Don't ask why
Sammy feels bad a thing to try
It's gonna be a little painful
So don't forget the unique rule
Don't move too fast
But I don't want to
They scourge you from trying to stop
If you were able to re-see what he said
I got the feeling you'll be real friends
Sammy and you
If you want to know the limits of your heart
Just wait, this guy is gonna down in your tongue
Cause Sammy feels good
Cause Sammy feels good
Cuauqua
Cause Sammy feels good
at the beginning of the season
ют
Редактор субтитров
А.Перседжи
あの
Fins demà!
I és un goig per mi presentar-vos els guanyadors del D.O. Tarragona 2013. Ells són els Harrison for Fiesta i els tenim aquí als quatre. Bona tarda, companys. Hola, què tal, Sílvia? Com estàs, Tésar? Bé. El Roman no m'escolta. Roman, treu-te els cascos perquè he posat perquè me puguis escoltar per aquí. Així que, com és que algunes vegades ens passa això.
Quan som una miqueta, els cascos ja fan de les seves, dic així una manera que me pugueu escoltar els quatre.
Bé, expliqueu-ho primer, com van a l'actuació, a la capsa de música, com sé que me vau dir que aniríeu a cara barraca.
David, me vas comentar en el seu moment que, clar, com era mitja horeta el que teníeu, que clar, no us podíeu comentar massa les cançons,
sinó que l'important era fer-les, no? Ensenyar-les el que sabíeu fer, no?
Sí, és que no vam poder ni provar ni res.
Què en dius?
No, bueno, eren masses grups i...
Bé, doncs era més fàcil així fer un check-line de 10 minuts i tocar.
I, bueno, no va ser el concert de la nostra vida.
No, en quant, perquè no ho van fer superbé.
No, el podíem haver fet molt millor.
El César va començar cagant-la.
Exacte, què va passar?
La culpa no era meva, era l'ampli, que no funcionava, jo sé, coses.
Ah, que hagi.
Sí, sí.
Els duendes de los llacs.
Els duendes de la guitarra, sí.
Els gremlins.
No, però va estar guapo, o sigui, va ser com, va ser com, vale, cap endavant.
Fem-ho, no?
Dins ens sentíem bastant malament i tal, però com, no sé, la necessitat era,
sabem el que hem de fer, pelante.
i veies les cares de la gent i els agradava, llavors dius, vale, pues venga, pues me'l pelante.
No, no, no, no, no, no, no, no.
Bueno, jo crec que la meitat del públic eren amics, eh?
Bueno, això és important.
Els teníeu comprats, llavors.
Això és important, sí, sí.
Jo m'he deixat mil euros en jamones, en jamones, per Navidad.
Doncs t'ha sortit baratet, eh?
Més 20 euros.
T'ha sortit baratet, eh?
Has vist?
Sí, no està mal.
Tot això en pernils, imagina si després els has de convidar una vegada que acabi la història.
No, no, no, però bueno, bé, no?
I vas, bueno, sí, el concert era com 30 minuts i vam anar bastant a saco, o sigui, en plan,
parlar a lo mínim i deixar que les cançons parlin.
I llavors vam així tot molt enllaçat i molt que fos allò, pam, aquest és el discurs.
I el roman, quasi sin voz.
No, roman?
Quasi sin voz?
Sí, perquè clar, si no paraves, no paraves, era una canción detrás de la otra, no se podía comentar nada.
Només jo te'n podré desafinar un montón.
Sí, també.
Un montón.
Teníais comprados al jurado, què passa aquí?
El hable que no funciona.
El hable que no.
El hable que no.
Pablo, dime algo bueno.
Bueno.
¿Qué pasó?
¿Qué pasó?
Ah, que ganamos.
Es bueno eso, no?
No, eso es buenísimo.
Pues ya está.
Home, però, no sé, una vegada que va acabar el concert, es va quedar amb un regust de boca.
que dius, bueno, ha començat una mica raro, però després s'ha anat a arreglar, no?
Ha anat encaussant-se cap al lloc.
Sí, això no va ser el concert de la nostra vida, però va ser un bon concert.
Ah, David.
Sí, no, jo no vaig sortir d'allí dient quin desastre hem fet, no? Va ser com, o sigui, no és d'aquells que tu acabes de disfrutar del tot, perquè estàs allò una mica allò, no oigo esto, no oigo lo otro.
però saps que ho estàs fent bé. O sigui, no sé com explicar-ho. Hi ha concerts que tu et sents perfecta i disfrutes i llavors ja està.
I que hi ha cagades de temps. I si que ho saps, tu no ho saps tampoc.
Sí, clar, que ningú sap el que ha passat ni com ha passat, no?
Sí, clar, moltes vegades diuen, ai, m'he equivocat allà i et miren encara de, pues no m'enterao, pues...
No, però aquest era d'aquells que potser no pots disfrutar tant, però que saps que estàs fent el que has de fer, que està...
Jo vaig sortir content, eh? Jo vaig sortir allà content.
El tècnic d'il·luminació ho va fer molt bé, també.
Sí, sí, ens van posar llums estroboscòpiques quan em demanava.
Quines són aquestes gestionacions? Aquelles que fan xa-xa-xa-xa-xa-xa, que és com a càmera lenta.
Ostres, que gairebé no us vèieu entre vosaltres, ni al poble.
No, no, veus tot allò com tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic.
A mi em costava el teclat, eh?
Clar, perquè el teu és blanc i negre. Clar, hi ha moments...
És el que passa amb els teclats.
Jo estava molt agut.
Però perquè ho vam demanar.
Jo vaig pensar, jo ho vam demanar.
Jo vull llums d'aquestes ara per quasi tot el que faci.
Què diguis?
En general, sí.
Quan em vagis a dormir.
Quan em vagis a dormir.
Efectes especials.
Te veis molt malament, César.
No te volia dir.
Te veo muy mal.
Estoy fatal, estoy fatal.
A las 5 de la mañana.
Ven, César, que me han dicho no sé qué de unas luces.
He hecho polvo.
Hombre, para inspirar, tal vez, algunas canciones en plan psicodélico, todo ayudaría.
Son bastantes, eh?
Las canciones tal como las fem, psicodélicas.
Oscuridad.
Oscuridad psicodélica, n'hi ha bastantes.
Ah, pues mira, todo es ello.
Pega, pega.
I les cançons que teníeu preparades per aquest concert,
són les cançons que ja sentim dels Harrison Ford Fiesta,
se hicieron especialment per al concert?
I per aquestes modificacions de dir, doncs anirem a Carabarraca,
enlleçarem una cançó amb una altra?
No, pel concert no, el directe en general.
Si el que vam fer, si teníem un repertori de 45 minuts,
i teníem que tocar mitja hora,
doncs vam cronometre i dic, vale, aquí parem.
Ah, sí, així.
No vam modificar res.
Ah, sí, que gràstic.
Vale, doncs aquestes últimes no les toquem.
Sí.
Va ser així.
Però ja és una miqueta com el teníem plantejat.
Sí.
O sigui, és que les cançons que t'has sentit,
i tal com les portem al directe,
o sigui, són les mateixes cançons,
i l'esperit està allà, però canvien bastant,
perquè, no sé, juguem bastant més amb...
Més canya, més intensitat.
Li fotem més canya.
Fem allò més subidons,
i moments allò de...
Pon-me una lúcia estroboscòpica a pic, aquí.
Està aficionat, eh?
I castanyà.
No sé quan ve el comple...
Quan ve el comple del César.
Em falta, em falta.
És que té veu, eh?
Té veu, eh?
Encara em falta per complir els 26.
i no, oi, va estar...
No està de acuerdo, eh?
És una jove promesa.
Jove promesa.
No està de acuerdo.
A veure, feu, vau fer lo vostre.
Sí, li vam fotre més canya.
Va fer allò que dius, vinga.
Posem-li tota la carn sobre l'escenari.
Sí.
Una vegada s'acaba, clar, recordem que van sortir els Oliva Trencada,
després van anar el Roger Benet i els Susi Mònics.
Abans, abans van dir el guanyador, eh?
Ah, abans de tu.
Abans del Roger, entre l'Oliva Trencada i el Roger van...
O sigui, ja ho tenien claríssim, o sigui...
No, durant el concert, l'Oliva no hi ha jurat.
Sí, sí.
Vosaltres ja els vau veure?
Jo que dius, ostres, m'atens una miqueta a veure aquí com ho estan fent.
No, jo vaig baixar de l'escenari, vaig recollir,
vaig anar a donar una abraçada al Berna i me va fer així...
No m'abracis, que sóc jurat.
Això no me lo decies ayer quan et dava el termí, no?
I el David s'està amagant.
No, no sé.
Me va sortir així, jo.
No, no, m'ho imagino, m'ho imagino.
És molt carinyós, el David, és molt carinyós.
Sí.
Borratxo més.
No diguis això, home, no diguis això.
I després, clar, va sortir a l'escenari, agafar el xec...
Bueno, bueno, bueno.
Què us donen?
Bueno, bueno.
Ens van haver de...
Me van dir, puja, puja.
Me van trobar a mi, em van donar un paper així que ficava guanyador.
Sí.
I me van pujan a l'escenari i comencen a fer-me fotos jo.
Però espereu que ha faltat...
Ha faltat tu!
En plan, va, me voy a cridarlos.
Y bueno, iban.
Llegan cara sin minucia en apariencia de Pablo y al César.
Y después el Romain.
Y ya, venga, foto y marché.
Y yo, no, que ha faltat el Román.
Román, ¿dónde estabas?
No le dejaban subir.
Román, ¿no te dejaban entrar?
No tenía la pulsera y la acreditación.
¿Qué dices?
No me quería dejar...
No le dejaban pasar al escenario.
Pero al final sí, ¿no?
Al final sí que te dejaron pasar, ¿no?
Sí, he visto las fotos de que estabais los cuatro.
Que sí, que sí, pero que va a costar, que va a costar.
Con el José Miguel, ¿no?
Sí, sí, con el Miguel.
Con el presidente, Miguel Ángel Cruz.
Sí, sí.
Presidenta de la Asociación de Músics de Tarragona, que se va allá.
I ara, ¿qué representa?
¿Qué representa ser el ganador del Dío Tarragona 2013?
Discutir.
Sí?
Bueno, torneu-lo, eh?
¿Qué farem?
Torneu-lo.
Sí, perquè és veritat que li vaig preguntar a mi.
T'ho vaig preguntar, ¿no?
Sí, sí.
El que es faria, si es guanyaria.
Ara no recordo que m'ho has dit, eh?
Ara no recordo.
I vam dir que amb aquests diners gravaríem el disc.
Que, bueno, que ja havíem pensat a gravar el disc.
Però no ens acabem de ficar d'acord.
El Pablo diu també que sí.
És que al Pablo li agrada més el poble.
A mi m'agrada més el paso doble.
Llavors estem aquí.
Però bueno, jo què sé.
Seu agraient-vos per a veure què és el que passa
i on acaben aquests diners, no?
No, no, sense paralles, però bueno,
que harem de decidir bé com ho fem.
Molt bé.
Perquè recorda'ns quin és el premi del Dío Tarragona.
O almenys el que us ha tocat a vosaltres com a tal.
Hi ha una actuació de cara a l'any vinent.
Hi ha dos.
A Santa Ticle, dos?
No, no, no, és la Fira de Vilaseca
i el Festival de l'AMT, que és a Sant Magí.
A Sant Magí.
A Sant Magí, molt bé.
Per altres coses que segurament anarien sortint.
Són 1.500 euros de premi que volem destinar en això,
el disc i...
300 euros en material.
de 300 en material, els rocant clàssics, no?
Està bo, eh?
Jo per acabar canviar les cordes.
Sí.
Els baquetes.
Els baquetes.
Els baquetes.
Els baquetes.
Home, bafles.
Una guitarra nova.
Ui, tira't molt, eh?
Un monitor.
Si és així de miniatura.
César, si és així petiteta.
Un matxero, un matxero.
Si és una guitarra matxero d'aquelles.
300 euros.
Els he de convèncer encara, però alguna cosa farem.
Què?
Un terramatxero.
Perquè un dinar o un sopar, no.
Allò que dius, parleu amb la gent de l'Oda.
Tia, pedazo de sopar, eh?
Home, amb 300 euros, home, ho faríeu, no?
Sí, sí.
I tots els amics que em van donar el vot, amb el Berna.
Sí.
Hem de pagar el Berna.
David, no diguis això, que estem a la ràdio.
Home, és per ser.
T'ho dic perquè també va met molta gent pobra,
que ens van quedar a la porta.
Que no, que no.
Que a mi el Berna...
A veure, el Berna de fet és qui ens va dir
esteu seleccionats pel d'E.O.
Perquè ell és jurat, i és molt amic meu.
Sí, sí, sí.
I l'hem passat amb ella.
A mi dos dies abans d'això,
em venia com, d'alguna forma, baixant mal els fums.
En plan, tios, ja ho podeu fer un bon concert.
Hi ha molt de nivell.
I realment hi havia molt de nivell.
Sí, sí, no?
Hi havia...
A més, el que dèiem també tu i jo via telefònica,
que el jurat ho tenia molt complicat,
perquè a banda de bon nivell,
hi havia grups de diferents coses, no?
Molt diferents, sí.
De plamen, jo serà per Doleré.
I clar, hi ha de dir, ostres,
on ho abarquem tot això, no?
Però a veure, que ens van dir després,
va haver-hi bastanta unanimitat.
O sigui que no, només el vot del Berna.
El vot del Berna,
si haguéssim fet malament,
hagués anat cap a un altre apòstic, no sé.
A veure, l'any passat,
Harrison es va presentar
i no es va menjar un coli.
També estava al Berna,
més o menys el mateix jurat que aquest any.
I, bueno, ja ha dit el Raül Cossano, no?
Que ha vist bastant diferència
de l'actuació de l'any anterior
amb la d'aquest,
que hagués una progressió
i més serietat en aquest grup.
Que passa que jo crec que,
saps, perquè vau tenir consells
de la gent de la Cirque
que havia guanyat l'any passat,
no l'altra.
No, no l'altra.
O l'altra.
Si haguéssim d'escoltar
els consells de la Cirque...
Sí, no en tenen ni idea.
No en tenen ni idea.
Què me dius, David?
Jo, si...
Jo, a mi,
si no tinguéssim a donar consells,
jo li faria venga.
¿Desde que han triomfat en el metrópol?
No hay que no s'aguante, tu.
Doncs, companys,
ara us queda una miqueta de feina, crec, no?
Què?
El que dèiem,
ara us queda una miqueta de feina.
Sí, sí, sí.
Enregistrar el disc,
que serà...
amb cançons que ja teniu,
cançons que ja teniu,
Román,
para este próximo trabajo discográfico?
O el primer álbum aquello que dices
con cara y ojos
de Harrison Ford Fiesta?
Acabas de dar en el clavo.
Que si grabaremos canciones nuevas o...
Ah, no, no sé.
Román no sé dónde está, eh?
Román, ¿dónde estás?
Sí, yo sé que lo sé.
¿Por qué?
¿Por qué?
No me haces caso.
¿Dónde estás?
Román está comiendo croissants en París ahora mismo.
Es de seguir en casa.
No, no sé, sí.
Pues bueno,
tenim cançons noves,
tenim coses per aquest nou treball
o encara no s'ha pensat,
és allò que dius,
bueno, encara està molt verd,
tot està aquí molt a sobre.
Es tracta de gravar.
Ara gravarem el que tenim
i tenim també més temes allò
esperant per fer-los,
que potser entra alguna cosa més.
Home, que volem sentir la part més rockera,
és que clar, sentint aquesta maqueta
és molt suau,
una mica dolça,
i clar, si m'ha dit que a sobre la sa
i m'ha dit el César
que sou més contundents,
també volem saber-ho,
volem escoltar-lo.
Encara no m'he donat temps
de fer-ho.
No, no, jo crec que us agradarà.
Fé-li un vídeo al David.
Fé-li un vídeo.
La van gravar, l'actuació,
aquesta del Déu?
Jo crec que no.
No, però és una llàstima.
Li poseu el vídeo,
així que ens uneu,
amb els contundents.
No, però bueno,
qui ve a veure'ns s'ho troba,
això també està guai.
Clar.
I realment, bueno,
és el feedback que t'arriba
després de tocar,
que tothom t'ho diu,
en plan,
ostres, quina sorpresa.
No m'esperava això,
i tothom es queda una miqueta,
no sé, jo, sorprès.
Està guai.
Sí, mola la sorpresa.
Sí, i a més a més,
si vosaltres no és allò de dir,
mira, quan acabem del concert,
sortim votant,
es quedem a comentar
i estar amb la gent,
els amics, no?
Sí, sí.
I a més,
agafeu en plan flash,
i dius, ostres,
sí, sí.
Han de dir el que senten
en aquell moment, no?
Que dius,
no s'ho poden ni preparar, no?
Sí, i bueno,
me refereixo en aquell moment,
o com a l'article aquest
que va sortir al diari,
que a mi m'ha agradat força.
Com, bueno,
com descriu el concert,
la música que fem,
que a vegades a tu et costa molt més
descriure el que fas.
Sí, és molt difícil,
llavors que algú escriu un article
i t'estigui dient,
ah, pues sí,
estic d'acord amb tu, tal.
Bueno, i ens trobarem també articles
que, pues no, ni de conya,
hay que matarlo.
cogemos al periodista,
que por es.
No, perquè això és veritat,
ara que em deies això, David,
que quan estàs dins d'una cosa
que no pots mirar-ho
des de la part objectiva.
No, potser.
I és molt complicat.
Per això potser,
jo que dius, ostres,
ens ho han donat a nosaltres,
som els guanyadors,
tira cap endavant
i a veure què està que passa, no?
Sí, sí, sí.
Doncs familiar,
no sé si ens han deixat
alguna cosa per dir.
Segur.
No hem parlat del Prudy.
Qui és el Prudy?
David?
No, que no, que no,
que és una broma interna.
David, la confiança fa fàstic, eh?
Ara te l'explico, ara te l'explico.
Te l'has fent?
Que la confiança fa fàstic, no?
Mira,
és que estan tots rient,
una cosa deu ser.
Pues ara tu explica,
ara tu explica.
Ja és una broma, ja.
Sí, fa una broma?
És una broma, sí.
Mira,
he aconseguit el que volia.
Veus?
És que estaven molt serios,
ara ja, eh?
Potser que estan encara molt cansats,
les festes de Santa Ticle,
encara està tot a sobre,
tot així com molt...
Bueno,
parlem la setmana vinent
i a veure què em dieu.
A veure, a veure.
No crec que em diuen molt, eh?
No crec que em diuen molt, no?
La tornarem a passar,
la tornarem a passar.
Amics de Harrison for Fiesta,
moltes gràcies.
Santa Ticle ja és una miqueta més
motoritzada,
gràcies a vosaltres.
A més,
amb el motor d'aquest cotxe
que porteu.
I anar,
que d'aquí a res,
si teniu qualsevol cosa,
aquest nou disc ja gravat
i ja, eh?
Ja tornarem.
Me'l porteu.
un, no?
Sí, clar, sí.
Així podràs sentir
aquesta condomència
que m'expligava el David.
Gràcies.
A tu.
A tu.
Adéu-sí,
a la charla.
Adéu-sí.
Adéu-sí.
Adéu-sí.
Adéu-sí.
Adéu-sí.
Adéu-sí.
Adéu-sí.
Adéu-sí.
Adéu-sí.
Adéu-sí.
Adéu-sí.
Adéu-sí.
Adéu-sí.
Adéu-sí.
Avent-hier, fou rire général
Quand le stagiaire, un petit jeune,
S'est pris les pieds dans le tapis
Et s'est raccroché au bureau
Ho, ho, ho, ho, ho
Monsieur Morey, le directeur
Pour ce qui est de l'humour, ne se prive pas
Il a une tasse sur son bureau
Avec écrit, le bas, c'est moi
Ha, ha, ha, ha, ha, ha
On peut s'amuser et en même temps
Être à l'écoute des clients
Qu'est-ce qu'on rigole
Au crédit agricole
Humour et convivialité
Au service de la qualité
Musique
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!