I ja el tenim aquí amb nosaltres, Andrés i Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Què tal, com estàs?
Perfectament bé de moment.
Ja veig que ple de papers, com sempre,
per comentar-nos algunes d'aquestes pel·lícules que ofereixes dins de les teves diferents filmoteques, Andrés.
Doncs sí, això és la cartellera.
La cartellera.
La cartellera, sí.
Això t'ha sortit de l'ànima, eh?
Sí, sí, sí.
Tu vols que jo et digui alguna pel·lícula, no?
Per exemple?
Alguna.
Doncs mira, diré la pel·lícula que farem demà a l'antiga audiència a les 6 de la tarda amb la col·laboració d'un euro.
Bona butaca, bona companyia, millor pel·lícula.
Exacte. I, a més a més, aire acondicionat, calentet i tot plegat, sí.
Bé, la pel·lícula que farem demà a la tarda a les 6 és Blancanieves Mirror Mirror,
que vol dir Blancanieves Espejito Espejito.
Ah, espejito, espejito.
Espejo, espejo.
Mirror Mirror.
És una pel·lícula de l'any passat, o sigui que no en fem tant tant antigues, no?
És una versió de la, doncs precisament d'això, de la Blancanieves, i, bueno, jo crec que és una pel·lícula que, a part que s'aparta completament del tema principal,
doncs és molt divertida. És una nova versió en clau de comèdia del conte, i aquest cop s'explica des del punt de vista de la malvada madrastra,
i són 7 valerosos i rebels nans que ajudaran a Blancanieves a reclamar els seus drets, el tron que li pertany, per naixement,
i conquistar també el príncep amb el qual pretén casar la temible reina.
És una pel·lícula, doncs, de Lily Collins, Julia Roberts, Sam Bean, Armie Harmer, en fi, un grapat d'artistes que ens faran passar un rato divertit.
No vagin amb la idea de veure el clàssic Blancanieves. No, perquè és més actual, és el que dèiem abans.
És més o menys, té alguna cosa, sí, té alguna cosa. Té alguna cosa. El mirall. Exacte. La madrastra. Exacte, els nanos. La nena, no? La Blancanieves en si. Sí, sí, sí.
Però és una pel·lícula que et fa passar un bon rato, i, bueno, et diverteixes, que és el principal. Si et sembla sentir el seu feina. Anem a sentir un fragment.
Élese una vez, en un reino encantado, una hermosa princesa.
Con la piel blanca como la nieve, el cabello negro como la noche.
Bla, bla, bla. No es negro como la noche, sino como un cuervo. Tiene 18 años y su piel no ha visto la luz del sol, por eso es perfecta.
Esta primavera. Espejito, espejito mágico. ¿Quién es la más bella del reino?
Blancanieves. ¿Qué? Blancanieves. Va.
El cuento clásico. ¿Queréis oírlo? Ha envejecido.
Oh, no ha envejecido, son solo arruguitas.
Llévatela al bosque.
¿Lo has hecho?
Tal como ordenasteis.
Estoy impresionada, no eres ni tan bobalicón, ni tan necio como creía.
Jamás me habíais dicho nada tan amable.
Estáis invitados a descubrir.
El príncipe es rico, así que me casaré con él y mis problemas económicos quedarán resueltos.
Una aventura jamás contada.
Organiza un baile, conseguiremos que pierda la cabeza ese principito.
De amor.
Creo que Blancanieves es la mujer más hermosa del mundo.
Estoy de acuerdo en qué discreto.
Misterio.
¿Quién eres?
Blancanieves.
¿Blanca qué?
Anda ya.
Poder.
No, se entra el teto.
Porque lo habrás encogido, encorsétame.
Sabía que tenía la misma talla.
Y magia.
Usaré la poción de amor.
Amor de cachorrito.
¿Pero qué voy a hacer yo con un cachorrito?
Rascarme la barriguita.
Busca.
La reina se va a casar.
Recupera tu reina.
Siempre he oído que el príncipe salva a la princesa.
Ya es hora de cambiar ese final.
¿Estás con los bandidos?
¿Estás con la reina?
¿Te debemos ayudar a la?
Se defiende muy bien.
Intentas acuchillarme y yo solo deseo besarte.
El jefe de la banda es una mujer.
El jefe es Blancanieves.
Bueno, deixem aquí, deixem una miqueta, no?
Perquè vagin a veure, és que gairebé hi ha trailers
que ens expliquen se'ns agrada la pel·lícula.
I no pot ser, no pot ser.
Ja haurà, heu notat que la pel·lícula té un to.
No té fragments molt divertits.
Té un to en plan diversió, 100%, per passar una bona tarda.
Bé, això és el dimarts.
Llavors, ara ve la part una miqueta més trista,
perquè molta gent m'ho diu, oh, quina pena.
El dijous i el dimarts i dijous de la propera setmana,
dijous d'aquesta i dimarts i dijous de la propera setmana,
no hi ha cinema perquè hi ha una altra cosa important també allà.
I llavors ja passarem al dimarts dia 28, dimarts i dijous de maig.
Sí, a final de mes, no?
Ja saltaríem d'aquesta setmana cap a final de mes.
Exacte, que llavors ja anirem avisant el que hi ha.
I tornem al Port de Tarragona, al cineclub del museu,
al Museu del Port de Tarragona, a la sala d'actes.
I allà, aquest mes, fem dues pel·lícules,
i el mes que ve, dues més, i s'acabarà ja el cicle.
I la pel·lícula que toca aquest proper dissabte, dia 18,
a les 5 i mitja de la tarda,
al cineclub del Museu del Port de Tarragona,
que és el primer tinglado que hi ha tocant cap al Serrallo,
passem a la pel·lícula Àgora,
una pel·lícula espanyola de l'any 2009,
una pel·lícula també bastant recient,
en Raquel Wells, Max Minguella,
i dirigida per Alejandro Amenábar.
És una pel·lícula que encara que realment
no surti al mar amb si,
és perquè hi havia el fart d'Alexandria,
i això és, doncs...
Una bona excusa per anar a veure-la.
És una excusa per passar aquesta pel·lícula,
que és molt interessant.
Això és el que tenim.
I llavors...
Ah, bueno, anem a sentir una miqueta, no?
Sí, anem a sentir una miqueta, anem.
Los cielos tienen que ser simples.
Pero no lo son.
En los últimos días del Imperio Romano,
en el ocaso de una civilización,
una mujer,
adelantada a su tiempo,
una leyenda,
luchó por unir a los hombres.
Pase lo que pase en las calles,
somos hermanos.
¿Dónde están las tropas?
Ningún ejército podría contener a la gente.
Está llamando a la aniquilación de mujeres y niños.
Y si Dios no me niega la fuerza,
yo continuaré purificando esta ciudad.
Tantos años estudiando.
Si pudiera desentrañar esto.
¿Por qué esta asamblea
tiene que aceptar el consejo de una mujer?
Ya va a estar.
Hem de dir que és una pel·lícula preciosa
i a més a més es veuen les imatges,
el que deies, Andrés.
Està molt ben feta.
Magnífica, magnífica.
Una pel·lícula que està molt ben feta.
I llavors ja passem
al casal Sanitas Tarraco,
que està a l'Avinguda Catalunya 54.
I que ara mateix ja s'està fent cinema.
Sí, ara en aquest moment s'està fent una pel·lícula.
Si voleu agafareu ja la pel·lícula començada,
o sigui que jo no us ho recomano,
però sí que ara la setmana vinent.
Sí, exacte.
La pel·lícula és
Cuando ruge la marabunta.
Aquest casal Sanitas Tarraco
està a l'Avinguda Catalunya 54
i és l'edifici que abans era
de les germanetes dels pobres.
Ho dic perquè la gent ho coneix més així
que no pas per casal Sanitas Tarraco.
Haig de dir que el casal Sanitas Tarraco
està obert per tothom de Tarragona
i d'on sigui,
per tot arreu,
per totes les parts del món,
qui vulgui vindre.
D'acord, perquè a més,
moltes vegades pensem,
home, Sanitas,
potser hem d'estar
o hem de ser membre d'algun club
o una cosa d'aquestes.
O hem de tindre alguna persona ingressada allà.
No, no, no.
Necessàriament, no?
El casal és simplement un casal.
Un passa per allà,
diu, mira, tinc ganes d'anar a prendre un cafetonet,
entra,
s'apropa als baixos,
allà hi ha cafeteria,
hi ha billar,
hi ha escaig,
hi ha...
Un luxe, eh?
Hi ha televisió
i els dimarts,
perdó, els dilluns hi ha el cinema
i altres dies també sé que fan altres actuacions
els residents d'allà
o gent que ve de fora,
corals, teatre,
fan cosetes.
Molt bé.
Allà amb l'espai petit,
perquè a mi m'hagués agradat
que ho haguessin tingut ja arreglat
la sala d'actes,
que és una sala preciosa.
Fantàstica, no?
Amb un teatre,
amb una boca de teatre magnífic.
Jo esperava fer el cinema allà,
però resulta que els pressupostos
no van donar per acabar d'arreglar-lo.
Però bueno, molt temps potser ho farem allà.
És el que t'anava a dir,
de cara a un futur segurament
que ens ho poden arreglar, no?
Però de moment passem allà la tarda agradable,
veient Cuando ruge la marabunta,
que és una pel·lícula de Charleston Heston,
Eleanor Parker,
William Conrad,
Abraham Soffer,
o sigui, una pel·lícula d'any 1954
plena d'emoció.
¿Te'n sentim un abstracte?
Anem a sentir un abstracte.
Se acabó la cuestión.
Y le aconsejo que en el futuro
preste más atención a lo que yo le diga.
No tiene corazón,
ni tiene sentimientos.
Y a usted,
le juzgaba bueno y sencillo,
pero es tan malo como su amo.
¡Adiós!
¡Adiós!
¡Adiós!
El muerto era su hijo.
Sí,
ha cometido un grave error.
Posiblemente el mayor de todos
fue abandonar Nueva Orleans.
Cuanto antes sepa
cómo se desenvuelve aquí la vida,
mejor.
Venga conmigo.
Sin estas compuertas,
muchas de mis plantaciones
se verían arrasadas por el río.
¿A quién se las robé?
Establecerme aquí
me costó 20 años de sacrificios.
Empecé con 20 acres
y 4 hombres.
Olvidé mi idioma
a fuerza de no practicarlo.
Tenía 19 años cuando llegué.
Aquí ens explica una mica
la història, no?
Sí.
De quan arriba ell allà,
perquè és una reserva, no?
Sí, mira,
el tema principal
és que la jungla sudamericana,
el propietari
d'una gran plantació,
aquest propietari
és l'artista Charleston Heston,
decideix casar-se
per correspondència,
per arribar a tindre un fill
que hereti la seva hisenda.
A la seva dona,
Eleanor Parker,
és l'artista,
bueno,
doncs,
es casa,
ens apiga qui és ell
i es presenta
en aquella plantació,
un lloc preciós,
bueno,
la casa és preciosa
i no li resultarà fàcil
adaptar-se
a la brusquetat del marit
i també
a les costums
dels nadius.
Doncs dintre
de tots aquests problemes,
per això aquest home
li diu
no haver abandonat
a Nueva Orleans,
perquè esclar,
el canvi és molt dràstic.
Però és a Sud-amèrica
o és a l'Àfrica?
No, no,
és a Sud-amèrica.
A Sud-amèrica, sí.
Mentre és una terrible plaga
de formigues assassines,
la marabunta,
amenaça la regió
i d'aquí ve ja
el drama final
de la pel·lícula.
Això és a Casal Sanitas Tarraco
el dilluns 20 de maig
a les 5 i mitja de la tarda.
Al Casal
i al Museu del Port
l'entrada
és totalment gratuïta.
Al Museu del Port
s'hi van mitja horeta abans
podran, en fi,
passejar pel museu
i veure les instal·lacions
i després quan creïn convenient
abans de començar la pel·lícula
ja podran pujar
a la saleta que hi ha dalt
i veure la pel·lícula
Molt bé, fantàstic,
fantàstic, fantàstic.
I ara doncs anem a parlar,
acabar de parlar...
Sí, perquè ens quedaven,
si no recordo malament,
Andrés,
que em vas dir la setmana passada,
que ens quedaven dues cançons
per poder gaudir de la Gabriela.
Sí, de la pel·lícula Gabriela.
Gabriela és una pel·lícula
que va fer Sònia Braga
i Marcelo Mastroianni.
És una pel·lícula
que aquí no es coneix,
és de l'any 1984
i Marcelo Mastroianni
interpreta el paper de Nassib,
que és un home meitat turc
i meitat italià,
i ell està format
per la tradició cultural
d'aquests països,
perquè ell pregona
i s'ho fana de dos principis.
S'ha de fer picadillo
a la dona infidel.
I segona...
Què diu?
Sí, s'ha de casar
amb una dona blanca
que tingui classe
i que sigui verge.
És a dir,
la palabreria
d'aquest tal Nassib
ho fa davant
dels seus amics i clients
de la seva cantina,
de la seva tasca,
com tot un home macho
i com un home
de categoria.
Però la vida
dóna sorpreses
i del dicho
al lecho...
No al lecho,
no.
Al lecho...
Al lecho...
No hay mucho trecho.
No.
I en la carretera, no?
Sí, es casa
amb una fantàstica,
estupenda i meravillosa dona
brasileña,
que és Gabriela.
Bueno,
la dona,
a més a més de ser
així com...
de color,
a més a més,
té instints
d'anar amb altres,
també.
Em pensava que anaves
a dir instints assassins.
No, no.
I com a...
Venint d'aquest home...
Tot el contrari
del que pregonava
el seu marit,
perquè ell es casa
amb aquesta noia.
D'acord.
Llavors,
podríem sentir, doncs,
la primera peça,
que és
Ilteus.
Elteus.
Elteus.
Elteus.
Elteus.
Elteus.
Elteus.
deus.
Elteus.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
Una peça que ens enganya un moment donat Andrés perquè sembla que baixi que baixi que marxi i que s'acabi però no torna a revifar.
Exacte.
És una sola peça.
Sí, sí, sí, sí, és una sola peça.
Bé, hem estat parlant...
Instrumental.
Ja ho podem sentir.
En aquests dies de Marcelo Mastroiani, de Sònia Braga.
Hem parlat també d'Òscar Castro.
En fi, hem parlat de diverses personalitats del Gal Costa.
També vam estar parlant.
Maria de Gràcia Costa Pena Burgos, que va néixer el 26 de setembre de 1945.
I amb dos anys d'etat ja deia que volia ser cantant.
I aquesta persona realment ha triomfat i té molt d'èxit i sobretot per allà al Brasil.
Després hi ha un altre personatge, que és Bruno Barreto, que va néixer el 16 de març de 1955.
I va néixer a Rio de Janeiro, allà al Brasil.
I Bruno Barreto va fer el seu primer curtmetratge quan tenia només 10 anys d'edat.
El fill del famós productor Luis Carlos Barreto i Lucy Barreto.
I el cine va ser una elecció natural palment.
El germà menor de Fabio, que també va tindre un interès molt aviat amb el cinema,
i va protagonitzar el primer curt de Bruno, va passar a convertir-se en un productor, guionista i actor.
Quan Bruno Barreto ja tenia 18 anys, va dirigir i va coescriure el seu primer llargmetratge, que era Tati una garota.
Això va ser l'any 1973 pel que va ser nominat pel Premi d'Or amb el Festival de Sile Internacional de Moscú.
A tan sols 21 anys d'edat, Bruno va dirigir i va coescriure Doña Flor y sus dos maridos.
Això va ser ja l'any 1976, tres anys després.
I va ser protagonitzada precisament per Sònia Braga.
La pel·lícula va guanyar el Premi de Golden Quiquito amb el Festival de Cine de Garmado
i va passar a convertir-se en un dels més grans èxits de taquilla de la història del cinema brasileiro.
La seva primera pel·lícula, en idioma anglès, va ser el thriller americà A Show of Force, de l'any 1990,
protagonitzada per Kevin Space, Robert Duvall i Amy Irving,
seguit d'una pel·lícula per televisió, El Corazón de la Justícia, 1992,
i després la funció de Carrie Tywood, l'any 1996.
Aquesta va ser protagonitzada per Amy Irving i Dennis Hooper.
Això va ser ja l'any 1997.
Barreto torna al Brasil per firmar dels Estats Units Brasil una coproducció
O que hizo, compañero.
També conegut com Quatro días en septiembre.
Això és el títol en castellà que se li va posar, no és la traducció.
Aquesta pel·lícula, l'any 1998, va ser protagonitzada per Alan Arkin.
La pròxima pel·lícula Barreto, Acariciando la Muerte, l'any 1998, va ser protagonitzada per Stephen Baldwin
i va ser filmada a Nova York i Toronto, seguida per una altra pel·lícula que és La bossa nova.
Això ja va ser dins d'aquest mil·lenni.
Aquesta potser més coneguda, no?
Exacte, sí.
L'any 2000, per la que va tornar a formar equip amb Amy Irving.
De totes maneres, fins ara mai ha tingut la classe d'èxit amb els Estats Units com ho va fer al Brasil.
Ella espera que canviarà aviat amb la seva nova pel·lícula, Vista des de la cima, l'any 2003,
una comèdia romàntica i que tampoc ha passat d'una gran cosa.
Ella és com una dona que somia en convertir-se en un assistent de vol.
Barreto i l'actriu Amy Irving tenen un fill, Gabriel, i viuen amb l'àrea de Los Angeles.
O sigui que això és un altre tema, també.
No, que podríem agafar moltes bandes sonades de moltes pel·lícules diferents, Andrés.
Exacte, exacte.
Però estem parlant de Gabriela, que és una pel·lícula que, en fi, ja dic, aquí la gent no la coneix.
No és que sigui una gran pel·lícula, però per la quantitat de brasilanyes que surten,
val la pena visionar-la, sobretot els homes.
Oi, el que acaba de dir, Andrés?
Esclar, perquè, escolta, la bellesa no consisteix en paisatges, en núvols, sinó també amb la part femenina.
Arregla-ho, arregla-ho.
No, no, és que és veritat, escolta.
I ara acabaria, perquè aquest tema és una miqueta llarg, dura una miqueta,
però és el tema d'amor de Gabriela, però aquí està la versió complerta.
I aquí canten Gal Costa i Tom Jobin.
Jo crec que, en fi, en aquest tema, que amb els arreglos i tot és d'Òscar Castro Neves,
doncs podríem ja encomiatar-nos.
Però fem una cosa, Andrés.
Escoltem i, tornada, com encara tenim una mica de temps,
el que podem fer és recordar quines són les pel·lícules que tindrem ja per acabar.
Però anem a escoltar aquesta cançó, aquesta última cançó de Gabriela,
i després ja ens acomiadem.
Veiem-la.
Bona nit
Chega mais perto, moço bonito, Chega mais perto, meu raio de sol.
A minha casa é um escuro deserto, Mas com você era cheia de sol.
Molha a tua boca na minha boca, A tua boca é meu doce, é meu sal.
Mas quem sou eu nesta vida tão louca, Mais um palhaço no teu carnaval.
Casa de sombra, vida de monge, Quanta cachaça na minha dor.
Volta pra casa, fica comigo, Bem que eu te espero tremendo de amor.
부분이 Kendra設, que é meu sang,
alma cuba, bem que eu te espero tremendo de amor.
ADUL
Bona nit
I
insticabel
ER
O
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estàs ja influenciada per la Gabriela, eh?
Home, gràcies, Andrés.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.