Bona tarda.
Ja la tenim aquí amb nosaltres, Mar Pérez, bona tarda.
Amb fils, però bona tarda.
Sí, és veritat, eh?
Que avui m'ha fet patir que t'aprenguessis tota l'orxata, eh?
I que amb el refredat que porta,
menys mal que després has posat una mica de seny i m'has dit no, no, no.
L'orxata me la deixo per casa i ja quan me senti millor
i després aquest cafè té donet amb llet avui, calentet, calentet, eh?
Sí, sí.
Jo que anava avui, després de tres setmanes dient-lo de l'orxata,
dic avui la porto.
M'ha portat un litro i mig d'orxata.
Gairebé.
L'itro i mig.
I jo m'he quedat...
I perquè no he anat a buscar,
que te recordes que et vaig comentar la setmana passada,
aquí al costat venen uns gelats d'orxata.
No estic per gelats.
No, no, no.
Cada X setmanes em toca la setmana de l'obstipat i em toca.
Me'n caixin.
Això són els canvis de temperatura, que si ara fred, que si ara calor,
que si l'aire condicionat d'un cotxe o l'aire condicionat d'una botiga.
Suar molt, entrar i sortir dels llocs, com tothom.
És l'època de...
Perquè la mar és humana.
Sí, sí.
Ja està, t'havia de dir-ho.
Perquè algú pensava que era de plàstic.
No, no, no, no.
No, no, no.
Em pensava que no és un robot.
No, no, la mar és humana.
Sí, i tinc bocs.
I que continuï per molts anys.
Marc, com estan les revistes del cor?
Doncs bueno, hi ha una mica de tot.
Però bé, has hagut de rascar molt o...?
A veure, notícies alegres, rotllo bones notícies, no gaires.
Però no hem vist massa, perdona, no hem vist massa ni biquinis ni valladors encara, eh?
És el que t'anava a dir.
La gent s'està preparant el tema biquini.
Ja es...
Perdona per la veu, eh?
Ja es comença a bellugar el tema viatges, sobretot de cara a Eivissa, de cara a Marbella, aquestes coses.
Però ara són escapadetes.
No són rotllo vacaciones de tal o de qual a tal lloc.
Encara no, com que es comencen a preparar, clar, potser no fan tanta vida social.
Deu ser això.
O no ens l'ensenyen.
També.
No, però jo recordava que els passados magnífics a la platja...
De Anna Obregón.
O, de Anna Obregón i companyia, i que a partir d'aquell moment era com quan passa amb el Corte Inglés, que començava a l'estiu.
Exacte.
Però engany, engany, enrere de res, eh?
Fins que no ens ho anunciaven, no podíem anar a la platja els altres.
Però ara ja hem començat anar a la platja sense permís, es veu, eh?
Sense Anna Obregón, que clar, com que està a miami, treballant-te...
Però des d'allà, però des d'allà també que faci les quatre fotos de torn.
Ara estem desengelats, Mar.
Jo estic com la més còmode, ja t'ho dic ara.
Però bé, anem per feina?
Sí, sí, sí.
Què has de dir?
Si podríem començar dient que ens agradi o no, això és Manamana.
Sí, sí, benvinguts, claro.
Home, que no ho hem acabat de dir, eh?
M'he quedat així.
Que pobres con dinero.
Sí.
Ui, aquesta història és molt bona, eh?
La sentim.
Ha sigut un relloc com el Llovisvis.
Quina cançó vols que et posi per començar?
I totes dues a l'hora.
Què tal, Rosana?
Doncs a mi, no?
Encantada de sentir-la.
Sé que quiero, sé quién soy.
Sé que vendo y sé que doy.
Sé que hay.
Qué mal es lo que tiene.
Sé que hay quien tiene lo que puede, hay quien sueña y busca lo que quiere.
Y soñaré, y soñaré, voy a hacer una fortuna con lo mucho que te quiero.
Lo que más vale del mundo, no sé, compra con dinero, voy a hacer una hipoteca y a empeñar el firmamento.
Juego todo lo que tengo en mi culpón de sentimientos.
Sé que el mundo es un regalo.
Ya sé que estamos invitados a vivir mejor si es a tu lado.
Y soñaré, y soñaré, y soñaré, voy a hacer una fortuna con lo mucho que te quiero.
Y soñaré, y soñaré, y soñaré, y soñaré, y soñaré, voy a hacer una hipoteca y a empeñar el firmamento.
Juego todo lo que tengo en un cupón de sentimientos que gané.
Una vez que tuve un sueño.
Yo sé que solo sé.
Y soñaré, y soñaré, y soñaré, y soñaré, voy a hacer una fortuna con lo mucho que te quiero.
Lo que más vale del mundo, no sé, compra con dinero, voy a hacer una hipoteca y a empeñar el firmamento.
Juego todo lo que tengo en un cupón de sentimientos, juego todo lo que tengo en un cupón de sentimientos.
Voy a hacer una fortuna con lo mucho que te quiero.
Que te quiero lo que te quiero lo que más vale del mundo, no sé, compra con dinero.
Voy a hacer una infoteca y a empeñar el firmamento.
Para hacer una fortuna con lo mucho que te quiero más tarde.
Que bon somni aquest de la Rosana, eh, Mar?
Quina meravella, sí.
Va bé, perquè t'estimula, no?
És una cançó que comença a xun-xun-xun-xun-xun-xun-xun,
vas pujant l'energia.
I a més, amb el que diu i com ho diu, dius, ostres, que l'està clavant, eh?
L'està clavant.
Sí, és veritat, que hi ha molta gent que potser valora més...
Els quartos, que tot el que té al voltant,
i moltes vegades és més ric el que té al voltant que no els diners en si,
que sempre ajuden, no hem de dir que no.
Sí, sí.
Però una cosa no ha de treure l'altra, eh?
Si no, seria una...
Visió impossible.
Però no hem de parlar de missiones impossibles, o sí?
Sí, sí, sí, sí.
Ah, què dius?
Què dius?
Què dius?
És un repte per mi?
M'he de pujar a l'Ebrea, si jo, o una cosa d'aquesta?
No, Sílvia, no.
No, no, és que no m'hi veig.
Ja t'ho dic ara, eh?
No m'hi veig, eh?
Missió impossible la que ha patit Tom Cruise durant aquests mesos intentant recuperar la que va ser la seva esposa fins a final de juny de l'any passat.
Ha fet de tot per aconseguir que ella i Sury tornin a casa i tornar a ser una família.
Perquè en el fons Tom Cruise, tot i que se li han posat molts afers, potser és un home més de família.
Tenir una parella estable, una família, i potser això ho porta al tema de la ciènciaologia.
I és aquí on vinc a parar.
A veure...
Ell podria inclús estar disposat, i torno a dir, perdoneu per la veu, si en algun moment no se m'entén, no és res que no esteu acostumats a que no se m'entengui, però més a més no se'n sent.
S'entén, eh? S'entén perfectament, eh?
Estaria inclús disposat a abandonar l'església de la ciènciaologia si així pot recuperar a la seva dona i a la seva filla.
La deu estimar molt, eh?
Home, alguna cosa que no ha aconseguit ni la seva primera dona...
Sí, per això t'ho dic que totes les altres...
Va aconseguir, Penor Bicruz, alguna cosa que no va aconseguir cap de les dones que han passat per la seva vida,
perquè ell era un dels pilars més ferms d'aquella església, i potser se n'està adonant,
i llegeixo textualment, rotllo, amistats i gent del seu voltant que parlant amb la premsa diuen
que ara que ha perdut el més valiós de la seva vida,
se'n dona compte que les seves creences religioses li han destrossat no un, sinó dos matrimonis.
Perquè vegis.
I que, clar, el seu objectiu clar és recuperar la seva dona i la seva filla.
Si per aconseguir això ha de passar per canviar de religió,
que possiblement...
Però això és molt fort, eh?
Perquè és el que deies, ha estat moltíssims anys,
i ha passat molta gent per la seva vida que també ho han intentat, diguem-ho així.
No, i que ell ha intentat arrossegar a les seves parelles cap a aquella església,
recordem que Penelope Cruz havia visitat en diverses ocasions
les oficines i els edificis de la Iglesia de la Cienciologia,
que sabiéssim, no ha entrat en aquella església,
però ell apropava a la gent del seu voltant en aquella església.
Doncs arriba un punt en què l'amor és tan gran...
Clar, és el que et deiem, que és la seva filla, la seva dona,
i el que el separa, potser, és la religió, que teòricament hauria d'ajuntar.
Més que separar, no?
Però aquesta potser no.
Aquesta és diferent.
Bueno, també vam poder veure una fotografia
que la seva ex estava amb un senyor.
Sí.
Però no sabem si una cosa que les males llengües han volgut treure...
Rolló, ostres, mira, pama, aprofitem la foto i tenim notícia.
Però després resulta que és un company de classe de fa molts anys
que s'han tornat a trobar i s'han fet un cafè.
Sí.
Perquè no se sap mai, que moltes vegades s'has desvirtuat la imatge
del que de veritat passa al que després és, no?
Que tu vols que sigui el que realment pot ser.
I tant.
Però bé, esperem que aquesta emissió no sigui tan impossible
i es pugui complir.
A veure, Tom Cruise, que estarem pendents, xato.
És el que té.
Digues-me, digues-me.
És el que té a ser una estrella.
Què et sembla si passem d'estrella a estrelleta
i parlem dels Beckham?
Oh, que tonta soy.
Però què li passa?
Què li passa?
Ai, me'n fa plorar aquesta xica, pobreta, eh?
A mi no gent.
Home, no dic ella, la de la veu.
Que tonta soy, jo què et dic, què porta?
He de dir alguna cosa que creia que mai diria a la vida.
Esteu preparats?
Sí, sí, sí.
Faig un silenci i tot.
No, no cal.
Vols, no?
No cal.
He llegit el Facebook de David Beckham
com a comentari d'una fotografia que no...
No vols comentar tampoc la fotografia?
Sí, sí, sí.
És que estic com agarratilada.
Està buscant les paraules per dir-ho, eh?
Les paraules per esparasar-ho.
No pensava mai que veuria aquesta imatge.
A veure, però explica, explica.
I és que Victoria Beckham sap riure.
Ah!
Què dius?
Però si no s'ha vist mai de la vida.
Ni amb els seus fills, allò anant caminant i...
Pensàvem que mai l'havien...
Somriure.
Que les operacions l'havien deixat invàlida de somriure.
Sí, alguna cosa d'aquestes.
O que...
A mi jo li tibaven tant que a mi jo li feia mal.
O que no en sabia.
A mi jo en sabia.
També era una dona sense riure, molt trista, eh?
Jo pensava que no la volíem riure mai pels segles dels segles.
I l'has vist?
I doncs el mateix David Beck ha penjat una fotografia de la Victoria,
però a Cajada Viva.
Ah, dius!
Amb aquest comentari i llegeixo textualment.
Os dije que ella somrie.
És a dir, que hasta ell mateix sap la fama que té la seva senyora
de ser com un bicho palo.
Un bicho palo estético.
En estètica i en mobilitat de cara.
És a dir, és com de cartó a pedra.
És tàtico, buscava.
És igual que la seva figura de seda de Madame Tussaud.
És a dir, no somriu ni mal de morir.
És que és veritat.
A més, totes les fotografies, però totes que jo recordo...
Està tan estudiada.
Està de costat, de front, de dalt, de baix,
però sempre sèria amb aquesta cara així que passa dura.
Sembla la mièrcoles de la família Adams, tu, una cosa fatal.
La mièrcoles.
Sí.
Doncs la qüestió és que sí, que sap viure.
Molt bé, molt bé.
I que el seu home aporta documentació amb una fotografia...
Sí, sí, perquè si no, no m'ho crec.
Jo si no ho veig, no m'ho crec.
Amb una fotografia que a mi em fa pensar que és simpàtica.
Veus?
Encara canviaràs d'epinió, eh?
No, no, no, per uns segons.
No m'has deixat acabar la frase.
Que és simpàtica per un segon.
Ah, i ja està, eh?
Ja està.
Ja està.
Però no deixem les xarxes socials.
En continuem?
Amb el Facebook, amb el Twitter, o amb què fem ara?
En aquest cas, Instagram.
De tots he sabut...
Digues, digues.
No, ara, de tots he sabut que últimament
totes les estrelles fan servir les xarxes socials
per donar-se a conèixer, per donar-se a conèixer el seu dia a dia,
per fer-se més humanes o més promoció.
Com vulguis veure-ho.
Depèn, depèn, sí.
Val.
Doncs, possiblement, passar les fronteres
li costa un disgust a la Madonna.
Instagram notifica a Madonna
que la seva compte podria ser clausurada
per pujar fotos que violen les normes d'ús.
Jo he vist la fotografia.
Sí.
Per mi, és una fotografia molt artística.
És una fotografia...
A veure, no per assegurar que sigui ell,
és una fotografia en la que veus una dona
de coll per avall.
Ensenya els pits,
ensenya el melic,
insinua...
poca cosa més.
I això s'escandalitza.
En penumbra, en blanc i negre.
Jo trobo que potser el que han estat és desbordats
de gent que volia mirar aquella imatge.
Estem acostumats a veure la Belloncè,
a la Rihanna, sobretot,
a la Pink,
a la Lady Gaga,
totes fan servir Instagram, Twitter i Facebook
per ensenyar la seva vida
i exposar el seu cos
i promocionar-se.
Però tan explícitament
en què se li vegin els mogrons,
es vegi un nu integral,
en penumbra,
possiblement,
els senyors d'Instagram
els hi ha fet així com a por
i l'han amenaçat.
Si s'hagués penjat fotografies
d'aquest caliu,
li clausenaran el compte.
Perquè és com els Facebooks,
allò dels americans,
que tu pots portar una pistola
però no pots ensenyar el cul.
Per exemple.
Sí, sí, sí.
És aquesta doble moral que tenen
i que no s'acaba d'entendre.
No acaben de saber.
No s'acaba d'entendre.
o un quadre la cosa.
Sí, sí, sí.
Home, acabo de veure
ara mateix la fotografia.
I la trobo superartística,
està molt ben feta.
Sí, i a més a més,
és el que dius tu,
que podria ser qualsevol persona,
fins i tot no podria ser
ni la pròpia Madonna.
No.
Però, clar,
si l'ha penjat ella,
el seu grup de gent,
és que no ho entenc, no.
Perquè t'ho dic perquè
és molt bonica, eh?
La fotografia és preciosa.
Però és allò que dius,
que a vegades...
O sigui, que millor que hagi estat
amb un rifle,
posada davant del pit
i ja està.
Si es tapés amb un pistolón,
segurament no li dirien res.
Clar, clar,
és el que té.
Madonna,
compra-te un pistolón
i ponte-lo delante del pecho,
xata,
i con la bandera allà.
I ara...
I barres i estrella.
Esto,
i lo que sea.
I barra,
i aspira,
i...
Ah, no,
no has dit això.
No, barres i estrella.
Ah, perdó, perdó.
És que parlo malament.
No, no, no.
És que jo entenc el que vull,
crec, eh?
Ah, deixa'm la sentir un rato.
Sí?
Sí.
Vinga.
Bueno, un rato.
I've got a look,
I've got a look.
Vinga.
I've got a hespeed where you're going.
I'll pacice-te.
I say I don't mind,
but what do you mean?
I am the one
that could dance
on to flow
in the round.
She said I am the one
who falls
on to flow
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
osa!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Jo em donaria un consell!
Fins demà!
Donaria un consell!
No et metes en tu Facebook!
Doncs no et metes dona!
No et metes!
Cristina Aguilera!
Qui passa amb ella?
Sí, perquè hem posat el people
que ve el dia 31 de juliol a Tarragona!
Recordem que la Maria ja tenim l'entrada...
Ja anirem!
El que sigui, el que sigui.
I a cantar, perquè com que no se'n sentirà...
Li puc fer els coros, li puc fer els coros.
Sí, el que la rata i la boca tortuga.
Anda, anda.
Bé, jo t'ho he demanat Cristina Aguilera i Pitbull
perquè van en un pack, la notícia va en un pack.
A veure, la cantant que ha tornat als escenaris
després de la maternitat, de perdre molt de pes
i de quedar estupenda, estava ensejant
l'actuació de la final de l'edició nord-americana de La Voz.
Sí.
Ella actuava en Pitbull.
I en meitat de la cançó,
ella, pujada damunt d'una plataforma altíssima,
va patir un atac de pànic
i va haver de parar
l'actuació del programa final.
Que no podia baixar.
Perquè es va quedar clavada allà.
I d'allí ni cantava, ni baixava, ni pujava, ni es movia,
totalment paralitzada.
Clar, paralitzat també es va quedar Pitbull,
que es va quedar atònit,
mentre l'equip tècnic pujava a l'escenari...
A baixar-la i ajudar-la o a veure què passa.
A fer-la reaccionar i a veure què li passava i tal.
Al final, tot es va gravar, com es devia ser.
Com es devia fer, sí.
I el resultat és espectacular, perquè l'hem pogut veure a YouTube.
Però és allà de dir, estar elles, que estan tan acostumades a la gent,
als llums, a la música, a viure en aquell món...
que de tant en tant...
Va necessitar aquells 10 segons per dir,
eh, parar que me bajo.
O sigui, que para el mundo me quiero bajar.
Que no pot ser això, no?
Que no...
Al millor li va donar pressa amb això, no?
Un petit vertige o alguna cosa d'aquestes...
Un atac de pànic.
Un atac de pànic, directament.
No puc fer-ho.
Mare meva, mare meva.
Doncs res, esperem que no li passi més.
Que si que li passi, que li passi a casa.
Imagina't això en un directe.
És el que et deia, en un concert que no pots dir que estàs tu sola,
a l'escenari, que no pots parar i començar de nou.
És a dir, aquella gent està allí, atònita,
esperant que reaccionis.
Amb què te passa, Cristina?
Cristina, què te passa?
Que es cuidi, que es cuidi, perquè...
Ja anem una edat, ja...
Clar, la gent, a partir de segons quines edat,
s'ha de cuidar.
Oui, c'est moi.
Mai millor dit, eh?
Jo del oui, c'est moi, eh?
No, perquè no és francès, ja.
Bueno, però, como siempre le hemos reconocido, no?
Como de francià.
Però ara ja no.
Ara ja no.
És veritat que es va canviar per la història dels moneys.
Fiscal, tema fiscal.
És cert, és cert.
Parlem del Gerard Depardier, que...
Ah, que no engega això, eh?
Això no engega, eh?
Sí que anava, anava molt engegat.
Sí? Massa ràpid?
Tira una motocicleta.
Què li va passar al Gerard Depardier a una motocicleta?
Doncs que el vam parar perquè conduïa borratxo.
Què dius?
Damunt d'una moto.
Una multa...
Portava dos motos.
Ell anava damunt d'una, però la devia semblar que anava damunt d'un Ferrari i d'aquells, saps?
No, que ell portava dos motos, però jo et deia, la que portava i l'altra.
Tenia dos motos.
Una multa de 4.000 euros i la retirada del carnet de conduir durant els propers sis mesos.
haver donat positiu, uf, haver donat positiu al control d'alcoholèmia amb un 1,8 grams.
1,8?
Quan el límite 0,50.
Tala.
S'havia de presentar inclús el divendres passat a París a la lectura de la sentència i ni es va molestar anar.
Ah, bueno, jo sé que estic aquí...
Per què?
Per què no ho va fer volent, això?
Saps què? Que ja m'ho faran arribar al temps.
A més, a més, no podia anar perquè estava ja a la presó.
No, no, no, perquè per a la multa li retiren el carnet i els diuen, no, como no tengo carnet no puedo ir, saps?
Oh, qué listo, para lo que quiere.
Perdoneu.
Qué listo.
No, la qüestió és que va decidir que com que ja sabia el que li cauria,
doncs que a més valia no sentir-ho en primera persona, no molestar-se ni en desplaçar-se a París
per sentir un jutge dir-li que és un borratxo.
Borratxo.
Però aquest senyor del qual parlarem ara no, no, no té antecedents, no?
No.
No ha d'haver begut ni ha de conduir massa ràpid les motocicletes ni res de res.
És una altra història ben diferent, no?
Sí.
És una cançó, ho comentàvem abans de començar, passin els que passin, segueix sonant futurista.
Sí, que la poses en una propera pel·lícula d'aquesta en plan...
I segueix sent espectacular.
Parlem de Terminator.
Vinga.
Ja, ja podem, eh?
Ah, sí? Estava flipant.
Estava extasiada, eh?
Saps que m'encanten les bandes sonores.
Ara vas recordar-te una mica la Cristina Aguilera, eh?
Estaves allà parada, eh?
Estava bé.
M'encanten les bandes sonores i tot i que les he vist totes,
les pel·lícules de Terminator no són el tipus de cine que m'agrada,
però he de reconèixer que banda sonora espectacular.
És cert, és cert.
Bé, Schwarzenegger, al seu 65 anys, es tornarà a posar a la pell del cíborg Terminator el gener del 2014.
Però serà ja jubilació, no?
Comença el rodatge de la propera entrega de Terminator.
Què me dices?
I jo pregunto...
Però quan s'estiguen, el senyor Schwarzenegger?
Ha passat l'ITV.
Home, jo crec que no, eh?
Aquest senyor ja no val menys, ser un cíborg Terminator passa a l'ITV.
Ha d'anar al mecànic, perquè l'hi mirin.
Un Terminator de 65 anys.
Home, el que passa és que he vist a les pel·lícules del Schwarzenegger i també d'altres grans mites.
Bueno, perquè s'ajunta amb l'estalón, eh?
Clar, i a més a més, allò que dius, aquesta pandilla...
No s'ha va baixar, Solada.
Ja s'hauria de baixar del carlo.
...ja no pot fer.
Per exemple, vaig veure la darrera entrega de la jungla de Cristal.
A veure, hi ha alguns moments...
Sort no és un fill.
Sí, però a veure, hi ha alguns moments que dius, no, no, això ja no ho pots fer, eh?
Això, gràcies a Déu, dels ordinadors i dels efectes espacials...
I els actors de doblatge.
I els actors que fan de dobladors, diguem-ho així, en els segons quines escenes...
Escenes d'abris.
Sí, però si no, no, eh?
Que no enganyen, eh? Que no enganyen.
T'he de dir sincerament, tinc ganes que la pel·lícula surti, i et dic per què, per la banda sonora...
A veure...
I per les tomes falses.
Que segur, però no les ensenyen, Marc.
No, com ens han d'ensenyar aquell senyor de 65 anys, hormonat, per semblar que encara està en forma, saps?
Dintre d'un traje...
I amb aquella cara que sembla que...
De cartropedra.
Sí, que sempre li queda la mateixa.
Que sembla un ciu, amb ruguetes i tot, però amb la mateixa cara, eh?
Doncs jo friso, primer, per la banda sonora, i segona, per saber com estan el rodatge d'aquella pel·lícula.
Què ens poden vendre més?
A veure, a veure, a veure, què anirà.
Anem als aniversaris, Marc?
Bé, bé, bé.
Vinga, som-hi.
A veure, tenim, per exemple, sorpresa.
Meryl Streep, 64.
Veus? Bé, creïble.
Creïble, no?
Jo n'hi posava més, però sí.
Està bé?
No, està bé.
Està bé.
Que bé.
L'Àgata Rull de la Prada, 53.
Bé.
Avui ho va semblar tot bé, Marc, no sé.
Perquè va de color aines i sempre és alegre de mirar aines.
Sí, és veritat.
El Messi, 26.
Home, bé, també, que l'hem vist de fa molts anys.
Sí, sí, no t'ho he dit que no.
Però mira, ja està bé, ja està bé.
A veure si ho fessin tots així, eh?
Està bé si tots passen pel mateix filtre.
Home, perquè està molt bé que dius, mira, Messi, Messi, però a veure quants altres, i que no siguin futbolistes...
A veure quants no ho han fet.
Buf!
Xenoa, 38, nena.
S'ha agradat la xiqueta, eh?
Oh, que dius, 38, llit?
Sí, sí, sí, sí.
Emma Suárez, 49.
Mira, veus, m'acau molt bé, sí, m'acau molt bé aquesta xica, sí.
Jesús Hermida, que és com el dinosàurio de la tele, 76.
Que està jubilat també, no?
No, no.
Potser fa alguna...
És directiu, no, és directiu, és directiu.
I per acabar, que per això t'havia demanat aquesta banda sonora, per acabar el programa, la Noa, que en fa 44.
Molt bé, per la Noa, i amb ella tanquem.
Cada vegada que sento aquesta cançó, això se me fa com un somriure, que semblo la Beckham, saps?
Un somriure...
Ai, ai, ai, que la Mar somriu!
Fes la foto!
Síbvia, fes la foto!
El problema meu és que somric molt i ploro molt, també.
Jo soc molt...
Ah, perquè ets molt de sentiments, dones.
Són molt de...
Sí, soc molt d'entranya, d'entranya.
D'entranya.
Mar, tornem la setmana vinent?
Bens dies, princesa.
Bens dies.
Ah, no va per a mi, no?
Sí, sí, sí.
Ah, de cara, de cara.
Bones tardes, en aquest cas, bones tardes.
Bueno, que et milloris guapa, eh?
Molt bon dijous, millor cap de setmana, i espero que ens sentiu millor la setmana que ve.
Això esperem, això esperem.
Gràcies.
Tu.
Life that slowly disappears
Wait before you close the curtain
There's still another game to play
The life is beautiful that way
Fins demà!