La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi.
No, no, no perdeu el fil de res, que ja tenim el Beta.
Beta, bona tarda.
Hola, un altre cop.
Ja estem aquí.
Sí, sí, no hem de perdre el fil.
No, al contrari.
Nosaltres aquest fil el seguim de vegades setmana rere setmana
i és el que farem avui, precisament.
Ah, que ha passat?
No, perquè el dimecres passat vam deixar obert un fil
i avui l'acabarem d'estirar,
que és la nova esperança en la lluita contra el càncer,
aprofitar el sistema immunitari per atacar els tumors.
Ah, és veritat que ho vam comentar
i que a més a més veia amb un filet d'esperança.
Sí, sí.
Vam dir que s'havia buscat una nova teràpia
i en lloc de fer l'alquimio tradicional,
o sigui, anar directament contra els tumors,
es potenciarà el sistema immunitari.
El que passa és que vam fer, doncs, això,
una mena de títol, de presentació,
però no vam acabar d'explicar com funcionaria la cosa
o com està funcionant la cosa aquest nou sistema
per atacar el càncer, no?
I vam dir, doncs, el dimecres vinent,
o sigui, avui en parlarem.
Ui, et noto molt carregat de la gola.
És possible, Beta, que et noto una mica així com enrefredat?
Sí, és possible que...
Pots que et tregui els aires condicionats, no?
No, és possible que porti gairebé un mes
que no he recuperat encara la meva veu.
Home, doncs, a veure, sisplau,
fem un crit aviat ràdio.
Bé, més aviat, això de crits, no puc fer crits.
Ah, perquè si algú troba la veu d'Albeta
que ens la faci arribar a Vingut de Roma,
5B, primer, primera, allà estem els dimecres.
Fa un mes que l'he perduda, però bé,
esperem que gràcies a aquest bon temps
la pugui anar a recuperar.
A veure, jo crec que sí, de mica en mica.
Això sí, compta el que et dèiem,
fred i calent, crec que és una combinació
durantíssima, eh?
Bé, doncs, suposo el que m'ha passat a mi.
Doncs bé, tornant al fil,
Vinga, anem-hi.
El fil que no s'ha de perdre mai.
Vam fer un titular, vam explicar una mica
així pel damunt que buscaven una nova via
per atacar el càncer, no?
I que en aquest cas seria potenciar
el sistema immunitari.
No ho vam acabar explicant perquè vam dir
avui, avui, avui és el dia.
i, a veure, com vam dir això,
com vam avançar aquesta notícia,
possiblement no vam donar la informació correcta
perquè vam dir que potenciaríem
el sistema immunitari com si fos...
Sí, com si el cos, si sol, actués, no?
Sí, no, no, no, no.
Aleshores, no és ben bé així.
O sigui que no, no, no,
potser no es van saber explicar bé.
No és que el sistema immunitari
que tenim nosaltres els donarem més vitamines,
que estaria bé també buscar aquesta via.
No, no, es tracta que les defenses
que tenen els tumors malignes, el càncer,
és debilitar-les perquè aleshores
el nostre sistema immunitari pugui atacar-les.
Pugui atacar-les.
Ah, doncs mira, millor que fem aclariment, beta,
per si de cas.
A veure, si és veritat que pot ser la setmana passada
jo almenys me vaig deixar portar per la passió
que veia una notícia molt natural, no?
Jo també em va semblar que havia donat aquesta interpretació
que...
No, doncs aclarim-ho, que per això estem, no?
Sí, sí.
Que, doncs, es tractava de donar-li vitamines
al nostre sistema immunitari,
que he dit un altre cop que no estaria malament,
no estaria malament, doncs,
que tinguéssim un sistema immunitari encara més reforçat, no?
Allò de donar-li ferro, però en aquest cas
la via és debilitar els càncers
perquè el nostre sistema immunitari,
i tal com el que tenim, no cal donar-li més,
sinó, i és prou bo, doncs, pugui atacar, no?
Ara explicarem en detall com funciona la cosa, no?
Però a grans trets és això, no?
O sigui, la diferència que aquí hi ha fins ara
és que amb els sistemes que fem servir convencionalment,
quimioteràpia i altres derivades,
què passa?
doncs, s'atacava el tumor i no es mirava de debilitar-los,
sinó s'intentava matar-los directament, no?
Però, esclar, aquesta teràpia...
El que passa és que s'ho emportaven tot, també.
Això mateix, aquesta teràpia tan agressiva d'anar a matar el tumor,
allò com a sang i a foc, no?
Però, esclar, hi havia danys laterals, danys col·laterals, vaja.
Sí, sí, sí.
O efectes secundaris.
I aquest efecte és de la quimioteràpia,
que, esclar, que per un costat mirava d'arreglar una cosa,
o sigui matar el tumor amb aquesta medicina agressiva,
però, per l'altra banda, esclar, afectava altres coses.
I, esclar, hi veiem, doncs, tota aquesta gent que estava en tractament,
que patia molt perquè tenia aquests efectes secundaris,
de que patia mals que no estaven previstos, no?
És clar, aleshores, com no hi havia res més,
els metges deien, doncs, a veure, si tu et vols curar,
doncs, hauràs de tenir aquestes conseqüències, no?
Si tu et vols curar d'això del càncer que és tan dolent,
doncs, hauràs de patir caiguda de cabell, vòmits, malestar,
mal funcionament del cos, i deien com un mal menor,
perquè deien o la mort o això.
És clar, aleshores, la gent preferia...
Però és molt patiment, no?
Això mateix, la gent preferia, doncs, triar, no la mort,
sinó, no vull dir que triava el patiment,
però no hi havia més alternativa.
És que no et deixaven una altra tercera via, no?
Això mateix, no et deixaven una altra via.
Treien o això o això, o mort de la persona per no fer res,
o patir les conseqüències d'aquestes teràpies tan agressives.
Ara s'està buscant, doncs, aquesta nova via perquè la gent no hagi de patir d'aquesta manera,
no per un càncer, no?
Com m'han dit abans, les cèl·lules, en lloc de fer teràpia agressiva i les cèl·lules cancerígenes, no?
I anar allí a sang i a fer com he dit abans i carregar-ho tot i, de part, doncs, fer mal per altres coses.
Doncs, una teràpia no tan forta, sinó, debilitar les seves defenses.
O sigui, no anar a matar-los, no, no.
Si traiem l'escut protector del càncer, aquestes defenses que tenen,
perquè el nostre sistema immunitari no pugui entrar,
o sigui, és com si féssim un petit foradet, una escletxa,
i, aleshores, allí les nostres defenses, o sigui, el nostre sistema immunitari,
veuen la via per entrar i ja està, i és aquí on ha anat la cosa, no?
Tot com se fa, doncs, amb nous fàrmacs que van ser presentats fa un parell de setmanes a Chicago
i que han aconseguit reduir els tumors dels pacients en càncer avançat.
O sigui, l'experiment també és força interessant perquè s'ha fet amb pacients que tenien càncer ja avançat.
O sigui...
O sigui, que d'alguna manera, allò que dius, no tenien massa coses que prendre, no?
Això mateix, això mateix.
Desgraciadament, eh?
Perquè quan tu agafes un càncer en primer estat, doncs, és més fàcil atacar-lo.
No cal, possiblement, fer servir terapies tan agressives, no?
Aleshores, els que tenen el càncer avançat han d'anar...
A la part més radical, podríem dir, dels medicaments i de tot el que hi ha al voltant.
Sí, sí, han d'anar per feina, eh? Per què? Perquè és que si no...
És per no dir-ho, eh?
La gent, doncs, no aguantaria. Aleshores, l'anar per feina en el sistema convencional era el que et deia, no?
I amb aquests pacients amb càncer avançat s'ha aprovat aquesta nova tècnica de no ser tan agressius,
de debilitar les defenses dels tumors i perquè el nostre sistema immunitari faci la resta de feina.
I, doncs, han aconseguit reduir els tumors, les proves de l'expediment.
Bé, anem a desenvolupar la notícia.
Vinga, explica-me-la.
I aleshores veureu que...
Cap a on va la història, no?
Això, el que estem explicant és això, no?
Que aprofitem el nostre sistema immunitari per fer això, no?
Per reduir aquests tumors.
I no descarto, doncs, el que diem nosaltres,
que si tenim unes defenses que serveixen per això,
home, doncs, tampoc no estaria malament potencial les nostres defenses, no?
Les hauríem de multivitaminar d'alguna manera per combatre contra allò que encara és més fort que elles mateixes, no?
Els assajos aquests, doncs, al moment van per debilitar els tumors perquè puguin actuar les defenses.
Però penso, home, i si també ajudéssim a donar-los un cop de mal a les defenses, també serà un altre dia, no?
Suposo que també hi ha investigadors que ho estan buscant
i les nostres defenses, també, doncs, donar-los ferro, com diríem,
i perquè, doncs, ens facin més bé i més ràpid la feina, no?
També seria un altre dia.
Suposo que això tampoc no trigarem a enllegir-ho, no?
Però, de moment, sembla que...
Anem a poc a poc, no?
Sí, els que estan investigant això diuen que amb les que tenim ja n'hi ha prou per atacar.
Ara, si algun científic veu, home, però si les potenciem, doncs, encara podríem anar millor, no?
Bé, la cosa va així, que la revolució s'està gestant en la lluita contra el càncer.
Una de les grans frustracions dels investigadors ha estat fins ara
no saber aprofitar el sistema de defenses del cos per atacar la malaltia,
o sigui, no ho podien fer.
Hi havia algun investigador que havia pensat,
però no havien trobat encara la fórmula per fer-ho, no?
I què passa?
Doncs no havíem pogut trobar la fórmula perquè els tumors tenen un escut molecular
que repel·leix el sistema immunitari.
Ara, però, una nova família de medicaments ha aconseguit bloquejar les proteïnes
que el tumor fa servir per fer-se resistent contra el sistema immunitari
i allargar l'espansa de vida de pacients.
La majoria de teràpies utilitzades fins ara
se centren a atacar directament les cèl·lules del tumor,
que és el que dèiem, no?, la convencional.
O sigui, atacaven les cèl·lules, les mataven,
però això produïa danys col·latorals, no?
La nova estratègia es basa en habilitar el sistema immunitari
perquè sigui ell qui ataquï les cèl·lules.
Però, esclar, això és el que va prestar confusió la setmana passada, no?
Quan deien habilitar el sistema immunitari, vam...
És que dona per vigi-s'ho almenys pel que explicaix.
Això és donar a entendre que habilitar,
vull dir, que li estem donant més força perquè puguin.
No, no, l'estam habilitant perquè estem reduint les defenses
de les cèl·lules cancerígenes.
És això, no?
Hi haurà un abans i un després d'aquests fàrmacs.
Són els que tindran un impacte més gran en el món de l'oncologia
en els propers anys.
I això qui ho diu?
Ho afirma l'oncòleg català Anton Ribas
de la Universitat de Califòrnia a Los Ángeles.
L'Antoni Ribas ha dirigit un dels estudis
que s'han fet amb els nous fàrmacs.
O sigui, tenim un català allà a la Universitat de Califòrnia
a Los Ángeles
que és un dels que dirigeix els estudis.
O sigui, que això també fa que pensar, no?
Aquests talents que ens han hagut de marxar a fora.
Sí, i esperem que algun dia puguin tornar.
Que puguin tornar, com el cas del doctor Massaguer.
Molt complicat, però...
I d'altra gent que sembla ser que acaben tornant
i podem aprofitar...
I que espero que una vegada que tornin
ens tractem com es mereixen.
Evidentment.
Que aquesta és una altra, eh?
Evidentment.
Una cosa és que torni i que diguin,
doncs mira, són persones que s'han a pelorar,
però que els tractin com es mereixen, eh?
Que els tractin això mateix.
Bé, doncs, tot i que ja fa uns anys
que s'investiga en aquesta nova tècnica,
és el que dèiem, no?
Que ja hi havia científics que havien pensat en això.
Aquesta tècnica es diu
hipnoteràpia.
A veure si ho diem.
Hipnoteràpia.
Hipnoteràpia, això mateix.
Aleshores, aquesta tècnica ja fa temps
que s'està investigant,
però és això, que no es trobava la fórmula
per tirar-ho endavant,
perquè, esclar, aquestes cèl·lules cancerígenes
estaven tan reforçades que no hi havia manera
i s'aprovava, s'aprovava, s'aprovava,
però bé, després d'uns quants anys,
diversos assajos clínics presentats
fa un parell de setmanes,
el Congrés de la Societat Americana d'Oncologia
han confirmat el potencial.
O sigui, al final, qui la segueix, l'aconsegueix,
i després de diversos assajos,
s'ha vist que sí, que aquesta via és bona,
s'ha trobat allò, el clic,
a algú se li ha il·luminat la bombeta,
com allò de...
No, algunes vegades, allò que dius,
va caure la poma,
i a partir que va caure la poma
van començar a moure's el món, no?
Sí, però tot així, diem que els investigadors
adverteixen que cap dels nous fàrmacs
que estan provant cura el càncer,
sinó que el que estan fent és reduir.
Bueno, però si es va reduint de mica a mica,
al final, després d'aquesta reducció,
arriba a desaparèixer,
jo sigo ara mateix.
Això mateix, vol dir que...
És una tècnica que està en els seus primers estats,
de moment redueix,
que hi ha molt,
sobretot en casos avançats,
i suposo que a mesura que es vagi desenvolupant
aquesta nova via,
doncs arribarà un moment que dirà,
doncs ara hem aconseguit que,
a més de reduir...
Desaparegui.
Desaparegui.
Que el nostre sistema immunitari,
doncs es cospeixi del tot aquestes cèl·lules.
Això ja seria fantàstic.
Estaria molt bé.
Estaria...
Bueno, rodó.
Això seria de rodó ja.
Bé, doncs,
Que no triguin, sisplau, a inventar-ho, eh?
Sí.
Que no hi ha gent que està patint.
Es tracta...
Tot aquells invents o experiments
estaven destinats a desactivar l'esclut protector.
I una d'aquestes proves
ha aconseguit allargar l'esperança de vida
d'alguns pacients
després de desactivar l'esclut protector
contra el sistema immunitari
d'alguns tipus de càncer de pulmó, pell i ronyó,
que havien estat resistents als medicaments convencionals.
És un tipus diferent de teràpia per al càncer.
Això ho afirma l'oncòloga,
Susan Topalian d'Estats Units.
Diu que no mata directament les cèl·lules del càncer,
sinó que actua mitjançant el sistema d'immunitat.
El que fem és enfortir una resposta que ja hi era,
però que era molt feble o ineficaç.
És el que es tractava, no?
Aquesta resposta hi era el que passa que no aconseguien resultats
perquè era feble o ineficaç degut a la resistència d'aquestes cèl·lules.
I com s'ha aconseguit abaixar les defenses?
Deixem-ho que t'ho pregunti.
Sí.
Com s'ha aconseguit, Beta, abaixar les defenses?
Com funcionen aquests fàrmacs que han aconseguit abaixar aquestes defenses?
Vinga.
Diu que hi ha dos compostos.
Els dos compostos operen d'una forma nova.
Normalment, quan el cos s'enfronta a una amenaça,
el sistema d'immunitat activa grans quantitats de cèl·lules T
que ataquen i maten els intrusos.
Però l'organisme també ha de mantenir el control sobre les cèl·lules T.
Per això, cada cèl·lula T té un receptor a la seva superfície anomenat PD-U.
Si no hi hagués un mecanisme per desactivar les cèl·lules T
i eliminar-les, aquestes cèl·lules podrien tornar
el seu poder destructiu contra el cos i danyar-lo.
O sigui que és un sistema de seguretat que tenim nosaltres mateixos.
Tenim unes cèl·lules que són les encarregades de cuspir-se
als coses estranyes, es diuen T,
però aquestes mateixes cèl·lules tenen un sistema de seguretat
que es diuen PD-U perquè, esclar, no es tornen contra nosaltres.
Clar, perquè allò que diguin...
No, no, i a més...
Aleshores mengem els que venen de fora i també mengem el que tenim a dins, no?
T'he dic una cosa, hi ha coses, hi ha succeït dintre de les coses mèdiques
que hi ha, coses extraordinaris, diguem-ho així,
que hi ha històries que posarien la cara de gallina, eh?
Sí, sí, sí.
Però posarien la cara de gallina de coses que dius,
a veure, però aquesta persona que li ha passat d'un dia per l'altre
deixar de parlar, que el seu cervell deixi de funcionar
de la manera normal que feia fins a llavors,
no vol dir que estigui una persona morta, no, no.
Al contrari, continuava, però que ha quedat exclusivament en estat,
com es diu, vegetal.
Sí.
I és per una qüestió d'immunitat.
Això mateix.
Una qüestió que no ens ho calduríem de creure,
perquè dius, no pot ser, doncs sí, sí, el cos és una màquina
i en aquell moment que la màquina...
És això, que de vegades falla aquest sistema de seguretat
i el sistema immunitari a vegades pot actuar contra nosaltres, no?
Doncs bé, deixa'm acabar d'explicar...
Digues, digues.
Que, doncs, això, que tenen aquest receptor,
que aquestes cèl·lules T, que són les que es mengen,
quedat clar, no?, les que es mengen les coses dolentes, no?
Doncs tenen un receptor anomenat PDU,
que si no hi hagués un mecanisme per desactivar les cèl·lules T
i eliminar-les a aquestes cèl·lules,
podrien tornar al seu poder descriptiu contra el cos i guanyar-lo, no?,
que és el que han dit, no?
Doncs, un dels estudis presentats a la conferència
és sobre un compost que bloqueja aquest receptor,
l'anticos anti-PDU,
que actua travant el mecanisme
de manera que les cèl·lules de càncer no poden obrir-lo
i les cèl·lules T segueixen matant.
O sigui, què passava aquí?
Que les cèl·lules de càncer
actuaven contra el PDU,
sí, sí, sí, és com una guerra, saps?
No, no, és que t'anava...
T'anava a comentar que normalment,
a veure, això no sé si és veritat o tal com m'ho han explicat,
però moltes vegades, o alguna vegada m'han explicat
que molts càncers, diguem-ho així,
neixen perquè hi ha un cos estrany que el cos mateix detecta
i que el va cobrint, el va cobrint, el va cobrint i el va cobrint.
i que les pròpies cèl·lules que ens defensen
són les cèl·lules que formen aquesta pilota
que després trobem.
El que passa és que la part de dintre,
després d'algut moment que deu haver la fermentació
o el que sigui que fa,
la transformació aquesta que fa,
que pot ser de cara dolent o de cara bo,
dintre del què, no?
Bé, però és curiós, no?
Perquè les cèl·lules del càncer, què passa?
Doncs com replicaven el sistema immunitari nostre, no?
Doncs obrien aquest receptor PDU,
se'l cuspien i aleshores deixen les cèl·lules T
doncs és fora de combat.
Què passa?
Amb el nou medicament,
doncs bloquegen aquestes cèl·lules
o en aquest cas receptors PDU,
es bloquegen perquè les cèl·lules de càncer
no les puguin obrir,
quedin blindades
i així les cèl·lules T segueixin matant les cànceres.
No és una guerra contra guerra,
rèplica contra rèplica.
Home, jo espero que aquesta guerra acabi en pau.
No, no, que guanyem nosaltres.
No, no, però per això, que acabi en pau
i que hi hagi l'oportunitat
que es derivi cap al sol, no?
Que surti el sol,
sobretot per la gent que ho està patint
i que ho està passant segur que malament, no?
I aleshores hi ha el segon estudi,
ja t'he dit que hi ha dos estudis,
el segon estudi va aprovar el compost anomenat anticorps anti-PD-LU
que impedeix que les cèl·lules de càncer
facin servir els seus propis mecanismes de pagada
i així permeten que les cèl·lules T segueixin matant.
O sigui, tot són...
És com una manera de guerra biològica,
però dins del nostre cos, no?
I és això.
Les cèl·lules del càncer es defensen com?
Doncs fan un escut.
No podem entrar al cos,
tenim un sistema immunitari
que anem a atacar aquest escut.
L'escut aquest com es defensa?
Escut cancerígen, no?
Sí, sí, sí.
Doncs matant una part de les cèl·lules T
que són el nostre cos immunitari.
De moment semblava que el càncer guanyava la batalla,
però aquí intervé la ciència
i dient, no, no, vosaltres...
Està bé, però...
Això mateix, no heu de ser dolents,
ara bloquejarem el nostre sistema immunitari
perquè vosaltres no taqueu les cèl·lules T
i és com si, en certa manera,
tinguéssim raó el que dèiem abans.
Han donat una mica de vitamines
al nostre sistema immunitari
perquè el que feia les cèl·lules del càncer
atacava el sistema immunitari
també per les escletxes, no?
Què hem fet nosaltres?
Reforçar aquest sistema immunitari,
hem bloquejat
i aleshores, doncs, el càncer ha vist
ostres, doncs, ara venen més fortes que mai
i les cèl·lules T,
que és les del sistema immunitari,
doncs, s'estan cuspint el càncer.
Això és a grans trets, eh?
Sí, sí, aquest estudi que m'ha explicat avui...
És molt més complicat el plegat,
ja ens ho expliquis,
és biologia pura i dura,
és ciència del segle XXI...
He de dir una cosa, Beta,
amb el teu permís,
jo he explicat una cosa que creia,
que creia jo,
però no és una cosa que hagi ser científica
i estigui provada,
és una cosa que jo crec que...
i que vaig poder llegir,
però moltes vegades la memòria ens fa de les seves,
no?
Sí, sí.
Però si no és així,
perdoneu-me, eh?
Bé, bé, però nosaltres en el que hem intentat
ser pedagògics i explicar-ho d'una manera,
doncs, és que sigui entrenadora.
Del que s'està treballant...
És que el que hem trobat també a la informació,
doncs, són els mitjans de comunicació, no?
Perquè, esclar,
si haguéssim de començar a explicar informes tècnics,
aquí ens perdríem.
No, no, no, necessitaríem tres hores per tu i per mi, eh?
Sí, això, és perquè tinguéssim una idea
que anem a atacar el càncer amb aquesta nova via
mitjançant el nostre sistema immunitari,
però d'aquesta manera, no?
Ja que el càncer també ens ataca a nosaltres,
doncs nosaltres l'ataquem amb ell,
el blindem al nostre sistema immunitari,
bé, són, són, és el que deia,
com una guerra biològica, bacteriològica.
Però dintre del cos.
Dintre del cos, i això, doncs,
com s'ha fet possible gràcies a aquesta essència
que tenim ara al segle XXI,
que avança molt i sembla que ens dona...
I esperança que ens aturi, eh?
Sí, ens dona esperances, no?
Bé, doncs, escolta, abans d'acabar...
Sí, hem de passar per la música.
Sí, però deixa'm dir-te que...
Vinga, ràpid, digues.
Farem un altre titular i la setmana vinent
estirarem el fil d'aquest titular.
Doncs vinga, titular, per la setmana vinent, eh?
Per la setmana vinent.
Per a veure, ara ja.
Diu així,
l'home invisible, més a prop que mai,
i segueix dient...
Ai, no m'ho pots dir això,
que aquest titular i no explicar-me res.
I segueix dient...
No pot ser, veta.
Segueix dient, segueix dient...
Un físic de la Universitat de Rochester, a Estats Units,
i el seu fill aconsegueixen fer invisibles objectes
de la mida d'una persona.
Fins a què puc llegir?
No pot ser.
I això hem d'esperar set dies?
Sí.
Fins el proper dimecres?
Sí.
Estarà de sitjosa, que ho sàpiguis, eh?
Sí.
Doncs vinga, anem a la música.
Vinga, va.
Que no sigui per mi, eh?
Anem a la música i...
Una banda sonora que, com sempre,
m'arriba a través de la xarxa.
Sí.
Estem aprofitant això de les xarxes
per intercanviar-nos músiques i missatges.
Ja, ja.
Algú dia la sonarà, que ho sàpiguis.
Sí.
Tinc la Sílvia aquí al davant,
però fent servir les xarxes,
aquelles coses contradictòries de les noves tecnologies.
Però bé.
Això.
No.
A veure, hem escollit avui un tema,
el viatge a vinília, del 1986.
És de les orquestres maniobres,
maniobres orquestals a la Foscor, o MED.
Bé, el tema es diu Live and Die Forever.
O sigui, viu i mora i és per sempre.
I volem dedicar aquest tema,
volem dedicar aquest tema
a una persona que ens va deixar la setmana passada.
Sí.
Va ser l'exalcalde de Tarragona,
José María Requesens,
que va morir en 95 anys.
I per què tenim aquest record
per aquest alcalde de Tarragona?
Doncs, senzillament,
ell va ser un dels impulsors d'aquesta emissora.
El 1986, quan es va inaugurar Radio Fòrum,
ara Tarragona Ràdio,
ell hi era el dia de la inauguració.
Va ser l'alcalde
en el qual es van criar aquestes emissores.
Esclar, nosaltres, en aquest sentit...
Hem d'estar agraïts.
Hem d'estar agraïts, tenim un deute
i hem de recordar-nos aquesta persona
que va fer possible que nosaltres,
ara, en el segle XXI,
el 2013, encara estiguem presents.
Operatius, no?
Operatius, sí.
I ell ho va començar tot.
Bé, ell al davant de tot,
perquè tenia un equip,
com tots els equips dels alcaldes, no?
I per això, doncs, hem triat un tema
del mateix any que es va inaugurar la missa,
és el 1986, sí.
I el tema, doncs, esclar,
parla d'això,
de viure, de morir,
i que els records són per sempre.
Fantàstic, eh?
Era la cançó.
Beta, gràcies, gràcies per la part que tocava, eh?
Ideal.
Se podria haver fet de moltes maneres,
però aquesta que has triat tu
és, jo crec, la millor, eh?
Sí, és molt bona.
Doncs, gràcies per la part que toca.
Bé, doncs...
Tornarà la setmana vinent, no?
Sí, no?
Que m'has explicat això de...
Sí, que haurem d'estirar aquest fil
de l'home invisible.
Doncs fem-ho, fem-ho, eh?
Per mi que no estigui, eh?
Molt bé.
Gràcies.
A reveure.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.