This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Ja!
No semblades!
Ici esto?
Ell crate a cada vora.
Ja l'agulles.
Si detrás com una bandafilada sobreval la pantalla,
ja sembla que entres amb una altra galàxia!
tantejar l'espai
a veure la seva sonoritat
i tot, que ja us reitero
que és molt bona
i, ostres, Miguel, és que vinc aquí
i sembla que no estigui a treballar
sembla que estigui... No sé on, no sé on
Començem a agafar-li el gust
a la capsa de música també
que ja està bé perquè és un bon espai
que hem de començar a aprofitar
potser fins i tot més del que fins ara ho fèiem
i mira que l'Associació de Músics
ho està intentant de totes, totes
Sí, home, l'Associació de Músics porta lluitant
per aquest espai un munt d'anys
i aquest espai ha resultat ser
la materialització d'un somni
i d'un treball continuat
de reivindicació
de vinc a demanar, demanar
primer havia de ser, també es demanava l'espai
allà a l'Axar 3, després a l'Axar 3
o sigui, sempre els músics
de Tarones sempre han demanat un espai
o sigui, ja me'n recordo, el Miguel
em comentava moltes vegades
que diuen, ostres, nosaltres per assajar
hem hagut de fer veritables filigranes
per assajar amb formacions
per estudiar
per treballar
o sigui, els músics sempre han tingut
unes feinades bestials
i ara aquí s'està oferint la possibilitat
o sigui, estem condens
perquè hem obert una miqueta el camí
perquè les noves generacions puguin
clar, que s'ho troben tot una miqueta
més fàcil, més mastegat
o sigui, també els demanarem
que també donin el callo, eh?
Home, i tant, home, i tant
i que tot el que ha costat
que tota aquesta lluita
que no es perdi en el camí, eh?
Sobretot, importantíssim
i aquesta sala, que clar, la gent de Tarragona
som una miqueta, com t'ho diria
entre cometes, còmodes
o sigui, ara veiem allò
ui, vaig sentir una vegada una dona
que diu, ui, allò cau lluny
cau lluny, cau lluny
si tu tens ganes d'anar a un concert
agafes i no te n'estàs d'anar
a Reus, al Vendrell, a Valls, a Vilaseca
doncs aquí caminant
pim pam, pim pam, vas baixant
Estem en un moment
i depèn de com
ni caminant, rodolant, eh?
Amb una mica
Ja arribes, eh?
A la porta
Te deixes caure
I ja arribes
O sigui, és un espai
que t'ho dic
un cop entres allà
entres en una altra dimensió
Jo ja li dic a Miguel
però jo ja quan ja trepitzo
que ja creues
el pas cebre
i entres ja en aquella vorera
i entres ja en tota aquella olor de gespa
i et vas apropant al jardí vertical
l'olor de natura
la miqueta
et vas allunyant del soroll
dels cotxes i tot
i pum
ja la prova la té
que quan passes per sota
d'aquell jardí vertical
que a mi em té al·lucinat
perquè sempre el miro
i sempre veig
veig que hi ha una vida
i veig que s'autorecicla
ell mateix
És una meravella
I doncs veig allò
i dic ostres
i entres allà
i passes per
entres a la porta aquella
i entres dins de la capsa
i dius
escolta
entres en un altre món
i ara tenim moltes ganes
i molta curiositat
per veure
en plan club de xat
a veure com funciona
perquè és que serà
una cosa extraordinària
si és veritat
La ciutat
la ciutat
comptarà en un nou espai
que mai
que mai és una cosa
que no s'hagi de tenir en compte
al contrari
és una cosa
tenir molt en compte
i un motiu de celebració
un nou espai
on se poden fer
un munt de coses
de moment
sé
i ho sé
de bona tinta
sóc soci
i amb molt d'orgull
de l'associació
i estic veient
que s'estan muntant
moltes coses
que algunes queden
una miqueta
dissipades
però és que s'estan organitzant coses
i tothom que està anant allà
està dient
ostres, aquest espai
tothom està començant
a adonar-se a compte
de les possibilitats
que té aquest dia
doncs sí
i esperem
que encara es comprovi més
amb aquest concert
que teniu previst
de cara al dia 16
recordem-ho
i l'hora
hem de dir
que encara que hem dit
un quart de 12
que a les 11
ja obrireu les portes
per a aquells
que se vulguin atensar
però fem una cosa
Javier
explica'm
com vau conèixer
el Jean-Pier
com va ser que un dia
us vau trobar
el vostre camí
es va ajuntar
i és precisament
el què
que el tindrem
aquí a Tarragona
mira
porto des de l'any 93
tocant amb Ignasi González
el treballista
i
hem enregistrat junts
dos discos
hem col·laborat
o sigui
dos discos
en grup
o sigui
el primer disc
de jazz
que es va fer a Lleida
l'any 94
el vam enregistrar
Ignasi i jo
amb un pianista
i amb un batallista
un disc preciós
que es deia
Standard Weather
que ara tothom busca
perquè va ser una joia
i a Lleida
va ser una celebració
perquè
doncs Ignasi
havia sentit
parlar de mi
i em va trucar
un bon dia
i em va presentar
i em va dir
que havia ganes
moltes ganes
de fer un grup
i buscava
un saxofonista
de les meves característiques
ens vam conèixer
i vam veure
i va començar
el periple
ell cap aquí
assajar
jo cap allà
i treball constant
muntar un repertori
i vam veure
que la cosa
que anava molt bé
vam estar
un munt de temps
fent
petites gires
inclús
hem sortit
per l'Estat
i hem anat
inclús a França
a tocar
amb aquell grup
o sigui
vam fer dos discos
molt bons
el segon
ja va ser
amb la col·laboració
d'un saxofonista
americà
que es produïda molt
Bob Sands
que ara està vivint
a Madrid
una temporada
i un saxofonista
que també
molt
molt
molt bo
que va tocar
en un moment
amb Jerry Mulligan
i amb Lionel Hampton
i també el van cridar
per col·laborar
per aquest segon disc
i vam veure
que el rotllo
de les col·laboracions
ens enriqueix moltíssim
tant en Antros
com en Beny
ells
que disfruten molt
i nosaltres
clar
estem
mamant
aprenent
sí
estem
de primera línia
amb gent
que ha viscut
i que ha regut
d'aquesta font
directament
que és allà
a Nova York
llavors
aquestes ganes
de col·laboració
amb altres músics
sempre l'han tingut
i han anat fent
algunes cosetes
Ignasi llavors
com és un
contrabaixista
de
gran
de grandíssima qualitat
d'un alt nivell
ara resulta
que l'estan cridant
cada vegada
que venen
els americans
a fer la gira
per l'estat espanyol
el criden
amb ell
a tocar
molt bé
quan el criden
amb ell
criden amb ell
amb una altra bateria
que tingui les seves característiques
i llavors
s'estalvien ells
clar
si és el més econòmic
els músics
com els representants
que els munten
les gires
perquè han de venir
ells sols
només és un bitllet
d'avió
i no cal que portin
tota la banda
clar
perquè ja s'ho troben aquí
i a més a més
saben amb la qualitat
que compten
també
no?
Sí
ara
això fa uns anys
no es podia fer
fa uns anys
fa 20 anys
havia un grup
que els meus mestres
ho feien
jo vaig alumne
de fer Eduardo
i amb un pianista
que malauradament
ja no està
que és
Bernardo Sasset
i amb un baterista
anglès
que es diu
Stephen Keog
ho anaven fent
jo vaig veure
els meus grans mestres
que escoltàvem discos
tocant amb els meus mestres directes
ostres
i aquesta
però ara resulta que
clar
tot això
ha anat creant
poso
ha anat creant
una visfa
i ara
havent uns músics
d'alçada tal
que quan ve
ara
Scott Hamilton
Grant Stewart
Harry Allen
tots aquests
tots aquests
quan venen
ja saben
que aquí
a l'estat espanyol
poden comptar
amb aquests
amb Ignasi
amb un altre baterista
que a vegades
està resultant
ser Jean-Pierre d'Aeroguart
que no té problemes
per agafar l'avió
i ficar-se allò en sigui
i llavors
bueno
doncs passa això
Ignasi està
acompanyant
a totes aquestes bèsties
i què passa
i què passa
que em va parlar
per la forma
que tenim
d'enfocar
el nostre duet
que el nostre duet
ja és una cosa
estable
un duet
saxo
com treballs
que cada any
toquem el festival
d'Ixiland
i és un dels concerts
macos
que hi ha
doncs diu
escolta
m'aixemla que
per la forma
que tenim de sonar
i per la forma
que tinc jo
o sigui
de poder fer
ens entendríem
perfectament
amb Jean-Pierre
de la Guàrdia
que ja havia coincidit
algunes vegades
quan havia anat
ella a França
i quan Jean-Pierre
havia vingut aquí
i doncs vinga
va
acabem un dia
i aprofitant
que estava també
de gira
el va presentar
ens vam conèixer
vam tocar
i vam veure
que allà
van molt bé
que hi havia feeling
i el que es diu
i llavors ja
vinga
som-hi
vam fer alguna
algun concertet
per aquí
algun concert
i això
i va anar
va anar molt bé
la veritat
llavors
bueno
digues
llavors
ja l'estiu passat
la meva amiga
Maria Parra
organitzadora
del Boquet Festival
m'ha trucat
que havíem estudiat
junts
amb Maria Parra
bueno
del començament
de tot
havíem trucat
amb un grup junts
havíem fet coses
i em va dir
que volia muntar
el
el Boquet Festival
i llavors
i vaig dir
jo ja sabíem
en relació
que Jean-Pierre
havia d'estar
i aquelles dates
i diu
mira
si aquest dia
si ho arreglessis
per aquest dia
i el lloc
fos maco
perquè ha de ser
un lloc
que m'aconsegui
que no volem tocar
amb aplicació
ni res
podríem fer
amb Jean-Pierre d'Aroar
i ella no s'ho va pensar
dues vegades
m'imagino
m'imagino
va muntar
va
ella
ja sap que
quan parlo
d'alguna cosa
amb tanta convicció
és perquè
és perquè
i crec
i perquè és veritat
i bueno
total
va ser que
li vaig dir
aquell dia
i ella
ho va arreglar
per aquell dia
i a més
amb un escenari
com el claustre
del seminari
què passa
doncs
bueno
va ser
un concert
un èxit
sí
és veritat
i es va deixar
tan
penso que
us va deixar
tan bon regust
de boca
que dius
això s'ha de tornar a fer
això no pot ser
que es quedi només
en aquest concert
m'imagino
no?
sí
i per això
i per això
quan
ell tornava
que anava
al festival
de jazz
de Granada
i que
havia la possibilitat
aquesta
de venir
aquest cap de setmana
bueno
digueu
no s'ho va pensar
dues vegades
i a més
amb les ganes
d'estrenar
o sigui
d'estrenar
la capsa de música
com a
com a club de jazz
sí
com a club de jazz
molt bé
i Isaac Audesa
també
com ja coneixia
a part ella
a
a
a
Jean-Pierre
d'haver vist tocar
a vegades
amb el gran pianista
Ignasi Terrassa
i d'haver vist
amb altres formacions
per aquí
clar
ja sabia
ostres
aquest paio és un bon element
i cap a
i cap allà
al Calmasó
al centre d'art
Calmasó
i tenim un cap de setmana
doncs
mira
divendres
a Reus
al centre d'art
Calmasó
i el dissabte
aquí a la capsa de música
i contents
i feliços
i convidem
i anar a dir-te
que convidem
a tothom
que ens estigui sentint
que es passi
perquè a més a més
l'entrada
no és molt cara
no l'entrada
el divendres
és
el divendres
me sembla
que són 6 euros
per això
per això
que és molt assequible
i que no tenim
cap mena d'excusa
de no poder anar
i de cara
de cara al dia
del concert
allà a la capsa de música
és totalment gratuït
o sigui que
tampoc tenim excusa
la diferència
entre un concert
i l'altre
a part que són
dos espais
un és que és
a les 9
del vespre
a les 9
a Reus
i aquí a Tarragona
és a un quart de 12
de cara
o sigui que
ja
qui vulgui fer-ho
no dirà
que no té possibilitats
al contrari
posem
donem tots els avantatges
no?
sí
serà gent
que mirar
els dos concerts
m'imagino
veure primer un
i després
l'endemà
veure l'altre
no?
a veure
ostres
la sonoritat
dels dos llops diferents
la manera
de tocar
els dos llops diferents
o sigui
serà gent
que ja m'ha dit
ostres
jo aniria els dos
no em perdus
i gent
que m'ha venia
aquí al claustro
del seminari
que repeteixo
aquell concert
ens va deixar
tots tan bons
reguts
que bueno
encara
ahir tot just
van fer 4 mesos
4 mesos
o sigui
imagina't que
commemorem precisament
aquesta data
per aquell bon regut
que m'has dit
va ser un 13 de juliol
un dissabte
i va ser
preciós
perquè és que
a més va venir
molta gent
de fora
també
que va ser
curios
que també
ostres
estic content
perquè també
la nostra ciutat
també
a part
de tot
s'ha prodigat
la nostra ciutat
com un espai
com un emplaciment
culturalment
ric
aquell
molta gent
es va sorprendre
primer
del concert
que es va fer
de l'espai
que el cost del seminari
insisteixo
és un lloc maquíssim
si és veritat
fantàstic
jo una de les coses
que li veig
també al festival
és que
gràcies a ell
al buquet festival
vaig
poder tornar
després de més
de 20 anys
al cost del seminari
que ja havia tocat
una vegada
i me vaig quedar
amb aquella sensació
de
ja amb la nova remodelació
i tot
tenia unes ganes bestials
i no sabia
com fer-ho i tot
i quan
Maria
em va
parlar d'aquesta possibilitat
dic
pape
aquí
aquí
és la meva
no
sí
sí
sí
amb el fany
doncs
en Javier
convidem a tothom
que ens estigui sentint
que vingui
que no s'ho repensi
tot el contrari
que descobrirà
un altre paradís
dedicat al jazz
per a Tarragona
per a nostra ciutat
i també
clar que sí
que passin per Reus
que tenen
aquesta altra oportunitat
i com deies tu
que vinguin a tots dos
el divendres
dia 15
a les 9
al centre d'art
Calmesó
a Reus
o dissabte
a la sala de capsa de música
a l'antiga tabacalera
per entendre'ns
a partir de les 11
que s'obriran les portes
Xavier
moltes
moltíssimes
moltíssimes gràcies
que vagi molt bé
el concert
i que això significarà
de cara a un futur
que continuarem
amb aquesta embranzida
dedicada al jazz
a la nostra ciutat
que tant ens agrada
doncs a veure
si és veritat
i a nivell
i Tarragona
es soleix
una miqueta
una mena d'oasi cultural
amb aquests temps
que estem vivint foscos
almenys que ens puguem
desfogar una miqueta
fent
i gaudint
de concerts
i d'un ambient cultural
com cal
A veure si no dèiem
una miqueta més de llum
no?
M'ho vols dir?
Una miqueta més de llum
al final del túnel
Que també va bé
que també va bé
Xavier
gràcies
de veritat
A tu
que vagi molt bé
Al mateix
bona tarda
gràcies
Que vagi bé
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies