Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
bell!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quins demàeter!
molt bonic, va venir molta gent,
l'espai era un espai ideal
pel tipus de música que fem nosaltres
i tot va anar com a molt rodat
i ell va aprofitar per agafar unes imatges allí
i després va fer un muntatge
i jo crec que ha quedat molt bé, molt arreglat, molt xulo.
Sí, que més espontànis no podia ser, no?
És allò que dius.
Ho vam buscar una mica,
vam buscar que fos una cosa fresca,
que no fos molt rebuscat,
ensenyar una mica els que som satèl·lics,
que som nosaltres,
i una mica veure que no hi ha artificis,
que el que sona i el que som és el que hi ha, no?
I aquest diumenge,
ara deixem una miqueta davant del videoclip,
bueno, perdó,
on el podem veure?
I ara així deixaríem davant del videoclip.
El videoclip està penjat al nostre canal de YouTube,
llavors si busquen,
és el videoclip de la cançó Londres,
que és una mica el single de l'EP que vam publicar,
i jo crec que si busquen el YouTube Londres Satèl·lit,
els hi surt de seguida.
El nostre Facebook també deu estar penjat, no?
Sí, està penjat el Facebook.
O sigui que ho tenim fàcil a l'hora de poder veure,
jo que dius,
a veure, que jo sempre he pogut saber qui són els satèl·lits,
però t'era facilíssim, eh?
Sí, i tant, i tant.
T'era fàcil.
Anem a les cançons noves,
que hem passat així una mica de Suslaví abans,
de quan les tindrem,
quan les podrem escoltar,
si ens apropem aquest diumenge...
Sí, aquest diumenge,
els directes ja les toquem,
quasi totes les noves que tenim,
les toquem totes senceres ja al directe,
i per un enregistrament,
nosaltres tenim una mica al cap
fer-ho de cara a l'hivern,
donant una mica de temps a passar l'estiu,
i encara tenim diverses cosetes concertades,
algun concert més i alguna coseta,
i llavors ens volem tancar una mica el local d'assaig,
acabar d'ajustar quatre cosetes dels temes aquests nous,
i posar-nos a gravar de cara per tindre el disco
a principis de l'any que ve, segurament.
Home, a principis de l'any de neus ja tenim més o menys,
fins i tot d'altres ja tancades,
almenys la idea de poder fer-ho així, no?
Sí, o sigui, la idea la tenim bastant clara,
el que passa que també estem una mica a l'expectativa
de cosetes que puguin anar sorgint,
i com que no volem que ningú estigui a disgust amb nosaltres,
doncs quasi a tot diem que sí,
perquè volem que tothom estigui content,
i llavors això a vegades fa ralentitzar una mica les cosetes,
però ja ens va bé,
vull dir, no ens podem queixar,
que ens hem bellugat bastant.
És que m'imagino que compaginar allò que dius,
mira, volem centrar-nos a gravar les cançons
i compaginar-ho amb d'altres actuacions que poden anar a sorgir,
deu ser un mal de cap tremendo,
depèn del dia, no?
Però és allò que dius,
avui ens volem concentrar allò que queda d'una setmana per l'altra,
el divendres, ei, que ningú falli,
penseu que hem de fer això,
i resulta que dimecres us truquen
que tenen jo actuació aquell mateix divendres.
Sí, ens ha passat diverses vegades ja,
que ja havíem planificat a la millor dues setmanes
per ajustar temes que estan així una mica a l'aire i tot això,
i ens han trucat que tenim bolo, no?
Llavors, bueno, et canvio una mica els plans,
però bueno, ja...
O sigui, estem contents, eh?
Sembla que sigui una cosa que no ens deixen treballar,
però...
No, per això ja deixar-ne com gust o no pica, no?
No, exacte, estem supercontents.
Ojalà ens truquin per fer-ne més, no?
Però aquest cap, bueno, podríem dir que aquest cap de setmana,
perquè us tenim el diumenge,
recordem aquí a l'espai Granotes,
perquè és que és a Granotes,
a partir de les set de la tarda, recordem-ho,
però també us heu anat per llogant,
o sigui que no està de dir que dius,
hem estat parats al viu una o dues setmanes,
però després ha vingut un concert a l'altre i Déu-n'hi-do.
Sí, la veritat és que no ens podem queixar, no?
Perquè sí que va ser com,
al ser els guanyadors del DEO del 2012,
això va ser com un empenta forta,
i a la gent com que s'han interessat per conèixer
quina era la banda que havia guanyat el DEO, no?
Això sí que ens ha anat molt bé
i ho hem d'agrair una mica a l'Ajuntament de Tarragona
i a l'Associació de Músics,
que quedi constància que ho agraïm molt,
perquè la veritat és que sí que ho hem aprofitat
i sí que és cert que la veritat és que ha vingut tot una mica rodat
i estem molt contents per això.
Crec que potser també és una mica conseqüència
que la nostra feina,
la música que nosaltres fem
és una cosa que entra fàcil al públic,
vull dir que no estàs englobat en un aspecte concret
que pugui tancar portes,
sinó que crec que el que fem més és per tots els públics
i llavors això al que programa li va molt bé
i com que obre les portes més que no les tanca.
És el que dèiem que va bé programar el satèl·lit a les 7 de la tarda,
a les 12 de la nit, a les 10, no?
Crec que sí, jo crec que sí.
Sí, la veritat és que hem fet concerts una mica a tota hora,
menys al dematí, que no n'hem fet cap, però...
Espereu, eh?
Bueno, que estem oberts, eh?
Sí, sí, sí, no hi ha problema.
Que tot s'arribarà, eh? Tot s'arribarà, no se sap mai.
A més, també, si no recordo malament,
algun fil vermut o alguna cosa d'aquestes també heu fet?
O també us queda?
No, no, ens queda pendent, ens queda pendent.
Doncs mira, ja està, ja està, un altre de les portes que ens ho vulgui, eh?
Estem oberts, estem oberts a qui ens ho vulgui proposar.
Doncs mira, que no se sap mai, a mi us trucant de la part alta,
que ja s'estan engresquant ara a fer fils vermuts i això,
i dius, mira, satèl·lit, veniu cap aquí, que engresquereu una mica la gent,
i a més a més volem aquest cap fresco que teniu vosaltres,
i parlant, ara que deies tu això del Déo Tarragona,
i és veritat que vau ser els guanyadors de l'any passat,
però cada vegada el que estic veient és que hi ha un potencial musical aquí a Tarragona,
que és bestial, no només per la part que us toca,
que Déu-n'hi-do també, jo crec que el jurat que al final us va triar
ho va tenir molt complicat,
però cada vegada es van veient que els ulls de Tarragona van en augment,
però amb una qualitat bestial, eh?
No us ho deixen fàcil, eh?
No, no, ja gaudeix de molt bona salut la música aquí a Tarragona
i les bandes de Tarragona, vull dir que sí que és cert que aquest any,
bé, per la part que ens toca, un component de satèl·lit ens toca estar al jurat d'aquest any,
sí que ho hem palpat.
Ah, clar, com a guanyador, és veritat.
Hem palpat la dificultat de triar entre 56 bandes, em sembla.
Sí, aproximadament, sí.
56 bandes amb molta qualitat, ho hem de dir,
que de veritat que la gent no es perdi el concert de la final,
perquè el concert de la final realment valdrà molt la pena,
els grups que han quedat classificats tenen molta, molta qualitat,
serà molt difícil poder triar entre ells.
Joan, no t'haurà tocat a tu de ser del jurat, no?
No, mira, ho fa el Gerard, però bueno, ha estat tot consensuat, eh?
Vull dir, hem de dir que vam triar entre tots les propostes
i els nostres vots han estat de tot satèl·lit.
Molt bé.
I la veritat és que jo, és el que et dic,
reitero que la gent vagi a la capsa el dia de la final
perquè val la pena escoltar com ha estat Tarragona ara mateix
en l'apartat musical i que de veritat que val molt la pena.
També us tocarà a vosaltres de tocar com a guanyadors de l'any passat?
En teoria no, en teoria no.
No, perquè seria molt xulo allò que dius,
mira, fer com una espècie d'entre cometes bateig pel guanyador.
Sí, estaria marxat.
Potser el mateix dia en el qual s'ha de triar el finalista,
però sí de cara a un altre, no?
Estem oberts, estem oberts.
Sí, que si això ho escolta...
El bastó, no? El bastó, entrega el bastó de l'any passat cap a un altre
i així una altra manera més, una altra excusa més
de tenir la gent sobre l'escenari, no?
Sí, seria xulo, sí, sí.
Ja l'hi direm a Miguel Alberto.
Ja l'hi poso comenta.
Ja l'hi poso comenta.
Ja l'hi poso comenta.
Una altra o l'altra que no té idees.
Una altra que no té idees.
I a banda d'aquesta actuació d'aquest diumenge,
què més tenim?
I així ens ho apuntem a l'agenda.
Com està l'agost?
Bueno, ara a l'agost, nosaltres a l'agost tenim menys cosetes.
N'hi ha algunes coses emparaulades que encara no es pot dir
perquè no està tancat, però sí.
La veritat és que, com que ens van sortint bastant sobre la marxa,
és a dir, és difícil també que tinguis un concert,
no sé que sigui un festival, que ja té una data concreta i tal,
és molt difícil que tinguis un concert programat molt a llarg termini, no?
Llavors van apareixent i com que ens han anat apareixent i això,
ara sí que és veritat que hi ha dues o tres coses mitja emparaulades,
però també seria estrany de dir-ho perquè no...
No, no, primer que estiguin ben tancades o enllirades.
Sí, nosaltres, sobretot la gent que estigui interessant
sapigui una mica els concerts de satèl·lit,
recomanem que es connectin al Facebook,
que es facin friends de la nostra pàgina a Facebook,
que nosaltres ho anem posant tot allà.
Tot el que es va, diguéssim, tancant,
nosaltres ho anem posant i convidem, fem esdeveniments
perquè la gent estigui al tanto de tots els moviments
i sí que us podrem adelantar que al setembre
hi ha un parell d'altres d'actuacions,
vull dir que això ja quasi està tancat.
Mira, mira, mira què faig.
Mira, me frego les mans i això vol dir
que us tornarem a tenir aquí, eh?
Sí, home, i tant, i tant.
Això esperem.
Nosaltres encantats de vindre.
Home, home, al setembre, no m'has dit?
Al setembre hi ha...
Perquè ara a les festes de Santa Tecla hi ha alguna coseta per allà?
A Santa Tecla hi ha alguna coseta,
però encara no es pot dir.
Bé, no passa res, no passa res.
I bueno, i callo, i callo.
El Joan està...
Ho tinc, ho té...
Ho dic, eh, ho dic, eh.
Oriol, ho té la punta de llengua, eh?
Sí, sí, sí, està a punt d'escapar-se-li, però...
No, no, no, jo callo, jo callo.
Me la mossego, me la mossego.
És que està...
Que no...
Ai, ai, ai, ai...
No, a més, sí, són coses que si acaben sortint
jo crec que seran molt bé.
Seran molt macos.
Sí, estaran molt bé.
Fantàstic.
Llavors val la pena dir-ho quan realment estigui.
Quan toqui.
T'aprometem que quan sapiguem un parell de coses
que tenim mig tancadetes, seràs la primera en saber-ho.
D'acord, ja sabeu que hi ha un cop de telèfon
i ja saps que tinc n'hi ha infiltrat.
Ho parlaré amb ell directament, faré tràmits,
a veure què passa.
Principi i final de setembre, més o menys, per fer-me'n dir-ho.
Ja està, eh? No et pregunto més.
Seria cap a finals de setembre.
D'acord, ja està.
O sigui, per ja està a l'aigua.
Ja ho tindrem molt present, molt present.
Doncs esperarem aquest nou treball discogràfic
de cara a principis de l'any vinent, si tot va bé.
La idea que tenim és fer-ho així.
Molt bé.
Primer, que passem per aquest concert,
que més o menys quant de temps ens tindreu allà...
Sobre l'hora, sobre l'hora, una hora i quarta.
Molt bé, molt bé.
Recordem qui són la gent de satèl·lit,
perquè jo tinc aquí el Joan, tinc l'Oriol,
però m'asfalten els altres companys
que per altres motius no han pogut estar aquí,
que segur que els hauria agradat.
Acabem ràpid, perquè som quatre, vull dir que...
Tens el 50%.
El 50% està aquí.
Oriol, fem una cosa, que ho faci...
Tu, normalment, Joan, ets el que presenta, no?,
la banda sobre l'escenari.
Bueno, no ho presento gaire.
Ah, no? No ho feu?
En plan, i aquí, acompanyant-me amb la guitarra.
No, perquè...
No ho feu, això?
No som protagonistes individuals.
Nosaltres intentem que se conegui satèl·lit i ja està.
Però, bueno, si tu m'ho demanes, Sílvia...
Vinga.
No? Però ho feu un mà de mà, si vols.
El Gerard, el Gerard està a la bateria, Gerard Joan,
està a la bateria,
i el Josep Maria Vidal està a la guitarra.
Molt bé.
I són les que falten.
A veure si un dia podem coincidir els quatre aquí un dia.
Home, si n'hi va a festes, eh?
Seria tremendo.
Hola, satèl·lit, ara us deixo aquí,
me'n vaig a prendre un cafè,
i quan acabem de xerrar a vosaltres...
Nosaltres tenim corda per rato, eh?
Sí, vull dir que...
Podem tirar el que vulguis.
Ens deixes aquí i ens fem una horeta de programa, eh?
Bueno, pensa que el Jatades comença a les 6,
acabem a les 8,
tenim algun concurs per aquí al mig,
alguna cosa faríem, eh?
I tant, i tant.
A l'Oriol ja s'ho troba, eh?
Sí, sí, sí.
Dius, a veure, deixa'm on estan els cacos,
que on he de tocar.
Deixa'm els rotons, els rotons.
Doncs, Joan, Oriol, gràcies per estar aquí amb vosaltres,
per compartir aquesta estoneta de ràdio.
Moltes gràcies.
I que us esperem de cara a finals de setembre,
principis de l'any...
Jo m'ho vaig apuntant, eh?
Sí, fes números.
No, de les pances, a veure si m'ha funcionat, eh, Joan?
Si m'ha funcionat.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Ja tardes, les tardes de Tarragona.