L'oferta turística de la ciutat hi haurà especial
a les jornades de reconstrucció històriques Tarracoviva,
a l'aparador de la Fira de Turisme de Pamplona.
Tarragona hi durarà a terme una activitat ben especial,
on es parlarà de Tarracoviva i què es durarà a la ciutat del 16 al 26 de maig.
Però per quart any consecutiu es proporcionarà el certamen
entre els navarresos, que ja són un dels públics fidels
de les jornades de reconstrucció històrica.
El director de Tarracoviva, Magí Ceritxol,
pronunciarà una xerrada al Museu de Navarra,
on també es farà una actuació de reconstrucció
a càrrec de l'associació Projecte Fènix.
I per parlar-los tenim amb nosaltres el president del Projecte Fènix,
que és enric Ceritxol. Enric, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal? Com esteu?
Aquí, una mica fresquets, de punt d'anar, però bé.
Això te n'he va dir. Ja heu anat abrigats?
Ja us van avisar allà a Navarra.
És un abrigadet, però fa bastant de rasca aquí.
Molt de rasca, molt, no?
Explica'ns una miqueta.
Ja he explicat jo així per sobre
què és el que feia allà a Navarra
i també en aquest museu.
Però explica'm-ho tu, que tu estàs allà
vivint tu en primera persona.
Sí, ara en aquells moments estem muntant-ho.
Estem muntant perquè a dos quarts de vuit
farem una petita demostració
on explicarem les lluites de poder,
les lluites de classes
i els problemes que van haver al final del segle II abans de Cris
i totes les lluites que van deixar
que van anar al final de la república.
Una miqueta és molt similar
al que està passant avui en dia.
Una crisi d'acumulació de riquesa
per unes quanta gent
i els altres molt mal tractats.
Llavors això va crear
creus problemes
al final del segle II abans de Cris
que va abocar
al final de la república
amb les guerres socials,
amb les guerres civils
i amb el final d'aquest estament republicà.
Això ho explicarem avui.
Ho explicarem mitjançant
les reconstrucions que anem fent
a l'estuari de gent,
explicant qui era cada personatge,
per què defensaven les coses...
Una miqueta explicarem
el que és l'emoll de l'os
de la política d'aquella època
i de la societat d'aquella època,
que és molt similar a l'actual.
Això te n'ho he dit,
que no ho aprenem, eh?
I mira que la història
ho reflexa constantment.
No és que aprenem,
ho dic, hem de prendre.
És que no canviem gaire, diria.
D'acord.
Clar, no,
és que és igual,
és igual perquè la gent és igual,
no canviem tant,
no en tinc constans de canvis.
Tenim canvis tecnològics,
però canvis humans
n'hi ha hagut,
importants, però poquets,
menys del que pensem.
I, per tant,
continuem cometent
els mateixos errors de sempre.
Vull dir que no...
Nada no hubo al sol,
que deuen els castellans.
I aquesta...
I com serà la reconstrucció
que oferireu?
Perquè, clar,
se farà una exhibició
de cara a la gent d'allà,
dins d'aquest museu de Navarra.
Sí, és bàsicament
per la gent de la universitat,
que és una invitació massiva,
professors de lletres
de la universitat de Navarra
i gent interessada en la història.
I els hi farem una petita recreació,
perquè, evidentment,
no podem fer el mateix
que a Terracó viva, no?
Però fer una petita recreació
en vestuari i de gent,
què passa, no?
Doncs farem una subhasta
d'esclaus
i després farem una subhasta
d'un desnonament.
Mira, que està de moda.
Però ja farem un desnonament
perquè els bancs de llavors,
que eren els terratenents,
desnonaven a la gent
que es quedaven sense treball.
I això és el que explicarem.
Vull dir que és guac, ara.
Vull dir,
si ho filmessin per televisió,
podria ser d'una actualitat
increïble, no?
Els rics desnonant als pobres
i donant-los la culpa de tots.
Em sembla que
més similitud impossible.
O sigui que si canviem el vestuari,
el que deies tu abans, no?
Canviem el vestuari
i posem la moda que portem ara,
seria el mateix.
Exactament igual.
A més, dient el mateix tots.
És a dir,
la part que desnona,
és a dir,
els rics d'aquella època,
els bancs d'ara,
donant-los la culpa
als pobres de llavors,
igual que ara,
que els bancs diuen
que la culpa és de la gent
que es feia més a la base de l'Avani,
a l'Avani, eh?
Doncs res,
volia dir que és igual.
És el mateix.
El que passa és que ho mirarem
amb 2.200 anys de diferència,
però gairebé el mateix.
I per què heu triat,
precisament,
aquestes peces
a l'hora de fer la reconstrucció?
Precisament per això?
Perquè és de candent actualitat?
O ha estat una miqueta...
No, per l'actualitat no.
Per l'actualitat no.
Perquè volem fer una miqueta...
Aquest any
dedicarem una miqueta recolta
al que és el fill de la república,
per donar pas l'any que ve,
a l'època d'August,
a l'època del principat,
per explicar això aquest any,
volem centrar-ho bastant
gairebé tots els grups
i intentarem explicar una miqueta
què és el que va passar
al final de la república,
per poder l'any que ve
donar el pas a celebrar,
per exemple,
el primil·lenari de la mort d'August
i l'època agustea
i el naixement del principat,
una nova època,
que és molt més espondurosa,
molt més democràtica
que l'època republicana.
Això també ho expliquem,
encara que lluitem contra tòpics,
establant tot el tòpic
que la república era democràtica
i l'imperi era una dictadura,
és al revés.
És ben bé al revés
i llavors això ho explicarem,
ho anirem explicant.
No, no,
estic quedant a parada,
precisament,
perquè Tàrrec o Viva,
jo no sé si quan acabi
i ho expliquem tot,
hem après
i a partir d'aquí
se començarà a veure
aquesta nova època
també a l'actualitat
d'una altra manera.
Seria possible,
seria possible, Enric?
Sí, segur,
se'n sortirem segur.
Vull dir,
una cosa que explica la història
que les coses se repeteixen,
però se repeteixen el golem
pot haver repeteix el bo.
El bo també es repeteix.
tant de bo.
Evidentment se'n sortirem,
evidentment,
això no hi ha cap dubte d'ingú,
el que hem d'anar reflexionant també,
i això tot no ha deixat ens enganyar tant,
que també s'han deixat
enganyar una miqueta.
Però s'han deixat m'enganyar
perquè a tots ens agrada somiar
i volem que ens vagin
dreseres a la vida,
i llavors somiar aquestes dreseres
es porta a equivocar-nos,
i llavors aquesta la reflexió
seria aquesta,
no buscar dreseres.
Està molt bé somiar,
però els somnis
s'han deixat per la nit.
La realitat
s'ha de ser més reflexiu.
S'ha de treballar també,
no?
No creure en miracles,
i això també s'ha passat una miqueta.
Hem cregut que,
va,
tot això no es pot parar
i el creixement serà infinit.
I aquestes coses.
Jo crec que sí
que ens anirà bé per reflexionar,
i que, bueno,
tornar a repetir segurament,
però d'una altra manera també.
Vull dir que també anem avançant,
a poc a poc també ens va avançant
i millorant.
A veure, a veure...
I per això una miqueta serveix la història.
Sí, sí.
I mira quina voltra
que hem anat a donar, no?
En Déu-n'hi-do, eh?
És veritat.
Per què serveix, no?
Que es pugui la història.
Per això serveix per reflexionar
pel present
i per no equivocar-nos tant, no?
I per dir, escolta,
quant a 10 volen vendre motos.
I perdona,
per això ja ho hem dit
forment tot a tal.
Sí.
I va ser tot el regress, no?
I va bé, va bé.
I a més interessant.
I a més divertit, també.
I el vostre planning,
ara ja fem-ho així en general.
Quin és aquí a Navarra,
ara mateix?
Què és el que fareu durant...
Estareu tornant
tot aquest cap de setmana?
Sí, sí.
Només és avui...
Com diuen a full time.
A full time.
A tempo completo.
Molt bé.
Sí, sí.
Perquè aquesta tarda
hem arribat just fa un parell d'hores,
i ara ja estem muntant aquí un museu de Navarra.
Sí.
Avui aquesta tarda farem això,
acabarem i demà al matí
farem una mateixa demostració
al recinte final de la fira de turisme.
Sí.
Al matí farem una demostració,
per la tarda una altra demostració
i el domenys una altra demostració
al migdia
i doncs ja cap a casa
que els diumos
que anirem a treballar.
I fareu una miqueta de turisme,
només una miqueta per allà?
No, no, poquet, poquet.
Home.
No, no.
No, no,
com un pinxo allò que resta feta
que s'està molt bé,
però poques més.
fred que pela,
que deu estar allà
amb les temperatures que teniu
i també s'hi està nevant.
O sigui, poca cosa també
teniu ganes de sortir al carrer, no?
Bueno, encara no n'hi va, però lego.
Però no, està bé.
A més a més,
a la nit sortirà'm una mica al vespre,
clar, a sopar
i hi ha un bon ambient,
això sí, és agradable.
A més,
és una xoa molt...
És una xoa molt tranquil·la
i molt agradable.
Realment és molt agradable
vint a Pamplona,
perquè a més sempre es tracta molt bé,
també, vull dir,
s'hi sentim molt com a casa,
vull dir,
no s'hi sentim alianys
a la ciutat aquesta.
Ara, pel mes de maig,
que tornin la visita cap a Tarragona, no?
Sí, ja vam venir.
Ja vam venir, no?
Ja vam venir de Tarragona, eh?
També de Tarragona.
Ja fa temps,
no només de Tarragona,
de la costa d'Orada,
de Salou,
de Can Vils,
de Vilaseca,
que a la Pinyada
hi ha un munt de gent de Navarre
i de Pamplona.
I a Tarragona també,
i a Tarragona també.
Ja és una xoa de referència
personal i estiu.
Llavors volem millorar, no?
I que vingui més gent
i que ens acabi d'agradar
i donar-los més oferta,
perquè continuem venint.
I a més a més,
allò que dius, no?
Que tinguin una mica més de ventall
a l'hora de triar la nostra ciutat
i que no només es queden a les platges,
que tenim d'altres coses
encara per descobrir, no?
I una d'elles,
doncs seria el Tarraco Viva,
si volen.
Exactament,
si volen.
Punts suspensius, no?
Punts suspensius.
Exacte.
Doncs,
Enric Serigol,
moltes, moltes gràcies
per aquest atracament amb armada
que gairebé t'hem fet,
perquè l'Enric és com és,
que és increïble.
Gràcies, gràcies, gràcies.
Que vagi molt bé
per aquestes terres.
Vull dir-te una salutació.
Aquí com esteu,
també de temps ara?
Doncs mira,
t'he de dir que està força,
no ho vol?
Ens han dit que fins i tot
pot haver durant aquesta nit
i fins demà
a Cota de Neu
a la platja,
al mar.
I mira que potser
quan vingueu...
No, no ho crec,
perquè ja saps
que aquí no qualla gaire, eh?
No qualla gaire, no.
No, no, no.
T'anava a dir que potser
ho mirareu,
ho podreu veure,
però no, no, ja saps que no.
Doncs que sigui lleu això.
Gràcies, Enric.
Un petonàs.
Adéu-siau, bon viatge de tornada.
Adéu-siau.