Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No, no, no, hem de dir-ho que ha vingut a l'Antonio, que era el guanyador, ha vingut a buscar el seu sopar i el seu cinema.
Sí, sí, sí. I des d'aquí un petonàs a la Natàlia, que sí que la tenim a l'hospital, i hem pensat que estava a casa, però no, la tenim a l'hospital.
Perdoneu, he fet un... perquè estava a punt de tossir, però m'he aguantat i al final sempre surt, la veu no puc enganyar ningú.
Bueno, bona tarda, Sílvia.
Doncs beu una miqueta d'aigua, fem meu.
Bueno, fem una cosa, fem una cosa. Entrem en situació...
Ja vols que entrem en situació?
Sí, no?
Però què faràs? Tornaràs a posar la sintonia o ja...
No, m'has d'explicar tu, no?
I tant, que t'he d'explicar. T'he d'explicar un munt de coses.
A veure, comencem.
Canviem.
Sí? Canviem de música?
Sí, sí, sí.
T'assegura?
Sí, sí, sí.
Doncs vinga, canviem de música.
És molt bona aquesta cançó, eh?
Moltes gràcies, m'encanta. M'encanta. L'he tornat a redescobrir i...
i, bueno, no puc parar d'escoltar-la.
A més a més, l'entrada que fa la Janice Joplin aquest...
És l'esgarrador, és l'esgarrador.
Així m'agrada, Sílvia, ho fas molt bé.
Igual, igual, tu ho has vist.
Janice Joplin tu.
Sí.
Tu pont giro.
La història s'ha repint.
Vinga, de què parlaràs?
Avui parlarem, Sílvia.
A veure, parlaràs.
I, bueno, et parlaré, t'explicaré quatre cosetes.
Molt, molt fàcil, molt fàcil.
S'estem, estem en un mes o en un temps que estem pensant en reducir, en reciclar, en reutilitzar i, bueno...
I en gastar, i en gastar, perquè veus que cada setmana...
Bueno...
Oh!
Poco, poco.
Intentem no gastar, però, bueno, si s'ha de gastar, s'ha de gastar amb una altra consciència, no, diguéssim?
Sí, sí, sí.
Va, fem-ho bé.
Vinga.
Llavors, el que he fet és parlar amb la Lídia Roixet, que és la persona que fa els tallers handcraft o handmade, que hi ha a la botiga Naif de Tarragona, al carrer major.
Aquests tallers són una miqueta cada mes o cada dos mesos i durant tot l'any vam fer tallers diferents, val?
I jo vaig anar un dia i els vaig trobar fent retallets i cosetes, val?
Que maco, no?
I estàvem fent una... Estàvem fent una... Un taller per preparar, bueno, preparar, decorar i fer una festa infantil, val?
Sí, sí, sí.
I llavors els vaig preguntar, què és això, què tal, què us sembla... I començarem amb el que pensa la gent, el que fa i què és el que mou la gent en fer un taller així,
i després parlem amb la Lídia.
Doncs anem a escoltar-ho?
Escoltem a la gent, sí.
Doncs perquè m'agraden molt les manualitats, m'agrada molt com treballa la Lídia i llavors el que fa ella sempre és interessant fer-ho, sigue el que sigue.
No, exactament per fer coses per la nena no, també et serveix una mica per la decoració de la casa i per fer...
En una idea que et dona ella pots fer moltes més coses i el xulo és que ella et dona les idees i molt bones idees també.
És el primer curs perquè per horaris no m'he pogut combinar cap dia més, he intentat fent molts però no, no he pogut, sí, m'agrada molt.
Doncs estic... ella és la meva germana i jo... el curs era per la meva companya, que tenia que vindre,
però jo he vingut per agafar les idees i després, sí, donar-se-les a ella.
Però és una cosa que també m'interessa, sempre m'ha agradat i t'ajuda a estar... sí, sí, sí, està molt bé, està molt bé.
Per relaxar-se i per...
Doncs hem fet diverses coses, treballem amb paper, sobretot, hem fet unes cristalades, hem fet amb dibuixos i amb paper també,
i ara hem fet la paperina aquesta, i ara a veure si ens dóna temps a posar alguna cosa.
Has de posar alguna color?
Sí, sí, sí, aquestes coses les coses, les coses, les coses no s'ha de cap problema i són faciles.
Doncs, bueno, ara la Lídia ens ha ensenyat a fer unes guirnaldes, n'hem fet una de mostra,
tenim, bueno, diferents varietats per fer-ho, diferents papers, diferents cintes...
Ara estem fent aquests conos per posar, bueno, llaminadures o... o què sé, la gent hi posa palomites,
diferents coses per festes infantils...
Llavors també ens ha ensenyat a fer invitacions molt bones, personalitzades per cada nen...
i, bueno, i aquí estem, anem fent... a veure què ens ensenyarà ara.
Vaig fent manualitats i coses d'aquestes, però, bueno, allò buscant-te tutorials per internet o, bueno, coses que veus...
I dius, ai, com ho puc fer això? Llavors te'n surt una altra cosa, però que també t'agrada, i, bueno...
Segur que els de Nadal, que em faran un o dos segurs, també m'hi apuntaré.
Val molt la pena.
Sí, bueno, jo ara més que res perquè, doncs, per fer les festes infantils, dic, bueno, tinc crios...
i, doncs, sempre t'agrada fer coses diferents, no?, i llavors dones-ho d'anar al parc de cura casa.
A veure, la crisi afecta. Llavors, doncs, si t'ho pots fer tu amb cartolina i pinyes, te les pintes,
i te fas un centre de taula tu, o fas una corona per la porta, o coses d'aquestes, doncs, a veure, val la pena.
Doncs, està claríssim que la gent té ganes de fer coses diferents...
Amb ells, de veritat.
D'intentar fer les coses... Sobretot, intentar fer les coses a la seva manera, bàsicament.
Perquè, al final, això és com tot. No tothom tenim retalls i reculls i peces d'això i cordetes d'allò i filets per això i filets per allò,
perquè, quan comences a fer aquest tipus de manualitats, necessites una mica de...
De temps, sigui, de...
No, no, més que temps, necessites el material.
I, a vegades, acabar comprant aquest material pot ser una mica car, o, dic així, una mica baixet,
però, a la llarga, fer-t'ho tu dona aquest tipus de satisfacció de que és...
M'ho he fet jo, és únic perquè ho he fet jo, i, sobretot, és original en aquest aspecte.
I és diferenciador en qualsevol tipus de cosa que ho fem.
Llavors, jo crec que és això el que m'agrada la gent.
Llavors, parlant amb la Lídia,
m'ha explicat els tres tallers que hem fet a Enguanya durant tot l'any,
a la botiga de la Nàdia, a Naif Tarragona.
Val?
Sí.
Llavors, l'any que ve es repetiran.
Perquè estigui interessat, per qui vulgui anar-hi, perquè s'hi vulgui apuntar,
perquè són molt interessants, val?
Sí.
Que ens expliqui la Lídia com...
quins són, com, bueno, quins són els tallers i què fan, una miqueta?
Mira, vam començar per els tallers de Guacique,
que és el celo aquest, en japonès.
El que passa és que està com a estampar,
i, bueno, té l'avantatge que el pots posar i treure moltes vegades.
no és com el celo, que quan el treus,
i sobretot en espina de superfície, és clar,
quan el treus t'emportes el que ja és a la teva, aquest no.
Llavors, bueno, doncs vam decidir fer un taller
per aplicar amb això, aplicà-ho a diferents suports.
Després vam fer una altra,
que era el de decorar la teva festa.
Sí.
Bàsicament, era guirnaldes,
i aprendre's una guirnalda a partir de paper diari,
perquè la història és sempre fer coses,
però a partir de materials que tothom tingui a casa,
o que siguin molt fàcils de trobar.
La gràcia és aquesta, que no ens costi gaire.
I llavors vam fer una guirnalda amb els pompons,
els pompons de paper de seda,
fer pompons per penjars,
els que queden totalment com a bolas, com a flors,
i els que es poden posar, que són mix pompons,
al damunt d'una taula per decorar.
I també fèiem aquell taller,
penso que també fèiem les invitacions.
Aquest taller estava bé perquè és un taller
que es pot fer també amb els nens.
S'ho passen molt bé,
i a més a més, clar, com que prens
el que tu has fet,
o sigui, has fet el pompon,
quedi com quedi,
però clar, tu que te pesa,
l'aprens cap a casa.
Si has fet una tarda,
a més d'un nom, no?
El meu, te convido al meu aniversari.
Clar, tu prens la tarda aquesta.
Vam fer també el de Nadal,
que portem tot el mes de novembre,
que amb el taller de Nadal,
doncs, bueno,
que teníem...
Ai, també teníem un centre de taula,
per posar els pelmes,
els pompons,
perquè clar,
sempre hi ha gent que no el sap,
i llavors hem fet o amb paper de seda,
o amb tul.
És un altre procediment,
però el resultat és molt semblant.
El que passa és que clar,
amb el tul,
és com a més festiu,
no ho sé.
El paper potser queda com a més infantil,
i l'altre queda més de festa,
fa més festa.
I vam fer la corona per posar la porta,
que amb les crispetes,
que és molt divertit,
i també és una història que es pot compartir,
amb els nens,
qualsevol tarda d'aquestes,
que els tens per casa i no saps què fer,
doncs, superràcil,
no té cap misteri,
i a més a més,
entretem moltíssims,
perquè ja vas tu,
o sigui,
s'enganxa les crispetes a la corona de Pòrex,
i és totalment innocuo,
o sigui,
no corren perill,
i després vam fer també les boles,
les boles per a l'arbre,
que vam agafar boles de Pòrex,
i és simplement,
amb una cola,
enganxar trossos de roba,
o sigui,
a partir de coses de robes que tens per casa,
que ja no fas servir,
tallar la roba amb pides,
i enganxar-la.
Molt bé i molt pràctic, eh?
T'agrada?
Sí.
El que passa és que jo tinc un petit problema.
Que ets poc traça?
No.
Tens poca traça o poc temps?
Sí.
No,
sóc amb això de les manualitats...
Doncs em deia ella...
Bé,
ara ens ho dirà ella,
però em deia que és igual.
És que en realitat...
Com és igual?
És que en realitat...
La màniga dreta a dalt
i la màniga esquerra a baix,
i després no sàpiguis com posar.
Estàs fent boletes,
estàs fent guirnaldes,
estàs fent pompons amb paper,
estàs retallant.
És a dir,
no tothom tenim la mateixa traça,
però la gràcia està en que tu t'ho fas...
Hi ha gent que són autèntics genis, eh?
Ja, clar,
però això va a persones
i la gràcia està en que t'ho fas tu
a la teva manera.
Que millor o pitjor,
és que dona igual,
però al cap i a la fi
t'ho pots fer tu a la teva manera.
I no és només això de fer una cosa diferent,
sinó que hi ha coses com això
de fer les guirnaldes,
de fer els centres de taula
o fer les corones de crispetes
on els crios,
on els nens de la casa
poden participar
i pots tenir-los entretinguts,
esteu fent un...
Esteu creant un vincle aquí també
i els tens entretinguts a sobre
i s'ho passen bé
i veurant que estàs decorant la casa
amb coses que ells han fet
com passa a l'escola,
que al final d'acord a la classe
amb un munt de coses,
doncs a casa igual,
que tenen un altre rotllo,
òbviament.
Però ja està molt bé,
perquè és de la família, no?
Exacte.
I aquest vincle no t'ho treu ningú.
De fet,
això també li preguntava la Lídia,
li preguntava si això del handmade,
d'això de fer-ho tot tu,
si és una moda,
si és una forma de reutilitzar,
si és més barato,
si és que tal com a totes les modes
viene i se va...
A veure,
què ens diu ella?
Que ens ho expliqui.
Sí, a veure,
d'això hi ha molta gent
que ha escrit moltes coses,
de fet,
si entres a internet
hi ha 50.000 blogs al respecte,
clar,
no és una cosa nova,
els punts
a Gran Bretanya
i els hippies anteriorment
ja acostumitzaven la seva roba
i ve una mica d'aquí,
de partir d'una roba
que ja no em poso
o unes sabates,
les canvio,
les enganxo i això,
les entrec allò
i tinc una sabata nova.
Llavors,
ve una mica de partell d'aquí,
però clar,
ara,
amb el tema de la crisi,
doncs,
com si s'hagués
revitalitzat
el punt aquest.
I de veritat
és que la gent,
doncs,
bueno,
em penso que és un punt,
no?,
de dir,
és que m'ho he fet jo.
No sé fins a quin punt
realment és més barat
o t'estalvies,
no sé si és això,
no ho sé,
però el que sí està clar
és que hi ha casos
molt concrets,
jo que sé,
fer la teva festa,
doncs,
això sí,
evidentment,
aquí sí que t'estalvies.
El punt aquest
de que saps que
només ho tinc jo
perquè,
perquè, bueno,
perquè ho vull fer jo,
bé o malament,
això és igual,
no importa tant,
perquè a mi,
moltes vegades m'ho diuen
escoltant per apuntar-se'n curs.
És que jo no tinc ni idea,
que jo no he fet mai res,
és que no importa.
Ens estava escoltant,
eh?
Ens estava escoltant,
això forma part
de que ja sabia
que jo,
a la qüestió de manualitat,
és un suc concert.
que no tens traça,
que no tal,
doncs,
és que no passa res,
no importa,
de veritat,
eh?
I jo crec que és així,
que és que no importa
la traça que tinguis,
més o menys,
si li poses una mica
d'imaginació.
Per exemple,
això,
a veure,
per exemple,
això,
aquests telos
que deia al principi,
els telos,
ah,
els telos,
aviat és una altra cosa,
perdona,
els que li diu
un washi tape,
que és un celo japonès,
que,
de fet,
tinc el mòbil,
si ho veus aquí,
ah,
sí,
tinc el mòbil personalitzat,
perquè li vaig dir,
què és aquest celo?
Diu,
és un celo que es posa
i es treu
amb més facilitat
que el celo normal,
diguéssim,
perquè l'altre de tota la vida,
depèn de com el tregui,
on el posis,
si el treus,
t'ho arrenca tot,
però aquest no,
a més a més,
depèn de com ja pots llançar-lo,
però depèn de com,
amb aquest no,
amb aquest no passa,
amb aquest celo,
a més a més,
d'estar decorat
i amb cenefes
i de colors i històries,
ho pots posar
i ho pots treure.
Anna,
i queda després
enganxat de la mateixa manera?
De la mateixa manera,
sí senyora.
Molt bé,
mira,
com ho mostra un botó,
quina llàstima,
que això no sigui el tema.
Quina llàstima,
i ara ho torno a posar,
és un tros,
hem de dir als oients
que és un tros
de guaxi,
de celo posat
a la parra de darrere
del meu mòbil,
perquè m'ho va deixar provar,
vaig dir,
què és això?
Perquè no ho havia vist mai,
i clar,
li vaig preguntar,
a veure,
els guaxi tapes aquests
són molt cars,
diu,
bueno,
cada cinta,
cada rotllo,
són dos euros o així,
dos euros 90.
A veure,
tot s'ha de dir
que si ho fas servir amb cap,
el guaxi
et pot donar molt de temps,
te compres
deu euros amb celo,
tres rotllos,
i ja,
bueno,
doncs tens per molt de temps.
Ara,
que li pots donar
moltes sortides.
jo vaig veure
que el seu taller
tenia els interruptors
de la llum
amb guaxi.
És a dir,
eren interruptors
d'aquests quadrats
amplis,
als voltants
tenien el guaxi tape
posat
d'un color,
d'una cenefa,
i el que és
que són planets
d'aquests interruptors
planets i amples
i a la part
on es mou
el...
es fa clic-clac,
un altre tipus
de guaxi.
Ah,
que bonic!
Molt bonic!
Molt bonic
i molt diferent.
I al final,
que és una mariconadeta,
perdoneu,
és una cosa
tonteta,
petita,
però que fa...
de vegades
fa casa,
de vegades
fa gràcia
tenir-ho.
Quan te canses,
escolta,
ho treus
i ja està.
I a més a més,
tot s'ha de dir,
si poses aquest cel·lo
és molt probable
que els interruptors
no se t'embrutin tant.
Per exemple?
Per exemple.
Clar,
tots anem a caure
precisament
en aquest cel·lo.
A tocar.
Sí, sí.
Allà.
A tocar.
Aquest enganxina.
Seria enganxina,
no?
Seria enganxina aquesta.
I ara per Nadal
li vaig dir,
perquè clar,
entre totes aquestes idees
de Hande...
És la música de Nadal?
No, encara no,
encara no,
encara no.
Encara no,
que si no trenquem
aquest rotllo
que tenim avui.
De car, de car.
Li vaig preguntar,
ara per Nadal,
perquè clar,
si ens volem estalviar
algun duret,
eh?,
algun auret,
també,
doncs,
que ens donés una idea
per fer un...
per fer un centre de taula,
val?
Sí.
Que sigui senzill
i que sigui maco.
i baratet,
sobretot baratet.
I mira...
Mirem la pena.
I mira quina idea
ens va donar.
Hi ha una idea
que a mi em va agradar molt,
que la van muntar l'altre dia,
al curs,
i quedava molt bé,
i era agafar copes,
bueno,
que això tothom en tenim,
una més alta,
una altra més...
la flauta de cava,
les altres que són,
doncs,
jo no sé,
les de conyac,
que són com a més
les rodonetes,
les poses cap per avall,
de manera que el peu
és el que serà el suport,
és el que et queda dalt,
i serà el suport
per posar espelmes.
Clar,
com que això queda
de diferent,
a diferents mides,
la gràcia,
evidentment,
és que tingui
unes quantes mides,
clar,
com que et queda
de diferents mides,
doncs clar,
les espelmes,
també pots jugar
amb espelmes
i clar,
queda en un centre
boníssim de vidre
i molt original,
i que tothom en tenim,
normalment,
clar,
tothom en tenim,
de copes així,
que quedan
de cada manera.
I a més a més,
tens una cinta
de guasi
i vas donant
o a l'espelme
o a la copa
li dones una mica
de color
amb el cel·lo
i ja...
i ja...
i només,
per mi,
el més important
és que cinc minuts
abans
de col·locar
la taula
ho tens posat,
o sigui,
no és una cosa
que...
si no t'hi has d'estar...
Clar,
no tens que estar
tres hores abans
alli pensant
a veure com me queda
d'això...
Però que en un moment
plap, plap, plap,
pides les copes...
I quedaria fantàstic.
Jo crec que...
De fet,
és que ja us ho adelanto
des d'allà,
que jo en guany
ho faré a casa meva.
I a més a més
podem seguir les fotografies
si ho fas
perquè segur que les posaràs.
I tant.
Les penjaré totes al blog.
El blog?
El blog.
Un blog que tinc
el...
El teu blog
que estàs parlant
d'aquest blog
que ha de posar ara?
Sí.
Sí,
vinga.
Si et pensaves
que Tarragona Ràdio
no tenia glamour,
arriba
Jessy's Weekend.
El Ja Tardes,
cada dilluns
a partir de les 7 de la tarda,
Jessica Linares
obre una finestra
al món de la moda
sota el seu punt de vista.
Jessy's Weekend
es vesteix
amb la roba
més espectacular
perquè t'enganxis
al món de la moda.
Cada dilluns,
el Ja Tardes,
a partir de les 7 de la tarda,
Jessy's Weekend
a la passarel·la
de Tarragona Ràdio.
Ara t'ha agradat posar-la?
Home,
dona immens.
Vinga, va,
deixa-la que soni una miqueta.
Sí?
Sí.
de Tarragona Ràdio.
It's beginning to look a lot like Christmas

is the holiday that will be a lot like Christmas.
A veure, sí,
anem amb compte enrere.
Sí,
i a més a més,
ja,
la setmana que ve
prepararem
un programa especial
per vestir-nos
per les festes.
Ah,
molt ben fet,
molt ben triada,
de cada setmana vinent.
Exacte,
i ja
ho deixarem.
Sí,
perquè la Jessica
se'ns marxarà
una setmaneta abans.
Una setmaneta abans.
perquè de cara a l'altre
ja...
Un dia 23 ja...
Te seràs, eh?
Ho, ho, ho!
No,
però encara és que...
Ja està aquí,
és que és veritat,
és la setmana vinent.
Claro.
La setmana que ve...
Jessica, por qué?
No passa nada.
Por qué, Jessica, por qué?
Sílvia,
no passa nada,
concentra't,
que no hem acabat.
Vinga.
Sobretot,
abans d'acabar
amb el tema del handmade
i el craft,
sí?
Recordar que la gent
que es poden atensar
a la botiga de Naif,
Tarrou,
al carrer Major,
per veure si es poden apuntar
a algun taller
i per saber com informar-se
i com saber tota la informació
dels tallers que fan allà,
a la botiga.
Molt bé.
Molt bé, molt bé.
I ja,
per acabar,
posarem un parell de noticietes.
Vinga,
som-hi.
Parlarem,
us donaré un petit apunt
del que va ser el REC,
sobretot del que va ser
la cluenda del REC
del Festival de Cinema Internacional
de Tarragona,
ahir es va celebrar
la cluenda del REC
i he de dir que estic
encantada
amb la Mercè Rovira.
Vinga,
què va passar amb ella?
Perquè és que portava
un vestit estupendo,
preciós,
un vestit de
de Lloentons,
barra de lentejueles,
barra,
i així era un lila d'aquest festiu
molt maco,
amb un vestit llarg,
tallat al vieix,
amb tirans.
Ahà.
De tall era molt senzill,
però preciosa.
Anava guapíssima.
Anava a una cluenda
d'un festival de cinema,
que era el que havia de ser.
la pena és que
ella era
la nota
que sobresortia
per tothom,
perquè
hi havia
molts looks casual,
moltes jaquetes,
moltes camises,
així,
texans,
botes,
poc estileto.
estileto
quan s'abata de taló
al taló.
Per exemple,
sí, sí, sí.
I un apunt
i un agraïment
al director del festival,
el Xavi García Puerto,
perquè
a les parts,
bueno,
als moments importants,
inauguració,
cluenda,
sempre ha portat,
li ha donat
al festival
aquest punt,
ell,
vestint-se,
li ha donat aquest punt
una mica de l'amor,
perquè a la inauguració
portava
el seu xerècol,
un vestit jaqueta,
amb una armilla
a sota,
anava de negre,
amb una corbata
de color platejada,
fineta,
molt mono,
el punt casual
que li va posar
era que portava vampes.
Però bueno,
escolta,
ja està bé.
Trencava una miqueta,
no?
Sí, sí, sí.
Ja està bé.
I és d'agrair
que, per lo menys,
qui dona tota la cara
al festival,
que és ell,
els que havia de fi,
doncs,
per lo menys,
porti aquesta,
que es posi així,
en situació,
com si diguéssim.
I l'altra notícia,
diguéssim,
és que,
tu saps aquest llibre
que ningú en parla,
que es diu
50 sombras de Grey?
No,
que són tres parts,
no,
no tinc ni idea,
no.
No en saps,
no?
Que han tret un joc i tot,
no,
no.
I que estan fent
una adaptació cinematogràfica
del llibre?
Seguro que no trigaran gaire,
sí,
sí,
no sé de quin llibre
no parles.
Ja l'estan rodant,
eh?
Ja l'estan rodant.
Ah,
no sé de quin llibre
no parles.
No ho saps?
No,
ni idea,
ni idea.
Doncs resulta que
mi amiga Rita,
ara,
farà,
farà un paper.
Ah,
la Rita?
Xata,
haver-m'ho dit que la poso.
Pos-la?
Sí.
Busca-la.
Doncs la Rita,
ara,
farà,
farà de germana
del personatge
de Jamie Dornan.
Ah,
que ell farà de Grey
i la Dakota Johnson
farà d'Anastasia.
La Dakota Johnson,
la Dakota Johnson,
agua no apunte,
és la filla
de la Melanie Griffith
i el,
i el Don Johnson,
em sembla que.
El Don,
sí?
Sí,
és que del primer matrimoni
del primer matrimoni
de la Melanie Griffith.
Jo no digo nada,
d'aquesta noia
hem sentit molt poc,
però si té el talent
de la seva mare,
jo crec que sortirà
algú bo.
El Jamie Dornan,
no sé,
no sé,
no l'he vist mai
actuar
i no sé com va,
però,
veure la Rita ahora,
de Rubia Platino,
en plan guai,
a la peli,
jo crec que estarà molt bé.
I,
per donar-vos
una alegria
a la vista
i per veure
tots els seus looks,
perquè val a dir
que la Rita
canvia,
fa el que vol
i es posa
el que li dóna
la gana,
sempre,
teniu el Facebook
del blog,
el Facebook
C6 Weekend,
o,
i el Twitter,
també ho podréu trobar,
teniu un repàs,
un enllaç,
un repàs
dels seus looks més,
els looks dels
darrers anys,
em sembla que hi ha.
I,
de fet,
he fet un repàs
i ha evolucionat
com crec que millor,
jo crec.
Vale.
Però sempre té aquest punt
d'extravagància
que fa la seva personalitat.
De fet.
Estava buscant per aquí
el de les sombres de Grey,
eh?
Estava buscant aquí
els protagonistes.
I què?
Ai,
no.
Pregunta.
No acabo de lligar-me,
eh?
Tu te l'has llegit?
Tinc a l'hora, eh?
Tu te l'has llegit,
el llibre aquest?
No, no.
Doncs ja som els dos.
I a més a més,
li vaig dir a una noia amiga meva
que se'l va llegir
i dic,
fes-me un resum.
Les tres, eh?
Les tres.
Perdona,
això...
Això és droperia,
ja t'ho dic ara.
Ja que t'esperes a la pel·li.
Per això?
No,
perquè...
És que,
a veure,
me van explicar de que anava,
i al principi,
saps allò que t'animes?
Ai,
dius,
mira,
a millor pot ser,
però després te van dient,
te van dient
i al final vas dient,
val,
sembla molt...
Deixa-ho,
ja m'ho has explicat,
ja no tinc ganes de més,
no?
Exacte,
ja m'ho has dit tot.
Jo és que soc més de Stephen King.
No,
jo estic fent sisè,
eh?
No,
jo ets de King,
de King,
de King,
de King.
Ah,
t'agostaves,
eh?
Ah,
ah,
Basta,
Sírvia,
basta.
Així,
amb aquest acudit tan bo,
acabem el programa d'avui.
Ho sento a tots,
que ens haguéssim escoltat.
Moltes gràcies,
sobretot,
per escoltar-nos.
No oblideu-vos...
A més a més,
que...
Ui,
que se m'ha oblidat de dir
algo muy importante.
que trobareu...
Al blog trobareu
totes les creacions...
Ah,
molt bé.
Totes les creacions
que podeu arribar a fer
als tallers.
A veure,
important,
és del que hem estat parlant avui
i al blog ho trobareu,
jesisweekend.com,
a Tarragona...
Si us perdeu,
si no sabeu com s'escriu
jesisweekend,
blog de moda a Tarragona,
no ho trobeu,
és igual,
tarragonaradio.cat
i busqueu els programes,
a la graella de programes
i allà estic jo.
Trobareu el blog,
trobareu el Facebook,
si trobeu el blog,
trobareu el Facebook,
el Twitter,
ho trobeu.
Tot.
Tot i tot.
Doncs sí,
doncs sí.
Moltes gràcies.
Gràcies a tu, eh?
Fins la setmana que ve.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Fins demà!
Fins demà!