La verdad está en el viaje, no en el puerto que me acogerá.
Yo he nacido pa' ser equipaje y de nunca dejar de girar.
Yo que sabe que te está envolviendo y no deja que el polvo se apiade de ti.
Hemos viajado ya unos cuantos kilómetros corriendo, ya no podemos cantar ni reír,
o no cantar ni reír, no.
Y si el fuego sube y el hielo baja, ya sí, dejando para el mundo la huella de haber estado aquí.
Si hemos venido a liarla, da igual cual sea el problema establecido por ley,
porque ya nada aquí no puede sorprender.
La verdad está en el viaje, no en el puerto que me acogerá.
Yo he nacido pa' ser equipaje y de nunca dejar de girar.
Dejar de girar, dejar de girar.
Dejar de girar, dejar de girar.
Yo limpiaba el camino de huella con la sangre de un corazón sin ley.
Y limpiaba el cielito de estrella, con un alma bastarda que no creyó en su rey.
Que no creyó en su rey.
Y el remedio de esta enfermedad, está en la verdad.
Del asfalto que no me agulló.
Que no me agulló al nacer.
La veleta no se torcerá, si no es por el viento que no me espera.
Y nos dejará caer.
La verdad está en el viaje, no en el puerto que me acogerá.
Yo he nacido pa' ser equipaje y de nunca dejar de girar.
Dejar de girar, dejar de girar.
Dejar de girar, dejar de girar.
Si la verdad está en el viaje.
Y yo he nacido pa' ser equipaje.
Si la verdad está en el viaje.
Així de bé, són aquests com Meri Ladrar,
el segon treball geogràfic de los Barranquillos,
que ens presentaran, com aquí diu, ja aquest dijous,
conjuntament recordem que ja parlàvem el dilluns
a la gent del Son de la Chama,
i era de llei parlar també amb ells, no?
Amics de Barranquillos, bona tarda, benvinguts.
Bona tarda, què tal?
Tenim el Jan i també teníem el Elías amb nosaltres.
Com està? Com prova?
Molt bé, home, suporem que bé, no? Aviam.
A més, avui heu estat de recorregut turístic
per totes les emissores.
Devíeu estar ja esgotats, no?
Us quedaran forces pel concert?
Bueno, ara toca assajar, eh? Quan arribem a Barcelona.
Què dius? O sigui, ara marxeu cap allà.
Per això aquesta cara que teniu allò, en plan, sisplau, Sílvia.
Volem anar cap a casa.
Som sadomasotistes.
Deixeu-me, deixeu-me.
Això passa perquè heu tret un segon àlbum.
Sí.
I perquè lluiteu i us agrada molt el que feu
i la música i clar.
Això mateix.
S'ha de promocionar, s'ha de promocionar.
A casa no us vindran a buscar, eh?
Home, clar que no.
S'ha de sortir una miqueta i donar què parlar una mica.
A més, a més, venen molt ben acompanyats.
Les nostres amigues guitarres.
Acompanyes de viatge.
Allà on aneu vosaltres també van elles, no?
Sí.
No les deixeu.
Bé, en principi no podem, no hauríem de deixar-les.
Per cert, són 11 cançons que es troben en aquest treball discogràfic.
11 temes que...
Costa més això de ser el segon.
La segona criatura es fa amb més de carinyo, amb més d'amor?
O va una miqueta...
Pues la verdad es que sí.
Bueno, nuestro primer álbum fue en el 2010 y también, a ver, lo queremos mucho por eso de ser el primero,
pero la verdad que este segundo, el tiempo que le hemos dedicado y la experiencia, ¿no?
Tres años después de haber sacado el primero, se nota, ¿no?
Es un trabajo que lo hemos mimado mucho, ha sido un año de preproducción en nuestro local de ensayo,
luego lo hemos llevado al estudio, lo hemos terminado de perfilar y el resultado es muy satisfactorio.
Además, hemos incorporado una sección de vientos así, potente, que se escuchaba por ahí antes,
mientras ponías el tema.
Sí, es veritat.
Y son nuevos, ¿no? Ahora lo llevamos en directo también y es una incorporación tremenda para el grupo.
¿Y cuant sou ahora sobre l'escenario, amb aquesta incorporación de vientos?
Doncs som set.
Som set.
Van començar sis al grup, després va haver una baixa, van ser cinc,
i ara han fet una incorporación de trombó y trompeta, i ara som set.
¿I com es treu això?
De cop i volta teniu la idea d'afegir-ne els vents,
o has estat una mica al revés?
Allò que dius, mira, tinc aquesta gent que toquen molt bé
i podíem afegir-los d'alguna manera,
perquè clar, ho expliqueu, que fa tan senzill que, digueu-ho vosaltres.
Home, la veritat és que...
Teníem ganes.
Clar, teníem la mosca re de l'orella, una mica,
que m'he encarcat una mica.
Teníem la mosca re de l'orella.
Això, perquè ha estat ja, portes un dia avui, de xerrar, de xerrar,
i és normal.
Una miqueta, i no sé, i la veritat que creiem que li podia donar...
No sé, qualitat, no?, la incorporació de qualitat harmònica i més força, no?, a l'hora.
I que ens agrada anar al revés, no?,
quan tothom ara està amb l'austeritat,
nosaltres és tot el contrari, no?,
incorporem més i...
tothom està reduint banda, ara, no?,
pels temps que corren, no?,
i són temps difícils per tothom.
Però, clar, nosaltres creiem que, si el temps és difícil, no?,
doncs has d'apostar fort, no?,
per intentar destacar una miqueta, no?,
perquè si la gent està reduint i està fent coses cada cop més minimalistes...
No, no, i tot en qüestions acústiques,
i si pot ser guitarra i veu i ens estalviem tota la resca, millor que millor, no?
Sí, perquè hi ha avui molts grups també que tiren coses gravades, també, bases, no?,
no sé, creiem que mola el que hi hagi persones a l'escenari...
Hi ha més ambient, hi ha de bon rotllo, no?
Mola, la música en directe.
Sí, i tant.
A més a més, comptant amb la música que feu vosaltres,
que és molt trista pel que he sentit, no?
Sí.
Pot demorar, oi, oi, que avorriment!
Música molt tranquil·lota.
No, és broma, eh? És broma, és broma.
És tota festiva, tota exaltació, és festa.
Home, hi ha de tot, hi ha algun tema tranquil també hi ha, eh?
Home, també, ens heu de deixar respirar, no?
Hi ha alguna balada...
Home, hem de respirar, si no val a més.
Sí, la veritat és que és bastant eclèctic, no?, el CD,
perquè creiem que cada cançó necessita d'un vestit diferent
i necessita d'un estil.
No tenim un llistat d'estils al local,
que diem, avui toca fer un swing, avui toca fer un rock and roll,
avui toca fer una balada, no.
surt natural, espontani, no hi ha res forçant, no?
Realment és...
Perquè, clar, també pensa que som set persones
i set influències musicals diferents.
Clar, és molt...
És difícil, no?, arribar a dir, doncs,
anem a fer aquest estil només.
Clar, cadascú té els seus gustos i les seves preferències
i cadascú, doncs, és riquesa, al final, no?
Cadascú aporta el que creu que és millor
i així arribem, no?, al so de Los Barranquillos, una mica.
I què fa una mica d'embut de tot això?
Perquè, clar, és el que dius,
són set persones cadascú aportant idees,
cadascú, doncs, fluint, no?,
a través de la música.
Qui fa una mica d'embut i posa una mica d'ordre?
Perdona, me lias.
Sí, jo crec que totes les cançons
siguin un swing, un latin, un rock,
el que sigui tot té un punt de vitalitat, saps?,
i de canya, no?,
és com un disc molt fidel al directe, no?,
hi ha molta vitalitat, molta energia, no?,
l'energia, no?,
que facis l'estil o el gènere que facis,
però que tot tingui aquest filtre ahí,
barranquilla, no?,
que tingui molta energia.
Realment, l'embut és...
no hi ha embut, no?,
som tots alhora, també, no?
Som bastant...
treballem bastant col·lectivament, no?,
realment, o sigui, som bastant...
intentem arribar a un consens, no?,
això de votar el que li agrada més a la majoria
no ens agrada perquè ja ho fem a nivell polític
i mira com ens va, no?,
Uf, calla, calla, calla, calla, no em parlis, no em parlis.
Sí, l'embut és l'acord que fem entre nosaltres, no?
Sí, us veig allà votant.
Qui tria aquesta cançó?
No, no arriba tant, no?
Això no ens agrada.
Això no ens agrada.
Som més fidels al mètode assembleari
i arribar a un punt en comú que estiguem tots d'acord, no?
I per aquestes onze cançons, també va ser claríssim,
que eren les que havien de sortir a l'àlbum,
o es van quedar altres que són les que potser
al concert que tindrem l'oportunitat de veure...
Van quedar cançons al Tinté,
però realment al Tinté segueixen
perquè creiem que...
O sigui, hi havia a la producció,
no sé si van arribar a haver-hi 15 temes,
però vam agafar els que més ens convencien, no?, al final.
I realment, doncs, estem molt contents de com hem escollit.
I en directe, doncs, es pot escoltar el que hi ha al CD,
més cançons del CD passat, del disc anterior,
el Barranco Peleón, del que vam fer el 2009.
Que també deu-n'hi-do, eh?
És que també els hi poseu noms.
Sí.
El Barranco Peleón i Comer i Ladrat, no?
És que és això que dius...
Aquest sona a tu, que tu que ets periodista.
Barranco Peleón, Comer i Callar, és que...
Comer i Ladrat!
Ai, Comer i Ladrat, perdó.
Però el Callar també segur que alguna vegada us heu hagut d'emmossegar la llengua
per no dir el que opineu, no?, en segons quines coses.
Realment, no ens mosseguem gaire la llengua.
Diem el que opinem, si no...
Si som joves no diem el que pensem.
Malament, Rai, no?
Malament.
No permetem, no?, que ens tapin la boca.
Em sona revolució, si vols que et diguin la veritat.
Bueno, revolució no, però...
O gairebé.
Inconformisme, no?
Sí, clar, una mica d'inconformisme, no?
Canvi, canvi. Això no ens agrada, canvi, no?
A mi, jo veig la gent jove que es conforma amb comprar-se un cotxe
i pagar la hipoteca i, ostres, doncs, em debilita una mica, no?, moralment,
però la veritat és que jo crec que l'esperit de la persona jove
és l'esperit d'intentar canviar les coses, no?, una mica,
i doncs aquest és una mica el nostre esperit, també.
Tenim la via, la nostra via, que és la música,
ara, gràcies als mitjans de comunicació,
doncs ens estan donant l'oportunitat, no?, de poder fer-ho, també, i així.
I, a més a més, el concert, perquè us tindrem de concert importantíssim.
Demà.
Exacte, a les de la zero, demà,
i tindrem l'oportunitat de veure-us sobre l'escenari,
set persones amb potència, demostrant el que sabeu fer,
que això també, el que deies abans, són moltes hores d'assaig.
Clar, és molta feina darrere, no?, de tot el projecte,
però realment compensa, no?, veure que el públic ho agraeix
i que cada cop va més, no?, la feina que fas.
Clar, seria desmoralitzant, no?,
que estiguessis treballant i treballant i que no veiessis fruits,
però jo crec que el secret no...
O sigui, no està com molta gent pensa,
que tinguis un padrí que et posi calés i jo que...
A veure, que també estaria bé.
Bueno, com diu l'Elia sempre,
no existen els príncipes azules, no?
És el... O sigui, nosaltres creiem que el secret...
El secret és l'esforç, no?
Sí, el secret és l'esforç,
el secret d'arribar a fer alguna cosa algun dia,
doncs és treballar, treballar, treballar i ja...
Home, ara de mica a mica ja hi ha...
I també, Elias, hi ha petits príncipes blaus
que són aquests mecenes que creuen en el món de la música
i també gràcies a aquests projectes que van sortint,
mira, també aporten aquest granet de sorra, no?,
que també no hi traiem el pes, no?
Que també va molt bé, també va molt bé.
Sí, clar, amb el micromassenatge està...
És una cosa molt...
L'heu utilitzat vosaltres?
O és una d'aquelles qüestions de dir,
mira, a lo millor de cara a un futur es pot arribar a fer?
Ho vam valorar, ho vam veure i ho vam estudiar,
però no em sortia...
No merecía la pena perquè,
realment, para conseguir una financiación así interesante,
claro, tienes que pedir mucho dinero
y porque luego, claro, hay que quitarlos los impuestos,
la parte que se queda, digamos, per cambio o con quien lo hagas,
y luego mover todo un aparato de promoción, ¿no?,
que es como... nos suponía gastar una bala, ¿no?,
como ser muy pesados detrás de la gente
y eso lo queríamos hacer con el disco directamente, ¿no?,
con la descarga gratuita, por ejemplo.
Y entonces optamos, bueno, pues, nuestros propios...
El mitjans, els que teníeu a la butxaca, el que podíem fer...
Nuestros ahorros de conciertos del año pasado, etc.
Mira, acabas de treure ara mateix un dels temes que jo crec que és molt important de cara a la gent,
perquè ens havíem mig acostumat a que tot havia de ser gratuït.
I, clar, ara ens costa una miqueta això de rascar-nos la butxaca a l'hora d'anar a veure un concert.
Però, clar, hem de pensar que d'aquests diners també surten, el que dèieu ara, no?,
el que seria el proper treball discogràfic del grup.
O si s'atrenca qualsevol cosa que tingui aquests petits recursos
que venen a través dels concerts en directe, que és el que havia a la fi.
Sob vosaltres, no?
Sí, sí, anar a tocar ja és un gas, no?,
alquilar una furgoneta i moure ja és un gas.
Pagar dietes, pagar assegurances socials,
pagar els impostos que aquest any ens estan per tot arreu,
amb els impostos, totes aquestes coses que...
Com desmoralitza tot això, eh?
Clar, bueno, nosaltres realment no estem desmoralitzats,
estem més pujats que mai,
perquè creiem que si de debò superem aquesta etapa i seguim junts,
tocant junts, doncs...
Prova superada, no?
Clar, això no pot anar pitjor, saps?
Esperem que no vagi pitjor.
No, no, no, toquem fusta, toquem fusta.
Sí, home, toquem fusta, jo em toco el cap perquè...
Ei, també de madera de roble? La teva?
Ah, sí, ara tocarem.
Sí, i tant.
No, jo dic el cap, perquè el meu també, eh?
El meu cap, de roble, de roble.
El seu et de suro.
Home, home.
Sí, et de suro.
No, bé, estàs avui.
Ja li ha sigut a la nata, ara.
Està...
És que estàvem aquí els dos tocant-nos el cap,
i no deu ser de la mateixa fusta.
Sí.
De la mateixa, de la mateixa.
Bueno.
Doncs fem una cosa, ara aquesta teixa de la guitarra, eh?
Toquem alguna cosa en directe?
Sí.
Sí?
Què ens tocareu?
Eh, doncs et tocarem una cançó que...
Sí?
A veure, a veure.
Sí, doncs...
Què et dius, Elías?
Bueno, abans de seguir, volem dir que el nostre CD es pot descarregar gratuïtament a la nostra web,
com diu Elías.
Ah, molt bé.
Tres B dobles, los barranquillos, amb K, punt com, i és un sol clic i el tens al teu ordinador.
És una petita aposta que hem fet nosaltres per intentar, doncs, arribar a la gent, no?
No t'amoïnis que abans que acabi l'entrevista tornarem a recordar-ho, eh?
Aviam.
Home, perquè a més a més hem de parlar dels futurs concerts que teniu,
i allà on us poden trobar i on es poden sentir la cançó perquè vagin més que preparats pel concert.
Vale.
Les col·laboracions del disc...
Sí.
Sí, també, també, que no esteu sols. Això ho comentarem si voleu ara.
Anem per feina, anem a tocar en directe?
Sí, i tant.
Sí?
Clar que sí.
Quina és la cançó que ens tocareu?
Doncs ara farem la nostra primera cançó en català, que es diu Bales de sang.
Molt bé.
I, bueno, parla del que hem parlat abans, no?, de que som joves i tenim el sentiment que ens estan robant el futur
i hem de sortir al carrer.
Doncs vinga, anem amb ella, aquesta magnífica cançó que ens fan els barranquillos,
en directe aquí a Tarragona Ràdio.
Som-hi.
Gràcies.
I avui el carrer s'ha omplert, amb les cendres grises dels que van marxar,
s'ha omplert de pedres que lluitaven contra balàs de sang.
Van tornar els canons que ja no disparaven, i dins d'un aire espès intentaven tallar l'amor.
La fera que puja buscant la distància perfecta, i amb un vestit lluent de malèvol principiant.
fixant la mirada mesura, la posició correcta, i amb la tremolor de la mira, que l'està vigilant.
no permet probablementDesde.
Per tant.
Deixa'm lluitar, contracorrent,
que jo em tragaré el meu cor aquí, per si algú se'l vol menjar.
Però el fusell, que guanyarà la seva guerra,
potser la trista vida se li acabarà.
Som la guerra, feta d'un crit de foc,
som la gent que surt al carrer perquè no troba un altre lloc.
Som el crit potent d'una gran revolució,
som el somni que neix als ulls d'una generació.
I aquí, a Tarragona Ràdio, amunt.
Dóna-li, joves al carrer.
I avui el carrer s'ha omplert amb les plomes que teníem quan van volar,
de llàgrimes que sortien d'un tret mal disparat.
I el cel ja no predicava una forta tempesta,
però dins les cases els trons convivien amb la soledat.
Deixa'm lluitar, contracorrent,
que jo em tregaré el meu cor aquí,
per si algú se'l vol menjar.
Però el fosier, que guanyarà la seva guerra,
potser la trista vida se li acabarà.
Som la guerra, feta d'un crit de foc,
som la gent que surt al carrer perquè no troba un altre lloc.
Som el crit potent d'una gran revolució,
som el somni que neix als ulls d'una generació.
Som la guerra, contra bales de sang.
Som la gent que surt al carrer, contra bales de sang.
Som el crit potent d'una gran revolució,
som el somni que neix als ulls d'una generació.
I avui el carrer s'ha omplert
amb les cendres grises dels que van marxar,
s'ha omplert de pedres que lluitaven contra bales de sang.
Contra bales de sang.
Com s'engresca la família de la ràdio, eh?
Sí, no veig.
A lo que li dones música en directe, bueno...
Ja ho veureu demà.
A més a més, venen de tot arreu, eh?
Guardeu energia, guardeu energia.
Home, que tenen pel concert, home.
Guardeu, s'animen, s'animen, s'animen.
Explicau-me, explicau-me això que me deieu jo,
aquestes pistetes que anàveu llançant-me abans de la cançó en directe.
Qui us ha estat acompanyant en aquest nou treball discogràfic segon
de Los Barranquillos?
Qui són?
Doncs mira, el segon track del disc,
un tema que es diu Déjame sentirme bien,
ens acompanya...
Com es diu?
Què es deia?
Com es diu?
Déjame sentirme bien.
Com, com, com?
Déjame sentirme bien.
No serà esta.
Me suena, me suena.
Qui us ha acompanyat amb aquesta cançó?
Doncs Cuchi Romero de Marea,
un grup de Pamplona que es diu Marea,
molt conegut en el rock nacional.
Sí.
I ha estat un encert increïble ahir aquesta col·laboració,
la verdad que no pensàvem que ho aconseguiríem,
però al final sí, vam anar a Pamplona i va ser...
Increïble, no?
Que dius, ostres, pot ser això?
Pot ser això de veritat?
Sí, sí, sí.
Clar, que un referent com ell per nosaltres,
doncs col·laborar amb una cançó nostra,
és tot un orgull, no?
Perquè, ostres, Cuchi Romero, no?
Que com que des de ben petits, no?
L'hem estat sentint.
Nosaltres que tampoc, que som bastant joves, no?
Sí.
L'hem sentint, no?
I, clar, és tot un plaer tenir-lo.
I és allò que dius, mira, vam trucar a aquesta porta,
ens la van obrir, vam poder fer...
I genial.
I ja tenim aquí, no?, el resultat.
Sí, molt bé, ja està.
Però no va ser l'única?
No, també aquest tema que acabem de fer,
el bales de sang, també tenim la gran...
Però com has dit?
Bales de sang.
No serà aquesta, també?
Serà aquesta, sí.
No me diguis, no me diguis.
Quin ull que tens.
Per l'amor de Déu.
Doncs, amb aquesta cançó tenim la sort, també,
i l'orgull, també, de poder comptar amb el xarango.
Sí.
Que són, ara mateix, un referent, no?,
del panorama de la música en català.
I amb els companys d'Itaca Band,
que són uns molt amics nostres de Moncada.
La veritat que també, molt orgullosos, no?,
el primer tema en català i dos col·laboracions com aquestes, doncs...
Quina canya, eh?
Jo no sé si això és una manera ja de replantejar-vos.
Això de tocar una miqueta més de llengua d'una altra manera, o no?
Sí, sí, sí, per què no?
Jo crec que una mica el panorama de la música en català avui dia,
com que està creixent, i això t'anima, no?, també.
El Jean, que és el que escriu les lletres,
ell és totalment bilingüe, no?,
a casa parla català i castellà,
i era com l'espineta clavada, no?,
que mai havíem fet encara un tema en català.
Anem a internet o a internet?
Sí.
Canvia de terció.
I ara volia dir una cosa que m'acabo de recordar,
perquè acabo de veure la samarreta del Jean,
i mai ho dient, però...
Ah, que xula, a veure?
Això és una pel·li que està ara mateix al Festival de Màlaga,
i nosaltres participem a la banda sonora.
Molt bé.
Com es diu la pel·lícula?
La pel·lícula es diu L'estrella.
L'estrella.
I té com a protagonista Ingrid Rubio i Carmen Machi.
Ah, que guai.
I com va ser que m'han agafat un tema vostre?
Els hi va agradar i van dir, vinga.
Bueno, el director és de la nostra ciutat, de Santa Coloma,
i és una pel·li gravada al nostre barri.
Oh, que xulo.
I s'acompanya també, la banda sonora també la fa Muchachito,
Bombo Infierno, la fa De Callaos també, i nosaltres.
I crec que la bebe, no sé si està...
No ho sé.
I s'estrena el 24 de maig.
Així que tothom també atén a la estrella.
Molt bé, doncs mira, no només per la part que toca,
sinó també per poder veure una nova pel·lícula,
a veure què passa, no?
I a veure aquesta magnífica banda sonora.
I a l'internet, el que deia abans, que també us tenim,
que podem descarregar aquest segon treball escogràfic,
com el i l'Adrar,
i poden saber més de la gent de Los Barranquillos.
Exacte.
Doncs ens podeu trobar a www.losbarranquillos.com.
Ah, sí?
És que sempre dic el d'Am K perquè...
No, no, és important, és important.
És important el punt perquè molts cops busquen amb Q i...
I no us troben, clar, lògic.
I allà a la web està tota la info de concerts,
descàrrega directa del CD,
i bé, també animar que ens segueixin a Twitter, a Facebook,
Twitter arroba Los Barranquillos...
No us avorriu, eh?
Facebook.com barra Los Barranquillos,
i que li donin a m'agrada, no?, a la pàgina,
o que ens segueixin al Twitter,
i que interactuïn una mica amb nosaltres.
Nosaltres no parem, estem sempre a xarxa.
Però vosaltres sou els que responeu darrere?
Sí, ja.
No teniu a ningú allà a mà negra que...
No, que són nosaltres.
Ja l'he liat, me'n posa el gàlgol i em diuen,
que m'estàs dient, que m'estàs dient?
Con la feina que li traigues, eh?
No, no, per això és el que deia,
que Déu-n'hi-do, amb el que teniu a sobre,
presentar el segon treball geogràfic,
anar de bolos cap a munt i cap a vall,
i a més a més està tot el dia connectat a la xarxa...
Bueno...
Vosaltres dormiu?
Hi ha un moment que podeu dormir?
Sí, la siesta.
Últimament poc.
Estava allà a la furoneta marejat i tot,
intentant dormir.
Però us ha vingut aquí a la ràdio,
i us poso l'aire condicionat,
seieu tranquil·lament una miqueta d'aigua i...
El pròxim cop ja saps.
Ara ja sabeu, eh?
Us veniu cap aquí directament.
Home, i tant.
Jan, Elías, moltíssimes, moltíssimes gràcies.
Gràcies a tu.
Saludeu per mi també els altres de los barranquilles
que no han pogut estar amb nosaltres
i la propera vegada t'ho imagina't aquí al set.
Home, aquí muntem un bólu...
Home, seria...
I això ho parlarem, ja ho parlarem.
Això són negocis, eh?
Sí, sí, sí.
Gràcies.
Gràcies a tu.
Amb quina acabem?
Ara que ja ha fet aquest kit-kat de...
Amb el viaje, va.
Ja n'hem passat abans, no?
Sí.
Sí, ha estat la primera per començar l'entrevista.
I en plan, vinga, fort.
Doncs mira, jo acabaria amb el Ja no hi sol,
que m'agrada molt.
Vinga, Ja no hi sol.
Sí.
Doncs vinga, amb la número 10.
Traqueu.
Salseta bona.
Ei, eh?
Sí, sé.
Gràcies de nou, companys.
A vosaltres.
A tu.
A tu.
Los que ya ni beben la misma agua
ni comen del mismo pan.
Los que un papelito en un sobre enviado
al infierno les salvan.
Pa' desenroscarse la lengua
en promesas que no cumplirán.
Y un pueblo que se alimentó
a base de bala.
Castigo de los que quisieron
las armas tomar.
Porque ya no calienta el sol
pa' la gente descalza.
Porque la cancha de arriba
en forma de lanzar.
Caerá porque ya no hay sol.
Si no lo puedes pagar.
A veinte pavos el rayito de luz
y a mil duritos del pan.
Y ya no hay sol.
Si no lo puedes pagar.
A veinte pavos el rayito de luz
y a mil duritos del pan.
¡Ey, oh!
¡Vamos!
¡Vamos!
Se salva lo que predica
lo que estamos pasando
los que ya ni pisan el mismo suelo
ni respiran del mismo huracán
los que prometieron saldar nuestras deudas con armas.
Los que acabarán comiendo misiles
buscando a cualquier talibán.
Y aquí sí que vuela la rabia
de los que amenazan.
Y a la dignidad del que corre el día
van a poderlo pasar.
Y el sueño de la monedita
se fuma en un traje con ala.
Y con la mirada negra
del tiempo que sé que todos lo dirán
porque ya no hay sol
si no lo puedes pagar.
A veinte pavos el rayito de luz
y a mil duritos del pan.
Y ya no hay sol
si no lo puedes pagar.
A veinte pavos el rayito de luz
y a mil duritos del pan.
A veinte pavos el rayito de luz
y a mil duritos del pan.
Y ya no hay sol
si no lo puedes pagar.
¿Por qué?
Ya no hay sol
si no lo puedes pagar.
¿Por qué?
Ya no hay sol
si no lo puedes pagar.
Dile que ya no hay sol
ni pa' ti
ni pa' nadie más.
Se lo puede pagar.
Y el que eso se ha ido
y dice que no lo puede llamar.
Y el que eso se ha ido
porque ya no hay sol
para ver
y no lo puede pagar.
Se lo puede pagar.
Por qué?
Ya no hay sol
si no lo puedes pagar.
Por qué?
Ya no hay sol
si no lo puedes pagar.
Por qué?
Ya no hay sol
si no lo puedes pagar.
Por qué?
Ya no hay sol
si no lo puedes pagar.
Por qué?
Ya no hay sol
si no lo puedes pagar.
Si no lo puedes pagar.
Fins demà!