l'any dintre
i aquest dia et surt.
Sí.
Sí, sí, sí.
Aquests puestos com ara
passa a Barris, no?
I passa al Serrallo.
Aquest dia,
aquesta cosa que dura
l'anaritat d'això,
parlant o parlant,
avui sembla
que tinguis un recolliment.
Sembla que
esperes que passi
la mare de Déu
o vas a veure-la a l'Església
i dir-li, doncs,
gràcies per això
o espero això
o, saps,
com una cosa sobrenatural,
una cosa que dius,
bueno,
i d'on surt això?
Però, bueno,
ho té dins, sabe,
i a lo millor són les creences
que li ha inculcat la família,
no?
I és aquest altre lloc
que portem dintre
que a vegades
el desconeixem
i li fem traïció,
però aquest altre
lloc
que portem dintre nostre
en aquests moments
surt.
Surt, i clar,
i avui el Serrallo,
la mare del Carme,
és la mare del Carme.
No, i anava a dir-li
que també, segurament,
que és una qüestió
que li han inculcat
als seus pares,
però jo des de petit,
com m'ha dit vostè abans,
ja anava a veure, no?,
com la portaven a les barques,
l'emoció dels propis pescadors, no?
I alguns, quan anaven a pescar,
potser resaven
ja quan sortien a pescar
o s'encomanaven
la mare del Carme,
i el mare de petit,
i bueno, i què té a veure això?
Després vas veient
el que té a veure,
que resúnicament
que estàs cansat
de tot el que et rodeja
i esperes tu
d'una ajuda divina, no?
Algo sobrenatural,
perquè, pens,
del que queda aquí
no pots confiar.
A veure si hi ha un algo,
m'entens?
I aquest algo és
quan te trobes davant
d'un set
que hagis passat,
te l'has solucionat,
t'has salvat,
en fi,
hi ha una sèrie de coses
que en aquests moments
ho recordes
i és...
o sigui,
no és que siguis creient
ni catòlic,
ni això,
és una cosa tan personal,
perquè ja...
Sí, sí, sí,
no...
Hi ha qui disfrutarà
d'una altra manera.
A més, a més,
estic veient de dir,
llàstima que,
sempre ho dic,
avi,
que això no sigui a la tele,
perquè podríem veure
l'emoció ara mateix
a la qual ens està explicant
l'Adi Ramon
tot això que té a veure
amb la Verge del Carme
el dia d'avui.
No, ja t'estic dient
la Verge del Carme,
di Nadal,
di Camp Valle,
Santa Tèca,
Sant Magí...
Ja l'estic veient ara,
ja l'estic veient ara
i el que m'està dient, eh?
A veure, a veure...
No, ja és així,
és que la vida,
a vegades,
a vegades,
s'ha de posar davant del mirall
i mirar-nos,
escolta'm,
darrere d'aquesta cara
que hi ha,
perquè a vegades
ve una cara molt ben pintada,
una cara somrient,
una cara molt agradable
o enfadada
o sèrie
o sí, trista,
però mirem el que hi ha darrere,
mirem el que hi ha darrere,
que hi ha coses molt bones,
hi ha coses molt d'això.
Això s'ho he de fer,
mirar-nos davant del mirall
i mirar què hi ha darrere
d'aquesta cara.
I mirar a veure
què és el que descobrim
i com ho descobrim, no?
Això, això.
Que aquesta seria una altra,
aquesta seria una altra.
Hem de dir que l'àvia
està contenta bé
i està mirant
de tant en tant
mirar el rellotge.
perquè a quina hora
ha d'estar allà el serranyo?
No, tinc temps.
Sí, tant temps?
Entre que van a la mar,
entre que una cosa,
l'altra...
Perquè ho deuen estar fent ara.
No, a les set començava, eh?
Recordem que començava a les set.
Abans no puja la barca,
abans no van a la mar,
abans no tornen.
Saps?
Sempre hi ha temps, hi ha temps.
I clar,
jo també avui
també havia de vindre
a felicitar les Carmes, no?
Clar, home,
és que si no ve malament, eh?
Home, si no ve fatal.
Jo, a més d'anar-me'n
i fer campana,
doncs,
és el que dèiem,
les obligacions,
aquesta satisfacció
que avui
em trobi aquí
i pugui felicitar
totes les Carmes.
La llàstima, avi,
que ens hem quedat
amb les ganes
de fer un viatget,
no?
No, ja ho farem
de carrer la setmana vinent.
Ja, el viatge a rai.
Avui el viatge important
era aquí.
El que podíem fer
una recomanació, avi,
per avui,
ja que a les set de la tarda
recorrem
que és quan es fa
aquesta processó marítima
de la verge
del Carme al Serrallo,
que els dona temps
a tota la gent
que s'està escoltant,
això sí que no deixin
la ràdio,
que se l'empartin
poc molt,
alguna cosa continua.
Però que hi ha una cosa
que parlarem,
que ara puc parlar-ne,
que és política,
i és que han tret
l'autobús,
el 2,
que molta gent
l'agafaven
per anar al Serrallo.
I quin era el 2?
El 2.
I això,
això en parlem
un altre dia
perquè a vegades
volen fer coses
i a més de...
En fi,
és una miqueta important
i ja ho comentarem.
Dixem,
anem per la maneta
de la Carme
que ens aguanti.
Exacte.
Que ens aguanti.
A més a més,
avi,
que ens quedan
dues setmanes més
i ja està, eh?
Sí, sí, sí.
Ja sap que després
agafarem vacances
durant el mes d'agost
i a veure
què passa el setembre,
a veure la tornada.
A veure si aquestes dues setmanes
ve algú a fer-se companyia.
A veure, a veure,
perquè avui també esperàvem algú,
no?
I jo també,
no sé si m'heu sentit,
però bueno,
jo volia,
bueno,
ho hem comentat així
una mica ràpid,
que si algú volia trucar-nos
que sempre ho convidem.
Sí, sí, sí.
Que sempre estan més
que convidats
que algú que...
A mi m'agradaria
que truqués algú
per veure
què opina.
Que s'expliqui,
que s'expliqui també
on està vivint.
M'agradaria més tranquil
de dir,
m'escolten?
Sí, no?
Doncs això,
doncs sapigué.
M'entens?
A més,
també avui,
si algú de casualitat,
mira,
és aquelles coses que,
mira,
me llenço ara mateix
a la piscina,
ens està escoltant
des d'allà mateix
des del Serrallo,
que ens expliquin...
Avui ja hem dit
el feia al Serrallo.
Home, ja ho sé,
però que ens expliquin
perquè ens diguin...
Doncs mira,
ara mateix
des de que escoltem-vos...
No, o també podria convidar-se
alguna Carme,
de dir,
per què no s'han convidat?
Ah, bé,
a veure,
això ara mateix
és una...
Això és una caza...
No m'entens com ho dir.
Sí, de veritat.
Si haguessis convidat
amb satisfacció
de dir,
va, avui és el Sant.
Sí, sí, ara arregleu.
No que es convidessin.
Sí, sí, sí.
Que escolta'm,
que també és un problema
perquè m'has de posar
el regalo.
O sigui que també...
Això perquè passa
a buscar...
Comenta aquestes coses.
Sobretot...
I l'he oblidat, eh?
I l'he oblidat.
Sobretot la gent,
la merda del Carme
i un feliç dia
a les Carmes.
No dic més
perquè Carmeta,
Carmenjo, Carminho...
Ui, ja no mull, eh?
Ja no mull, eh?
Ah, bé, he trobat.
A veure,
el vell pescador
i també he trobat
un llop de mar.
Quina li fa el pes?
Ho volguis.
Sí, posem el llop de mar
perquè són el grup Alba.
Sí.
I mira, posem-ho.
Sí, despedim-se.
Mira, veus?
A més,
aquelles cançons
són d'aquestes conegudes, eh?
Sí, sí, sí.
Doncs vinga,
amb la música de Vanera,
si marxem...
Ja m'agradaria també
marxar amb l'avi Ramon
a poder veure
aquesta professor marítima
que recordem
es fa aquesta tarda
a les 7
des del Serrallo
i que, doncs,
això,
per la celebració
de la verja del Carme...
La setmana que ve
que ens truqui algú...
A veure, a veure...
Què del dia?
Jo sé que hi ha molts
que s'ho passen molt bé, eh?
Sí, sí, sí.
Ja li dic ara
que ens ho comenten
fora d'antena.
Molt bé.
Avi,
que vagi molt bé,
agafi l'autobús
i a veure, eh?
Cap allà baix, eh?
Som-hi.
És un lloc de mar
Quan el temporal
i la tramuntana
inflava les veles
d'un vell bergantí
jove i aferrat
al pal de més sana
cridava ben fort
el mar és per mi
i ara en creix és vell
el vespre no marxa
ja no va a la pesca
ja no té compag
només va a passeig
i enyora la xarxa
camina feixó
pel pes de tants anys
el mar és per mi
i ara que ja és vell
el vespre no marxa
ja no va a la pesca
ja no té compag
només va a passeig
i enyora la xarxa
camina feixó
pel pes de tants anys
enyora lai
i olipa
és el jutro
camina trzy
se vell
amarga
ja no el
caca
els
de la
te
que
li
ja
em
on
an
an
en
om
im