Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Liarem!
Liarem!
venint a parlar de mi libro!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I, bueno, birra dos euros i Euler.
I Euler, i també...
Jo no sé si heu coincidit, és la primera vegada que coincidiu amb els UROC.
Sí, i tant.
Ja els coneixeu, sou col·legues.
Sí, els vaig convidar jo mateix.
Sí, a l'Eric, des d'aquí una salutació.
D'aquí una miqueta te'l trobaràs.
Sí.
Com aquell que diu sortiràs tu i entraré ell.
O sigui que anirem pim-pam, pim-pam, avui.
Avui tenim aquí Déu Tarragona, no?
Avui tenim aquest sabor, no?
Sí, sí, sí.
Explica'm una miqueta, doncs, surten els Eulers.
Sí, que vau estar aquí a la ràdio, que ja m'ho vas explicar.
Però, bueno, per recordar una mica per la gent que ens escolta.
Bé, ens vam conèixer a Reus, a l'aula de músics.
Estudiàvem amb el Gerard, que ara ja no hi és, per cert, anem a trió.
El Gerard, el Jordi i l'Anabel.
I res, vam decidir formar Euler, no?
Com a grup ens vam agradar, vam estar tocant.
Doncs vinga, anem a fer uns quants concerts.
I, bueno, la novetat és aquesta, no?
Que fa ja uns quants mesos que el Gerard, doncs, ens va abandonar.
Que va passar, però...
Va marxar...
No, de bon rotllo, no.
Va, d'estudiar, tenia massa feina i potser no podia acabar de compaginar les coses, no?
Bé, fer una banda d'aquest estil de música requereix molt de temps i molt d'esforç.
I la veritat és que no és fàcil, no és fàcil.
I a veritat és que ell tenia bastantes coses a fer.
A més, estava fent una casa i tal, i, hòstia, tenia un munt de coses a fer.
I necessitàvem una mica més de temps, simplement això.
I ha estat, bueno, segurament que també va ser molt dolorós també per ell, no?
Sí, home, per ell i per un altre em sap greu, perquè, home, som amics i, home, des de l'inici que estava amb ell,
i, bueno, que és un tio de puta mare.
Però, bueno, de vegades, mira, la vida pren camins i, bueno...
No, i a més, el que dèiem, no?, que moltes vegades ho intentes fer fins a la societat
i que arriba un moment que el temps no perdona i dius, a veure, has de fer la tria, això o això.
Això no significa, tot s'ha de dir, no?, i tu m'ho diràs, Pep, que el millor de cara a un futur
digui, mira, tot se m'ha solucionat, m'obriu les portes, companys,
i segurament que més que encantats de que et tornés, no?
Bé, sí, això, el futur ningú el coneix, per tant...
Per això, que les coses estan aquí, no?
Sí, sí, sí.
Només entrar, el Pep m'ha donat una maqueta, m'ha dit, té, acabada de treure el forn com aquell que no vol la cosa.
Són cançons que segur sentirem demà la nit.
I tant.
Cançons que són noves, especialment per aquest concert.
O deia, perquè jo sé, Pep, que tu ets una màquina de fer cançons i de composar,
que aquest és una altra.
Veus com me'n recordo de la vegada que vam parlar?
Que em dius, és que, clar, qualsevol cosa pot sortir una melodia, qualsevol cosa pot sortir una cançó.
I que jo et deia, Pep, si tu ets una màquina, segur que no tens per aquí l'interruptor.
On i off.
On i off.
Apago per les nits.
Clar.
Per no gastar-me.
Per poder descansar, no?
Per poder carregar pila.
Doncs explica'm, com anirà el concert del seu l'est?
Doncs tocarem els temes de l'última maqueta, alguns de la vella i alguna sorpreseta més.
Per no dir a més, que també farem algunes versions amb algun amic que pujarà a fer-nos algun cameo.
Ahà.
I bé, vull desvetllar que una de les versions que farem serà la de Cowboys from Hell, de Pantera,
que és un nou terreny que estem explorant amb els eulers, així una miqueta més dur.
I bé, veurem què tal surt. Espero que ve.
Mira, mira, jo tinc una coseta que he trobat per internet.
i que sona més o menys així, eh? La idea seria aquesta. Ho posem una estoneta.
La idea seria aquesta.
Hem de dir que això està enregistrat a casa teva, deu ser, no?
Sí, sí. A més a més, està composat, l'hem trobat a través del YouTube, hem trobat diversos, no?
Sí, sí.
Que són petits invents que a tu se'm van a córrer una vegada i vas dir
anem a provar a veure com surt i ho grabem i ho pengem?
Sí, és tot meu, són els solos d'Imbac d'Arrel, de Pantera, bé, com estàs?
Sí, ja ho sé, ho sé.
No, que t'enrodava, que t'enrodava.
Bé, com estàvem fent aquesta versió, em vaig picar, perquè el solo de Cowboys from Hell ja em va costar treure'l,
però ja un cop estava, dic, a veure què més fa aquest home,
i bé, la veritat és que fa moltes coses interessants i vaig començar a tocar-los i a gravar-me'ls.
i mira, vaig fent.
No, no, i a més, has de tenir dits, eh, i agilitat, eh?
Déu-n'hi-do, com...
Déu-n'hi-do, home, però per poder fer això que acabem d'escoltar ara,
ja t'ho dic ara que s'ha de ser moltes hores amb la guitarra...
Algú s'ha de tocar, sí.
Per això, per això, que això no és allò de dir, mira, m'aixec un dia, ho vaig a provar i segur que em surt.
No, no, és provar i provar i provar i provar.
Per qui caminaran, al seure? Potser de cara a un futur?
Potser, home, t'he de dir que fem una mica de tot.
Sí que ens hem endurit una miqueta, degut a, bàsicament, a que, bueno, som tres,
hem de fer el mateix soroll que quatre, distorsió al cinc, mira.
Però no ho sé, no ho sé, bueno, de moment vaig fent això, alguna cosa tenim així més dureta,
la veritat és que sí, però, bueno, tampoc em tanco cap porta, eh?
No, no, és allò que dius, mira, estem provant coses, anem investigant,
no s'estan mai cap al que dèiem abans, cap a on caminarem,
però almenys no tancar-nos en banda i dir, no, no es quedem amb el que nosaltres coneixem,
no, anem a obrir i a veure què.
Tornem de nou al concert, perquè he fet aquest kitkat,
tornem al concert, un concert que m'has dit que hi haurà alguns amics.
Sí.
Com els has enredat?
Directament, com no veniu, no hi haurà birra per vosaltres?
Si no veniu la birra...
Un xantatge, així, directament?
Li vaig demanar a l'Eric, últimament estem quedant molt, vaig molt a els concerts per Cambrils,
amb les diferents bandes que té de versions, de bandes pròpies,
bueno, i li vaig dir, mira, Eric, jo vinc als tres concerts, tu has de venir als meus,
no sol has de venir, sinó que dents a tocar.
I em va dir que sí.
Bueno, l'Eric, que no sé si algú no ens ha enganxat abans,
és el grup que tindrem d'aquí una miqueta convidat, que són els U-Rock, no?
Sí, és el guitarra.
I que, a més a més, vosaltres, d'alguna manera, heu estat els inductors
que també toquin conjuntament demà amb vosaltres, allà a la capsa de música, no?
Sí, senyor, música per a tot.
Molt bé. I això que sigui a la sala de la capsa de música, està molt bé, no?
Està molt bé. Bàsicament, nosaltres teníem el concert del D.O.
I era a la capsa i vam dir, home, per aprofitar aquesta capsa,
dos grups que toquin rocs.
S'han de fer coses, no? S'han de fer coses.
Doncs anem a fer-lo aquí, home. Si podem, i ens ha costat,
he de dir que no és fàcil fer concerts aquí a la capsa,
però ara que ja que ho tenim damunt, estic molt content, desitjant.
Molt bé. Hem de dir que la vegada que vam conèixer la gent d'Euler
va ser a través del disc, del Món d'Idees 2012,
que va ser l'excusa perfecta per portar-vos en aquell moment
i conèixer-vos una miqueta.
Jo no sé que d'aquell so que escoltàvem, el so d'ara,
Déu-n'hi-do, ha hagut un temps de reacció i d'acció.
També us ha servit a vosaltres aquest Món d'Idees?
Heu vist que les coses també han avançat dintre del grup?
Han sortit potser alguns bolos més?
Us heu mogut una miqueta més?
Bé, la gravació del...
Perquè nosaltres només havíem gravat una maqueta en aquell moment,
que era la primera, l'EP.
Després vam gravar aquí, després vam tornar a gravar a la Casa Morada,
per tant, és l'experiència que vam adquirir en aquest sentit.
I després, com a portes i bolos, les presentacions del mateix disc.
Aquest va tenir dos, una en acústic i una altra en elèctric, al cau.
Per tant, perfecte, genial.
Hem de dir que si voleu sentir més música del Zéuler,
veig que a través del Facebook ho teniu allà tot,
fotografies, música, tot, tot, tot.
Us heu volcat literalment a través del Facebook, no?
Facebook, a Bandcamp, al Twitter, al SoundCloud també estem,
al Groove Shark, a totes les que se'ns van acudir.
Sí.
Doncs aquí, tot gratuït de moment.
Molt bé.
Recordem, demà mateix, a partir dels quarts de dotze de la nit,
els Zéuler i els U-Rock en concert.
I a partir d'aquí, què?
Teniu alguna coseta més tancada?
O dius, mira, ara ens ho agafem amb tranquil·litat?
No, no, ens van agafar pel Reusona.
Ah, molt bé.
El 20 a les barraques de Reus, estarem fent soroll.
Molt bé.
I aquest segur.
I després també estem finalistes,
però clar, aquí ja és més difícil,
les barraques de Tarragona,
que s'han de fer votacions i tal,
però veient que hi ha molts grups,
hi ha molta competència, aquí serà més difícil.
Però bé, la de Reus, com a mínim, aquesta tancada, d'aument.
No, no, i a més, sou un dels semifinalistes,
o finalistes ja, total?
Sí, finalistes ja, som un dels sis.
Un dels sis?
Sí, ja estem a la nostra presa.
O sigui, dins del que és barraques...
Sí, ja estem allà, a l'escenari.
Oi, explica'm com va anar.
Us vau presentar, com és aquest concurs?
Bé, simplement has de presentar la teva sol·licitud
amb la maqueta i tal a l'Ajuntament de Reus
en el període que ells diuen.
Sí.
I ells fan una tria, hi ha un jurat,
no sé si, ara no recordo que hi havia.
Però hi ha un jurat, no?
Sí, és triat.
Però ells escolten les maquetes,
que vosaltres prèviament...
Exactament, exactament.
Molt bé.
I després d'ells trien i tal,
doncs són aquests els finalistes.
Toquem aquell...
En dos dies...
Aquell any?
Sí, tres i tres grups,
el 20 i el 21,
a nosaltres ens toca el 20.
I després es trien, guanyador,
segon i tercer.
Déu-n'hi-do.
Això és un goig, no?
Sí, tant i tant.
Perquè també jo a casa.
Bé, tocar Reus.
La veritat és que mai havíem tocat a Reus
així en format gran.
Sí.
Havíem fet petits bolus al Mític, perdó,
a l'Estaperlo també vam fer algun.
i no sé si a Reus hem fet cap més.
En general ens hem volgut més per Tarragona.
I bueno, és un goig,
és un goig poder tocar la festa major de Reus, home.
Home, és que dèiem, no?
Que és allò que dius,
és que estem aquí,
que és casa nostra també, no?
Sí, sí, sí.
Perquè vosaltres normalment,
quan hem parlat amb ells,
sempre hem tingut la bandera darrere
de l'Associació de Músics de Tarragona.
Sí, sí.
Que també és allò que dius,
ostres, haver-vos conegut,
haver tingut una miqueta aquest apadennatge,
no sé, o aquesta col·laboració d'ells,
sempre va bé,
però clar, nosaltres tenim les arrels d'on venen, no?
Home, no se pot treure, no se pot treure.
No se pot treure, no, no.
Que sí, que sí.
La mateixa continua sent un pilar important en la nostra...
Doncs a veure si també us agafen al Barracos de Tarragona.
Ho veig més complicat,
perquè aquestes de votació pel Facebook,
sí, hi ha diversos grups,
sobretot els de Ska, els de...
Hi ha una miqueta de tot.
Sí, no, però vull dir que aquests grups
tenen molta més tirada, en general.
Llavors, clar, totes aquestes de votació popular
sempre és molt difícil guanyar...
Bueno, tenen molts més seguidors, la veritat.
Estava pensant, mentre que estaves dient això,
ja saps, vosaltres que teníeu el Facebook
amb aixecar els col·legues.
Home, que us votin, que us votin,
passeu el link allà on es pot votar,
que es tingui fàcil per votar,
i que ningú s'adormi, no?
Sí, sí, no, ja ho fem, ja ho fem.
Ara estava mirant quants seguidors teniu,
teniu, home, déu-n'hi-do, eh, d'amics.
Déu-n'hi-do, no està malament.
Per això, per això.
El treball, el treball darrere,
són hores també de xarxes socials, de moure...
Bueno, però tot i així, doncs,
encara hi ha grups que tenim més.
Vull dir, doncs, bueno, cap aquí, cap aquí anem.
Doncs fem el boicot.
Ui, no, que segur que els hauré d'entrevistar
i després diran,
que tu amb els eulers te vas estirar una mica
i què, fem boicot els altres, no?
No, no, no.
Com té dret aquí,
si estem més seguidors,
doncs netament.
Ara l'important és el que dèiem,
que continuï sonant la vostra música,
que continuï movent-se,
ja sigui a través de Barraques a Reus,
Barraques a Tarragona,
que sigui on sigui,
però poder escoltar-vos a sobre l'escenari
i continuar gravant aquestes cançons, no?
I continuar fent-les.
Sí, sí, sí.
Home, aquest any ens hem donat una mica de descans,
ja que, bueno,
com anàvem a la formació de trio i tal,
doncs guardem,
intentem fer més aviat per l'any que ve,
potser gravarem un altre cop.
Bueno, aquí estem pensant
com redirigir
o els esforços més a la promoció.
Que ara estem pensant, estem pensant.
Clar, és que es canvia molt.
Sí, i, bueno,
i que com els diners no són il·limitats,
doncs s'ha de triar bé què vols fer.
Doncs, bueno, allò que estem gravat,
doncs a nosaltres encara ens sona bé.
Per tant, home,
potser val més la pena promocionar-ho més,
treure més CDs,
no sé, no sé.
Bueno, ja estarem pendents.
Ja saps que el que sigui,
ens fas un truc,
nevi, plogui,
el que sigui.
Tot si plou,
que aquesta setmana encara no em recordo.
Oi, està traumatitzat, eh?
Jo no sé què et va passar dimecres,
no sé què et va passar dimecres,
però avui pensa que ja és divendres,
que demà teniu el concert,
que és un altre dia totalment diferent.
Doncs, Pep,
moltes gràcies
per haver estat aquí amb nosaltres,
moltes gràcies a tu,
per compartir aquests minuts de ràdio,
i que us esperem d'aquí a poquet,
ja t'ho dic,
si pot ser,
per què no,
amb un treball discogràfic
o comentant aquest nou concert de barraques a Tarragona.
Home,
seria genial,
seria genial.
Gràcies.
Molt bé, a tu,
moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.