logo

Arxiu/ARXIU 2013/JA TARDES 2013/


Transcribed podcasts: 753
Time transcribed: 11d 8h 7m 46s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

RAPINYAIRE
RAPINYAIRE
RAPINYAIRE
Sempre robant l'engr una dels altres
Sempre buscant el pal dins de l'ull
I t'enamores del que tenim, no els altres
Tu vols el mateix que jo vull
No és una oficida, no és respectable
Tothom se t'apalla el teu pas
Com em demanes que sigui amable
Si t'acosta els favors
Voldràs
Voldràs
Voldràs
Voldràs
No sé ben bé de qui deuen estar parlant
Però m'ho imagino
No ho sé, no ho sé, eh?
Aquesta gent que sona també
Es diuen la terrasseta de Preixens
I tenim aquí amb nosaltres
Un dels dos components és el Marc
Marc, bona tarda, benvingut
Hola, bona tarda
Això dels rapinyaires que me sona molt familiar
Sí, oi?
Potser us vau inspirar
Aquestes hores del migdia que venen les notícies
I que surt gent
També, també
Sí, no?
Així per sobre, no?

M'adonava moltes idees, eh?
A l'hora de trucar el CD
Cadascú l'interpreta com vol
Aquesta cançó
No, però, que és allò que dius, eh?
Que dóna moltes opcions, no?

Un ventall de possibilitats
Eternes, no?
Sí, sí
Pots rapinyar tot el que vulguis
Ui, hi ha unes quantes, eh?

He tirat aquesta cançó perquè és la que dóna títol
El nostre treball discogràfic
A mi me va arribar
I me va fer moltíssima gràcia
Aquest és el maxi single
Del que serà l'LP
A més a més, ho posa literalment
Sí, sí
I que es dirà rapinyaire
I que el dia, si no recordo malament
Des del 8 de juliol
Des del 8 de juliol
Es pot descarregar tot a la nostra web, sí
Exacte, i allà trobem, doncs, totes les cançons
Totes
Allà ho trobem tot
Però fem una cosa
Anem per pams
Qui sou ara mateix?
Doncs aquesta terrasseta de preixents
Que ens tancen d'Ila
Doncs mira, som 7 músics
7?
7, 7
Ja que veus sobre segons quin escenari
Sí, sí, a l'hora de repartir el sou és un drama, eh?
Veus?
Perquè a més a més portem tècnic de so
Aquí se'n surten els rapinyaires de torn
D'acord, d'acord
Doncs som 7
Si són de Tàrrega
Jo sóc el raro d'Igualada
Però mira, com que sóc el raro
M'envien als puestos a fer les entrevistes
És que no podia ser tot perfecte
No podia ser tot perfecte
Però bueno, diuen que són de Tàrrega
Però n'hi ha vivint a Sabadell, a Lleida, a Calaf
Jo que sóc mig de Barcelona, mig d'Igualada, bueno
O sigui, si s'hi arrasques una miqueta
Surtant de tot arreu, no?
Sí, una mica de tot arreu, sí
I com va ser que vau anar a parar tots
Amb la mateixa idea de continuar o de fer un grup
I a partir d'aquí de juntar-vos?
Doncs mira, amb això t'explicaré també l'origen del nom del grup
Que és que l'Albert, un dels dos cantants, estiuejava a Pradell
Que és al costat del poble de Preixents
Que els que no sàpiguen Preixents és un poble
Que està a la vora de Gran Munt, que és allà on fan els torrons
I ara que ja estem situats
I si aneu cap a Andorra, aviseu-me
Perquè està a mi direcció d'Andorra
Ah, clar, sí, venint d'aquí, sí
Clar, veus?
I allà, doncs, es van començar a reunir a tocar la terrasseta del bar
I llavors jo em coneixia l'Albert, que estudiava el mateix a Barcelona
I ens vam anar agrupant allà
I ens trobem aquí al cap de 6-7 anys
Que, goito, ja tenim el segon disc sota la màniga
Ostres, que no us ho acabeu de creure
Que dius, ostres, ja estem aquí, ja tenim el segon
Sí, ens ho expliques fa 6 anys i no ens ho creiem
És d'aquelles coses, no?
Que comencen, comencen, comencen, no te n'adones, deixen emportar
Sí, sí, sí, totalment
En quin moment es va començar a posar a sèrio?
Quan vau veure ja el primer àlbum
Allò que dius, ostres, ja tenim la gravació del primer disc, ja fet, això ja...
Crec que va ser a la primera
Però sobretot, sobretot, crec que va ser quan vam fer el primer videoclip
Perquè vam fer un videoclip que vam reunir els nostres fans, diguéssim
Que vinguessin a gravar el videoclip amb nosaltres
I, ostres, es van combragar allà 180 persones
Que dius, no ha sortit tanta gent, per l'amor de Déu
No ha sortit tanta gent, no?
Sou tants, sou tants, ens ho fiqueu
I va ser una festa molt gran
I, ostres, va ser aquell moment en què dius, ostres, anem-hi, no?
Que això s'ho mereix, home
No, i a més, és el que dius
Que millor que estàveu ara mateix
Home, et veig molt jove
Feina, estudis i tot això
Quants me'n poses?
No? A què sí? La primera, la primera, eh?
Sí, sí, la primera
Doncs hi ha una mica de tot entre nosaltres
N'hi ha que estan estudiant, n'hi ha que estan treballant
N'hi ha que intenten treballar i no poden
I es queden fregant els plats
Una mica de tot
Perquè en aquell moment segurament que el perfil
També era més o menys semblant
Però dius, a veure, ens tirem a la piscina
Tirem endavant amb el grup
A veure què surt
Tampoc se'n viu, eh? Per això d'això
No, per això que ho teniu una miqueta complicat
Però, bueno, en qüestió d'horaris
Segons la feina i tot això
Sempre s'ha d'anar tantejant, no?
La premissa és els divendres, assaig
De car
I ja està
Això és l'únic que s'ha de complir perquè tot tiri endavant
Si el dia següent hi ha concert ja ho farem veure
A veure què passa, a veure què passa
Perquè a més he mirat els concerts que teniu
I tela, eh?
Déu-n'hi-do, no ens podem queixar
El cap de setmana recordem que teniu dos
Digue'm-ho tu
Digue'm-ho tu si saps on són
Teniu la sala absenta de Reus
Sí, aquest sí, aquest és dijous
Aquest és ja
El dia 20 la teniu a les Piles de Gaia
A les Piles de Gaia
Que també és Tarragona
Que això és Tarragona també
I després ja marxeu cap a Vallbona de les Monges
Lleida, etc.
És que jo t'ho dic, m'aperdo, eh?
M'aperdo
Almenys ara per ara teniu tancat
Almenys que estigui a la vostra web
Fins al dia 10 de setembre

I teniu uns quants, eh?
Tot festa major
N'hi ha uns quants, sí, sí
Tot festes majors, sí, sí
Però fem aquest però, eh?
Però aquest cap de setmana
O almenys millor dit aquest dijous
A Reus
A la sala absenta
El que feu és la presentació oficial
Sí, fem la presentació
D'aquest disc
Aquí a Tarragona
D'aquest disc
I convidem a tots els que vulgueu venir
Que hi vingueu
Això sí, l'entrada és gratuïta
Però s'ha de treure a través de la web del 3C
Val
S'ha d'entrar allà
I s'ha de tramitar l'entrada des d'allà
D'acord, importantíssim
És que després digui
Ai, qui he escoltat per la ràdio
Que és gratuïta
Sí, però heu d'anar al 3C
I a partir d'allà
Treure-la
Segurament que deu ser molt senzill de trobar-me
Sí, sí
Fiques allà
Fiques la terrasseta
De present
Ja et sortiran els concerts que tenim amb el 3C
I un és el de Reus
Pels que no són socis
D'acord
N'hi ha pels socis i pels no socis
Molt bé
I aquesta no és la primera presentació que feu?
No, en fem una per província
Per això
I com han anat les altres?
Som molt provincianos
Hombre, no
Però és allò que dius
Que se sàpigui, no?

Que hem de moure
Si són quatre, ara per ara
No?
Doncs mira, la Barcelona va anar molt bé

La de Girona va fatal
Perquè no la vam fer
Què va passar?
Què va passar?
Doncs hi va haver algun problema amb la sala
Ai, m'acaxi
Per l'any vinent
Prevista Reus
Ai, perdó
Girona
Bueno, quedarà plaçada
I ja anunciarem la data més endavant
Exacte
Encara teniu temps
Jo crec, no?
Ui, som joves
Per això
I a veure, Barcelona ok?
Fantàstic?
Ah, sí
La de Lleida també va ser un fracàs
Que va ploure aquest cap de setmana
M'acaxi
No, però vaig fer una cosa molt divertida, eh?
A veure
Es va cancel·lar el concert per pluja
Però un dels nostres músics
Estava a l'organització
Perquè era Tàrrega
Que els músics són de Tàrrega
I ens anava com en ella el dit diguéssim
I ella estava a l'organització
I vam dir
Escolta, agafem els altaveus aquells que hi ha allà
D'un concert petit que havíem fet
Hi havia un escenari gran i un escenari petit
Agafem aquells altaveus i muntem aquí un tingladu
Hi havia una zona coberta
I primer es van animar a tocar les oques grasses
Que també estaven en cartell
Després vam tocar nosaltres
I després els terratombats
Així en plan poc i total
En plan d'estroia
Sí, sí, sí
Va ser genial
Va ser genial
És que algunes vegades
Jo crec que segons quines improvisacions
Poden ser
És el que dius tu
Genials
A veure, si això ho arribem a fer volent
No ens surt tan bé
No ens ha sortit, sí
Com ens ha sortit, no?
I aquest regust de boca aquest queda
De la gent que s'ha quedat tan millor
Que encara continua
Clar, vosaltres esteu a Xupluc
Però la gent que estava per allà
Es mullava o no?
Clar, al principi es mullava
Però hi ha com una zona
Que és així de pas
Que està escoberta
I la gent es va començar a posar allà
I ja l'últim concert que es va fer
L'estaven mirant des d'allà
I des de llavors ja vam dir que s'havia cancelat
I bueno, llavors va ser quan vam muntar tota la història
Que bé
Que bé
Tenia una miqueta de tot
Sí, home
Ara falta recuperar
Jo crec que això és l'essència nostra
Que vam començar tocant a les terracetes als bars
I va ser, vinga, va, muntem això
Aquí és lo nostre
I a més són la gent del poble
Que són els de Tàrrega, home
No, però
Jo crec que ara mateix ho porteu molt bé
Segon treball discogràfic
Rapinyaires

On va ser la gravació?
I com va anar la gravació?
Estàveu així com
Ostres, que és el segon?
Ara ens ho hem de prendre d'alguna altra manera?
O senzillament
Tirem-ho endavant i a veure què surt?
Bueno, sabíem que l'estudi on anàvem ja era d'un altre nivell
Portàvem el productor, que és el Marc Serrat
El del xerrameco, que se'l diu, del xerrameco tiquis-miquis

I bé, la gravació la vam dividir en dos
Primer vam gravar una setmana al desembre i vam gravar aquest maxi single que tens tu a les mans
Que xulo, eh? Que recomano, eh?
I bueno, i va ser la primera presa de contacte
I bueno, ja veníem escarmentats del primer disco, eh?
Que ja havíem après bastantes coses
Però ens va servir per conèixer l'espai, per conèixer el tècnic d'allà
I després vam fer el Verkami
Vam presentar aquestes cançons i vam fer el Verkami
I després del Verkami hem fet, com que el vam superar i molt bé
Doncs després hem gravat aquesta segona tongada de cançons i les hem presentat ara al juliol
Però Marc, quin neguit, eh? Això del Verkami
Hosti, Déu-n'hi-do
A veure, eh?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do
Jo m'imagino, a veure, jo em poso una miqueta a la vostra pell
Clar, tu dius, a veure, jo tinc això que jo he fet amb molta il·lusió
Que hi ha molta feina darrere
Ho ofereixo a través del Verkami
I a partir d'aquí és un patiment
Perquè clar, et dona una sèrie de dies
Per acabar a mi, si en aquella sèrie de dies no ho has fet
No pot ser projecte
I si ho has fet, doncs perfecte
Si no ho has fet, no es pot tirar endavant
O almenys no podeu tirar amb allò que havíeu pensat que tindríeu, no?
I clar, veus que passen els dies
I que és allò que, ostres
I que no puja
Exacte, que va haver un moment que segur que es va estancar
Bueno, sí, portaven amb allò entre el dia 15 i el dia 25
Però demanàvem molt, perdona, em demanàvem molt o no?
Com 4.500 demanàvem
No, està bé, està
Sí, sí, sí
I com que també havíem fet el videoclip
Doncs va coincidir
Una, que era final de mes
Dos, que vam presentar el videoclip
I clar, entre que la gent va cobrar
Perquè veníem de la cuesta de enero, eh?
Que això era el febrer
I de cop va fer bum
I va pujar, em sembla que
Igual portàvem 1.800
I va pujar fins als 6.200 que vam aconseguir
Oh, 6.000?
6.200, sí
Ostres, que bo
Déu, Déu, Déu, Déu
És que es va passar
Seria que a mi us va sorgir per sobre
El got i a mi
Però es cobre tot?
O es cobre només?
Es treu tot?
Hi ha un percentatge que se'l queda
Per camí, no?
Per camí, no?
Hi ha un percentatge que se'l queden
Els nostres estimats els bancs
Com a concepte de transferència
Els bancs
Ah, els rapinyaires
Sí, els rapinyaires
Veig que m'has pillat, veig que m'has pillat, eh?
Si no me parles amb propietat
No t'acabo d'entendre, no t'acabo d'entendre, Marc
Veus que ja comencem a parlar el mateix idioma, eh?
Sí, sí, sí
I la de la terrasseta
Si és que tots tenim un passat
Tots tenim un passat
Tots hem passat per la terrasseta del banc, no?
Home, home, arriba el moment que tot
El diccionari terrasseta ha de sortir
Ja ho saps, no?
I després tot el que, bueno
Va començar a treballar amb tots els diners
Què representa?
A veure, què representava per la gent que era en escenes vostre?
Doncs una mica de tot
Quina era la quantitat mínima, per exemple?
La mínima era 5 euros
Que era el pack rapinyaire
I que era un encenedor
Què em dius?
Era per aquells que et diuen
Hosti, és que no tinc un duro, no sé què
No tens un duro? Home, 5 euros els tindràs
Per tots els encenedors com has fotut al llarg de la vida
Fica'ls ara aquí, home
Això és un xantatge, ja, els amics directament
Sí, sí
Col·legues que veus rapinyat mai millor dit
És encenedor, aquí teniu, eh?
Les tietes i els amics són una part important dels vercamis

Després hi ha la part fan
Però també hi ha les tietes i els amics
Home, tietes, amics i família en general
Sí, sí
Que segurament és allò que dius
Tling-tling
Home, quant de temps sense veure
Mira, que t'ho volia fer aquesta proposta
A veure què et sembla
Ai, multiplica per set, si gairebé és tot tietes, home
Home, no, no és conya
Que costa, que costa
Que costa arribar al que vam arribar
No, i bueno, això que parlàvem de les recompenses dels mecenes
Doncs després també hi ha la descàrrega del disc en primícia
Que se'l van poder descarregar una setmana abans que la gent
Alguns rebran el disc firmat
I com que ens agrada, com t'he explicat abans com el videoclip, reunir-nos amb gent
Una de les compensacions també era que podies finançar
I aleshores tu vens amb nosaltres un dia de concert
Venim a buscar a casa, quedem en un lloc del camí
Que xulo
Vens a les proves, sopes amb nosaltres
Estàs allà al concert i després et quedes de festa si s'escau
I després tornem a casa
O ens anem a esmorzar a les tantes del matí, que també ho fem
Ah, molt bé
Però això segurament ja seria l'última, no?
Que seria el més car
No et pensis, no et pensis, aquests encara estaven assequibles
Sí o no?
Sí, després, els més cars eren concerts així
Hi havia un concert que era com la militat del grup
Que eren uns 300 euros, així que
Alguns els van agafar algunes associacions
I després hi havia un concert gran així de 600
Que han agafat alguns d'un casament
I bueno, aquestes
És que jo crec que si entrem dintre de Barcam i depèn de com
Sobretot ara que estan les butxaques molt tocades
Jo crec que alguna solució
Hi trobaríem molt bé de preu
És un concert que moltes vegades vas una miqueta
No ha de ser la solució de la definitiva
Però almenys per aquests moments que tothom
Sobretot ajuntaments i etc. etc.
Associacions
Que ho estan passant una miqueta malament
Seria també una manera de sortir-ne, eh?
Bueno, jo no sé si la gent
Pagaria gaire amb un ajuntament, eh?
Fent un bel camí
No, però jo me refereixo, per exemple, al que deies
Associacions
Associacions que són independents
I que van una miqueta perilles
Per poder dir
Doncs mira, organitzo aquest concert
Que saps que t'acosta tant
La infraestructura també
Segurament la deuen posar ells, etc. etc.
Però potser al dintre del meu casal
I soluciono la festa d'aquell moment
I amb un grup que dius
Mira, també els hi faig
És allò que dius
El quick procur, no?
Que deia el doctor Lecter
Doncs la idea seria aquesta
Hi ha un grup de gent
Hi ha un col·lectiu de gent
Que estan impulsant una idea
Com la que estàs dient tu
Que és aquesta d'aconseguir pagar
O sigui, finançar els concerts
A través del microdomecenatge
Vull dir que la idea ja està corrent
Ja està corrent
És que m'imagino
Però clar, de cara a fins i tot
Els músics
Jo crec que hi ha moments
Ara perquè hi ha més o menys
Dius, mira, em va sorgint
I ens van cridant
Però dius
Ostres, i si es para?
I si passa?
Què fem, no?
Vosaltres volem continuar tocant
I com sou vosaltres els músics
Que tocaríeu per res i per menys
Perquè us sentiu més a la sang
Que potser, no?
Sí, sí
Més que en un negoci
Com s'ho poden prendre d'altres
Diguem-ho així
Bueno, ja hi fem negoci
Que si no, ja set anys
És molta ruïna, eh?
I els discurs no es paguen sol
Ni la gasolina tampoc, eh?
Jo no m'imagino
És que clar, després hem d'ajuntar desplaçaments

Està existent, això
Marc, que sou molts
Sí, massa
No molts, no, massa
Massa, massa
A mi quan et diuen
Estic vosaltres quan aneu
No, anem 13
I dius
Ufff, mare de Déu
Què dius, què dius
Jo m'imagino
I aleshores t'ho preguntat
Així una mica de broma
Clar, depèn de quin escenari
Ei
A veure, nosaltres quan fiquem el contracte
Demanem unes mides, vale?
Ah, d'acord
Però hi ha vegades que no
Per coses no pot ser
Perquè la plaça del poble no és més gran
Clar, és que hi ha més
Per exemple, el concert de les Piles
Que fa tres anys que hi anem

És un molt bon concert
Però l'escenari és petit
I com ho feu?
I allà entres, bueno, has de ficar la música del Tretris
Allà, tin, tin, tin, tin, tin, tin, tin, tin, tin, tin, tin, i bueno, però entra el teclat, després entra la bateria i bueno...
No, el que et limites és a l'hora de muntar follona, a l'hora de ballar, perquè a nosaltres ens agrada moure'm molt amb una ball, amb una ball i ballar i...
És que és això, que a més a més no us esteu quiets, si us hi pots fer les peces del Tretris, però si després no us pareu de la llogar, què fem, no?
No, després només et queda saltar amb un llavall, ja està, intenta no tirar els pals de micro i ja està
O mira, depèn de com, poseu un esglaonet, que dius, un Nadal, un altre a baix...
Sí, sí, bueno, a vegades encara és pitjor, perquè si ets petit i esglaons, encara quedes entreposant, bueno...
També és veritat, també és veritat. Aquest concert que tenim, recordem, a Reus, d'aquí a Reus i que és la presentació d'aquest disc, m'imagino que per la gent que es vulgui endur físicament el disc, allà també el trobarem, no?
Doncs saps què t'he de dir?
Què me dices?
Que no.
Per què?
Que no.
Què ha passat?
Perquè això d'aquest disc ha sigut una bogeria.
Eh, potser sí que el tindrem, eh?
És que ens han d'arribar aquesta setmana, però no et puc afirmar que els tinguem.
O sigui que haurem d'esperar per les piles?
Sí, per les piles potser sí.
I si no que se la vagin per internet, que què més volen?
Home, però que hi ha molta gent romàntica que li agrada físicament, home.
Hi ha molta gent que dius, mira, a mi m'agradaria allò a l'estanteria, aquí, que bonica.
Allà, el CD, que bonica l'estanteria.
No, sinó el que també fem és...
Tenim un magnífic paradista, que és el Tolo, que de vegades se li ha de donar la importància que té, i les nòvies, que també tenen molt importància, que també ens ajuden amb la paradeta.
Molt bé, per ell.
Moltes gràcies.
I per elles.
Per ell i per elles.
Sí, sí.
Que, bueno, el que fem és, com que no tenim el format físic, és el vols, doncs ens dones l'adreça, el pagues i nosaltres te l'enviem.
Ah, també és una bona idea.
Enviem gratuït, evidentment.
Ah, us passa que també la gent s'apropa i us ho pregunta?
Bé, és la manera de fer-ho, perquè ja que no el tenim, doncs és la solució.
No, doncs, ja que dius, surts amb el mono.
Amb el mono, sí.
Dius, és que jo vull més, jo vull més d'aquesta gent, jo vull més, perquè més o menys el concert, quan us ve a durar, aproximadament?
Ah, mira, el que vam fer a Barcelona ens va durar gairebé dues hores, perquè com que no tens ningú que et pressioni, doncs toques el que vols i més.
Però normalment, quan et contracten els llocs, per què toquis? Entra una hora i quart i una hora i mitja.
D'acord.
Amb els visos inclòsos, també, que dius, si demana una cançó més, que no sigui per nosaltres, no?
Tira, tira.
Bé, això ja depèn dels residus d'escenari, de cada poble, de la mala folla que porti.
Home, si tanca la llum ja no podeu fer res, no?
Sí, exacte.
No queda una altra.
Bueno, aquests ja acostumen a ser la policia, els que tanquen la llum.
Ja és un altre nivell, això.
És el que t'anava a dir, eh?
Ojo, ojo, eh?
Ojo.
Doncs recordem que tenim aquest concert que ja és imminent, perquè és aquest dijous.
Sí.
Recordem l'hora, que no la tinc jo per aquí, no la tinc establerta, eh?
A les 10.
A les 10 de la nit, d'acord.
A la sala absenta de Reus, que si us quedeu amb més ganes, que us apropeu a les Piles de Gaià,
que dintre de la seva festa major també us tindrem, i si no, us convidem a entrar a dintre de la terrasseta de Preixents.cat,
que és la vostra web, i allà trobeu.
Doncs podeu conèixer-los una miqueta més a prop, els podeu escoltar, us podreu informar, podreu mirar,
i us conviden de tota sèrie de qüestions per fer-vos una miqueta del Club de Fans, no?
Sí, una mica de tot, sí.
També Facebook, Twitter, Instagram, imprescindible per una banda avui en dia.
És el que t'anava a dir, de tot, de tot, no?
Sí.
Per arribar.
També m'agradaria dir, per això, que els que s'atreveixin a descobrir aquest disc trobaran unes col·laboracions magnífiques, eh?
Digues-me, digues-me.
Que no te lo quería decir, digues-melo.
El Tomeu Penya.
Tomeu Penya.
Quico Pí de la Serra.
Perdonad, què me sona, mi, tu, Penya?
Que és broma, home, que és broma.
Ara t'anava a cantar una, eh?
Quico Pí de la Serra.
Quico Pí de la Serra.
Que comença a fer res, dintre el món de la música, Quico.
Sí, res, sí, és un novatí.
Porta res, porta res.
Què?
El petit de Calaril.
També un altre que també...
Aquest és més recent, aquest és més recent, eh?
El petit de Calaril ja fa més poquet.
I com va ser que vau enredar aquesta bona gent?
Doncs mira, cadascun és una història diferent, eh?
Per una banda tenim el petit de Calaril, que és de Guissona.
I allà a Lleida tot queda en família.
Home, un cop de telèfon i ja estem aquí, eh?
Sí, a part el primer disc el vam gravar al mateix estudi que ells.
I...
Bueno, ja ens coneixíem també de sentir-nos les gravacions pirates
a alguns dels altres allò que el tècnic.
Mira aquests que estan fent, mira els altres què van fer.
I després el...
Bueno, va ser fàcil d'enredar.
El Quico Pí de la Serra, que aquest any feia l'aniversari dels 50 anys
que havia començat a fer concerts o no sé.
I vam tocar un dia per allà...
Era on era? A la Garriga, em sembla?
Sí, a la Garriga.
I hi havia un noi dels que hi havia que justament
era dels que estava muntant o dels que organitzava
el concert aquest dels 50 anys que el feien allà al Lucegas a Barcelona.
I ens va dir, ostri, doncs veniu, que jo parlaré amb ell, no sé què.
I vam anar allà, vam xerrar amb ell.
I com que la cançó que fem és una versió seva,
doncs li va caure amb gràcia.
I ell ha vingut a cantar tota la cançó,
ha tret tota la cresta que feia falta,
perquè és una cançó que sona una mica punkia, s'ha de dir.
Sí, o no?
Bueno, és que també hem començat l'entrevista
que has ficat al Rapinyaires, que és una cançó així molt rockera,
així per començar a dir, ostri, la gent se'n donarà una idea equivocada.
És així com, és suau, però quina vols que posi diga?
És la més experimental.
Quina vols que posi diga?
És que ara veig que sonava el No Tinc Son així de fons,
que és així més rumbera, és més...
És que hi ha una miqueta de tot, no?
Sí, som una mica...
Tenia una barreja així com bastant contundent.
Espera, abans que em perdi, va, que t'acabo d'explicar.
Vinga, el tomeu penya, falta el tomeu penya.
El tomeu penya que el tenim allà a les illes, a casa seva, home.
I amb aquest, doncs mira, va ser el nostre manager, que és el trompet.
Mira-te'l, mira-te'l.
Escoltem.
Ai, el tomeu, au, tomeu, que l'estimeu, però el tomeu penya aquí a casa nostra.
Hòstia, no ho sé, jo especialment a casa meva he tingut molt bon record d'allò dels cassets al cotxe del tomeu penya.
I a l'Illas dins un riu, i ballorquins i catalans.
I tant, vull dir, per mi va ser, va ser molt gran que pogués tallar l'estudi amb el tomeu penya cantant una cançó nostra, no?
Va ser, buah.
Però com va ser que us va posar en contacte amb ell?
Bueno, doncs això, el nostre manager, que és el nostre trompet.
No, no, però ell va dir que sí de seguida, els va agradar i...
Bueno, els va agradar la proposta i mira'ls pels altres, li vam ajudar a trobar algun concert per aquí, ja que tenim alguns contactes.
Ell ens n'ha trobat algun per allà, també, així que perfecte.
Ens anem per la festa major del seu poble a tocar allà amb ell.
Molt bé.
Que bo, que bo.
A més, que ell té les portes obertes, un dia vam parlar amb ell, fa relativament poc que va estar per aquí.
Presentava disc fa...
Exacte, presentava al seu darrer i ell deia, no, no, jo a casa meva, jo a casa meva, saps que ells entra en qualsevol, eh?
Mira, tant és així, tant és així que l'Albert, que és el nostre cantant, ja havia gravat amb nosaltres,
i se'n va anar de vacances a Mallorca, i va dir, bueno, vaig a passar per allà a veure si el trobo.
I sí, sí, se'l va trobar allà tot campechan.
Home, Albert, bueno, així no, eh?, amb el seu to i amb el seu dialecte.
I diu, anem a veure el Miquel, no sé què, el Miquel és el mànager.
I diu, bueno, no sé, super campechano, no?, vull dir, un superbon rotllo.
És que és de casa, eh?, i depèn de com, mira que no li faria quedar-se a casa seva a dormir i a fer el que necessiti, eh?
I diu, queda't aquí, home, no gastis, no gastis, que les coses no estan per llençar.
Sí, sí.
O sigui, que bones experiències, eh?
Doncs sí, realment és el que acabes valorant, eh?
Vull dir, acabes valorant aquestes col·laboracions i aquestes històries, després com el dissabte que ens va ploure i se'ns va cancel·lar.
Però són coses que us passaran, ja ho saps.
Montes el tinglado, allò, montes un concertillo, allò, pim-pam, hòstia, són les coses maces, són les que després te'n recordes,
perquè si només te'n vas a fer concerts i cada cap de setmana és el mateix, això t'avorreix.
Sí, arriba el mateix que la rutina ja, sense bolet, menja, no?
Com comença aquesta cançó que diu, com cada setmana la rutina pot amb mi.
Què dius? Aquesta del 3? Aquesta, aquesta, aquesta, del tu meu d'any?
Sí, el que tenim una intro, potser si fiques la...
Quina vols, quina vols?
L'última, que és el Radio Edit, que ens la saltarem la intro de guitarra.
Espera, però jo tinc aquest, eh?
Sí, sí, l'últim, l'última.
Espera, allò va, ja, tsin, tsin, tsin, tsin, tsin.
Aquesta? O hi ha una altra? Espera, hi ha una altra, espera.
Ah, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Ai, ai, que m'he deixat aquesta.
Val, sí, que és la mateixa d'abans, però vam tallar al principi.
Oh.
I ho vam fer expressament perquè avui poguéssim arribar a la veu, això que et volia ensenyar ara.
A veure, escutem-ho, escutem-ho, eh?
Com cada setmana la rutina pot el miss,
se'n mengen els problemes del més gran al més petit.
N'hi ha que s'arrosseguen des del començar,
fa tanta pudor que ja no es pot ni suportar.
Manen els silencis quan et tinc al meu davant.
És que feu aquesta rombeta, eh?
Sí.
Em crida, eh?
És la nostra cançó per a les nenes.
Ai, que guai.
I totes, aaaah.
I pels nens que els agradi també, eh?
Que a nosaltres ens agrada molt, eh?
A veure, a veure, no, discrimina'm a ningú.
No, però és perquè ens entenguem, no?
Ja ens entenguem dient-ho així.
D'acord.
Marc, doncs ho deixem amb aquesta cançó, et sembla?
Sí, perfecte.
Ara que ja l'hem trobat, que ja l'hem trobat,
després de t'embarallar, ho fem així.
Molt bé.
Doncs moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres, us esperem aquest dijous.
Ja anàvem a dir-te que no ens esperem
en un tercer treball discogràfic.
A veure si ens veniu a parlar del videoclip,
que ja no sé si ja està triat o...
Ja ho veurem, ja ho veurem.
Encara esteu treballant, no?
Uf, estem amb la presentació del disc.
Què t'acabo de dir ara mateix, no?
Primer tanquem i després no que sigui.
Sí, que vivim a una setmana i mitja vista.
Bueno, doncs esperarem, a veure quines són les bones notícies.
Si voleu més cosetes, ja us ho dèiem.
entreu dins de la web, que ja ho trobareu tot, tot, tot.
Marga, no, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bona tarda.
Adéu-siau, bona tarda.
No s'arreglen ni en pedaços, potser n'estem fins al nassos.
De treure aigua a cabaços, vull deixar de navegar.
I encara recorden la distància en bons moments,
illes d'esperança, però m'enfonsen el present.
Permetint la solució, es cantar aquesta cançó,
i fora deixar-la obrir, tot això que queda escrit.
I és que avui aquí jo no tinc son,
quan la música s'acabi, amb tu jo ja en tinc prou.
I és que avui aquí jo no tinc son,
quan la música s'acabi, amb tu jo ja en tinc prou.

i és que avui aquí jo no tinc son,
i és que avui aquí jo no tinc son,
i és que avui aquí jo no tinc son,
i és que avui aquí jo no tinc son,
i és que avui aquí jo no tinc son,
i és que avui aquí jo no tinc son,
i és que avui aquí jo no tinc son,
no tinc son.
i és que avui aquí jo no tinc son,
i és que avui aquí jo no tinc son,
i és que avui aquí no tinc son.
L'amor és com la grep,
s'agafa al carrer i s'acaba a llum,
i en el fara de fer-ho bé.
Som!
Som!
Som!
Som!
Som!
Som!
Som!
Som!
Som!
Som!
Som!
Som!
S'agafa!