Una historia basada estrictamente en hechos...
Muy buenas noches.
Muy buenas noches a todos.
Ladies and gentlemen.
Jóvenes y jóvenes.
A mi derecha, Juan Tón, el equilibrista.
A mi izquierda, el sobrino del diablo.
Juntos para contarles una bonita historia.
Una historia basada estrictamente en hechos...
Ficticios.
¿Pero qué le puede pasar a usted?
En un bar del centro me lo encontré.
Con su cara de triste pegada a la pared.
Yo no quería, pero entré.
Como había ambiente no me lo pensé.
Pero en poco tiempo desplegó...
Su epidemia de depresión.
Y nos mató, y nos mató.
Pero esto no iba a ser lo peor.
Te invitó a tocar a otro cansautor.
A otro cansautor y a otro cansautor.
El segundo tipo también era un tostón.
Pero encima se creía un salvador.
El muy cara dura iba de indignado.
Pero vivía en pedraos veces en una dosa.
En una dosa.
En una dosa.
En una dosa.
Crecente no, que ya estoy un poco harto de cansautores.
Doncs no, no cansis tant de cansautores.
Perquè més que cansautores,
nosaltres el que t'oferim ara mateix
és un nebot,
i un nebot molt especial.
El sobrino del diablo.
El tindrem demà mateix
a partir de dos quarts d'onze de la nit
a la bequeria.
Torna a casa seva.
I per parlar-nos,
el tenim via telefònica, no?
El sobrino del diablo, Juan.
Bona tarda.
Ei, què tal?
Com estàs?
Bé, content de tornar.
Ja tenim ganes, eh,
de tornar-te a veure?
Sí, sí.
Ara més o menys he establert
la periodicitat de Tarragona
cada tres mesos.
Sí.
I clar, pues es fa llarg, no?
Home.
Pel mig vaig fent alguna cosa,
a Cambrils,
altra ja vaig estar al Vendrell,
però Tarragona, ciutat,
és un cop cada tres mesos
i s'agafa amb ganes.
És Tarragona, ciutat,
i a més a més,
adherit ja a la sala de bequeria,
que és que hi hagi a veure com a casa teva, ja.
Sí, és que ja són molts anys
i és una sala que em va bé,
que ja el conec.
La prova de so ja la fem en cinc minuts,
perquè ja...
Ja la feu pim-pam-pim-pam,
no ens donen temps.
Puc arribar un horet abans del vol
o tres quarts d'hora,
fer la prova,
menjar un bocada
i tirar milles.
Encara que el vol
està anunciat a les 22,
a les 10,
acabem sempre començant
a les 10 i mitja.
Ai, doncs a nosaltres,
ho posa com a tal,
ho posa ja directament
a les 22, 30.
Sí.
Però que la gent
vingui una miqueta abans
i que agafi lloc, eh?
Jo, perquè la vaqueria
no és una sala petita,
però resulta que tot el que és
seients i tauletes
que posen perquè el cafè
sigui més cafè que un concert,
no?
Sí.
Per mi, doncs no hi ha massa.
Aleshores, jo crec que els 20 o 30
primers a anar a arribar
agafen lloc segur
per seure davant.
I que no s'adormin.
Per mi, s'han de quedar a la barra,
saps?
Per cert, jo no sé com serà
aquesta actuació de la vaqueria.
Clar, les darreres notícies
que teníem de tu
és aquest treball discogràfic
que estem sentint,
que és el sobrí, no,
perdó,
i Juan Ton.
Sí, això ho vam presentar
ara fa uns mesos.
Exacte.
I clar, jo no sé,
dic, el vol que tindràs
demà mateix
són cançons que es troben
en aquest disc,
Culpen les molèsties.
Són cançons que tens tu ja
preparades noves
i que sorprendràs
a tothom que vingui.
Com va?
Llavors a tot.
Hi haurà cançons d'aquest disc
perquè el tinc més fresc.
Clar.
Però hi ha cançons del disc
amb el Juan Ton
que les puc fer
i altres que queda raro
fer-les perquè són d'ell
o perquè són cançons
que estan fetes a dos veus
i perds una de les dos veus.
Aleshores, sí,
segurament del disc
de Disculpen les molèsties
faré 3-4 cançons
que són les que he composat jo
i que igualment ja les estava tocant
abans que sortissi el disc.
Sí.
I faré un repàs també
a cançons antigues
i, bueno,
és que són vuit discos ja.
És que, clar,
tens on triar.
T'ho anava a dir
que molt complicat,
molt complicat,
se t'ha de fer,
perquè, clar,
són molts treballs discogràfics
que tens a l'esquena
i, clar,
tot això ha de sortir, no?,
d'alguna manera o una altra.
Sí,
bueno,
també hi ha gent que no,
hi ha gent que als discos antells
no toca res,
o sigui,
només tothom els quines gires
i fan les cançons del disc
i s'ha acabat.
I fins i tot
si demanes un antell
s'enfaden, no?
Què dius?
Jo tinc la idea
que una cosa són els discos
i l'altra cosa és directe.
I, aleshores,
al directe,
jo normalment
el que faig
és escollir les cançons
que em funcionen millor,
que em donen més feedback
al públic
i algunes que tenen un any,
altres tenen 5 anys
i altres tenen 12 anys.
Vull dir,
jo faig una selecció
per aquell dia,
que també, a més,
escolto peticions,
vull dir,
a vegades,
a vegades,
que vam contactar
per e-mail
o per Facebook
o 10 minuts
abans de començar,
o treballar a la barra
fent el repertori
i em diuen,
ei,
podries trucar aquesta.
Jo,
si la tinc present
i me'n recordo
de la lletra,
normalment sí,
doncs la faig.
Clar,
perquè, clar,
tu ja tens més o menys
la idea
del que vols fer
i com ho vols fer
i normalment
alguna vegada
és el que dius,
no?
Ostres,
aquesta,
precisament,
doncs,
ara mateix...
Home,
si vols,
puja a l'escenari
i canta-me'l amb mi,
no?
Canta-l amb mi.
Sí,
sí,
em m'ha passat,
eh?
Ostres,
aquesta cançó
del tercer disc,
que, clar,
té 8 anys
i jo,
doncs,
igual fa 7,
fa 7 anys
que no la canto,
no?
Imagina't.
I dubto,
dubto si me'n recordaré
o no de la lletra,
dels records,
sí,
perquè les meves cançons
tenen poquets records,
però,
però, vaja,
sí,
a vegades em posaran
en un compromís,
però,
però,
bueno,
està bé també,
perquè té aquest punt
imprevisible
que ni jo mateix
sé el que tocaré
5 minuts abans
de començar,
saps?
I això està bé.
Però també et passa
alguna cosa,
no sé si et passa,
eh?
t'ho comento,
ara t'ho anava a dir
com una cosa
que sí que és afirmatiu,
però no,
no,
t'ho feia com a pregunta.
Quan passa això,
que se t'apropa algú
i et demana alguna cançó
que fa tant de temps
que no la toques,
dius,
ostres,
no hauria de mirar
i tornar al bagul,
totes aquelles peces
que he deixat
i tornar a reviure-les,
tornar a reviscular-les
d'alguna manera?
Sí,
clar,
s'ha de fer aquest esforç,
el problema és que jo...
Tens massa feina,
també,
tens massa feina.
Molt fecundo,
diguem,
escric molt,
no?
Escrip molt i molt malament.
No, home, no!
Són vuit discos,
però és que entre discos,
maquetes,
cançons inèdites
i el que estic fent ara
fa dos mesos,
estem anant a prop
de 200 cançons que he dit.
Que dius!
Esclar,
pensa que de les 200,
hi ha 50,
que les faig molt sovint,
les vaig combinant.
I, Juan,
i fer una marató?
Que són més ràritis,
i després hi haurà unes 50
d'aquestes que només les faig
si me les demana la gent
i unes quantes,
que ni jo mateix dic,
hòstia,
no soc capaç
de recordar-me
d'aquesta lletra,
no?
Però, sí,
a vegades em passa,
per exemple,
que tens una cançó
que la vas fer
fa 10 o 12 anys
i que vas estar
molts anys
sense tocar-la,
te la demanen en un bar,
hòstia,
i la tornes a tocar
i aleshores la recuperes,
perquè després d'això
t'estàs mesos
tocant-la als llocs,
no?
És bastant curiós,
això.
És un fenomen
estrany,
no?
No controlar ni el teu
propi repertori.
No,
i després segur que
l'autodescobreixes
tu mateix,
com a cançó
que dius,
ostres,
que xula,
no?
Clar,
pensa que,
novament,
tots els músics
tenen tendència
a fer el repertori
dels últims discos.
Clar.
I a vegades
dius,
si aquesta cançó
feia molts anys
que no la tocava,
però resulta
que continua
funcionant en directe,
doncs per què no fer-la,
no?
Doncs ja sabeu,
i públic que anireu
a veure'l demà mateix
a la bequeria
al carrer de Vulló
de la nostra ciutat,
demaneu-li,
demaneu-li cançons,
poseu-li en un mig compromís
al Sobrino del Diablo
per veure si també,
per què no,
l'autodescobrim
amb altres cançons
que ja són seves,
però que les tenien allà
al calaix,
no?
Sí,
i si no volem venir
10 minuts abans
i buscar-me,
doncs que entrin
al Facebook del Sobrino
i em posin un missatge,
no?
Ei, Sobrino,
si pots fer aquesta,
i així,
si és una que fa molts anys
que no toco,
me la preparo a casa,
saps?
Perquè tampoc sé,
tinc molta memòria,
però tampoc soc un PC,
saps?
De car,
de car.
Home,
part de,
jo crec que una mica robot
sí que ho ets,
eh?
Una mica ordinador
sí que ho ets.
A veure,
jo penso que tots els cantants...
No,
és innegable,
vull dir,
que si no,
no hauria compusat
tantes cançons
i no me'n recordo ja
les lletres,
a part de que a vegades
també canto versions,
vull dir,
en aquest sentit,
és un avantatge
tenir memòria,
però això no ho converteix
en cap gent
ni en cap robot,
vull dir,
simplement és una característica,
no?
Hi ha gent alta,
baixa,
prima,
gorda,
blanca,
negra,
amb memòria,
sense memòria,
cada un,
té el que té.
Sí,
cadascú té lo seu,
no?
Sí,
sí,
la qüestió és que per la teva feina
et sigui útil,
i a mi,
realment la meva feina
és molt útil,
perquè precisament
quan has de defensar cançons,
sobretot en el rotllo
del cantautor,
la cançó que sentíem abans
dels cansautores,
que el cansautor
és un tio que para
que t'explica
les seves penes
i és un rotllo,
moltes vegades
t'exfora
amb un faristol,
amb la lletra davant,
si estàs llegint una lletra
no la comuniques bé,
perquè no estàs mirant
els ulls al públic,
estàs mirant la lletra,
i jo això és una cosa
que gràcies a la memòria
que tinc,
que no és perquè ja s'hagi molt,
és que ja s'hagi molt poc,
però tinc memòria,
no tinc que tirar
de faristol
i estar llegint una lletra,
i així a l'escenari
és més dinàmic,
quan estàs mirant
al públic
i no a la guitarra
o al faristol
o una altra cosa.
Però en peus,
quan estàs a sobre l'escenari,
ens veus?
Penso que moltes vegades,
clar,
a causa dels focus,
a causa de les llums,
de com estan situades
a la sala mateix,
sembla que la gent
quedi allà
a l'anonimat,
no?,
amb tota la incògnita,
però sí que ens veus,
no?
Quan són escenaris molt grans,
amb molts vats de llum,
doncs a vegades
quasi estàs sec,
no veus la gent,
i a mi això no m'agrada,
perquè jo com sóc un artista
de petit format,
m'agrada molt
tenir la gent a prop,
veure les seves reaccions,
veure si riuen
amb les borrades
que dediquen amb un oles,
o veure si les poso
a cantar i canten,
veure com funciona
cada cançó,
i el feedback constant
et fa també
escollir unes o altres
en funció de com estan
incidint en el públic,
no?,
aleshores jo sempre
que puc demanar
que no hi hagi
massa il·luminació,
no?,
que jo pugui veure
les cares de la gent.
A més,
també és una manera
també,
que dèiem,
no?,
els mires als ulls,
saps com,
de quina manera
estàs comunicant amb ells,
saps en aquest moment,
fins i tot
a través
de les seves expressions,
saps cap a on pots,
fins i tot acabar de caminar
amb l'espectacle
que portes en mans,
no?
Sí,
és que a més,
per mi les distàncies curtes
són molt importants,
perquè soc un artista
de escenaris petits,
i aleshores,
clar,
potser m'està malament dir-ho,
però tu quan surts
en un escenari
que hi ha 10.000 persones
veient-te,
és molt fàcil tot,
vull dir,
és que només dir
bona nit Barcelona
o bona nit Tarragona
o la ciutat que sigui,
ja hi ha 10.000 persones
aplaudint
sense pensar,
vull dir,
és una feina molt fàcil
quan tu hi estàs a dalt,
en canvi,
quan has d'anar
per escenaris petits,
per 30,
per 40,
per 60 persones,
per 80,
i tenir-los que treballar
aquell dia,
potser no tots et coneixen,
potser uns han vingut
per primer cop,
potser és gent
que passava pel dia,
que està,
home,
hòstia,
fan un concert
i és barat,
doncs va,
entrem,
aleshores,
és una feina
molt més agraïda,
en el fons,
no?,
perquè has de currar
perquè la gent
estigui
per allò que està,
no?
Doncs,
tota la raó,
eh?,
no te la trec
perquè és així,
no?
No saps a qui
te trobaràs de públic
i sobretot
en les distàncies curtes
i en sales petitetes
com és el cas
que ens ocupa.
Et tindrem,
recordem,
demà mateix
a dos quarts d'onze
de la nit,
però vingueu
una miqueta abans
a les deu
per ja agafar puesto,
per estar ben col·locats,
per veure
i gaudir
del que ens comentarà,
el que ens dirà,
el que ens cantarà
el sobrino del diablo,
perquè,
Juan,
jo no sé si
el que està passant
ara a l'actualitat
també et remou consciència,
segur,
i algun comentari
fas,
no o no?
Sempre.
O intentes?
A veure,
jo no he esperat
a la crisi
per fer cas social.
No,
però ho has fet sempre,
és veritat.
Jo porto dos anys,
vull dir,
abans que enganxessin
el rei a Botswana
caçant elefants,
jo ja tenia cançons
contra la monarquia,
no?
I abans que
vingués
aquesta crisi
tan bèstia
que tenim,
jo ja feia cançons
que denunciaven
que el capitalisme
és un sistema
que no funciona
i que fa
que els pobres
siguin més pobres
i els rics més rics.
I ara
sembla que hagi caigut
la màscara
i que es vegi tot clar
el que abans
estava
diguent
ocult
i no sé si
això s'ha sabut sempre,
el que passa
és que
ara potser
és més fàcil
fer cançons
perquè és més evident.
Jo crec que
jo sempre he fet
música social,
sempre dic
i matizo,
música social
des del punt de vista
de la ironia
i de passar-s'ho bé
de fer pamflets
i remoure consciències
i creure en un gurú
o fer pamflets
que no és la idea.
Però sí que és veritat
que, home,
amb la crisi que hi ha
segons les coses
que dius
i contra qui les dius
la gent se n'hi s'identifica,
això és evident.
A més,
jo crec que ara
se'n s'ha caigut
jo crec una miqueta
a tots
en la vena dels ulls,
no?
I que
potser també
per tot el que ha implicat
que dius
home,
ho estem passant fatal
i aquest senyor
s'està embutxacant
tot el que vol i més,
la gent comença
aquella indignació,
no?
Que de mica en mica
es va fer patent
i que, bueno,
va acabar descartant
fent-se moltes coses
i que encara
jo crec que
subversivament
continuen movent-se,
no?
Clar,
és que és molt important
també
que es pugui
dir aquestes coses
des d'un escenari,
siguis actor,
siguis músic
o siguis el que siguis,
perquè
són coses
que acaben
per ser el propi pes
i ens estan afectant
a tots.
I els músics
els primers,
perquè jo
tinc molts amics
del gremi,
músics,
actors,
etcètera,
que estan flipant
per arribar fins a més
ara,
perquè bé,
clar,
l'oci s'enrescent,
si la gent no té feina
la gent no pot pagar
una entrada
per veure't,
tot i que mira,
ara em va bé
molt bé per dir-ho,
però que l'entrada
són 5 euros,
que és molt barata,
molt bé,
molt bé.
És una anticrisi,
no?
Sí, sí.
Però això,
que a la gent
li costa comprar-te discos,
li costa pagar
una entrada
per veure't
i això,
moltes sales
no,
vaja,
ni s'atreveixen
ja a programar,
vull dir,
està molt difícil.
Jo vaig tirant
perquè per sort
volto molts anys
i soc un artista
d'escenaris petits
i més o menys
tira's,
no?
Sempre la crisi
els de segona divisió
l'aguantem millor
que els de primera,
no?
Els de primera
que estaven molt ben acostumats
a guanyar molta pasta,
doncs ara que no la poden guanyar
directament
ja ho deixen,
no?
Jo,
allà estic,
però vaja,
que conec molta gent
que ho està passant malament
en tots els àmbits
i el de la música
igual que tots.
Així que el que hem de fer
és una mica de pinya
i continuar fomentant
l'art
i la música en directe
i el teatre
perquè si no,
què ens queda,
saps?
Sí, sí,
no ens queda res.
Així que esperem
que tot això,
allò que diem,
els brotes verdes
i coses d'aquestes,
esperem a veure
si alguna vegada
es fan realitat
i que tot pugui millorar
una miqueta,
no, no,
per això,
per això.
Ara només ens queda
allò que dius,
agafa una miqueta d'empenta
i tirar-ho cap endavant tot
i entre tots,
que no vindrà
una vareta màgica
d'un geni encantat,
aquí hauran de posar
tots de tot,
no?
Això és feina
i buscar-se la vida.
I tirar cap endavant.
Doncs,
recomanable,
especialment,
100%,
ja sabeu que cada vegada
que tenim l'oportunitat
de veure
que a la bequeria
tenim el sobrino del diable,
nosaltres el convidem
i avui no ha estat menys.
Juan,
el sobrino del diable,
moltes,
moltes,
moltes gràcies,
que vagi molt bé
demà per Tarragona,
per la bequeria,
per casa teva
i que t'esperem
d'aquí a tres mesos,
més o menys,
no?
Sí,
segurament.
A la tornada?
A la tornada.
A la tornada?
A la tornada al juliol,
així.
Doncs vinga.
O sigui que la gent
que em vulgui veure
i no vulgui esperar el juliol,
doncs...
Que vingui ja,
que vingui ja.
Sí.
Pel que pugui passar,
pel que pugui passar,
que vingui ja.
Exacte.
va ser que les preus...
A abril,
22 hores per començar 22-30.
Fantàstic,
fantàstic.
Doncs moltes,
moltes gràcies
i fins ben aviat.
Adeu,
ja.
Fins el juliol,
que vagi bé.
Gràcies.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Pero se va a independizar
Porque mis padres han jubilado,
lao, lao, lao, lao, lao, lao, lao, lao, lao, lao, lao, lao, lao.
Y han sido ellos quienes se han mudao
Y a mí me ha chao
Y a mí me ha chao
Mientras escucha
A Manu chao
Y a mí Manu chao
Y a mí Manu chao
Mientras escucha
A Manu chao
Le gusta el jabón
Que te duches tú
Le gusta trabajar
Que trabajes tú
Le gusta ayudar
Que te apañes tú
No le gusta na'
Le gusta madrugar
Te levantas tú
Le gusta conducir
Que me lleves tú
Le gusta invitar
Que tarde es
Que horas son
Atento
Oye
Le gusta
El nuevo
Un grito
Sanatista
No sé más
Babilón
Babilón
Babilón
Te gusta el jabón
Que te duches tú
Te gusta trabajar
Que trabajes tú
Te gusta ayudar
Que te apañes tú
No le gusta na'
Le gusta madrugar
Te levantas tú
Le gusta conducir
Que me lleves tú
Te gusta invitar
Que tarde es
Que horas son
Babilón
Babilón
Babilón
Babilón
Babilón
Babilón
Babilón
Babilón
Babilón
Babilón
Ocupación
Ocupación
Ocupación
Ocupación
Ocupación
Legalización, legalización, porrón.
¡Gracias por ver el video!