Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que m'ajudin més productors!
Te'nys que...
En realitat el que necessites és posar-te la feina,
fer-la i no trobar barreres i no trobar solucions als inconvenies o problemes que et pots anar trobant quan vas fent el projecte.
Obviament, jo no arribo a tot. Jo faig les composicions de les cançons, les interpreto però...
Però hi ha produccions que jo no sé fer dels aranjaments de música electrònica, per exemple, el tema 1, el Palante!
electrònica, en aquest cas
m'ha ajudat un noi que sigui Arturo Calvorbina
i
bueno, òbviament
és mèrit seu que soni d'aquesta manera
tan moderna, no? Encara que la composició
sigui meva.
Però bueno, sempre va bé
que et donin un cop de mà en aquest aspecte.
Home, evidentment, evidentment.
A part que un sol
jo crec que no és bo, no?
Aïllar-te a tu mateix
i quedar-te sol allà pensant que tu
pots fer-ho tot. Sí que ho pots fer, però
jo he volgut pensar que
altres persones em poden donar
un cop d'un altre punt de vista també
de la música i estic obert
també a altres opcions.
Molt content. No, i segurament
que no serà ni la primera ni la darrera vegada
que potser hagis de trucar
amb alguna porta per dir, ei, escolteu
això, a veure què us sembla i potser el dibuix
encara pot quedar més bonic, no?
Encara es pot fer de moltes maneres
diferents. No en aquest treball
isogràfic perquè ara ja està plasmat, ja el tenim,
ja està físicament. Sí, sí, sí.
Per properes col·laboracions, que mai se sap, no?
No fa falta tancar-se portes.
Per res, per res, per res.
Jo estic obert
en el sentit dels assistits musicals,
no tinc barreres, vull dir, no?
M'agraden les etiquetes,
m'agrada la música
i a partir d'aquí tot és possible, no?
Qualsevol cosa que em pugui atreure
en aquell moment determinat
la puc portar a terme
o amb les persones que estigui en aquell moment
o segons com jo em trobi
les ganes que tingui de fer-ho, no?
I per això potser aquesta tria tan dispersa
de ritmes
i de música que trobem
en aquest treball isogràfic,
precisament per això, perquè dius
tot això és el que tinc dins,
mireu-lo,
gaudiu-lo, no?
Com ho estic fent ja?
Sí, jo he volgut una mica això,
transmetre el que tinc a dintre
i plasmar-ho perquè pugui arribar
a diferents públics, no?
D'edats i de gustos musicals,
sense perdre vista la meva essència
i que a mi m'agradi,
obviamente, quan jo faig una cosa,
el primer que m'agradar
és a mi mateix.
Però, bueno,
estic molt content del resultat, no?
Fem una cosa, Joan,
escoltem el Lluna Lluna
perquè teniu un videoclip
que ja s'han registrat
i m'agradaria després que m'l expliquessis
d'acabar la història.
Sí.
Et sembla?
Molt bé.
Andem.
Quan cau la nit
i estàs a prop
Busquem la Lluna
per dormir
Tot és tranquil
i et miro els ulls
No tinguis por
que estic amb tu
Fem veure que viatgem molt lluny
Amb una història sorprenent i diferent
Et rius i plores d'emoció
I mica en mica et vas fonent
En un gran son
Lluna Lluna
Lluna Lluna
Mistèria en la teva llum
Lluna Lluna
Espurna de pensaments
Lluna Lluna
Cançó d'abraçó
Lluna Lluna
Lluna
Fins demà!
I miro al cel
I dono gràcies per ser amb tu
D'un any una
Misteri en la teva llum
Que dolça i bonica és aquesta cançó, que sí.
Jo, home, que és una cançó de bressol fantàstica, eh?
Doncs mira, aquesta cançó, la història parla sobre els meus fills.
Jo tinc dos nens petits.
I cada vegada que s'anaven a dormir, cada dia em preguntaven,
bueno, em preguntaven, jo també els hi deia,
ha sortit la lluna i hem d'anar a dormir,
llavors la volíem veure, volíem veure la lluna,
papa, vull veure la lluna, ensenyem la lluna, tal.
Total, que...
que un dia em va sortir una cançó molt ràpid, perquè era pensant en el que els hi deia quan els posava a dormir.
El que em preguntaven, el que jo sentia quan m'ho deien, i ha quedat una cançó molt, no sé, molt tendra, no?
No, molt bonica.
Mira, que d'aquí a poc, si comença jo escoltant-la, que mira, serà el que dèiem abans, una cançó de bressol per poder cantar-la als nostres fills.
Per què no, no?
I tant, i tant, home.
A més, ells més contents, perquè el papa i la mama estan aquí cantant amb ells.
Sí, sí, aquesta cançó és curiós perquè els he ensenyat a alguns nens,
i els agrada els nens, però també als pares, i doncs, mira, éxit, éxit.
En doble.
Per part meva, home, perdó la partida, no?
Sí, sí.
Per la que agrada a tothom, tu.
No, però...
Perquè moltes vegades se'ns passa, eh, als pares, que, clar, tens l'una, l'una, oculta el sol,
però hi arriba un moment que dius, a veure, canviem una miqueta el disc,
Mira, són alternatives que ja t'he dit ara que t'agraeixo moltíssim.
Perquè hi arriba un moment que ja dius, mama, això ja m'ho vas cantar ahir,
m'ho vas cantar abans d'ahir, canviem el disc, que t'estàs ratllant, mama, eh?
Bueno, sí, no, és veritat, és veritat.
Home, mira, si per part meva puc fer una aportació a que canviï el disc de la gent,
doncs, encantant, no?
També és una manera de...
Clar, tu has estat involucrat, el que dèiem abans, amb el món dels infants, no?
Sí.
Amb els més petits, i clar, tot això també s'enganxa, sense voler,
a part que tinguis crios, tinguis nens.
Home, els nens, a veure, els nens et porten a un terreny molt la veritat,
molt sincer, no?
Molt gens hipòcrita, no sé com explicar-te, molt terrenal, no?
I et fa que sortir de tu una part molt tendra, no?
No sé, a part...
Bueno, m'imagino que en el meu cas han influït els meus fills, a part que he treballat amb nens,
i, doncs, tot va fent una mica, no?
Però bé, no deixem de banda la part adulta, la part de funky, la part de dants,
que també ens dones a través d'aquest palante, que és el que deies, no?
Dius, mira, donem un puntet de tot, que cadascú estri la cara del Joan Ma que més l'agradi,
però sempre des d'aquest puntet d'optimisme, de bon rotllo, i de dir, vinga,
que d'això hem de sortir i ho hem de fer tots plegats, no?
I tant, i tant.
Sempre optimistes, a part jo personalment no m'ho estic aplicant,
el fet de... em crec el que em dic, no?
Perquè en realitat aquesta cançó, la cançó del Palante, va sorgir també de...
Jo estava fent coaching, m'estàvem fent coaching amb una persona,
m'estava ajudant a tirar el meu projecte endavant, i m'estava dient...
I, bueno, un dia d'aquelles entrevistes, que tens una xerrada,
amb ells arribes a casa i arribes a jo amb un puny en alto, no?
Vinga, va, menjaré el món avui, va!
I amb un somriure d'orella a orella, no?
Que dius, què m'ha passat, no? Què m'ha passat?
Bueno, i sí, sí, va sorgir així, eh?
La cançó, la idea d'una actitud, no?
D'arribar a casa amb una actitud, i vinga, va, vaig a fer una cosa i la plasmas.
Sí, sí, però mira que és difícil, però la gran majoria de vegades,
i si parlem amb d'altres cantautors,
les grans cançons o les cançons que sorgeixen,
normalment surten sempre d'un amor, d'un desamor, millor dit,
d'un trencament de cor, o de coses que són més tristes,
a l'hora d'explicar que sembla que sortim millor, no?
Home, jo crec que el tema de l'amor és un tema inevitable en les cançons,
i probablement les cançons més boniques parlen d'amor.
El que passa és que hi ha molts tipus d'amor, no?
Hi ha molts tipus d'amor, pot ser un desamor, pot ser un amor,
pot ser cap a un fill, pot ser un amor cap a la parella,
cap a una dona, cap a un amor impossible,
hi ha molts tipus d'amor, no?, o cap a la vida,
també pot ser l'amor cap a la vida, no?, en general.
I, bueno, hi ha algunes cançons de les que he fet que sí,
que bona mica donen una oportunitat, no?,
una mica més... com més estàndard, no?, el tema, no?
Però, en general, les que són més tranquil·les,
no m'he volgut centrar en desamor, sinó en un amor cap a la vida, no?,
cap a les ganes de viure i de valorar les coses que tenim al dia a dia.
He anat per aquí.
Molt bé.
Al final m'he anat de l'olla, com pots comprovar, m'hi fico molt, m'hi fico molt,
i després m'he oblidat que volíem parlar del vídeo,
d'aquest videoclip que ho han registrat de Lluna a Lluna.
Sí.
Explica'ns una miqueta de què tracta,
què és el que podem veure en aquest videoclip?
El vídeo del Lluna a Lluna, les imatges que...
Sí, sí, les imatges que podem veure, que també són molt maques.
Mira, la nena que surt...
Sí.
...és la meva dona.
La nena que surt és la teva dona?
Sí, o sigui, és la meva dona fa 30 anys.
D'acord.
O sigui, heu tirat de fotos d'arxiu, de casa.
Superocho, és un vídeo Superocho de fa 30 anys que, bueno,
ens va semblar que era el més adient,
perquè, a part, sense fer tractament d'imatge,
ja s'aconsegueix el tractament que a vegades es vol.
Però en aquest cas el tractament d'imatge antiga és de veritat,
perquè és així, vull dir, els colúmpios que surten són de fa 30 anys,
la roba que porta, les imatges que surt de la nena...
Sí.
I això és curiós perquè, clar,
tot queda a casa, no?, diguem-ne.
Sí.
Que això és molt xulo, home.
És una manera també de tenir la família amb tu, no?
Sí.
Ja teníeu el vídeo oficial, si no recordo malament, del buen feeling.
Sí, aquesta és una altra història.
Que aquest...
Que et digues.
Aquest és una altra història.
Aquest he volgut donar-li un aire més desenfadat,
més alegre, més riure'm de mi mateix en bon rotllo, no?,
de dir, ei, què passa, no?,
tampoc tanta serietat, no cal, no?
Vull dir, podem donar-li un punt de desenfadat.
D'aire també, seria aire, seria aire, per allò de saltar i...
El tema de saltar, dius?
Per exemple?
El tema de saltar, bé, perquè jo feia llitxel·làstic.
Els meus pares tenien llitxel·làstic.
Sí.
I a mi m'agradava molt saltar i dic, ostres, què se'm dóna bé?
Puc fer un videoclip i què podria fer jo?
Doncs vinga, va, saltar, ja.
Bàsica, uns minitraps i, ala, a saltar, a saltar.
No, ahiris que has patit, eh?
Tant per gravar un com l'altre, fatal, eh?
Ho heu passat malament.
Home, com a mínim, ja que facis una cosa així,
el millor que pots fer és passar-t'ho bé,
que has editat és el més important quan fas un projecte artístic.
Perquè si ho disfrutes, jo crec que com a mínim et queda això.
Després mai saps si funcionarà o no funcionarà,
però el que et queda és el disfrute que tu vas tenir en el moment de fer-ho, no?
Que això és molt important,
perquè si a sobre pateixes amb un projecte que és teu,
que ningú et diu el que has de fer,
seria estúpid també per passar-ho malament, no?
Ho deia de broma, eh?
No, no, però...
Ja t'ho dic ara, eh?
Sí, sí.
No, no, no.
També, eh?
Per cert que ara tot això s'ha de plasmar en directes.
Sí.
Tens pensat quan començarà precisament la ruta?
Jo ara he començat pràcticament avui a fer forta, campanya forta.
Avui tinc quatre entrevistes.
Molt bé.
Sí.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, és el que t'anava a dir.
Tinc un parell més, tota aquesta setmana tinc, la propera setmana també,
i jo calculo que d'aquí un parell de mesos faré una presentació a alguna sala,
probablement a Barcelona,
i si em convideu a Tarragona, doncs jo encantat.
És el que t'anava a dir, eh?
T'anava a dir i després ja que hem començat a Barcelona no ens aturem, no?
I anem baixant, allò que el sur també n'existe.
Sí, i tant.
Tu ets baixant a baix.
Jo he anat molt a tocar per allà, eh?
Ja he anat molt a tocar per allà.
Ja ho sé, ja ho sé.
Perquè ja és terra.
Doncs ara continues la carrerilla, no?
Ja que hem agafat a Barcelona i dius anem baixant, anem baixant,
i a veure què, ens aturem a Tarragona i...
Ojalà, ojalà que no pari.
I deixes la teva petjada, i deixes la teva petjada.
D'això es tracta, d'això es tracta.
Però una cosa, Joan, quan vinguis per Tarragona a presentar treball discogràfic,
a presentar concert, ja saps que tenim una cita obligada una altra vegada tu i jo, no?
Home, i tant.
Tornem a parlar, eh?
I tant, i tant.
Jo m'apunto a la gent de tot això que he de gravat, que ho sàpiguis.
Home, ei, que jo soc mare de paraula, eh?
Ja ho sé, ja.
I jo te l'agafo, ja saps què? Te l'agafo, jo vaig ràpid, eh?
Ja em demanem, vinga.
Si vaig cap allà, si vaig cap allà, parlem una altra vegada.
D'acord, d'acord.
M'agradaria recordar a les persones que estàs escoltant
que per poder descarregar-se el disc han d'anar a la meva web,
que és jumanmaponés, amb Y,
o a través de les botigues virtuals,
que és l'iTunes, l'Amazon, l'Spotify.
A més a més, gràcies al Bancamp també podem sentir-les.
Sí, al Bancamp també podem sentir-les.
I que tenim l'opció de dir, a través del YouTube,
de poder veure els diferents vídeos que tenim.
Ja sigui el de lluna a lluna acústic, com el que dèiem abans.
I també altres coses, allò que es diu altres rarezas,
que també hi trobem a través del YouTube, no?
Sí, més cosetes i més coses que avui ara facint, mica en mica.
Fem una cosa, amb quina t'agradaria tancar d'aquest treball discogràfic,
que per cert, he vist que són unes quantes,
normalment sempre ens quedem amb deu...
Però no, no, has estat molt generós
en aquest treball discogràfic i en aquest palante.
I amb quina vols que tanquem?
A veure...
A mi hi ha una cançó que m'agrada molt.
Digues, quina és?
Que diu, en anglès, és Under the Rain,
i en castellà, Vuelve a Llober,
que curiosament la vaig fer primer en anglès que en castellà,
que ja és estrany, perquè clar, jo no soc...
jo no parlo anglès normalment,
però aquelles coses que un li donen,
que fa la cançó en anglès,
i després fas la traducció al castellà.
I crec que jo estic molt content
de com va quedar aquesta cançó,
i m'agrada molt, la veritat,
m'agradaria que tanquéssiu amb el Vuelve a Llober.
Doncs vinga, fem una cosa...
És una cançó d'esperança i molt maca.
Doncs esperem que torni a ploure ja una vegada,
ja passat, doncs, el cap de setmana, per exemple,
o de cara a la nit...
O per la nit.
I moltes, moltes gràcies per haver-te's
a trucar de Tarragona Ràdio.
De res, a tu per convidar-me.
I fent-ho ben aviat, ja ho saps.
Molt bé, moltes gràcies, Silvia.
Adéu-siau, bona tarda.
Adéu, igualment.
Vuelve a llover,
las criaturas de la Tierra ya se dejan ver.
Llueve otra vez,
la altura aleja vuelve a ser.
Bajo la lluvia,
oigo a las ranas cantar su canción.
Llueve con calma,
mientras existo, sueño y soy.
Y bajo el sol.
Miradas que sonríen,
gente que sueña al fin.
y bajo el sol.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Solo quiero vivir.
Vuelve a llover,
las sorprendentes criaturas ya se dejan ver.
Llueve otra vez,
naturaleza vuelve a ser.
Bajo la lluvia,
la vida veo como quiere volver a nacer.
Llueve con calma,
mientras existo, sueño y soy.
Y bajo el sol.
Miradas que sonríen,
gente que sueña al fin.
Y bajo el sol.
No llueve más y solo hay lágrimas.
Días grises
roban al arco y sus colores.
La noche
anhela los rayos de luna.
Lo damos un pero sacro
a la buena dawn.
Arco la lluvia.
Bajo ese humo de sucios cañones
solo hay tristeza alrededor
¿Qué más dará bajo ese humo de negros cañones?
No llueve más y solo hay lágrimas
Días grises roban al arcoíris sus colores
Días grises roban al arcoíris sus colores
La noche
Días grises roban al arcoíris sus colores