I ja ens anem ràpidament cap a la Sala Cero.
Allà tenim amb nosaltres l'Àngel Lopera, copropietari.
Àngel, bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Doncs molt bé, molt bé.
Mal que sàpiguis que demà no, però passat demà tinc un petit especial dedicat a la Sala Cero,
concretament al quilòmetre zero, eh?
Ah, molt bé, molt bé, molt bé.
Perquè ja ens han confirmat el Nacho, el Nando i el Miquel que vindran tots tres.
Molt bé.
També vaig darrere dels Ivory, que també m'han dit que sí.
Home, doncs, a més és que el quilòmetre zero és una de les iniciatives
a les quals nosaltres li tenim més carinyo, no?
Perquè han nascut amb aquesta nova etapa i creiem que fa una funció, no?
Sí.
Això és important.
No, no, i a més és un dels moments, podríem dir, també molt entranyables,
perquè és una manera de no oblidar de la gent que aquí a Tarragona està fent...
almenys intentar de fer un petit foradet, no?
Això mateix, no, hi ha una...
No sé si ni podríem dir una escena de grups que estan sortint ara,
però bé, bueno, en el fons el que estem fent és barrejar els que surten ara,
els que porten 20 anys, els que sembla que hi han marxat per a la torna, etcètera,
i d'això es tracta una mica, no?, que es moui una mica l'escena musical a la ciutat.
Però fem una cosa, abans d'anar cap endavant,
abans de veure què és el que succeirà aquest cap de setmana a la Sala Zero,
m'agradaria que m'expliquessis com va anar l'actuació dels estereotipos,
com va anar a la punxa dels CDs, o perdó, dels discos,
el DJ set que va fer el David Van Vylen, com va anar tot això?
Doncs, la veritat és que molt, molt bé, molt bé,
va ser un concert, doncs, en la línia del que fan ells,
molt allò, doncs, molt animat,
en la línia de grups com ara, doncs, els Mendez,
i Uyar Estàndards, una mica d'aquesta escola, per dir-ho d'alguna manera,
i, doncs, la veritat és que me l'anima molt,
van convertir una mica el concert en una festa,
que es va perllongar, després més enllà, amb el David punxant, no?,
en la segona versió, no?, la versió, com va dir jo que ell,
que va rebentar la sala.
M'imagino, m'imagino.
Jo l'hi deia a ell, dic, home, després d'estar gairebé dues hores
saltant i votant i fent, m'imagino que deus quedar rebentat, no?
Que deus... Jo t'he dic que la resposta va ser que no,
que en aquell moment, ell quan està allà sobre l'escenari,
quan està punxant després, potser quan arriba a l'hotel o a casa,
llavors en aquell moment sí que se n'adona del que acabava de fer, no?
Probablement, probablement.
També és veritat que ell l'han deixat descansar...
Una miqueta, no?
...entre el concert i...
Entre el concert i la seva sessió,
va estar punxant el tòner, que és un dels nostres residents,
va tenir allò de temps per agafar aire
i després molt bé, ho ha deixat tot.
Bé, bé, fantàstic, fantàstic.
Doncs això és el que, una, una de les coses que ha passat
aquell cap de setmana passat i que si no ha anat a...
Ho sento, ja ha passat, no?
Bé, però...
Ah, però queden moltes coses per endavant.
Això mateix, d'aquí dos dies, com qui diu, ja estem una altra vegada.
Sí o què?
Bé, ara som lligats.
Ah, no m'espantis, eh, no m'espantis.
Ves, és que li dius aquestes coses, Àngel, i ja està, ja se l'hem liat.
Però ara és...
És que, clar, com ho introdueixo?
A veure, Àngel, ajuda'm, dóna'm un cop de mà.
Perquè, a part de la Sala Cero,
ja sabeu que la gent que porta la Sala Cero
també fa altres escapadetes.
I esteu organitzant,
que ja té el seu nom i cognom,
i ja té el seu cartell, i té un...
Segueixes tu?
Sí, sí, sí.
Digues, digues.
Bé, i ara, bueno, jo crec que ja ho hem comentat moltes vegades.
Nosaltres, de fet, portem quatre,
pràcticament cinc mesos amb la Sala Cero, no?
O sigui, que estem en la primera temporada
d'aquesta nova gestió,
però venim de...
que portem ja alguns anys fent,
i ja hem pogut...
Sílvia, hem parlat.
Una vegada, si és realitat.
Moltes, moltes vegades, no?
Cada any, amb les programacions de cada edició.
i res, doncs, amb el Festival pel Fes,
i projectes torrents que han anat sortint
al llarg del temps, no?
A la veritat, doncs, ja estem...
doncs, a poques setmanes
d'una d'aquestes cites, no?,
que hi ha al llarg de l'any,
i que l'any passat ha de fer la primera edició.
Sí, és veritat.
I en guany ja serà la segona del Festival d'hivern,
no l'estiu, que aquest, doncs,
el juliol no ens complirem la vuitena,
la vuitena edició ja,
però el d'hivern, doncs, en guany ja és la segona.
Es diu Twin Palm, eh?
Aquest és el nom d'aquesta iniciativa paral·lela,
diguéssim, del germà, no?,
del germà de...
Del Palfest.
Com diu la paraula, Twin, no?, en anglès,
el bessó de Palfest,
però en aquest cas, d'hivern,
i amb un perfil una mica diferent, no?,
més de gaire, doncs, de petit format,
i, bueno, doncs, amb un auditori,
no és un festival d'estiu,
però igualment molt interessant.
La setmana passada vam presentar ja públicament
un avançament dels grups que tindrem.
En 24 hores anunciarem molt probablement la resta,
però estem acabant d'últimar tots,
i en això estem.
O sigui, vam presentar la setmana passada
a Anivi Suite,
que serà la cap de cartell, en guany.
Mira, escolta, escolta, escolta, escolta.
Ens sentim.
One day
I'm feeling fine
Oh, the next I'm feeling down
And I don't think that you have ever known
Aquesta veu també melodiosa,
que segur que ens presentarà aquest treball geogràfic
que es diu Oh Monsters, no?,
que és el seu darrer...
Que és el seu darrer treball, sí, sí.
I quin dia vindrà ella?
El 15 o el 16?
Sí, no, a veure, la part de concert
es concentra a la tarda, no tant a la nit,
com a la tarda, tarda i principi de la nit del dissabte 16.
El 15 tindrem també activitats, però bàsicament activitats paral·leles.
Sí que hi haurà alguna sessió de visió, ok, però se centrarà més en la projecció d'un documental
molt xulo, que es diu Doné Vilán amb Daniel Johnston, basada en la vida d'aquest artista polifacètic, no?,
Sí.
Daniel Johnston.
hi haurà també això, no?, alguna sessió, tindrem un petit directe de caire electrònic i la inauguració d'una exposició a càrrec de l'escola d'art d'aquí de Tarragona.
Això divendres, dissabte és quan es concentra la part musical, el gruix de la part musical, ja dic, des de la tarda, des de la cinc de la tarda fins a pràcticament la una de la matinada,
després hi ha una continuïtat també amb disjòquei, però està tot concentrat a la tarda, tardanit del dissabte 16 de març.
Molt bé, molt bé.
Tindrem a Nibisuit, tindrem la Brigada, Blacanova, el Quiet Man i tres cosetes més que anunciarem.
Entre demà a demà passat.
Ai, o sigui que ens hem quedat a les portes, no?
O sigui que si et truco demà, què? Què tal?
Bueno, pues...
No puc, no puc.
Intentarem tenir-ho allà.
No, perquè al final la gent se m'aqueixerà, en dirà, ma, però això què és, una altra vegada, una altra vegada.
Bueno, haurem d'esperar fins la setmana vinent.
La gent s'entenarà segurament per als altres mitjans, però nosaltres ja hem donat aquí la nostra pinzellada.
Molt bé.
Almenys perquè sàpiguin que el 15 i el 16 guardin aquests dos dies per anar cap a l'hospitalet de l'infant
i segurament que també mirant...
Ara jo vaig més enllà, a part de la música, a part de tota la infraestructura musical, diguem-ho així,
també hi ha l'altra infraestructura de la gent que ve, especialment per aquests dos dies,
i clar, aquella nit s'ha de passar en algun lloc.
Ja esteu començant a moure...
Bueno, sí, a veure, clar, o sigui, a veure, diguéssim que l'estructura és de dia més que de nit,
però a la nit hi ha una continuïtat, hi haurà...
El mateix centre cultural, eh?
Sí.
Si se moure'ns, doncs el convertim una mica en centre musical, més que centre cultural, no?
I sí, efectivament, demà, o demà passat, que és que estem, com dic, acabant d'ultimar,
anunciarem també la llista de jo que és que ens acompanyaran,
i bé, totes les activitats, totes les activitats.
Ara mateix, qui vulgui comprar l'abonament, a més, és que el té només per 15 euros,
o sigui, fins al final d'aquest mes, per 15 euros.
D'acord, d'acord.
Bueno, a veure, que jo ara mateix, crec que és una encerrona el que t'acabo de fer, Àngel,
ho sento, però perquè et toca...
Però clar, jo m'imaginava que...
Clar, no sé, m'ha feia la idea que encara que sigui el germà petit,
del Pal Fes, que vosaltres esteu en tot,
i en aquestes coses, però segur,
segur que aniran sortint altres històries, altres idees,
que aniran comandant, eh?, a tota la gent que n'estigui sentint.
Molt.
I sobretot el que deies, que l'abonament ja està en marxa,
i que si el volen, que no s'adormin, que després passa el que passa.
Efectivament.
No, no, i a més és que és això,
que durant aquests dies està un preu molt, molt, molt assequible.
Molt bé.
Doncs ara sí, marxem de nou cap a la sala 0,
i anem a veure, perquè ara mateix estem ja ballant.
Ara ja, demà mateix estem ballant i estem fent de les seves, no?
Tenim aquest curset encara en marxa.
Sí, sí, sí, sí.
Durant el que queda de mes i fins al dia 20 de març,
el curs de l'indie hop, de swing,
està en marxa, amb molt bona recepció.
La veritat és que l'espència està sent molt positiva,
tothom que l'està cursat està molt, molt content,
i intentarem que això tingui continuïtat.
De moment ja diem.
O sigui, estem seguint dimecres,
rere dimecres amb les classes d'aquesta primera promoció,
per dir-ho d'alguna manera, no?, de ballerins.
Molt bé, doncs deixem el dimecres,
passem ja cap a dijous,
i el dijous trobem...
Què és el que trobem el dijous?
Sí, dijous tenim la quarta edició de...
Diguem així, sí.
Sí, perquè em pregunto.
Ara ja portem la velocitat de creuer,
ja estem fent una cada mes,
amb la gent de Hoodie Boys,
que el que fan és això, no?,
és el Golden Coast,
que és la seva cita mensual
amb els ritmes urbans,
amb el hip-hop, el dubstep,
i una mica, doncs,
barreja de directes i de sessions de DJ,
sempre sota aquests estils, no?,
estils urbans,
i amb gent que té una facilitat increïble,
per fer rimes,
o per punxar vinil amb escrats,
i, bueno, la veritat és que és bastant interessant
tot això que està fent aquesta gent de Hoodie Boys,
i que, doncs, dijous,
tornen a la càrrega, a la sala.
Molt bé.
Després, pel que feia divendres,
ja veus que jo vaig saltant, eh?,
feina feta, eh?,
feina feta.
No, no, no, clar, clar, fem feina.
El divendres tenim això que dèiem al principi, no?,
tenim el quilòmetre d'1 de febrer,
que és ja el...
a veure si en novembre, en febrer, a veure, octubre, novembre, desembre,
gener, doncs el cinquè.
El cinquè ja, molt bé.
Sí, sí.
Sí, que portarem el grup número 9 i número 10 d'aquest cicle.
Molt bé, és que són.
Cada mes.
Sí.
I, bé, aquest mes, doncs, portem una mica de rock and roll, clàssic,
a càrrec del Cyborg,
que és un grup de joves, molt, molt joves.
I prometedors, músics.
Molt prometedors, són boníssims.
Sí, sí, sí.
Fan un rock molt clàssic
i la veritat és que sembla mentida
com uns nois de 17 i 18 anys poden tenir aquests referents tan sòlids, no?
Sí.
I després el Nacho, el Nacho, el Nando i Miguel,
que és una versió més pop, no?
Una forma d'entendre la música més des del pop.
I des de l'experiència, perquè déu-n'hi-do la que porta les taules,
que porten tant el Nacho com el Nando com el Miguel, eh?
Són les mostres.
Moltes taules.
És veritat.
Ara canviem de projectes i, bueno, doncs aquest és igualment molt, molt interessant.
I dos grups més del territori que podrem gaudir a la sala.
Molt bé, recordem que el preu andalada és de 6 euros
i que, a més a més, pregunteu segurament pel Xupito Ivory
o pel Xupito Nacho Nando y Miguel.
Efectivament.
Per si de cas, no?
Per si de cas.
Xarrub.
Però després hi ha més coses,
perquè a partir de les 12 de la nit tenim els Figa
i tenim l'Helmut punjant.
A dos dels grans residents de la sala
que estaran de camp de tancar o de rodolir la nit.
Molt bé.
Anem cap al dissabte dia 23, a les 11 de la nit,
també tenim un altre cop DJs.
Aquesta vegada un ens arriba des de Sabadell
i un altre que juga a casa.
Sí, sí.
La nit de dissabte és una mica coorganitzada
amb la gent de Cien Batios.
A ells pertanyen al Cini Màver,
que també són coneguts com a superpandles
en un altre format
i que venen acompanyats en aquesta ocasió de Décard,
que és un disc jockey de Sabadell,
jove, d'uns 25 anys.
Crec que...
Però, o sigui, té 25 anys,
però té una trajectòria de moltíssims anys.
O sigui, no sé ben bé amb quina edat va començar,
però porta uns 10 anys punxant i punxant per tot arreu.
Aleshores és un dels grans promeses
que diríem que té Catalunya ara mateix
a nivell dels jockeys
i que, bé, doncs,
de la mà de Cien Batios
els podrem gaudir aquest dissabte.
Molt bé.
Recordem que...
Uau!
És que se passa la setmana volant amb vosaltres, eh, Àngel?
És que estava pensant...
És que ja hem arribat el diumenge,
però diumenge no,
el diumenge descansem.
El diumenge ja agafem carrerilla,
ja podríem dir per tot el que arriba de cara a l'altra setmana,
que si volem fer un breu apunt del que tenim,
perquè jo crec que una de les actuacions que ens espera,
jo crec que força maca,
és la que ens trobarem el dia 1,
i ho podria dir-vos comencem el mes
i feu-me amb ganes.
Sí, sí, sí.
Al final la mes és potent,
en aquest cas amb ritmes d'Escar, Rocksteady i Rigi,
que tindrem el dijous 28, eh?
Bueno, bueno, vale, vale.
T'he entendido, t'he entendido.
Però, efectivament, el...
Ara has estat dolent, ara, eh?
Bueno, bueno.
No, és broma, és broma.
Primer hem d'acabar el mes
i després hem de tancar un mes per començar l'altre, no?
Sí, sí.
I el dia, això, sí,
i la veritat és que el dia 1 tenim un concert
que jo crec que funcionarà molt i molt bé,
que hi ha molta gent que l'està esperant,
perquè és un grup que ve amb molta força,
són els Mambo Hambo,
sí,
amb membres de molts altres grups, no?,
que porten molts anys,
doncs, a la carretera, diguéssim,
fan un rock and roll,
també, com dèiem dels Ivory,
però aquests amb molta més trajectòria
i que, bueno,
és un concert segur, segur que tindrà molta tirada, no?
Doncs fem una cosa.
Amb el teu permís,
Àngel, de cada setmana vinent
ja tornarem a parlar dels Mambo Jambo.
A més, a més,
ara ja acomiadem amb la seva música,
però recordem, recordem,
més imminent,
el que tenim aquest cap de setmana ràpidament,
el Golden Coast volum 4, diguem-ho així,
aquest dijous,
el quilòmetre 0 aquest divendres
amb Ivory,
amb Nacho, Nando i Miguel,
6 euros d'entrada,
després amb els Figa i el MUT,
exacte,
i de cara al dissabte,
Descartes i Descartes de Sabadell
i Cini Màber,
que són d'aquí de Tarragona.
A veure,
vi pim pam, pim pam,
avui, eh?
Àngel,
no ens podem queixar, eh?
Tornem la setmana vinent
amb més notícies,
el Twim Pan,
no sé si li canvia el nom,
li feia bé bé, no?
Sí, sí,
no, no,
ho ha dit bé bé.
És que com,
ja t'ho dic,
amb el cosí germà
o amb el germà gran,
que és el Palfest,
arriba un moment
que ja no sé el que dic
i ara hem liat.
Àngel,
l'Opera,
gràcies.
Fins la propera.
Adéu-nos-hi.
Adéu-nos-hi.
Adéu-nos-hi.
Adéu-nos-hi.
Adéu-nos-hi.
Adéu-nos-hi.
Adéu-nos-hi.
Fins demà!