Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estic jo.
T'esperaré
hasta que vengues.
Aquest és un extracte, només un extracte.
Explicarem en quin moment surt aquest extracte de la pel·lícula,
perquè és una mica compromès, diguem-ho així, no, Andrés?
Sí, és una pel·lícula que l'any 30-ou va guanyar un Òscar,
la millor fotografia, en blanc i negre,
i va tindre 8 nominacions.
I al mateix any, el Cercle de Crítics de Nueva York
va tindre el premi de la millor pel·lícula.
És una pel·lícula romàntica, melodramàtica,
i el tema és un home perdut enmig d'una tempesta de neu
en un lloc molt rocós.
Arriba a un edifici,
que és una menció bastant atrotinada,
i allà es troba que hi ha un home torturat per un amor frustrat,
que ha perdut el desitge viure.
Mentre la tempesta està arrugint a l'exterior,
el fatigat caminant escolta fascinar la trista història
del desesperat amor d'Axcliff i de Cati.
Aquesta és la història de Cumbres Borrascoses,
una història romàntica, preciosa,
amb uns artistes i un director magnífic.
Magnífic, és veritat.
Doncs això és el que tenim pel dimarts.
I ara sí, ara passem el dijous
i fem la pel·lícula La vida és vella,
a les sis de la tarda.
És un placer.
Príncipe Guido.
Desde que Guido se trasladó a la Toscana,
cada día ha sido maravilloso.
Y acaba de conocer a la mujer de sus sueños.
Pero hay un pequeño problema.
Ella va a casarse con otro.
¡Buenos días, princesa!
Ahora, Guido...
...deberá hacer todo lo posible...
...para poder conquistarla.
Una historia sencilla que no es fácil de contar.
Como en una fábula hay dolor.
Y como una fábula está llena de maravillas y de felicidad.
Andrés, escoltant aquest tràiler,
sí, t'esplica una miqueta per sobre el que hi ha,
però no t'explica ben bé el que de veritat trobem
en aquesta magnífica pel·lícula.
Mira si és magnífica que l'any 98 va tindre tres Òscars.
Millor actor, el Roberto Benigni,
pel·lícula de parla no inglesa,
versió sonora original i set nominacions.
Després, el Festival de Cannes,
el gran premi especial del jurat i dues nominacions.
Els premis BAFTA, millor actor, Benigni,
i tres nominacions.
Els premis César, millor pel·lícula estrangera.
Els premis David Di Donatello, vuit premis,
incluint també millor pel·lícula i dotze nominacions.
Els premis Goya, millor pel·lícula europea.
El National Board of Review,
premi especial de Roberto Benigni.
El Festival de Toronto,
premi al públic el millor pel·lícula i premi també Benigni.
Festival de Montreal, premi del públic.
I Crítics Shores Awards,
millor pel·lícula de parla no inglesa,
top 10 i pel·lícula de l'any.
Jo crec que en totes aquestes referències,
és una pel·lícula per no deixar-se-la perdre.
Si algun cara ignora què és la pel·lícula
La vida és vella.
Que és una meravella, de veritat, de pel·lícula.
Ja n'hi ha suficient.
Això és el que tenim també pel dijous,
a l'antiga audiència, a les 6 de la tarda,
amb entrada de col·laboració d'un euro.
Però hi ha més pel·lícules, no, Andrés?
Després sí, després passem el dissabte
al Port de Tarragona, al Cineclub, al museu.
El museu està allà al Baix del Port,
al tinglado més pròxim, al Serrallo,
davant de l'entrada del pàrquing.
I passem una pel·lícula, lògicament,
dedicada al mar, i és Master and Commander,
una pel·lícula de l'any 2003 amb Russell Crow.
Una magnífica pel·lícula d'aventura.
Ja escoltem una estructa.
A dos cuartas por la mura de Estribor, entre la bruma.
¿Qué era? ¿Una vela?
No estoy seguro.
A dos cuartas por la mura de Estribor, entre la mura de Estribor.
A dos cuartas por la mura de Estribor, entre la mura de Estribor, entre la mura de Estribor.
Acercadmos más para la llarga. Reparen la batería de Estribor.
Sí, señor.
¡Timora la orza!
Directo hacia ellos, señor Mouet.
Directo, señor.
¿Qué le ocurre a ese hombre?
¿Acaso mate el compañero suyo y combate?
Que Dios nos digre.
La situació passa l'any 1805, amb les guerres napoleòniques.
Bonaparte domina Europa, Inglaterra aconsegueix resistir perquè és la primera potència naval del món.
Precisament per això, els mars es converteixen en un creuament i estratègic camp de batalla.
La pel·lícula va tindre l'any 2003 dos prèmits Òscar, fotografia, edició de so i 10 nominacions inclòs a la pel·lícula.
Els prèmits BAFTA va tindre 4 prèmits, millor director, disseny de producció, vestuari i so i 8 nominacions.
Els Globus d'Or va tindre 3 nominacions, millor drama, director i actor.
Nominada el David Di Donatello, millor pel·lícula estrangera.
American Film Institute, top 10, millor pel·lícula de l'any.
I 3 nominacions crítics, shows, Iwells, millor pel·lícula, actor i secundari.
O sigui que, bueno, una altra gran pel·lícula, també per poder gaudir d'un bon dissabte a la tarda a les 5 i mitja al Museu del Port de Tarragona.
Però, cuidado, si venen mitja horeta abans, per lo menys, podran visitar les instal·lacions del museu, totalment gratuït.
Home, que ja va bé, no?
Exacte. I després poden ja entrar a la sala de projecció i gaudir d'aquesta pel·lícula.
I si ja han vist el museu, doncs mitja horeta abans comencem un documental del mar, perquè així no tinguin que esperar tant amb la pantalla en blanc.
Molt bé.
Bueno, ara hem arribat el dissabte, passar el diumenge i del diumenge saltem el dilluns.
I el dilluns tenim el casal Sanitas Tarraco, Avinguda Catalunya 54.
És fantàstic, Andrés, eh?
Aquell edifici que va ser de les germanetes dels pobres.
Sí.
Doncs a les cinc i mitja fem cinema, entrada totalment gratuïta, bé, el port també és gratuït, eh?
I passem la pel·lícula La Pequena Princesa, una pel·lícula americana, una pel·lícula sentimental,
amb aquella nena progerigi que va ser Sailor Temple i que aquí ens farà riure, ens farà sentir emocions, ens farà plorar.
Una nena que té un pare que és militar, aquest pare s'ha d'anar a la guerra i la deixa molt ben aposentada en un col·legi de senyoretes.
Sí, sí, sí.
Però del pare no es tenen més notícies i lògicament, com que el col·legi no rep diners, però la fan servir de criada.
Anda.
I la nena té fe que el seu pare no ha mort, però bé, el pare ha desaparegut i ningú en sap res d'ell.
Una pel·lícula sentimental, distreta, amb la gran actuació, ja dic, d'aquella nena progerigi,
Sailor Temple, que val la pena tampoc deixar-se la perdre.
Sí, et sembla, escoltem el que serien els crèdits de la pel·lícula, perquè l'hem estat buscant i ja saps que l'hem trobat en anglès,
però amb subtítols en castellà...
Doncs ara imaginem que comencem la pel·lícula i sentim tota la música mentre surten els crèdits.
Gràcies.
I a partir d'aquí ja comença la pel·lícula com a tal, no, Andrés?
Exacte.
Molt bé.
Bé, qualsevol consulta que hi hagi, n'estan que mirar el diari, que el diari normalment cada dia anuncia la pel·lícula que es defen.
Volen saber què hi ha el dimarts?
Miren el diari i allà l'agenda, i és el dilluns, miren l'agenda i normalment acostuma a ser-hi.
I si et serveix també, nosaltres al matí, dins del matí de Tarragona Ràdio, també tenim l'agenda.
Exacte, l'agenda també està anunciant molt bé.
Bé, i ara passem al personatge que estem fent servir últimament com motiu de la nostra radiació estelar de gent que encara que hagin participat poquet al cine,
només que hagin participat una vegada ja tenen motiu per aparèixer aquí en aquest espai.
Estem parlant aquests dies d'Athèlia Gamed, que va ser una de les més populars estrelles d'Espanya en la primera meitat del segle XX,
i amb ella es deu gran part de l'esplendor de la revista, un gènere popular que arribaria a caure fent amb el despreci dels culs,
si bé amb l'actualitat, per influències del musical americà, es torna a la seva renovació i al redescobriment dels seus grans possibilitats per a la música popular.
Tele Gamed va ser, en fi, nomenada com una embajadora de Madrid.
Amb l'època durada de Hollywood es va fer fixa una frase que va dir que va contribuir a impulsar la indústria cinematogràfica fins a uns límits insospitats,
i la Metro va estar dient que tenien més estrelles que hi havia en el cel.
Bé, aquest eslògan va ser un dels pilars sobre els que es va recolzar la popularitat del cine i la seva extensió internacional.
I es donava difusió així a un mitjà que, des de la seva aparició, va suposar ja una sèrie de competència pel teatre.
Però el teatre, a part de les seves característiques intransferibles, va tindre sempre les seves estrelles entre els seus intèrprets.
Si bé la capacitat per traspassar fronteres, lògicament, era més limitada a algunes de les seves estrelles,
de les dels espectacles musicals més que les altres, van arribar a llocs de popularitat que poc tenien que envejar
a les que arribaven a tindre les grans figures de la pantalla.
Tele Gamed va ser, en el panorama del teatre musical espanyol, el més clar exponent.
L'estrella que va brillar amb una força, amb el seu gènere, lògicament, amb el firmament del nostre país.
Ella va néixer a Buenos Aires, en la primera dècada del cicle, i era filla d'emigrants espanyols malaguenys.
I va arribar a Espanya l'any 1925, això quan ja era joveneta.
Enseguida aniria a destacar en un espectacle musical i a convertir-se, en el temps, en un autèntic mite.
Primeríssima figura i vedet, i el que és més important i molt més difícil,
mantindre aquesta categoria durant mig segle.
Escoltem la seva veu, un dels seus temes de tants que en tenia coneguts,
i aquest era un dels tants populars.
El títol és Lleva-me a la verbena de Sant Antonio.
Lleva-me a la verbena de Sant Antonio.

Lleva-me a la verbena de Sant Antonio.
Lleva-me a la verbena de Sant Antonio.
La verbena de Sant Antonio.
Lleva-me a la verbena de Sant Antonio.
Lleva-me a la verbena de Sant Antonio.
Lleva-me a la verbena de Sant Antonio.
Lleva-me a la verbena de Sant Antonio.
Lleva-me a la verbena de Sant Antonio.
Lleva-me a la verbena de Sant Antonio.
Lleva-me a la verbena de Sant Antonio.
Lleva-me a la verbena de Sant Antonio.
Lleva-me a la verbena de Sant Antonio.
Lleva-me a la verbena de Sant Antonio.
Lleva-me a la verbena de Sant Antonio.
Lleva-me a la verbena de Sant Antonio.
La paz y amarga el día de San Antonio
Por mi le guste tu visión
La risa para ver y ven a dejar a victoria
Juntos los bailes quiero conmigo y yo
Llevando el brazo rollo la poción
Voyendo suelta yo no me envío
Siempre el sentío te perderá
Arrima-te
Voy bien así
Más apretado
Llevante a mí
Celia Gámez
Quina veu més potent, Andrés, que té aquesta dona, eh?
Encara hi havia gent que la criticava per l'aliment que hi havia en aquells temps
Perquè eren unes altres modes de les veus
S'ha de dir que les raons d'aquest singular fenomen
Es troben amb la confluència de factors molt diversos
La seva bellesa, la seva rotlladora personalitat
Encara que hi havia gent que deia que no era tan guapa com això
Però tenia una personalitat tremenda que la feia encantadora
És el que t'anava a dir, que no fa falta que la millor que sigués guapa
Sinó que a mi era molt elegant
I a més a més, el que dius, era encantadora
Que sabia persuadir amb la veu i amb la paraula
Això et demostra que hi havia gustos per tot
I sobretot les seves dots interpretatives
Però va ser sobretot la seva extraordinària capacitat d'adaptació al país
Amb el qual es va ja afirmar, que era el nostre
El que la va portar amunt a dalt de tot l'èxit i la fama
Va resultar sorprendent la manera en què va saber captar els gustos del públic
I enrelar-se amb l'ànima popular espanyola, sobretot madrilenya
Que a tota Espanya també agradava perquè era competent i comercial
I feia d'aquest espèrit el seu propi espèrit
Per posar un exemple
Cap vedeta espanyola va saber cantar i interpretar els xotis com el seu ja gàmit
És veritat
Bé, sobretot el pitxi, el pitxi va ser un dels temes ja fortíssims
Però també n'hi ha altres temes, com per exemple aquest altre que és una plegària
Advogació
Plegaria que llegué a mi alma, a lesph chwilitas campanada
Plegaria que con suélica alma, pare desalmades dessambradas
El órgano de la capítica embarga a todos emoción
Mientras que un alma de rodilla pide consuelo, pide perdón
Ay, de mí, ay, señor, cuánta amargura y dolor
Cuando el sol se va juzgando, una pleguaria
Cuando el sol se va juzgando, el증o de mi alma
Cuando el alma volviente, va le borrastre al atardecer
Música
Murió la bella penitente, murió y su alma arrepentida
Voló muy lejos de esta vida, fijo y sin queja, rápidamente
Y en una noche callada, de hoy un canto de dolor
Tu alma triste perdonada, toda de blanco canta el amor
Música
Ay de mí, ay señor, cuánta amargura y dolor
Cuando el sol se va afuidando, una plegaria se muere lentamente
Fruto de mi alma, y el sol del mar doliente
Ay la borracha
També cantava tangos, també cantava ranxeres
S'atrevien tot aquesta dona, eh? Sí, sí, sí
És una meravella
La seva capacitat d'adaptació no es va limitar a una temporada curta del temps
Sinó que va ser variant en els gustos i les modes
Lògic a l'ús del llarg dels anys 50
Els canvis i avatars polítics, els nous autors que sortien
La irrupció de ritmes moderns
Res va interrompre la fulgurant carrera d'aquesta gran artista
Que la seva presència en escena reclamava al públic insistentment
Des de la segona meitat dels anys 20 fins ben avançats als anys 70
Naturalment, com és lògic, Celia Gámez va tindre sempre detractors
Com els que han tingut totes les grans figures
Les crítiques se centraven especialment en la seva veu
En una època en què aquest aspecte es valorava, en fi, d'una manera extrem
Es va parlar d'una veu excessivament metàl·lica
Excessivament cridanera i a vegades desafinada
Però avui ja no podem contemplar el seu espandolós art en escena
És precisament la seva veu, a través de les seves treballs discogràfics
El que millor podem jutjar
I realment resulta tan personal, tan única
Que no podem per menys que experimentar a l'escoltar-la
La sensació d'algú poderós i diferent
Que va saber imprimir a la seva interpretació de les cançons
Ella no es va semblar a cap altre cantant
Va ser indiscutiblement una estrella
Va ser Celia Gámez
I, de nou, amb la veu de Celia Gámez
Quiet aquí
Quiet aquí
Perquè ja estic veient que ha agafat el CD
I el que hem de fer, Andrés, és abans recordar quines són les pel·lícules
Que trobarem aquesta setmana
I ja, podríem dir que tocant de cara a la setmana vinent
A la Filmoteca de l'Andrés i Andrés
Doncs mira, per aquesta setmana tenim demà dimarts a les 6 de la tarda
Allà a l'antiga audiència, amb la col·laboració d'un euro
Cumbres borrascoses
De Merlio Verón
Laureans Oliver
David Neyven
I dirigida per William Weiler
Això, demà dimarts
Dijous
Molt bé, dijous
A les 6 de la tarda
Sí
La vida és vella
Preciosa
Roberto Benigni
I dirigida precisament per Roberto Benigni
Una preciositat de pel·lícula
Això, el dijous
El dissabte
Vinga, anem al port
El dissabte, dia 1 de juny
Al Port de Tarragona
A la Cineclub
Al Museu del Port
Dedicat al mar
A les 5 i mitja de la tarda
Entrada gratuïta
Molt bé
Master and Commanders
Una pel·lícula d'acció
De l'època napoleònica
I una miqueta llargueta
Aquesta obra són 137 minuts d'emoció i d'expectació
Sí, sí
I si volen vindre mitja horeta abans que comenci la pel·lícula
Poden visitar gratuitament les instal·lacions del museu
Ja dic
Dissabte
A les 5 i mitja de la tarda
Al Museu del Port de Tarragona
I ara marxem cap a dilluns
I ara el dilluns
Al casal Sanitas Tarraco
A l'Avinguda Catalunya 54
Tenim a les 5 i mitja de la tarda
Amb entrada gratuïta
La pel·lícula La Pequena Princesa
Una pel·lícula sentimental
Divertida també
Interpretada per aquella nena prodigi
Que va ser la Sally Temple
El director en aquest cas va ser Walter Lang
Que ja és motiu de bona referència
Perquè era un director fantàstic
Això és les pel·lícules que tenim
Per aquesta setmana
I també ja començant el mes de juny
I començant l'altra
Exacte
I ara ja si em permets
Passarem ja al final
Amb aquesta cançó
Que va interpretar Cèbia Gàmet
I el títol és
Mamita Mia
Andrés, fins de setmana vinent
Si Déu vol
Adéu-siau
Adéu-siau
Dos cosas tiene mi tierra
Que llegan al sentimiento
El tango de los suburbios
Y el cantar de tierra adentro
Es trasunto esta acuarela
De un tiempo que ya pasó
Mientras sí vi un tango viejo
En el barrio del Faró
Mamita
Yo sé que mi culpa
No tiene disculpa
No tiene verdad
Mamita
Pero usted que es buena
Comprenda la pena
De mi corazón
No he querido escuchar
Sus consejos
Y más fuerte que mi voluntad
Fue este amor
Que golpeándome el pecho
Me arrastró por la celta del mar
Y hoy que sola en el mundo me veo
Y el infame de mí se burló
Con el alma transida le ruego
Que perdone mi falta por Dios
Mamita
Yo sé que mi culpa
No tiene disculpa
No tiene perdón
Mamita
Pero usted que es buena
Comprenda la pena
No tiene perdón
No tiene perdón
No tiene perdón
No tiene perdón
Y nada en mi corazón
Mamita
Yo sé que mis males
Horribles martirios
La hicieron llorar
Mamita
Yo sé que mis males
Horribles martirios
La hicieron llorar
Mamita
Mamita, por eso es que quiero
Mamita en sus brazos mi paleta olvidar