Festa de Santa Tecla 2013, dimecres 18 de setembre,
a dos quarts de deu de la nit al Teatre Metropol.
La cirque en concert.
La cirque en concert.
La cirque en concert.
La cirque en concert.
La cirque en concert.
La cirque en concert de la cirque en Teatre Metropol a dos quarts de deu de la nit.
I per parlar-nos del concert via telefònica comptem amb el César.
César, bona tarda.
Hola, bona tarda, César, com estem?
Ja tocava, eh?
Ja tocava, has vist?
Saps el que pensava?
Què?
Que l'últim dia que et vaig tenir aquí, te'n recordes, no?
Sí, sí, tant.
Que va haver-hi una relliscadeta per part meva, i que ens vam quedar tu i jo.
Bé, tu sobretot al principi, quan ho vaig dir, hi havia una cara de dir...
Crec que encara no toca, eh?, crec que encara no toca, eh?, crec que encara no toca.
Però ara ja es pot dir, no?
Bueno, no passa res, jo crec que ara ja ho podíem dir, no?
Sí, jo crec que sí.
Què et sembla, no?
I podíem comentar una miqueta, que han d'anar a buscar les entrades, i que el concert és gratuït, i coses d'aquestes.
Que és que ja estem aquí a sobre, ja, eh? Que no ens adormim, eh?
Ja lo tenim, eh?
Sí, sí.
Ja ho has assajat prou, ja?
Jo crec que sí, però no m'atreveixo a dir-te que sí, rotund.
No, no, jo crec que sí.
Que sí, que sí.
A més a més, les darreres vegades que m'he posat en contacte amb el pobre Pablo...
Sí.
Què t'he de dir que no ho sàpiguis, no?
Ja veig.
No puc parlar, no puc parlar, no puc parlar.
Em va de crani, pobra.
Pobre, això és explotació, eh?
Sí, no?
Jo crec que sí.
Hauríem de deixar-te descansar.
Bueno, tu i Pablo i tu, que també, Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí, sí.
T'una cosa i altra, bueno, no parem, no ens podem queixar, la veritat.
Que va, a més a més, que enguany semi-semi feu com doblete, almenys tu i ell, eh?
Ah, pues sí.
Eh?
Pues sí, la veritat és que la setmana està mogudeta.
Sí, per això que no us avorrireu a casa, eh?
No, no, no.
Us trobarà a faltar.
A casa l'empo, que hi farem.
A casa diuen, on estan?
On estan, César?
I el Pablo, que no los vemos, no los vemos.
Sí, tot el dia amunt i avall.
Parlem en sèrio, perquè demà ja és una cosa més que dius, ostres, demà ens hem de posar l'etiqueta.
Sí.
Com anirà demà el concert, és a dir, que al Teatre Metropol, explica'm.
Pues mira, jo espero que anirà molt bé.
A veure, la intenció, o sigui, és agafar i dir, pues vale, vam trobar el disc fa un any.
Sí.
És a dir, vam treure aquest disc fa un any, va significar un munt per nosaltres.
Ja veníem tocant, de feia temps, abans de gravar el disc i tal, o sigui, ja teníem pensat, pues això, que fos un disc de vida curta, en el sentit de dir, pues bueno, pues el gravem, el presentem, estem un any fent concerts, i després ja parem i comencem a pensar en el següent.
Llavors, el concert demà al Teatre Metropol, és una mica com dir, vale, vam treure aquest disc fa un any, va significar un munt per nosaltres, l'hem donat a conèixer tot el que hem pogut,
i, pues tanquem el cercle, és a dir, s'acaba, pararem una temporadeta que ens dedicarem a fer cançons, quan tinguem suficients cançons que ens agradin i que ens motivin, pues les intentarem gravar amb un disco,
i llavors aquest concert és una mica, pues això, no?, el que posa, no punt i final, però sí que tanquem el cercle i el cercle d'aquest disc.
És el que dèiem, que seria com una espècie de punt i seguit, o un punt a part, no?
Sí, sí, sí.
I començar a veure, doncs, a veure què és el que succeirà en el futur més proper, de nou, amb vosaltres, amb la gent de la cirque.
Sí, ja en tenim ganes, de fer un altre tipus de feina, així, o sigui, de feina purament creativa en el sentit de dir,
vinga, va, tanquem-nos, fem cançons, perquè hi ha gent que serveix, no?, que diu, bueno, vam fent concerts i a part vam fent cançons i tal,
i nosaltres, pues en aquest sentit, ens costa més, és a dir, quan tenim concerts, pues estem més pensant en tot el tema dels assajos, els concerts i tal,
ja passa un munt, i llavors, pues, que ja ens va bé separar-ho, no?, dir, vinga, va, ara es compon, ara es fan cançons, tenim un munt d'idees por ahí,
però que no et pares a desenvolupar-les, pues ara és el moment, pararem i les desenvoluparem.
A més a més, també serà una manera, també vosaltres, he de dir, doncs, fem un petit relax,
un... descansem també una miqueta a la ment, que també ens ho mereixem,
perquè quan... de quants concerts estem parlant, d'hora, des que es va sortir el disc,
i fins a, precisament, aquest, podíem dir punt i a part, o punt i seguit, que fareu al Teatre Metropol,
de quants concerts estem parlant? Perquè, a més a més, jo crec que, tan grans com a petites sales, allà us hem tingut.
Doncs, pues, jo no et sabria dir quants hem fet, però...
Us heu descomptat fins i tot? Entre 30 i 40, o alguna cosa així, no ho sé.
Però segur, eh? Jo t'he dic que no, eh?
Tranquil·lament, eh? Comences a comptar i, ostres, i aquell, i aquell, i aquell, i aquell...
No, no, la veritat és que no t'ho sabria dir, però uns quants, sí.
I a més, si no era allò que dius, si no un cap de setmana, en la mateixa setmana teníeu dues coses puntuals que també hi éreu.
Sí, sí, sí, ens ha passat això. Si jo què sé, o mesos de dir, pues, vinga, va, tot el mes allò, sense parar, saps?
Clar.
Que ja està bé, eh?
Sí, no, no, no, que no ens queixem, no, no, no, no ens queixem, que segueixi, que segueixi, que tiri, que tiri cap endavant.
I tant.
Em deies que, clar, Teatre Metropol, i abans t'ho comentava, posada de llarg, s'ha preparat alguna cosa en especial per aquest dia?
Heu trucat amb algú perquè us acompanyi a sobre de l'escenari?
Doncs sí, sí que hem trucat amb algú que m'ho vegi.
Però no m'hi diguis qui és, així que vingui la gent i t'ho vegi.
A més, pel que costa l'entrada...
Home, sí, jo crec que...
Home, home, jo crec que...
Doncs jo hem currat, eh?
Per això, que després de la sortida, si no els agrada, t'ho sento, no torneu els diners, eh?
Claro.
Ah, ho sento.
Has vist el que faltava?
O sigui, ja ho teniu tot distribuït mentalment del que fareu.
Sí, mira, o sigui, la nostra idea, pues, com et deia,
doncs com tanquem així i fem aquest punt i seguit amb el disc,
doncs la idea serà tocar les cançons que hem estat tocant aquest any,
tal com les hem estat tocant.
Tindrem col·laboracions, com ja sabem.
Allà hi haurà detallets, hi haurà coses,
hi haurà cançons que es tocaran una mica diferent,
amb altres etats, altres arreglos.
I, a part, farem cançons que potser no hem estat tocant,
cançons diguéssim que es van quedar fora del disc per alguna raó
i que no hem tocat gaire o que no eren fixes als repertoris dels concerts.
Doncs la idea és tocar-les també.
o que es van quedar fora del disc,
doncs jo què sé, perquè no hi pagaven allà.
Sí, o en aquell moment, pel propi gust,
dius, mira, aquesta, aquesta, mira, l'ha creient.
Sí, aquesta aquí i tal.
Sí, però el cel teatre i tal,
que és un lloc més d'escoltar i més de...
que et pots parar a escoltar la música, saps?
I pots fer que el ritme del concert sigui diferent,
doncs això, recuperarem algunes cançons
que he fet temps que no tocàvem
i també avançarem algunes cançonetes que vindran al futur.
A veure, a veure, espera, espera.
Ja teniu...
Però si m'has dit que no us heu parat,
teníeu moltes idees perquè no hi havia res concret,
i m'estàs explicant que ja teniu alguna cosa.
Alguna cosa, sí.
A veure, que dius, una o dues ja estan allò més o menys fragmentades,
fetes i ja per poder tocar.
Sí, hi ha alguna cosa que sí que ens fa gràcia avançar
i que puguis dir, ah, poden anar per aquí els tiros.
Ah.
Però el so que hem sentit d'aquest àlbum no el canviareu, no?
De cop i volta no fareu batxates ni...
Jo m'ho vaig plantejar, eh?
Però tot el reggaeton extrem m'agrada molt.
No, no, el so és el so.
Que no n'enganyin, que no n'enganyin.
No, no, no és que canviï el so.
O de moment, no ho sé què passarà després quan ens hi posem, no?
Però aquestes cançons, vull dir, els instruments són els mateixos.
Sí.
Canvia, jo crec que sí que canvia potser el sentiment o el tipus de cançó o les estructures.
Saps el que hi ha darrere les cançons, però en quant a sonoritat ens movem pels mateixos paràmetres.
Clar, perquè sou o si no...
És el segell vostre, jo crec que hi ha, no?
Sí, sí.
És una miqueta, saps que...
A més, és el que dius, no?
Continueu sent els mateixos, almenys al capdavant.
Sí.
Continueu sent vosaltres, tu com el de les veus i també l'Ester.
Sí, sí, sí.
Aquesta combinació la feu, ja t'ho vaig comentar com veus d'aquí.
Sí.
Que va ser, bueno, que me va encantar.
Són aquelles coses que dius, ostres, que bé que entren les dues veus juntes.
Sí.
Que m'ho vas explicar fins i tot t'ho vaig preguntar.
Dic, ostres, Tésar, com va ser que un dia vau fer precisament això, que les dues veus anessin plegades de la mà?
Ja, ja és veritat, és veritat.
T'acordes, no?
Sí, sí, sí, sí.
Que va ser per aquella cançó que no m'agrada gens i que no la paro de posar.
I que no poses mai.
No, poso mai, mai, mai.
Obligada, eh?
Sí, sí, obligada.
Punta de pistola.
Home, home, aquí, perquè tu no veus aquí el que hi ha a la ràdio avui.
César, el que sí que m'agradaria, recorda'm la gent que caçareu a l'escenari, recorda'm la gent que podrem veure a sobre del Teatre Metropòs demà.
Doncs mira, estarem com sempre el Jan a la bateria, el Joan Roca al baix, després tindrem a la Pèl Escarot el violí i l'uquelele,
al Pablo Vidal, a tots els catxarros que et puguis imaginar, piano, acordió, uquelele també, percussions, xilòfon, etcètera, etcètera.
I segur que m'han oblidat unes quantes.
A la Serpica, les veus, servidor a la guitarra i a les veus.
I també tindrem col·laboracions.
I vinga, ja t'ho dic, perquè ja total...
Que la diga! Que la diga!
Home, és que t'has de rendir a la massa.
Sí, sí, sí.
Que ja...
Dilo, dilo, dilo.
Això tos cap a Pè.
Tindrem col·laboracions de Vents, on tindrem el Samuel García a la trompeta i el violí també.
Samu!
I el Joan Maria Orellana al trombó.
Home, Josep Maria!
Avui porto tot el dia de concert, jo crec que he d'anar, eh?
Sí, no?
I agafant carrerilla i ja m'hi trobo, eh?
Ja m'hi trobo.
Sí, jo.
Doncs, César, us deixo acabar de treballar perquè segurament que encara, com sou d'aquesta manera que una miqueta perfeccionistes,
i això m'agrada molt perquè tot surti bé per demà al Teatre Metropol.
recordem, a dos quarts de deu, se sap si queden algunes entrades, es poden encara recollir, ho teniu a controlar?
Si et dic, si et dic, m'assembla que no em queda cap.
Veus?
Doncs llavors no aneu al Teatre Metropol perquè ja no em queda cap.
M'assembla que no em queda cap.
I ja està, heu arribat tard.
Perquè m'arriba en veus, ostres, quedarà entre...
No, no, no, o sigui que m'assembla que ja està tot pescau ben dit.
Esgotat, esgotat.
Així que volem el vídeo, ja t'ho dic ara.
Ah, haurem de fer vídeo.
Home, que per tota aquella gent que es quedi fora, almenys podeu trobar,
i aquest record meravellós, que també segurament que serà per a vosaltres
d'haver estat en concert al Teatre Metropol, no?
Algo farem, algo farem.
Ja m'imagino.
Doncs, César Deneu, gràcies.
Records a la família de la Cirque.
Vale, faré.
I gràcies, com sempre, per atendre'ns, eh?
Molt bé.
Gràcies.
Fins la propera.
Adeu-siau, adeu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.