Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
origen al fuego con el ardor del amor. Y aunque seamos tristes, siempre soñamos despiertos
Como dos niños corriendo tras un buen día
¿Dónde nos ha llevado nuestra forma de ser?
Nuestra callada locura, nuestro mágico ayer
Baila conmigo en el patio al amanecer
Bajo este pelo de lluvia y contraleír
Bajo este pelo de lluvia y contraleír
Bajo este pelo de lluvia y contraleír
Música
Gràcies a Déu que va ser un viatge amb retorn, si no malament. Tobà, bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda, què tal?
Que ho estàs?
Bé, molt content d'estar aquí amb tu.
Home, jo també.
A més a més, has vist que he fet un anomenatge que hem pogut sentir sinceríssima.
Podríem dir una de les cançons més llargues que trobem a l'àlbum, no?
Sí, jo crec que sí, contralell.
Exacte.
Per cert, com va anar pel Canadà?
Bueno, primer, què feies tu pel Canadà?
Com va ser?
Bé, vaig fer un viatge de tres mesos amb la guitarra i va ser una experiència molt bona, no?
Ho havia fet anteriorment el primer cop per Alemanya i hem acabat amb una genera que vaig fer junt amb Juanjo Escalari per tota Europa.
Sí.
He fet un viatge de sis països i ara ha sigut un viatge més llarg i amb soletat, no?
Però m'ha ajudat a veure moltes coses i a veure altres realitats, no?
Realitats i coses que més o menys eren les que havies previst algunes vegades a la nostra imaginació.
Ens pensem, doncs mira, anem a aquest país i fem allò que és general, no?
Que ens han explicat, que ens han dit i d'altres vegades la realitat potser fins i tot supera allò que teníem, les expectatives que ens creem.
Sí, sí.
Com va anar? Va ser millor? Va ser pitjor? Va ser diferent? Com va anar?
Bueno, vaig tenir de tot, no?
Jo intento que els meus viatges sempre tinguin una lògica de partida.
O sigui, intento que els meus viatges siguin uns viatges a partir de la real musical, no?
I en aquest cas, Canadà em va portar la meva estima o la meva idolatria per, per exemple, gent com Neil Young, no?
Sí.
O també Leonard Cohen, no?
I aquests dos grans referents són els que marquen aquest viatge.
Leonard Cohen, per ser de la part que evacua, que es parla francès,
i és potser una part on jo he vist que és més poètica,
i després ja la del Neil Young, que és la part anglosajona.
Sí.
La part anglesa...
És americana.
Més americana, sí.
Molt més americana.
La música és més country.
I bé, m'ha interessat les dues cultures, no?
Però sí que he vist una de Canadà diferent a la que jo potser m'esperava trobar, no?
Molts quilòmetres?
Molts quilòmetres.
Explica'm com va anar el viatge.
A veure, tu agafes avió a Madrid, m'imagino, per anar cap al Canadà,
perquè a Barcelona no sé si surten, eh?
No, no, surt Barcelona-Montreal, eh?
Sí?
Què me dius?
Sí, que el primer que vaig aprendre és que...
Fantàstic.
El primer que vaig aprendre és que nosaltres diem Montreal
i quan arribes allí la gent diu Montreal.
És Montreal.
Montreal.
És a dir, què t'has perdit?
Que Montreal està per la part de l'Europa.
No, fem una mica de broma, eh?
Una mica de broma.
Em va impactar molt quan vaig arribar a Montreal que hi havia una gran quantitat de festivals al carrer impressionants, no?
Molta activitat cultural.
Sí.
I de mica en mica vaig anar veient que potser està marcat una mica pel tema del fred.
Allà és un país que fa molt de fred, que les temperatures són molt baixes i molt llargues durant l'hivern
i a l'estiu s'aprofita per fer molta vida al carrer.
i també que és un país que culturalment estan molt preparats i on estimen molt la cultura en general, no?
I això m'he adonat en totes les arts, tant com la música com el teatre o altres variants, no?
Que sí que al carrer se fan moltes activitats i molts festivals.
i això m'ha impactat perquè nosaltres no estem acostumats.
I a més, tenint en compte el que dius, no?
Que parteixen d'hiverns molt molt freds, que a l'estiu és com si fos l'últim estiu,
per allò d'aprofitar la llum del sol fins a les mínimes o les màximes conseqüències, no?
i potser per això tenen més estima tot el que es fa al carrer i tot el que té a veure amb festa, no?, d'alguna manera?
Sí, perquè l'hivern és molt llarg i el que també m'ha sobtat és que les ciutats estan comunicades internament.
d'edificis hi ha com a passadissos i que es pot connectar internament de passadissos, o sigui, d'edifici amb edifici,
on hi ha uns túnels.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Tots els edificis que són...
Governamentals, seria...
No, edificis molt alts, molt...
D'acord.
I entre ells sempre hi ha un punt de connexió amb túnels,
els que dintre d'aquests túnels hi ha una altra vida, no?
Hi ha restaurants, botigues de tot tipus i, o sigui, es pot viure, si vols, sense sortir al carrer, no?
Sí, això perquè tu vas enganxar, diguem-ho així, la part d'estiu.
Perquè va ser quan vas anar.
Sí, sí, sí.
Però ara ja saps que tens una altra cita,
jo crec que seria boníssim de veure com és allà a l'hivern.
No sé si et has quedat amb aquest cuquet o dius, no, no.
Ja més o menys m'ho van explicar i ja tinc prou amb el que he viscut fins ara.
Home, això no m'ho he plantejat.
Perquè clar, tres mesos arriba un moment en el que ja...
És que és molt que has estat tu també per allà, no?
Sí, arriba un moment en el que necessites també tornar a casa, no?
Clar.
I tornar a veure la família...
És que arriba un moment que...
I tornar a estar als mateixos carrers de sempre, no?
Sí.
I quan tornes a casa et conta que ets com un estranger, no?
Sí.
Perquè...
Aquest ho va passar.
Però això passa als cinc primers minuts.
Sí, després ja et vas acostumant a la realitat d'aquí.
Després te n'adones de què estàs, no?
Qui ets, no?
A mi m'agrada molt el Mediterrani i molt la gent mediterrània
i jo ho trobava a faltar també.
Però, bueno, m'agrada conèixer altres cultures i...
Sí.
I, bueno, i investigar, no?
I en aquests tres mesos el que dèiem.
Has estat en convivència.
Segurament que ho has conegut a molta gent molt interessant.
I on has pogut tocar?
On t'han deixat tocar?
O com és això de poder tocar al carrer?
Perquè era també una de les premisses que era que tu et demanaves, no?
De dir, doncs ja que arribi a un país, almenys poder tocar,
si ens deixen al metro, al metro,
ens deixen a qualsevol plaça, a qualsevol plaça.
Però jo no sé si allà tenen alguna normativa, alguna història,
has de demanar permisos.
Com va el Canadà?
He començat tocant al carrer,
però de seguida ja m'he interconnectat amb músics d'anallà
i allà estan molt ben organitzats.
Per exemple, amb el tema del metro, que també he estat tocant.
Doncs se demana una llicència, la llicència és gratuïta
i tens una regularització, o sigui, hi ha unes certes parades
on hi ha una placa, que és un acordeó,
en què tu pots estar tocant allà durant dues hores.
I llavors tu vas allà, te n'apuntes i dius,
de 10 a 12 estarem a aquesta plaça, no?
Ana!
I després va un altre i diu...
Molt bé, és el que deies tu, molt ben organitzat tot, no?
Molt ben organitzats i molt respectuosos els músics entre si,
inclús hi ha una associació de músics del metro,
bé, en aquest sentit, bé.
I després també els clubs, els bars, són petits bars
que majoritàriament tenen un escenari petit,
amb un equip de so, amb un tècnic, inclús,
i donen la possibilitat de fer moltes actuacions.
doncs cada dia es programa en música en viu,
i bueno, allà si vols pots estar tocant cada dia, no?
Jo de fet hi havia dies que deixava de tocar per descansar,
perquè si vols pots tocar de diumenge.
Sí o no?
Sí, sí.
Jo en Pic me vaig posar a la roda,
doncs ja vaig estar tocant quasi cada dia.
Podia tocar el metro.
I això et va representar també una manera de viure allà?
Sí.
O no?
Sí?
I tant.
Jo m'he tret econòmicament,
m'he tret més en tres mesos allà que aquí en un any.
Què em dius?
I...
No, no, que està molt bé.
No vull presumir tampoc d'això, no?
Perquè estem en una situació difícil aquí.
Un moment molt dolorós.
Sí, sí, sí.
Però bueno, tampoc no me n'he d'amagar,
i a més el músic està acostumat a passar gana i a passar penes,
i jo tota la vida ha sigut així,
vull dir que no me n'amau tampoc,
però sí que és veritat que allà el nivell de vida és molt alt,
i llavors si tu estàs tocant cada dia i te vas anar traient un sou,
doncs quan fas números al final de mes has guanyat molt més que aquí està clar.
El que passa que no sé si el nivell de la vida allà també és més alt,
i en comparació dius, ostres...
Sí, el nivell de la vida és més alt.
De viure allà, quedar-te a viure, millor dit, a l'hora de llogar un pis,
a l'hora d'agafar potser una hipoteca d'una casa...
Això, imaginem-nos, no?
A lo millor, comparat, a lo millor és tot molt més car,
i clar, dius, ostres, és rentable fer tres mesos però tornar cap a casa, no?
Sí, bé, però també m'han adonat d'una cosa,
que em dóna la sensació que ens tenen una mica enganyats aquí,
perquè aquí els sou són molt baixos i els preus són molt alts, no?
En quan ens van canviar el tema de l'euro per la passeta ja ens van enganyar.
Del tot, del tot, del tot.
I ara, normalment, aquí, una classe mitjana estan cobrant 1.000 euros
i els costos, un lloguer d'un pis, doncs 500 euros, per exemple,
llavors te queda un 50%.
Sí, sí, per què ho has de pagar, factures.
Allà jo he estat mirant i per la part de Quebec, per exemple,
cobren entre 65.000 o 70.000 dòlars a l'any.
Llavors...
Són uns quants, eh?
Són molts.
Són de diferència, sí, eh?
I a la part anglesa cobren entre 85.000 o 90.000 dòlars.
Però s'esparlen de la terma mitjà?
Sí, sí, la classe mitja.
De la gent no currante per entendre'ns.
O sigui, una locutora de ràdio, per exemple, podia arribar...
No, però és això, però clar.
No m'aconteix aquesta pregunta.
No m'aconteix aquesta pregunta.
Igual un llogueta val 2.000 dòlars.
Està molt bé, però guanyen...
Però ja no són 50%, clar.
Clar, però guanyen molt més.
Déu-n'hi-do.
Bueno, m'estàs obrint una porta desconeguda.
Et vull dir que...
La dimensió desconeguda del Canadà.
Sí, sí, sí.
També et va inspirar per fer cançons?
Sí, perquè jo en principi anava a presentar el meu nou disc,
El Viaje sin Retorno.
Exacte.
I fa 4 mesos o 5 ha sortit el meu darrer disc.
I és un disc que està molt fresc
i que encara crec que necessites rodar molt més.
Sí.
Però sí que aquest viatge m'ha inspirat.
Jo anava amb una llibreta en la que anava a escriure el meu diari,
però de vegades anava prenent apunts
i quan em donava compte ja estava amb la guitarra,
estava composant alguna cosa,
perquè vivia tantes coses i tenia tantes situacions
que al final ho havia de treure per algun costat.
I la veritat que he tornat amb 8 cançons noves.
Molt bé.
No, perquè realment són 10, però...
I què ha passat amb aquestes dues que se queden despenjades?
que són ja dues fricades,
dues cançons que vaig fer allà, una amb anglès i l'altra...
Vull dir, va ser més com una cosa personal per jugar
que pas per veure-li un futur, no?
D'aquestes 8 cançons jo crec que tres o quatre les aprofitaré
i li treuré rendiment.
T'he dit una cosa.
De l'última vegada que vam parlar,
la vegada que parlem ara,
t'ha anat molt bé el viatge a Canadà, eh?
Jo crec que sí.
M'ha anat molt bé.
Sí, perquè la última vegada et vaig veure molt caficat.
No sé si eren els nervis de preparar-ho tot o això.
Sí, estava bé.
I que estaves allà encara calent, calent,
la presentació del disc i tot això.
Sí, estava molt bé.
No sé, més feliç, més tranquil.
Sí, la veritat que...
Més insistent.
Sí, molt tranquil.
T'he notat, eh?
Sí, sí, sí.
No, la veritat que sí que me noto jo també que estic molt tranquil
i no sé, molt inspirat i molt creatiu,
però sense estrès, bastant natural, no?
M'anen sortint les coses sense buscar-les
i tampoc m'aturo, no?
Perquè el que et deia abans,
potser fa poc que he tret aquest disc
i les cançons han anat sortint sense buscar-les
i...
I tampoc tinc per què dir,
mira, he fet un disc nou,
doncs aquestes cançons no les fa,
i no, doncs si m'està sortint,
doncs ho aprofito i tiro endavant, no?
I a més, doncs,
m'assento bé i tinc ganes de fer-ho.
Fantàstic.
I a més,
ja que tens aquestes ganes de fer-ho,
no t'atreuré jo les ganes.
i ja que tenim aquí la guitarra...
I la guitarra l'he portat.
Clar, de casualitat,
aquelles coses que passen aquí a la ràdio...
L'he portat perquè ja forma part de mi.
Jo canto per necessitat
i aquest viatge ha sigut una mica això, no?
de tocar el carrer, tocar el metro, tocar bars,
inclús vaig arribar tocant en una sala bastant important al Canadà,
perquè a Montreal...
Perquè vaig anar conèixent músics i de mica en mica s'anaven afegint i...
i bueno...
Que fantàstic, no?
Sí, ha sigut molt xulo, molt xulo.
Això també hi ha fotos en algun lloc on les podem veure?
Sí.
On?
I...
Bueno, al meu Facebook, al Tobab.
Molt bé.
Si busques el Tobab trobaràs.
Que m'agrada, no?
El like, m'agusta.
El like et.
El like et.
I a partir d'aquí podeu veure tot això que ens està explicant.
Si busques el Tobab em trobaràs.
Molt bé.
Sí.
I res, també...
Vaig conèixer un músic americà de Boston i una noia vietnamita
i ens vam tancar a casa seva al seu apartament
i ens vam ajuntar una tarda.
Vam posar un micro d'ambient a la sala i ens vam posar a tocar.
i d'allí van sortir un parell altres de cançons
que això ho vaig gravar no només amb àudio sinó també amb vídeo.
Sí.
I properament faré un...
Un DVD, així...
Sí, no sé, ho vull...
Ho vols estudiar una miqueta?
Sí, vull mirar com ho trec.
Però ara m'has de tocar una cançó.
Pot ser una de les noves o no?
Una de les noves.
Com ho tens?
No, t'ho pregunto, eh?
No, si m'has de dir que no, amb tota la confiança que ens tenim.
Ja ho saps.
Bueno, jo a casa que et tocaria...
Quina?
Espera't.
Tocaré una que es diu...
A veure, a veure, a veure, que has d'agafar la xuleta, eh?
No.
És broma, home.
Estic buscant la pula.
Tocaré una que es diu La noche d'un adiós.
Vinga.
La sentim-la?
Som-hi.
Coincidí con tres andaluzas de Jaén.
Dacobo y Naivea.
Diego y Nair de la Argentina.
En un mes de abril, en el Sunflowers, donde yo viví.
Un secreto con mi hermano.
Agua y limón, engañamos el hambre con el rock and roll.
Agua y limón, engañamos el hambre con el rock and roll.
Sobreviví a la dura calle del arte oral.
Ayer para hoy, una actitud.
Hácelo tú, hácelo tú.
En Alexander Plus, sin backstage bajo el cielo azul.
Me despedí queriendo volver.
Tu corazón fue mi escenario.
Agua y limón, engañamos el hambre con el rock and roll.
Me despedí queriendo volver.
Aquel rincón que nos inspiró.
La noche de un adiós.
La noche de un adiós.
La noche de un adiós.
La noche de un adiós.
La noche de un adiós.
La noche de un adiós.
La noche de un adiós.
La noche de un adiós.
Uuuuh.
La noche de un adiós.
La noche de un adiós.
Molt bé, eh?
Molt bé, molt bé.
Molt bé, molt bé.
Gràcies.
Doncs fem una cosa més que una deu és un fins ara, no?
I tant que sí.
Perquè tornarem a tenir, esperem que aquí a la ràdio,
per tornar-nos a parlar de tots aquests viatges.
I sobretot, ara de primer, emmagatzemem o traiem de la maleta tot el que hem viscut
durant aquests tres mesos.
I a partir del moment que tinguis qualsevol cosa,
compte amb nosaltres, ja ho saps.
Gràcies.
És un plaer, ja ho saps, Silvia.
I a la propera, que sigui, a veure si tenim alguna cosa a l'agenda,
que tampoc estaria gens malament, no?
No, però sempre improvisat.
Això sempre.
I amb molt de carinyo, que no falti, eh?
Amb molt de carinyo, molta estima, guapa.
Gràcies.
Adéu-siau.
Una calle del arte oral
De ayer para hoy con actitud
Hácelo tú, hácelo tú
En Alexander Black
Sin barques face bajo el cielo azul
Tu corazón fue mi escenario
Agua y limón
Engañamos el hambre con el rock and roll
Me despedí
Queriendo volver
Aquel rincón
Que nos inspiró
La noche de un avión
Me despedí
Queriendo volver
Aquel rincón
Que nos inspiró
La noche de un adiós
La noche de un adiós
La noche de un adiós
Me despedí
Queriendo volver
Aquel rincón
Que nos inspiró
El rincón
Que nos inspiró