Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja fa anys!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
el seu any i...
Sí, any llarg ja té cas.
I com sé que sou una miqueta culs i inquiets,
sou que molt tranquils,
que dius, alguna lletra ja la teniu feta
i alguna cançó més, ja està, no?
Bordant-se.
Explicau-me.
Tenim coses.
Tenim coses, ja ho deixa caure, vinga.
A qui li toca?
Com dius, la veritat és que sí,
ja fa un any i pico d'aquest CD.
Fa un any i pico que va sortir,
però exactament fa dos anys i mig
que el vam gravar.
Dos anys i mig?
Sí.
De fet, quan hem estat fent la gira
d'aquest últim disc a territori per tot Espanya,
inclús un concert a Finlàndia,
que vam estar,
ja teníem cançons del pròxim CD,
però clar, estàvem presentant aquest actual,
llavors no ens ficaríem a tocar cançons noves.
Però sí que és veritat que, com dius tu,
ja tenim lletres, ja tenim cançons.
De fet, tenim una gravada,
la qual sí que era el primer single del pròxim disc
i ja podem desvalar el títol,
que es diu I'll fight for you,
que significa lluitaré per tu.
Sembla romàntic, però no ho és.
És un rotllo més d'amistat,
de dos amics,
i res, aquest tema ja el tenim gravat,
serà el primer single d'aquest disc,
com et dèiem,
i jo crec que d'aquí molts pocs mesos
ja els podrem presentar.
I on ho enregistreu?
O no en teniu pensat d'enregistrar?
O potser on s'han enregistrat els altres treballs
escogràfics vostres?
En el mateix lloc o...
Vols dir per publicar-lo?
Vinga, exacte.
Allò que dius,
doncs tenim el nostre lloc particular ja,
o fins i tot a casa,
allò que dius,
juguem a casa i tenim...
Nosaltres,
i el que és gravació del disc,
l'hem gravat aquí a Radis Records,
a Tarragona,
com sempre,
i el que és,
per publicar-lo,
ara mateix tenim tres discogràfiques,
una que ens hi trobeix a nivell nacional,
que és de Fish Factory,
que és una discogràfica de Madrid,
una que ho fa a nivell europeu,
que es diu STF Records,
que és alemana,
i després l'última que ens va fitxar,
que va ser una japonesa,
que es diu Hydrant Music,
que és la que ha fet l'última edició del disc en japonès,
al Japó.
A veure, explica'm, explica'm, això.
Com ha estat?
Els hi vau enviar vosaltres?
A través d'algun lloc us van sentir,
es van quedar,
dius,
aquesta gent són boníssims,
han de ser nostres,
com anà la història aquesta amb el Japó?
Perquè no estan aquí al costat, eh?
No, estan una mica...
Són una mica de lluny.
I justament avui m'han arribat a casa
unes còpies de l'edició japonesa,
que és exactament com la que tenim aquí,
l'únic que conté dos temes extres,
una que és una versió en quartet de corda
d'aquest tema Remaining,
que escoltàvem abans,
i després una versió d'un grup que es diu
A Day to Remember,
una versió en acústic,
d'un tema que es diu
Efit Means a Lot to You,
són dos temes que hem volgut ficar extres,
en aquest CD,
però tot el de més és bàsicament igual.
Bueno, té uns caràcters japonesos,
que també els tantaria de casa,
es veuen molt macos.
Home, i tu saps el que és?
Mira, mira,
ensenyar el CD...
Edició japonesa.
Edició japonesa.
Jo porto un al cotxe sempre,
mira, Japó.
Haka, no, no.
Home, a Finlània ja heu arribat.
No?
Físicament, sí.
Físicament.
O sigui, també heu estat gairebé
donant per tot Espanya.
O sigui, amb el qual cosa ja més o menys,
per aquí ja us tenim tantejats.
Cap al Japó.
A veure si podem.
I res, ara ha arribat el disc,
ara hem d'arribar en altres.
A més, vosaltres sabeu,
jo crec que sí,
que els japonès són molt apassionats.
Sí, sí.
A més, són gent que,
com els hi agradeu,
estem parlant de concerts,
d'aquells de...
Bueno,
que es perd la vista
de gent i gent i gent i gent.
Però tant de volgut escolti.
A veure si podem...
Ah, mira, casualitat.
Recordem que Tarragona Ràdio
també s'escolta a través d'internet,
arreu del món.
A més,
perquè no algun productor japonès
que n'estigui sentint
i que entengui el català,
que aquí és una mica complicat,
però bueno,
que tot hi hagi, no?
Que algú li tradueixi, sisplau.
I que a mi ja podria ser, no?
Seria un d'aquells desitjos
per aquest 2013?
Sí, exacte.
Però d'aquelles coses
que us agradaria que passés?
O més que els desitjos,
un dels objectius.
D'acord.
Ara m'has agradat, eh?
O sigui, ara dius, vinga.
Sí, nosaltres el que és el mercat japonès
ja el tenim entre cella i cella
des de fa ja temps,
perquè, bueno, de fet no sabem per què,
suposo que perquè ens agrada molt
la cultura japonesa,
la música japonesa,
i des del principi ja vam,
inclús amb el disc en castellà,
ja ens el van editar a petita escala.
Sí.
Aquest disc ja ha estat agafat
per una discogràfica molt més gran,
és un subcellu d'hemi-music,
i la veritat és que,
no sé si li tenim un carinyo especial al Japó,
o què,
però la veritat és que
ens agradaria moltíssim anar a tocar.
Passaria, a veure,
aviseu-me, eh, sisplau.
Sí.
Si ja es dona la història
que és imminent, home,
potser no imminent,
però el que dius és,
mira, de cara a tal data hem tancat,
marxarem cap al Japó
durant una setmana,
dues setmanes,
tres setmanes,
o un mes sencer,
aviseu-me i xerrarem una miqueta.
Jo crec que sí.
Jo crec que sí.
que no s'anarà d'aquests plans, no?
Sí.
Si anem al Japó
i ens encarregarem
que tothom s'anarà...
que ho sàpigui, no?
Sí.
Nos vamos, que nos vamos.
De fet,
crec que hem de reservar
cientos extres
perquè ja tenim molta gent.
Si vaig a Japó
on quiero ir con vosotros.
Què dius?
Sí.
No, no,
seients, no,
preparar maletes,
aquellas grosses.
Tothom vol venir al Japó.
No, no,
preparar maleta grossa
i tot de polizones,
de polizones.
Bueno,
si no es pot anar al Japó,
de moment,
aquí cap de setmana,
a Constantí
i a la sala cero.
Exacte, exacte.
Primer anem a veure
com anirà.
Per cert,
a Constantí,
més o menys
com anirà el concert.
Recordem on es fa,
també,
a quina hora es farà.
Es fa al casino,
a la sala
que hi ha allí
de concerts
i d'espectacles
que està al carrer,
crec que és al carrer Major
perquè està molt a prop
de l'Ajuntament
i tocarem a partir
de les 12 i mitja
de la nit.
Esteu sols,
crec, no?
Estem sols.
Hi ha diversos events
organitzats per aquella nit,
el que passa
és que estan
en altres emplaçaments
del poble
i cap a Solapes,
és a dir,
algú pot anar al concert
al polizportiu,
per exemple,
i després vindrà el nostre.
I serà un concert
una mica diferent
del d'Àngelos a Pàtrida
perquè justament
amb Àngelos
toquem 45 minuts
i llavors, clar,
apretem una mica
els setlis
i com ells són molt canyeros
traiem les balades,
fotrem...
El meu carabarrà.
Tenim a saco,
el Julio quedarà
més afònic de lo normal
perquè cridarà
una mica més.
Això t'anava a dir,
després ho comentarem,
David,
això que acabes de treure ara
és una cosa
que jo me reservava
per després,
però això és veritat,
que el Julio
no té nom,
és que és com
el nínio de l'exorcista,
el Julio.
Sí,
la veu que té ara
no és la mateixa veu
que perquè el Julio
el sentim.
És trampa,
és trampa tot,
tot és truc d'estudi
i pedalera,
li dones el play
i sona sol,
jo no faci res.
Sí, sí, sí, sí.
No m'acabo de creure,
Julio,
no m'acabo de creure.
Bueno, David,
diga-ho,
després ja parlem del tema.
I això, bueno,
el dissabte seria
i el divendres,
que és demà,
doncs,
tocarem una mica més
tots els àmbits
que tenim,
farem més versió,
farem temes més en acústic,
farem...
Tocarem bastanta més estona,
la veritat.
Molt bé.
Farem més espleiat,
diguem-ho així,
més de tranqui.
Sí, més de tranqui.
Demà,
som vosaltres
els protagonistes
del cap i a la fi,
no?,
i s'ha d'aprofitar
i a més dius,
mira,
són les festes
d'allà de Constantí,
la gent vindrà a veure'ns,
anem a disfrutar,
anem a gaudir
sobre l'escenari,
que jo crec que és el que més
us agrada com a músics,
no?
Sí, exacte.
i el d'Àngels de Pàtrida
no diem que no disfruteu,
tot el contrari.
El que passa,
clar,
ja anem més coaccionats
pel temps que es té.
Sí,
el dissabte som invitats,
doncs.
Sí, exacte.
És més disfrutar
de la seva companyia
que disfrutar,
bueno,
del nostre show.
Donarem,
però encara que sigui curt,
donarem el 200%
com fem a tots els concerts,
bueno,
la gent que ve a veure'n
ja ho sap,
que dona igual
tocant un metre quadrat
que en 40 metres quadrats.
A més,
sabeu el que és això,
no?
Sí.
Perquè saps,
aquelles coses que dius,
mira,
anem evolucionant
i algunes vegades
tens l'oportunitat
de tocar davant
de moltíssima gent
en un macro festival,
com que després
anem a una sala,
però s'ha de fer tan bé
en un costat
com un altre,
no?
De fet,
una anècdota
és que...
Digues, digues.
vam estar tocant
a un festival a Finlàndia
que suposo que
ja deus haver sentit molt,
que és el bressol
de tot el que és
el metal i el rock
i vam estar tocant
a un festival important
amb molts de grups,
amb moltíssima assistència
de públic,
amb un escenari
molt guapo
i la setmana després
vam estar tocant
al calè a Salou
que quasi ni cabíem dins,
que qui hagi estat al calè
sap que és un pub
molt petitó,
molt acollidor,
però molt petitó
i quasi ni cabíem,
no?
I clar,
d'una setmana a una altra
es canvia el xip
i saber que pots córrer
d'una banda a l'altra
de l'escenari
a saber que
com et moguis una mica més
li claves...
et cau,
et cau.
o li claves el màstil
de la guitarra
a la rosa
o amb algú.
No, no,
però és el que passa,
no?
Que és el que,
com a músics,
us trobareu
i clar,
que en cada moment
s'ha de posar la situació,
no?
Igual que passa moltes vegades
a la sala cero
o a la vaqueria,
que a la vaqueria
gairebé
hi ha un pam
del que és a l'escenari
i de seguida
et trobes amb la gent,
no?
que es troba a baix,
que clar,
tot és diferent,
però bé,
l'important és poder tenir
aquests concerts
perquè ara,
no sé si vosaltres també segur
que a la vostra manera
haurem notat
aquesta cosa,
aquest fantasma
que es diu crisi
i que amenaça a tothom,
no?
Sí,
l'hem notat moltíssim.
Tot i això,
la veritat és que hem fet
no sé si prop de 40 concerts.
Llavors,
fantàstic,
aquest 2012
serà per emmarcar
llavors per nosaltres.
Sí que és veritat
que ens han suspès
molts festivals,
concerts que estaven organitzats
i al final
no s'han dut a terme
per falta d'organització,
de pressupostos,
inclús a través
de la desgràcia
del Madrid Arena.
Ostres,
sí,
és veritat també.
Hi ha hagut moltes sales
que s'han afectat
el tema seguretat
i tot això
i ens han tingut
que tirar enrere actuacions.
sí que ens ha afectat bastant
però estem contents
perquè hem pogut tocar molt.
Home,
40 concerts,
està molt bé, eh?
I com es prepara
aquest 2013,
més o menys?
Com a tenir?
Ara,
aquests dos concerts
ja de primer,
el viatge a Japó
que ja arribaràs.
Ja arribaràs.
Hi ha alguna cosa més?
Teniu ja l'agenda preparada?
Vaig de viatge?
Algun lloc?
Bé,
tancat encara no hi ha res,
hi ha molts plans
i estem encara més motivats
que amb el disc de Mayon Angel
i la gira que hem fet.
Tenim moltíssimes ganes
de fer moltíssimes coses
i moltíssimes més coses encara
i fer tot el que puguem
i no parar,
no parar.
I segurament que també...
Ni de composar,
ni de pensar
i tirar cap endavant.
I si ja es dona el cas,
perquè no, no?
El que dèiem abans,
si ja teniu aquestes primeres cançons,
aquesta primera ja cançó enregistrada,
doncs entrar a l'estudi
i a veure què passa, no?
Ja acaba de fer.
Hi ha plans d'entrar a l'estudi aquest any,
si tot va bé
i la veritat és que tenim
cinc o sis cançons ja
molt encaminades,
algunes acabades 100%,
i comença a sonar bé
ja com poder plantejar
entre l'estudi aquest any
a veure si podem treure el disc
aquest any també.
Vam de dir que nosaltres tenim
dos dels components del Sancor,
però són uns quants més.
Sí, som sis.
És el que t'anava a dir,
m'ha faltat quatre,
la veu femenina de la Rosa,
que és la que estem sentint.
me'ls presenteu vosaltres mateixos als companys?
Sí, i tant.
Sí, doncs jo presento
tres i tu tres.
Vinga, tres i tres.
Vinga, doncs som-hi.
Doncs, bueno,
en cor som el Jordi Vidal,
a la bateria,
Javier Casanova,
alias Rubio,
als teclats,
i, bueno,
jo Julio López al baix.
I, per altra banda,
soc el David,
que soc jo,
el guitarra,
el Fito,
Fito Martínez,
que és l'altre guitarrista,
i em falta un...
La Rosa,
encantant.
Ah, clar,
i la Rosa,
de Constantí,
que és la veu principal
de la banda.
Des de sempre
heu tingut
aquest grup de sis?
Sempre ho ha estat
als sis?
Sempre hem estat sis,
el que passa és que no sempre
hem estat a aquests sis.
Sempre hem estat sis
i gairebé hem estat sempre
als sis,
el que passa és que no
dins de la banda.
És una història...
A veure, a veure.
És estranya,
però la podem resumir ràpidament.
Digues.
I és que,
fa, bueno,
aquest any fem 10 anys
com a grup,
vam començar
quan teníem 13 o 14 anys,
més o menys,
i molt joves,
i el Julio i el Fito
van entrar a la banda,
doncs,
crec que ja fa uns 4 anys.
El que passa és que
ells sempre havien estat
amb nosaltres,
perquè són amics nostres
des de fa molts anys,
inclús havien col·laborat
amb nosaltres,
el Julio ens ajudava
als concerts
amb tècnic de so,
el Fito havia col·laborat
tocant...
Són aquells amics,
perdoneu-me,
són aquells amics
que no tenen preu, no?
Sí, sí.
Que quan estàs fet caldo
diuen,
no, no,
ja et dono un cop de mai,
jo,
deixa'm que t'ajudi a això...
Llavors,
quan ens van fallar
els dos membres
que teníem abans,
aquells dos,
l'Espo i el Hoshi,
dos grans amics nostres també,
quan ens van fallar els dos,
vam preferir comptar amb ells
que no agafar,
fer un càsting
o fer anunci,
si no per trobar
un baixista i un guitarista nou
vam dir,
els dos amics
que sempre han estat
amb nosaltres
són els que es mereixen entrar
i a més són qui volem nosaltres
que entrin amb nosaltres
a tocar.
Que guai, no?
I nosaltres ens moríem de ganes també.
Ja m'imagino.
Ells han vist
les dos vertents d'aquestes,
veure-ho des de baix
i veure-ho des de dalt
i està molt bé.
I la música d'Anchor
més o menys
sempre ha anat d'aquest estil,
si no recordo malament, no?
Sempre ha anat d'aquest estil,
el que passa que ara
és una mica més modern,
també,
clar,
abans fèiem cançons,
teníem 16-17 anys,
escoltàvem unes coses,
ara tenim 23-24 anys
i escoltem unes altres coses.
No, no, clar.
Però sí que és veritat
que l'estil sempre ha sigut
rock, metal
i melòdic,
o sigui,
amb la veu de la rosa,
contrastada
amb una mica més de canya
com pot donar el Julio,
nosaltres amb les gitares
o la bateria,
però sí,
aquest estil
que podeu escoltar
al disc de May and Angel
és a l'estil d'Anchor.
Però una cosa, David,
la primera vegada
que el Julio va fer
allò...
que li va sortir
al ninyo de l'exorcista
que tenia dins.
Sí, ens vam assustar.
Quan va fer la possessió,
perquè allò va ser
una possessió el primer dia,
no?
Sí.
Us en recordeu
quan va passar
que dius
on tenies tot això amagat?
Jo me'n recordo
que va haver d'entrenar-se,
sí,
ell ho ha entrenat.
Em vaig haver d'entrenar
per poder fer-ho.
Home, però, a veure,
però això també
més o menys
tu ja ho tenies
encara que ho haguessis entrenat,
això no surt
així com així, no?
No, no,
la realitat
és que
quan
comença a obrir
una miqueta
la ment
en estils musicals
i tal,
vaig començar
a escoltar
estils
més durs.
Mira,
que ets just
ara mateix.
Sí, sí,
mira,
escoltem-ho,
escoltem-ho, eh?
És que a més,
queda xulíssim,
ho he de dir,
queda al·lucinant
amb les dues veus,
la veu d'ella,
de la rosa
i la teva veu
que hi ha trencant.
És una mica l'Àngel
i el diable, no?
Exacte,
és que seria això,
ni més ni menys,
ni la mòstria de la boca.
Fantàstic.
I com va ser?
Ja des del principi
teníeu clar
que s'havia de fer
d'aquesta manera,
aquest aparell de veus?
La veritat és,
el primer disc,
hi ha alguns temes
que sí que hi ha
aquestes veus,
però,
com el Julio no hi era,
encara vam contactar
amb un amic nostre
que les feia,
que es diu Àlex,
i les va fer
i llavors vam pensar
ostres,
molaria tindre algú
al grup que ho pogués fer
i ho feia a l'Expo,
que és la guitarra
que teníem abans
i quan ell ho va deixar
vam dir ostres,
qui ho farà ara?
I el Julio,
de repent,
un dia va cridar
i el Julio estava posseït
o no sé què li va passar
i va cridar
i va dir hòstia,
doncs si el teu
ho practica
i ho entrena
jo crec que podria fer-ho
i aquí està.
Al principi no li agradava,
ho he de dir, eh?
Sí, no t'agradava.
Sí, no,
però no per res,
sinó perquè...
es feia mal o...
Clar, no m'acabava
d'agradar
perquè no ho feia bé,
de bones a primeres
no es fa bé
i jo li deia
David, tio,
bueno, David Rubio,
tio,
que he de durar un concert,
tio,
no un crit.
És allò que s'ha de fer bé
si no,
no es pot fer
i no,
a base de curro
i insistència,
doncs, bueno.
Ah, ja tens la gola
que ja té,
ja es tenen muscles aquí
potents,
ja esperant
en qualsevol moment
que li demanis,
no?
Sí, sí, sí.
I, clar,
aquest cap de setmana
amb dos concerts,
tela, eh?
Bueno,
el toca portar-se bé
i després de...
no cridar molt
quan es parla
i res,
poc alcohol
i aviat
a dormir a casa.
Doncs sí,
avui teniu assaig?
Perquè no sé
si estic desagratant
una miqueta
els vostres plans d'assaig.
Avui teníem assaig
però al final
no el tenim
perquè
en temes de fet
avui
normalment anem tots
a les entrevistes,
el que passa
és que estan tots treballant.
i no tenim a ningú
llavors hem dit
per ensajar el Julio
i jo sols,
bueno,
el fito surt a les 9
llavors podria
però per ensajar
els 3 sols
encara arribem,
encara arribem.
Per ensajar els 3 sols
millor ho deixem ja per demà
i demà toquem
i ens ho passem bé
i ja està.
Doncs sí,
a més deu ser també complicat
és el que passa sempre,
no?
A vosaltres
és la vostra passió
la música
us mou
però clar,
també hi ha una altra cosa
que és la feina
i això també
s'ha d'anar tirant endavant,
no?
i normalment
ho podem compaginar
molt bé
però
és molt car
la música,
els instruments,
gravar,
viatjar
i les actuacions
són remunerades,
no sempre
i no gaire ben remunerades,
però quan ho som
la veritat
és que ens ajuden moltíssim
i si no,
a treballar
i a seguir tocant
i a seguir composant
i com deia el Julio abans
amb molts plans
de seguir endavant
i de seguir fent coses.
Doncs fem una cosa,
recordem ara
que tenim l'actuació
dels Anchor
demà mateix
dins d'aquesta festa
de l'hivern
a Constantí,
a quina hora és,
recordem-ho d'altra vegada
i el preu d'entrada
també important.
L'entrada és gratuïta
el demà.
Veus?
És que no us podeu queixar.
No ens podem queixar.
És que no es poden queixar
la gent que anirà demà
al concert, eh?
Entrada és gratuïta
a partir de les 12 i mitja
de la nit
al casino
i dissabte
a la sala 0
a les 8 i mitja
s'obren les portes
amb els Àngelos de Pàtida.
Aquí sí que
hi ha preu d'entrada
però no recordo
si això...
Ara t'ho dic,
ara t'ho dic.
Hem de dir que el concert
tant sí començarà a les 9.
Sereu vosaltres els primers?
Sí, nosaltres obrim la nit.
Molt bé.
Serà a les 9 en directe.
L'entrada oscil·la
entre 8 i 10 euros.
Si la compreu avui
encara la teniu anticipada
o sigui que
doneu sorpresa
si no...
És molt bon preu, eh?
Per veure els Àngelos de Pàtida
és molt bon preu.
Home, i els Anchor.
I els Anchor també.
No sé si els coneixes
d'aquesta gent de Pàtida.
Sí, som bona gent.
Molt bona gent, sí.
Home, i tant.
No ho fan malament.
Doncs fem una cosa, família.
Ara trucarem
a la gent dels Àngelos,
trucarem al Guillermo,
acomiadem la vossa entrevista.
Això sí,
que aquest desig
que hem dit
a través d'Antena,
el nou treball escogràfic,
veniu aquí a la ràdio,
sisplau, jo us espero.
Si marxeu al Japó,
també us espero per aquí.
O sigui, tenim dues cites
amb vosaltres, eh?
D'acord.
Que no s'escapin,
els Anchor.
Ens escaparem.
D'acord.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
You've given me a life
Oh, a brand new life
You have not
Been me alone
Dead alone
We share, I see
Internally
I'm still loving
All the times
We've been sharing
You side by side
I can't even see
Your eyes
When I look
Into this
Now look at him
So I'm sure he seems
A thing he feels
He's never alone
He will be strong
At least I hope
He has the
For me
I could lose the scares
That he's taking
All things will end me
You can make stronger
Convictions says
My own nature will pay
My own nature gets my heart
I'm still loving
All the times we've been sharing
Side by side
And I feel surrounded
By you and our young
Who am I, sing the song
No ens movem de la Sara Cero
Ara estàvem amb els amics d'Anchor
I ens anem tot seguit cap al bacete, clar que sí
Tenim els àngelos a pàtrida
A pàtrida d'Anchor
A pàtrida d'Anchor
A pàtrida d'Anchor
A pàtrida d'Anchor
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Noi very дорCanals!
Tenim Gottes ganas de compartir escenario con ellos y
seguro que va a estar muy bien la tarde.
Estaba mirando los trabajos discográficos que tenéis.
Me constan tres.
Màsoe menos para el concierto de este sábado en la sala cero,
un repaso extenso a estos tres trabajos discográficos.
¿En un principio tres en cuatro o cuatro?
Me dejaba uno, veis!
Por eso lo he hecho con la duda que preguntaba.
Sé que The Call es el último,
que este seguramente
que es el que será más puntero
y luego las canciones que tal vez todo el mundo conoce
Sí, claro
o sea, tenemos un show preparado
de unas dos horas donde vamos
a repasar toda
nuestra historia, toda nuestra discografía
pero por supuesto haciendo hincapié en The Call
que es el disco que vamos a Tarragón a presentar
y bueno pues eso
la gente
lo que quiere lo va a tener
los himnos ya de Angelus a Patria
que todo el mundo quiere en directo, las canciones
míticas, todo eso va a estar ahí
pero sobre todo presentando los últimos temas
del último trabajo
y bueno, haciendo un
de todo bastante
homogéneo para que la gente se lo pase bastante bien
Y por cierto, como os ha, claro, en este 2012
cuando presentaste este The Call
ya con Century Media Records
¿no? Que ya veníais de grabar
del anterior también
¿Os ha tratado bien este 2012?
¿Habéis tenido la oportunidad de moveros bastante?
¿Habéis hecho alguna salida?
Sé que habéis también estado en
creo que en Portugal
Corrígeme
Bueno, realmente Portugal es
nuestra base
Nuestra base
Sí, donde grabamos nuestros discos
¿No?
¿Has visto que le he dicho muy sutilmente esto de
Portugal?
Sí, sí, realmente
Portugal es como nuestra segunda casa
Sí, sí, sí
Pasamos allí mucho tiempo
Los últimos discos los grabamos allí
Nuestros productores de allí
y tenemos muchos amigos allí
Bueno, desde hace ya un par de años
desde que empezamos a trabajar
con la multinacional con Century Media
pues nuestra dinámica
es presentar discos en España
pero antes o después
siempre hacemos una o dos giras
por toda Europa
que suelen durar un mes
o sea, 30 días
todos los días
tocando por todos los países de Europa
y bueno, estuvimos en mayo de 2012
estuvimos con Fruity Sopla
de Havok y God Hall
Sí
Y bueno, la experiencia como siempre brutal
Me imagino, me imagino
Venimos con más ganas aquí a España
con las pilas más cargadas
y con más experiencia si cabe
y eso pues nada
estamos por el estado español
y el sábado pues se toca el turno a Tarragona
ya que como bien has dicho
pues a primeros de noviembre
no pudimos ir por mi enfermedad
Te digo una cosa Guillermo
lo explicas con la sencillez
decías, bueno, estamos en Europa
hemos estado en tal
hemos estado en cual
claro, yo estoy acostumbrada
entre tú y yo
estoy acostumbrada
que muchos de los grupos
que pasan por aquí
por nuestra emisora
no todos
pero muchos de ellos
son grupos que están intentando
hacerse un caminito
dentro del mundo de la música
y claro, como mucho
pues aquí al lado
pues actuaremos este fin de semana
como mucho
pues a lo mejor en nuestra ciudad
o en nuestro pueblo
nuestro barrio
claro, esto de cuando ya es tan grande
bueno
nos da un poco
nos da un poco de decir
ostras, que
te has dado un poquito de respeto
bueno, ya vosotros yo
que ya lleváis un montón de tiempo
¿no?
sí
ya te digo
o sea, llevamos como dos años y medio
ya con esta
imagínate
con esta rutina
de trabajar así
o sea, de estar girando todo el año
y girar por fuera
entonces lo ves como algo normal
claro, claro
lo ves algo raro
cuando no giras tanto
uy, se me hace raro
no estar tanto tiempo fuera
este año en casa
¿qué dices?
¿qué dices?
¿qué me estáis diciendo?
quiero salir
quiero liberarme
quiero liberarme
de hecho este año
la Gira Española
la hemos hecho más cortita
de lo normal
porque también
todos ya han dicho
también nos apetece mucho
pasar fines de semana
en casa
tranquilamente
salir aquí de siesta
con los colegas
porque tener la temática
de estar todos los fines
de semana afuera
la verdad es que
la gente dice
joder, es la hostia
sí, sí, es la hostia
es cojonudo este trabajo
¿sabes?
pero
o sea, tú de lunes a viernes
no realmente
o sea, trabajas en casa
tocas, haces esto
pero cuando todos tus amigos
pueden salir
o vas a quedar a cenar
o a comer o algo
pues realmente tú tienes
que ir a trabajar
claro, claro
que de vez en cuando
tengas así un fin de semana
libre
pues también viene muy bien
pero sí, se hace muy extraño
no estar tocando tanto
pero te voy a decir una cosa
que incluso también la familia
¿eh?
lo agradece muchísimo
es aquello de
hombre, menos mal
no hace falta que me envíes un fax
sabiendo que estás por ahí
¿no?
ni un whatsapp
ni un mail
ni nada de estas cosas
realmente nuestras familias
siempre nos han respetado
y nos han apoyado muchísimo en eso
y nos entienden
así que siempre lo leo
pero sí, hombre
realmente para las relaciones personales
es más complicado
me imagino, me imagino
recordamos que sois Guillermo
guitarra
bueno, eres tú
solista
y veo
tenemos a David
tenemos a José
tu hermano, creo
sí, eso
y a Víctor
sois ahora los cuatro componentes
¿me dejo alguno?
no, no, no
los cuatro
bueno, hay mucha más gente que trabaja
tanto más como nosotros en el grupo
como Paco
nuestro manager
como Gorka
nuestro técnico
es unido turma de ayer
como Daniel Cardoso
nuestro productor
pero bueno
o sea, los cuatro
sinvergüenzas
que van por ahí
somos nosotros
aquellos que están ahí en el escenario
que rompen guitarras
¿llegasteis a romper alguna guitarra?
no, no
jamás
con lo que valen
no, ya vas a más
que nos tiene un cariño ahí especial
aparte nuestro patrocinador
probablemente nos daría alguna bronca
sí, ¿no?
frenaros un poco
frenaros un poco
pues Guillermo
que os esperamos
con todo el cariño
aquí en Tarragona
en la sala cero
conjuntamente con Anchor
y que a partir de las nueve
que se abrirán las puertas
y que tendremos la oportunidad
de veros ahí en el escenario
que vaya muy bien la noche
y sobre todo
pues lo que queda
de este 2013
parece que seguro
que todavía nos deparan
muchas sorpresas
y sobre todo
para vosotros
sí señor
pues nada
muchísimas gracias
y nos vemos el sábado
en Tarragona
que siempre es un placer
ir allí
ir a Cataluña
siempre nos sentáis
como reyes
así que encantados
que vamos para allá
pues ya sabes
a repetir
como las natillas
de dos en dos
claro que sí
ahora ya habéis cogido carrera
y ya tenemos la primera
ahora a ver qué pasa
con la segunda
gracias
hasta pronto
chao
a
a
a
a
a
a
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya