La noche empieza en la madrugada
Luego cuando sale el sol ya no entiendo nada
No sé quién dice la verdad pero sé quién me engaña
Pero cuando miro atrás ya no veo nada
A veces pretendo pasar desapercibido
Que nadie perturbe el rumbo que marca mi viaje
Prefiero la sinceridad si no hago daño a nadie
Que nada me prohíba pasar pero que nadie pase
Dibujando un arco iris de color para volar cometas al revés
Demostrar que nada será igual
Para juntar la luna con el sol
He de soñar mis noches en color
Darme cuenta que no existe nada más
Trato de recuperar pero no lo consigo
Sentimientos que se van al túnel del olvido
El cielo me reclamará todo lo que he vivido
Que no es más de lo que soy
Un tipo enloquecido
Dibujando un arco iris de color para volar cometas al revés
Demostrar que nada será igual
Para juntar la luna con el sol
He de soñar mis noches en color
Darme cuenta que no existe nada más
Para juntar la luna con el sol
He de soñar mis noches en color
Darme cuenta que no existe nada más
Dibujando un arco iris de color para volar cometas al revés
Ja fa 15 anys que pinten
I no sé si queden 15 més o 20 o 30
I m'agradaria, bueno, tots els del món i el que convingui
Són Bill Gómez i avui tenim amb vosaltres un dels seus components, el José
José, bona tarda, benvingut
Hola, bona tarda
Ja fa 15 anys que aneu donant guerra com a Bill Gómez
Que aviat es diu, eh?
Sí, sí, sí, ha passat ràpid
Sí, perquè vosaltres ja portàveu, podíem dir, clar
Molta de la gent que ara comparem Bill Gómez
També teníeu, podíem dir, la vostra...
Estàveu en d'altres grups
Aquelles coses que passen
Que moltes vegades surts d'aquest grup i busques un altre
I aquest altre, o almenys va ser aquest, no?
Sí, la veritat és que va néixer
Ensajant que no sabíem encara què érem
Que si érem Bill Gómez o què érem
Sí, va sortir amb un ensaig
I vam començar a fer temes
I ja teníem idees de cançons
I, bueno, va néixer el grup
Un dels components en aquest moment
Que era Eusebio García, el ballista
Que aquest no va arribar ni...
No va arribar a tocar
Però va ser el...
Va sortir els membres formadors
Sí, sí, va deixar el port per motius personals
Però va deixar el grup i vam seguir aquesta estela
Amb el nom aquest de Bill Gómez
I aquí va néixer-ho
Teníem unes altres formacions
M'imagino
Que més o menys...
Anava a compaginar, no?
Sí, hi havia gent que repetia de components i tal
Però sí, sí, diguéssim que fa...
Bueno, va ser el 98
El 98
El 98
El 98
Que vam tocar la primera vegada a la vaqueria de Tarragona
Fem una cosa
Sí
M'has dit un dels components que ara no hi és
Sí
Però diguem, quina és ara mateix la formació que...
Doncs que aquest dissabte podrem veure sobre l'escenari del Teatre Amagatzem
El dissabte estarem al Jorge, als teclats
Sí
Estarà també l'Eugenio, la guitarra
De baixista està el Sergio, Santiago
El bateria, el meu germà, el Salva
El Trujillo, de guitarra
Sí
El Miguel
Sí
I jo
I després hi haurà sorpreses
Tenim...
No, encara no entris
No entris en això perquè anem per a ma pam
Ara que ja coneguem
Ja ens has explicat qui són la gent que t'acompanyarà
Doncs anem amb aquelles primeres cançons
A més a més, aquest viatge ens n'has guiat tu mateix, José
Ens diuen, doncs mira, aquestes són de les primeres
Aquestes ja portàvem cinc, deu
Sí
Hem d'arribar fins als quinze
Sí
Anem a la primera?
Vinga, anem a començar

En el sofá, tú descansas en la cama
Yo me encargo de los niños que jugando no se callan
Ya he preparado el café, entra el sol, mi ventana
Nueve veces de inquietud al ritmo desesperado
Mi mujer me ha aborrecido, los papeles se han cambiado
Y ahora soy dueño de nada y ahora soy dueño de nada
Y me siento maltratado
Ya comprendo que estás mal y quiero tú me entiendas
No puedo seguir así
No puedo seguir así, se me agota la paciencia
Partimos dos extraños
Al final nos soportamos
Yo buscando en el pasado
El amor que derrochamos
Y me pierdo en el intento
Ya no sé si voy o vengo
Ya no sé si voy o vengo
Hace tiempo que a la luna
Te cuento mis falsos sueños
Me he perdido por las calles
No he volado los tejados
Y he buscado en las miradas
Todo lo que te he encontrado
Ya comprendo que estás mal
Y quiero
Tú me entiendas
No puedo seguir así
Ya me sobra
Tú presentas
José, ya se nota la veueta Pipiolo, eh?
Sí, sí, ja.
Ja se nota, se nota, se fa.
Se va posar un gran.
No, no.
No, a més, a més, aquesta cançó és treta directament d'aquell primer treball discogràfic, d'aquelles primeres manquetes que vau fer com a Bill Gómez?
Sí.
O això és una nova edició que heu fet especialment per aquest concert de 15 anys?
No, el que hem fet per al concert de 15 anys és que hem fet un, diguéssim, un recopilatori dels temes que tenim i que més o menys estan ordenats per 5 discos, si s'ha de dir d'alguna manera.
Que al final, sempre dic el mateix, però és la veritat.
No, va, si és el que és.
Ho farem disc. Aquesta és una maqueta perquè està, però penso que té la suficient qualitat com per ser un disc, d'acord? I ho farem. Més tard o més aviat ho farem.
Hi ha tres disc que no s'han fet disc, com realment és un disc com se va caràtula i tot, i que tu el puguis anar a buscar en celofanat i tot això, no?
Sí, sí, sí. Presentat, no?
Nostàlgics, no? Nostàlgics, per tant és el físic.
Però crec, i modestament, penso que té la qualitat suficient com per ser un disc, no?
Ja, sí.
Hi ha coses que t'agradi la música o no, però que hi ha coses que estan pitjor gravades que aquesta i estan funcionant, no? O sigui que...
Però bueno...
I després també és una llàstima, perquè moltes vegades depèn de com el pols, vull dir, la pols, fa malbé i després dius, ostres, quina llàstima, aquella cançó.
A mi al cap dels anys te la trobes, però ja no estàs a temps per poder tornar-la a posar, no? Sí, sí, sí.
I això és una manera també de donar-li més vida, no? Sí, i sempre...
Aquell moment de la banda.
Clar, els grups, d'alguna manera, sempre tens les tardes de presentació teva, són els disc que tens a la discografia, no?
Que és el que, d'alguna manera, te pot donar una miqueta d'empenta, no? Per el que sigui, no?
Sí, sí, sí.
I o mantenir-te, mantenir, diguéssim, la idea de grup, no? I és això, el que volem fer és això, realment, no?
El que passa és que aquí, d'alguna manera, volíem també dir, escolta, mira, la gent que vagi, van pensar, eh?
Són coses que anem pensant i van sortint i com no tenen discogràfica ni res que es marqui, diguéssim, una línia, no?
Nosaltres anem fent i està sempre de lo normal i lo que és possible i és legal, llavors ho fem, no?
I van pensar, escolta, mira, podem fer una cosa, el que hem de fer al bolo, fem i fem un disco d'això i el regalem.
Fantàstic, fantàstic.
Van pensar això, el que passa és que després les coses van canviar una mica, això de regalar...
No, no, comencen a fer números i les coses són més complicades.
A veure, mira, amb 5 euros que cobrarem aquesta nit al bolo, el que costa, hi ha sempre un percentatge per la sala i un percentatge pel grup, no?
No sé si ho tindran els números, llavors van pensar també, escolta, mira, si ve una parella amb un nen, per què volen 3 discos?
Si regales amb l'entrada, per què vols 3 discos tu a casa?
Home, si podria estar un nen al cotxe i un altre...
No, però, bueno, què dius? Que són 3.
Sí, i van dir, bueno, el que fem és que ho posarem a preu de cost.
Si costa 2 euros i mig, posa 2 euros i mig, i això és el que tenim pensat.
Home, també ho pugueu fer, com fan molta gent, ara és una idea, jo sé que encara esteu ja segurament acabant de fer coses i...
Vam dir que molta gent el que fa és, tenen l'opció de comprar l'entrada, o comprar l'entrada més el CD.
Sí, és això el que tenen.
I en aquest moment, no? Seria la idea.
Ho volíem fer, muntar la paradeta dintre, com fan altres vegades aquí al Teatre Magatzem.
Molt bé.
I posar la paradeta del disco que tenim, del 5, que és l'últim que vam fer, que és més acústic.
I aquest, que hi ha la barritja de temes d'acústic i elèctric, de tota la vida nostra com grup, no?
I el que farem és que, normalment, el que estigui dintre és aquesta entrada, no?
El que volia comprar, comprarà a preu de cost, i això és el que farem.
No, no, està molt bé, que és una bona idea.
Crec que sí.
És una manera també de dir, mira, ens emportem els Bill Gómez cap a casa.
El que tingui ganes de portar-se-lo se l'emportarà.
No crec que sigui un inconvenient el pagar dos euros i mig, o tres euros, no crec que sigui un inconvenient.
I el que no vulgui li interessa, doncs no li interessa, no passa res.
Jo crec que hi ha molta gent que us sorprendrà, potser no agafarà un, potser no agafarà dos i tres,
i d'altres que diran, ostres, potser en aquell moment s'ha quedat una miqueta freds, que ho dubto molt,
però bueno, a veure-los aïlos com les meigues, que diuen que existeixen,
i després al cap del temps diran, ostres, quina llàstima no haver agafat aquell CD.
Doncs perquè no us passi, agafeu-lo i ja està.
Sí, està clar.
Que us donen l'oportunitat, no?
Us donen l'oportunitat.
Perfecte.
Quinze anys, ara estàvem en aquesta primera cançó que hem sentit.
Sí.
Dels inicis, inicis.
Aquesta va ser una de la primera.
Aquesta és d'inici, inicis.
Sí, sí.
Me van estrenar aquest tema concretament i d'altres del que estan dintre del primer, diguéssim,
per dir-lo d'alguna manera...
La demo, diguem-ho així, no?
Perfecte.
La demo, una maqueta...
M'assembla que es va agafar els dos anys del grup.
O sigui, es faria, suposo que el 90.
Més o menys.
Sí, més o menys.
Sí, sí, sí.
No, perdona, el 98 no, el 2000.
El 2000.
Perdona, perdona, m'equivocava.
El lluvia.
I són, sí, els primers temes i tenen una altra història.
És un...
Té una miqueta de més, diguéssim, no és que siguin vells els demés,
però més joventut, no?
Diguéssim, més canya.
Aquest en principi no té molta canya, però té una miqueta més de punys, no?
que no és acústic, que és més dintre del que és elèctric, no?
Sí, sí, sí.
I ara, si vols, posem un del segon.
Ja m'està guiant, ja m'està guiant.
Ja m'està guiant, ja m'està guiant.
Ja ho dèiem, eh?
Ja ho dèiem.
Digues, digues, quina molts que posem?
A veure, quina posem?
El número 9.
El número 9.
Aquest és el del segon, el primer disc que estava dintre de la Tristesa Viaja en una maleta.
Sí.
La Tristesa Viaja en una maleta, que bonic.
Aquest és el nom del disc que farem, que segur que el farem, no sé quan.
El vull fer, el trobo el Jose, amb una il·lusió.
I es diu que...
Per això del 15 aniversari, per tot això que t'està removent.
T'està removent moltes coses a tu, Jose.
I aquest s'ha de dir, el nom és la Tristesa Viaja en una maleta.
I el tema, el primer que hem posat és 9 mesos.
Molt bé.
Doncs vinga, sentim-ho.
I aquest és de Mirades.
Sí o no?
Sí.
Aquest es diu Mirades, i és del segon, que es diu Imaginándote.
El disc es diu Imaginándote.
No m'imaginem.
Sentim-lo, sentim-lo.
Mírame ahora.
Puedes mirar.
Impresionantes son.
Tus ojos cuando ves.
Mírame ahora.
Puedes mirar.
Impresionantes son.
Mírame ahora.
Puedes mirar.
Mírame ahora.
Puedes mirar.
Impresionantes son.
Tus ojos cuando ves piden ansiedad.
No digas nada.
Mejor nada.
No digas nada.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit