Fins demà!
Fins demà!
I avui tenim el luxe de comptar, no amb tots, perquè jo crec que haguéssim hagut aquí un barbúquing, però la gran majoria d'aquí és de gran gent.
Els saludem amb bona tarda a tots. Com esteu, companys?
No, no, si és que... Pau, Gerard, què m'heu organitzat? Bona tarda, de veritat, a tots.
Bona tarda.
Tenim tres de les components, que són d'alguna manera els oficials, que en parlaran, encara que m'heu portat els instruments, o sigui que alguna cosa en directe també farem.
Sí, hem vingut, però ens falten els percussionistes, si hem vingut instruments de vent i de percussió, el Gerard, jo farem una mica el que podrem.
Bueno, ja està bé, ja està bé.
Farem jaleu, eh?
Home!
I aquí parlarà també avui el Guillem Camp de Pedrós.
Hola, bona tarda.
Hola, Guillem.
Posa't a prop del micro, Guillem.
Apropa't-hi, apropa't-hi, sisplau.
Ai, ai.
Acercate mas i mas.
Mas un poquitó mas, caramelo.
Això, això.
I el Toni, el Toni Xisbert.
Que no el coneixem tant amb el Toni, no?
No.
Que és la primera vegada.
De vista.
De vista, no?
Molt bé.
Tòria, tu no te sento bé, no sé per què?
Espera, apropa't, apropa't-me.
Un gos, un gos, provant, provant.
Veus? Ara sí, ara sí.
A veure, expliqueu-me que sé que heu anat a unes terres llunyanes,
allà on la gent ha perdut les sabates i les perdenyes.
Sí, sí, doncs...
I que, a més a més, heu triomfat, perquè sou bons.
Bueno, no sé si som bons o no, no sé si hem triomfat o no, però...
A veure si no.
Bueno, sembla una mica, però no perquè ho diguem naltros serà més veritat.
Hem anat a Alemanya i hem estat i tornem demà mateix.
Demà agafem un bol i tornem cap allà per...
Què dius? Demà mateix?
Demà mateix.
O sigui, us enganxem, com he qui diu, acabant de tancar les maletes,
acabant de posar-ho tot per sortir corrents?
Sí, sí.
Sí, i demà mateix tornem a Alemanya a fer un segon concert
per la mateixa gent de l'Strasse Music Festival,
que com a guanyadors del primer premi ens van concedir l'oportunitat
de tornar allà i fer un altre espectacle, el Music Hall,
que és un gran auditori que tenen allà.
i serà, la veritat, un espectacle diferent, perquè un altre cop tornarem a tocar en escenari
i això és una cosa una mica estranya o diversa per nosaltres.
Són moltes coses que s'han de complir i serà difícil, bonic, però divertit segur.
Home, sí, seguríssim, però explica'm una cosa.
Com va ser que un dia, doncs, vau agafar les maletes i us vau anar cap allà?
Tu te'n recordes l'altre dia, Sílvia, que vam venir, que et vam dir que hi anàvem, no?
Sí, però fes-me, fes-me.
Clar, home...
Fes-me refrescar la memòria.
Home, refresquem-ho.
Nosaltres ja fa uns anys que anem, no?
I volíem anar a algú a l'estranger, i això costa, no?
I, bueno, ens hi vam llançar i ens ha sortit bé la jugada,
perquè al final, mira, fins i tot ens hi volen un altre cop, no?
Jo, que tornin, que tornin.
Ei, però, si torneu...
Que en Alemanya és...
Ach, tu un gurgué.
Ah, però si no ho sabeu.
No ho sabeu, no ho sabeu.
A veure...
No hem après a Alemanya, al final.
Gurke sí, gurke vol dir pepino.
Gurke.
Cogombra, pel que te l'he corretat.
I Bisbal, i Bisbal vol dir fins després.
I Bisbal, veus el David?
Vol dir fins després.
Veus el David, que encara t'hauria de deixar per allà coses.
Sí, des d'autor, des d'autor.
Veus això, veus això.
I explica'm com va anar la història.
A veure, vosaltres vau arribar allà,
o segurament que us vau posar a l'hotel, de torn?
Doncs va ser tot com a molt inesperat.
Sí?
Perquè arribarem amb el temps molt just,
a l'alberg, després a tocar, corrent...
A més, hi sou quatre, clar.
Sí, sí, n'anàvem quinze.
Per això...
I era com una mínima manifestació de penya amb catxarros,
i la veritat és que el primer dia va ser com tot un estiron.
Hasta incluso podíem passar el barret i tot al mateix festival,
i ni pensar-ho, ni...
Era tot com un semiestrés xulo,
però venga, cap aquí, cap allà.
I primer dia, segon dia, tercer dia,
i quan acabàrem ens deien,
ostres, heu d'anar al superescenari,
que passen coses.
I a partir d'ahí va ser tot com un...
Eh?
Com?
I mira, cap a casa.
Perquè parlàvem amb vosaltres que parlàvem en anglès...
Com podien.
No, no, com podien.
En castellà...
Anglès d'Horta.
Anglès.
Anglès d'anar per casa.
Sí, sí, sí.
Desgraciadament,
desgraciadament,
i encara que em sàpiga greu dir-ho,
jo no tinc el nivell d'afers,
però sé que soc un dels del grup
que té una miqueta de nivell d'anglès,
una miqueta més...
Bueno, perquè n'he parlat i n'he estudiat.
Contra, també, carinyo.
I és difícil, no, també,
haver d'anar amb altres països,
parlar amb altra gent que domina un altre idioma
que no és l'anglès,
que l'Alemanya en aquest cas.
Clar, i el seu anglès també és una miqueta com el nostre,
que és d'anar per casa.
Encara que es pensin que els alemanys són millors,
no és veritat.
No, no.
No.
És que si les mutaques barates diuen coses.
Les mutaques barates diuen coses.
I aquest anglès d'anar per casa,
que teníem ells i que tenen altres,
i que tenen ells,
doncs, bueno, ja ens ajuda a fer un bon caliu.
No va ser difícil, jo crec,
que per cap bandarra va ser difícil
la comunicació en aquest aspecte.
No, mai tenim l'universal, no?
Sí, l'universal.
Hi ha algun vídeo d'aquest testimoni
que no en sabem gaire de parlar.
Però el youtuber jo almenys foto a la gamba.
Home, però tu també t'ho n'hi do, eh?
Sí, sí.
A través del Facebook també te defenses, eh?
Sí, bueno, bueno,
hi ha un productor molt guai que es diu, eh?
Google Translater, no?
El John Mickerer.
Que no saps ben bé el que has posat,
però dius, sí, ja.
Que és una cosa molt guai que...
Que cola, cola, no?
Una cosa molt guai que ha dit el Toni,
també és lo de...
Sí, has dit una cosa molt guai.
Oh, sí.
Sí, sí, sí.
Que és lo de com ens tractaven allà, no?
Sí.
Inclús, saps, pel carrer,
allò, la sensació d'estar tocant al carrer
i deixar una cosa a terra
perquè et deixin diners, no?
I, no sé, aquí a Barcelona,
saps que és com més difícil, no?
Inclús, és impossible.
Home, depèn de com a país,
a Guadalpana i a dos,
ho tinc currè.
Sí, nosaltres li estàvem fent l'altre dia a la Gemma.
Gemma, saluda, hola.
Hola, Gemma.
Li estàvem fent a la Gemma una sorpresa l'altre dia
perquè era el seu aniversari
i li vam gravar una cançó
amb una actuació a Barcelona
i va ser una mica fotut
perquè de sobte van aparèixer dos Mossos d'Esquadra
i vam haver de, tal com anàvem acabant la cançó
i marxar, no?
Una expressió cultural bonica, no?
Sí, sí, sí.
I és un exemple, no?
És el que passa, no?
El que passa, jo crec que aquí no tenim cultura de carrer musical.
Sí que la tenim.
O l'estem perdent, potser.
No ens la deixen expressar, de vegades, no?
També, és veritat.
Sembla que sigui molt normal anar amb corbetat
i ser un lladre pel carrer
i n'entros no podem tocar, no?
Sí, aquí podríem parlar llarg i extens, eh?
Buah, largo y tendido, lo vamos a dejar.
Sí, millor, millor parlem de coses bones
com és aquestes experiències que esteu viscant
i que, a més a més,
si demà agafeu ja l'avió i marxeu,
quan torneu?
En principi jo tornaré pel dematí,
però els bandarres...
Tornem, jo crec que no torno.
Dijous a l'hora de sopar.
Ah, dijous, o sigui, és un flash-flash.
Sí, és un pip-pam, és un pip-pam.
Ah, d'acord, no?
Estava amoïnada,
perquè sé que us tenim un dels caps de cartell
d'aquest festival solidari que hi ha aquest dissabte.
Sí, ja hi està.
I clar, jo pensava, dic, a veure,
si demà ja marxen,
però dissabte han d'estar tocant,
dic, aquí els números no m'equadren.
Bé, el compta quilòmetres va comptant
i d'ací pa que allà, d'ací, vinga, pa l'altre.
No, però anirà a un cotxar.
No, anem a l'avió, anem a l'avió.
Home, llavors sí que trigarà dos o tres dies, no?
Fa il·lusió.
De fet, teníem fins i tot algun bandarra
que no havia agafat ni l'avió.
Què en dius?
I es va marejar per primera vegada amb nosaltres?
No, no, tenia tanta il·lusió
que va arribar tot catatònic, ja està.
Però va saber tocar després?
Sí, sí, sí, sí.
Fa poques notes, va anar fent.
Fem una cosa,
perquè no, que en parli també els altres,
me'ls presenteu, és que és greu.
És que tenim un munt de...
Som un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set,
vuit, nou, deu aquí,
amb mi, avui,
i clar, és una cosa extraordinària.
Tria-t'ho, tria-t'ho, tria-t'ho, t'hi vols, t'hi vols.
Home, comencem amb la fèmina, home.
Gemma.
A mi sempre em cuiden molt bé.
Clar que sí, home.
Depèn del dia.
Com que depèn del dia?
Fasca.
Bueno, a veure,
és que la bandarra és una mica
entre matrimoni, família i amics
i una cosa estranya.
Llavors hi ha dies que no ens podem suportar
i hi ha dies que...
Tens un cel·lodi de porta.
Perquè ens volim els uns sense els altres.
Home, preneu-ho, deixa que acabi de dir-la per bona.
Que us quedava la dolenta, de veritat.
És que sempre em fan la mateixa.
Com són, eh? Com són aquesta gent, eh?
Com són els homes, eh?
No, he dit aquesta gent, així en general.
No posem, no posem.
Només som dues noies.
Sí, i que tal?
No ho teniu.
Ens aguanten prou bé les dues.
A l'hora de barallà.
I entros amb ells també.
Sí.
N'éreu més, n'hi havien set, no abans?
Sí, el que passa que la cosa...
No aguanten el ritme.
Exacte.
Oh, que dolent.
És que...
Oh, que dolent.
No, no, no, és veritat.
Sí o no?
Costa aguantar el ritme.
Són molt bons junts, eh?
Aquí em record per les dones que hem anat perdent pel camí.
Bueno, però les cuidem molt bé, eh?
Que els tenim molt de carinyo i amor.
I cada dia els hi donem i els hi demostrem.
És veritat, però clar, costa d'aguantar perquè són molt naturals.
No es fan els galants.
Són tan naturals com n'entros mateixes.
per tant...
I com va ser que et vas formar part d'aquesta família?
Bueno, la meva història és una mica peculiar.
Sí?
Sí, perquè jo vaig entrar a la bandera quan tenia 15 anyets, només.
15 anyets?
Sí, i ja fa gairebé 6 anys que hi soc.
O sigui, te van mirar segrestar o què?
No, pedres, ostres.
Ostres...
Es va oferir.
Es va oferir, es va oferir.
Per què dieu aquestes coses?
És que, en sèrio, no?
A veure, jo mateixa, amante de la música,
vaig enviar un mail dient que m'encantava la bandarra
i resulta que em van contestar aquest mail
dient que si volia tocar, què n'és a tocar?
Què dius?
I jo vaig al·lucinat.
Teòricament vaig entrar com a substituta de...
De qui era?
Sexual.
De l'invernón, és veritat.
De sexual.
Vaig entrar de sexual i com veuràs,
el sexo ha crescut una miqueta en aquests anys.
Sí.
Perquè l'alimento molt bé.
Home, fantàstic.
I res, vaig entrar i resulta que he anat aguantant bastant.
De noi.
I he passat tots aquests anys.
Espero.
Dona lluitadora, eh?
Dona lluitadora.
I encara falta l'altre que, Aureta,
hauries d'estar aquí, però us puc venir.
Sí, és veritat.
Però quants me queden encara de la bandana?
Buf, buf!
Home, tenim un de la selva.
Ara són poquets.
Ara són poquets?
De la selva tenim el Pitu.
Home, Pitu,
digues-le, home, que sigui bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, aquí estem, no?
A totes, al màxim, al màxim.
Ai, això és una festa.
Presenteu-me, a veure, continuem, continuem.
Anem a la rúbia, a la rúbia.
David Martínez.
Hola.
Què tal, David?
Com estàs?
Ja em dic, hola.
Ja em dic, ja em dic.
Hola, jo soc l'Adrià.
Hola, hola.
Hola, Adrià.
Bones.
El David has dit poques paraules,
però has de saber que estudia filologia.
Ah, molt bé.
I que només hagi dit hola.
Compte amb el que diem i com ho diem, eh?
Està apuntant que és un home mesurat.
És que és filologia hispànica.
Ah, ja està bé.
Aguàrdate.
Hauríem de presentar el penúltim viatger, no?
Tenim l'Albarete.
Saluda, Albarete.
Hola.
Hola, buenas.
Això són els nervis de la ràdio.
Això acostuma a passar.
A la ràdio estem més nerviosos.
És canviar la veu, és canviar la veu.
I llavors el Gerard, no?
Que és una mica el culpable que siguem aquí,
que sempre ens està també currant aquí tots aquests temes.
Hola, Sílvia.
Hola, Gerard.
T'ho trobes a faltar.
I tant, ja ho saps.
A més a més, amb poques notícies que tenim ara.
Ja veus.
Hem de dir que el Gerard me va enredar literalment.
Jo t'aportaré sis persones com a mòli.
I ho dic, pensa que no és a mi hora que dintre del que és.
Veient com anava a la tarda i he pensat,
dic, bueno, anem a assegurar 5 o 6 i si ve millor.
No l'aviscis, no?
No l'aviscis que se'n porti.
Si vols estem a temps, he d'aviscar els 26 encara.
No.
No, mira que no, no.
Home, si volen entrar per telèfon.
Gerard, si algú s'escolta.
Gerard, una cosa que l'altre dia la Sílvia ens va posar galetetes
i avui no se n'han posat.
Eh, que ve a ser això.
Això ho ve a ser.
Home, per amor de Déu.
I bandarres.
Hi havia galetetes, tia, us ho prometo.
És que clar, com no me'n recordava que...
Ah, bueno, bueno.
Se m'ha passat, se m'ha passat.
A la propera, Gerard, avisa, sisplau.
Pau, a través del Face, me dius
Sílvia, remember me...
El pròxim dia demano galetes.
Galetes, exacte.
El que passa que també diguem el número de...
Això té raó, perquè si no tocarem a mitja galeta per cap.
Clar.
T'imagina que hagués portat una capseta d'aquelles, mini,
hagués estat una vergonya.
El millor, no, res.
La mare és compartir un poc que cadascú ja està.
Home, Toni, però t'imagines així, petit, petit...
Bueno, però és el tallet dolçet.
Ai, que bo.
Sí, sí, però la xupeta, no?
Té, la xupeta tu, la xupeta.
Cuidao que...
Aquestes coses se revoluciona molt ràpid.
I aquestes coses.
Sí, ja he vist.
Bueno, per la propera, ja ho dic, Pau, avisa'm,
que vindrem quatre, vindrem cinc.
Llavors, en relació de...
Això està fet, una multiplicació ja.
Alguns croissants de xocolata, alguna cosa d'aquesta.
També s'agrada o no?
Ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara.
Vinga, vinga, vinga.
Jo me quedo allà així esperant-los.
I cerveza?
No, millor cerveza no.
Cerveza no, per favor.
No sé si ja venim d'Alemanya.
Home, però és que heu de tocar i s'ha d'estar.
Precisa a mi.
Cerveza no.
Cerveza no.
Cerveza no.
Diuen que què millor, diu.
Sí, l'aigua pels peixos, no?
Ah, exacte, ja ens hem dutxat tots avui.
Doncs fem una... Toquem alguna cosa?
Vinga.
Avui, però abans de tocar, bueno, presentarem una mica la cançó que farem i com ho farem.
Ah, vinga, sí, vinga, tira.
La bandarra, si algú no ens coneix, és un grup que porta instruments de ben i de percussió,
la percussió és brasilera, portem vuit percussionistes i els béns, doncs, així com
brass band i, clar, normalment les cançons tenen molt de fondo de percussió, no?
I avui en Gerard i jo tocarem aquí la taula, literalment, i un catxerret que he portat i,
bueno, sonarà amb una cosa molt així, molt light, que no és el que fem habitualment,
però farem molt de carinyo.
És una versió dels Malarians, d'un tema que es diu Eslovenya, que està arreglat
per a l'equipresente Toni Tuba Xisbert.
Un fort aplauso.
Molt bé, Toni.
Guapo.
I al seu fill li hem posat bandarrasca.
Veus?
Doncs mira, feia una cosa, posa una miqueta de música, us acabeu de preparar bé i després
ja entrarem en directe, us sembla?
Vinga.
Doncs vinga.
Vamos allá.
S'ha tallat, eh?
Ha fet un tin, tin, tin, pum, bueno, a veure.
Ai, ai, ai, ai, ai, la cançó fa de les seves.
Vosaltres aneu preparant que jo vaig fent, jo vaig fent.
No us amuineu.
A veure, a veure, si podem acabar de preparar alguna d'aquestes cançons boniques que tenen
la gent de la bandarra.
A veure, si podem acabar de preparar alguna d'aquestes cançons boniques que tenen
a veure, si podem acabar de preparar alguna d'aquestes cançons boniques que tenen
i que serà quan me diguin, jo obro els micròfons i la gent de la bandarra que quan vulgui
pot començar a tocar, a més a més, en directe.
A veure, a veure!
Guido, guido!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
Que bons que sou!
No m'estranya, eh?
No m'estranya que us hagin anat aquest premi
i els que us queden, eh?
Mare meva, mare meva, que bé que sonava la gent de la bandarra.
A més a més, això en vivo i en directo, eh?
I en en pluget.
I en pluget.
Ostres.
Versió acústica.
Ens queden només 5 minuts.
No sabeu la ràbia que em dóna?
A més, estava mirant i dic, ostres, que s'ha d'acabar.
I hem de recomanar a la gent que us vingui a veure el dia 1, no?
Si vols, diem una miqueta l'agenda.
Importantíssim.
Podem dir una miqueta l'agenda, no?
Vinga, endavant, sí, pau, endavant.
Va, que el Guillem i jo se l'hem estudiat venint amb el cotxe.
Mira, Guillem.
Jo no, jo no.
Toni, tu no?
Jo no, jo no.
Ai, per què?
Això és cosa nostra.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Mira, el dia 1...
Vinga, 1.
Estarem aquí a la floresta obrint aquest concert.
Concert solidari, recordem.
Amb altres amics com el Paco en la Luna, el Zurco, a Zarpas.
I estarem al principi.
Farem una actuació curteta i marxarem rapidet
perquè ens anarem cap a Esplugues a la festa de la percussió,
a Esplugues de Llobregat.
Després, la setmana següent anirem a PortAventura,
al Posa't la Gorra.
Ah, molt bé, també per als amics de la Fanoc, és veritat.
I al cap de setmana següent anirem una miqueta més lluny
perquè anirem a Bilbao, a la Noche Blanca,
que ja vam anar l'any passat amb la Banda de la Maria,
que és un grup molt xulo.
Un any anem amb els Brincadeira,
que també són un grup que ens desestimem molt,
i anem cap allà a fer juerga amb els bascos,
que són molt animats.
Toni, s'ho sap de memòria, eh?
I el 15, ara el Guillem el deixem aquí, suelto.
Guillem, què passa el dia 15?
Què? Què? Què és el 6?
A veure, què?
El dia 15 tenim una altra actuació molt important,
i és que tornem a PortAventura.
Ah, molt bé.
A fer la Noche Blanca.
La Noche Blanca.
I això, i ja està, és superguai.
És una pinça, ho sabeu, no?
I llavors el 23...
Sí?
A Valls.
A Valls? Ah, clar, fem el Sant Joan a Valls,
que també serà un espectacle i una nit molt curiosa,
perquè tornem a tocar un escenari, cosa estranya per nosaltres,
i se'ns fa difícil tant fer-ho com pensar-hi.
Sí o què? Per què?
No, perquè és un format diferent.
Guillem està obsessionat amb això, l'escenari.
És que ens desviu, la música del carrer a nosaltres ens perd.
És que la moguda del miedo, anar-hi.
És que la moguda del miedo, anar-hi, anar-hi, anar-hi, anar-hi, anar-hi.
I el 29?
Sí.
I el 29, aquella que tenies a la puntada.
Exacte, aquella que teníem a la puntada.
Quina, quina, quina?
Era... sí, eh, Toni?
No serà el 29, no serà el 29 la de PortAventura.
El 29 és el PortAventura, i el 15 què és?
Què passa, el 15?
Ah, i el 15 és Bilbao.
Sabeu què?
Us recomanem a tots que entreu a la nostra superpàgina web www.bandarrestridorquestra.com
perquè amb tants avions ja no sabem per què naveguem, ja.
Mira, fem una cosa.
La que tenim de segur, de segur, de segur, i que a més a més us podrem tocar, i és solidària.
És la del dia 1, no?
Sí.
Per el que representa, per el que és, no?
Això està ahí, sí.
I després també el del posar la gorra de la FANOC, que també és aquest cap de setmana, no l'altre.
El 9, això és segur, això és segur.
Veus? Doncs són dues coses que ja més o menys serien fixes.
I si no, que entrin a través del Facebook, entrin a la vostra pàgina web, que posin la bandarra estricta orquestra,
i a partir d'aquí ho trobaran tot el que necessita bé i més.
I si no, que estuquin aquí a la ràdio, també els hi diem.
Com se nota que s'acaba a fer?
Els hi passo, no, no, els hi passo aquest trosset i després parleu amb el Pau i amb el Toni,
i vosaltres us aclareu amb ells.
I mira que som de parlar, eh, vull dir que...
I tant, i tant, i tant.
No, ui, aquest abell.
Ui, fatal, eh, fatal.
I el de la ràdio, fatal.
No, però així és maquíssim, és maquíssim vindre aquí a parlar.
Si no s'acaba el tiempo de glòria, si no s'acaba el tiempo de glòria.
No ho vols venir mai més a la vida, mai.
Ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé.
Un minuto.
Família, diem adéu.
Adéu.
Ai, que pariu.
Tanquem, tanquem, eh, tanquem, tanquem, tanquem.
Bona nit, bona nit a tots.
Amb la música de la bandarra, nosaltres us diem adéu.
Tornem demà, a la mateixa hora.
A partir de quina hora?
Com sempre, a les 6 i fins a les 8, a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Que ha estat un plaer, ens ho hem passat pipa.
I que amb gent com aquesta, elaborem si pot ser tota la setmana.
Bona nit, bona nit a tots.
Tornem demà, a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Tornem demà, a la sintonia de Tarragona Ràdio.