Andrés, Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Ai, quina veu.
Estem a Dilluns Sant, aquesta Setmana Santa,
que també hem volgut que els nostres col·laboradors
ho visquin aquí amb nosaltres.
Com es prepara aquest cap de setmana llarg,
divendres Sant, Dilluns de Mona, Dilluns de Pasqua...
Mira, per celebrar-ho.
Ahir, diumenge de Rams, no sé si també vas anar a Beneïda Palma.
També, també, no he fallat mai.
Molt bé, molt bé.
Són aquelles coses que hi ha per tradició, no?
Exacte.
I també una mica per inculcar els més petits,
que dius, mira, ja que tenim aquí la família...
Tot junts.
Fem-ho, no?
Tot junts.
Molt bé, molt bé.
Però fem una cosa, no parlem de les coses particulars a cadascú,
i el que sí que fem és anar al cinema,
perquè aquesta setmana tenim festa, diguem-ho així, entre cometes,
o almenys la filmoteca de l'Andrés.
Andrés està a Paragueta durant aquests dies,
però torna amb més força que mai de cara al mes d'abril,
que ja el tenim també a tocar.
Andrés, com passen els mesos, eh?
Sí, sí, sí.
És increïble.
No ho diràs a mi.
Doncs sí, tu ho dic, Andrés, com passen els mesos?
Fets raó.
Veus?
Ja està.
T'ho estic dient, t'ho estic dient.
Quin dilluns tenim, eh?
Sí, sí, ho veig ja.
Com passen els dilluns?
Ràpid, ràpid.
Bé, mira, cartellera per aquests dies següents.
Pels dilluns, dia vuit,
el casal Sanitas Tarraco, l'Avinguda Catalunya 54,
allà on hi ha aquell edifici que era les Germanetes dels Pobres,
els dilluns a la tarda, a les cinc i mitja,
amb entrada totalment gratuïta, cine, cinema.
Ah, sí?
Sí.
I aquesta setmana del dia 8 d'abril
farem unes pel·lícules,
dic unes pel·lícules d'Stannell i Oliver Hardy.
Farem dues de cortetes de la seva època del cine mood
i després farem una d'alguna més llarga
de la seva època del cine sonor.
Aquesta pel·lícula és Locos de l'aire,
una pel·lícula per riure.
Sentim un extracte?
Anem a sentir un extracte.
Vinga, som-hi.
Gràcies per la seva fotografia.
De nada.
I per les bellíssimes flores.
Oh, per favor.
Son muy poca cosa.
I per les deliciosos bombones.
Pensé que le gustaría mordisquear algo dulce
mientras olía las flores.
¿Por qué estás tan contento?
Stanley, ¿sabrías guardar un secreto?
Claro.
Estoy enamorado.
¿Qué me dices?
¿Y de quién?
De la criatura más hermosa que hay sobre la tierra.
Georgette, la hija del posadero.
No me extrañé en absoluto.
Es una chica muy hermosa.
Es como un ángel.
Es como un ángel.
Está como un tren.
No hablas así de ella, Stanley.
Es la chica con quien me voy a casar.
Mira este anillo de diamantes.
Aquestes veus són les d'ells, del Gordo i el Flaco.
El que m'estava comentant ara l'Andrés és que, clar, depèn del doblatge i el doblatge que t'oferiràs, Andrés, era el que recordem tots, no?
Sí, aquell doblatge.
A més, aquella veu que li donaven especial, no?
Jo tinc quatre doblatges diferents.
Déu-n'hi-do.
En tinc un de llatí i tres d'espanyols.
Però sempre li donaven aquella característica que, precisament, aquest doblatge que acabem de posar nosaltres, fins i tot la gent, jo crec que, si diguem que això és una altra pel·lícula, també s'ho creuria.
Sí, però un que ja ha viscut, aquella època que en feien moltíssimes d'aquestes pel·lícules.
Ui, constantment.
Sí, sí, anaves al cine i, escolta, cada vegada que entraves al cine et feien un curtet o un altre i, bueno, les veus, però, és clar, vas acostumant ja amb unes i després dius, no, aquesta no és la veu encara, que són de doblatge, però no són les veus.
Bé, això és el que tenim pel dilluns, dia 8, a les 5 i mitja de la tarda, al Casal Sanitas Tarraco de l'Avinguda Catalunya 54.
Allà hi pot entrar tothom.
Molt bé.
No necessàriament atindre persones resident a dins, ni ser resident tampoc d'allà. Pot passar pel carrer i entrar.
Molt bé.
I la podrà veure totalment gratuïta.
I llavors, per l'antigua...
Perdona'm, Andrés, recorda'ns una altra vegada l'adreça, l'hora, importantíssim.
Ah, sí, mira. El Casal Sanitas Tarraco està a l'Avinguda Catalunya 54.
És l'edifici que abans havia sigut a les Germanetes dels Pobres.
i això serà a les 5 i mitja de la tarda, amb entrada gratuïta, i la pel·lícula serà Locos de l'aire d'Estan Laurel i Oliver Hardy.
Però, com que el llarg metratge no és gaire llarg, farem un complement, abans de començar-lo, de dues pel·lícules cortetes còmiques de l'època del cinemut,
d'aquests dos grans còmics que van ser d'Estan Laurel i Oliver Hardy.
Fantàstic.
Ara passem a l'antiga audiència, que està a la plaça del Pallol, número 3.
Comencem la programació d'abril amb un cicle que diem, el titulem, Cinema a la Carta.
Ah, m'ha sonat molt familiar.
T'ho anem a explicar jo, però prefereixo que ho diguis tu.
Bueno, Cinema a la Carta és perquè hi ha la gent que ve allà, lògicament n'hi ha molts de fixos,
a vegades en ve algun de nou i també m'ho fa.
Escolti, no podria passar tal, més endavant, tal pel·lícula o tal altra?
Bé, t'ha demanat el què.
Saps què passa?
Que em demanen pel·lícules i, esclar, jo llavors vaig esperar un dia que faci un cicle escaient
per aquella pel·lícula i hi ha vegades que, escolta, he de comprar-te una petició
al cap d'un any i mig o dos anys, saps?
I com que ara ja en tinc moltes, doncs mira, vaig i saps què?
Ja vaig fer un temps enrere, bueno, ja farà un parell o tres d'anys,
dic farem Cinema a la Carta.
I llavors, a totes les peticions que he rebut, doncs he fet tot un programa
i el mes següent farem també el mateix.
Però mira les pel·lícules que farem ara el dimarts dia 9.
Vinga, a veure.
Aquesta és una pel·lícula que es va haver de suspendre
perquè Fexa va comunicar en uns dies d'entelació
que un dia determinat tallaria la llum de tot el barri per fer uns treballs.
I aquell dia era un dia que jo tenia que fer aquesta pel·lícula.
Ostres, ostres.
Per cert, no van tallar la llum ni es va poder fer al cinema.
Es podria haver fet tranquil·lament, no?
I és la pel·lícula La senda de los elefantes
de Elizabeth Taylor, d'en Andrews i Peter Finch.
Això és el dimarts dia 9 d'abril.
I el dijous, una altra petició,
Forba el griego.
Espera, espera, que això no ho pots dir sense la seva música.
Què en pots dir d'aquesta pel·lícula, Forba el griego?
Ara sí ja podem parlar amb propietat, eh, Andrés?
Vinga.
Doncs aquí tenim amunt en Toni Quint,
que el veiem ballar al Sirtaqui,
a un Alan Bates, Irene Papas,
i la pel·lícula va ser dirigida per Michael Kakoyanis.
Sembla grec, oi?
Sí, sí, de casualitat, de casualitat.
I si em permet, seguirem dient
tot el resta de les pel·lícules del mes.
Doncs mira.
Pel dimarts dia 16,
Luz que agoniza, de Charles Boyer,
Ingrid Bergman i Josep Cotten.
Pel dijous, dia 18,
Adivina quem viene esta noche.
Spencer Tracy, Sidney Potier,
Catherine Hepburn.
Ho he d'adivinar?
Dirigida per estar en la Caramer.
Ho he d'adivinar?
No, no, no.
O millor ho sentim una miqueta.
Ja ho adivinàs.
Sentim-ho?
Sí, posa, posa.
I ho perdonar una mica més de color a l'assumpte.
No es minga, sentim un abstracto de aquesta pel·lícula.
He de enseñarte cómo debes vivir tu vida.
Pero nunca habías cometido un error como este.
Para tu madre y para mí,
tu comportamiento ha sido siempre motivo de orgullo.
Pero ahora no sabes lo que haces.
Todo ha sido demasiado rápido,
como has dicho tú mismo.
Tienes que pararte a reflexionar.
Has pensado en lo que dirá la gente.
En 16 o 17 estados violaríais la ley.
Seríais criminales.
Dirás que las leyes cambian.
Pero no el modo de pensar de la gente a este respecto.
Para un hombre que nunca en su vida ha dado un paso en falso,
te has pasado de la raya, muchachos.
Soy yo quien debe decidir, ¿comprendes?
Andrés, no expliquem d'acabar la història,
encara que jo crec que ja és més que coneguda i més que sabuda, no?
Que és un noi de color,
que s'enamora o que està enamorat ell d'ella i ella d'ell,
d'una noia blanca.
I clar, estem parlant en un moment en el qual
això era una cosa impensable, eh?
Exacte.
¿Qué més poden dir?
Pasant pel dimarts dia 23,
ahí està el detall.
Ah.
Ahí està el detall.
Pues venga, vamos al detall.
¿Asegí no quién?
Usted mero desalmado, corazón de pedaznal.
¿Cómo tuvo alma para matar al pobre perrito?
Ah, ahora yo tuve la culpa, no, no, que,
de manera que uno viene aquí inocente y hambriento
y en lugar de cena le sacan al perro
y luego agarran al perro, le agarran la pata a la vaca
y luego nomás uno mata y por eso.
¿Cómo?
Ah, entonces asesino nomás por eso.
Asegí yo sin entrañas.
Váyate, no quiero ni verlo.
Pero pasita...
Ay, pasita, hombre.
Ai, quin mal de cap, eh, que té el senyor Cantinflas, Andrés.
Jo crec que és una de les millors pel·lícules en Cantinflas,
ahí està el detall,
que hi ha un gànster que es diu Bobby
i hi ha un gos que es diu Bobby,
que està a punt de tindre la ràbia com aquell qui diu.
I li diuen que mati amb el gos.
Però resulta que creuen que ha matat amb el que es diu Bobby,
que és un gànster.
I aquí, ahí està el detall,
i aquí comença un follón tremendo que et passes la pel·lícula rient.
Passem el dijous, dia 25 d'abril,
una magnífica pel·lícula d'un gran director
que va ser Akira Kurosawa,
Dersu Uzala, el cazador.
Sentim?
Sentim.
Anem-hi.
Saludos, capitán.
Pero es un hombre o un oso?
Con que un oso, eh?
Imagina.
Aquesta és...
Un extracte de pel·lícula que m'ha enganxat l'Andrés,
que amb molta, molta explicació no n'hi ha, eh?
No, per això que pareixia un oso,
resulta que són un grup de soldats russos
que estan prenent nota de les muntanyes,
o sigui, fent la seva feina com professionals,
i troben un home ja bastant bellet
que va vestit amb pells
i és un caçador solitari.
Per això diu, pare, té un oso.
I resulta que aquest home,
amb la seva experiència per les muntanyes,
els salva de més d'un perill
i els ensenya moltes coses
que aquells soldats i aquell oficial
ignoren per complert.
Una gran pel·lícula,
una pel·lícula humana,
100%.
La pel·lícula és llarga,
dura 141 minuts,
però val la pena,
se't passa la pel·lícula dolçament.
I per acabar,
una de ciència-ficció,
que va estar ja marcant una fita
dins del cinema de ciència-ficció.
Una pel·lícula que es diu
Ultimàtum a la Tierra,
amb un Michael Renier i una Patricia Neal,
en fi, meravellosos,
i dirigida per Robert Wise.
I que jo no em dono per vençuda i, Andrés,
de cara a la setmana que toqui,
ja t'ho dic que espero tenir-la, eh?
Encara que només sigui un trosset per recordar
aquell últim ato a la Tierra, eh?
Amb anglès no hi trobem res.
Jo continuo buscant, ja t'ho dic ara.
Bé, doncs això és el que tenim.
Fantàstic.
I ara, doncs, aviam si anem,
perquè, esclar, aquesta setmana ja tenim d'acabar,
perquè ja portem molts dies,
encara que la gent m'ho segueix demanant,
i que bé, i tal, sí.
Ho sé, ho sé.
Parlar aquí de la Conxa Piquera.
A la Conxa Piquera hem dit moltes coses.
I ara estem, per exemple, l'any 1944,
i el famós triu Quintero-León i Quiroga
va muntar un nou espectacle.
Molt bé.
I després de tots els èxits que anava tenint
amb aquest triu,
se la va considerar la gran dama de la cançó espanyola,
genial sempre amb qualsevol de les seves interpretacions,
i es feia orgull de Maduret Triomfal
amb la cançó Amante d'Abril i Mayo.
Va ser un altre dels seus gran èxits.
De la gran categoria,
en fi, van gaudir els espectadors teatrals de la Piquera,
com, per exemple,
Salero d'Espanya,
on cantava una alegre ferruca
que donava títol a l'espectacle.
Després, Puente de Coples,
l'últim representat en Sevilla,
i on portava aquestes cançons
tan sugestives i personals,
com qui ho porta ja normal de casa.
Sí, sí, com ho porta com a segill personal, no?
Exacte.
Els temes I sin embargo te quiero,
o Amante Abril i Mayo,
acompanyada de gran orquestra
i dirigida pel maestro Cisneros,
seguien uns tremendos.
El 22 de febrer de 1948,
després d'una triomfal gira per Amèrica,
torna a aparèixer al Teatre Cervantes de Sevilla
amb l'espectacle de Oceita, Valerio i Solano,
Canciones i Bailes d'Espanya,
lògicament,
amb un èxit inigual a plat.
Sí, sí, sí, ho pensava, ho pensava.
Anem a sentir una d'aquestes cançons
amb aquella magnífica veu
de Concha Piquera.
Ara sentirem una cançó
que diu
Arrieros Somos.
I
Jo te doi la enhorabuena
пор el gusto que has tenido,
vivan los hombres rumbosos
que presumen de apellidos,
Es el doble más bonita de lo que yo imaginara
Además, es señorita, lo llevó escrito en la cara
¡Qué diferente mi estilo!
Titanita canastera
Piedra de todos los caminos
Maldito sean mis labios por los besos que te di
Maldita sea la hora en que yo te conocí
Permita Dios que te vea
Ir de cárcel a el saguán
Y que nadie te socorra
Con un cachito de pan
De Juida, Serrano, de esta cuentecita en paz quedaremos
Arrieros somos y tarde o temprano
En el camino nos encontraremos
Te vas a quedar reinando en mi chiso de gitana
Y te irás enamorando de esta noche a la mañana
Tengo que verte pidiendo caída por mi duplana
Y yo decirte riendo
Ándale y que Dios te ampare
El día que tú te mueras
Voy a poner por Sevilla
Luminaria y bandera
Maldito sea mi labio por los besos que te di
Maldita sea la hora en que yo te conocí
Permita Dios que te vea
Ir de cárcel a el saguán
Y que nadie te socorra
Con un cachito de pan
De Juida, Serrano, de esta cuentecita en paz quedaremos
Arrieros somos y tarde o temprano
En el caminito nos encontraremos
Aquesta cançó, Andrés, m'ha sonat molt
Aquelles coses que dius
Arrietas y en el camino nos encontraremos
Això és una edita popular també, no?
Sí, sí, sí
Que ella ha agafat i...
No, és que ella ja la canta aquesta cançó
Sí, perquè fa molt de temps d'això
Sí, sí, sí, i tant
Imagina't
Bé, el que sí
Imagina't, m'hi diu
Ah, per cert, hem de dir que el sorrell que esteu sentint
És que la gravació pertany a un LP
Sí, no, és precisament un dels discos
D'aquells antics de pedra que es deia
De pedra, exacte, exacte
Sí, sí, sí, perquè a vegades no han quedat màsters
I llavors hem de buscar les millors gravacions que puguin trobar
Per fer una recopilació
Encara que després sigui CD
Clar, el que és l'original ens arriba des d'allà
Per això el soroll, eh?
Bé, aquí tenim una pega
I va ser que la seva carrera cinematogràfica
Va ser curta i no gaire afortunada
Ja que realment no va correspondre
A la seva gran i enorme categoria dramàtica i teatral
Va fer set pel·lícules
I algunes de les quals
No van ser, es podria dir
Que només curts matratges
O escenificacions dels seus èxits més populars i coneguts
O sigui, fer una pel·lícula perquè es pogués lluir ella com cantant
Després de, en fi, de tomes i diretes
I en plena guerra civil
O sigui, va estar rodant una pel·lícula
Això ja és l'any 1940
Dirigida per al llavors prestigiós Florian Ray
La pel·lícula era La Dolores
Sobre el dramàtic tema, en fi, aragonès
I li actuava, com galant, Manuel Luna
Potser aquesta va ser la més aconseguida
A les seves interpretacions
I va ser presentada en el Coliseu Espanya de Sevilla
El 2 d'abril, el següent any
O sigui, l'any 1941
Després va interpretar la comèdia folclòrica
Filigranes
Estrenada l'any 1949
Segons l'obra dels maestros Quintero i Guillén
I dirigida per Lluís Marquina
I allà sortia una noia molt joveneta
Que feia de filla de Conxa Piquer
Aquesta noieta era la Càrmin Sevilla
Has començat millor dit
A donar una mica de bombó i platereta
Aquesta noieta tan joveneta
Una d'aquestes grans famoses
Per això sí
I d'aquesta pel·lícula va passar una cosa
Que ha desaparegut
Ah, no troben res?
No, l'únic que tenen són algunes de les cançons
Especialment els clàssics Seidilles
Que donen títol a la pel·lícula i res més
Quina llàstima
Però s'ha perdut per algun motiu especial?
No se sap
Algo que se l'han portat?
No, no, no
O sigui que no s'han trobat ni còpies ni res
Això no vol dir que algun dia apareixi
No hagin aparegut i jo no me n'hagi entrat encara
Bé, l'any 1996
Acaba la seva filmografia
Amb la pel·lícula Clarines i Campanes
Però s'ha de dir de totes maneres
Que la veu inconfundible de Concha Piquér
Tornarà a sentir-se de nou
En dos grans pel·lícules espanyoles
Una és
Pim pam pum fuego
De Pedro Lea
Amb una Concha Velasco
Concha Velasco també?
Eh?
Concha Velasco m'has dit?
Conchita Velasco
Ah, per això
Per això que et deia que la Concha Velasco
M'has comentat
I el Fernando Fernández Gómez
Allà el Fernando Fernández Gómez fa destraparlista
Després de la guerra
Representa
I ella és una artista d'escenari
I què passa?
S'ajunta amb ell
Perquè ell li posa pis
Li posa tot
Però ella està enamorada d'un maqui
Imagina't
I després torna a sortir
La seva veu
Amb canciones
Para después de la guerra
De Penito
Martín Patino
Això és com un documental
Tot un recull de cançons
Que presenten diversos artistes
Del cinema i del teatre espanyol
I m'imagino que la cançó a triar
Per ella
Va ser els Sospiros d'Espanya
No
No?
Ai, doncs
Tindria
Si s'hauria això
En fi
Va ser amb la seva dolça
Sensual i pastosa
Al propi temps
Perquè a més a més
Això tenia una veu
Més forta
En aquest aspecte
I va interpretar
En aquestes dues pel·lícules
Clar, això ja està recopilat
Tatuaje
Ai, company
És que
Claro, claro
Si hi ha tantes cançons bones
Que expliquen moltes vegades la història
Que Déu-n'hi-do
No sentirem Tatuaje
Perquè l'hem posat altres vegades
Sí
Però sí podem sentir una cançó
Que és
Para el carro
Doncs fem una cosa, Andrés
Para un moment al carro
Ens acomiadem i la sentim?
Anem a sentir-la
Et sembla?
Però abans dir-te que la setmana vinent no hi serem
Perquè serà dilluns de Pasqua
Dilluns de Mona
I esperem que tothom pugui estar amb la família
I nosaltres també ens apuntem
També
I que la setmana vinent no serà l'altra
Ja gairebé al mig d'aquest mes d'abril
Amb l'Andrés Andrés de nou
Amb la seva filmoteca
Amb les seves músiques
I estrenant
Digue'm Andrés
Estrenant
Estrenant
Estrenant
Estrenant
Sí, clar
Esperava que m'ho diguessis tu
Però no
La presentació d'una pel·lícula
Que jo crec que hi ha molta gent que la desconeix
Una pel·lícula que van interpretar el Marcelo Mastroianni i Sònia Braga
Sí
Una pel·lícula brasileña que es diu Gabriela
Imaginem les músiques que podem arribar a sentir
A partir de la setmana vinent no l'altra
De la música és de Tom Jovín
I la participació especial de Gal Costa
I lògicament també de Tom Jovín
Música brasileña
Música fantàstica, eh?
Preciosa
De veritat us ho recomano
De cara a la setmana vinent no serà l'altra
Exacte
I de la mà de l'Andrés
I Andrés
Si et sembla
Anem directament cap a la música i acomiadem?
Vale
Sí?
Mira, recorda'ns aquest títol
Que sentirem que serà la darrera cançó
Para el carro
Doncs mira, parem-ho, parem-ho
Amb la veu, amb la veu de Concha Piqué
Bona setmana Santa
Igualment
I fins d'aquí a dues setmanes, Andrés
Si no vol
Adéu
Adéu
Carretero para el carro
Para el carro carretero
Y bebe vino en mi jarro que yo beberé primero
Si penas de alguna pena
Si sangras de alguna herida
Mi vino de carillena te la curará enseguida
Y luego por el camino si te preguntan cualquiera
Dile a lo que sabe el vino que te dio la mesonera
Dile cómo son mis ojos, dile el color de mi pelo
Dile que son mis labios rojos lo mismo que mi pañuelo
Háblale de mi cintura
Háblale de mi cintura
Cuéntale de mis olores
Píntale bien mi figura de que me llamo dolores
Que ruede de boca en boca mi estampa de mesonera
De calada y guadarosa lo mismo que una bandera
Y que no pierde un ardiendo desde Aragón a Castilla
Que repare por dinero en ver esta maravilla
Y diles que a nadie quiero
Díselo que sonadores
A ver quién llega primero
Al corazón de dolores
Carretero, dame el carro que ya has bebido bastante
No vaya a ser que tu carro no pueda seguir adelante
Sigue con Dios tu camino
Vete por la carretera
Y no te olvides del vino que te dio la mesonera
Carretero
Carretero