Comença Tràfic d'abstraccions, amb Núria Calvó.
Comença Tràfic d'abstraccions, amb Núria Calvó.
Comença Tràfic d'abstraccions, amb Núria Calvó.
Comença Tràfic d'abstraccions, amb Núria Calvó.
Comença Tràfic d'abstraccions, amb Núria Calvó.
Comença Tràfic d'abstraccions, amb Núria Calvó.
Comença Tràfic d'abstraccions.
Comença Tràfic d'abstraccions.
Comença Tràfic d'abstraccions.
Comença Tràfic d'abstraccions.
Comença Tràfic d'abstraccions.
Comença Tràfic d'abstraccions.
Comença Tràfic d'abstraccions.
Comença Tràfic d'abstraccions.
La cançó que obre i dona nom al nou disc d'Espaldemaceta, amb el seu rif opressiu de guitarra elèctrica,
i acabo per convèncer-me que realment alguna cosa està canviant en cert pop català,
acusat, no sense raó, de massa tou i intimista.
D'emmirallar-se amb el folk, el folk pop i la cançó amb dèficit d'agressivitat en el so.
Això no vol dir que no sigui una música excel·lent que ha tornat a fer respectar el pop fet aquí,
fins i tot a nivell estatal, amb Anel al capdavant.
Bona tarda, José Juan, Espaldemaceta.
Bona tarda.
El responsable d'això que acaba de sonar.
Era el Baile Masai, la cançó que dona nom al teu disc, Flamant, fa un mes, que està circulant potser.
Sí, és el 15 d'octubre, des de llavors.
I el presentes, un dia d'aquests?
Doncs sí, aquest dissabte fem així la presentació, un cop ja ha sortit,
i toquem l'Acero, que fa molta il·lusió.
I aquest disc és un gran canvi, no?, a la teva carrera,
perquè passes d'anar tu sol amb la guitarra de nylon a trio elèctric, ni més ni menys.
Com és això?
Com és que tothom redueix formats per poder anar amb la guitarreta, amb el tren i no gastar?
Tu vas, ja, trio elèctric.
És una perspectiva comercial molt dolenta, això que se'n va.
Però és que jo no necessitava anar a fer el canvi.
Vull dir, aquell format que havia d'anar tan bé, que era tan fàcil de moure i tal,
doncs va estar molt bé, es va poder anar molt bé.
Però jo, va haver un moment, va haver un punt, fer concerts,
o que vaig pensar que necessitava un canvi.
Van ser com moltes coses, com molts de moltes coses.
El disc anterior, el Mio del Silencio, de les dues parts aquest...
Sí? Quants discos vas publicar abans?
Doncs vaig fer la maqueta, l'estudio de cançons,
aia cançons del Masallà, amb el Jordi Pàmies,
que després, amb aquesta maqueta, Van Robert es va fixar,
i llavors vam fer, que li vam dir igual,
Mio del Silencio amb Van Robert, després va anar...
Mordisco a l'aire, alguna cosa així.
Mordisco a l'aire, aquest ni em sona.
No, no es diu així?
Bueno, és igual, tres discos, un EP i ara aquest.
I ara aquest, que és...
Aquest sí que va en sèrio, no? Aquest és superxuló,
aquí hi ha més gent implicada.
Clar, clar, clar, això és una cosa coral,
hi ha molta gent ficada amb això.
Produït per?
Per l'Arnau.
Que l'Arnau una mica...
Això ja va començar perquè el disco anterior,
el Mio del Silencio, de les dues parts,
ell veu un moment de la gravació, que jo ho tenia molt clar,
que volia ser veu i guitarra, veu i guitarra, i res més,
i sense matrònom, i a mi em vaig dir,
escolta, no t'has plantejat mai produir-ho, jo, amb un cafè?
No, no, ficar altres instruments, no, no.
I això m'ha quedat així com a subconscient,
va aconseguir que vam produir una, que vam ficar uns violins,
em volveremos a quedar, que jo no ho tenia molt clar,
però llavors, no, provem-ho,
i vaig estar molt content d'aquesta, de volveremos a quedar-ne el disco anterior.
I llavors, a la següent, a partir d'aquí,
suposo que entre aquest comentari d'anar fent concerts,
és que portar des del 2008 tots aquests discos,
defensant-nos ja sol, i és superinteressant,
és superrecomanable, he fet tocar-te'n una guitarra,
qualsevol espai, s'aconsegueixen coses màgiques,
he fet concerts a menjadors grans,
o a menjadors de cases,
amb la gent sentada,
i aconseguíem, no sé,
hi ha hagut concerts molt, molt especials.
És magnètic.
La sala trono és un lloc increïble per fer...
Oh, la sala trono me'n recordo.
Clar, la sala trono és que era ideal,
venia la gent a veure't, 50 persones,
és a dir que això...
Just.
Clar, hi ha gent que sempre ha tingut banda
i això no ho ha pogut viure, no?
Llavors, de sobte, jo necessitava un canvi.
Llavors, es va creuar per la meva vida el Carlos,
jo estava escoltant molt un grup que es diu Dodos,
ja una cançó, els Dodos,
que és un tio amb una guitarra acústica
tocant increïble
i un bateria molt especial.
Llavors, la meva idea era una mica reproduir todos
o reciclar les cançons,
totes les que tenia,
el repartori que feia,
amb el Carlos.
Vam començar a assajar,
no sé què passava,
que no...
les antigues, no sé què,
jo com que sempre anava produint,
jo sempre anava fent cançons,
vam...
vam provar noves
i amb aquestes jo em sentia més a gust.
Jo, Carlos, a mi...
Jo amb aquestes...
I pots fer cançons noves.
Cançons noves.
De les velles crec que n'aguantes alguna
o ni això?
Doncs mira, n'aguantava alguna
i ara, de cara al concert,
segurament farem un parell més.
Així, maquillades.
Sí, maquillades passades.
Electrizante.
Sí, sí, sí.
No molt canviades,
però, bueno,
és una mica un regaleta,
perquè suposo que hi ha gent
que també li agradaria sentir l'anterior.
I aquest Arnau que has anomenat,
explica'ns qui és.
Doncs mira, l'Arnau jo el vaig conèixer
perquè a Primavera Club,
a Primavera Sound feien un premi al Club,
que llavors van fer un concert a Madrid,
Manel i jo.
Ells fan com un resum de coses
que hem fet durant l'any
i els vaig conèixer.
I jo no els coneix,
jo encara no havia sentit,
encara no era un fenomen,
o si havia passat,
jo ni me n'havia enterat,
ja havíem fet el Coles a l'Eli,
havíem petat molts llocs.
I els vaig conèixer
i em van,
sembla gent encantadora,
super simpàtica,
i m'he tocat amb gent
i ells em van,
la gent diu que són...
Són uns guermos,
no sembla?
A veure,
no són,
vull dir,
no són humor tarragoní,
vull dir que no és gent...
Que ja està bé,
també.
Però van ser super amables,
a mi penso,
i amb el Marçal.
Llavors,
vam fer un intercanvi de discos,
jo el vaig escoltar,
però quan el vaig posar al cotxe
va haver-hi una addicció
als meus professors europeus
i em van agrair a cançar molt.
Tu vas fer una versió d'ells?
Clar,
llavors jo em vaig quedar
flipat amb aquest disc,
i els vaig fer una versió
i li vaig enviar un coroll a l'Arnau.
Ah sí,
però si vens,
vine al meu estudi,
que no sé què,
i la gravem,
que ens fa gràcia.
La van escoltar
i els hi va molar.
Aquesta surt en algun disc,
aquesta versió de Manel?
Perquè jo l'he sentit a la ràdio.
Sí, d'una estrangera,
sí,
sí,
està el disc
al mig del silenci,
crec que està.
Sí,
i a través d'anar a la gravació
i gravar aquesta cançó
em va agradar molt
treballar amb ell,
saps?
Vaig flipar,
hòstia,
aquest tio en sap un món.
I ell i l'Aleix Sanz,
que són com la zipi-zape
de l'estudi,
és el seu enginyer,
i tenen una complementarietat
molt xula,
ells dos.
I clar,
doncs aquest nou disco,
un cop jo ja
vaig començar a ser amb el Carlos,
eh,
l'hem de gravar,
l'hem de gravar amb l'Arnau
i l'Aleix,
tenen un estudi nou
que és brutal,
i bueno,
el Carlos va voler
un baixista,
els baixistes ja tenen això
com un baixista,
que va ser una gran idea
i realment tenia raó el Carlos,
va ser el Lluís,
que va gravar el disco,
i bueno,
ara de baixista
està el Sergio,
i res.
Amb les lletres,
que tampoc m'havia deixat
mai ajudar,
vaig demanar-li
al meu amic Irra
que m'ajudés,
és a dir,
que també les lletres
jo li enviava
i ell me les millorava,
és a dir,
una col·laboració estret
amb ell,
que em coneix tant
que no calia ni
que li expliqués
de què anava el tema,
vull dir,
és a dir,
tot això ha sigut
la cosa coral,
el disseny ha fet
el Gerard,
un amic,
saps què?
És a dir,
que m'ha agradat molt
tot això de...
Venies del
Jo me lo guiso,
Jo me lo como,
sí, sí,
a part que no em deixava ajudar,
sí, sí.
I ara,
ha entrat aquí
un munt de gent
en escena.
I una altra curiositat,
ja que parlem
de personatges
i prohoms,
la Maria,
què ho és?
La Maria,
en aquest disc
era tan pitota
que no la vaig convidar,
m'encanta,
jo realment,
jo li dic molt a la Maria
perquè de part i s'ha sigut
una cançó
que ha agradat molt,
saps?
És que posa la pell de gallina,
directament.
Però clar,
jo aquella cançó,
bueno,
la vaig fer,
però quan l'he cantat
amb ella,
també a en Robert
van fer sobre taules
amb ella,
la vaig conèixer
i sentir-la
els discos
és increïla,
però escolar-la
en directe
és boníssim,
però jo tindre
la sort
de cantar
al seu costat
és molt...
no ho sé,
canta tant...
just a la justa
medida,
saps?
ni es passa per baix
ni per dalt
i jo he après molt
cantant amb ella.
Doncs comprovem-ho.
Anem a sentir
una altra cançó del disc.
Quina punxem ara?
Hem sentit
el baile Massai,
que és el single,
diríem.
No sé,
el Serrat i la Catedral,
no sé qui...
Jo diria que hem dit
Habla l'experto.
Habla l'experto,
sí, sí.
dirà que hay que salir
y correr,
el enemigo está aquí
acechando
a la lucha.
Algún
inútil
experto
en sacar
odios dormidos
y empujar
a la lucha.
Con principios
están a salvo
en bancos.
dirà
lo que es conveniente
pensar
lo que corre peligro
y quién son
los culpables
y ha decidido
por qué causa
moriremos.
Con su hermetismo
y cajerga
nos pide
que tengamos fe
nos irá mejor
si un experto
ostenta el poder.
Y el que al hablar
siempre escupe
el que nos enfrentará
con las primeras
balas
se ocultará
con principios
que están a salvo
en bancos.
Ya sabe
la causa
por la que morir
matando.
con este
adivinor?
Viendo sus potes y su arte en convencer
Las demandas de sus servicios no paran de crecer
Como él sabe que esto lo hace tan bien
Se hinchan en halagos untados con dinero para él
Y en los cementerios los muertos se arrepienten
Y en los vivos le seguimos aún sabiendo que nos mienten
Y en los vivos le seguimos
Y en los vivos le seguimos


Y en los vivos le seguimos
Y en los vivos le seguimos
Y en los vivos le seguimos
Y en los vivos le seguimos
Y en los vivos le seguimos
Y en los vivos le seguimos
Y en los vivos le seguimos
Y en los vivos le seguimos
Y en los vivos le seguimos
Y en los vivos le seguimos
Y en los vivos le seguimos
Y en los vivos le seguimos
Y en los vivos le seguimos
Y en los vivos le seguimos
Y en los vivos le seguimos
Y en los vivos le seguimos
Y en los vivos le seguimos
Y en los vivos le seguimos
Y en los vivos le seguimos
Y en los vivos le seguimos
Y en los vivos le seguimos
Y en los vivos le seguimos
Y en los vivos le seguimos
Y en los vivos le seguimos
experiment, que es deia Cocina, que també
l'havíem punxat aquí, que lo sepas.
I tant. Després d'això
vam fer Delma amb el Nando Rebassó
i el Jordi Pàmies i el Quico
Álvarez, que
vam fer una cosa, que jo tenia unes cançons
així molt tímides, i el
Nando em va animar. Mira, que te les gravo jo
amb el Quico, que tenia un estudi a casa.
I després vam anar...
I Delma va estar molt bé, vam encostocar...
Vam fer concerts i tot.
I després, doncs, bueno, Delma també es va dir s'oldre,
hi havia gent que volia fer altres coses,
i llavors vam començar Cocina amb el Jordi Pàmies,
que ens vam enamorar, i vam vindre
el Ramon Agustí al baix, i vam passar
diverses bateries. El Gerard
Joan inclús va estar...
va aprovar la bateria.
I, bueno, clar, és a dir que...
Això ja són dos mil i bastants, no? Aquesta cosa que tinc
jo aquí és de dos mil vuit,
i ja ens acostem. Encara no hi havia canes
a les morts que veig.
I molt xulo, és a dir que, clar,
Bailer Massa i jo ja he fet rock and roll.
Diferent, potser era més pesat,
potser era...
Bueno, sempre hi ha hagut aquesta part trista
que diuen.
Això és un mite, eh?
Sí.
Un contrast de les lletres tristes.
Clar, després, quan te veuen en directe,
queda molt equilibrat,
perquè les lletres així una mica xungues,
diríem, amb els comentaris que fas,
que són per petar-se de riure contínuament,
doncs dona un resultat molt resultant.
Jo què sé, jo què sé, això ho diuen, eh?
A vegades parlo massa, eh?
Després no em sento bé, però bueno.
Bueno, però cada escurra té el que li interessa,
tampoc ens en recordem de tot el que dius.
No pensis.
No, el...
El...
El...
El...
El...
El interessant...
Bueno, el interessant...
A mi m'agrada molt això,
que la gent que feu entrevistes,
o la gent de fora que diuen,
home, és que les lletres són tristes,
i jo aquesta vegada he intentat que no fos així.
I tot i així,
suposo que el pòsit del que feia,
i la guitarra que pomba,
i les melodies,
la manera de cantar,
sí que van cap a ell,
però depèn com tu interpretes les lletres,
potser no...
no són tan dramàtiques.
Potser se'ls pot donar la volta
i trobar-hi la part irònica.
La posada en escena també afavoreix,
que la gent ho pensi.
No ho sé, no ho sé,
és que és...
M'és igual.
S'ha de veure, s'ha de veure, no?
Sí, sí.
El que està clar és que sí que hi ha una diferència,
no?, del disc al directe,
per tota aquesta posada en escena que feu,
i pels teus comentaris.
Digues, digues.
A mi...
No, això em fa recordar,
amb Improbables,
en realitat la cançó parlava massa,
i alguna vegada inclús,
i penso que afavoria el concert
de cantar, saps?
Un, dos, tres...
Perquè parlava molt.
Bueno, és de nervis, eh?
Jo parlar entre cançó i cançó,
i és una mica perquè també,
inclús abans, clar,
quan jo anava solo amb la guitarra
i allò sí que era...
Vinga, eh, vamos al drama,
doncs era una mica trencar,
una mica que tampoc...
Tranquils, eh?
Que la cosa no és pa tanto, no?
Però, clar, jo...
Jo vaig aprendre molta d'això dels teatres
amb una companyia de teatre
i vam començar,
jo vaig introduir-me en aquest...
Ja funcionaven ells,
fent comèdies,
el Quim Monzó,
coses divertides, saps?
I llavors vam fer un drama,
el John Steinbeck,
Naufrags,
i va ser molt potent,
va generar un terremoto,
un terratremol dintre dels membres
i del públic,
clar, el públic llavors ja no reia, saps?
I estaven callats,
i vam aconseguir...
I a mi em va semblar molt interessant,
utilitza l'emoció de la tristesa d'un drama...
La catarsi, no?
La catarsi...
I potser es pa la maceta anés d'aquí.
Qui sap?
I que feu alguna versió
amb aquest experiment elèctric o no?
La idea...
Jo he fugit d'això.
A veure, hem tingut molta feina,
com quan ja vam començar
a tindre tres cançons noves,
la idea, tio, fem un disco
i ho ha de gravar l'Arnau
i això, que ha gravat bé
i sonat bé,
i llavors vam des...
jo vaig desestimar...
Mira, no reciclem,
una va quedar...
El Miquel ha deixat l'Olga,
aquesta...
Pel que sigui...
Aquesta sí que la fas.
Aquesta sí que la farem
i no fer versions.
No sé, no teníem temps,
vull dir, volíem treballar
les dotze o treze que anàvem...
I treballar-les molt, treballar-les molt,
que jo tampoc no ho feia,
jo era de molta producció
i tampoc no ser molt mil·limètric.
I va anar així.
Doncs això és el que trobarem
el dissabte al zero.
Escoltem una altra peça
que si no la gent
s'ha quedat amb ganes
i havíem dit...
Quina havíem dit?
Aunque la nieve se enfrente al sol.
Música
Voy a ver qué parte de culpa tengo
Qué padre llevas demasiado rato hablando
Sabes que de pequeño fui un niño llave
Aunque ahora solo me quede aquel guiavero
Voy a ver si de una vez me aclaro
Dijes que tu infancia fue mucho más que dura
Un golpe en la espinilla te duele a horrores
Aun sabiendo que tu hijo está en la ruina
Los que nos sentimos faltos
Más cojos somos cuanto más hablamos
Que el víctima se cree
Si como ahora lo escucháis
Hijo, tu madre me menospreciaba
Madre que me cocino desde los nueve años
Tu abuelo razonaba con la alpargata
Madre peor tú que nunca estabas en casa
Mi sufrimiento hijo fue peor que el tuyo
Ni hablar padre preguntemosle a alguien otro
Verdad hijo que cuando estabas te repetía
En la vida no hay que fiarse ni de tu padre
Suerte tuve al casarte
Mujer no admite los lamentos bobos
Es parida que de nada te sirve todo eso
Estamos mejor que ayer
De eso no hay duda
Mi padre no es capaz de darse cuenta
Yo encontré la luz en ella
Y aunque se enfrente al sol
Yo sé que es buena
No hay duda
Eso no hay duda
Entonces aquí estamos
amb el José Juan, espalda maceta
tens bolos de presentació
del teu disc, del Baile Masai
el primer, immediat, aquest cap de setmana
el dissabte, al zero
coordenades, l'hora?
l'hora són les 10 de nit
7, 9, 7 euros o 9 euros
us ho posem fàcil, entrades anticipades
hi ha el Xiva, hi ha per internet
si la gent es connecta
a Vortex Produccions, allí hi ha un link
per comprar-ho per internet
o el Xiva
us ho posem fàcil
i has fet més concerts, n'has fet algun ja
has estat a Barcelona
hem fet, sí, com es deia
va estar bastant
a les basses, no?
ara fa poc
allà a Horta, a Vilapiscina
molt bé, molt bé
i hem de tocar també Terrassa
amb Anímic
i a Lleida amb Anímic
jo hi havia tocat quan era sol
a Reus, a Calmasó
que s'han espavilat molt i estan programant
contínuament
molt bé, molt bé
i res, ganes de seguir
de seguir buscant
i seguir
i que ens cridin
i tocar
és el que
així
els grups milloren molt així
és com s'apren
doncs aquí ho deixem
José Juan, gràcies per venir
i no sé
t'esperem
ens veiem dissabte
esperem que hi hagi molta gent
i que tothom cobri el disc
i que ho disfrutin
i tant
doncs aquí s'acaba
el tràfic d'abstraccions
per avui
dimecres que ve
més
si així voleu
aquí a Tarragona Radio
gràcies
Gràcies
Fusé pies empolvoros hacia un lugar encantador,
remoto de Groenlandia y la soledad relajó
mi borborismo por inanición,
gastando mi cuerpo laxo en este empleo temporal,
saliendo con los que huyen de tu hermana, de su ciudad natal.
Yendo hacia la Senectú,
porque todos nos dimos a punto de tirar la toalla,
pues éramos nada, pues no creímos en piedad.
Tal vez por supervivencia o tal vez desesperación,
te voy terricolizando, pues convertiste con champú
mi desparpajo en servitud.
Por miedo que tu aroma fresco si te acababas de duchar,
aniquilase mi autoterapia que era más frágil que un flan,
temblando viéndote secar.
La distancia esclarece o engaña a mi animal que escupía chinchetas por amor,
al menos así lo veo yo.
Alardearé ante mis nuevos amigos con incómoda serenidad,
que cuando regreses seré inmune a tus encantos,
porque debiera alejarme más.
Por eso renuevo en este empleo y en mi palabra confiarán.