Comença Tràfic d'extraccions amb Núria Calvó.
Hola, són les 7 i 3 minuts, us saludem des de Tarragona Ràdio
i aquí estem disposats a fer un nou tràfic d'abstraccions.
Amb la veu una mica rugallosa, gràcies a aquest estupendíssim astral
que ens acompanya des de fa ja no sé quants dies.
Però ho intentarem. Avui intentarem no xerrar gaire i sentir música.
Fa uns quants programes parlàvem de reconciliacions i reunions de grups
i avui no és el cas de la gent dels quals parlarem.
Parlarem dels Smiths i de les seves seqüeles.
La reunió d'ells és improbable, van acabar fatal
i potser gràcies perquè estan fent treballs fantàstics per separat.
Ells van ser uns puntals del pop europeu dels anys 80.
I per aquest programa no ens hem documentat, hem passat olímpicament.
és impossible concentrar tant de material com hi ha en mitja horeta
i el que volem és escoltar la seva música.
Per tant, tirem de records i de la nostra intuïció.
Aquí en va una.
i de la nostra intuïció.

i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
i de la nostra intuïció.
Doncs era el Big Mouth Strikes Again.
Aquesta cançó la ballàvem compulsivament
en antros com a la Caix, per exemple.
Era el Morrissey, l'ànima, diríem, dels Smiths.
Les seves lletres feien constant referències
a Oscar Wilde, que és la seva influència literària bàsica.
I ell va escriure himnes i himnes
que han quedat per a la història.
La seva obra mestra podria ser, per exemple,
The Queen Is Dead, del 1986.
i ara n'escoltarem
una altra superbonica cançó
amb romàntica lletra,
que es titula
There's a light that never goes out.
I want to go home
Because I haven't got one
Anymore
Take me home
Tonight
Because I want to see people
And I want to see life
Driving in your car
Oh, please don't drop me home
Cause it's not my home
It's their home
And I'm welcome no more
And if a double-decker boss
Crashes into us
To die by your side
To die by your side
Is such a heavenly way to die
And if a ten-ton try
And if a ten-ton try
Kills the both of us
To die by your side
Where the pleasure
The privilege is mine
Take me out
Tonight
Take me anywhere
Don't care
Don't care
Don't care
Don't care
Don't care
And in the dark
And the past
I thought
Oh, God
My chance has come at last
But then a strange bear
Grip me
And I just couldn't ask
Take me out tonight
Oh, take me anywhere
Don't care
Don't care
Don't care
Don't care
Don't care
Don't care
Rising in your car
I never, never want to go home
Because I haven't got one all along
Oh, I haven't got one
Oh, oh, oh, oh, oh
And then a double-deck of wars
Crashes into wars
To die by your side
Is such a heavenly way to die
And if a ten-ton try
Kills the both of us
To die by your side
Well, the pressure
The privilege is mine
Well, there is a light
It never goes out
There is a light
It never goes out
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
D'ell, de la seva carrera posterior als Smiths, en destaquem un projecte que es deia D.D.
John and Matt Johnson.
Ell també va estar fugaçament amb els Pretenders, va fer un duet bastant productiu amb el Bernard Sumner de New Order, que es deia Electronic,
i als anys ja 2000 amb Modest Mouse.
Ara, de fet, també treu un nou disc, el Johnny Marr, per primer cop en solitari amb el seu nom,
que es diu The Messenger, que havia de sortir, si no estic equivocada, durant aquest mes de febrer.
Però recuperem el disc històric de D.D., que era el Soul Mining del 1983,
i la peça que escoltarem se diu This is the day.
I la peça que escoltarem se diu This is the day.
I la peça que escoltarem se diu This is the day.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit