Música
Música
Música
Música
Música
On vas, Mar? On vas?
Què estàs fent amb la cadira, per l'amor de Déu?
Que me la canvio, me la canvio.
Càvia-te-la, càvia-te-la, no te n'estiguis, no te n'estiguis.
És que l'altra és igual.
Fes soroll, fes soroll, Joana.
No, no, no. Fes soroll, que no passa res.
Jo m'espero, jo m'espero que t'ho canviïs.
Que són les dues iguals. Ah, que són les dues iguals.
Si estic aquí, que em sembla un papà pitufo, saps, aquí baix, no?
Sí, que t'he notat avui més baixeta que altres dies, eh?
Teniu les que dir, així com per cama curtes.
Que és la molla trencada?
Cama curtes. No m'atreveixo a tocar cap botó ni cap cosa, no fos cas.
Encara, a veure si surtis volant.
Gatxetó ràdio, surti volant l'emisora.
Gatxetó ràdio. Hola, bones dia.
I surts votant.
Què tal?
Bé, aquí baix, aquí baix.
Ai, de mirada, també m'acudit que tona, eh?
És la que té, és la que té.
Avui no m'he recordat, Mar.
Ni jo de l'orxata.
Això, mira, les dues a la vegada.
Ha estat veure't entrar per la porta i dic,
oh, què se m'ha oblidat?
Dic, l'orxata que havíem quedat la setmana passada.
I ara quan m'he assentat i he agafat la tassa de cafè,
jo dic, ai, això no havia de ser cafè avui?
No.
Estem molt malament, eh?
Estem fatal, eh?
No, no, no.
Ara m'ha de gust, l'orxata.
No, és que com aquest matí estava tan núvol i això,
no he pensat, ja després se m'ha anat alçant el cel
i no m'he recordat.
Ja, jo no hi he pensat.
A veure, no estava núvol pel prou, eh?
Pel prou, eh?
Ara, quan jo acabi, que tu et quedes aquí un rato més encara,
quan jo acabi, te la vaig buscar i te la porto l'orxata.
Vinga.
Sí?
Sí.
Que pateixis.
Vinga, faré l'esforç, faré l'esforç.
Faràs l'esforç de veure-te la fresqueta,
així amb la canyeta i tot això.
I si no, t'ho recomano, aquí darrere,
sí que no fa falta que vagis gaire lluny,
hi ha uns gelats d'orxata.
I vols un gelat d'orxata?
Un xata.
El que tu vulguis.
El que és el més baratet, xata,
que això per la butxaca...
Por pasta va ser.
Por pasta va ser.
Por pasta, hombre.
Bueno, escolta'm.
Digue'm-ho.
Aquí torna a fer molta calor en aquest estudi,
ja t'ho dic ara, eh?
Sí, posa l'aire, posa l'aire.
Fa una setmana que jo estava aquí passant calor
i segueixo passant calor.
Els que esteu aquí tots els dies,
jo no sé com sobreviviu.
Jo crec, saps per què ho fem, Marc?
Què?
Perquè així ho utilitzem de sauna.
I la gent fot el camp de seguida.
No, i així és una manera també...
Operació biquini.
Operació biquini.
Ai, ara m'has agafat la idea.
Espera, espera.
Que l'aire condicionat el posem,
però no fa res.
No.
Sembla que funcioni.
Té una llumeta i ja està.
És un LED d'aquells que funcionen,
però res més, eh?
No, està quasi LED i no cal, no refreda.
Ah, exacte.
Doncs estic a punt d'obrir la finestra,
ja t'ho dic ara.
Obre-la, obre-la.
Bueno, escolta'm.
Digue'm-ho.
Que ja ens dispersem
i després se'ns escapa el temps,
perquè el temps fugi.
Sí.
Se'ns escapa el temps
i després no em dona justament...
Per feina.
Així que anem a començar.
Ens agradi, o no?
Sí.
Això és Manà Manà.
Benvinguts.
Home, home.
És que no m'has deixat.
És que no l'he deixat.
Uh!
Uh!
Uh!
Va bé.
Així m'agrada que facis els deures, Sílvia.
Quina potència, Xata.
Quina potència.
Vam comentar fa unes setmanes
que un cert dia 27 d'agost
Sí.
surt a la venda
aquest EP que estem sentint.
Que es diu...
Ara no em surt el nom.
Enjoy.
Enjoy.
Enjoy.
Revolver Enjoy.
Aquesta setmana,
al YouTube,
em vaig trobar aquesta perla.
És el vídeo
de la gravació d'aquesta cançó,
el Rosso de tu piel.
Bueno, jo és que em vaig quedar sense paraules.
La vaig escoltar dues o tres vegades
abans de compartir-la al Facebook,
perquè vaig dir,
això primer ho he d'absorbir.
Ho he d'absorbir.
Hem de reconèixer que l'home,
el Rosso de tu piel amb ell
li ha fet callo,
perquè ja està gran.
Oh, com que li fa callo?
Li fa callo perquè és gran.
Què m'hi dius?
Què m'hi dius?
És quasi cinquantón,
està gran.
Quasi-quasi cinquantón,
no, autòricament és cinquantón.
Per això,
però,
però,
immillorable.
Sí.
Saps que jo no soc molt amant dels directes,
dels discos en directe,
però jo vaig bavejar.
Cada vegada tinc més ganes
que arribi el 27 d'agost.
Fixa't tu,
quasi més que tu.
No t'anava a dir que no, eh?
No t'anava a dir que no, eh?
Què et sembla,
si les tanteu una miqueta?
Posem-la, no.
I després anem per feina?
Vinga, som-hi.
Me sento desnuda enfrente del espejo
Esperando que tú me digas el precio
No tengo muy claro si lo puedo pagar
Recojo mis costos, me lo vuelvo a mi hogar
No eres tus corazones, te hacen a la vez
Que en un sueño sin mí, ya ves tú
Que el ritmo de la noche guste mi canción
Mejor cojo mis costas, nena
Mejor me voy
¡Vosotros!
Que el amor sin medida
Y es que no hay droga más dura
Que el roce de tu piel
Y es que no hay nada mejor que tener tu sabor
Corriendo por mis venas
Nada mejor
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
No em diguis que no és orgàsmic!
Sí, sí, sí.
Lo necesito, lo necesito.
A més, és aquelles cançons de tota la vida del senyor Revolver.
Sí.
Home, s'ha d'agafar.
Tenim un tarra coren esperant-lo.
A veure si és veritat.
A veure si és veritat.
Jo ja em veig a punt de parir amb una panxa d'aquí allà i a llimitat d'un concert.
És que m'és igual.
És que jo li seria a la sala de parts per anar a un concert.
Mar!
El que no saps qui ve a Tarragona.
Qui ve?
I vaig dir, la Mar i jo allà a primera fila, com l'altra vegada.
No sé qui ve, però si tu creus que jo hi he d'anar.
Bé, després t'ho poso un trosset de cançó.
Jo crec que ja ho saps.
Ah, doncs no sé.
Saps que ve Manol Escobar, que ve la Malú, el Manel...
Bueno.
I l'última que va sortir...
Mira, anem a...
Després t'ho he provat.
T'ha volgut amb les llunes?
No.
Ah, no.
No, no, no.
Anem per feina, després...
El nostre teatre, el nostre.
Sí, sí, sí.
Falsedat bien ensayada.
Falsedat bien ensayada.
Com m'agrada aquesta cançó.
Ai, ai, ai.
A més, a més, aquesta veu trencada.
Estiria de cibular.
Oh, oh, oh.
Anem a parlar dels Thyssen, com no?
Hombre.
Millors teatreros del paper coixer.
Forja Thyssen i l'Anca Cuesta van batejar en companyia d'amics i familiars, entre cometes, el seu fill...
Ah, entre cometes.
Entre cometes, claro.
El seu fill Enzo.
Una vegada més, l'ausència més notada era la de la iaia.
On estava la iaia?
La iaia, a casa seva.
Iaia, eh?
Que no la van convidar?
La donessa Thyssen va aprofitar les càmeres per dir en públic que no anava al bateig del seu net perquè no l'havien convidat.
Oh, ma.
Però no estaven allà mig arreglats, aquesta bona gent?
Doncs es veu que no, que estan arreglats, deuen estar, però...
Arreglats poden estar, poden estar.
A mi em fa gràcia perquè ens han, entre cometes, regalat la fotografia de pare, mare i nen, és a dir, Borja, Blanca i Enzo, a la porta de la discoteca.
A la porta de la discoteca.
A veure, com ho has dit?
Com ho has dit, això?
Borja, Blanca i Enzo, els tres, a la porta de l'església, no?
Amb el nen, vestillet amb el seu trasto de batejar, perquè el vestillet de les puntilletes de batejar, van fer com una mena de truèc, és a dir,
que nosaltres obrim gratuïtament aquesta fotografia, ens la feu, a canvi que deixeu de costat i no feu fotografies als altres nens, als altres fills, que avui no tenen res a veure.
Bueno, doncs va ser una manera...
Sí.
Jo trobo que va estar lluable, perquè dos raons.
No havien pogut vendre la foto del bateig i, per tant, van dir, mira, pues dentro de lo perdido saca lo que puedas, saps?
Cogemos el río, no?
Saps què?
Mira, pues venga, fem una foto, la fem en obert, gratuïta, i així de pas no ens molesteu més en la resta de dia.
Veus, aquesta vegada han estat més intel·ligents, eh? Gràcies a Déu.
Trobo.
Però tot és perquè no havien pogut vendre, ja t'ho dic ara.
To creu?
Ja no interessa.
El que interessava saber és si la baronesa Thyssen era allí o no hi era.
Si la baronesa...
Perdona, que se'n fa un ús a la lluny perquè em falta l'orxata, ja ho veig.
Si la baronesa Thyssen hagués anat al bateig, allò tenia un preu i una portada de hola.
Si la baronesa no va al bateig, allò no té cap tipus d'interès.
Per això justament van regalar la fotografia perquè no l'havien pogut encolomar en cap revista.
Així de clar t'ho dic.
No, no, i que m'arrisco el que vulguis, Mar, i a més a més és el que tu deies,
que tothom hagués estat en aquest bateig si la baronesa hagués estat precisament per aquella reconciliació,
aquella foto d'últim moment...
De família, foto família.
No hi havia feeling, no hi havia morbo, no hi havia res.
Un bateig normal i corrent d'una família.
No s'ha interessat en cap moment, perquè el que realment interessava era saber
quina situació hi havia en aquest moment entre la baronesa i els...
I els fills, home.
Els minitisens.
Ai, els minitisens.
Minitisens.
Per tant, seguim, seguim.
Suma i sigue, eh? Suma i sigue, tu.
Te'l poso ja, aquella sorpresa que te deia?
Vinga, a veure.
Adivina qui ve.
Sí, sí, sí, aquest que has estat a punt de dir.
Julio Inglésia.
Sí, sí, sí, vinga, va.
Si creus que hi hem de...
Remember, remember, eh?
Sí que ho recordo.
Aquí hi ha un antecedent, eh?
Hi ha un antecedent, Mar Pérez i jo...
Sí, ara em taparé els ulls perquè no em reconeguin.
Sí, ho reconec.
Jo vaig anar al Tàrraco Arena quan no era Tàrraco ni Arena.
a veure la Julio Iglesias.
Ho saps, no?
Això està al meu currículum.
Julio Iglesias, en concert, Tarragona, Quijote del Tiempo, que no tiene edat.
No, ni él, perquè és com tu tan camón, eh?
I recorda el bé que ens ho vam passar esperant en qualsevol moment.
a veure si el micròfon encertava cap a on anava i sempre sonava igual.
No sé què passarà abans.
Si que li caigui la dentadura o que li caigui la cara.
Una de les dues coses havia de passar abans.
A més, hem de dir en la nostra defensa que vam haver d'aguantar,
sobretot jo, com vaig aguantar, eh, Mar.
No, tu vas xalar, Sílvia.
És veritat.
No t'has d'avergonyir de que t'agradi Julio Iglesias.
És veritat.
Com jo no m'avergonyeixo d'haver anat a un concert d'ell.
Sí, sí, però tu vas a estar obligada.
Bueno, i ara si hi hem d'anar ja aniré, eh?
Ara jo m'assento, a mi no em facis ballar ni per què no.
Ok, senyores, te'n recordes?
Hombre, però com si anessin a la moda de son fill.
Sí, sí, que vagin preparant les abrics de pell i tota aquella cosa.
Si ve a l'estiu jo crec que fa a Catalunya, eh?
Bueno, igual, per presumir, per presumir.
Les blondes, les perles, les joies de quan van casar, no sé qui, tot.
Això s'ho foten a damunt, 30 quilos de colònia
i 20 de llavis morro vermell d'aquells, ja ho tira.
I a veure Julio Iglesias.
I a veure Julio Iglesias.
Que el tindrem, Marc.
Jo saps que m'agrada, perquè jo de fons, de fons sóc corrosiva.
Però per damunt no ho sembla.
I clar, jo xalo, xalo d'aquelles senyores.
A més a més, després ho hem de comentar, no?
Senyores que estalguien de la seva pensió per anar...
Hem d'anar. I el Manolo Escobar, que tu hi veus?
Jo no m'hi veig, no sàpigui que hi veus.
A Julio Iglesias jo te l'aguanto.
Però el Manolo Escobar, no.
Perquè jo i el carro, ja, jo ja he perdut el carro, ja.
Ens van baixar del seu carro.
I quin dia dius que ve? A veure si m'enganxa fora de la ciutat.
Espera't, no me'n recordo. Estava buscant la notícia
perquè sé que a la pàgina web de Tarragona Ràdio la van posar.
Sí.
Però ara no la trobo. Ai, quin... Em sap greu, eh?
Mira que em sap greu que...
Si és que per finals d'agost m'enganxes fora, eh?
Perquè ja saps que jo de tant en tant m'agrada fer servir...
Doncs crec que sí que és per agost.
Ah, quina llàstima me'n fa, eh?
Així com l'Alejandro Sánchez és el dia 8,
doncs és pel dia 15 o pel dia 16 d'agost.
Ai, que t'enganxo just fora!
Me'nganxo.
Me'nganxo.
Me'nganxo.
Me'nganxo.
No, que sap tant de greu, Sírvia.
Ai, i si hi fas un Kit-Kat a les vacances,
que no estiguis i vens.
Clar, fos una quilometrada d'anar i venir.
Per no veure el culo.
El que s'ha de fer.
El que s'ha de fer...
Ja ho negociarem.
O Естьato.
Éxato.
Dęg seule
D anxiety
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Que de llamo a cara rata!
Fins demà!
Te llamo a cara rata!
Te llamo a cara rata!
Fins demà!
Que ens deixi entrar!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fastremane!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Són demà!
不了!
Fins demà!
Fins demà!
Rihanna, que no està gaire il·luminat-hi, està en hores baixes personals.
I t'explico per què.
A veure.
Els seus fans comencen a estar fins al llarro, fins amunt de la peineta,
que anuli dates del seu Diamond Star, Wall, allò del tour mundial,
que està fent perquè sí, està una mica farts que es prengui per costum
arribar tardíssim als seus concerts, no demanar perdó ni donar explicacions
i dedicar-se a fer el seu concert i marxar.
Clar, això no ha fet més que encendre els fans i les fans
perquè no estan disposats a perdonar segons quines coses.
Tu pots ser una estrella, pots ser una diva, però has de cuidar els fans
perquè són els que es donen els diamonds de menjar.
Sí, sí, ni més ni menys.
Bé, doncs l'última, l'última és un vídeo que ja ha penjat al YouTube
de la cantant de Berbados.
Golpejant, golpejant.
Com que golpejant?
En un assistent al seu concert, amb el micro.
Què dius? O sigui, mira, que li va donar així per fer-li i ja està.
Ella estava en plena eufòria d'actuació, pim-pam-pam-pam,
baixa el foso on està més a prop dels seus fans
i va-hi, catapum, així com si fos un bate de bèisbol, patapam.
Li va donar un microfonasso amb un dels seus seguidors
que estaven allí, a veure, a la millor no sé perquè li van tocar el cul,
però amb ella no.
Però no se li veu res, allò que dius, el noi li va dir alguna cosa,
es va emprenyar...
El vídeo, bueno, ja ha fet tres tombs al món,
amb una rapidesa, lògicament...
Ja ho estic buscant, eh, que us ho diguis.
De la pòlvora.
Perquè, clar, dius, no pots anar de diva i no demanar perdó...
Home, és que respecta la teva gent, per l'amor de Déu,
és la gent que el dia de demà t'ha poc aguantar.
Però com si no res, saps, ella baixa, la gent, lògicament,
es torna eufòrica, la gent aplaudeix, crida, es tira els braços,
com fan tots quan estàs a primera fila davant de la teva estrella preferida.
Sí, sí.
I el que menys esperes és que agafi i et poti'm el micròfon al cap.
Home.
Perquè, clar, arriba un punt que aquella cançó et queda tatuada al front.
És que, claro.
No, però el que trobo jo que, a veure,
deu haver alguna cosa més.
Jo no crec que dubto molt que així pim, pam, pim...
És que és igual el que aquella persona et digui.
No, però que a lo millor hi ha alguna cosa...
Primer, perquè si tu estàs actuant en aquell moment,
el que t'estan dient no ho pots sentir.
Clar, no, i a més a més que...
No ho sé, no ho entenc, Marc, no ho entenc.
No li vens cap tipus de...
No, no, no, no.
Que no vol dir que hagis d'aguantar mans i mànigues
perquè estiguis en aquell moment treballant i tal.
Però, ja et dic, una cosa és que et toquin el cul
com li va passar a la Beyoncé.
Home, que llavors ja respons una miqueta perquè et quedes...
Tu, fora.
Clar, i a més a més ho va fer amb tot el respecte de cara
fins i tot aquell noi que li va faltar amb ella.
Va acabar la cançó, va acabar la cançó.
Primer li va dir, per això que has fet marxaràs del concert.
Va acabar la cançó i va dir, seguretat,
este senyor és fora.
I punto.
I va quedar com una senyora, el que és.
Clar, clar.
Per això d'anar durant cops.
Per l'amor de Déu, xata, Beyoncé...
Juntament, això...
Ai, Rihanna, què t'ha passat?
Juntament, això s'assuma a cada vegada més forta
la rumorologia de que podria ser,
que això sempre, sempre està al voltant de les estrelles,
però que podria ser que comencés a tenir greus problemes
amb segons quines productes, quines substàncies...
Però és que no les compri.
Mira, veus, per exemple, jo segons quines coses em donen mal de panxa.
Ja no me les compro.
Ja, però en aquestes persones...
És diferent, és diferent.
No és que les comprin elles, és que se les deuen trobar ja...
Ai, doncs mira, que ara arriben a segons quin lloc i hi ha estat, no?
Allà sobre la taula.
Doncs que no els hi preparin, xata, a veure.
Que és qüestió de dir, no quiero.
Ja et dic, és humorologia.
Quasi totes les estrelles porten al darrere aquest estela
que sembla que no, que...
Sí, sí, no.
Que els acompanya, no?
I sempre hi ha hagut, no?
I quan veus documentals i quan veus...
I és una de les parts que inquieta, però que està...
Què passa?
Que si tu ja de per si tens aquesta fama
i estàs criant més...
Malves.
No, l'odi entre els teus fans de dir, ostres...
Tu pots donar una imatge de tia Xunga, de tia Fiestera,
que és el que en aquell moment ella estava anent.
No estava anent a un espais girl deportista.
No ens enganyem.
No, no, no.
Sabem que hi ha imatges d'ella amb dosis d'alcohol impressionants.
Sí, és la seva vida privada.
Sí, sí, és casa seva.
Però que damunt d'un escenari, ella ha de fer el que és,
que és en principi una estrella de la música.
I punto.
Sí, però es veu...
No ho sé si acaba de tenir-ho clar, eh?
Ho confonen, no?
Sí, jo crec que arriba un moment que ja no saben en quin món viuen, eh?
El que sí que m'agradaria, Mar,
ja sé que tenim la del Facebook preparada,
però deixa'm posar aquesta que ve ara, eh?
A veure, a veure.
És que el que m'has de parlar...
No, és que el que m'has de parlar d'això m'agrada molt.
És que jo vull anar, Mar, i vull estalviar per anar...
Ah, que t'has passat...
M'he passat, m'he passat una, m'he passat una, eh?
Un dia, un dia, no ho sé, potser fa 20 anys que dic aquesta revisora de ràdio.
No us ho dic en sèrio, ara parlaré en sèrio.
Poques vegades a la meva vida parlo en sèrio, però ara sí.
Quasi fa 20 anys que m'anam a anar a funció a Tarragona Ràdio.
Un dia que li dono el paperet escrit del meu puny i lletra
amb l'ordre de les cançons, se'l salta igual.
No.
Jo no molestaré més, Sílvia.
Que no, Mar, però no ho he fet perquè te molestis.
No pas, no, no em molestes.
Que no, el que passa és que la notícia aquesta...
Sí.
És que m'agrada molt.
Sí.
Clar, i sobretot pel lloc.
Explica-la, explica-la perquè llavors ja ho entendrà tothom.
Ja sabem, perquè està de fons, que la protagonista és Paulina Rubio.
Around the world, we're rocking, we're rolling like training.
Però no Around the world, no, no, no, no.
No, no, no, no.
Ens quedem amb la Ribera Maia i aquí és, ara, aquí és on la Sílvia li cou.
A la Sílvia li cou.
Au, au, au.
Però ja passa això, Sílvia, ella fa 42 anys i vol celebrar-ho amb la seva gent a casa seva.
Tu aniries a l'apartalte de Tarragona.
Per exemple.
I ja està, que no té galamur.
Sí.
Sí que té galamur, home, a l'apartalte, per l'amor de Déu, com et dius?
Sí que en té, diferent, no?
És igual que el de la Ribera Maia.
No, no és el mateix, no.
No és lo mismo.
Però tu tornes a casa per Navidad i ella, quan torna a casa, torna a la Ribera Maia.
Jo vull tornar també a la Ribera Maia, eh?
Ho saps, no?
I jo.
Bueno, tot allà.
Mar, anem estalviant?
Ui, ui, ui, hem d'estalviar molt, eh?
Tu i jo.
No estem en temps d'estalviar, m'assembla, eh?
Ho intentarem, ho intentarem.
Deixa't dir la notícia.
Vinga, canta'm.
I la Ribera Maia va bufar les 42 espelmes en una festa amb els seus amics i, entre cometes, el seu nòvio.
Perquè no és res, encara que estigui allò afiançat, però que ja saps que les males llengües com tu i com jo ho donem per fet.
I, a més a més, va organitzar, va aprofitar aquesta festa en la que tothom anava amb una peça de roba vestida en blanc,
tothom anava amb corones de flors.
Vam fer una mena de bateig, de ritual maia, per batejar el seu fill, Nico.
Que bonica.
I, bueno, va fer com dos per uno, no? Celebro el meu aniversari i, a més a més, faig un simbòlic ritual maia per batejar el meu fill.
Yo quiero, bueno.
Vols batejar-te de nou?
No, volia anar a Ribera Maia.
Home, hi ha altres llocs en aquell país que m'agraden més que la Ribera Maia, però bueno.
Jo soc més de...
No, tu ja saps que tu ets de selva.
Jo soc de selva.
Tu ets més de selva.
Jo m'he quedat més con la candona, sí.
Veus? Ja ho sé, ja ho sé.
Però jo ja saps que jo tiro cap a la part de la platja, cap a la part del mar, la sorra blanca.
Tu ets més de pulserita, jo ho sé.
Que tu ets de pulserita i coco con la canieta i tal.
No, no, no.
Jo soc més de... una miqueta d'aigua.
Sí.
I sense gel, sisplau.
Però bueno, jo continuaré a estar al Viena.
Un dia d'aquest, segur, segur que aconsegueixo pel 3.000 o 4.000 o...
Qui era aquell que dèiem en vaig, però tornaré.
Ai, no ho sé.
No me'n recordo ara qui era.
El del Volver, Volver, Volver?
No, no.
O la cançó.
Ara no me'n recordo.
Ja em sortirà.
Però ara sí, ara sí, ara sí.
A mi, Facebook.
Molt bé.
No te metes, por favor.
Ah.
Cada vez que creo un imó me provoca...
Parlarem de la recesca social, saps?
Cada setmana m'agrada o subhastes o xarxes, o les dues coses.
Doncs aquesta setmana parlem d'una revolució al Twitter.
Sílvia, deixa el mando de l'aire perquè no funciona.
És igual, els botons que toquis...
Ai, xarxa, fa calor aquí dintre.
Farà una èrnia d'aixecar el braç amb el mando i no va.
No, però faig, mira, així faig musclos.
Ah, faig musclos.
Faig musclos.
Doncs els meus el va pots.
Gràcies.
A veure, Twitter revolucionat aquesta setmana per una pedazo de dona.
Una actriu que a mi m'encanta, que la trobo fresca, la trobo espectacular.
Es diu Sofia Vergara.
Ah, sí, m'sona.
Ai, d'aquella sèrie, eh?
Home, i tant.
I el seu cump.
A veure.
Ara t'ho expliques.
Sí, sisplau.
Una fotografia que jo la trobo supersimpàtica, ja et dic, perquè, clar, no sóc objectiva
perquè a mi aquesta xiqueta em cau bé.
Se cau molt bé, sí.
Per tant, la foto no la trobo gens lletja, al contrari, la trobo molt d'estiu.
Ella es tapa fent el sol, estirada cap per avall, amb una maca, al costat d'una piscina,
i l'actriu es tapa la cara amb unes gafes, unes ulleres de sol, perdó, XXL.
D'aquestes són una miqueta més grans, no?
No, unes ulleres d'aquelles que et tapen mitja cara, que ja està bé.
Però el cul se'l tapa amb un tanga XXS.
O sigui, més petitet del que...
Per tant, se li veu més cul que cara.
I jo trobo que la foto està feta amb molta gràcia.
Ella està superfeliç, perquè, clar, a més té un cul que no ens enganyem.
Li encanta ensenyar-lo.
Recordem aquella rebentada de vestit en la qual anava ensenyant el tanga,
orgullosa, fent-se la foto, com dieu, mireu, mireu què m'ha passat.
Que és allò que dius...
Un accident, un petit accident.
Dintre de la desgràcia, doncs mira...
Que bé que sona tot això, no?
Més val que rigui, que no que flori.
Per tant, feu-me la foto ja tots d'una i així...
Però t'has fet que últimament les costures no estan ben posades?
Jo no, a veure, culs com el de la Jennifer López, n'hi ha molts.
I un d'ells és el de la Sofia Vergara,
perquè és una d'aquelles hispanes que està d'orígens hispans,
que a més a més parla castellà,
que inclús ha recollit premis a Hollywood parlant en castellà,
que això s'agraeix moltíssim,
i lluitant pels drets de la dona i de tots els hispanos.
I tot això que t'anava a dir.
I, per tant, trobo que és una persona que a mi cau bé.
Per tant, és una fotografia que ha sigut súper criticada,
però que si te la mides jo la trobo súper d'estiu.
No, no, no.
Ah, doncs es trobo al meu cul, aquest és al meu cul.
Jo ho continuo buscant encara, ja saps que continuo buscant el vídeo.
Quin vídeo?
El que hem parlat abans.
El del vídeo aquell.
Bueno, deixem de la Rihanna, dona.
Mare meva.
Es feia una mica retrasadeta avui, no sé què m'ha passat, eh?
Jo ja he canviat tres vegades de notícia
i ella encara està buscant el vídeo de la primera notícia.
Ole, ole, ole, Mar, ole, ole.
Calla, no?
Calla, Mar.
No, mai de la vida.
Agua, agua.
Agua.
Ui, aquí és aquesta cançó, eh?
Agua, però jo me la tirava pel cap, eh?
Aquí tenia almenys 16 anys.
Tenia una veueta.
O està més accelerat la gravació.
O tenia menys whiskeys i menys cigarros.
Tu existe.
Ah!
Com jo soy mejor persona.
Pues no quiero hacerte daño.
Solo sé que no te quiero, mi amor.
Se fue con los daños.
Molt bé.
Se acabó.
Què me dices?
Porque yo me lo propuse y sufrí.
Como nadie había sufrido.
Soy mi piel.
Sé que todo hacía el soma.
El que m'agrada que està...
Ja te veig, ja te veig.
La discutem, si vols, eh?
M'estic sorprenent a mi mateixa, eh, Marc?
Tu me dius Maria Jiménez, o pa!
Oh, mira, oh!
Mira, què tens de bo de Maria Jiménez?
Oh, tinc una cançó que m'encanta!
Ves, t'hi torna una miqueta a viajuna, eh?
No, a viajuna, d'oh, clàssica.
Del tot.
Del tot.
Ets una clàssica.
Això queda bé, sempre.
Ja, ja, potser que ja està.
Vinga, ja, aprofitem la música.
De fons, deixem-la de fons, Sílvia.
Tenim una bona barra dolenta notícia.
Ai, què ha passat?
Maria Jiménez va rebre una dura notícia
tres dies abans de la mort del seu ex-marit, Pepe Sancho.
Sí.
No n'ha fet publicitat.
No, no, no.
Ara...
Xapo per ella, dintre del què, eh?
Perquè...
Ni de la mort del seu ex-marit ni del que et diré ara.
Ara que ja està recuperada,
que ja té el 100% de la tranquil·litat,
entre cometes, perquè això no ho pots tenir mai,
ens explica que ha sigut operada d'un càncer de mama
i que s'ha pres la situació d'una manera molt positiva,
que no volia que el seu entorn,
que estava patint justament la mort de Pepe Sancho,
hagués de patir també per una radioteràpia
o tot un tractament que porta el càncer de pit.
I diu que, bueno, ara, que s'ho mira en distància,
diu que és una alegria enorme
en el moment que la doctora la va trucar
i li va dir que no hi havia res,
que estava tot net i que...
Xapo i que endavant.
Molt bé.
I ara ens ho explica.
Que està molt bé,
que hagués pogut aprofitar el tirón mediàtic
i vendre i anar a platós
i explicar la seva pena per un costat i per l'altre
i forrar-se del tema i no ho ha fet.
No, no, fantàstic, dintre del què, fantàstic, eh?
No, no, valenta com ella sola.
Sempre ho ha sigut, eh?
És una d'aquelles coses que sempre podem atribuir, no?
A la Maria Jiménez, és veritat.
Però quan ha hagut de donar la cara per qui sigui
i sobretot de cara a la seva família,
ha estat una de les primeres, eh?
Jo he de reconèixer que quan em vaig assabentar
de l'amor del Pepe Sancho vaig pensar
ara ens explicarà tot el que en algun moment
ens havia insinuat sobre la relació entre ells dos
i ara ens ho explicarà bajo talonario, saps?
Sí, sí, talonario i quartos, quartos, quartos.
I ara començarà a arrollar.
Jo soc la primera que vaig pensar.
Ara arriba el moment en què Maria Jiménez
torna a aixecar els platós,
torna a explicar la mandanga,
prepara un nou espectacle, saps?
Allò hi comença a fer calaix.
I no, no, he de reconèixer que m'ha sorprès positivament
perquè no l'hem hagut de patir.
Doncs d'entra del què, millor.
Sí, sí, sí, sí.
Perquè mira, així ella també ha estat tranquil·la
i ha pogut també restaure-se.
És d'aplaudir, és d'aplaudir.
Ai, mira, que t'he canviat.
Què és això?
Porque nos vamos a México.
Ah, sí?
Lo sabes, ¿no?
I de Cuba.
T'has equivocat una mica.
A veure, aquí quedem.
No, són de Cuba.
El que passa és que marxem cap a Mèxic
perquè la protagonista avui de l'aniversari...
és mexicana.
Ara sí.
És mexicana.
Ara sí, perquè hem de demanar una fe de rames.
Hem de demanar un perdó molt gran.
Em va saber molt de greu, eh?
És imperdonable que una fan com jo,
la setmana passada, no la felicitém.
Per tant, aquesta setmana no felicitarem a ningú.
Només...
Podem dir, felicitats a tots els que compliu anys.
Però no direm noms i cognoms.
Exacte.
Només direm el nom d'Olvido,
barra Alaska,
que l'any passat no, l'any passat va fer 49.
La setmana passada va fer 50 anys
i no la vam felicitar.
És imperdonable.
A més a més, no vam dir res, eh?
No vam dir res.
Jo, jo.
Jo que ho vaig veure després,
i pel amor de Déu.
Com pot ser que se m'hagués passat?
Doncs sí.
Ara, per què?
Perquè no ens va convidar a la festa,
també ho hem de dir.
Home.
No sé, olvido.
Si no ens convides,
no esperis que ens en recordem.
De cada l'any que ve,
a veure si ho arregles.
La qüestió és que hem decidit
que aquesta setmana
no felicitarem a ningú,
excepte a l'Alaska en retroactivo.
En retroactivo.
Sí.
Veus?
Hem diferido i...
Hem diferido i en retroactivo.
En retroactivo i en diferido.
I com ha dit com és, do?
Sé com és dient
ho sento l'Alaska per molts anys.
Per exemple, va, per exemple.
Per exemple.
Jo voldria saber,
perquè encara no ho sé,
si ha comprat la seva paraula,
perquè ella, recordem
que porta un munt de mesos de dieta,
va dir que volia arribar
als 50 anys
pesant 50 quilos.
Tu creus que s'ha pogut fer?
Jo crec que és molt exagerat.
Jo em sembla que se n'ha quedat
una miqueta per damunt,
però molt poc.
Va, fem-ho així.
Siguem bones.
Siguem bones.
No diguem el que tu m'has dit a l'ascensor.
Siguem bones.
Que cruel i despiadada eres, eh?
No, no, no.
Cruel tu, perdona.
Cruel tu, eh?
Cruel tu.
Home.
Quan he arribat t'he dit,
mira, 50 quilos,
però si s'acaba de posar
3 quilos més de pit,
ha de perdre 3 quilos més
per arribar.
Per exemple.
I tu què m'has dit, Sílvia?
Que seria impossible.
Deixa'm.
Que seria impossible.
Has vist que l'he tret, eh?
La començava a posar de fons,
però dic, no,
esperem que acabem de parlar tu i després ja l'escoltem.
Molt bé.
Doncs això,
que es doni tothom per felicitats,
molt bon dijous,
millor cap de setmana
i ens sentim la setmana que ve.
Vaig a buscar l'orxata.
Vinga, fins ara, Mar.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
He decidit a enterrar el dolor y la pena.
Voy a evitarme de los problemas.
No quiero más dramas en mi vida,
solo comedias entretenidas.
Así que no me vengas con historias de celos, llantos y tragedias.
No.
Que más da, si todo es mentira.
Que más da, deja que me ría.
Que más da, si al final del día.
Que más da, va a acabar igual.
Deja de quejarte sin descanso.
Es aburrido.
¿Y de qué sirve?
Piensa que el futuro sigue en blanco.
Que nada está escrito.
Que todo es posible.
He conseguido borrar de un plumato las fobias y manías.
Ha sido fácil, son tonterías.
No.
No quiero más dramas en mi vida, solo comedias entretenidas.
Así que no me vengas con historias de celos, llantos y tragedias.
Que más da, si todo es mentira.
Que más da, deja que me ría.
Que más da, si al final del día.
Que más da, va a acabar igual.
No quiero más dramas en mi vida, solo comedias entretenidas.
Entretenidas, así que...
No me vengas con historias de celos, llantos y tragedias.
No.
Que más da, si todo es mentira.
Que más da, deja que me ría.
Que más da, si al final del día.
Que más da, va a acabar igual.
No quiero más dramas en mi vida.
No quiero más dramas en mi vida.
No quiero más dramas en mi vida.
No quiero más dramas en mi vida.