El meu avi, el meu avi, el meu avi.
El meu avi va anar a Cuba, a la portuga del català,
al millor barco de guerra, a la flota d'Ultramar.
El pibonet i el nostre avi i catorze mariners.
Eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palaproger.
I aquí faltaria el capità, que és el nostre avi Ramon.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
Home, que deien un munt de gent, no?, d'aquesta cançó.
I home, falta el capità, que és l'avi Ramon, no?
L'avi Ramon és l'avi Ramon.
Home, el capità.
Ara mateix el capità.
Ja, oh, aquí ara es fa un cap de vol, eh?
Jo, que jo torgo, eh?
Doncs, tot com parlàvem al principi,
la història dels segells és molt important,
perquè hi ha hagut gent obsessionada,
que a vegades han fet coses rares per aconseguir un segell.
Sí, d'unidor, eh?
N'hi ha que van fer desaparèixer els que hi havia
perquè quedés un sol parell.
Així el valorava més que els...
Era l'únic.
Després tenen en compte que amb les col·leccions de segells
hi ha de tot.
Pots mirar flors, pots mirar marina, pots mirar guerra, pots...
O sigui, que és un verdader encyclopèdia
si els vas mirant els col·leccions.
I això, a vegades,
passa de percebut.
Veus, ara, per exemple,
estic parlant perquè el dijous,
a les set i mitja,
la Diputació faran la 32 exposició filatèlica.
O sigui, uns senyors, per exemple,
anònims, aparentment,
perquè segons quines coses es fan,
surten els diaris, surten aquí, surten allà,
platrets i bombos, el que sigui.
Però hi ha una sèrie de senyors,
hi ha també,
podríem dir, de la segona o tercera,
no dic la quarta, edat,
que aquesta constància
en arreplegar aquestes coses,
perquè es poden fer moltes festes,
de carrer, música, el que vulgui,
però això és una cosa tan sèrie,
és una cosa tan íntima
i, en realitat,
d'un valor internacional,
perquè, si t'hi fixes,
hi ha col·leccions que jo he vist a l'estranger,
també fer exposicions
en aquella afició,
buscar segells de països,
coses rares, m'entén?
I això és molt important a Tarragona,
que la gent hauria de reconèixer
i veure-ho,
que molts desconeixen
perquè no es fa la propaganda
que s'ha de fer,
és que la Diputació,
el dijous,
als dos quarts de vuit,
als set i mitja,
hi haurà aquesta 32 exposició
filatèlica
i numismàtica,
i també postals,
i col·leccionisme.
O sigui, perquè també hi ha coses
que col·leccionen.
A vegades hi ha col·leccions
que no són tan agradables
com són els anys,
que col·lecciones anys,
col·lecciones anys,
i després te'n dones compte...
Ja m'ha assenyalat a mi,
que ara sortia per aquí, eh?
Però bé,
però com que aquestes col·leccions
també són agradables,
perquè les passes com pots,
doncs ajuden,
ajuden a fer coses amb l'experiència,
que moltes coses no es fan.
jo, com és normal,
doncs parlant amb un dels importants
que fa anys que aguanta la cosa,
la metge aquesta,
fins que esploti la bomba,
mentre no esploti,
doncs aguanta d'això.
Encara anem,
encara anem.
És el senyor Moisés,
que és un dels arrels,
com si diguéssim,
perquè el primer va ser el doctor,
m'entens?
Però després s'ha anat marxant,
joventut,
altres ja han marxat,
però encara queda algun,
que doncs lliçons,
és bonic perquè participen gent,
doncs amb diferents temes,
entre segells i col·leccionisme.
I val la pena,
perquè quan estàs allí,
no t'ho esperes el que veus.
No, no, tot al contrari.
Perquè dius,
això, són segells,
això,
i d'aquest país,
i tenien,
oh, mira que és bonic,
oh, mira quines,
oh, mira que és això.
I resulta que quan no es compta,
diuen,
eh,
que hem de plegar ja.
O sigui,
entres sense pensar-t'ho
i et passa el rato a dir,
que és això.
Jo m'agradaria,
per exemple,
parlar,
doncs,
ara,
el senyor Moisés,
però jo m'agradaria saber una cosa,
que el senyor Moisés
fa molts anys,
molts anys,
que va amb tot això.
però a mi m'agradaria saber
que la seva filla,
a casa seva,
amb tot aquest enredo dels segells,
i no els segells,
com veu...
Amb ella sí que l'ha enredat,
perquè crec que això
no ho tenia previst, eh.
Com veu,
com veu aquesta sèrie de coses
que ara es deixa aquí,
que ara es posa allà,
que ara aparteu això,
que ara...
Vull dir que ha de ser un...
No ho sé,
ha de ser també una cosa,
perquè a mi em passa,
m'he quedat deixat aquí.
Com se veu aquesta manera a casa
quan hi ha un senyor
d'aquesta manera?
La que ho rep més
és la meva mare,
que és la que es queixa més,
perquè sempre hi ha coses escampades.
El meu pare té una habitació
només per ell,
en un munt d'estanteries,
però sempre hi ha caixes,
sobrets,
ser ells,
això ho guardeu,
perquè això no sé què...
I, bueno,
a casa meva jo ho he vist sempre
i és, bueno,
és un món,
és un món,
perquè està tot ple de coses.
No ho sembla,
però és...
i la veritat és que és molt curiós,
molt curiós,
i s'aprèn un munt de coses,
és el que vostè deia abans,
no?,
que s'aprèn un munt de coses,
puguem fixar-nos en tot el que porta,
que ha de ser ell,
i tot té una història
i està força bé.
I després satisfacció
quan deuen...
O sigui, el teu pare,
mira que d'això,
també ha de ser una satisfacció.
Sí, sí,
ell fa exposicions,
ja han guanyat premis
i no els hi fa res,
sense ens n'han d'anar...
Ara n'ha fet un a Irun,
se'n van a Portugaleta,
ho envien per correu...
Sí, sí, sí, sí.
I és una afició que és...
Però això també
deu repercutir en satisfacció
a vosaltres,
a la mare i tu,
de dir...
Tenim la nostra queixa,
no?,
però en el fons
també ens agrada.
Ai, a veure,
escoltes...
També ens agrada.
I tu què dius,
Moisés, en tot això?
Mira, jo vaig fent,
vaig fent perquè
allò que has dit tu
de col·leccionar,
doncs jo col·lecciono
anys també,
molts.
I així som dos.
Si no passa res
el mes de maig faré el 90.
Però bueno,
me dedico...
He sigut ferroviari 45 anys
i després
m'he dedicat,
ja em dedicava
a col·leccionar sellos.
Però me va donar,
dic,
doncs ara,
tot el que trobi
de ferrocarril.
I tinc moltes coses
de ferrocarril
que les envio
a tot arreu
com me les demanen.
He tingut medalla
de plata
a Eivar,
he tingut,
bueno,
trofejos
de tota manera
a Medina del Campo,
a Medina del Campo,
i, en fi,
per tot arreu,
no?
I vaig fent,
vaig fent.
I en quant a això
que tinc tot...
Bueno,
sí,
tinc totes les coses
escampades,
però si em toquen
alguna cosa
que jo he deixat
en un lloc,
ja ho trobo a faltar.
I parlant
d'aquesta exposició...
Ah, sí,
que es farà,
que s'anagura aquest dijous,
l'havia dit,
a la Diputació,
a la tarda,
i estarà fins diumenge
al migdia,
i a la tarda
es desmuntarà.
Bueno,
doncs aquesta exposició,
parlant de...
que és la 31,
com ha dit
l'avi Ramon,
doncs celebrem
també
el 60 aniversari
d'aquesta...
d'aquesta...
d'aquesta entitat,
perquè aquesta entitat
la va crear
el doctor Capell
junt amb un...
amb un grup
que ja només quedo jo,
em sembla,
jo i un altre,
que aquest no es veu,
no sé què fa,
però no es veu.
I jo vaig substituir
el doctor Capell,
vaig estar uns anys,
i després m'han rellevat,
i ara,
doncs ja,
en fi,
actualment.
Però jo vaig substituir
el doctor Capell.
I, bueno,
com deia,
ara aquesta exposició
celebrem
el 32 aniversari
de Mare Nostrum,
i és el 60 aniversari
de l'entitat.
Cada vegada
que ha fet un aniversari,
els 20,
els 30,
els 40,
els 50,
s'ha fet una...
alguna cosa extraordinària.
I aquest any,
per la crisi
o per el que vulguis
que tothom...
Perquè nosaltres,
amb les quotes dels socis,
no pot ser res.
Però, és clar,
si els que t'ajuden
et diuen
oh, és que, oh, és que, oh, és que...
Doncs no pot ser res.
Si no hi ha calés.
Perquè tot val...
Mira,
el...
el matasegells
i l'estafeta
val, bueno,
800...
sí,
800 i pico
d'euros,
val.
I, bueno,
i tot això,
doncs,
de les quotes,
si no hi ha cap més d'ingrés
no es poden fer.
i, en fi,
i ara, aquest any,
tenim 80...
82...
vitrines
que participen,
aquestes 82 vitrines,
participen 25 expositors,
perquè n'hi ha que tenen
dues col·leccions, no?
I hi ha de tot,
hi ha transports aèreos,
benefactors de la humanitat,
la com en Güell,
biografies,
olímpic,
olimpisme,
gaudir,
medicina,
i, en fi,
tota una sòria de coses
que fa que la gent,
quan arriba allí,
com ha dit abans,
aquesta nena que tinc al costat,
que és la meva filla,
tothom pregunta,
oi, això, i això, i això,
i és igual,
crida l'atenció,
però hi ha de tot,
hi ha de tot.
I això,
doncs,
ho fem cada any,
i aquest any,
sempre ho fem a l'octubre,
i aquest any,
doncs,
pel tema aquest
que no t'ajuden,
no saps com,
si ho podràs fer o no ho podràs fer,
perquè si no hi ha cèntims,
no es pot fer,
i ho hem fet a última hora,
i ara,
el dia,
el dijous,
s'inaugura,
i acabarem el diumenge.
Però, bueno,
això del participar,
tothom,
tothom col·lecciona coses.
Abans, aquestes entitats,
totes eren
Filatèlia i Numismàtica,
i ara,
almenys aquí a Catalunya,
totes fan
Filatèlia Numismàtica
i col·leccionisme,
perquè es col·leccionen
calendaris de butxaca,
es col·leccionen
escuradents,
es col·leccionen
xapes de cava,
es col·leccionen pins,
es col·leccionen calendaris,
faixes de puro,
es col·leccionen de tot.
I és bonic
perquè tothom posa,
a més,
tenim gent de fora,
tenim gent de,
hi ha una mexicana,
hi ha una mexicana,
hi ha un holandès
que ve de
Premià de Mar,
o sigui,
hi ha gent de Barcelona,
hi ha gent de
Manresa,
en fi,
nosaltres participem
fora,
també,
i hi ha gent que,
com que nosaltres ho fem
sapiguer,
les altres entitats
de Catalunya,
doncs,
ens envien col·leccions.
I així anem fent.
I a més,
hem de dir que,
com deia molt bé
l'Avi Ramon,
que aquesta exposició
que podem veure
a partir de dijous
té la seva solera.
Sí.
El que deien,
que fa molts anys
que es fa,
i jo no sé si cada vegada,
cada any,
és un repte,
o al contrari,
cada vegada
us ho posen molt fàcil,
allò que dius,
hi ha més gent que...
Jo crec,
jo crec que és un repte,
i és molt important
un detall
que vaig a dir jo ara.
Es parla molt
de la cultura,
es presumeix molt
de la cultura,
i clar,
agafen col·legis,
agafen puestos,
i es porten
a puestos culturals,
però a vegades
on puguen ostentar
i presumir
algú
d'alguna cosa
que es pugui presumir.
Però, per exemple,
una exposició
d'aquesta manera,
on els noietts
que estan acostumats
amb la maquineta aquella
que només veuen
la maquineta,
maquineta, maquineta,
quan entreixen
en una exposició
d'aquestes
i vegeixin
aquella espècie
de dir,
però,
tot això,
aquests segells,
aquests postals,
aquesta cosa,
es col·legi,
oh,
doncs no ho veus mai,
això.
O sigui que és un món
desconegut per ells,
perquè no s'imaginen
el passar els anys,
les coses,
com van transformant-se,
però sempre queda
algú
que guarda
una cosa
que és el que dic jo,
que és història.
Perquè, clar,
cadascú evoluciona,
més aviat,
doncs,
aprofitant-se
les circumstàncies
i aprofitant
alguna cosa
per guanyar.
Perquè aquesta exposició,
que hauria de ser
una dels que
s'hauria de mirar,
d'ajudar,
perquè és cultural,
i vegeixen
aquesta cosa,
no se'n fa cas.
No se'n fa cas
perquè, clar,
allà,
a aquesta exposició
participen gent
de totes les edats.
Hi ha de joves, eh?
Sí.
Hi ha de joves
que se'n donen compte
perquè a vegades
confonem una cosa,
hi ha una joventut
que crida
i una joventut
que no se sent,
que és una joventut
que segueix
unes normes,
unes tradicions,
unes costums,
i això,
a vegades,
ah, doncs això
no ho he vist mai.
No ho he vist mai
perquè sempre hi ha hagut
algú o alguna
que ha seguit
aquesta cosa.
aquest col·leccionisme.
I llavors,
quan col·lecciona una cosa,
dius,
bueno, i això,
per què ho arreplego?
Però llavors dius,
ostres,
quan ho veus,
l'estilfecció
de veure
allò que s'ha arreplegat.
I llavors,
passa molt curiós,
també és,
que quan algú ho veu,
ostres, tu,
doncs tu has tret això?
Sí.
Escolta'm,
oh, doncs no ho he vist mai, això.
I, avi,
hem de dir que
quan la família ho comprèn,
que siguis una persona
que t'agrada,
doncs arreplegar,
que moltes vegades
també hem dit
la braula arreplegadors,
no?
Sí, jo me'n sé.
Perfecte,
però com la família
no acabi d'entendre
què és el que estàs fent,
moltes vegades
és un mal de cap,
tu ho pots dir, no?
A vegades penses,
i això,
per què ho voldrà aquest home
que arreplega?
Però en una caixa
n'hi ha uns quants més, no?
Sí,
sí, això passa, eh?
Passa que a vegades
tu a vegades dius,
bueno, no,
però llavors,
veus que et veu,
oh, escolta'm,
i trobes un
que reconeix aquella cosa
i t'omple, eh?
t'omple que d'això hi ha racons,
però jo és el que he dit jo sempre,
que ja ho sap,
jo soc més arreplegador
que col·leccionisme.
Jo allà al plaça del Pallol
quan tenia allò al llit,
més bé semblava un museu
que no pas col·leccionisme,
perquè allí igual trobaves
les claus gòtiques
que trobaves,
en fi,
trobaves una miqueta,
per què?
Perquè aquell instint
d'aquella cosa
que veus interessant,
que et sap greu que es perdi.
Clar.
Penses,
bueno,
jo a vegades anava a l'estranger
i hi havia coses
de música,
d'una altra cosa,
de bar,
del que sigui,
i ho veia,
això és interessant,
ah, mira,
saps què tens raó,
si aquell arreplega això,
ho agafava,
i a vegades m'ho procurava més
pels que em rodejaven
que pels amics
que saps que també ho fan.
I ara,
a vegades que em passen,
a casa tinc coses
que dic,
bueno, i això ara,
què em faig jo?
Però també et sap greu
i ho guardo
i ho trobo algú
que d'això,
dic, escolta'm,
tens raó,
que té,
saps?
Vull dir que és un món
que molta gent desconeixen,
però és molt interessant,
molt cultural,
perquè hi ha coses
dintre el món aquest
del col·leccionisme,
no simplement
dels segells,
de lo que sigui,
és molt interessant
perquè hi ha coses
que molta gent desconeixen,
i és,
llavors allò
et fa obrir
un món passat
o un món
que tu prevéns,
i és molt interessant això.
La llàstima
que aquestes entitats
i molts dels que manen,
molts dels que manen,
que presumeixen,
això de presumir,
ho dic en bon sentit,
no?
Presumeixen de sortir la foto,
una puesta o l'altra,
jo trobo que fóra més interessant
sortir dient
jo apoio
aquesta cosa,
jo lluito
per aquesta cosa,
i llavors
no ho sembla
i trobaries
un tant percent de Tarragona
molt important,
molt important,
que col·laboraria
i aixecaria aquestes coses.
Ara,
jo crec
que les persones
que el dijous
vagin
a la inauguració
o fins diumenge
que estarà obert,
a veure,
t'ha sorprès,
t'ha sorprès
perquè entres a la Diputació,
en aquella sala gran,
només veus unes vitrines,
però llavors,
oh,
i llavors no acabes
perquè et penses,
donant un tomb,
mira,
veuré com van coses
i entres,
doncs el tomb
i has quedat bé.
No,
llavors,
resulta que cada vitrina
té una història.
i quan te'n dones compte
ja és l'hora de tancar.
Ah,
doncs jo tornaré a vindre.
Vull dir que és molt important,
eh?
És molt important.
Jo,
doncs,
clar,
agraeixo,
m'hi conviden,
perquè jo,
doncs,
encara que no deixo això,
doncs jo també
sóc un dels que els anys
m'han viciat
de coses d'aquestes,
no?
I també,
doncs,
amb uixers,
en nom
nostre,
i voldria dir en nom
de molta gent aficionada
aquí a l'Iran,
que aguantin.
Ja sé que
no tot és qüestió de diner
perquè amb diner
no es fa
el que es fa sense diner,
a vegades,
quan hi ha voluntat.
Aquí tenim uixers
en representació
de la Junta
i dels socis
que els hi transmeteixi,
doncs,
això,
que Tarragona
encara té gent
que aguanten
i mantenen
aquesta part de cultura.
I una coseta,
abans,
quin és l'horari
de l'exposició?
Ho dic per aquest dijous,
a quina hora es fa la inauguració?
Com anirà una mica l'acte
i després,
a partir de,
al cap de setmana,
a partir de divendres,
a quina hora,
de fin de quina hora,
a quina hora es podrà visitar?
Al dematí,
a l'hora que s'obre
la diputació,
pot ser una mica més tard,
em sembla que han posat a les 9,
de 9 a 1
i a la tarda de 4 a 7 o 7 i mitja.
La inauguració és a les 20.
A les 8 a la tarda,
molt bé.
Sí, la inauguració és a les 20.
I jo ara volia...
No, no,
perdó,
perdó,
digui, digui.
No,
jo ara volia parlar,
referent a la menció que ha fet
l'amic,
l'avi Ramon,
de la cultura,
que,
bueno,
és que
la filatèlia
parla de tot.
Hi ha una història
que la repeteixo moltes vegades
per elogiar la filatèlia,
que van dir que
si hi hagués un diluvi
i una col·lecció
se salves
perquè ha quedat allí
amb un arbre enganxat allí,
doncs que se tornaria...
Un diluvi universal,
com el que diuen que va bé,
doncs
se tornaria
a poder fer el món
tal com era,
perquè els senyals parlen de tot.
Parlen de castells,
parlen de aus,
parlen de personatges,
parlen de ponts,
parlen de tot.
O sigui que
amb allò es podria tornar a fer
el món tal com era,
perquè els senyals
parlen de tot.
I, esclar,
tothom
busca
el tema
que més goig li fa.
Per això és el que dic jo.
En quant a la cultura,
nosaltres
havíem fet
uns quadros
per a la gent jove.
i venien,
però van deixar de vindre
i encara que nosaltres
invitàvem
els presidents de...
els directors de l'escola
i els presidents
de l'AMPA
o de l'APA
perquè vinguessin
a visitar-les,
els hi dem
cada any.
I al principi
sí venien
i a tots
els donàvem coses
que ens donàvem nosaltres,
a nosaltres
la vi
que ens donàvem
bolígrafos
i altres
doncs
ens donàvem coses
i la repartíem.
La tabacalera
també ens donava coses
i la feien
amb unes bosses
i els nanos
que venien
amb els professors.
Però van deixar
de vindre
i un any
vaig dir
vull saber
aviam què passa.
i vaig anar
a una escola
em vaig presentar
que encara era el president
i li vaig dir
a la directora
dic
escolti
em dic
miri
els hi hem enviat
unes invitacions
i diu
sí
jo ja ho passo
al president
de l'AMPA
dic
no, no,
si els patins
també nosaltres
i els hi enviem
també a ells
diu
bueno,
saps què passa?
Diu
és que
necessitem
la Generalitat
ens obliga
un número
determinat
d'hores
lectives
i és clar
si marxem allí
doncs no ho podem
després diu
els professors
agafar un grup
de nois
de 15
i 17 anys
o 18
i anar pel carrer així
doncs si se'ls hi passa
alguna cosa
tenen una responsabilitat
i
s'ameguen molt
i bueno
llavors vaig pensar
jo
bueno potser sí
que tenen raó
vaig dir
de fer una exposició
a cada escola
5 quadres o 6
i tindre-l'una setmana
i a mitja setmana
passar
per l'escola
a veure
què els havia sembrat
els nanos
que si tenien alguna cosa
que preguntar
doncs que ho diessin
i no es va poder
arribar a fer
perquè
no ens van
l'Ajuntament
no ens va ajudar
en fi
i s'ha quedat
que no es fa
ni una cosa
ni l'altra
ni venen
ni nosaltres
hem posat
les col·leccions
a les escoles
i així anem
que era llàstima
és una llàstima
és el que deia jo
de la cultura
la cultura
hi ha moltes maneres
de fer cultura
però clar
hi ha un tipus de cultura
que és el que deia el Moisés
com que no hi ha
explosió
m'entens
que queda
dintre un cercle
doncs sembla que això
no interessa tant
perquè a veure si fora bonic
com feia en aquell temps
d'anar
els crios
es queden sorpresos
aquells crios
al veure aquelles coses
tan rares
perquè clar
per ells
és raro
veure segells
de l'Àfrica
unes postals
o d'això
en fi
coses que
no coneixen
i ells també
formarien part
de la seva pròpia història
a través de les seves
pròpies coses
clar
jo recomano
perquè
és una sorpresa
entrar allí
per exemple
a la Diputació
les hores
que són
d'això
entrar allí
i no te'n dones compte
et quedes
amb el rato
que estàs allà
et quedes
sense acabar
quasi de veure
arriba un moment
que dius
ai
encara em falta
i clar
però és que és una sorpresa
perquè d'una cosa
et surt una altra
doncs
és una cosa
que la gent
a vegades
se distreuen
no saben
què distreure's
no saben
què passa el rato
que donin un tomàs
estant avorrits
d'un domenatge
al matí
o el dissabte
o a la tarda
com vulguin
allà veient allò
que l'exposició
i jo al fi i al cap
no tinc que fer propaganda
perquè la propaganda real
el bo
se fa per si sol
veient-ho
perquè els que ho veuen
ja ho diuen
que ho han de dir
ara
aquell que diu
a mi tant me fa
bueno també
però hi ha persones
que no fa coses
perquè desconeix
desconeix moltes coses
de les que fan
doncs sí
doncs sí
avi no ens queda més temps
el que m'agradaria
ja en aquests
d'ara ciutat
si li sembla
tornar a recordar
una altra vegada
quan es fa la inauguració
bueno ja està
i també si algú
que si volia apuntar
ja per aquesta
ja no arribem
però potser per la propera
o fins i tot
per fer-se
de l'associació
jo crec que la persona
que vagi allí
preguntarà
i a veure això
com se fa
i qui són
com són
el tastant
perquè
quan trobes allí
és com aquell
que va amb una festa
i comença a picar d'aquí
pica d'allà
no si jo no menjo
jo no
però se'n dona compte
i va picar
i ja està llest
no bec
perquè ara no bec
una copeta
bueno
i quan se'n dona compte
ha menjat de tot
ha begut de tot
se'n troba ple
i diu
ostres
si que em trobo bé
doncs
no ho sembla
i allí passa el mateix
quan entres
entres mirant
i quan surts
ostres
però no em podia imaginar
és surts ple
és surts ple
és surts ple
bueno esperem
que doncs
s'animin
clar que sí
i el dijous
a les set i mitja
que vagin allí
i serà fins diumenge
i dir jo
a veure
com ho haig de ser
què m'hauria de dir
jo
parlant de la situació
aquesta entitat
va estar
en un àtic
en un àtic
i quan va morir el propietari
els hereus
doncs
ens van dir
que un any
que havíem de marxar
efectivament
va passar l'any
vam marxar
i ens vam portar
a la casa dels mestres
on avui està
el Corte Inglés
allí vam estar
4 o 5 anys
o 6
i després
hem anat
d'un lloc
a l'altre
i ara
estem igual
estem igual
després de tants anys
i tant de manar
a través de la ràdio
a través d'escrits
amb l'Ajuntament
que tindrem un local
per poder estar
nosaltres
perquè nosaltres
ara on estem
estem
aquí a l'avinguda
de Roma
l'avinguda de Roma
no
l'avinguda de Roma
no
l'avinguda d'Andorra
no
l'Ajuntament
sí
al final
per la part del
Vidali Barraquer
no
estem
al final del Viena
a l'altra banda
a l'edifici
de l'Ajuntament
on hi ha
Protecció Civil
el mateix local
de la Protecció Civil
Ramonica Havans
ara estem dient
totes les del voltant
no ens hem deixat
ni una
jo sé
que Ramonica Havans
però potser
hem canviat
ara
si Ramonica Havans
al començament
o al final
però allí també
tenen un horari
determinat
allà van els dilluns
i els dimecres
estan apadassats
allí
i estan condicionats
a l'horari
que fan els ràdics
i voldria
que si algú
que pot
escoltés
aquestes paraules
que se'n fes contra
perquè esclar
nosaltres no podem
estar allí
quan volem
i
per treure vitrines
per posar
i és una pena
perquè
es perd l'ànimo
per l'ànimo
quan...
jo
Moisés
el que demanaria
jo
que sigués
alguna persona
altruista
que tenen
algun lloc
abandonat
que agafessin
i
et metessin
aquesta
associació
que llavors
tindrien
el lloc
que tenen
abandonat
el tindrien
cuidat
conservat
i valorat
això
fora molt interessant
que a Tarragona
encara que no us sembli
hi ha senyors
i senyores
que tenen
puestos
que podien servir
per fer
aquesta associació
donant-los
un valor
cultural
i un valor
que fora d'agrair
per aquesta associació
que segur
tingués
aquest
altruisme
o aquesta sensibilitat
que fes
aquest
això que es demana
que escoltessin
això
que demana
aquesta associació
i a Tarragona
fora un cop
molt fort
perquè
hi ha molts
puestos
de fora d'Espanya
de Tarragona
que també
col·laboren
quan hi ha exposicions
que també a Tarragona
donaria un nom
una cosa cultural
que a vegades
ara no se'n parla
i també fora
molt important
que a Tarragona
se'n parlés
d'una associació
filatèlica
que de Tarragona
participa
a diferents punts
d'Espanya
en canvi aquí
no es pot fer
el que fan altres puestos
per falta de lloc
i per falta
de col·laboració
esperem
que ens escoltin
a veure si la sort
ens acompanya
que algú
pensi
i mateix
per informar-se
del que és
l'associació
aquesta
si sent avui
o se n'entera
que vagi a veure
l'exposició
i veurà
la lluita
el treball
i
la bona feina
que fan
aquesta associació
molt bé
molt ben dit
moltes
moltes
gràcies
molta sort
i també
a tothom
convidats
per passar
per la Diputació
a partir de dijous
a les 8 de la tarda
que es fa
la inauguració
d'aquesta exposició
gràcies
adeu-siau
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
a l'ampli
Fins demà!
All you've got to do is call
And I'll be there, yeah, yeah, yeah
You've got a friend
If the sky above you
Should turn dark and full of clouds
And that old north wind
Should the kind of blow
Keep your head together
And call my name out loud now
Soon I'll be knocking upon your door
You just call out my name
And you know wherever I am
I'll come running
Oh yes, I will see you again
You just call my name out loud now
You just call my name out loud now