El meu avi, el meu avi, el meu avi.
El meu avi m'ha anat govern a la bordo del català,
al millor barco de guerra, a la flota d'Ultramar.
El pimonell en los bravos i catorze mariners
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palaproger.
Quan el català sortia a la mar,
els nois de Calella feien un cremat,
mans a la guitarra solien cantar, solien cantar.
Visca Catalunya, visca el català.
Que visqui, eh?
Doncs sí, visca Catalunya, visca el català.
Avi Ramon Manatalva.
T'ho sap el que representa, per exemple,
quan sents això i trobes allà a l'Havana,
a dir el malecón o això,
i recordis aquesta cançó i dius,
aquells catalans.
No hi ha paraules, eh?
Hi ha coses que s'han de viure.
Doncs sí, s'han de viure i s'ha d'estar, no?
S'ha d'estar.
Ostres, avui, ostres.
Avui també farem una miqueta de viatge, no?
Sí, sí.
Com va això de fer viatges?
Mira, tu me vas dient, ja vaig fent.
Sí?
A vegades hi ha coses que no hauria d'explicar-les,
perquè són íntimes o no íntimes,
però són èngotes.
Mira, un dels viatges que m'ha fet gràcia
ara aquí a Tarragona...
Ah, també es pot fer viatge a Tarragona, eh?
Perquè sempre hi ha coses que fan gràcia
perquè ho porta la ràdio,
perquè s'embolica molt així.
Era el carrer Sant Agustí.
Ah.
Allí al començament de dalt hi ha una sabateria,
hi ha diferents comerços,
no faig propaganda,
dic sabateria pel cas curiós,
està al costat d'un d'allò.
I un noiet i una noieta,
hi ha més grandets,
oh, diu, quina cosa més rara.
Dic, què passa?
Dic, oh, diu, aquí hi ha cafeteries,
hi ha coses de menjars,
però aquí d'una sabateria
surt una olor de pastilleria,
surt una olor de pastissos...
De pastisseria.
Diu, que pot ser que...
Jo sé que les sabates a vegades
fan olor de sabateria, no?
Però de pastilleria, pastisseria...
Dic, nens, perdoneu.
Dic, sabeu què passa?
Dic, veiem què te porta aquí, aquí.
aquí dintre hi ha una pastilleria.
Diu, ah, doncs no ho semblava.
Dic, ara sentiu-lo...
Oh, sí, per això que té olor que sortia.
Veus?
Jo trobem rara, doncs no és raro.
No.
Dic, doncs és això.
O sigui, que la gent hem d'anar
ensenyant-los i guiant-los...
Els petits raconets de Tarragona, sí.
Clar, clar.
Home, clar.
Llavors, clar, ara no ho dic cap a l'Antonio,
perquè...
Ah, no, la pastisseria de l'Antonio.
És la pastilleria...
Ah, molt bé.
De l'Antonio, saps com ho dic?
O sigui, que la pastilleria té la seva manera de propaganda.
Clar.
Però aquesta, la propaganda és aquesta,
que passes, veus sabates i surt olor de pastilleria.
Ostres, boníssim.
No entens.
Vull dir que és curiós, no?
Tant tot.
Mira, una anècdota més, no de viatge,
però pel viatge del que ens agusti.
Avi, però saps que també vam tenir nosaltres aquí a la ràdio
una bona olor de pastilleria, no?
Sí.
Ho saps, no?
Jo sé, jo sé...
Jo sé que no sé nada, eh?
Jo sé...
Així una miqueta, eh?
Jo sé que quan vam parlar de Sant Joan i aquestes coses,
de les pastisseries i d'això,
va tindre el detall de deixar-nos provar coses fetes d'ell.
Però li van fer...
Clar, és que li van fer fins i tot un petit repte.
Se'n recorda, avi, no?
Que li van dir, home, això que m'ho estàs parlant,
que sona tan bé, això s'ha de tenir proves.
Sí, no, no, no, no.
I ell és una persona de paraula.
Va respondre, va respondre.
Exacte, és una persona de paraula.
Va tindre el detall i vam provar-ho i hem de respondre, doncs...
Clar, doncs aquí donar les gràcies.
Antonio, gràcies pel detall que vas tindre amb els d'aquí a la ràdio.
Clar que sí.
A més a més, aquella tarda, ens ho vam passar molt bé, eh, avi?
Amb les coses dolces, ja.
Home, home...
I nosaltres, que són gèpols de mena, o sigui que així ja li dic tot.
Però, avi, deixem ja l'espai de les pastisseries,
que ja sap l'Antonio que s'ha convidat.
Una cosa, avi, hem de dir.
A l'Antonio, qualsevol pastisser que ens vulgui pujar amb nosaltres,
qualsevol botiga de Tarragona que vulgui parlar-nos i comentar...
Sí, sí.
Perquè hi ha moltes pastisseries que tenen,
i moltes botigues de Tarragona, que tenen una història fantàstica.
És que jo...
El que passa és que fa dies que no hem parlat,
i un altre dia parlarem d'algunes botigues que hi ha,
de tradició i tot el que sigui.
Ah, i que són de sempre...
Perquè n'hi ha una també que tinc ganes de parlar-ne,
que és una carnisseria que hi ha al carrer Podaca,
que també té el seu terreny,
crida les seves coses, tot el que sigui,
i en parlarem.
Com també el rocell,
que hi ha de tradició,
que son pare, ja va ser el jugador del gràstic,
son pare ja gran d'això,
que és aquest de persianes i coses d'estiu,
en fi, tot això...
No, no, hi ha un munt de botigues, avi.
Sí, sí, ja.
I si algú, no en plan de propaganda...
No, no, com un grup d'amics,
com un grup d'amics que s'ha ajuntat aquí a la ràdio
i que vol explicar anècdotes i coses...
Jo, si alguna botiga,
com per tradició,
o per solera,
o per originalitat,
nosaltres, que vingui...
Estem més coberts a qualsevol cosa.
Vull dir que no és...
Que conci, que no és en plan de fer propaganda...
No, no, no, tot el contrari, de fer amics.
Per què? Perquè aquí no...
Això que fem nosaltres és obert.
Doncs sí.
No és tancat ni cobrat.
És obert.
No, no, això té tota la raó.
O sigui que si parlo,
és perquè no hi ha cap interès...
De cap mena, tot el contrari.
El interès que hi ha és parlar-ne de coses nostres,
de coses de Tarragona, d'això.
Això és el que interessa, m'entens?
Com ho sap, com ho sap.
Perquè hi ha vegades que hi ha publicitat,
que costa molts diners i no els diu el que s'ha de dir.
Avi, aquest no seria el nostre cas, ja l'he dit ara, eh?
Aquest no seria el nostre cas.
L'avi...
El nostre cas, ja li dic a vostè i a tots els oients,
doncs és continuar coneixent a Tarragona,
continuar coneixent la nostra ciutat a través de les seves botigues,
que són qui mouen, precisament, també.
Aquest altre teixit, no?, que tenim.
Hi ha aquestes botigues de tradició,
hi ha aquestes botigues que...
Sí, perquè el meu avi, el meu tio,
que va...
És curiós, això, i és bonic.
I de què no se'n parla.
Jo el que vull és parlar-ne d'això,
sense cap interès, comentem, parlem,
que és Tarragona, eh?
Correcte.
Doncs el telèfon està obert.
Per això sóc l'avi, no?
I per qualsevol cosa que necessiteu,
aquí els teniu, pel que vulgueu.
Aquí la porta està oberta, que vingui aquí,
no cal demanar permís.
Home, a veure, avi, a veure, tampoc, eh?
A veure, com funt ara, eh?
A veure, no us passem, eh?
A veure si vindran aquí amb matralletes i...
No, no, no, no, no, no.
Aquí és qüestió de voluntat,
tarragonisme...
Exacte.
Tot el que sigui tarragonisme,
naltros oberts.
I parlant de tarragonisme,
què es fa allà on pots visitar les coses?
Parlem de viatges?
Ah, sí, tu?
Mira, mira, mira.
Jo, què vols que digui?
Mira, a veure què li sembla la banda sonora,
qui l'he agafat, ja veurà.
Vacances amb l'avi Ramon.
Què li sembla, l'avi?
I això em fa més...
Estic com estic i em fas cordes i això,
que encara em fas bellugar i encara em sento més.
Des de l'avi, mira, que ets punyetera, eh?
Això pertany a una sèrie de televisió que es feia,
quan només hi havia, crec que hi havia dos canals,
que eren les vacaciones en el mar,
quan el Capitán Costó i companyia,
o el Capitán, no me'n recordo,
me'n recordo, me'n recordo,
que llavors també ja tenia uns quants anys menys.
Que ja començava amb el color, crec, eh?
Que començava amb el color, eh?
No gaire.
I em fas bellugar les cames
i després els peus...
És que també es fa tarragonisme
visitant altres països, avi.
Sí.
Ah que sí?
Sí, sí.
Perquè deixes la teva petjada
per la teva forma de ser,
pel teu tarannà,
per allà on vens, no?
Que és casa teva.
Sí, sí.
I la setmana passada vam anar...
On vam estar la setmana passada?
Vam estar a Roma.
A Roma, és veritat.
Ara ja hem d'agafar el petit vaixell
i anirem cap a Malta.
No?
Malta.
Vinga, Malta.
A vegades dius Malta moris,
però això a nosaltres...
No, és veritat.
Vull dir que són paraules
que no s'han de dir.
No.
Malta.
O que pensadora.
No.
Malta, una illa molt bonica.
El que passa,
que clar, el temps canvia, no?
Jo t'ho vaig dir,
quan la dona i jo anàvem de viatge,
en aquell temps,
doncs anàvem sols,
on volíem,
de la manera que volíem,
i a veure el que volíem veure.
Clar.
Ara resulta que té illa molt bonica,
però normalment hi ha hagut molta,
molta gent que hi ha estat.
Però saps què passa?
Que hi ha estat amb creuer.
Clar.
Un creuer no et deixa el temps suficient
per veure el que hi ha.
Res, i a més a més vas amb el temps comptat
i com te l'estreguis una mica.
Aquesta illa, clar,
aquesta illa era una de les illes
on els que anaven a Jerusalem,
els creuats,
que s'hi diu així,
no ho sé,
perquè a vegades parlo de la meva manera,
jo ara hi he estudiat.
Ah, del que vostè sap,
del que vostè sap, abí.
Doncs allí hi havia carrers,
que clar,
hi havia els creuats d'un país o de l'altre,
s'ajuntaven, no ho entens?
I llavors també tenien,
en aquell temps,
antigament,
semblava que allà és
quan s'acabava ja el món,
per part del mar,
semblava que ja fos el final,
del mar, saps?
Oh, que xulo, no?
Quedava molt romàntic això, eh?
Sí, perquè llavors també
allà ja començava la pirateria,
era un dels punts
on hi havia pirateria,
el que sigui.
Però aquesta illa és molt bonica,
per dir que aquests carrers típics
d'aquella manera.
I clar,
cada país tenia el seu entorn
de les creuades aquestes, no?
Ja disformaven,
una realisa molt maca,
va coincidir,
va ser per corpus,
m'haig trobat allí per corpus,
vaig veure...
Per corpus, a més a més.
Vaig veure, doncs,
la festa que feien,
després hi ha un museu
que hi ha la reina,
que clar, allí,
la d'això és a Anglaterra, saps?
Clar, clar.
Entès?
Una estàtua amb un regle,
però hi ha una cosa molt curiosa
que els coloms s'hi caguen.
Vull dir que allí no els respecten
si és reina o no és reina.
Això passa també com aquí, igual.
Els coloms s'hi posen allí
i es caguen a la reina
i es caguen així.
I ningú s'hi diu res.
Bueno, perdó,
ho porten...
Ho porten a la conversa.
Ah, pensava que ho portava la corona.
A mi, no la liem?
No, dona.
Hem de pensar que quan parlo
he de parlar-te amb ironia,
una miqueta de cada manera.
Però coincideix,
que en aquesta plaça
que hi ha aquesta reina,
hi ha un museu fantàstic
de la història,
però allí hi ha inclús
els personatges
a tamany natural.
Anda!
I vas veient la història...
I els hi pots donar la mà.
Entens?
Sí, com si estic parlant amb ells.
La història aquesta,
després veus el lloc
amb els barcos,
vas amb aquelles barques
també de color que et porten,
després dalt al palaix.
O sigui que és una illa
molt interessant.
Després hi ha l'altra illa,
que és la més petitoneta, no?
És la més petitoneta,
però també és molt interessant
perquè tot és quasi
com si diguem arqueològic.
Tot a base de pedra, saps?
Encara són construccions de pedra.
O sigui, que et trobes
amb una diferència d'una,
perquè clar, la de Malta,
la mimaven perquè,
cony, a llistre trobava.
Però aquesta ja quedava
com una isla perduda.
Com més allunyada, sí.
Més allunyada.
I és curiós.
I el curiós,
ja que dius a tu les anècdotes,
doncs allí resulta
que vam estar a la dona.
Ja estàvem tots dos sols,
visitant-ho, voltant,
i em sap greu perquè l'ho dirà.
A més, per què ho expliques?
Però és l'història.
No, expliqui, expliqui.
Va amb unes roques
allà davant de l'hotel,
la platgeta, molt maca,
però també amb roca,
saps?
És una platja molt natural
entre arena i roca, saps?
I va rediscar
i va firmar el ginoll.
Ostres.
I llavors què va passar?
El guia que teníem nosaltres,
perquè l'agència teníem,
per quan volíem...
I és molt recomanable, eh?
Trucar amb un que ja és responsable de nostre,
i anàvem sols,
però hi havia un que si convenia alguna cosa,
trucàvem i ens venia a buscar,
i ens portàvem,
i quan li vam trucar,
diu, haurem d'anar a l'hospital.
No, no, a mirar-s'ho.
Bueno, vam anar a l'hospital,
i m'ho van dir,
però aquest sistema,
és que vostès han de pagar,
pagues,
llavors s'apagava,
i llavors aquí tornaven els quartos.
Val.
Dic, no,
dic, perdoni,
però nosaltres portem
una targeta internacional,
que va ser com va sortir
la targeta internacional.
Anda!
Però si trobes a fora...
No ho havia sentit mai,
això de la targeta internacional,
d'avi.
I jo, com que ho vaig sentir,
doncs la vaig demanar,
i la vaig treure.
Van tenir la targeta internacional,
i vam anar a l'hospital.
Diu, no,
perquè aquí ara hem de fer uns papers.
Dic,
esperta un moment.
Dic, mira,
aquesta targeta.
Oh, diu, no,
aquesta targeta a nosaltres no...
Diu,
doncs fes una cosa,
pregunta,
el que tens superiors a tu,
pregunta'ls-hi
per aquesta targeta internacional.
Va agafar,
va trucar
als seus superiors
de l'hospital.
Era cosa nacional,
l'hospital,
les coses que coneixen això.
Diu,
escolti'm,
diu, doncs sí,
diu,
són els primers
que en aquesta illa
usen aquesta targeta.
Veus?
Veus?
No, no,
de seguida,
i ho feien igual,
no?
Van portar una cria de rodes,
van fer proves,
van fer aquí,
van fer allà,
i moltes gràcies.
O sigui,
que va ser curiós
que va ser
les primeres targetes
que es van gastar internacionals
a l'illa.
I va ser vostè,
a l'illa de Valda.
Vull dir que a vegades
hi ha coses
que sense donar-te en compte,
doncs,
i així es van a...
És el que l'ideia?
però una cosa,
avi,
quan l'estat tan apropet
d'Itàlia,
o l'estat també més o menys
a prop de la part de Turquia,
quan estàs a Malta,
tenen la seva,
jo que dius,
ostres,
es nota que estan tan a prop
d'un costat i de l'altre?
No, estan,
ara no ho sé, eh?
Ho dic en aquell moment,
en aquell moment quan anava.
Llavors, encara eren molt anglesos.
Eren molt anglesos.
Molt anglesos.
Perquè me'n recordo jo
que també allò mania
dels espanyols,
que som tureros,
som cantants
i som el que sigui d'això,
saps?
Jo, com que,
ja saps com soc,
quan,
llavors,
el menjador,
era baix,
a dalt hi havia la sala de recepció,
les habitacions,
tot molt maco,
i el menjador era baix
a prop de la cuina.
Sí.
I clar,
llavors anava a baix,
jo, doncs,
sempre que estava broma,
el que sigui,
els feia un passe,
els deia,
com si d'això,
com,
oi,
espanyol,
ja quan,
quan d'allòs,
ja,
quan parlaven...
Entre vostè i jo,
vostè li agrada anar,
als toros.
Quan era petit,
com a atracció,
per conèixer aquells toreros
que hi havia llavors,
tan famosos,
la Rusa,
Manolet,
tots aquests,
a la plaça toros d'Arragona,
era molt important,
i van vindre,
jo els vaig veure.
Ara,
després ja,
això dels toros
s'ha embolicat d'una forma,
però bé,
però el cas,
ja quan anava a baix,
al menjador,
ja,
el catalan,
el catalan,
allà,
ja tenia una tauleta,
ja,
vull dir,
que la vida,
si ets obert,
la gent,
t'accepten.
No has de tindre,
ser,
no, no,
has de ser obert,
obert amb el sentit
de que d'això.
O sigui,
que un dia,
em vaig llistar el bastó,
jo,
li vaig pensar-hi,
i llavors,
almenys,
el bastó,
a veure,
si me l'he deixat.
Però se'l va deixar a l'hotel o no sabia?
No, no,
el menjador.
Ah,
el menjador del hotel.
I això.
I el cap d'alçat diu,
catalan,
el bastó en recepció.
Ja me l'havien,
ja me l'havia sabit,
que el bastó,
ja volia.
O sigui,
que has de ser,
has de ser adaptar-te al sistema de cada país.
Sí, sí, sí.
Entens?
I l'esperança a la gent,
que la gent normalment,
jo crec que en general,
tota la gent és molt bona.
T'has de trobar una,
potser que pugui ser aquell,
que t'ha de tocarassos,
però la gran majoria...
No, i després,
a molts països,
hi ha gent d'altres països,
que també treballen allí,
i també, doncs,
s'adapten,
i com que llavors tu també ets un més,
també t'aprecien,
perquè penses que aquest
també és d'una altra poista.
O jo també m'hi vaig trobar així,
com aquesta persona que ve, no?
Sí, sí, sí.
No, però era molt anglesa llavors.
I com va ser que van anar a parar allà a Malta?
Però que venien d'un altre viatge?
No vam anar expressament.
Expressament cap allà.
Jo, afortunadament, fins ara,
i que no se veig de propaganda,
amb el Berga,
ja fa molts anys,
que és una agència que amb mi,
doncs, he anat sempre,
i tot arreu que he anat,
quan vaig anar,
quan vaig anar, per exemple,
a Grècia,
a Cuba,
a Malta,
a diversos països que he anat,
he anat amb ell.
D'acord.
He anat,
m'agafat,
ell m'ho ha arreglat,
i allà m'he trobat,
m'he trobat,
crec que volia que m'hagin acompanyat fins allà.
He anat pel meu compte fins allà.
D'acord.
I allà he trobat...
Nota el que necessitava per l'hotel,
per poder menjar,
la gent d'allà,
tot això.
Jo vaig demanar,
doncs,
com a dir gràcies,
tenia ganes de veure Malta,
però no en plan de creuer,
ni en plan d'estar un parell d'hores,
o un dia voltant només l'oixos,
no.
Volia estar a Malta.
Jo, quan hem anat a un puesto,
m'ha agradat estar dies.
D'acord.
Dies.
Ves, una altra de les recomanacions.
Conèixer, per exemple,
la joventut com viuen,
la gent com a Alemanya,
aquella gent amb el seu cafetonet,
el seu te,
la joventut amb el seu això,
ells amb la cervesa fotel i catadale,
depèn del puesto...
Això a Alemanya,
que m'està comentant, no?
Sí.
Tot depèn del punt d'Alemanya.
També tenen,
per exemple, a Espanya,
que són una regió...
No, no,
és totalment diferent.
Doncs allà,
trobem moltes d'aixòs,
hi ha un puesto,
doncs,
on la cervesa,
entens,
doncs,
ja veies que la preparaven,
en fi,
una sèrie de coses
que les vas veient
si les vius.
I també una altra
de les recomanacions,
Javi,
seria deixar,
podríem dir,
deixar el cotxe aparcat
i anar caminant,
anar coneixent els carrells...
No, no,
el cotxe jo no n'hi he tingut mai.
El que passa...
No, però sí,
estàs per allà.
És, per exemple,
quan jo podia,
doncs,
començàvem el dematí,
esmorzàvem,
els països que anàvem,
el dematí,
un bon esmorzar,
i marxa,
una hora,
dues,
tres hores caminant,
fins a l'hora de dinar.
on te trobaves,
llavors fes mitja pensió,
perquè llavors,
si vés a tornar a dinar a l'hotel,
perdies molt de temps.
Doncs llavors,
on te trobaves,
dinaves,
i a la tarda,
tornar,
o sigui,
un dia a l'òpera,
un altre dia amb el jovent...
Que bonic, no?
Anant coneixent,
sí, sí.
Per exemple,
com anar,
per exemple,
a Viena,
saps què és Viena
i Salzburgo,
el fort del nucle aquest
i viure el museu de Tupeng,
veure aquestes...
I veus,
és que el que és curiós,
és que quan vas a un museu d'aquestos,
veus gent que van...
A veure què hi ha cosa.
Perquè sempre ho he dit,
jo un dels puestos
que em va emocionar més
del que és el museu
va ser a Bombay,
a la Índia.
A Bombay.
Al Museu Nacional.
Vaig entrar,
amb la dona que ho responem,
i hi havia un hindú descalç,
vestit de cent,
però un hindú pobre,
i d'aixòs,
amb dos noietts,
i els hi estava explicant
la història,
amb el Marfí,
això,
allò,
els hi estava explicant
la història
d'aquella cosa.
Això és el bonic.
Que a vegades
et trobes un puest
i et dius,
escolta'm,
a Tarragona la meva pregunta,
escolta'm,
on té un museu arqueològic?
Sé que està per allà dalt,
però no sé on.
Vull dir que vas a aquests puestos,
per exemple,
a Bèlgica,
buscant el Macampish,
ah, busquen,
perquè saps què passa?
Quan tu, per exemple,
estàs pel casc antic
i veus que busquen alguna cosa,
ja suposo que busquen la catedral.
Per exemple,
o al Museu Arqueològic,
o a Castellarnau,
depèn de com.
A Bèlgica,
voltant per aquells carrers,
buscant el Macampish,
uns senyors diuen,
ah, busquen el Macampish?
Sí, perdó.
Ens van acompanyar
en aquell racó que hi ha.
I ja sabien cap a on anava, no?
M'entens?
Vull dir que cada país
també t'acullen,
t'acullen i et passa que d'això,
saps?
Vull dir que ja ho veuen,
com vas, m'entens?
I és curiós.
És curiós.
Hi ha una de les col·laboradores,
la Júlia,
que està marxant, eh?
N'estem saludant tots dos.
Està saludant, sí, per això.
Ens hem desvistat tota la vida.
Per això et dic que cada país
has d'anar a veure com són.
Sí.
M'entens?
I llavors els veus.
I tenir paciència, avi, també?
És una altra de les qüestions
que recomanem a la gent
que comença a viatjar, per exemple.
No, no, però escolta'm,
depèn també de la manera
que tu et presentes.
Perquè no perquè siguis un turista,
tens dret,
pensa que,
cada que siguis turista,
ets foraster.
Cada que portis la butxaca,
cada que portis la butxaca plena
o no plena,
ets un foraster.
I també depèn del que busques.
Saps com ho dir?
I aquí et trobaràs igual
que et trobes aquí.
Trobaràs aquella persona,
molt culta,
o aquella persona,
doncs,
que és una mica de ignorant,
no perquè sigui...
No,
per ignorància també,
perquè a Tarragona molta gent
tampoc no coneixen Tarragona
i viuen a Tarragona
i fa molts anys.
Vull dir que també
vam preguntar algú a Tarragona
amb un
i desconèixer el parc de Tarragona.
En canvi,
si tenen la sort
de preguntar
amb un tarragoní
de tota la vida,
doncs,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
passi perquè és això,
això.
Vull dir,
que després també et trobes del d'allò.
Jo llavors,
com que jo idiomes
no en sabia,
els deixo parlar,
però jo no ho parlava,
doncs,
clar,
amb el llàpix,
un dibuix...
És veritat,
i com ho feia?
Ah,
ho feia dibuixant,
directament.
Sí, sí, sí.
O m'insinuava amb un dibuixet,
més o menys,
i llavors ja insinuava la cosa,
i ja,
moltes coses...
Una altra recomanació,
portar una llibreteta
i un llapis
per poder dibuixar,
per poder,
no,
per poder explicar-la.
És que s'assembli,
no s'assembli,
llavors,
clar,
la gent ja,
si no és molt tonta,
ja comprenen
el que vols,
el que demanes,
el que...
Saps com vull dir?
Vull dir que ja...
que vols ser una cervesa allà a Alemanya
i et dibuixi un gerro amb una...
Que escolta'm,
no falla.
Vull dir,
hi ha molta...
És això,
no cal ser un dibuixant,
eh?
Vull dir,
només per dissimular.
No,
però per saber,
que algunes vegades no ho pensem,
avi.
I clar,
intentes fer-ho amb la mímica
i amb la mímica,
és que no t'entén en res.
Intentes xapurrejar...
És que jo i a l'anglès,
no?
Ens parlem una mica d'anglès.
O francès.
Que ens xinuïs una cosa
i on tenen al revés...
Sí,
encara és pitjor.
I te'n vas a l'altra part,
saps com vull dir?
O que te trobis al graciós de torn,
que te faci agafar dos taxis
i resulta que on estaves,
dos carrers més enllà
és on estava el que estaves buscant.
I és curiós amb això també
quan vas així pel món,
que a vegades
te venen a buscar
per fer excursions
i resulta
que te fas una excursió
per donar tot un tomb
amb la teva carta,
baixen,
compren,
no compren...
I estàs al costat.
I tu
dius,
però si això és allà
el tomb del carrer,
això ho he de trobar-me
a Praga.
Sí.
A Praga ho he trobat
dos, tres vegades
i he de dir,
hosti, xec,
però si estaves allà
i estàs aquí
i n'altres hem fet...
Home,
perquè he agafat un pla
i he estudiat
i doncs mira,
sabent agafar aquest carrer
i m'entens com vull dir
que a vegades...
Aquest és un altre,
els guies segurament
que donen més tomb
i això perquè tu vulguis
arribar a veure més coses.
Perquè dius,
home,
és que a mi no m'interessa
però més que el vull a veure jo.
Després també avui en dia,
clar,
és molt bonic,
les botigues,
entrar en una botiga
i clar,
molta gent
també els agrada la botiga
i molts d'aquestos
també t'acompanyen
en una botiga
i ells se queda a la caixa.
Anda.
Tu entens?
Dóna'm un tomb
que se m'espero aquí.
Es queda a la caixa
no sé per què,
però bueno.
No,
per parlar de negocis,
avi,
per parlar de negocis.
M'entens?
Vull dir...
Perfectament.
Avui agafarem
i parlem a aquesta cafeteria
perquè doncs
hem de descansar un rato
i veus que ells se senten
en un punt determinat
que és lògic,
eh?
Vull dir que la vida...
Però vull que hi ha una sèrie de coses
que si voltes,
veus.
Sí.
Jo em sap greu
que no pensin
que sóc més viu
que un altre.
No.
El que passa
que he tingut ensapagades
i l'ensapagada
per aixecar-me
he tingut d'aprendre
el que és caure
i aixecar-te.
I això t'ensenya
a un altre puesto, doncs,
a no caure.
Per això ja li deia a avi
que vostè que ha voltat tant
pels que anem
algunes vegades
amb la lletra L
que se'ns nota al front
només ens faltarien
els mitjons
i les sabatilles aquelles.
No, no, no.
Jo no vull presumir.
Jo he viscut la meva vida
senzilla
a la meva manera
però...
No és per presumir, avi.
Al contrari,
és l'experiència
que sempre s'agraeix.
Ara bé,
també jo
tindré una cosa, eh?
Vaig tindre un temps
per un puesto que estava
una targeta
que podia viatjar
amb tren
per Europa
amb tren només.
I això també
va donar facilitats
perquè jo no tenia
diner
per fer tota aquesta cosa
com sembla.
No.
T'imagines els meus avantatges.
No, no, clar, clar.
T'imagines els meus avantatges
unes vegades
per aprofitar
i...
No aprofitar.
Van aprofitar
la meva companyia
per alguna cosa.
L'altra...
O sigui que sempre he tingut
la sort
de sempre ser obert
i tindre sempre
al redó gent
que he apreciat
i m'han apreciat.
Això és el principal, eh?
No, no, ja li deies,
no, no, no, volem...
No volem...
Al contrari, avi,
no volem abusar
i tot el contrari.
Jo li deia
i a més que és veritat
perquè anem...
Segons com anem
i jo m'aposo
en primera persona
anem molt peixos
i veus allò que dius
mira, una llibreteta
i a partir d'aquí
jo podia comunicar-me
a altra gent.
Són coses així
molt bàsiques
que es van aprenent
amb els viatges
i així...
No, en molts viatges
ja sabeu per on ara, no?
En molts viatges
passa això
que a vegades
es va prepotent
o massa ignorant
perquè saps què passa?
A vegades...
Sí, hi ha una miqueta de tot.
Sí, per això.
Hi ha aquell que E
i l'altre que E
i llavors passa
que aquest E petit
ja està liat
aquest ha d'anar
a remol dels demés
ha ligat un, això, l'altre
i el timor es perd
i aquell altre
que va prepotent
que llavors també a vegades
tampoc no és convenient.
Allò que dèiem
que algunes vegades
també paguen justos
per pecadors
ja t'estic dient
perquè té la marinera
hi ha molta gent
que diu
ai, eres sols d'aquí
i en aquell moment
ja t'han posat la creu
i depèn de com
per treure-te-la
te l'has de guanyar
te l'has de guanyar
Avi, que tornem la setmana vinent
espero
amb un altre viatge
bueno
sí, li tornarem a posar
el vacaciones en el mar
que ho sàpigui
i tornarem
perquè aquí
vostè i aquí
moure
i que em perdoni
és que m'escolten
que em perdoni
perquè veu que la Sílvia
m'embolica
m'embolica
jo
jo com a avi
jo ho he de fer
jo ho he de fer
i de veritat
que si voleu venir
que esteu més que convidats
si ens voleu explicar
la vostra experiència
i comentar-la amb l'avi
és que aquí fora bonic
ara
per exemple
que algú vingués
dir
doncs mira
el tal país
que has estat
sí
no
doncs parlem-ne d'aquest país
per exemple
però no parlar-ne
com a vegades parlen
que expliquen
no
és que cada país
té la seva part també
com ho sap
la part íntima
que no se'n parla
i és agradable
i és bona
és l'horrància
d'aquell país
sí
és el bo
perquè clar
hi ha països
que conserven
una part
l'horrància del país
no la propaganda
que fan el que sigui
no
encara hi ha uns racons
que són molt
molt bonics
entens
vull dir
encara hi ha raconets
que hi ha una sèrie de coses
tens la praca mateix
el cementiri dels jueus
l'altre puesto
aquell rellotge
l'altre puesto
o sigui
que hi ha uns racons
i unes coses
que molta gent
de vegades
no els ensenyen
perquè això no té importància
sí que té importància
clar
clar
i el que passa a l'avi
quan hem parlat de pintors
quan hem parlat d'escultors
però ja ho farem
de cara a la setmana
és com aquí a Tarragona
hi ha racons aquí a Tarragona
que moltes vegades
no en parlen
però si en parles
allò
parla la història
ja ho farem
avi ja ho farem
de cara a la propera setmana
avi Ramon
moltíssimes gràcies
molt bé
adeus
bona tarda
adeu
adeus
adeus
adeus
l'op buena
ja ho ha
la