Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
que tal!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
.
Xubrent!
Xubret!
No!
Sí que tal!
Fins demà!
Sí que no!
Fins demà!
És com un partit de tenis, no?
O sigui, de sobte...
Sí, jo et toc una de cal i una d'arena.
No, però, ostres, allí en l'escenari
sentia que allò és el que sonava en el meu cap.
És com el disc resumit, no?
Hi ha menys producció i menys coses,
però era la base que necessitava.
I l'hora de respondre, segurament la gent
que dius, ostres, és que m'estan donant també el que necessito, no?
Sí, és que sí, sí.
Va ser com si portéssim 50 concerts, ja, o sigui, molt bé.
Però això és fantàstic, eh? De veritat ho deia abans,
però, clar, normalment vas amb aquell primer temor, no?
De veure com respon, de veure com la gent rep
i si veus que a la primera, que ens estan una mica freds,
dius, bueno, a la segona ens els guanyem.
I a la tercera i a la quarta, i veus que la gent respon
i es deixen anar, que crec que potser és on radica la història, no?
A la primera saps que primer t'has de vendre.
És a dir, dius, anem a vendre el peix.
I si el peix és bo, com és el cas, jo crec que a partir d'aquí ja...
Que bé, sí, sí.
I acabar de treure, ostres, a Cambrils ja...
El que ells han fet molt bé i jo els agraeixo
és respectar, que una cosa que per a mi és molt important
i és que respectar la cançó per damunt de l'artista, sempre.
O sigui, entendre que per a mi aquestes cançons són millors
que nosaltres tres junts i tocar-les amb respecte.
Llavors no tens por a fer un error o a posar una nota que va fora,
perquè la cançó és més poderosa que tu.
Llavors, si és prou bonica, què més dóna que no tinguis el millor dia?
Jo aquell divendres, per primera vegada en la meva vida,
vaig tenir un atac de tos a meitat d'un tema.
A guitarra i veu i el vaig parar, no?
No havia parat mai a meitat d'un tema.
Va ser el més bonic del concert, no?
Va ser un moment preciós.
I és perquè hi havia aquesta sensació de...
Aquesta música és prou maca.
Jo dono igual, no?
M'he equivocat.
Perdó.
Ja està.
Però te dic una cosa.
Hi ha moments, i molts dels grups m'ho han comentat,
que quan hi ha una petita...
Que no és errada, que som humans, gràcies a Déu,
i un dia pots tenir una mica de tos,
un altre dia pots tenir un gripàs de tres parels en nasos,
i la gent no és de dir, ostres, mira, què acaba de fer, oh, oh, oh.
No, al contrari, és allò de finalment aplaudeixen i diuen,
no, no, ens agrada el que estem sentint,
ets humana, ho reconeixem, tira endavant, no?
I sobretot perquè els agrada el que estan sentint,
és la música el que és important, nosaltres només som un canal...
Exacte, és el vaixell, no?
És el vaixell al qual van, no?
Així surts més tranquil a l'escenari.
Si no penses que tu ets el que és important d'aquella nit,
no tens tants nervis, crec.
I, per cert, a l'hora de composar,
això sí que ve tot el respecte aquest que m'estàs explicant,
a l'hora de composar-les, de fer-les,
de crear-les en si, que tinguin la seva forma...
Quan més respecte estés, llavors,
perquè llavors, o sigui, vaig bruta sense dutxar sis dies,
amb els pèls enrotllats i amb xandall i amb un aspecte horrorós,
i llavors és quan composo més a gust,
quan jo m'he anul·lat com a persona, com a dona femenina...
Home, el que sí que li passa és que persegueix la idea hasta el final,
o sigui, la persegueix hasta el final,
i sap concretar, i sap descartar,
i no pensa que aquella cançó ha de tenir tots els ingredients boníssims
que se li acudeixen.
En fa un resum, selecciona,
i va decidint, decidint etapes,
parar per bé estribillo,
parar per bé no sé què, sonoritat de cors,
pum, pum, i l'acaba, la conclueix.
Mentre no ha fet això, no descansa.
Això també no ho fa.
És allò que diu, que pot estar sense dormir,
estar fixada en allò que li està sortint,
que li està brutant a través de les muses,
i en aquell moment, en el moment que acaba,
deus quedar esgotada.
Doncs l'acaba, dorm una estona, però seixem.
Ho dic així perquè passem molts dies junts,
dies sense...
O sigui, igual són quatre dies que es queda a dormir a casa meva,
i convivim molt tot això, no?
I d'on ho fa que és així, vull dir...
I tu no pateixes veient aquesta sensació?
A veure, ja la coneixes.
Sí que pateixes.
Ho dic que al principi devia ser de molador, també per tu.
Sí, patim, perquè també...
És que és un esgotament real, és humana.
Clar, clar, clar.
Però deix de ser-ho en aquell moment.
Es connecta amb la cançó i no es pot parar fins que s'acabi.
És una cosa que és molt xula, perquè és que es produeix molt.
Fem moltes coses.
En un any hem fet discos per vins,
hem fet música per dos curtmetratges,
estem treballant en el meu disc,
un disc en castellà que estem avançant en ella,
el seu segon disc, i acabar aquest disc.
Què dius?
Sí, és veritat, a veure.
No, t'ho he dit molt del tirón, però...
Bueno, és increïble.
És així.
No, no parlem.
Jo no faig tot.
Però sabeu que els dies tenen 24 hores?
Jo no.
No, no, no per si de casa, eh?
Per si...
I com...
Clar, però...
Perquè no tenim, bueno, temps d'oci.
Hi ha molta gent que treballa així, estic seguríssima.
Vull dir, si algú que ens escolta també va amb aquest ritme, ens entendrà.
Vull dir, quan tens una passió així, no tens dies lliures d'oci, ningun.
Quan dic ningun, és ningun.
O sigui, el dia...
Si hi ha un dia lliure, no és lliure.
És per tancar-te a gravar o a tocar o el que sigui.
La resta del temps jo treballo una mica, també he de treballar per guanyar algú de diners amb altres coses.
Faig classes, faig classes de teràpia vocal i tot això.
però intento que m'ocupin poc temps i la resta de la setmana, això...
Llavors, no recordo...
Dies d'oci no en tenim.
O tots.
Home, jo crec que...
Tal com ho esteu explicant...
O tots, sí, o som tots d'oci.
Pujar a l'escenari deu ser aquell moment, potser també de llibertat.
Per mi, al Gerard li encanta tocar en directe.
Sí, no?
Per mi és una mica obligat.
Vinga, que ara has de pujar a la palestra.
Què dius.
Sí, per mi sí, jo em confesso.
Sóc més rata de laboratori, a casa, posar o gravar.
L'escenari també el disfruto, però no tant.
Doncs fem una cosa.
Nosaltres no tenim escenari, ja veieu que tenim una infraestructura de la que tenim,
però sé que ho hem estat més o menys provant abans, sonava molt bé.
Fem-ho ara en directe?
Sí.
Aleshores, aquí és com a casa, és diferent.
Ara ja estem així com a més tranquils, fins i tot, no?
A veure, a veure, quina és la cançó que escoltarem?
Com es diu i per què l'has triada?
Aquest tema es diu Near, és el que dona nom al disc.
Ah, molt bé.
És un tema que es va composar quan el disc ja estava acabat.
L'últim tema que se'm va acudir el vaig incloure i és el més proper, és Near.
Molt bé.
Li vaig donar el nom del disc.
Doncs sentim-lo.
Molt bé.
De què parlen?
Ah!
Explica'ho tu, Gerard.
Ara ha estat, ara ha estat, ara ha estat...
No, ho he dit perquè...
Ben molt lligat amb tot el que dèiem.
Sí, és veritat, ben lligat amb el que parlàvem.
Nir, hi ha una frase en castellà en tot el disc que diu
Corazón, quien te aleja de mí, dueño es de este instante.
Aquesta és una frase que en el disc ve també escrita així, a sota de la galeta.
És una frase que li dedico a la meva família i als meus amics, que el que diu és que la música
i aquesta passió i aquesta no dormir i aquest no tenir oci sempre m'ha apartat molt dels meus
i em veuen molt poc, no?
I el tema parla una mica d'això, va repetint que res importa quan una cançó és a prop.
Hi ha moltes vegades que m'he trobat dient que no a festes o a trobades o tal, perquè
tenia el neguit d'anar a casa, no? I de vegades és una mica dramàtic
perquè potser vas a casa i el que fas tampoc és tan interessant
que tampoc n'hi ha per tant, no? És més l'ansietat de fer-ho que el resultat, de vegades, no?
I, bueno, doncs això, per això l'he triat.
Això és molt maco, eh? És molt maco.
Doncs sentim-ho en directe, eh? Aquí a Tarragona Ràdio, el que ho dèiem, tot un luxe.
Olga, família, endavant.
It doesn't matter
If it's near
I belong to madness
When a tune comes around
When a tune comes around
It's for the last four
It's from I've got
Where I am
Cause it doesn't matter
When a song is near
I've been in a hurry
Going home
Just to wait
It's the holy moment
The holy moment
The holy moment
Raid of being alone
There's nothing to say
Only you can
Not complain
Cause it doesn't matter
Cause it doesn't matter
To me doesn't matter
Cause it doesn't matter
To me doesn't matter
To me doesn't matter
If we slide
Take care
A helpful
Who Spinits
Corazón,
quien te aleja de mí,
dueño es
de este instante.
After I am done,
it's like being a mom,
if you wanna know more details,
she will know.
And just like it said,
nothing stops the rain,
it happens the same.
Ooh, when a song is near.
guitar solo
guitar solo
guitar solo
Ah, s'aníem guardats, eh?
S'aníem guardats.
Són tot nois.
Tot, tot.
A veure, què hem fet?
Hem de fer la tria, d'hora?
Hem de fer la tria?
Molt bé, s'animen.
Són tot nois, m'agrada.
Ja, que s'animen, s'animen.
Són, s'animen.
Gerard, deixa el que comença a sortir
per aquí sota.
I la liem, i la liem per a...
Moltes gràcies.
Ja, ja, xxxt, ja.
Ai, què?
Tanca la porta.
Que arriba un moment,
de veritat, que dius,
home, a l'amor de Déu,
que s'animen, s'animen, s'animen, s'animen.
I van entrant, van entrant,
aquí som els que som.
Sí, sí, sí, home, tanca, tanca la porta.
Home, de veritat, eh?
És que sempre que venen,
fan passar una mala estona,
perquè sí, pipa, bé.
Sí.
Dius, bé, ja està, ja està, ja està, ja està.
Però no acaben de marxar,
no acaben de marxar.
Ara què, amb nosaltres?
Recordem que teniu actuació a Cambrils.
Sí.
Que la teniu ja.
Sí, aquest divendres.
Aquest divendres.
Al Siddhartha, a les 11 de la nit.
A les 11 de la nit.
i a partir d'aquí, cap a on marxeu?
Com va la presentació?
Aquest disc s'ha de moure, el que dèiem.
Sé que teniu molts projectes,
molts plans, moltes coses,
que per cert,
jo m'agradaria, amb el vostre permís,
que em continueu utilitzant de tant en tant.
Ho farem.
Per dir-me les coses que teniu en ment,
que esteu fent,
i si tenen un nou treball discogràfic,
el nou del Gerard que em dèieu,
que estàveu treballant,
o nous concerts,
i que estiguin més o menys a propet de casa nostra.
Ho invita't quan vulguis.
Que compteu amb nosaltres, eh?
pel que sigui, eh?
Ja t'ho dic ara, ja t'ho dic ara.
Perfecte, que bé.
Ja ho heu sentit, eh?
Ho he dit, eh?
Queda gravat.
Queda gravat.
No dic l'hora,
perquè estic molt malament de la vista ara mateix.
Però si no, diria l'hora, eh?
17.53.
Aproximadament.
O no?
O no?
O 17?
O 19?
O 20?
O 39?
O 39?
O jo què sé.
Estem jo fatal de la vista, eh?
Estem fatal de la vista.
Doncs, bueno, en principi tenim previst el juny començar la promoció de veritat del disc.
Ara estem com fent, arrencando motores en diésel i després cap al juny esperem fer el més fort.
Ah, molt bé.
Començarem l'aventura, diguéssim.
Ah, doncs mira, tinc una idea.
D'acord al mes de maig, abans que marxeu.
Sí.
Venim a explicar tot.
Avenir de Roma, 5B, 1B, 1B, 1B, 1B, estarem aquí.
Aquí estarem i et direm les feixes.
Sí, així ja podem comentar una miqueta i tancar a veure cap on anem i fem.
Encantadíssim, sí.
Perquè jo has dit, anem i fem, eh?
Sí.
O sigui que...
Una col·laboradora...
No, no, que sí.
Equipo, benvinguda.
I si teniu la oportunitat d'anar cap a Mèxic, una cosa d'aquesta...
Tu vols venir?
Jo feia una mica de bulto, però, eh...
Però no tens feina aquí?
Jo crec que d'aquí fins aquell moment m'apunto a ioga i veureu vosaltres que fai contorsionisme o el que convingui, eh?
No, però sí, no fa falta.
Però si que no tindràs feina, aquí també tindràs feina.
Bueno, és igual, és d'excedència.
Ojalá.
Crec que no siguin uns besos, que crec que no siguin uns besos.
Jo per donar-vos a ta barra.
Olga, moltíssimes, moltíssimes gràcies.
A tu.
Gràcies.
M'ho vull deixar el Fernando, que al final s'ha arrencat, eh?
El tenim en plan timis, al final s'ha arrencat, s'ha arrencat.
Gràcies per venir.
Gràcies per donar-vos, per donar-nos, millor dit, la vostra música i aquest concert gairebé directe que ens heu ofert.
Gràcies.
I fins molt aviat.
Gràcies.
No, que la gent que vulgui escoltar el disc, el tenen a olgapes.com, tot sencer, sense talls, ni reserves, ni res de res.
Molt bé.
Entren a la web, només hi ha el disc penjat de moment, però si el volen escoltar, doncs allà hi està.
Molt bé, olgapes.com.
Recordem-ho que tenim tot el disc sencer per poder sentir-ho i per poder gaudir-ho i estar a casa d'una estona.
Exacte, i si volen estar al dia dels concerts i tot això, doncs com o no, el famoso Facebook, el Facebook d'Olga Pes, sempre penjo totes les coses.
I ho diuen, m'agusta, m'agusta, m'agusta, m'agusta, m'agusta, amiga, m'agusta.
T'agusta però que vinguin, que vinguin a veure'ns.
De nou, gràcies.
Adéu-siau.
Gràcies, adéu.
Give me one moment and hold me tight
I'm the springtime
Just only tell me
When you align
On the soft ground
I hang the stars at night in the sky
To make you dream
Painting a million colors
To amuse you
I know you hate me
If I bring the rain
I bring the rain
Summer
Drives you mad
Autumn
Is blue
Winter
It's so cold
Springtime
Springtime
It's me
I know you
Me
Built a
For me
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!