.
.
Aquesta cançó ja fa una mica,
però ell és i continua sent el sobrino.
El Tindrama a Tarragona aquest divendres,
dia 29 a les 10 de la nit,
demà mateix, al bar,
aquí estoi, i aquí també el tenim.
Sobrino, bona tarda, Juan.
Com estàs?
Doncs molt bé, aquí preparant cosetes
pel disc nou.
M'enganxes a l'estudi, estic gravant cançons noves.
Ja ho sé, ja. Aquest matí ja em deies
que estaves una mica...
Dius, mira, estaré especialment
per aquests 10 minutets d'entrevista,
però pensa que és un Kit Kat que faig, eh?
Que si no, com va el nou disc...
La premsa s'ha d'atendre sempre.
Una miqueta, només una miqueta.
Ja saps que intentarem no destorbar-te gaire.
Tot just l'he començat, perquè és un disc molt
curiós, es dirà Frankenstein,
perquè està gravat en 4 o 5 estudis diferents.
És com cada part del disc
és un rotllo diferent.
Fem la primera part, un estudi
amb el Madelit, amb l'Ismael
aquí a Ginás del Vallès.
Sí.
I ja portem 4 o 5 temes gravats.
I avui estàvem, doncs això, fent veus
d'aquests primers 4 o 5 temes.
És un disc serà llarg, serà un disc de 15 cançons,
i gravar-lo durant tot l'hivern
amb la idea que com una flor
surti a la primavera, no?
I el Frankenstein, clar, per allò dels trossets, no?
No et pregunto més, perquè segurament
que el dia que m'ho presentis serà una de les
quelles preguntes que acabo en fixar, eh?
Ja t'ho dic ara.
Ja, sí, sí.
Bueno, quan la presentem ja fem una entrevista especialment
pel tema.
El que sí que dic que demà...
O sigui, que el bolo...
L'estic ja anticipant.
Algunes cançons del disc ja les estic fent en directe, no?
Molt bé.
Per fer 5 cèntims de com va, no?
El que em va sorprèn és que, clar,
és la primera vegada que podríem dir
que surts a l'extraradi de Tarragona.
Perquè normalment et teníem a la bequeria,
que és casa teva, o et teníem a la bequeria, no?
Sí.
Era per la bequeria?
Era per la bequeria?
També, així és veritat, cert.
És cert, és cert.
Com a molt havia tocat el Santocho, que està al port,
però sí, sí, per fi vaig a un barri,
que també ja m'agrada,
perquè jo soc molt de barri
i m'agrada tocar els barris de la ciutat.
El que passa és que, Sobrino,
tu ja saps que demà
tens una deslleialtat una miqueta forta, eh?
Ostres, tenim competència.
I Déu-n'hi-do quina competència?
No la comento, no la comento
perquè havia de ser una sorpresa,
però al final allò que ens ha passat moltes vegades,
que intentes fer coses i ens ha esclatat, no?
Sí, bueno.
Aviam de tenir l'altre 50% dels dos genis
que demà esteu a Bonavista.
Quina llàstima, a veure.
De genis, genis.
Home, doncs tu i ja saps l'altre partener,
que estarà en un altre raconet de Bonavista,
que dius, quina meravella.
que hi ha dies a la setmana?
Mm-hm.
Doncs mira, ho intentarem.
No ho diem qui és de moment, per si de cas, no?
Exacte.
Per si des mosques, al final sona el telèfon, mai millor dit,
i pot ser ell, no?, que estigui a l'altre costat.
Doncs, Sobrino, recorda'ns a quina hora serà,
més o menys, com anirà aquest concert?
Doncs mira, serà a les 22 hores.
Sí?
Per donar temps a sopar aviat, abans d'anar-hi.
I el bar es diu Aquí Estoy,
és un bar de la barri de Bonavista, a Tarragona.
Estava mirant el carrer,
perquè són aquests carrers raros d'aquella zona, saps?
Sí, són de números, eh?
Són números, o sigui,
no sabia si el número del carrer era el nom o el nom era el número.
El carrer és el número 21, vale?
D'acord, que és el principal, molt bé.
És el carrer principal, un dels carrers.
És el número del carrer.
El nom del carrer és 21,
i en canvi el número no és el 21,
és el 44.
I començaràs puntual a les 10?
Començaràs puntual a les 10?
Sí, a les 10, que potser comencem 10 i quart d'huit,
i mitja segons la fluència de l'agència.
Si l'agència és puntual, has començat puntual.
Si no, ens parlarem una mica.
Però mira, és bastant fàcil.
Carrer 21, número 44,
22 hores.
Està fàcil.
Fantàstic, fantàstic.
22 és la meitat de 44,
i és 21 més 1.
O sigui que tot és molt pitagòric.
Però una cosa que sí, que si venen...
Això és important.
I que si venen a les...
A pagar per veure'm,
doncs mira, aquest cop no tenen ni què pagar.
No, hi ha més a més que t'anava a dir
que si arriben a les 21 hores,
que tampoc passa res.
De conya.
Si arriben abans, doncs molt millor.
A més, com que se'n paga el de la caixa que es fa al bar,
doncs quanta més gent vagi i abans vagi,
doncs millor, no?
Home, i tant.
Home, i tant.
S'ha d'enrotllar-se una mica amb la gent que et contracta.
Doncs sí, doncs sí.
Fem una cosa, sobrino.
Què no saps?
Aquí tenim a l'altre costat del telèfon.
Te recordes allò que tenia que sonar?
Ja ha sonat la campana?
Em diguis que hi ha Bob Dylan a l'altre costat.
No ho sé.
Bob Dylan, hola?
Hola, buenas noches.
Hola, Bob.
Què tal?
Aquest és Bob Dylan,
però és Bob Dylan de Tarragona.
No?
El Bob Pila, soy.
Bob Pila.
El Bob Pila.
Què passa, Paco?
Mira, tio, aquí estamos.
Estoy en tu tierra.
A tu estàs mirada.
Has vist tu?
Yo voy a Barcelona y cuando llegue a Barcelona yo me voy a llenar de valles.
Exacto.
Pero luego para Bonavista, no?
Luego para Bonavista.
Me voy al barrio donde nací.
Juan, lo tienes mal, eh?
Lo tienes mal en el bolo, eh?
Sí.
Yo de hecho mañana...
Hombre, Paco, qué cruel eres.
Nada, lo siento.
Aquí no hay piedad, no hay piedad.
Cualquiera que te oiga, como si nos conocierais de lado a tu y el sobrino, eh?
Joder.
Lo que podemos hacer es cenar juntos, no?
Ah, eso sí.
Eso sí.
No puedo decirlo así públicamente, pero...
¿A qué no tienes a prueba de sonido?
Jajaja.
Jajaja.
No lo sé, pero lo cuadramos, lo cuadramos y cenamos juntos.
Lo cuadramos y cenamos juntos y luego cada uno se va a su bolo.
Y si la hora es muy diferente, pues nos hacemos unos cameos, no?
Uno en el bolo del otro.
Eso está hecho.
El mío es un poco más tarde.
Podría yo pasar corriendo al inicio del tuyo y tú al final del mío.
Claro, yo me voy a los bises cuando ya tienes a la gente caliente y me los llevo.
Exacto.
Exacto.
Porque es verdad que, Paco, Paco, recorda'ns o no te toca a tu?
A mí me toca a la bracería...
¿Cómo os digo?
Bracería...
Ay, se me ha anat al nombre.
A ver, a ver si te ayudo.
A la carretera.
En el carretera.
Tengo el ordenador aquí.
Si quieres, miro tu Facebook, Paco.
Sí, míralo.
Cabreira, Cabreira.
Cabreira, Cabreira.
Cabreira, Cabreira.
Cabreira, Cabreira.
Cabreira, Cabreira.
Dakar, Dakar.
Anda, que para que tenga que mirártelo yo.
Estaba en Buenavista este viernes.
Calle 3.
Ey, yo estoy en la 21, tú estás en la 3.
Bracería Cabrera.
Sí.
Bracería Cabrera.
¿A qué me lo digas?
Bracería Cabrera, 2230, Paco, La Luna, en Buenavista, calle 3.
¿Ves?
Aquí es número 35.
Ahora, Paco...
Es honesto, eh.
Podría haber dicho otro sitio.
No, no, aquí está, aquí está.
Y ahora, Paco, te toca a ti decir que el sobrino estará a las 10, en el bar Aquí Estoy,
del barrio de Buenavista, en la calle 21, número 9.
Que nadie se lo pierda porque este tío es único, es una pasada.
El sobrino del diablo, en la calle 21, en el bar Aquí Estoy.
¿Sabes que podríamos pedir a la gente que se dividiera y vayan los tíos a ver a Paco
y las tías a verme a mí?
Vale, vale.
Vale, vale, perfecto.
Mira, por una vez cambiaremos del público.
Ok.
Per què no parleu amb els bars i a veure si podem fer alguna cosa conjunta,
ja que us tenen tots dos a sobre l'escenari?
Jo crec que seria...
Perquè, a més a més, jo crec que del carrer 3 al carrer 21, al millor hi ha molts números,
però al millor hi ha pocs carrers de diferència d'un a l'altre.
No, sí, aquí hi ha pocs.
A que sí?
Sí.
Hi ha pocs perquè són perpendiculars, són perpendiculars.
Per això, per això.
d'un bol a l'altre, no?
I a veure què diu Paco, i a veure què diu el sobrino.
El que hem de fer és agafar l'associació de veïns de Bonavista.
Clar.
Això sí, ara sí.
Ens contactin a Paco i a mi i els dos bares, no?
I pongan l'escenari just al mig.
Clar.
Entre un bar i l'altre.
I així tota la gent que vulgui anar estarà allà i, a més a més, tothom podrà gaudir de la vostra música.
Total, doncs ho podríem fer als dos concerts, dir-lo, i segur que algun de l'associació de Bonavista no és molt gran.
O a un concert o a l'altre està algun de l'associació, seguríssim.
Jo ho diré.
Vinga.
El sobrino està aquí.
A veure si...
Enlacemos, enlacemos.
Un sobrino en la luna, no?
Pues mira, un sobrino en la luna.
Un sobrino en la luna, no?
O un Paco con el diablo.
Un Paco en el infierno.
Sí.
Espera que hem fet bolus junts a Paco i jo.
Per això, per això.
és el que fem directament.
Heu vist el que fa també una mica la ràdio, eh?
I ara m'hi fico jo per aquí al mig, aquí unificant, eh?
Sí, sí, sí.
Sempre fent amics, eh? Sempre fent amics.
Molt bé, Sílvia.
Vindràs tu, Sílvia? Vindràs una miqueta a cada concert, tu, o què?
No ho sé, no sé com ho podré muntar, eh?
No ho sé, no ho sé.
Per horari surto justeta, justeta, eh?
Bueno, bueno.
No sé si em dóna el temps, no sé si em dóna el temps.
Si vols venir primer el meu, després el del Paco.
Comences abans.
Comences abans.
Al principi, d'acord?
Les dones les faig al final i te les perds.
Veus?
Això és santatge.
Sí senyor, sí senyor.
Doncs, Sobrino del Diablo, Paco i la Luna, demà a Bonavista, aquests dos gent, i jo li deia abans al Sobrino,
si no diguis que no, mira que hi ha dies a la setmana que us podíem haver compaginat un amb l'altre,
però mira, aquelles coincidències del destí, us tindrem a tots dos demà, en dos llocs diferents.
Recordem, fem-ho una altra vegada.
Vinga, Sobrino, d'onde te toca a tu, recorda-m'ho.
Bueno, jo estic al bar, aquí estoy.
Molt bé.
Tirem del 29 de novembre, últim bolo del mes, a més.
A les 22 hores, i el bar està al carrer 21, número 44, entrada gratuïta.
Cantautor gratis.
Sí senyor.
Paco, te toca.
Bueno, jo estic al carrer 3, a la Brasseria Cabrera, carrer 3, número 35.
Brasseria de Cabrera, a les 22.30, entrada más gratuïta todavía.
Vamos, yo me regalo.
Un montón de dinero a la gente que venga, ¿no?
Exacto, un euro.
Llegar les das dos euros.
¿Cómo sois, cómo sois?
Pa' quitarme público.
Pa' que veas qué cruel y despiadade.
Si venís uno del sobrino, cuatro euros.
Ah, y yo me quito la camiseta.
Hombre, aquí ya hay una striptease.
A veces me la traig al tema de U2.
No, yo me la traig porque si no, al show empichora mod.
Pido mucho yo desnudo.
Yo solo de cintura para abajo, por eso me quito la camiseta.
No entrem en intimitats.
Fem una cosa.
Ara entre vosaltres us truqueu, comenteu una mica de la jugada.
Molt bé.
I això sí, convidem a tothom que es passi per bona vista,
que hi ha festes de la bona demà mateix.
Tant sigui a les 10 de la nit com a les 10.30.
que us tindran a tots dos.
Allà podrem gaudir de la vostra música.
Família, moltes, moltes gràcies a tots dos.
Molt bé.
Igualment.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
¡Eso es!
Eres agua pasada, como las gafas de espejos,
las fundas de piel de tigre, los volantes con conejo.
Eres agua pasada, como el leño y los enemigos,
los pezones de Sabrina Tarzan y Laura en postigo.
Eres agua pasada, como Rambo y Sandocan,
el ala, la demasiel, la zarzuela y el cancan.
Agua pasada, que no mueve mi molino,
lágrima que no lloro, camino, que no camino.
Agua pasada, que no mueve mi molino,
lágrima que no lloro, camino, que no camino.
Eres agua pasada, como el verano pasado,
los granos, el sarampión y el fin de curso de octavo.
Eres agua pasada, como la mil y en Melilla,
el un, dos, tres, y la oti, el cine de barrio,
el pan con nocilla.
Eres agua pasada, como los celos y el celibato,
los papas y los obispos, los videntes, los beatos.
Eres agua pasada, como la paz y la guerra fría,
los gordos y los romanos, y los indios de Almería.
Agua pasada, que no mueve mi molino,
lágrima que no lloro, camino, que no camino.
Agua pasada, que no mueve mi molino,
lágrima que no lloro, camino, que no camino.
Agua pasada, que no empapa mi pijama,
lluvia que no me moja, caldito que no me sana.
Agua pasada, que no mueve mi molino.