Fins demà!
Bona tarda, Sílvia.
M'ha tens una mica amoïnada, eh?
Per què, què t'ha passat?
Per allò de la setmana passada que vam començar i que avui crec que continuem, no?
I tant.
Fem cinc cèntims, recordem a l'audiència de què tractava la setmana passada, que continuem aquesta?
Home, farem cinc cèntims de tot el que farem durant la mitja hora aquesta de programa, val?
Vinga.
Continuarem amb el que estàvem parlant la setmana passada.
No sé si us en recordareu, però estàvem veient com convertir-vos en una hit girl.
Què era?
Que és superimportant en aquests moments.
No, no. No és tan important en realitat.
però vaja, és una d'aquelles noies que t'agradaria ser com ella, que són noies que tenen alguna cosa, tant per la seva personalitat com per la seva manera de vestir, sobretot de la manera de vestir, que agrada, que agraden molt, que no van darrere de cap tipus de tendència, sinó que potser d'alguna manera jo crec que són elles les que marquen.
Que es marquen, no?
Que marquen una tendència nova o que almenys són instigadores d'aquesta nova tendència.
A més a més, de posar-vos quatre tips més sobre com ho converteixen en una hit girl, i a més a més us en parlaré d'una hit girl que porta quatre anys sent hit girl i que no és d'aquelles...
És que aquesta noia en guany, com que ho ha guanyat tot, l'actriu de turno, que ho guanya tot durant l'any i està tot a les alfombres rojes del mundo mundial i llavors a l'any següent no se sap on està.
No és el cas, no?
Aquesta noia porta quatre anys, no només, o sigui, no només a la gran públic, com si diguéssim, no, no, no, o sigui, va començar en els cercles música, moda, en fi, ja us en parlaré.
D'acord.
I, bueno, com arriba l'estiu i anem amb més colors, amb el vestir, i potser podem combinar com a més divertit tot, manicures, nail art, que li diuen.
Ah, colors...
La moda també a les nostres mans, no?
La moda a les nostres ungles, de fet, peus i mans, eh?
Ah, molt bé, manicura i pedicura.
I tant.
Avui sortireu esplèndides, eh?
Esplèndidíssimes.
Maquíssimes totes.
I rei, algunes noticietes.
A veure...
Home, les manicures que porto són de noia, segur.
No, però ja t'ho dic ara.
Però les manicures i pedicures també són aptes per homes.
Que també són per ells, eh?
És més, aptes i recomanables, per segons que...
Per això, per això.
Ja us ho dic ara.
Que depèn de com, doncs millor, si jo que dius, unes mans ben cuidades...
Valeria més que sí, que...
Valen un món, eh?
Sí, valen un món i són molt d'agrair, moltes vegades.
T'imagina jo que dius, hola, bona tarda, i te'n dones la mà i que rasca, ai...
Mal, malament, malament.
No, et acabes de cuidar-te, suaves, les mans suaus.
Suaus, amb cremeta i això, tot bé.
Què et sembla? Comencem?
Sí, no?
Posem musiqueta?
Va, vinga, va.
Anem-hi.
Va, vinga, va.
Doncs, up all night, estarem aquesta nit.
Sí, en tot cas, o les nits d'estiu, intentant ser It Girls, què et sembla?
Bé, ho intentarem, ho intentarem.
A veure, que és un repte...
És un repte, eh?
És un repte, eh?
És complicat, però és per això.
Sí, sí, sí.
Perquè pot ser una, jo te dius, una pluja d'estiu, que sigui una cosa puntual, o una flor d'estiu, que també...
O alguna cosa que sigui...
Que pot marcar tendència de veritat.
Però, vaja, ja et dic ara, que al cap i a la fi, moltes coses que trobem aquí en els tips aquests que us donaré, són molt de sentit comú i també ve molt a persones, en realitat.
La setmana passada parlàvem sobre trets de personalitat, a forma de vestir i en quant a... com tractar els de més en quant a ser It Girls.
Doncs avui entrem al tema safareig.
A què es refereixen al tema safareig?
No feu safareig.
Ah, no?
O sigui, si a tu t'arriba un safareig o et comenten alguna cosa o el que sigui, tu no les campis.
És a dir, si t'arriben, t'arribaran, tu t'entraràs de tot, que és un altre dels punts que tocaran després.
És una mica deia dels tres micos, no?
Vero, Iri Callar, seria la idea.
Molt bé, Sílvia, m'encanta.
Aquest moment teu mama, de veritat, sí, sí, no, no, és moment mama, perquè a la fi t'ho diuen els papes.
Quan ets petit dius, nen, tu, beure, ver-ho, Iri Callar.
Exacte, i més i menys.
I és més o menys això, en realitat.
I que algunes vegades hem de dir que és molt difícil, depèn de com, perquè sense voler,
comentes pensant-te que l'altra persona ho sap i veus com li canvia la fesomia i dius, no ho sabia.
No ho sabies i li diguis.
Llavors és allò de tierra, tragament, literalment, eh, literalment.
A més a més, bueno, si tot això, que no parlis malament de la gent, sobretot,
no escampis rumors, no facis gaire safareig, i no diguis paraules malsonants, en públic, sobretot, si pot ser.
No, no, en el meu cas crec que no seria, perquè a vegades en aquest programa he dit algunes coses que no s'haurien de dir,
i menys a la ràdio, però hi ha vegades que són acceptacions, però no hauria ni d'estar permès en aquest moment.
A més a més, sobretot, si a vegades parlen malament d'un i tu te n'enteres, sí o no?
Sí.
Doncs quan tu te n'enteres, l'únic que pots fer és tractar d'enriure, mare de Déu, tractar d'enriure tant.
Sí, i de canviar-li, i donar-li el tomet, no?
Donar-li una miqueta el tomet, i en tot cas, quan arriba el safareig o el rumor,
arribar a la descalificació personal i a la falta de respecte,
doncs sempre hi ha aquest moment que dius que et pots defensar a tu mateix,
o a tu mateixa en aquest cas, però sense falta de respecte ni fer mal a ningú.
Llavors, normalment...
Fins i tot ni a la persona que t'ha ferit, ni a la persona que...
No, no, mai, clar. Aquí està el teu moment nit, que estàs...
O sigui, quedar per sobre una miqueta de...
No és quedar per sobre, sinó perquè no és quedar a la mateixa alçada, diguéssim.
Perquè, clar, al cap i a la fi, si estan parlant malament de tu,
aquesta gent el que vol és que tu també en parlis malament per fer una onada...
Una pilota enorme, no?
Exacte, una pilota enorme.
Una onada que creix, en plan tsunami, doncs així.
Següent.
D'acord.
Següent tip.
Sigues col·laborativa a casa.
Això és una mica... Sona... Sona, ja t'ho diré ara, a institut.
Sí que és bon amb els papes, perquè...
Però és veritat, escolta, s'ha de ser bo amb els papes i amb les mares, eh?
Sempre, perquè al cap i a la fi, després, t'ho agrairan eternament.
No, no, i a tu mateix, jo crec que també t'ho agrairàs.
I t'ho agrairàs tu mateix, sí.
Aquí el problema, jo crec que ve, depèn de l'edat a la qual estem fent aquests consells.
Jo crec que això és vàlid per tothom.
No, no, però entenem-me, però jo dic que en aquest moment que se rep.
Ah, sí, sí, sí.
A això m'en refereixo.
No ho entenem igual.
Exacte, una persona, per dir-ho, de 20 i pocs anys...
No ho entenem igual.
I ja entra en un altre àmbit que potser diu, ostres, doncs tens raó.
Però els que estan a partir de, com de 14, 15, 16...
No ho acaben de veure clar, això.
No, al contrari, fins i tot estan en l'època de rebeldia natural del que és l'ésser humà,
del Borena, molt, molt a la seva i pensar que tot el que diu a les pares no està a la seva raó.
Què dius ara?
No, no, no, que no és veritat i que a més a més ho fan per enganyar.
Ho fan per enganyar.
I després, a la llarga, quan hem de ser els 40 i tant,
i ara dius, ostres, quina raó tenien, no?
Exacte, doncs aquí està el qui de la qüestió.
Al cap i a la fi, si ho ets a casa, ho seràs a tot arreu.
Per tant, és una mica d'entrenament a dins de casa per la resta del món, diguéssim.
Doncs sí, doncs sí.
Següent, hem de parlar bé.
Hem de parlar bé a l'ilo del que estàvem dient, de no dir paraules malsonants.
parlar bé, però en aquest aspecte estic dient parlar bé amb bona entonació, amb bona gramàtica,
amb un bon tempo d'aquestes coses que diem.
Exacte, els tons de veu.
I a més a més, si no has de contribuir a les converses amb algú nou, amb algú especial o diferent,
si més no, algú nou, deixa-ho estar.
Exacte.
El silenci jo crec que moltes vegades és el millor company de feina, eh?
Sí, i els silencis incòmodes són molt dolents.
També.
Sobretot.
Però sempre hi ha un...
D'etorn, no?
Una petita...
Què he dit ara?
Una petita rialleta.
Quan hi ha el que tens incòmode, sempre tens una petita tos, que en aquell moment cau, no?
O, exacte, un...
Ai, no sabia que havies acabat.
Sí.
I d'aquesta manera...
Trenca's aquell silenci.
Trenca's aquell silenci.
I sobretot abans que arribi el silenci incòmode, prova d'acabar la conversa.
D'acord.
Si no tens aquell recurs emergent, i crec que ho hem fet tots, de...
Ai, acaba de passar un Àngel.
Quantes vegades...
Sí.
Quantes vegades has sentit això?
Però és cutre't, eh, aquest.
Perdó.
Per mi, personalment, aquest és com...
Ja, perquè ja tens molts...
Clar, perquè el sents en algú que has callat, tu potser estàs a lo teu, i de sobte aquesta persona diu...
Ai, ha passat un Àngel, i dius...
On?
Et quedes mirant aquesta persona, dient...
On ha passat?
De veritat.
De veritat has de dir aquest topicazo ara mateix.
Clar, però és topicazo, però és topicazo, però es diu...
Es diu, es diu. Molt, molt, molt.
I és allò que estem ara intentant evitar aquells blancs que es fan.
Exacte.
No, el que hem d'intentar és...
Què no es facin?
Els blancs que no es facin i...
Sí, si veus que es faran, mata-ho.
Mata-ho aquí.
Exacte.
Molt bé, molt bé.
I sobretot, abans de res, no parleu com si estiguéssiu excriminant el mòbil.
A què te'n refereixes?
Hi ha gent que parla així, tu creus?
Que sí, jo crec.
Sí?
Jo crec que sí, sí, sí.
Lo creo, lo creo.
I a més a més posar jo, asterisco.
A més a més ho diu així.
Sí, coses tontes.
Sí, sí, sí.
Coses tontes, sí.
Saps que jo estic en una altra edat ja, Jéssica.
Ja, clar, perquè això ja no m'imagino ja.
Sílvia, tu m'has dit algunes vegades que no tens WhatsApp.
No.
Deu ser per això.
Doncs aquí ve el greu problema de vegades que estem parlant, inclús, i a moltes vegades,
jo he de reconèixer que ho faig.
Amb algunes de les meves amigues, alguna vegada, amb tota la confiança del món, hem fet la tonteria
de fer una careta del WhatsApp, la típica careta amb els cors com a ulls.
Sí.
Sí, ha estat alguna cosa impressionada.
Bé, hem fet això, com a tontes rient, però ho hem fet.
Però, clar, això no és.
Home, depèn on estiguis, no se pot fer.
Depèn on estiguis.
Normalment, en general, no s'hauria de fer.
Però, bueno, si estàs en confiança, amics...
Però en confiança, a vegades...
Es fan moltes coses, es fan moltes coses.
Ui, fan totes coses.
Per això, per això.
Llavors, l'últim, val?
Venir a l'hilo, també, de no fer safareig,
i que tot el de ver-ho, ir i callar...
Clar, tot això de ver-ho, ir i callar és molt important.
El de ver-ho, ir.
I el de callar és la tercera part.
Ver-ho, ir, ho has de fer, sobretot.
Molt important.
Ver-ho, ir, a tot arreu.
Has de saber de tot el que és...
De tot el que es cou a l'olla del teu voltant
o dels voltants que a tu t'interessen,
perquè així aquesta informació normalment és poder.
Si més no, per saber com moure't
i com fer les coses, bàsicament.
Per tant, aquests quatre tips que hem donat avui
són els quatre d'aquesta setmana.
Molt bé, molt bé.
La setmana que ve acabarem amb un resumet.
Encara hi ha més?
Sí.
Home, però això...
Ai, no, que la setmana que ve no és final de juliol.
No, encara no, no ens quedem una altra, eh?
Va, doncs...
Encara ens quedem dos.
Calla, calla, que l'última de juliol farem un resum.
Sí o no?
Sí.
Vinga, i així a tothom que ho vulgui,
i si s'ha perdut alguna de les lliçons s'ho pot arribar a apuntar, no?
I tant.
I si no, a veure, que no passa res que a través de la pàgina web de Tarragona Ràdio...
Arribaran, sí, arribaran al blog...
Exacte.
I al blog trobaran un munt de coses més.
Sí?
Sí.
Posem el blog.
Vale.
Opa, encara n'hem estat.
Si et pensaves que Tarragona Ràdio no tenia glamour...
Arriba Jessy's Weekend.
Al Ja Tardes, cada dilluns a partir de les 7 de la tarda,
Jessica Linares obre una finestra al món de la moda sota el seu punt de vista.
Jessy's Weekend es vesteix amb la roba més espectacular
perquè t'enganxis al món de la moda.
Cada dilluns, al Ja Tardes, a partir de les 7 de la tarda,
Jessy's Weekend a la passarela de Tarragona Ràdio.
Doncs al blog trobareu això i moltes més coses que vaig penjant
poquet a poquet o menys poquet a poquet o com va caient.
I us hem de dir que d'aquí una miqueta també us tornarem a recordar, eh?
Us ho tornarem a recordar i tornarem a sortir un altre cop, eh?
Et sembla bé?
Home, que recordarem.
Fantàstic, fantàstic.
Doncs tal com estàvem parlant de les It Girls,
avui us posaré l'exemple d'una It Girl molt guai,
que està molt de moda últimament.
que, bueno, últimament, ja fa 4 anys que està de moda-la.
Que és l'Alexa Chong.
L'Alexa Chong?
Que em sona a mi, eh?
Et sona.
Molt, molt.
Sí, sí, sí.
Aquesta noia és una britànica, té 29 anys, és una exmodel,
i va començar fent de model quan era molt jove i és la típica noia de família de mitja classe anglesa.
es va criar Hampshire i res, o sigui, és una noia molt normal,
perquè sa mare és mestressa de casa i son pare és dissenyador gràfic.
Això de Chong no s'ha inventat, son pare és xinès i sa mare és britànica.
Ah, mira, veus, té una barreja sanguínea maquíssima, eh?
I, a més a més, té unes faccions molt especials, té els ullets,
o sigui, no té els ullets com els xinos, però té els ullets grans a xinadets.
Oh, que guapa.
Amb verd, amb color verd.
I té uns ulls preciosos, té una mirada molt bonica.
A més a més, sempre porta els cabells...
El seu estil de cabell, el seu estil dels seus headstalls,
sempre porta, com si portés el cabell, sempre que no s'hagués pentinat,
amb un tall de cabell molt senzill, amb un serrallet i per sobre dels ombros,
i en realitat sembla que no s'hagi pentinat i està boníssima.
I està boníssima sempre.
T'ho dic una cosa, no sembla que vingui de família xinesa, eh?
No, no, no.
Perquè m'ho has dit tu.
Sí.
I a més a més, té aquesta xura, que sembla un esparrallet pobreta,
a vegades, o sigui, és de xura, això.
I normalment li han criticat molt que estigués tan primeta.
Que no ho acabo d'entendre.
Si és de xura així, és així.
No hem de fer més, no?
Exacte.
I és la petita de quatre germans.
A més a més, de ser model, va passar a ser presentadora.
Anna.
Va ser presentadora de diversos programes al Channel 4, Channel 4 a Gran Bretanya,
i des de 2006.
Llavors, sobretot feia programes de música al principi,
i després va començar a fer programes de moda.
I des de 2009 va presentar, presenta un programa a la MTV Americana i viu a Nova York.
Veus? Quin gotge, eh?
Clar, aquest canvi és substancial, perquè els mitjans britànics arriben,
però arriben en diferents canals.
Els mitjans americans arriben en massa a tot arreu, diguéssim.
Per tant, una vegada arribes al mercat americà,
és més probable que et coneixi molta més gent que si et quedes a Europa.
Sí, també és veritat.
Si et quedes a Espanya no et coneixen ningú, això està clar.
A més a més, tenim la mania de que ens fixem molt en el que està succeint a Amèrica, eh?
Sí, sí, sí.
A veure, moltes vegades pensem, no, no, no, no és veritat, no, no, no, però no.
Si ho pensem bé, quan ens fixem sobretot en el que són pel·lícules, Hollywood, cinema així en general,
tot ve d'allà.
Tot, tot, tot.
O la gran majoria ve d'allà.
Mira que es fan pel·lícules a l'Índia que fan pel·lícules a la gent de Bollywood.
Però si a l'Índia es fan més pel·lícules que a Hollywood.
Per això t'ho deia, però no, no ens fixem, no ens acaba d'agradar.
Més que no ens acaba d'agradar, culturalment no ho rebem primer,
perquè no ho coneixem i com que no ho coneixem no es vendrà.
I si no es ven, no hi ha negoci.
Però si ens passa també, i ho tenim molt, molt a prop,
tant en pel·lícules de Portugal, música també estic parlant, eh?
No només de pel·lícules, sinó musicalment parlant,
ens quedem molt lluny tant de Portugal com de França,
que estan aquí, que són països veïns a tocar i que no els coneixem.
No, no, no. I per què?
No, perquè clar...
Alguna vegada puntualment arriba a Contagotes alguna cosa puntual.
Però han de fer un punt molt gran al seu país.
si no, no els acabem de conèixer.
I encara així.
I encara així ens quedem potser amb la primera o la segona cançó
i a la tercera ja no arribem, eh?
I ja passem d'ells.
Per exemple.
Doncs l'Alexa, a veure, el que agrada a la gent,
a les xarxes socials, a internet, als dissenyadors,
a les cases de moda...
Bé, un munt de gent, el que agrada de l'Alexa
és la seva personalitat, el seu estil,
inclús la seva forma de vida que resulta una mica força interessant.
Us posaré quatre detallets de la seva personalitat
i la seva vida que agraden tant.
Per exemple, hem de dir, com us ho heu dit al principi,
no ets otra hija de, no és filla de...
No, no, de cap famós, ni bé d'una família multimilionària,
per entendre'ns, que ha agafat un endoll directe cap al món de la moda.
O que simplement coneix...
O sigui, no cal que sigui fillada,
sinó que algun dels seus familiars
està vinculat en aquest món, sobretot de la moda,
que tingui un bon padrí, que et refereixes...
Un bon padrí, que, sobretot, que la convidin
a totes les festes a vides i por haber de Londres.
Per exemple.
Sí, sí, sí.
O de Nova York, o de Los Ángeles.
Aquí ja està, ja tens mitja carn...
Tens mitja carn...
Feta, sí, sí.
Sí, sí, mitja carn venuda i mitja peix feta.
Sí, exacte.
Per entendre'ns.
Per tant, és que el que ha fet aquesta noia...
Vale, que la van agafar de model i tot,
però el que ha fet aquesta noia és que se l'ha servit a ella
i se l'ha comit a ella.
No, i a més que ella s'ha hagut segurament que de guanyar,
perquè arribar on ha arribat és perquè ha tingut els seus estudis,
perquè ha estat en el moment adient on havia d'estar
i, a més a més, segurament que no s'ha deixat trepitjar
o ha intentat marcar línits en el moment, no?
Per exemple, alguna de les coses que fa.
Fa de DJ i a festes, perquè li agrada molt la música.
Fa de columnista.
Va tenir una a l'Independent, que es deia que és la Bowtown.
Va ser, bueno, presentadora de televisió, model llavors,
i ara que torna a fer de model ocasional
per firmes com Magé, Madewell, Superga, Veromoda o Pepe Jeans.
A més a més, està escrivint un llibre sobre les It Girls.
Sobre què és això de ser una It Girl.
Que és aquest concepte d'It.
Sí, sí, sí.
O sigui, serà també una bona mestra.
Jo crec que és la mestra.
És ella mateixa.
Jo crec que és la mestra.
Perquè, a cap i a la fi, no sé,
és com que fa tot i fa el que vol, en realitat.
I sempre en una...
I molt jove.
Molt jove, perquè té 29 anys, sí, sí.
A una entrevista al diari Telegraph,
va dir que sempre havia volgut ser fotògrafa.
Sempre ha volgut ser fotògrafa.
Sí, sempre ha volgut ser fotògrafa, sí.
El que passa és que no, a cap i a la fi...
Clar, per feina, a la millor, per qüestions, no acaben d'entrar.
Ara, té una quanta a Instagram i a Tumblr i a xerxes socials que no les...
Vamos, cada dia, cada dia del món mundial, eh?
És una dona constant.
També una altra de les virtuts.
Això, i us ho dic de veritat, i us ho dic per coneixement de causa, costa.
No, sí, sí, sí.
Sempre tens qualsevol excusa per no fer-ho, no?
No, no, no per l'excusa, sinó perquè ha de trobar l'outfit,
el que em poso, què poso, què penjo, de què parlo.
Tot això no té cap problema.
Però tu creus que ella s'ho rumia tant a l'hora d'a...
Me refereixo que potser és la seva espontanietat,
una cosa que li ve d'ella, que és nata, no?
Exacte. Una altra cosa és que és així.
És que aquest fet de ser britànica, és un altre dels punts,
el fet de ser britànica no la fa accessible fins a cert punt,
però no fa aquest tipus d'escàndols bojos
com passa a les Amèriques, normalment,
i que, vaja, que té una manera de ser molt desenfadada
i com la majoria dels britànics té un humor molt britànic,
per tant, li encanta fotre-se'n d'ella mateixa
i penja, bueno, de tot tipus de fotos a l'Instagram.
El que se li acut, ho penja.
Sí, sí, perquè hem vist algunes fotografies,
ja t'he dit que l'he trobat,
i algunes de les fotografies són aquelles de
aquesta dona, tal com s'ha aixecat del llit,
s'ha sortit del carrer.
O ha sortit del carrer.
Sí, exacte.
I l'han enganxat, doncs, entrant en una festa,
doncs, amb un cap, podríem dir que no gaire pentinat.
Perquè sí, sí, sí, perquè acaba de sortir de casa
i diu, ah, doncs, me'n vaig allà a la festa.
Ja està, amb la naturalitat que li caracteritza.
La majoria de vegades aquest despentinat
o aquesta naturalitat porta algun estudi, eh?
Sí, o sigui, tu creus que abans de sortir això ja està fet?
Per norma general, jo crec que si hi ha d'anar a alguna festa,
un mínim el porta, tant de maquillatge com de pèl.
De car.
Que es pentini amb quatre passades amb les mans
i una mica de gel d'aquest fijador...
Sí.
D'acord, per espantina, segur.
De car.
Segur.
Les mans al cap se les posa.
Jo després t'ensenyo algunes fotografies i ja m'ho diràs tu, eh?
D'acord, vinga.
Ja m'ho diràs.
A més a més.
A més a més, la seva personalitat,
una altra de les coses que agraden molt de l'Alexa,
és la seva personalitat i el seu estil personal en quant a vestir.
Mira, mira el que va dir en aquesta entrevista al Telegraf.
Diu que va deixar la seva carrera com a model
perquè ser model o me cansó generó una imatge distorsionada de mi propio cuerpo,
mi no mi autoestima.
Era horrible.
Ser model, eh?
Sí.
Que dius.
No, no, que la crec, eh?
Que és ser model, que se suposa que ets una noia guapa.
No, no, però tu ja saps...
Que ets un referent per la resta.
Però tu ja saps que ser model no ho és fàcil.
Ser model no ho és de fàcil.
I a més a més juguen molt amb les talles i diuen que no,
però després es veuen que les noies estan massa primes i etcètera.
Aquí podríem parlar, podríem obrir...
Avui podríem obrir un altre programa per parlar d'això.
Un i dos i tres, eh?
I tres, sí, sí.
Sí, és veritat.
Però vaja, això ho va declarar el 2008.
Perdó, al Telegraf no, a l'Independent.
D'acord, el que feia ella, potser, no?
Sí, el mateix on tenia la columna.
Molt bé.
És que porta el que li dóna la gana, Sílvia.
El que li dóna la gana.
Oh, fantàstic.
És una dona lliure.
És que jo crec que ha estat la primera que he vist en una red carpet,
amb una alfombra roja,
que portava unes sabates de taló, de taló mig.
No aquella típica sandàlia que porta,
que és tipus tileto o sandàlia alta,
però que porten un bon taló d'agulla.
No.
L'Alexa, quan jo l'he vist a moltes red carpets,
portava un taló mig.
Sí, sí, una cosa intermit, ja.
Aquell típic talonet que veuries per carrer amb una noia
i li diries, on vas amb aquest talonet d'àvia?
Aquest.
I aquest, aquest.
A veure, és a dir, t'estic parlant d'un talonet finet,
no d'un talonet amb taló ample,
però que vaja, que l'alçada és talonet de iaia, diguéssim.
Sí, sí, per entendre'n.
Però a veure...
Talonet còmode, perdona'm.
Perdoneu.
De iaia no, còmode.
De iaia no, que són molt més intel·ligents que nosaltres.
Perquè, digue'm tu, si una persona aguanta molt,
depèn de quines sandàlies o de quines sabates.
I patint els peus.
Exacte.
Que aquest és un altre.
Que hem de pensar en el benestar dels nostres peus.
Són molt maques, perquè són molt maques.
però no, a vegades no.
Llavors, també va posar de moda
anar plana, anar plana en ocasió,
quan li dóna la gana,
però quan li dóna la real gana.
Sí, sí, que dius, mira, porto un vestit
i això més o menys va a conjunt.
I a plana, i també a Red Carpets
també ha anat plana, vull dir que tampoc té problemes.
Però també, em vull dir que ella també és bastant alta, eh?
O almenys es veu estigada, no?
No, no, no, no.
Com ha deia, això?
No és alta, ara mateix t'ho dic.
1,64 m.
1,64 m? Home, doncs no.
No és tan alta.
No, més o menys...
Com la que us hable.
Com la que us hable, sí, sí.
1,64 m.
No, no és molt alta, no?
De fet, no.
Comparada amb les models
que normalment passen del 1,70 m,
clar, jo estava pensant
en una persona 1,70 m,
70 m cap als 80 m.
No, no, no.
Déu-n'hi-do, no sé res.
A més d'espigueta, és petiteta, diguéssim.
Però, bueno...
Terme mig.
Terme mig.
D'acord.
A més a més,
te'n recordes que la setmana passada vam...
Bueno, la setmana passada o l'anterior
vam recomanar l'ús dels monos o dels petos?
Sí, és veritat, cert, cert.
Doncs la idea l'he tret d'ella.
Sí, no?
Perquè ella ha tornat a posar de moda
o de tendència
el portal peto, el mono.
Dona igual.
Curt, llarg, taxà, negre, en faldilla...
Dona igual, un peto.
Posa-te'l.
Molt bé.
Treu-lo de sota de l'armari i posa-te'l.
Ara, que no et quedi rapat, eh?
No, que et queda acabar allò que es diu holgador, no?
Ah, exacte.
Molt bé.
Balla, una miqueta.
Llavors, ha estat, a més a més,
li han donat premis de la British Fashion Awards
com la més estilosa del Regne Unit.
Per tant, aquesta noia és un referent.
Per mi, és un referent.
O sigui que jo no li perdria la vista
amb el que queda allà de temps.
de temps, a partir d'ara,
tothom following l'Alexa.
Doncs mira, busqueu-lo, busqueu-lo,
i ja està.
Alexa, eh?
A més a més.
Amics, amics, eh?
Amics.
Fantàstic.
Què et sembla si mirem les ungles una mica
abans de marxar?
Ui, però molt ràpidament.
Sí.
Sí?
Tu creus?
O vols que ho deixem per la setmana vinent?
Vau, deixem per la setmana vinent
i us explico el truquet del gomet
la setmana que ve.
I a més, mira, deixem amb aquesta altra,
Tamaid Girl.
Exacte.
Aquesta és recient, recient.
Que sona molt bé
i que l'estem, jo, que dius,
promocionant de donar la teus fies.
L'estem amb una carinyeta.
Sí.
És veritat, és veritat, eh?
No m'agrada.
A mi també.
Sí, sí.
Tornem la setmana vinent?
Doncs tornem la setmana vinent
amb les manicures.
Tinc el Marc aquí a esperar-me.
Vinga, va.
Amb les manicures i amb el truquet del gomet.
Vinga.
Et sembla bé?
Fem-ho així.
Va.
Fins la setmana vinent.
Gràcies a nosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!