Fins demà!
I us dèiem que em feia petir i que una o dos ho ha perdut l'autobús o alguna cosa aquí ha fallat,
perquè no m'estranyava moltíssim, molt, molt, molt, que l'Andrés i Andrés no el tinguem aquí amb nosaltres.
Andrés i Andrés, què tal, com estàs?
Molt bé, molt bona tarda.
Bona tarda, el tenim via telefònica, que ja està molt bé, ja comptem amb tu per telèfon.
Andrés, quins dies? No t'haurà tocat la loteria, que per això no has vingut, no?
Res, dona, res, res, res, ni aproximació.
Què em dius?
Res, ni aproximat-me.
Ostres!
Sí, així no haig de regalar res a l'Estat.
Sí, perquè enguany, Déu-n'hi-do, no parlem, no parlem, perquè de veritat que entra una mala llet,
pensant en tot el que s'han embutxacat, gràcies.
A més a més, sí que els toca la loteria fixa.
No, no, a més a més, els toca, no fixa, fixíssima, eh?
Sí, sí, sí, sí, per una banda i per l'altra.
No, no, és...
Bé, bé, deixem això.
Sí, sí, perquè s'està entrant de mala llet, s'està agafant una mala llet que tira d'esquena, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Andrés, hem de dir que continuarem parlant de la factoria Disney, que tenim ja moltes...
Exacte.
Mira, te tinc un munt de coses preparades, eh?
Sí, jo tinc aquí preparat Blancanieves i oi-te-n'hi-tos.
Bueno, jo t'havia preparat de tot.
T'havia preparat La vella i la bèstia, Jackie i les pirates, la de F11...
Doncs mira, aquest va ser el primer llarg matratge d'animació que Walt Disney va produir,
i va ser el primer inclòs amb el cànon clàssic Disney.
I aquesta pel·lícula es va estrenar el 21 de desembre de l'any 1937.
O sigui que ha plogut una miqueta, no?
No.
Imagina't, sí.
I va ser amb el Carter & Circle Theater de Hollywood.
La pel·lícula, com tothom ja sap, és una adaptació del conte de fades, un mònim dels germans Grimm,
que ells van publicar l'any 1812.
Imagina't.
És una història que està profundament arrelada amb les tradicions europees.
I, contrariament al que molt sovint s'afirma,
no és el primer llarg matratge d'animació de la història del cine.
Perquè això se l'entribueix a l'argentí Quirino-Quistiani per la seva creació,
l'apòstol.
De totes maneres, Blancanieva, no sé si te n'anitos,
eclipsa amb les seves predecessores degut a l'impacte que va tindre amb el públic,
tant als Estats Units com internacionalment.
I, lògicament, està considerat per molts com una obra mestra,
perquè l'envel·lícula marca una nova etapa en el terreny de l'animació
per les innovacions tècniques i artístiques desenvolupades amb aquesta pel·lícula.
Jo, si et sembla bé, podria posar algun tema de Blancanieva i los Citenanitos
per fer una miqueta d'enviament i entrar a la pel·lícula.
Què et sembla?
Doncs ja he trobat un extracte directament de la pel·lícula, si et sembla.
Més que la música, la pel·lícula en si...
Doncs vinga, tira en davant.
Vinga.
Adavante.
Més que la música, la música, la música.
Més que la música, la música.
Andrés, has reconegut això, no?
Jo crec que sí, eh?
Has reconegut així per sobre, no?
És curiós perquè el conte, el conte en si de Blancaneus,
té un argument molt curtet, molt simple,
i resulta que els equips dels estudis de Walt Disney
van tindre que, ho diguem així, estirar el guió
per poder fer una pel·lícula i equilibrar les motivacions dels personatges principals
amb els elements còmics afegits a través dels nanos.
Walt Disney necessitava les millors actuacions que es pot obtindre dels seus artistes
per fer aquesta pel·lícula, per fer, a més a més, que fos una bona pel·lícula.
I això necessitava un, com digue jo, un petit treball de preparació
i un anàlisi, a més d'un simple talent.
Walt Disney es va adonar més o menys, a la mateixa època,
que amb els curtmetratges,
Mickey Mouse, a poc a poc deixava de ser el centre d'atenció
en favor d'altres personatges secundaris,
com Goofy, Pluto o el patro Onal.
I s'ha de recordar que en aquell moment aquests últims
encara no tenien la seva pròpia sèrie.
Però ell es donava compte que aquí podia ampliar una miqueta la gama.
Els herois i heroines,
les contes són un aspecte, a vegades, menys interessant de les històries.
Va pensar ell. O sigui que es pot buscar també altres arguments.
És perquè té dues raons que els personatges secundaris,
aquí en aquesta pel·lícula, còmics,
es van convertir en essencials.
I ell el que va fer va ser interactuar amb els personatges principals,
permeten no intervindre els papers principals amb els secundaris
i preserven la història bàsica
sense convertir-la en una simple associació de situacions còmiques.
i aquestes tècniques també les va fer servir
amb els arquetipes de les comèdies musicals
pels anys 20 i 30.
O sigui, això ja es feia servir amb altres aspectes
i altres organitzadors ja ho procuraven fer-ho així.
I amb el fin de poder arribar amb aquest equilibri
entre els papers d'uns personatges i uns altres,
la pel·lícula va necessitar bastants directors artístics.
Un dels resultats, sí, va dir, directors artístics,
un s'encarregava d'un personatge, un altre d'un altre,
i cadascú anava donant la seva informació,
que amb això creaven una personalitat diferent de cada personatge.
O sigui, que al ser diversos directors,
no hi havia aquella similitud entre un i l'altre
si hagués sigut un sol director.
Així, cadascú s'esculpava un personatge per cada personatge,
valgui la redundància.
Un dels resultats del treball dels guionistes
va ser que les accions no estiguessin centrades,
només estiguessin centrades en un sol personatge,
o que fossin massa llargues.
Resulta que la majoria de les escenes claus de la pel·lícula
tenen una sèrie de talls,
amb uns altres personatges interactuen
o realitzen accions simultàniament.
O sigui, són unes coses que cuidava molt ell,
de no fer una acció contínua,
sinó que entre mitges anessin col·locant
altres accions d'altres personatges.
I això és el que li dona gran valietat
amb les pel·lícules de Walt Disney.
Per exemple, la presentació dels nanos
s'intercala amb l'escena de la llimpiesa de la cabanya
per l'encanieres i els enmalets.
I la transformació de la reina en bruixa
s'intercala amb la de la festa de la cabanya.
Vols sentir-la?
Sí.
O sigui que, dona't compte, anem a sentir-la.
Anem a sentir-la, ja ho veureu, ja ho veureu.
Ja ho fem a l'extracte.
Aquí hem de dir, Andrés,
que Almuditos està notejant-se.
Te recordes, no?, que eren aquelles coses que...
i Almuditos s'han passat tot una barra de sabó.
Sí, ha lliscat, ha sortit disparada
i ella està amb la boca oberta i, guac, se la traga.
Correcte, correcte.
Aquí està preciosa.
Aquí se'n va entrar el castell que es veu i ara se'n podrem...
El que dèiem, el que dèiem, d'una escena passa amb una altra
i van intercala les diverses escenes.
Exacte, doncs anem a veure, anem a veure què passa.
Dime, espejo, una cosa.
¿Quién es ahora la mujer más hermosa?
Tras las siete colinas de diamante,
más allá de la séptima cascada,
junto a los siete nanos vigilantes,
vive la flor más delicada.
Su nombre es Blancanieves.
Blancanieves se encuentra enterrada en el bosque.
El cazador me trajo la prueba.
Observa su corazón.
Blancanieves sigue con vida
y ante su belleza estáis perdida.
Eso que mostráis ahí
es el corazón de un jabalí.
¿El corazón de un jabalí?
Me ha traicionado.
Ara ja ens podem imaginar, Andrés,
que és el que succeeix, no?
Exacte, sí.
Mira, jo aniré explicant que per Walt Disney
el principal motor de la història
estava amb la relació que té la reina,
Salosa, de Blancanieves,
i la mateixa Blancanieves,
que ella, pobreta, no sospita res.
Alguns elements del conte real,
del conte que va ser escrit,
van ser així eliminats.
Com, per exemple, amb el conte,
hi ha diversos intents
de l'assassinat de Blancanieves
per part de la reina.
I aquí es va anul·lar
i només se'n va deixar un.
I després es van crear uns altres
d'invenció,
com la individualització dels nanos.
Tot això es va encarregar
al departament de guions,
que és un servei
que l'any 1931
va crear Walt Disney.
O sigui, que el que dic,
tenia inclús,
no solament director,
sinó que tenia
diversos guionistes,
tenia tot un departament
de guionistes,
i tots anaven posant
el seu granet de sorra
amb la seva invenció
de diversos guions.
Resulta que per Givó i Alany,
la història entre Blancanieves
i el príncep,
recorda molt
a la de Romeo i Julieta
de George Cucor,
el gran director.
I algunes escenes
continuen amb l'estètica
d'aquesta adaptació
de l'opereta.
La similitud
és especialment,
en fi,
molt evident
amb l'escena del Pou
entre el príncep
i Blancanieves,
quan ell està cantant
al començament de la pel·lícula
allà a la boca del Pou.
O sigui que,
dona't compte,
aquest home,
el que tenia que fer
i la inventiva
que tenia que fer anar
per arreglar això.
Bueno, inventiva,
esclar,
lògicament va tindre
el gran gènit
d'envoltar-se
de gent molt capacitada
per fer les idees
que ell tenia.
Després,
la transformació
de la reina
en bruixa
està inspirada
en la història
del doctor Genquiu
i Mr. High.
Però fem una cosa,
Andrés,
no continuïs.
Anem a sentir
l'extracte
en aquell moment
en què ell està en el Pou
i que ve el príncep Blau.
Ah,
meravellós,
romàntic en percèl.
si se lo pides tú
y al repetirlo
el eco ya
tu sueño ve la luz.
Deseo,
deseo,
por favor, amor,
que vengas,
que vengas,
tú oír,
tú oír,
y sueño,
y sueño,
con oír tu voz.
que me hables,
que me hables,
que me hables,
de amor.
de amor.
Ya sueño,
ya sueño,
con oír tu voz,
que me hables,
que me hables,
que me hables,
de amor,
de amor.
Hola.
Hola.
Oi, oi, oi,
Andrés.
Hola,
chata.
Clar,
que s'ha espantat,
per l'amor de Dios.
I está ahí,
resmeño,
del sueño.
I el clopi vota.
Digues, digues,
perdona'm.
Disney va afegir en aquesta escena,
bueno,
una escena és un pas previ,
fent que el príncep i Blancanieves
es trobeixin abans d'aquella,
en fi,
en quedi dormida.
Clar,
perquè se'l reconeixen,
sinó no hi ha amor veritable,
no?
L'autèntic conte
és que el príncep
descobreix Blancanieves
quan ella està ja dormida,
està encantada.
Aquí, en canvi,
fa que es coneixin ja abans.
A l'amor del príncep
neix de la trobada
i no quan la veu dormida.
A més,
és una altra cosa,
l'escena del petó
és un préstec
de l'Avella Dormiente.
O sigui,
que després va fer servir
amb l'Avella Dormiente.
Les escenes,
després tenim les escenes
de,
diguem,
de dolenteria,
de la...
En fi,
no es van inspirar
amb l'estil de l'opareta,
sinó,
més bé,
són vínculos
que hi ha
amb les pel·lícules de terror.
Per exemple,
Girbó
associa
la seqüència
de transformació
de la reina
amb bruixa
animada.
Els dibuixos van ser
de Joey Grant
i Al Barri.
O sigui,
que a més a més
tenia un equip
de dibuixants
fabulosos
perquè molta gent
es pensa
que tots els dibuixos
eren de Walt Disney.
Walt Disney
tenia una sèrie
de dibuixants
i dintre
d'una estètica
i una línia
tots
tenien que acabar
amb l'estil
que volia
Walt Disney.
doncs,
les seqüències
aquestes animades
ja dic
per Joey Grant
ja es va a venir
amb
l'home i el monstru
del doctor
Jenkel
i Mr. High.
És una pel·lícula
de l'any 1931
del director
Robert Momolain
que va ser
interpretada
per Freddy's Mars.
Mentre que
Grant indica
ell mateix
ho diu
el dibuixant
que es va a servir
com a model
del doctor
Jenkel
i el Mr. High
l'any 1920
de John Robertson
una altra pel·lícula
que ell fa servir
també per inspirar-se.
I per justificar
el seu punt de vista
Givó
diu que la primera
és més elusiva
que demostrativa
com la transformació
de la reina
oposada
a la de Robertson
o sigui
la pel·lícula
de l'any 20.
O sigui que
s'inspiraven
amb uns i amb uns altres
i és clar
tot això
ho veiem nosaltres
com una novetat
i resulta que
tot té
una base
té un fondament
que lògicament
tots ens inspirem
en una cosa o en altra
els cantants
quan comencen a cantar
primer han tingut
el seu ídol
i s'han volgut
semblar amb ells
doncs això
és el que passa
amb totes aquestes coses.
Des dels començaments
de Mickey
i Walt Disney
va tindre
en fi
va estar convençut
de la importància
de posar la música
i les cançons
amb la narrativa
amb l'explicació
de la pel·lícula
i la música juga
per tant
una part important
amb la pel·lícula
Blancanieves
encara que
està menys marcada
que amb la pel·lícula
Fantasia
a l'any 40
llavors
estava començant
a treballar
ja amb la pel·lícula
Fantasia
que Fantasia
per cert
va tindre bastant fracàs
encara que la pel·lícula
és preciosa
degut a que només
és música clàssica
però bueno
és una llàstima
perquè en el seu moment
no va ser reconeguda
com una gran obra
mestra
i ara al cap dels anys
ha passat que sí
no?
crec que hi ha
que hi ha
el Fantasia 2
també
imagina't tu
doncs bé
seguim amb aquesta adaptació
del conte infantil
dels germans Grimm
i que va fer Walt Disney
que és el primer
llarg matratge
realment animat
i també
un dels clàssics
que en fi
més perdurables
de la història
al cine
perquè n'hi ha hagut molts
i aquest ha anat desapareixent
jo en tinc algun
inclús de llarg matratge
que són preciosos
però esclar
no els pots comparar
amb el que va fer Walt Disney
o sigui que
la decisió
de realitzar
un llarg matratge
de dibuixos animats
va ser
se li va posar el cap
a l'any 1937
quan el cine sonor industrial
portava menys de 10 anys
i l'animació
era considerada
un gènere menor
un gènere ínfim
i va ser
d'una gran
audàcia
el que va a Walt Disney
se li va ocórrer fer
però resulta
que va ser
un favorós èxit comercial
i sobretot artístic
perquè bueno
la gent
en fi
no parava
d'elogiar
i aplaudir
la part artística
i és que és veritat
si tu mires la pel·lícula
hauràs que
deixar-me estallar
els sistemes actuals
digitalitzats
però és una obra
de grans artistes
no Blancanyeres
sinó totes les d'altres
sinó totes les d'altres
no no
però fem una cosa Andrés
te tinc un altre abstracte preparat
si vols
i és el moment
que hi ha
la bruixa
diguem-ho així
o la reina
i ja està
amb la metamorfosi
i
li ofereix a la Blancaneus
la poma
la poma
exacte
em sembla?
anem-hi
anem-hi
adiós gruñon
és el final
és el final de
l'adiós gruñon
aquí canvia d'escena
i es veu
ja podem canviar
fins i tot la música
la sentim
l'adiós gruñon
l'adiós gruñon
no se habrà nido
y ella
se quedará sola
con una vieja
por diosera
ja, ja, ja
una vieja
por diosera
inofensiva
ja, ja, ja
ja, ja, ja
ja, ja, ja, ja
m'am-am-am-am
tal vez
muy pronto
ya
mi
príncipe
vendrá
ya
jamás
nos diremos
adiós
y seremos
felices
los dos
es primavera
ya
y suena
su canción
todos
sentimán
amadas
que estarán
sonando
en mi
corazón
si
estás sola
bonita
pu-pu-pu-pu
pues sí
pero
los
hombrecitos
no están
no
se han ido
huele a tarta
si
a tarta
de moras
Las tartas de manzana son las que más les gustan a los hombrecitos.
Tartas hechas con manzanas, como esta.
Parece deliciosa.
Sí, y espera haberla probado.
I aquí em dedica a tots els nens de quan anàvem al cine a veure l'Andrés amb el teu permís
i li dèiem, no, que és dolenta, que no te la mengis.
Però la Blancaneus no ens feia ni cas perquè no ens sentia en aquell moment, no?
Res, res, ella estava al seu.
Estava mentida com canvia la part humana de l'espectador d'unes èpoques amb unes altres.
No, no, però jo crec que ara també passaria el mateix, eh?
No ho sé exactament, ara ja emplearien uns altres sistemes.
No ho sé, perquè, escolta, avui dia els crius avancen d'una manera...
Amb els vídeos jocs jo crec que millor els hi llançarien a la pantalla objectes i tot, saps?
O directament que te la mengis, que te la mengis.
Sosa, que és una sosa.
En fi, són èpoques, saps?
Sí, sí.
Llavors, t'haig de dir que la decisió que va fer Walt Disney al fer aquest llarg matratge de dibuixos animats de 1937,
doncs va fer que ell creix ja un gènere de llargs, llargs matratges animats,
i ha establit d'una sola vegada el patró creatiu amb el qual Walt Disney ja va forjar innumerables estils en els anys següents.
Adaptar contes infantils clàssics en format musical.
O sigui que això, si ens donem compte, pràcticament totes les pel·lícules de Walt Disney són de contes d'una època o d'una altra i, a més a més, en uns musicals.
Disney va incorporar d'una manera molt àvil elements del cine tradicional en aquesta obra,
com és el fort realisme dels moviments, el va fer servir el sistema d'ombres dels personatges,
el muntatge narratiu i el fort dramatisme d'algunes escenes,
que amb els crios els hi causava impressió i amb la gent gran també els hi causava impacte.
Per això agrada a petits i a grans.
Aquesta pel·lícula li va ser premiada amb un Òscar especial per les seves arribades,
o sigui, conseqüències tècniques i artístiques.
La perfecció formal d'aquesta obra va permetre que les audiències infantils
les seguissin veient i, clar bé, les segueixen veient.
Perquè Walt Disney, cada aquests anys, torna a editar,
bussant el 70 aniversari,
extres que posa,
torna a editar una altra vegada les pel·lícules.
I un altre cas és que generació, darrere generació,
es tornen a observar-ho.
Tot i que abans, cada 5 anys, es repetia la pel·lícula.
Ara, degut a que hi ha internet i hi ha els DVDs i això...
No, i també passant més...
Tira una miqueta més, però sempre seran un èxit.
Ja, però també, amb el teu permís,
també surten pel·lícules noves,
com, per exemple, la que ens ha durat per aquest Nadal,
que és la de Fronzen.
Sí, sí, sí.
Que és meravellosa, també, o també...
Sí, no, no, esclar.
És que, clar, venim d'una saga de pel·lícules Disney,
que és una autèntica meravella, eh?
Sí, sí, sí.
Bueno, és que, esclar, ara ja Disney, com és lògic,
des de fa ja uns anys es dedica també amb el digital,
i els personatges que...
O sigui, els elements que té, o això no...
Jo no sé, igual, Disney, en aquestes èpoques,
què ho hauria fet?
Jo sé que hauria fet meravelles,
perquè aquest home s'adaptava a totes les novetats que sortien.
Perquè, primer, les pel·lícules les feien en pla,
després va fer unes pel·lícules que eren dos, tres,
i extra quatre plans amb el mateix fotograma.
O sigui, que era tremendo.
Sí, sí, sí.
I, bueno, la pel·lícula aquesta va ser fruit d'una idea en principi disparatada,
i va ser crear una història tant per grans com per nens,
i tothom li deia, o ha de ser per grans, o ha de ser per nens.
A més, per grans els dibuixos no quallarà,
i per nens potser és massa llarga.
Bueno, i aquesta idea que va sorgir l'any 1934,
i no sols el referia en aquest aspecte,
o el Disney volia realment un producte
on sers reals es barregeixin amb sers imaginaris,
i les seves històries i accions estiguessin recolzades
per una banda sonora de gran atractiu,
i amb unes melodies cantades.
I així, d'aquest suposat, va néixer l'any 37,
el primer llarg matratge animat a la història de Disney.
Perquè, d'acord, és una cosa,
que el que nosaltres veiem amb dibuixos animats,
primer ho feien amb persones,
els moviments ho filmaven,
ara perquè hi ha la gravació,
i no es fa molt bé tanta pel·lícula.
Però tu imagina la quantitat de mètodes de cinta
que es devia fer servir,
perquè els personatges ho feien persones de debò,
feien tots els moviments,
i llavors els dibuixants s'inspiraven
amb els duplecs de la roba,
amb el moviment de les mans,
amb tot això per adaptar-ho a la pel·lícula.
O sigui que imagina't quin treball s'arribava a fer,
i per això, esclar, surt aquestes joies al cine.
O sigui que no és d'estranyar.
Tens alguna música més preparadeta?
Home, doncs ja tinc en el moment
en el qual la pobra...
Mira, mira, mira.
Aquí ja estan tots els nens, estan plorant.
Clar, això ja és el final de la pel·lícula.
Clar.
I com, a veure, li vulgo posar,
perquè jo crec que gairebé tots l'hem vista.
anem a sentir, eh, Andrés?
Sí.
Sí, sí, sí.
Aquí hem de dir que, clar, estan tots plorant, no?
Perquè ella està...
No sé com dir-la, una espècie de cúpula, no?
En la qual l'hem posat,
perquè, clar, han passat també...
...verius mesos...
...a partir d'aquell moment,
perquè no es faci malbé,
com la seva joia, no?
Que la tracten.
I han de dir que són tots els animalons del bosc, també.
El príncipe, que la havia buscado por todos los confines,
oyó hablar de la doncella que dormía en el féretro de cristal.
Oye mi corazón, canto, oí tu canción.
Cuánto te he deseado y te ha soñado mi corazón.
Cánto lo que yo siento ante tanta virtud.
Cuánto duele este instante radiante.
Siempre estás tú.
Y aquí a la imatge veiem com el príncep s'apropa a la Blancaneus.
Sorprès, no, Andrés?
Finalment trobant-la i li fa el petó.
El que no m'acaba a mi de quadrar, Andrés,
és que passin...
que la paraula eternament m'ha grinyolat una mica, eh?
Bueno, és que, mira, la història,
la història és que Blancaneus es queda
amb el trosset de poma enveranada a la boca.
I quan els nanos mouen, una de les vegades mouen el...
La urna, la urna, cau a terra, cau a terra,
i Blancaneus, doncs amb la trompada que rep al caure la urna a terra,
li salta el trosset de poma enveranada a la boca,
i llavors és quan ella es desperta.
Això és una part de...
Del conte de veritat, diguem-ho així.
Exacte, exacte.
A Blancaneus va tindre un pressupost,
els dibuixos aquests, inicial, de mig milió de dòlars.
Però, esclar, fa tantes coses i tantes proves
i tanta especialitat que la inversió es triplicaria.
I no va ser fàcil afrontar el projecte,
doncs la unitat artístic, que era la que contractava la pel·lícula,
es va negar a financiar la primera etapa del projecte
amb un adelanto contra hipotètics beneficis,
i Disney es va veure obligat a firmar un contracte,
a signar un contracte de distribució amb exclusiva
amb la RKO dels seus curs matratges.
I gràcies a això va tindre diners per poder-la acabar.
Llavors, l'ús de la càmera multiplan
va dotar Blancaneus, els set nanos,
d'uns notables efectes d'escenes llunyana,
i una extraordinària nitidesa amb els moviments dels personatges.
I el que ha dit abans dels personatges,
l'aperiència física dels personatges es va inspirar
amb els galants i belleses del cine de llavors,
perquè així Blancaneus es va basar en aquella magnífica artista
i guapíssima artista que era Janet Gaynor.
El príncipe es va inspirar en un magnífic artista com era Douglas Fibans,
i la reina era una barreja entre Greta Garbo i Joan Cranford.
O sigui que imagina't tu el transfons que hi ha en una obra
que només veiem el resultat final, que és el que ens agrada a tots,
però Renoi s'hi porta a fondo i a fondo i a fondo.
Doncs Andrés, si et sembla, ho deixem aquí,
ja hem vist acabar la pel·lícula amb el teu permís,
i el que hem de fer ja...
Mira, ja poso la teva sintonia per aquí de fons...
Sí, ja passaré unes bones festes de Nadal.
És el que t'anava a dir.
Fer unes bones festes de Nadal i una bona entrada d'any
i que duri la bona entrada tot l'any.
Com ho saps?
Clar, també farem uns dies de descans, oi?
Bé, jo sobretot, sí.
I jo espero, Andrés, que tornem, no?
I tornarem amb altres personatges, però no de Walt Disney.
Bé, d'altres en tenim tant, però Walt Disney hem pensat
que era molt apropiat precisament per aquestes festes nadalanques,
festes de vacances dels crios, Papà Noel, Reis...
Tot això, doncs, vam pensar que seria escaient parlar de Walt Disney.
Doncs si jo et vaig a far la paraula,
ja saps que jo de seguida m'enredo amb això,
perquè saps que m'agrada moltíssim el Disney.
Ho sé, ho sé.
I amb l'Andrés i Andrés l'acomiadem ja fins a la tornada,
que t'espero que vinguis aquí en persona, eh?
T'espero en persona aquí a la ràdio.
Va, això esperem, sí, d'acord.
Moltes gràcies per tot.
Gràcies, Andrés.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Gràcies, bones festes i bon any nou.
羅ę.
Béu-siau.
Béu-siau.
C니다.
Béu-siau預備.
Vam呀.
ini.
Béu-siau.
Béu-siau.
Béu-saches.
Béu-siau.
Béu-siau.
Béu-siau.
Béu-siau.
Cantom Жé.
Béu-siau.
Béu.
Béu-siau.
Béu-siau.
Béu-siau.
Béu.
Béu-siau.
Béu-siau.
Béu-siau.
Béu.
Béu.
Béu-siau.
Gràcies.