My love, in your eyes
My love, in your eyes
My love, in your eyes
Hide on the truth with lies
You may or may not get it wrong
Fins demà!
Fins demà!
A veure si t'agrada.
I no m'agrada, m'encanta aquest tema que estem sentint
i que és de la seva creació.
I avui el tenim aquí amb nosaltres.
Paco Galera, bona tarda, benvingut.
Molt bona tarda, Sílvia.
Com estàs?
Bé, molt bé.
Bueno, aquí amb tu, amb bona companyia.
Bé, què més puc demanar?
Doncs jo esperant a veure que m'expliquis una mica
com a ser la teva immersió dins del món de la música,
perquè el Paco és DJ, fa temps que està en el món de la música,
el que passa és que potser aquí a Tarragona
les coses no acaben de tirar del tot,
però millor que m'ho expliquis tu.
Com està?
Bé, hauríem de tirar una miqueta enrere l'any 86-87,
a una discoteca allà del barri on soc jo, la Floresta,
fent petits muntatges, col·laboracions,
bé, a poc a poc, com tota la gent,
i, bé, me vaig caçar,
vaig deixar una miqueta això de la música,
i, bé, vaig tornar per fer bodes,
fer quatre cosetes,
i un dia, ja saps que les bogeries són ràpides, o sigui...
Sí, i no es pensen, eh?
La gran majoria de vegades.
Llavors, bé, li vaig comentar a un amic meu
que volia fer música,
i, bé, d'aquí va sortir Injurais,
la primera producció que va sortir allò rapidíssim,
va ser una cosa...
Bé, no sé com explicar-ho.
I vas comptar amb la col·laboració
d'una veu femenina fantàstica,
que acompanya precisament aquest Injurais.
Sí, va ser l'Angiele.
És una noia que, bé,
li va posar una veu i, a més,
va connectar molt ràpid, molt ràpid amb el tema.
Però fem una cosa, espera,
espera, abans que arribi aquesta connexió,
amb l'Angie.
Com va anar?
O sigui, a tu et va donar la bogeria
i dius, vull tornar una altra vegada al món de la música.
Vas crear aquesta composició, aquesta cançó,
que m'imagino que, no sé si només va ser música,
primer va ser la lletra,
va venir un compendi de les dues coses.
Com va anar?
Bé, de fet, va ser una...
una història molt, molt, molt curiosa,
perquè Injurais la vaig crear després d'una boda.
Vaig acabar una boda i tenia una melodia al cap.
Sí.
L'he de treure, l'he de treure.
Vaig arribar a casa,
ràpid, a les quatre del matí vaig posar el teclat...
A les quatre del matí, després d'una boda.
Sí.
T'ha vas ficar...
Això sí que és la bogeria.
Ja m'ho imagino.
Vaig començar amb el teclat.
Bueno, a veure això, a veure allò...
Bueno...
I, de fet, el tema moltes vegades,
quan l'escolto,
és com tot...
Encara se'n passa a la carta gallina.
Exacte, és com el teu primer fill.
És la primera cançó.
I, bueno, Injurais és com tot,
s'explica una història.
Sí.
Una història, doncs, bueno,
d'una noia que està una miqueta de bajón,
com diuen.
Vale?
Se troba un DJ, que sóc jo,
ens trobem en una discoteca...
Bueno, si has vist el videoclip,
més o menys explica aquesta història.
Vale?
Sí.
Llavors,
vaig tindre la gran sort, vale?,
de trobar l'Anji.
Però, a banda de l'Anji,
el tema ha comptat amb Germán Bou,
que és aquell que va crear el tema del Ximo Bayo,
el de l'Extra Sí, Extra No,
el famós tema, vale?
Sí.
Ell me va fer tot el que va ser producció,
màster,
un mite per mi.
Vaig connectar amb ell,
igual que va connectar amb tu.
Sí.
I ell té tota la culpa de producció,
que el tema soni fantàstic,
perquè el tema sona fantàstic.
i, de fet,
és un somni,
és un somni.
O sigui, que encara t'estàs pestigant.
Jo sempre ho dic,
els grups que van molt de presa,
les coses que passen molt de presa,
dius,
no sé si estic trepitjant terra,
si d'aquí a 10 minutets em despertaré,
i això encara està per passar.
Sí, exacte.
A banda d'això és...
Bueno,
mai m'hauria pensat de crear música,
de fer música,
de fet.
O sigui,
quan ets de jockey,
ets de jockey
i no tens la cultura musical
que té un músic.
Llavors,
però tens una altra cultura musical,
perquè, clar,
els jockey sou els que punxeu,
precisament,
aquestes músiques,
els que saben els tempos
de les diferents cançons,
a l'hora,
precisament,
de barrejar-les.
Que jo crec que sí,
els músics sabran molt,
però vosaltres encara
heu d'anar una miqueta
més amunt
del que saben els músics
així en general,
no?
Bueno,
de fet,
una coneguda meva,
m'ha dit una vegada
que els disc jockeys
tenim una...
Bueno,
una petita...
No tenim barreres,
de fet,
perquè no tenim
l'Udat Do,
Ré, Mí, Fa, Sol,
o sigui,
no tenim barreres,
no...
O sigui,
en creació,
possiblement,
estem una miqueta
per davant
de lo que és
idees musicals,
no com a músics,
perquè els músics
són fantàstics,
però sí que els disc jockeys
sí que hem fet
una cultura musical
en qüestió
del dance
molt,
molt,
molt gran.
De fet,
tinc bastanta gent
coneguda
d'aquest estil
dels 90,
dels 80,
gent molt gran,
Double Vision,
Cris,
gent fantàstica,
Germán Bou,
el meu productor,
que és Siri Human,
que també va fer
molta,
molta música
d'aquell estil,
Charo Campillos,
una gran banda
de locutora
gran disc jockey,
o sigui,
tens bastantes referències
en això.
No,
i a més,
el que dius,
que si busques
i esgarrapes
una miqueta
en el temps,
disc jockeys
et surten,
i a més a més,
disc jockeys
grandíssims
per poder dir,
ostres,
a mi m'agrada
fer escola
com ha fet aquest DJ,
no?
Almenys,
començar potser
amb aquesta petita creació
com és
aquest In Your Eyes
i a partir d'aquí
a veure cap a on
em porta,
no?
Sí,
exacte.
Bé,
una de les grans,
dels grans amics meus
és Raül Platero,
que és una de les referències
al món dels 90,
de la ràdio,
va estar a la mega ràdio,
per mi,
bé,
és un gran,
gran amic,
i a banda d'això,
una de les persones
que me va apoyar
al moment
de l'In Your Eyes.
D'acord.
I ja tenim vídeo,
perquè m'ho comentaves abans,
ja tenim el videoclip
d'aquesta cançó,
d'In Your Eyes.
on es van registrar,
on el podem veure,
o dir per a què és que
ara mateix diguin,
ostres,
jo m'ho vull apuntar,
m'encanta aquesta cançó,
l'avui,
què hem de fer?
Bueno,
he de posar Paco Galera DJ,
Featuring Angie,
d'In Your Eyes.
I a més,
també és que el tenim al YouTube,
eh?
Exacte.
Ja el tenim penjat allà, eh?
Exacte.
El vídeo el va fer
el meu amic,
el Diego Maldonado.
Bueno,
un gran, gran amic
que va fer una bona aposta,
jo penso,
i...
Bueno,
això ha sortit,
que el videoclip,
molta gent m'ho diu,
que està molt bé,
la música dels 90,
que ja s'ha deixat de fer
per desgràcia,
però bueno,
esperem que torni una altra vegada.
Paco,
tu ja saps que tot torna.
Sí, exacte.
És que hi ha una espècie de bola,
de món,
mai millor dir,
i que continua rodant,
continua rodant,
i en un moment donat
estan tornant als 80,
fins i tot a la moda,
a la forma de vestir,
o estaven tornant,
perquè ja estan,
estaven en allò que es diria,
i ara jo crec que tornem
una altra vegada
a donar-nos un cop d'ull
a la música dels 90.
O sigui que,
estàs una altra vegada allà, eh?
Bueno,
esperem que sí,
a mi m'ha de dir
un gran geni,
que per mi és un gran geni,
el Germán Boa és una bèstia,
perquè tot el que ha tret
són...
Grans èxits.
Grans èxits.
Que la música és atemporal,
o sigui,
no té temps,
o sigui...
Bueno,
estem ahí,
a veure què traiem,
Sílvia.
Doncs traiem,
a banda d'aquest primer senzill,
que ho esteu sentint,
que ens està acompanyant ara mateix,
tenim també l'oportunitat
i la sort.
Paco,
explica'm-ho tu,
perquè m'has dit,
te tinc una primícia,
especialment per aquesta entrevista
i especialment pel teu programa.
Però queda molt lleig
que ho digui jo
i prefereixo que m'ho expliquis tu.
Què és el que me tens reservat
que m'has dit,
posa'm aquesta cançó
quan jo te digui.
Explica'm.
Bueno,
això és el Lost in My Dream,
és, diguem,
buidar l'ànima,
per mi.
És un gran tema
perquè explica tot el que busques
quan tu ets dit jockey,
quan tu ets ballarí,
quan ets locutor de ràdio,
tot.
O sigui,
és que no sé com explicar-ho.
És buscar un somni.
D'acord?
Aquí sí que vaig tindre
la gran sort també
de tenir la Lali,
que és la Heather LGS.
Tremendíssima,
tremendíssima,
perquè és una noia
que s'acopla,
ella ve del rock,
se va acoplar
a la música dance,
o sigui,
què dir d'ella?
Ella és
supercomplerta,
pensa que va fer
els coros,
va fer
la veu en mov,
va fer la veu normal,
és que és tremenda.
És una autona màquina,
gairebé,
és una autona màquina.
Basta amb la producció
i, bueno,
és,
de fet,
és per mi
un dels temes
que m'ha tocat el cor.
Doncs sentim-lo, no?
En primícia,
per tots els veients
de Tarragona Ràdio,
aquest
Lost in my dream.
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
displaying!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de Tarragona. Al Palau de Congrés
de Tarragona. A la banda de la baixa.
Ostres, doncs és un luxe, eh? Perquè a la part de baix
hi ha llocs,
podríem dir, que
són molt macos, eh?
Bé, i a banda d'això,
la gent de Luz de Flash
va agafar, diguem...
És que no volia desvelar-me el...
Oi! Quan el tindrem, el vídeo?
Quan el tindrem? Quan es podrà veure?
La pròxima setmana, segur. La setmana vinent.
O sigui, tots pendents de Paco Galera,
DJ, a través del Facebook,
a través del Facebook es podrà veure,
que també és allò que dius
m'agrada, t'hi apuntes cap allà,
i a partir d'aquí ja podràs seguir
totes les notícies, tot el que facis,
allò que dius, doncs mira,
a partir d'aquesta setmana us tenim
o em podreu trobar
fixa a tal sala, o estarem
fent aquesta actuació a tal lloc,
a partir d'aquí l'agenda esperem que cremi, no?
Ja saps que estàs invitada, Sílvia.
Home, jo espero que sí, eh?
Almenys a través del Facebook
me dius, què me pasa esto?
I jo ja saps que també et convidarà que vinguis
a aquesta mesa a venir.
Perquè, a més a més,
avui havia de ser una entrevista tàndem, no?
Sí.
Bueno, m'has cantat un triple,
perquè havíem de venir també a les cantants.
A les cantants.
Però clar, una d'elles la tenim una miqueta putxeta,
que des d'aquí li donem ànims.
L'Ali, vinga.
I el nostre carinyo, perquè que es posi ben aviat bé.
Exacte.
La tindrem a tope, ja ho veuràs.
Quan vingui, buf, haurem d'agafar i parar la ràdio,
perquè és tremendíssima la meva l'Ali.
Farem un especial dedicat a ella, exclusivament.
Sí, i tant.
Explica'm, on es van registrar?
Però clar, és allò que dius,
tu a casa segur que tens tots els equips necessaris
per poder fer-ho, però...
Bueno, part d'això ho tinc.
Tinc un tros de, diguem, un tros de petit estudi,
però sempre acabem al mateix joc.
Baixem a València, els estudios VFV de València,
van prendre la decisió de baixar a València.
Ja havíem gravat a l'Indonais a baix,
van gravar el I Have No Fear of the Night,
un altre que en teníem,
i aquest no podia ser menys.
I a banda d'això, van comptar amb Gustavo,
amb Seria Human, que és un compositor tremendo.
A banda d'això, té una producció molt, molt, molt, molt heavy.
Sí, sí.
Perquè ell, bueno, si notes,
Lost in My Dream és totalment diferent als altres.
És una evolució dels meus temes.
Llavors, vaig comptar amb ell,
sempre compta amb ell perquè és un geni,
és d'aquells que se posa davant de l'ordinador
i et diu, vinga, va, posa't a gravar.
Agafa la noia, li treu el 100%,
després s'hi posa en tu,
segeu,
mirem a veure aquesta mescla,
mirem això,
li posem un bombo més canyero,
li posem això més actual,
i acabes amb un tros de tema molt, molt, molt, molt bé.
És el que dèiem, no?, que algunes vegades
quan hi ha un bom mestre darrere,
l'alumne no pot ser menys, no?
Bueno, i ell és alumne del Germán Bou.
És que tot és una...
Que tot és un cercle,
l'altra vegada, eh?
És un cercle, exacte.
Te n'adones.
Sempre adonem el mateix, clar.
Allà a València també tota la gent s'aconeix,
quan toques el tema dels 90,
tens molts coneguts que te poden donar el teu...
el seu cop de lluit, val?
Sí, sí, sí.
O sigui, la seva...
Opinió.
Llevant de la seva opinió,
la seva vivència als anys 90,
que és el que a tu t'ajuda a fer música dels 90, realment.
El que te pot identificar després, no?
El que pot dir aquesta cançó porta la bandera dels 90, no?
Exacte.
Bueno, i amb aquestes coses,
tant el que et deia,
tant Raül Platero com el Charo Campillos
i tota aquesta gent s'identifiquen per això,
perquè són del so 90...
90, 90, 2.000,
que és l'auge dels temes de la música d'Ens.
I la veritat és que, bueno, ja te dic,
supercontent dels meus temes de moment.
Te'n dic una cosa, Paco,
quina llàstima que això no fos la tele,
perquè t'hauríem de veure,
a banda que estàs una miqueta nerviós,
perquè ja m'ho ha comentat,
abans de sortir una antena,
amb la il·lusió amb la qual estàs explicant les coses,
amb les ganes que ho estàs tirant endavant,
amb tot el que espero i decido que te trobis bo
en aquest món de la música.
Pensa, Sílvia, que és la primera vegada també
que m'ho poso davant d'un micro.
Ja ho sé, ja ho sé.
Sempre estic darrere del micro.
I t'agraeixo especialment.
Les que se posen darrere del micro són les cantants.
Tu estàs amb els plats, tu estàs de barreja,
tu estàs a l'altra zona, la teva zona.
Mossegant-me les ungles i dient,
ostres, sortirà bé, no sortirà bé?
Sí, fins ara jo t'he dit, m'ha sortit bastant bé,
no puc demanar més.
Sobretot, donar les gràcies a tota la gent de Facebook,
perquè ha sigut una gran ajuda.
Són gent molt gran, o sigui, tota la gent que coneixem.
I esperem que amb el teu permís que hi siguin més.
Encara que hi siguin més, eh?
Bueno, això sí.
Que se vagi apuntant.
No, però és veritat que amb això de la música
hi ha moments que ho passes bé
i hi ha moments que també ho passen molt malament.
No, m'imagino que algunes vegades
fins i tot de llançar la tovallola,
de dir, bueno, deixem-ho i ja un altre dia vindrà, no?
És difícil, és quan te ve aquesta gent i te dius,
ostres, a mi m'agrada la teva música,
perquè has de llançar la tovallola.
O sigui, seguis endavant,
seguis fent el que t'agrada,
perquè què seria de la música sense això?
Sense els moments bons,
que expliquis això,
que expliquis una història,
que facis música,
són coses que ara...
O sigui, a la música d'ara ja no se fa.
O sigui, la música d'ara és molt monòtona,
molt...
No t'expliquen pràcticament res.
Trobes que falta una miqueta,
trobes que li falta encara més sentit de música.
Doncs esperem que amb aquest In Your Eyes,
amb aquest somni,
amb aquest segon senzill,
i que hi vingui un quart,
no?
Perquè sé que hi ha un tercer per aquí al mig,
que em comentaves abans.
Sí, hi ha alguna cosa.
Hi ha alguna cosa.
I no para, no para, no para.
I a banda d'això,
tenim alguna sorpreseta per Tarragona
que t'explicaré fora d'antena.
O sigui, que ara tots els oients de Tarragona Ràdio
no ens ho pot explicar.
I a més a més,
ara has fet aquell riure de por, eh?
Que malèfico, eh?
Somrissa malèfica.
Has fet un somrissa malèfica.
Bueno, bueno.
Doncs, Paco, fem una cosa.
Digue.
De cara a un futur no gaire llunyà,
quan això que tinguis previst per Tarragona
estigui tancat i barrat i aquestes coses,
i que es puguin explicar en veu alta,
tornes a venir aquí a Tarragona Ràdio,
tornem a punxar aquest treball discogràfic,
que aquestes, almenys ara parerà dues cançons.
Dues.
I de cara a què dèiem,
més endavant,
doncs quan hi hagi més cançons,
puguem fer un petit especial
dedicat al Paco Galera DJ
i que puguem tenir aquí
a les veus femenines que t'acompanyen
i a altres dels protagonistes
que han fet que la teva música soni així de bé.
Et sembla?
Molt bé.
Doncs, Paco, gràcies.
Gràcies a tu.
Fins aviat.
Fins ara.
Tornem a sentir, quina tria és?
In your eyes o...?
In your eyes, va.
Sí?
Deixem que s'escoltin el Lost in my drink
quan estigui...
Doncs som-hi.
Gràcies de nou, Paco.
A tu.
In your eyes, my love, in your eyes.
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!